Nouvinguts en català, propòsits i educació emocional

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dijous 23 de gener de 2025. Avui és el Dia Mundial de la Llibertat. Quina paraula. La llibertat és concebuda com un dret humà fonamental de les persones referint a la facultat dels individus per triar la seva manera de viure, pensar i actuar en la societat de manera responsable, també sense correccions ni obligacions. En altres paraules, és la capacitat que tenim les persones d'actuar per voluntat pròpia, basant-nos en el respecte cap a nosaltres mateixos i també cap als altres. Fins avui no sabia de l'existència d'aquest dia, però sí de tot el que significa. Perquè en aquests temps de presses, responsabilitats, todulists que diuen els més fidels al sistema, a vegades cal recordar per què fem les coses. Els motius que ens mouen cada dia a fer el que fem. Perquè no és el mateix poder tenir aquesta llibertat per a fer el que vols que viure amb imposicions. Mentrestant seguirem buscant el nostre lloc en aquest món. Fili vostè i lladre de veus, de sons i també de botons aquí a Girona FM. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Què tal, bon dia? Haig de dir que se m'ha escapat una mica el dit avui, eh? Ai, se t'ha escapat, eh? L'àudio va més ràpid, de vegades, eh? Eh, no passa res, vull dir, al final... Sí, sí. Escolta, parlàvem de llibertat, precisament. Exacte, sí, sí. Tu ets lliure de fer el que creus o que consideris. Fa de mal de decidir, diguem-ne. Però sí que és veritat que la ràdio no espera, eh? Si et passes un segon, vas fent, eh? No, no, per això mateix, escolta, però igual que la ràdio, sempre ho he dit, és la metàfora perfecta de la vida. La vida tampoc espera ningú ni a res. No, no. Per això mateix sempre et diré, Arnau, que hem de seguir buscant el nostre lloc en aquest món. T'ha trobat a faltar els poemes, eh, una mica. No, home, no, ja tenim el do d'en Lluís Lleteiro, eh, posin farcells. Posin farcells, sí. Quina llàstima que ara no el tinguem cada dia, eh. Quina llàstima. No, però tenim una... Cap dia sense poemes. Sí, bueno, però tenim els dilluns fantàstics, eh. Però, per cert, no passa res, perquè sempre podem entrar a gironafm.cat i repassar i recordar. tots els àudios. Ja, però a mi m'agrada molt fer aquella broma que tu i jo ens enrotllàvem i deia que ens donaran els poemes que ens donaran les 10 al vespre. Vull dir, en molt bona hora, en qualsevol cas. Escolta, avui és moment de fer l'altra Girona amb la Mariona Ferrer d'aquí uns moments. També parlarem amb la Bàrbara Julver d'aquí una estona, en tota relació de la xerrada que hem comentat també a l'agenda d'avui. I l'Anna Colomer, la nostra coach de capçalera, que ens parlarà sobre Vaja, propòsits d'any nou, distracions... Carai, encara duren els propòsits d'any nou? Què vols que et digui? Fa de malopinar. Fa de malopinar, tu mateix m'has vist, vull dir, de bon matí arribant aquí amb un mal hàbit, vull dir que teòricament, vaja, vull dir, s'havia de calmar una mica... Però encara queden 11 mesos. Sí, home, 11 mesos per seguir fallant, si és que al final, vull dir, donen més marge que la seguiré cagant. Ja veuràs, quin revell amb això. Arnau Vila, l'altra Girona. Ens hi posem. però no els toca. Girones ple de nens de casa bona. El que té de bonica ho té d'avorrit. I mira com et trobàvem a faltar, Mariona Ferrer, del diari Ara. Bon dia i bona hora. Bon dia, quines ganes de tornar aquí. I a més avui amb un tema molt ben preparat. Doncs sí, perquè és que sempre que parlàvem amb tu i jo de l'altra Girona, sempre parlàvem d'una Girona oberta al món, d'una Girona que mirava cap enfora i no tant... cap a la zona noble de la ciutat que abans ho comentàvem també en qualsevol cas parlem de l'altra Girona i parlem d'una Girona amb accent t'ho dic perquè amb l'Arnau abans ho dèiem no? ella em diu d'accent què? un accent tancat així com el d'Olot? no dic una miqueta més lluny també podem trobar aquest tipus d'accents Mariona avui d'aquí parlem Parlem d'un accent català, però és un accent més de fora, i potser d'aquells ciclistes que veieu circulant amunt i avall per Girona pensant que són només turistes que venen uns dies, però que a vegades són persones que em sorprenen. I jo fa dos anys, que ara també pedalo, i un dia justament en una terrassa d'un bar ciclista de Girona vaig sentir aquesta frase, no em parlis en castellà, no l'entenc, parla'm en català. I qui me la deia era la Lorraine Harvies, una jubilada californiana que viu a Rabost del Terri, al Pla de l'Estany, des de fa cinc anys, va arribar poc després del confinament de la pandèmia, i que ha decidit ella aprendre català en lloc de castellà per arrelar-se, perquè diu, qui parla al meu poble tothom parla català, per tant serà la llengua que he d'aprendre per integrar-me. I arran d'això vaig preguntar-me, quantes lorrenys més hi ha a Girona? És possible viure només català i una la teva llengua a Girona sense saber el castellà? I d'aquí es va crear un grup de WhatsApp, es van anar farcint de persones i ens vam trobar la setmana passada a l'escola del Foment. per fer un reportatge que publiquem avui al diari Ara, però que el farem