Nadal: perfils, manuals, La Carpa i Nadala MASCO

Dilluns 16 de desembre de 2024. Penso que quan un no té gaire res a dir, no cal porçar les coses. A vegades sobren les paraules. Només dir-vos que ja arriben a dalt. Ni el Pare Noel, ni el Malsió, ni el Gaspar, ni el Baltasar. Nosaltres en tenim un que sí que sempre ens arriba per omplir de joia i de glòria en aquests estudis del carrer Valmes número 15 de Girona. Girona FM, com sempre, i gràcies a Déu. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com està, cavaller? Bé, home, mira, és com si, vaja, demanés als reis... un programa per gravar programes. Un programa per gravar programes. Més bo, perquè aquest ja fa de mal dia. Ah, t'anava a dir. No, jo el que sí que estava pensant és que la carta, al principi l'enviava el pare Noel, després l'hi vaig enviar al Reis Max, i ara crec que te la donaré tu directament, aviam si em pots complir desitjos o no. Què em demanaries? Tu em puc complir? Vols que aquest programa... Salut, molta salut. Molta salut. Fa de mal dir, eh, també. Fa de mal dir, però l'edat m'ha fet veure que el més important en aquesta vida és la salut. És la salut, és la salut, nen. Doncs, a veure, quins propòsits tenim per aquest 2025? Doncs intentaré no menjar gaires torrons perquè la salut respecti sobretot. Només això? Bueno, no, vull dir... Home, de propòsits, molts. Però alguns els he compartit amb tu, que ho saps, tu, i que es queda aquí entre nosaltres. Molt bé, molt bé. Però sobretot molta salut. Això està bé. Molta salut, perquè això és element imprescindible per la felicitat. Perquè algú ho deia, algun dia, un dia va dir... que en aquesta vida calen dues coses per ser feliç. Algum filòsof, no? No, no era filòsof, era llegenda de la ràdio. Ah, molt bé, molt bé. Va dir que en aquesta vida només calien dues coses per ser feliç. Ja, il·lumina'm. Molta salut i poca memòria. I poca memòria. Doncs mira, jo m'ha rescat a dir que ho tinc, això, eh? Doncs molta salut i poca memòria. Almenys per ara. Escolta'm una cosa, Arnau Vila, ara ens acompanyaran la Neus i la Jana d'aquí una estona amb l'art. Evidentment ja comencem a parlar del Nadal. Hem guardat tots aquests dies per començar. Ara comencem a parlar del Nadal. També passarem a parlar de joguines. Anirem a la Carpa, de Girona, que ens expliquen també un temps de música molt especial amb una Nadala, ja per acabar, i confirmar-te que els nostres amics, els passebristes de Banyoles, que passaran per aquí aquesta setmana, encara avui no... Ja seria hora, eh? Ja seria hora a les coses quan toquen. Sí, sí, sí. Les coses quan toquen, ni abans ni després quan toquen. Bueno, nosaltres ja fa temps que fem pessebres, eh? Correcte. I ara el que tocaria, si et sembla bé i et sembla correcte, perquè manes tu, començar el programa d'avui. Ens hi posem. Som-hi. I amb moltes ganes de recuperar les veus que ens acompanyen en l'art de, per avui parlar de l'art de celebrar, ens acompanya Neus Aldeguer, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Quant de temps? Bastant, la veritat. No sé si és que em trobeu a faltar o no, o és que no directament i us he hagut d'obligar al final. Sí, sí que ens trobem a faltar. No ho sé, això que m'ho digui en tot cas, la Jana Fontbona, bon dia i bona hora. Hola, quant de temps? Bastant, eh? Com han anat els exàmens? Bé o no? Molt bé, molt bé. Està perfecte. Jo encara no he acabat. Encara no has acabat? Bueno, molts ànims, eh? Estudiants de periodisme de tot el país, una abraçada molt forta. És que no sóc de periodisme, no, eh? No, exacte. No hi pinten per res. Escolta'm una cosa, posem-nos a parlar de l'art de celebrar, que és el que ens toca parlar ara, i més que tenim el Nadal ara aquí a la cantonada. Mhm. Sí, sí, ara que s'aprova el Nadal... Ara ve Nadal, matarem el gall i esteu a la paraula. Exacte. Paraula per excel·lència, celebrar. Celebrar, celebrar, celebrar sense parar. Però ho hem enfocat, òbviament, al Nadal. Primer de tot, volíem començar una mica així forts, potents, amb tipus de persones per Nadal. Que jo crec que tothom es pot sentir identificat amb algun mínim, o fins i tot dos o tres. Vale. Sentir-vos lliures de sentir-vos identificat amb qualsevol... Jo, quan en diguis algun que em quadri amb mi mateix, faré jo. Començarem amb el superfrici del Nadal, que és gairebé... Aquí feia gens. És la persona aquella obsessiva que posa Maria Carey, All I Want for Christmas, i és jo el dia 1 de novembre, el dia dels morts, l'endemà de Halloween, és tu? Ho abans, eh? L'arbre de Nadal el treu a l'octubre aproximadament perquè diu que així ja el té tret i ja comença a decorar-lo. Després també no falla mai, té les millors playlists amb totes les cançons de Nadal, fa un pupurri de cançons en anglès, en català, en tots els idiomes. i és el típic que diu les frases de cada any, jo què sé, comprem més figuretes del Passebra, quan ja tens tres verges maries, quatre nens Jesús, que ja no tenen què van més, i o bé comprem un nou arbre de Nadal, que tu penses per què has de comprar un nou arbre de Nadal, si total tots els que es fan són artificials, no? Vull dir, no té cap sentit. Però ell és feliç. I per altra banda tenim el Grinch, que és l'escruix del Nadal. Aquella persona que vol que el Nadal s'acabi abans que hagi començat. No suporta ni les llums ni les Nadales i encara menys els sopars familiars. I sempre té una excusa per no celebrar res, però és més. Et jutjarà quan tu li diguis que tens ganes de celebrar el Nadal. Això sí, que no se t'acudeixi fer-li cap regal perquè t'engegarà a pastar fang. I farà servir la teva frase que el Nadal és només una excusa comercial per gastar els diners, que té part de raó, però... Però és típica persona que només odia el Nadal o odia qualsevol cosa que sigui celebrat? Jo crec que odia qualsevol cosa que sigui celebrat. O sigui, en general, una mica amargadet. Al final és una persona amargada, exacte, però això ja va a cadascú. Jo t'he de dir una cosa, Neus, perquè quan fas una definició d'aquesta classe és perquè algú et ve al cap. La pregunta és, el primer friki del Nadal, digues el nom, no cal que diguis el cognom. El primer friki del Nadal, doncs la meva àvia per excel·lència. La meva àvia ho té tot a punt des del minut 1, o sigui, és que t'està demanant què bo és per Nadal des de l'1 de setembre, quan tu encara, o sigui, tens els bikinis a l'armari, literalment. I el Grinch, ai no, no em ve algú el cap, eh? Un nom, no cal el cognom, pot ser un company de classe també. És que crec que no conec prou els meus companys per saber si els agrada el Nadal o no, vull dir, no és un tema que surti recorrentment a les nostres converses. Jo no tinc com cap persona a prop, crec que, et diria, aquesta persona odia totalment el Nadal. Això és bo, no ens rodegem de persones amargades. Però jo crec que amb el Nadal també té molt a veure, per exemple, jo què sé, si no suportes la teva família, directament odies el Nadal. Sí, bueno, clar. O si no tens ningú amb qui celebrar-ho, doncs odies el Nadal. I també l'edat, vull dir, nosaltres encara, si tenim 20 anys, encara crec que no hem pogut arribar a odiar el Nadal, no? Jo 20 més 10, però sí. Tu coneixes algú? Jo t'he de dir que ho dient el Nadal. conec a gent, conec a gent, o sigui, no m'entra ara mateix un nom al cap allò que diguis aquest, tinc un amic meu que sempre ho deia, vull dir que sí, mira, en tinc un, en tinc un que de fet sempre fèiem la broma que ell volia robar el Nadal. Com el Grinch, com el senyor Barnes, també els Simpson que sempre ho deien, sempre dèiem que aquest col·lega meu volia robar el Nadal i que ens volia treure la il·lusió i l'esperança de qualsevol cosa, però jo he de dir que a mi el Nadal, a mi el Nadal m'agrada molt, però no, o sigui, m'agrada bastant, Però hi ha com aquella sensació de dir, ostres, a mi m'agrada més el sentiment nadalenc, i vosaltres ja ho veureu això amb el pas dels anys, és una excusa perfecta per molta gent que fa molt de temps que no veus, com que et tornen tots allà mateix, és a dir, si sol de Girona... Exacte, i ningú sol dir que no, vull dir, és que aquelles dates són totes de dinars i de sopars, i on no estàs amb la família estàs amb els amics. I són unes dates molt i molt bones, eh? De fet, en parlarem d'això dels sopers més endavant. Sí? Oh, que bé. Sí, sí, ho tenim preparadíssim. Vinga, va, doncs, a part d'aquestes classes de persones... Tenim el comprador d'última hora, que no em puc amagar, sóc jo. El dia 23 de desembre se'n recorda que l'endemà és la nit de Nadal, però li fa massa mandra i pensa que el