sonor gràcies a Girona FM avui i posarem les veus de 7 nouvinguts, 6 a Girona, una a Vilafranca del Penedès, que van decidir escollir el català com a llengua de terratge i el castellà després o l'han après al carrer o simplement, com li passa a la Lorrent, no l'entenen. I posaré cullerada amb això, ja veuràs. Sí, no, perquè m'agraden molt els perfils i és veritat que hi ha molta gent que a vegades arriba a Catalunya i diu, ostres, per què he d'aprendre un idioma que parlen 7 milions de persones, que són més igualment, diuen si amb el castellà ja puc tirar. Vull dir, escolta, és molt respectable, però després és agafar i dir, ostres, quina és la situació geogràfica on estem. En qualsevol cas, no m'he d'enrotllar pas jo i em sembla que podrem escoltar testimonis, també al llarg d'aquesta estona. Sí, el que farem és recollir els set testimonis que parlem avui en el reportatge que trobareu encartat en el suplement Comarques Gironines del diari Ara. i ells són perfils de gent amb cert poder adquisitiu, molts d'ells jubilats, que és una situació que sorprèn, i molts d'origen de països anglosaxons, la majoria als Estats Units, hi ha un escocès, hi ha una cavaquesa, I després hi ha en Juan, que és el cap de cuina de la taverna del Foment, que va arribar fa 19 anys de Mauritània. I també hi ha la Lorraine, que és la persona que em va inspirar per fer aquest article. Parlo d'aquests perfils perquè potser és més complicat, si tu acabes d'arribar aquí, necessites buscar feina, plantejar-te què aprens primer. No només això, jo t'hi sumaré una altra cosa, i és el tema dels perfils de gent que arriba de països on d'origen també són castellanoparlants. T'ho dic perquè ja sé que el símil és molt... vull dir, no és gaire sincer també, però prou feina tens, i tu ho saps, Mariona, canviant de ciutat, imagina't de país, imagina't de continent... com d'haver-te de plantejar, segons quines coses, quan pots anar tirant. Perquè és que quan et mou geogràficament d'on has nascut, hi ha moltes situacions on el que dius és, bueno, de moment vaig tirant d'aquesta manera i després ja ho veurem. Canvia molt la situació si hi ha una necessitat o bé com és el teu entorn. Totalment. I avui obrirem aquesta finestra escoltant els nens mateixos el per què de parlar en català. I la primera que coneixerem és la Nina Lannan, Porta 3 anys a Girona, prové de Nova York, durant 40 anys va ser productor de Broadway però el que realment li agraden són les llengües. Per mi, si la palabra és expat o immigrant, aquest no és important per mi. Per mi el que és important és que la situació d'expat o d'immigrant és per mi una pasió, una pasió de descobrir més de mi mater i també de descobrir una nova cultura. i voldria i voldria a descobrir més en el lloc què és ara el meu llarg i vaig passar temps aquí i vull pagar impostos vull participar en la comunitat vull lluitar per els contenidors que... Bona sort. Bona sort. Veig que han agafat també l'humor que tenim aquí. En qualsevol cas, em sembla que ja la primera frase és bastant reveladora, t'ho dic, perquè aquí col·loquialment els diem expats i em sembla que no és una terminologia que els agradi gaire. Costa molt, la Lorraine s'esforça molt en defensar que ella no és un expat, sinó que és un immigrant. I per ella, més que expat que siguin migrants amb el poder adquisitiu, perquè a vegades com el reduïm, creu que per ella hi ha una condició de temps. Si tu has decidit jubilar-te i venir a viure aquí i vols arrelar i ja penses en morir aquí, com és el seu cas, és viure tota la meva vida aquí plenament, jo soc un immigrant que arrelarà aquí i intenta ser una catalana més si m'estàs posant aquesta etiqueta d'expat és que penses que serà temporal la meva situació ella ho vincula més a un home de digital algú que treballa en remot i que no pensa en aquesta importància de ser part del teixit i de la mateixa manera que la Nina vol formar part d'aquesta comunitat a nivell polític vol poder decidir la millor manera de poder parlar i de participar, integrar-se, és aprenent el català. Ara bé, la Nina va molt més enllà, perquè ella, us he dit abans que era una apassionada de les llengües, amb tres anys ja veieu el bé que parla el català, i atenció també que llegeix. Vondría a aprender català perquè a mi m'agraden les llengues i soc un gran lector. I per mi el descobriment de noves autors és com un gran regal. I a meva edad, de 69 anys, és una cosa meravellosa. És com un bachista a l'escola. altra vegada si fornés a ser adolescent el descobriment del recerca a la cultura a altra cultura i de conèixer Mercè Rodereda o Jaume Cabré o Montserrat Roig de llegir d'aquests autors són molt importants per a mi em sembla que una de les primeres llibreries que va descobrir la Nina aquí a Girona és Les Voltes Si ens explicava una anècdota molt reveladora, que ella sempre diu que quan passa per davant d'una llibreria no pot estar-se'n d'entrar-hi. I va entrar a les voltes, mirava, i li van dir... una mica de forma seca, però després ho va entendre, no, no, és que aquí només venem llibres en català, i no els li explicàvem sí des de fa 60 anys, perquè a més acaben de celebrar l'aniversari, i ell explicava orgullosa que ara ja pot anar a comprar les voltes, que allò no va ser un ingredient per foragitar-la, sinó va ser una declaració que l'ha servit per ser ara una clienta més de les voltes. I és que això forma part també en tot el que has explicat abans d'aquest tall sobre com l'intent d'aquesta persona de formar part d'aquesta comunitat i també com es troba amb aquestes dificultats. És a dir, això després extrapolat en altres àmbits que potser no toquen ara mateix serien situacions radicalment diferents. Però bueno, en qualsevol cas, quina sort que l'hagis pogut conèixer tu a la Nina i quina llàstima que no l'hagi pogut conèixer jo. Ja la pots convidar un dia aquí Jo crec que encantada Jo crec que té un tros d'entrevista aquesta dona A més crec que ara començarà a ser voluntària També del Foment Que han creat un grup de voluntaris I té ganes de crear un grup de conversa Però no és només ella formar-ne part Sinó dinamitzar-lo ella Un grup de conversa en català Per tant jo crec que ens sentirem a parlar de la Nina Hi ha gent que aquí té gasolina per tirar Doncs encara en té i sempre Jo ja et dic que aquesta trobada va ser molt reveladora i inspiradora, però jo crec que també per la nostra autoestima. Ara fem un salt de Girona a Vilafranca del Penedès, perquè va decidir venir la Marian Blanchard sabent que hi havia aquesta trobada des de Vilafranca. Ella és de Montreal, del Quebec, i fa cinc anys que viu a Catalunya. Va arribar al febrer del 2020, just abans del confinament. Estudia el doctorat en Història a la Universitat de Barcelona i Com sentirem ara, té certs problemes amb el castellà. I el castellà l'entens? L'entenc, la majoria, el parlo molt malament. Intento, eh? I estic cada cop millor, però és que tampoc el practico molt perquè no parlo castellà ningú. I a mi em passa que l'entenc que quan vaig a fora de Catalunya a Espanya, doncs parlo una barreja rara de castellà amb molt de catalanisme. La gent em mira molt malament. Bé, malament o no, però... amb una mica estrany, no? Però, bueno, em puc morre per tot arreu sense cap problema. S'ha de dir que la Mariana ara ja està aprenent el castellà, perquè diu que ara que es defensa molt bé en català, què millor que anar aprenent diverses llengües, i com més eixamplem el ventall, sempre és millor. Però ella, com a cavaquesa i conscient de les llengües minoritzades, en arribar aquí i haver conegut el català en unes estades arqueològiques, el Pallars Jussà enrere, és a dir, el primer contacte que va tenir va ser dues setmanes al Pallars Jussà al concurs de Montrevei, per la seva part. Però en viure a Vilafranca, tenint la seva parella catalana i tot el seu entorn, va fer-li escollir el català bàsicament per practicitat, que és la llengua que també utilitza a la universitat. I explicava que una de les seves grans estratègies per aprendre el bé durant el confinament, perquè no li va anar massa bé l'intentar estudiar online, l'ha après bastant sola, va ser a llegir-se tota la saga dels Harry Potters, en català, perquè com que ja l'havia llegit en francès i en anglès, va ser una de les estratègies. Aquí explica com va fer-s'ho per aprendre el català. Vaig arribar aquí el febrer 2020, un mes abans del Covid. La sort que he tingut és que ja vivia amb la meva parella i no estava sola, però clar, l'un mes d'estar aquí ens van tancar a casa. I jo vaig aprofitar aquest temps per començar a fer classes online de català a Parla.cat. I me'n vaig cansar molt ràpid, però... Ja he après sola, al final. No he fet classes. Escoltant, mirant TV3, escoltant la ràdio i vivint amb catalans. Llavors, com que vivia allà via Franca del Penedès, a més que allà, vull tothom parlar català, vull dir que no, pel carril la gent no parla en castellà. Llavors això em va ajudar molt i amb els amics de la meva parella, amb tothom, tot el meu entorn aquí parla català. A la universitat els meus profes parlen català i llavors em va una mica forçar i només d'escoltar i tinc una certa facilitat en aquestes coses, això de dir, però vaig aprendre d'aquesta manera. I després de sis mesos ja anava movent-me per tot arreu sola i no tenia cap problema. Bé, ara fem una altra salt, perquè el que és el cas de la Mariana el coneixem, i ens n'anem a un gironí, perquè ja tots són gironins en aquest cas, però ell porta només quatre anys a Girona, és l'Ewan McKibbon, i quan parles amb ella et diu expressions tipus el cap i la fi. Ah, mira que bo. Sí, sí, ja està interioritzat amb frases fetes i tot. Però el seu contacte amb el català no es remunta només a haver decidit amb la seva parella jubilar-se aquí. Ells també són ciclistes, amateurs, però els encanta el ciclisme i van decidir que era un gran lloc en arrelar, sinó que anys enrere, quan es va enamorar del Barça, en una visita el 2005 amb un Messi de només 17 anys jugant al Camp Nou contra la Juventus, i arran d'això van explorant més el que era la societat catalana, ell com a escocès independentista també era un dels factors, i va començar a aprendre de motu propi. En aquest sentit, Mariona, jo t'anava a dir, a mi m'agrada molt que hagis dit que és gironí, perquè és gironí, i perquè hi ha una terminologia