dia 24 encara tindrà temps de comprar els regals. Què passa? Que l'endemà es decideix anar a comprar tot el que li fa falta... hi ha cues interminables perquè hi ha mil persones compradores d'última hora, igual que ell o ella, i llavors se li fa una cosa interminable. Normalment els seus regals acaben sent un xec regal, una targeta per una subscripció o per comprar Inditex, perquè al final és un moment que no dones per més. i hi ha les típiques frases que diu que és el moment de donar el regal, espero que t'agradi, si no t'agrada pots canviar, hi ha el tiquet, o bé és un regal especial que t'arribarà al cap d'uns dies, spoiler, ha demanat el paquet a Amazon fa una hora, o bé recórrer a la mítica frase, és un regal simbòlic, el que compta és el pensament, és el missatge. Jo m'amago. Jo he de dir també que soc aquest tipus de persona al 100%, però realment em sap molt greu, o sigui, cada any penso, l'any que ve ho faré diferent, faré les coses superbé, ho planejaré i tal, perquè a més a més sempre li acabo fent com a persones que fan regals increïbles, que t'ho han planejat dos mesos abans, que t'han regalat la millor cosa que et podien regalar, i tu els hi dones el teu xec, en plan, eh, tranquil, cobra-te quan vulguis, tal, no sé, i ho pots canviar, i quedes normalament. Però no cal confondre-la amb la persona que no sap mai què regalar, que aquesta també sóc jo, que és la típica persona pobra que ho fa amb tota la bona intenció del món, la bona fe, però sempre la caga. O sigui, sempre la caga. O sigui, et dona un llibre que ja tens, un pijama a dues talles més gran, o et dona la típica tassa de cafè amb un missatge inspiracional que no en fa gràcia a ningú i que queda al fons de l'armari. És un mast, això. Mitjons amb cares de persones. Literalment No, tasses del Tiger Vull dir, això és un Vamos, el Tiger esgota d'existències Però el Tiger salva vides, eh, també Totalment, totalment d'acord No hi ha termamig, salva vides o... Totalment De fet, quan li toca regalar el seu regal a aquella persona és quan comencen les cares d'incomoditat, no? Perquè tothom sap que és la persona que no sap mai què regalar i que serà alguna cosa que segur que no t'agrada, però tothom intenta dedicar-li un somriure perquè sap que ho ha fet amb bona intenció. Però si ens anem a l'altre extrem, tenim la persona que escurra els regals, que és la meva àvia, la senyora Pequita Manté, és la persona que conec que més escurra els regals del món. O sigui, jo no ho entenc com s'ho fa, però sempre... O sigui, li agrada més fer els regals que rebre'ls. O sigui, la il·lusió a la seva cara, perquè a més, quan tu desemboliques el regal, t'explica durant 10-15 minuts... perquè t'ha regalat allò on ho ha comprat, quin ha sigut tot el procés, no? Tot el que ha fet, com ho ha embalat, tot. O sigui, li fa molt il·lusió. No hi ha lloc ara a casa teva aquests dies per Nadal per un mes o com va això? Sí, hi ha lloc, hi ha lloc. Hi ha lloc, sempre hi ha lloc. I realment no saps com, però aquesta persona sempre clava el regal ideal per cada persona i tu penses com ho fa, és admirable. I llavors són com les típiques persones més complicades per fer els regals perquè saps que mai estaràs a la seva altura. Mai, mai, mai. És una pressió. Total, total. També sol ser la persona al carrer més abraçada, s'ha de dir. Sí o no? És una regla de tres. Jo perquè també, indirectament, el que ha fet aquesta persona és com pensar moltíssim en tu, pensar en regal que et pot agradar, llavors és com un acte d'amor molt maco. Jo sempre he pensat que aquestes coses el millor que pots fer és improvisar amb temps. Faig el matís, eh? És a dir, tu vas caminant pel carrer un dia de novembre i de cop i volta dius, ostres, la Neus, la Jana... Això li agradaria. Eh, apunta-t'ho. Per què? Perquè això d'anar-te en un dia a una cafeteria i pensar i dir, va, què li regalo a aquesta persona, t'està esforçant, que ha de ser una cosa al màxim de natural possible. O sigui, si se t'acudeix el juliol que li vols regalar, apunta-t'ho. O sigui, deixa-t'ho apuntat. El millor sempre és improvisar amb temps. Això és veritat. Però després tenim les persones minimalistes, que és el típic que no vol gastar gaire, no decora gaire, pensa que el Nadal hauria de ser una cosa sensible, llavors