que em va explicar una vegada el germà Capdevila, i és que en aquest cas seria un gironí nascut a Escòcia. És a dir, la terminologia bona seria gironí nascut a Escòcia, igual que hi ha qui ha nascut a Buenos Aires i després s'ha criat aquí, o ha arribat i s'ha arrelat aquí, doncs seria un gironí nascut a Buenos Aires. Llavors, la terminologia correcta, jo crec, i més respectuosa amb aquest tipus de gent, és aquesta. I ara ens explicarà la seva decisió del per què parla català i no castellà. Com a afició del Barça, jo... És clar que... De vegades durant molts anys el Barça ha estat un símbol del Catalunya, del catalanisme. I també a mi m'agrada molt l'Història i per això... He elegit uns libros sobre la Guerra Civil. Sí, per això estava molt conscient de la diferència entre Catalunya i Espanya. Per a mi era una decisió molt, molt fàcil de prendre català. Per a mi és una qüestió de respecte. Sobretot respecte per... per la cultura catalana, per la gent catalana, per la vida catalana. Respecte és al més important per a mi. Però al mateix temps és una cosa molt pràctica. Molt pràctica. Als querés de Girona la lengua és català. L'única, els únicos moments en què no és tan útil és quan es tracta al govern, a l'estat, per aconseguir els papeus, els papeus, els papeus, els papeus, la residència, etcètera però per a mi, al cap i a la fi gràcies 98% de la nostra vida a Espanya és a Catalunya i per a mi per integrar-nos català és imprescindible clar, en aquest sentit la pregunta és si ells també tenen problemes pel fet de no parlar castellà Aquí ho explicava molt bé l'Ewan, que ha tingut algun problema burocràtic quan ha de fer tasques de relació, de contacte amb l'Estat, sigui homologar el carnet de conduir, qualsevol tràmit. També ens ho explicava la Lorrent, en el cas d'homologar-se el carnet de conduir. A Estats Units el carnet de conduir és per a cada estat, per tant tu si t'arreles... Aquí passa una cosa estranya, no? Perquè quan vens a viure aquí durant sis mesos pots conduir perfectament, qualsevol nord-americà que vingui de visita, estadounidense que vingui de visita pot conduir, però passats sis mesos tu necessites homologar-te el carnet. I no ho pots fer amb un simple examen fàcil, no. T'has de tornar a treure el teòric, el teòric sí que el pots fer amb anglès, però clar, el pràctic A la DGT? L'has de fer. Això a la DGT ho has de fer? Sí, sí, has de fer un examen de carnet de conduir. Ui, això és un tema de generacions, perquè amb la cua que hi ha ara mateix per treure't el carnet de conduir. Però clar, el tema és, en el seu cas, ell li feia patir molt en quina llengua parlaria l'examinador. Perquè ell entenia el català dreta-esquerra, però què havia de les direccions? Però si li parlava en castellà, va haver de fer com una classe... Bueno, va haver-se de preparar per poder-lo passar. Ara qui ens ho explica? Carai. Estudiar una lengua és important català. Castellà, no. Però alguna cosa és difícil quan no parlo castellà, per exemple. Estudiar per conduir, per nis de conduir, és només castellà. Jo aprendo dos o tres palabras. I'm more contenta than can do it. I pass. Pobreta descoberta, el que vol dir treure's el carnet de conduir aquí a Girona, eh? Però el va passar, eh? Estava molt satisfeta. La Maria Blanchard també explicava que havia tingut problemes anant al metge. El que ens passa, i denunciem, no?, molts catalonoparlants, o gent gran, que té més dificultats en una situació crítica, no et puguis relacionar, que és el teu dret, en català amb el metge, doncs ella tenia una urgència i no poder parlar correctament sabent el català, no?, Situacions que ens trobem molts catalanoparlants nadius de tot el dia. I ara aquí la Lorraine Harvis, que és la que viu a Rabost del Ter i qui em va obrir les portes d'aquest món, explica la seva decisió d'aprendre català. No m'agrada expat, no és un problema, però per mi, jo és emigrant, et sent i mira. Sí. Porque Girona, Catalunya, es la meva casa por la vida. I don't, I will stay forever. Una situació similar, pensant en on arrelem, on estarem, va viure la Katrina Groff, que també és californiana, en aquest cas no del nord, sinó del sud, de San Diego, fa ja més d'una dècada. Ella porta 19 anys a Girona i va venir, perquè el seu home és mecànic d'un equip de bicicletes, i van ser dels primers que van aterrar aquí amb el boom de les bicicletes, i van venir amb un nen que llavors tenia poques setmanes de vida. i han crescut al final tots els seus fills, vull dir, han fet de girona la seva llar, i clar, quan va arribar, ella havia anat tirant amb una mica de castellà, vivia en una bombolla, perquè realment la Lorraine diu, jo en anglès, hi ha molta gent, conec molts expats, si en diem d'aquesta manera, que viuen dintre la seva bombolla i viuen perfectament a Girona amb anglès. Diu, jo he viatjat per tot el món sempre amb anglès i no he tingut problemes. Però ara jo si vull arrelar he d'aprendre català. Doncs aquest cas el va tenir la Catrina quan va portar els nens a l'escola. I quan va portar els nens a l'escola i feia la primera reunió va veure que havia de canviar un canvi de xip, un canvi de xip que ja li havia anticipat al