normalment et fa regals que són comestibles o simbòlics i et diu la típica frase que ha embolicat el regal en paper sostenible perquè sigui més ecològic o que en el sopar amb una sopa n'hi ha prou. És el típic que treu una mica la il·lusió i que es contrasta molt amb el que té un nen interior normal. que surt durant les festes de Nadal, que encara que tingui 30 anys li fa il·lusió una caga al tió, anar-lo a buscar al bosc, obrir els regals, el que sigui, i és el que si neva, és el primer que proposarà de fer una guerra amb boles de neu. I parlant dels sopars de Nadal, el que dèiem, també hi ha diferents càrrecs o tipus de persones, no? Hi ha l'organitzador maniàtic, també és la meva àvia, o sigui, m'estic donant que la meva àvia és com tot. És el que ho coordina tot, el que fa el menjar, el que ho porta, el que diu a quina hora s'ha de començar, fins i tot el que diu en quina ordre s'han d'obrir els regals, no? No us passa? Sempre hi ha aquesta persona... És que realment això ho estem parlant com a nivell de Nadal, però això és a qualsevol celebració. Sempre hi ha aquest tipus de persones, la persona que organitza tot, el que sempre fa els millors regals, el que vol celebrar-ho tot. Totalment. I després hi ha el fotògraf, que és el que es passa tot al sopar o al dinar de Nadal, amb el mòbil, amb les fotos, cada edat, cada moment, la gent pensa que és un pesat, però el dia després... Tothom li demana les gràcies. Tothom li dona les gràcies. Rep molts comentaris de, ai, que he pesat, disfruta del moment. Perquè a més és el que insisteix, deu vegades de fer un selfie, de que, ai, tu no estaves mirant a la càmera, ai, sempre, sempre, sempre. No m'ho he imaginat els teus gràcies o pas de Nadal com són, perquè clar, tot això ho has tret experiència pròpia. Fent això he pensat en persones concretes. Després hi ha el que arriba tard, un clàssic. Aquesta ets tu, vamos. Encara no, perquè soc com... O sigui, visc molt a prop dels meus avis, i soc com la cosina gran, llavors sempre arribo allà a dinamitzar una mica els cosins i tal. Però crec que quan sigui adulta, com si no ho fos, tinc 19 anys, però bueno. No, quan sigui adulta com oficialment, no sé quan ets adulti oficialment, però és igual. Jo tampoc ho sé. No tinguis pressa per viure. Seré jo, seré jo aquesta persona que arriba tard, a tot arreu. I sempre posa l'excusa del trànsit, la feina, no? Quan realment en el seu cap pensava... Que li ha estat impossible aparcar, no? No tens cotxes, ha arribat a peu, però t'ha estat impossible aparcar. Però realment és una mica llist, perquè saps que ha quejat de preparar-ho absolutament tot, eh? Ha arribat amb tota taula i només s'ha de seure. I després hi ha el borratxo, que comença amb una copa de vi i acaba brindant amb el tio, amb el gos... És l'àriba de la festa. Això sí, fins que comença a cantar Nadales amb un tou una mica desafinat. Com els peços del riu, no? I bé, bé, i bé, i molt bé. Totalment. O comença a explicar que ho dic dolents, que aquí es comença a fer molt pesat. Però sempre fa servir la frase de Nadal és per celebrar, tal. Fins a quin punt? Explica-m'ho, fins a quin punt? Ara m'has fet venir al cap, tens per aquí apuntat el cunyat? Ara és el que venia. Ara! El que posa a la merda, el cunyat. El cunyat és el que té el do de treure els temes més incòmodes i en els moments menys oportuns possibles. I el que deixa anar molts cunyadis. Totalment. El que parla de política, de polèmiques, tot allò que sap que generarà un rebombori. I també és el típic que en el moment estrella de la nit et pregunta si ja tens nòvio. Sí. i tu te l'has de quedar mirant amb cara de pallasso i seguir menjant els teus galets i també és el rei dels cotilleus que aquí, aquí, sí que la gent després para l'orella, eh? Quan comença a treure merda d'altra gent, ah, després tothom vol estar al seu costat. Home, això és segur. Què us anava a dir? No us comen pas gaire bé, no els cunyats, veig. Bueno, sí, els meus sí, els meus sí, els meus tenen molta canya. No, no dic cunyats, no dic cunyats. Ah, no. No, no, jo dic cunyats de cunyau. El que representa un cunyat. Un cunyat. A veure, jo he de dir que em fa amb bastanta gràcia. Arriba un moment que has de riure, no? No m'agradaria que no, però em fa amb bastanta gràcia. Sí, sí, totalment. I de fet, parlant de cunyats... Crec que una cosa molt important a l'hora de tenir en compte quan celebrem el Nadal són el que hem vingut a anomenar manuals per viure o sobreviure al Nadal. Per una banda ho hem dividit en manual per sobreviure a àpats familiars, sobre taules eterns, i l'altra serien celebracions de Nadal d'empresa, que també creiem importants. Són dos terrenys molt diferents, de veritat. però que va bé tenir uns quants tips per dir, això encara ho ve i ho supero. Bàsicament, en àpats familiars, tres regles molt ràpides que s'han d'en tenir en compte, jo crec, per poder tirar la nit endavant, estar tranquil i passar la nit amb calma i humor. Regla número un, com ha dit abans la Neus, prohibit parlar de política. Ui, ui. no aconseguiràs canviar la visió del cunyat, si voleu dir-li cunyat, o tiet, tal, no sé què, de tornuc, que deixa anar l'oprimir que li ve el cap, vull dir, has de respirar a fons, pensar que és Nadal, i que potser per un dia no t'acafi activisme. És una línia vermella molt fina, eh, aquesta? Sí, totalment. I excusa molt fàcil, qui vol repetir d'escudella, qui vol repetir de canadones. I passem al següent tema. Literalment. Perquè si no t'encendràs i això no acabarà bé. Regla número dos... Com ha dit la Nius també, no us alarmeu si la vostra vida amorosa sembla ser que és l'únic que interessa a tothom de la taula. És a dir, no importa si has tret la millor nota de la uni o del màster, no importa si has tret matrícula d'honor, si has fet el viatge de la teva vida o si has escalat l'he vist. És que és igual. Perquè la pregunta que et faran és, no tens parella tu encara o no portes el meu llet? Jo pensava que això s'acabaria en el moment en què tingués parella i el Nadal passat que tenia parella... No, no, després les preguntes eren i quant de temps porteu, i com us va... I no ha vingut. I no ha vingut, exacte, i no ha vingut i tal. Vull dir, és que no s'acaba mai. I tu quan vas cap allà... Uau. Exacte. Sí, sí, és que... No, és que també és un gran tema aquest, eh? La gent que teniu parella i tot això, el tema de com us repartiu els dies de Nadal, si és que el passeu junts... mai l'hem passat junts, però perquè és que és inviable no, no toques no, però vull dir, cada persona jo mateixa ja l'he de passar amb la família de pare i la família de mare imagina't si més ho ha de passar amb la família de pare d'ell i de mare d'ell o sigui, és que a veure, no tinc prou dies imagina't ara que ho deixes amb la parella després ja seran preguntes de o que et pregunten i què tal, i tu has de dir és un cercle viciós, és un peix que es mossega la cua jo t'he de dir també que en el moment en què dius que ho has deixat jo crec que també hi ha com aquell petit respecte de dir no toquem el tema, ja no se'n parla O ja s'avisa, fins i tot, jo crec. Fins i tot es diu... Però t'oblides del cunyat. Tu parles de persones normales. Sí, també. Al final de la taula surt un... El cunyat sempre estarà allà per posar el dit a la llaga, en un moment menys oportun. I al 24 et dirà... Sí, sí. que això em porta a la regla número 3, perquè quan tot s'estigui tornant una mica més invasiu del compte i les preguntes incòmodes sobre la teva situació, en aquest cas personal o laboral, t'estiguin deixant el cap com un llum, recorda, jo crec que en aquest cas, el que seria millor per contestar el cunyat del que estem parlant, estem dient cunyat, però realment no parlem només de cunyats, parlem de qualsevol persona de la família que... està traient temes que no toquen doncs en aquest cas jo crec que el millor a fer és respondre aquesta pregunta amb una contrapregunta encara més mala llet i més incomodant per exemple, pregunten per la teva situació laboral, els preguntes i a tu et fa feliç la teva feina o et preguntes per quan et comprometaràs finalment, els preguntes i tu et veus tota la vida amb la teva parella i ja està, us ho juro que les ganes de preguntar desapareixeran de cop i volta i ja no se'n parla més És bona aquesta, eh? Em falta com... i és molt tu eh Jana d'anar al contraatac t'has de poder defensar els has de tenir molt ben posats i si no qualsevol cosa que d'això ens hi és dir qui vol repetir l'escudella o qui vol els torrons i s'acaba jo sempre vull repetir l'escudella això