Zeppelin, ens enrere, això parlant de botigues de Girona, que al Zeppelin li va dir, un cop que va anar allà a comprar, va dir, intentar parlar en castellà, i des de la botiga li van dir, home, a més que castellà, si vols viure aquí, estaria bé que aprenguessis en català. I diu, i aquella frase em va quedar, perquè encara 19 anys després la recordo, I ara avui en dia, l'any passat es va treure el nivell C1. Va intentar fer el C2, però diu, això ja era com si jo anava a un cotxe de càrting i els altres anaven a en Fórmula 1. I clar, diu, jo ni en anglès potser me l'hauria aconseguit treure, no? Que és el que passa molt a dir, tothom era nadiu i ja va desistir, però té el C1 i n'està molt orgullosa. I aquí explica l'anècdota de quan va decidir aprendre català. Però fins que el meu nen va començar a l'escola pública i jo vaig estar a costa d'una noia de Rússia I nosaltres ens hem mirat i hem dit, és que no hem entès res. És que estàvem allà escoltant i pensant, i què fem ara? Els nostres nens ara van a l'escola, però nosaltres no podem ajudar, no podem comunicar, no podem entendre què hem de fer, no? Què passa aquí? I em feia recordar les mares al San Diego... que eren les mames de les meves amigues que eren de Mèxic que tampoc i jo ara estava aquesta mama que no podia defensar el seu nen que no podia posar-se si hi havia una situació per defensar-li i l'endemà vam anar aquí a Ciutadans i ens vam inscriure a les classes de CPN per començar I em sembla que encara ens quedarà un cas més. Sí, tenim el cas d'en Won, que és el cap de cuina de la taverra del Foment, que és natural de Mauritània. També és graduat en Economia. Ell va venir a Europa per primer cop a estudiar el grau de la llicenciatura d'Economia a Bèlgica. Volia els papers i llavors allà per conveni no podien i Espanya ho aconseguia. i va aterrar a Girona i el cas és que quan va venir aquí el primer que li van aconsellar és que prengués el català i no el castellà i ell ho segueix recomanant Sempre aquí sempre aconseguim que gent estudi el català que el castellà amb el temps ja ho aprenes perquè domina, no dic aquí però quan te veuen és immigrant te parlen castellà És així, malgrament. Hi ha catalans que quan et veuen el primer que fan és parlar-te castellà i contestes amb el català i et parlen català. És així. Doncs sé tota la raó del món. És que és el que ens passa, no? Vull dir, i nosaltres mateixos ho fem, que si alguns parlen castellà, moltes vegades també responem en castellà. Una enquesta del 2022, que es va saber aquest any, que divulgava la Generalitat, Girona era la capital de demarcació on havia baixat més, 20 punts estem parlant, de passar de 80 i pico a 60 i pico, crec, si no m'equivoco. Aida, sí. L'ús del bon dia o el buenos dias quan entres al lloc. Si la salutació era sempre en català en la majoria dels establiments a Girona fa 10 anys, ara ha baixat 20 punts, diguéssim, hi ha un retrocés clar. Igualment és una de les capitals de demarcació juntament amb Lleida on s'utilitza més el català. És el que t'anava a dir, és a dir, teníem el llistó molt amunt, t'ho dic perquè siguem a mirar les altres... I aquí et son un bon exemple, no?, que és possible viure plenament en català encara, però ha baixat, estem en un detriment de la llengua. És un fet. I a Uon encara ens fa una altra reflexió. Si ets immigrant, el que és més important és la llengua o l'higioma. És la clau. Si tu no aprenes la llengua o l'idioma d'on vius, això et farà una barrera de moltes coses. I jo sempre he aconsellat als meus equips o a la gent que vingui de Mauritània, sempre el consell és que vagin a aprenent. És l'única manera d'integrar-te i saber el que passa, perquè hi ha molta gent aquí que viuen aquí i que passen aquí 20 anys i estan en un torn que sigui morità o canvià i només parlen això. I això és un problema per nosaltres i pel país i per qualsevol lloc, perquè aquesta gent no està integrada. Ens queda l'últim testimoni de la Kelly Leach, que fa cinc anys que viu a Girona, a la zona del Pla de l'Estany, ella també és nord-americana i havia treballat d'executiva per al Wall Street Journal, tant a Nova York com a Londres. A ella encara li costa molt parlar en català, fa sis mesos que s'ha jubilat i ara és com el seu gran, la seva gran tasca pendent, però assegurava que trobades com la que van fer a l'escola del Foment, amb tots aquests... catalans però nascuts fora, que han decidit aprendre el català com a primera llengua, li donava molta esperança per poder millorar. I ens volem quedar una miqueta amb aquest relat de la Kelly, de l'esperança que hi ha sobre la nostra llengua. Deixeu-me parlar la meva llengua Tots els tons de la ràbia, Mariona. N'acaba una mica dura, eh? Per què? Aviam. No sé, ha sigut la primera cançó que m'ha vingut al cap quan avui havia de resumir, com que ens demanes qualsevol cançó. Suposo que és perquè fa dues setmanes vaig escoltar per primera vegada aquesta cançó a l'escola del Foment, justament, al mateix espai on ens reuníem un dia abans per fer l'entrevista, el dia següent vam anar a aquest concert de Remei de Calafresca, dintre del Festival Neu. Jo crec que Remei de Calafresca és com a gran grup revolució català del 2024, a més a més en Gironí, de Rússia. I ells el que han fet és musicalitzar un poema de la Palestina, Rafif Ziadà, en què parla de la reacció ella que sent una dona àrab de sentir-se coartada fins i tot per la llengua que parla pels seus fills i sent una setmana en què ha sigut tan important l'alto al foc i que parlava de llengua, no es pot homologar una cosa o l'altra, però l'espai que ens va albergar per fer aquesta trobada, també parlant de llengües oprimides o persones oprimides, no és paral·lel, però sí que la llengua catalana està en un clar retrocés, i testimonis com aquests ens han de donar esperança, optimisme i també creure que a vegades fem les coses bé. Mariona Ferrer, creant càtedra un dia més de l'altre a Girona. Moltes gràcies, se'ns farà molt llarg aquest mes sense tu, eh? Bueno, d'aquí un mes més, un altre repte. D'aquí un mes, aviam. I torrem. És que cada dia et superes, què vols que et digui? Mariona Ferrer, gràcies. A vosaltres. i naixem amb tots els torns o la ràbia. Així, així que qui és aquella banda que et crida en una manifestació? Em sap greu, no hauria de cridar jo? Potser que m'hagi oblidat de fer el vostre estòmi orientalista perfecte, el vostre geni de la iàntia, la ballarina de la dansa del ventre. No delisca, l'àrab de veu suau. Sí amo, no amo. Gràcies per els sàmbitsos de mantena de cacauet que es plou en dins dels vostres i passeja amo. Sí, els desalliberadors són aquí per pactar els meus fills i a sobre dir-ne cants col·laterals. Sóc una dona, ara amb el color, i naixem amb tots els tocs de la ràbia. Així que us ho dic i prou, us ho dic i prou. Aquest dubte que porto dins, només us durà la propera rebel. Vigilau, vigilau Vigilau, vigilau Vigilau, vigilau Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat. I quan ja encarem la recta final dels Quatre Rius, a punt d'arribar a tres quarts de dotze del matí, que deia Miquel, Martí i Pol, que tot està per fer i tot és possible i encara ens en queden unes quantes de coses per fer. En qualsevol cas, quan actem o parlem amb Bàrbara Julver, ho dic perquè en l'apartat d'agenda avui tenim educació emocional, cuidem o sobreprotegim els infants i joves. Aquesta taula rodona a la llibreria Bacus a partir de les set de la tarda i en farà la posada de llarg Bàrbara Julbé. Bon dia i bona hora. Hola, què tal? Bon dia a tots. Com esteu? Anem per parts. Em sembla que vas poder participar en l'obertura del primer congrés de benestar emocional, també. Sí, exacte. El dilluns van obrir aquest congrés, que va durar dos dies, dilluns dimarts, al Palau de Fires de Girona, és la primera edició d'aquest congrés que visibilitza la importància d'aquest benestar emocional, una de les bases per aconseguir una vida sana, plena i feliç, I que no es limita, no?, al que va intentar únicament, al que va voler, volem dir, posar a manifestar al Congrés, és que no es limita únicament a l'absència de malalties mentals, no?, aquest benestar emocional, sinó que és una condició essencial, doncs, de la vida per funcionar. Per tant, entre uns quants, a la mà d'experts, van estar parlant de tot això i més. I avui, si no m'equivoco, donem una miqueta de continuïtat amb aquesta taula rodona on t'hi podrem veure tu també. Si més no, fent la posada de llarg. Sí, s'han organitzat diferents activitats paral·leles relacionades amb aquest congrés i avui al vespre, com bé deies, a la llibreria Lacus, volem parlar de si cuidem o sobreprotegim a infants o joves. És una frontera molt fina entre una cosa i l'altra i volem posar de manifest que a la societat actual, de la manera que tractem els nostres infants, potser estem sobreprotegint massa empatges De la mà de dos expertes, un és la Dolors Albertí, que és psicòloga clínica i coordinadora del Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil de l'Age Empordà, i també amb l'Anna Gai, que és mestre especialista en neuropsiclopedogia, formadora de mestres i directora de l'Escola Rural de Sant Esteve de Guialbas. Per tant, amb elles dues parlarem de diferents temes relacionats amb aquesta educació emocional i en aquesta situació. manera, no?, que tenim avui dia de cuidar, tot especial els nostres infants. Doncs em sembla que no hi ha pica-pica, però l'Arnau Vila ja s'ho ha apuntat a l'agenda. T'ho dic perquè aquí, sempre que hi ha pica-pica hi anem, però quan no n'hi ha, a vegades hi anem i a vegades no. I l'Arnau ja m'ha dit, però que igualment hi vol anar. Oi que sí, Arnau? Doncs, perfecte, igual li portarem alguna cosa de menjar, si vol. Perfecte, Bàrbara, moltíssimes gràcies, que vagi molt i molt bé aquesta tarda. Gràcies a vosaltres. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local A Girona FM La Gironina I ara sí, arribant a la recta final d'aquests quatre rius d'avui, prometo que és l'última vegada que dic feliç any nou a algú. Però avui hi ha justificació. Anna Colomer, coach, bon dia i bona hora, i feliç any nou... Bon dia, bon any nou i gràcies per convidar-me de nou. Prometo que és l'última vegada, t'ho dic perquè tenia moltes ganes de parlar amb tu, vaja, del tema estrella d'aquest mes de gener, si deixem enrere el Blue Monday que va ser aquest dilluns, parlem dels propòsits d'any nou i tot el que impliquen. És a dir, ara n'anem per parts. I jo entenc que a propòsit d'any nou tothom se'n fa, no sé si gaire seriosament o a l'abavalar. Això ja m'ho diràs tu. A veure, de fer-se'n se'n fa i tots ens en fem i ens proposem metes i objectius a aconseguir dintre d'aquest any nou. El problema està des d'on ens els proposem? I també com els formulem, perquè moltes vegades aquí caiem en l'error de la formulació de què és el que vull aconseguir. També no sé prou específics, de forma genèrica. Aquí llavors és com jo vull anar a Itàlia, però si no li marco el GPS a quin punt d'Itàlia vull anar, no sabrà per quina carretera guiar-me. Per tant, aquí és bàsic especificar quin és el que vull aconseguir i a partir d'aquí llavors ja mirarem com hi arribem. Jo en tinc tres que són els estrella, em sembla, i t'ho dic de memòria. La primera és deixar de fumar, la segona és anar al gimnàs, que vaja, els gimnassos facturaran ara segurament el 50% de tot el que facturaran al llarg de l'any, el mes de xaner, i la tercera és fer dieta. I n'hi ha una... És a dir, jo crec que aquestes tres són les estrelles, no? Vull dir, no sé si t'hi has trobat. Sí, sí, aquests són les estrelles i ja començant el primer, deixar de fumar. Aquí ja fiquem el que dèiem, no? La formulació del que vull aconseguir totalment en contra de que ho aconseguim. Ja... Per què? Per què lluitaràs més o per què et motivaràs més? Per una cosa que és una cosa positiva o alguna cosa negatiu, que suposa una pèrdua. Per què et motivaràs més? Per una pèrdua o per una cosa que guanyes? Per una cosa que guanyes. Doncs per què dius que vols deixar de fumar? Deixar és perdre, deixar enrere alguna cosa. Però la nostra ment aquí és el primer indicador en què allò que estem fent és alguna cosa negativa per nosaltres. Perquè no avancem, sinó que retrocedim, perdem alguna cosa. Encara que sigui un hàbit negatiu i que ens provoqui més coses dolentes que no pas positives. Però a l'hora de formular aquest deixar, oi, és igual, com el perdre pes, també, que és molt associat amb el fer dieta, perdre pes, estic perdent pes, tinc una pèrdua d'alguna cosa. La meva ment no identifica què és allò, i encara que sigui un propòsit el dir-li que vull perdre, no trobarà motivacions. Anem per parts. T'ho dic perquè abans hi ha una cosa que ja és la que no m'agrada, perquè d'aquest estrès que t'he dit, I la tercera encara, també, és que totes tenen molt a veure amb el tema de la pressió estètica, és que al final estem parlant de la superficialitat. Sí que és veritat que deixar de fumar és salut, no ens enganyem. O sigui, ja no fumar o com ho vulguem plantejar. Però també hi ha una part, i jo conec gent que vol deixar de fumar, per un tema de les dents, que els hi posen més grogues i que els blanquejaments dentals aquests de 300 euros ja no els hi colen, o també el de no fer aquesta olor tan forta Gràcies. que al final tot va relacionat amb la pressió estètica. Clar, aquí la pressió estètica és no néixer des de fora aquesta motivació, aconseguir un objectiu, sinó que sigui una voluntat meva, que és el que vull aconseguir i aquí m'ho he lligat al per què ho vull aconseguir. Aquests temes sí que serien concrets perquè una persona vol deixar de fumar, però aquí ja, fixa't, aquí anirem ja allò positiu, què guanyo? Tenir unes dents més blanques, fer olor suavitzant de la roba... I no a fàbrica dels anys del 1885. Llavors, tot això, fixa't, són el que dèiem, temes positius i que per la meva ment hi guanyo, perquè realment és el que estic intentant buscar al marcar-me aquest objectiu i aquesta meta, i a partir d'aquí trobaré més motivacions que em connectaran amb el que estic fent, amb què haig de fer, quins passos, què m'ajuden. Té que reconèixer, aquí quan parlem de tema d'addiccions... tenim ja també el hàndicap que quan estem immersos en una addicció hi ha un tema que aquella addicció encara que sigui negativa ens porta a alguna cosa a dins nostre que ens porta calma, pau, satisfacció llavors és identificar què és això que m'ha portat aquesta addicció Per exemple, el tema de fumar, sociabilitzar, a l'hora del descans a la feina, que anem a la màquina del cafè, sortim a fora al carrer amb el cafè i parlo amb els companys. I és aquell moment de distracció, l'acabar la jornada, és aquell moment d'acabar la feina, encén la cigarreta, llavors és aquell descans que realment... no és descans, perquè estic també amb aquella ansietat que arribi aquell moment. Per tant, no estic descansant. És un fals, no? Però que és important també conèixer què ens aporta, què és el que aconseguim. En relació amb tot això, ho dèiem al principi, que aquest dilluns passat era el famós Blue Monday, que ja sé que això s'ha inventat a l'altra banda de l'Atlàntic, ja m'ho conec, però un dels factors que... tenen en compte, per buscar aquest dia menys feliç de tot l'any, és la frustració que genera el fet de no estar complint amb el que t'has proposat. T'ho dic perquè al final no ens enganyem. De dia 31 de desembre a 1 de gener, és el mateix que si d'un 4 a un 5 d'abril, tècnicament i sobre el paper. Dit això, nosaltres