serà una bona excusa i llavors, perdó, última cosa les celebracions de Nadal en el cas de l'empresa dues regles aviam què diràs La regla número 1, que jo crec que sembla molt òpia, però crec que s'ha de tenir en compte, i més quan, per exemple, treballes en una empresa bastant gran, controla les copes, si no vols ser la llegenda, el dilluns següent, vull dir, que hi hagi una barra lliure al sopar de Nadal, t'ho juro que no és el millor que t'ha passat a la vida, no toca gens, no toca gens, compte, per al teu bé, per al bé de tothom. És que ha de ser molt incòmode. Sí, per això. Bueno, és que... Ser el liat de la feina no és dolent si ho saps portar bé. El que passa és que s'ha de tenir molta personalitat. Tu ets el liat de Girona i Feia, molt bé. Has sigut sempre el liat de les feines que has tingut. no tinc cap problema en dir que sí tens la fama i amb orgull de fet, sí, sí la fama, la bona i la durenta però en aquest sentit, però està bé però s'ha de tenir personalitat però també fa de mal dir que ho hagi de dir jo de mi mateix evidentment, això en tot cas donaria per un episodi, l'art d'en Saïd l'art de l'ànima de la festa que és en Saïd més que l'ànima de la festa però és el que ha liat saps quan a vegades et trobes amb algun amic teu normalment té parella i tu arribes i dius Vine, vine, que marxem... No, no, no, no, no. Diu, jo no me'n vaig pas amb tu, que si no, malament. Nosaltres això li diem l'enxitxat. L'enxitxat, doncs mira, enxitxat. L'enxitxer. Sí, sí. Aniré actualitzant el vocabulari, en tot cas. Però fa de mal dir que m'ho hagi de dir jo a mi mateix. Ui, ui, estudiem nosaltres. Vale, bueno. Ets l'enxitxat. I regla número dos, que crec que és superimportant també. Ja, és que me la vaig avenir. Sí, sí. no, no és la que et penses que també la podem dir la regla número 2 evita a tota costa l'oversharing amb què vull dir amb l'oversharing no parlis més del compte de la teva vida personal és a dir que estigueu en un ambient de celebració en què és Nadal, a més a més, tot sembla genial, sembla que són els teus millors amics. T'ho juro que no... O sigui, la persona que se senta tres taules més enllà a l'oficina no vol saber que ahir a la nit no vas dormir perquè el teu fill tenia gastroenteritis i... tot el que ingeria, és que va en sèrio hi ha coses que no cal explicar i crec que està superbé com arribar a una corda no cal explicar, jo no vull saber i tu no cal que m'ho expliquis i ja està, i crec que és important tenir una feina més en ambients laborals tu penses que en aquell moment et permetrà connectar més amb els teus companys de feina i no, al contrari, perquè després quan tu vulguis posar una excusa a la teva feina per arribar a tal, tu diràs ai, és que el gos se m'ha menjat el telèfon perdona, però tu tenies un canari sí Hi ha una lliçó de periodisme i de vida que tothom ha d'aprendre i és que els companys de feina són companys de feina. I tot el que diguis podrà ser utilitzat en contra teva. El Nou Vila hi ha hagut aquí... No, jo me l'estimo en bogeria. Però vull dir-te, el traspassar la línia laboral barra personal és una cosa que amb els anys te n'adones que... Compte. Compte, t'ho dic perquè al final hi ha una sèrie de rols molt ben marcats a la feina, és a dir, molt bon rotllo, tot perfecte, però en el moment en què la part personal trasbassa cap allà o la part laboral trasbassa cap a la personal, tens un problema, perquè tu no et pots emportar els problemes de la feina a fora. ni tampoc a fora et pots portar els problemes cap a la feina per això et dic que els companys de feina són companys de feina fins al final i t'ho pots passar molt bé, escolta, que si porteu 20 anys treballant ostres, evidentment que es pot forjar una amistat només saltaria forjar una amistat com es diu analògic però jo ho crec això i crec que traspassar aquesta és que és complicat És complicat, és complicat. És important tenir-ho en compte. Sí, de fet, jo normalment m'he fet especialment amic de companys de feina quan en aquests els han fet fora o han marxat o qualsevol... Llavors sí, llavors sí que ja érem molt més col·legues a fora i a fora sí. És que és diferent, ja, jo crec. Sí, exacte, gent que he anat recuperant pel camí, però allò que dius d'estar a la mateixa oficina, no especialment, la