mentalment sí que ens serveix com per fer el clic, però passats 20 i pocs dies, més o menys al mes de gener, hi ha molta gent que, per exemple... no ha anat les vegades que s'havia proposat anar al gimnàs, ja ha passat per l'estanga alguna vegada, el tema del menjar, doncs, bueno, sempre hi ha algun àpat allò que dius, ostres, que la gent no se senti malament, llavors, clar, al final, ara ens toca jugar també amb la frustració que les coses no són immediates, és a dir, un canvi d'estil de vida, per dir alguna cosa, pot durar mesos, sense cap tipus de problema. Totalment, i aquí és important, clar, aquestes metes són a llarg plaç. Imagina't una persona que vol perdre 20 quilos. Així jo ja em formulo, que no és perdre, aquí ja tornem... Veus que és fàcil caure amb l'error? Completament. Perquè la societat ja ens aporta cap aquí, i és el que estem parlant. Per tant, aquí és sobretot identificar aquest perdre, em guanyar el meu pes saludable, que significaria aquests 20 quilos que sobren. un cop tinc això si jo em formulo aquests 20 quilos en una setmana, en un mes, en dos mesos és impossible perdre'ls per tant aquí és en un mes a quin pes puc arribar i marcar-nos aquell pes ideal en un mes aquí ens serà més fàcil, què aconseguirem també que podrem aconseguir aquell objectiu que ens hem marcat perquè si no és allò, ostres m'he marcat això, mira, porto un mes de sacrifici I què he aconseguit? 200 grams? Doncs a fer punyetes. Llavors, si ens marquem objectius més petits, que ens siguin fàcils d'aconseguir, els aconseguirem, llavors ho hem de celebrar-ho. O sigui que, a veure, si estem a dieta no celebrem anar a sopar de pizza, que t'ho he de tenir en compte, però celebrar amb un massatge, amb alguna activitat en què ens complementi cap al nostre objectiu. I a partir d'aquí continuem. El segon mes, i em marco aquest objectiu, més petitet. I aquí puc anar avaluant, perquè també això és una cosa que se'ns oblida i no ho avaluem. I també, el tema dels gimnasos. No tenim en compte la nostra disponibilitat horària i el que és important i què hem d'anar fent. llavors busquem aquells distractors i a més a més no és el mateix començar mitja hora diària de gimnàs que començar una hora o hora i mitja amb un esforç que no hi estem acostumats llavors ens és molt més fàcil d'abandonar perquè és el mateix he començat de 0 a 100 de cop no, aquell gran objectiu el desfilem a petites metes i a partir d'aquí ens serà més fàcil ens sentirem més motivats i a més a més això, sobretot el que deia, que és un error que fixa que fàcil que ha sigut el formular-ho jo ara de nou, el perdre és no, tot el que perdem o signifiqui deixar de la nostra ment ja li suposa un càstig i per tant no ens portarà cap allà no ens motivarà és que estàs parlant amb algú que té experiència contrastada en el món de la frustració t'ho dic perquè dels tres propòsits jo crec que tots els gimnastos de Girona ja em coneixen de fet em diuen l'alumne fantasma bàsicament això per una banda per l'altra els estancs també perquè no tornaré mai més i mira també em coneixen tots després hi ha una famosa pizzeria d'aquí de Girona que també els hi vaig dir que feia dieta i em sembla que vaig ser client del mes aquell mes de gener En qualsevol cas, crec que la clau has dit bé, eh? Per intentar gestionar les frustracions és petits objectius, petites victòries. Si vols anar al gimnàs, no hi vagis quatre vegades a la setmana perquè el tercer estaràs fos o fosa i no hi aniràs. Vés-hi primer un, després suma-hi el segon i ja, bueno, la setmana grossa ja anem a tres i mantenim-nos els tres. I un altre tema molt important, el que deies de les frustracions, d'on neixen aquestes frustracions, precisament d'això, i també del comparar-nos, una persona que va diàriament al gimnàs i que porta anys amb aquest hàbit tindrà un cos, llavors el mirem i, ah, doncs mira, llavors jo porto un mes allà patint i que, bueno, sí, he millorat, però no allà on jo volia arribar. I ja llenço la tovallola, perquè a més és un sacrifici. Per tant, aquí l'important també és el no comparar-se, tenir ja la consciència des d'un mateix què és el que vol cap a on vol anar i què és el que li impulsa a anar cap allà. Doncs Anna, em sembla que amb això... Déu-n'hi-do, eh? Sí. Déu-n'hi-do. Podem agafar hàbits i ara que encara hi estem a temps de reformular-los, estem a l'inici de l'any i encara ho podem aconseguir. Mirem que siguin en positiu, que els puguem aconseguir, que siguin fàcils, per tant els farem més petits... emmarcats també amb temps, perquè aquesta és l'altra la setmana que ve començo, quan és la setmana que ve? quina setmana, exacte quin dia, mes, any i si pot ser l'hora i tot, millor és que aquests som jo no, t'anava a dir que tampoc cal esperar-nos el dia 31 de desembre del 2025 per reformular res, no Arnau Vila? no, no, jo no em poso reptes perquè cada dia és un repte petit que s'ha de complir ja està, ho deixem així, totalment Anna Colomer Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona. Ens veiem ben aviat. Gràcies a vosaltres. Fins aviat. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dijous 23 de gener i aquesta és l'actualitat del dia.