veritat. Sí, sí. Seguim? Sí, i... Bonus tip? Bueno, bonus tip en tot això, que sempre en totes aquestes celebracions que a vegades se'n poden anar una mica de la mare, doncs, hem de tenir en compte un pla d'escapada, és a dir, davant situacions extremes, mesures extremes i tenir excuses per fer fuga quan toca, que no fa mal a ningú, tenir-les preparades i així en qualsevol moment ens escaquegem i marxem. I no passa res. Totalment d'acord. Vinga, va, Neus, posem-hi cinquena. Ja per acabar, crec que havíem de parlar un moment de la caca, o sigui, em sap greu, ve el Nadal, ve el tió, els catalans sabem que ens agrada molt la caca, tenim una mena d'obsessió, l'art de cagar, no?, que diríem, aquí al programa, i bé, res, només dir, doncs, que... El tio, no? A vegades nosaltres ho tenim molt normalitzat, però tu com li expliques a algú de fora de Catalunya que nosaltres per Nadal anem al bosc, agafem un tronc, li pintem una cara, l'alimentem a base de mandarines i torró durant un mes i durant una nit el piquem fins que ens caga regals. O sigui, realment, vista així, sona una mica masoquista. Però bé, som catalans, és el que hi ha. De fet, el Vigo Mortensen en una entrevista... a un late night show del James Corden als Estats Units, ho explicava i era molt graciós, perquè clar, ell ho explica com a persona que està casat amb una catalana i que ho ha après més endavant i se n'ha adonat. Després també hi ha el personatge del Caganin al Passebre. L'altre dia també ho deia en un programa britànic, la gent flipava. que a darrere l'estable on acaba de néixer el nen Jesús, el profeta, la profesia o com es digui hi hagi una persona deixant anar la seva femta i després les típiques frases que dèiem els catalans menja molt i caga fort o vés-te'n a cagar és que realment què ens passa als catalans a mi m'agradaria que algú ho estudiés i ens expliqués molt bé tot això jo crec que és perquè al final l'ambient rural sempre ha tingut molt de pes a Catalunya jo crec que en molts llocs del món i no tenen aquesta obsessió per la caca som molt escatològics nosaltres els catalans, ens diuen els rates però els rates no però de caganés molt molt escolta'm una cosa, quina era l'excusa aquella que deies quan volies canviar de tema volies marxar els torrons, on són els torrons? doncs queda alguna cosa més per dir Neus? una recomanació per acabar com sempre amb recomanacions les dues pel·lícules que trobem estrelles per Nadal són evidentment la primera no caldi res crec que tothom la coneix, tothom l'ha vist i si no l'has vist agafa ara mateix la tira i posa-la a veure-la exacte, no t'ho mereixes i llavors dues pel·lícules més antigues que creiem que també són bastant importants són la de què bellos vivir maquíssima I la de l'Scruix, la història de l'Scruix. L'Scruix, home, la TV. Jo ara vaig fer una obra de teatre, no l'oblidaré mai. I ara se m'agudit també solo en casa. Solo en casa és molt nadal. És un clàssic. Bueno, Harry Potter ara també, que ja arriba. Però vull dir, una que si més nadal, el solo en casa es queda per nadal a casa. I crec que també una cosa molt de les pel·lícules de Nadal és el fet que totes són iguals. O sigui... Aquestes que hem dit, per exemple, no, però tu parles de pel·lícules, comèdies romàntiques de Nadal, no us passa que totes, o sigui, literalment abans que la comencis a veure, saps com us caminat, saps què passarà. Però te les empasses de peu a peu. O sigui, jo me les empasso totes. Sé què passarà abans que passis, molt fort. És que l'Opactoli, per exemple, ja m'ho has dit absolutament tot. És aquest sentiment cosy, en plan, aquest sentiment de casa, no? Són durentes, però com són de Nadal, te les tragas. I no passa res, ja està bé, acceptar-ho i punt. On són els torrons? Neus, Jana, moltíssimes gràcies. Pensava que ens convidaves tu. No, era una manera molt elegant de dir-vos adeu. Vinga, adeu. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat. Bon dia i bona hora. I avui som a la carpa de botiga de joïnes. Botiga de joïnes i de coses de la casa, de decoració, d'objectes curiosos. Segona generació, sí, la va obrir la meva mare l'any 85. De fet, estàvem a l'altre costat del riu, nosaltres, vam començar al carrer Vallestaries i ara fa 5 anys ens vam traslladar aquí, al carrer Hortes. La meva mare es jubilava, llavors havíem de canviar de local o reformar aquell local i llavors també pujava el lloguer i vam dir, per tant, anem a un espai que sigui més ample, que siguem més còmodes. Per nosaltres i per als clients també, perquè aquella era molt petita, quedava molt estretet tot i amb 10 persones quedava plena. Molt contentes. Tinc la sensació que el carrer Hortes és un carrer més de barri, que segurament sí que hem perdut turisme de cares a l'estiu. El que sí que notem és que hi ha més gent de Girona de tota la vida. La gent que viu a Girona es passeja més pel carrer Hortes segurament que no pas pel carrer Vallestaries. Suposo que sí, sí, sí, home, clar, són molts anys després. Em fa molta il·lusió, de Girona i de fora de Girona, em fa molta il·lusió gent que només ve per Nadal i que ha estat un parell d'anys sense trobar-nos, de cop tornen a trobar la botiga i és, ai, quina sort que no hàgiu tancat, que bé, no?, allò que la busquen, que fa il·lusió que ens tornin a buscar i sí, gent de Girona i gent de Barcelona, gent de França, gent de Saragossa, és molt bonic això, veure que la gent repeteix. A tocar. Sí, home, sí. De fet, no som una botiga estacionària, no som una botiga que tinguem coses que es facin malbé, que sigui temporada d'estiu o temporada. I sí, clar, per Nadal és l'època més forta. És el gran gruix de vendes a l'any. Segurament, el que hi hagués aquí, el que hi hagués aquí, el que hi hagués aquí, és el que hi hagués aquí. A mi m'agrada l'analogia, no?, aquesta cosa de tocar. Sí que és veritat que tenim molt poques coses que siguin en piles, molt poques coses que siguin de pantalles no en tenim. I sí, hi ha joguines clàssiques i antigues. Jo penso que aniríem a la generació més dels nostres avis, que també dels nostres pares, però sí, de joguines d'allauna antigues, aquestes que dones la corda i que es mouen, de coses de jocs de taula, sí que som... És més nova generació, però continuen siguent jocs a taula físics. És una cosa que la gent demana? Expressament? Sovint és, sí. O hi ha gent que els agrada jugar a això, o hi ha gent que estem jugant tot el dia amb les pantalles, necessitem alguna cosa de sortir d'aquí. I sí que és una cosa que es demana. De revaloració, de trobar-nos, de jugar junts, de riure, d'estar parlant en directe, sí. Jo penso que hi ha una consciència una mica més estesa que fa uns anys enrere. Ah, sí, però això es fa molt de riure, perquè a vegades és com, ai, qui està fent tanta soroll? I són adults, moltes vegades, els que no es poden estar de remenar i de jugar i de provar les coses. Però sí, sí, la minada també juguen, clar, és del que es tracta. intentem que ja tenir les compres fetes nostres per no haver de dependre sempre hi ha encàrrecs d'última hora que si són d'aquí a prop ens serveixen ràpid i preparem el personal durant l'any i reforça de ben bé de campanya en aquest any tenim la filla d'una de les nostres treballadores que ens ha vingut a fer un cop de mà i que a més ha sigut superràpida perquè és una botiga difícil i tota la gent ha sigut molt ràpida prendre's com van les coses i poder assessorar la gent la que hi ha amb la venda online jo sempre és un dubte que tinc perquè tenim pàgina web i venem online sí que moltes vegades la pàgina web ens serveix més de parador per saber la gent ubicar-se perquè l'ordre de la pàgina web és molt més lògic no sé, aquí la botiga és com més intuïtiu però sempre Crec que ens agrada, i a mi m'agrada personalment, prioritzar la venda en directe. És el que em surt a mi de natural. Segurament podríem tenir molt més èxit si féssim bé les coses amb Instagram i féssim bé les coses amb les xarxes i tinguéssim una dedicació més insistent en el tema de xarxes. Però jo... Per el meu caràcter, per la meva manera de ser, perquè m'agrada el contacte directe amb la gent, perquè m'agrada veure com responen i perquè sé més qui tinc al davant. És allà on em sento còmode, on soc feliç i on t'ho disfruto. No només per això, també tinc la sensació que quan anem a internet és com el que ens passa amb les plataformes digitals quan mirem la tele. Abans miràvem la tele i hi havia dos, tres, set canals, miraves el que hi havia. I a vegades et sorprenies. Quan tu estàs vinguent en una botiga sense saber què busques, et pots sorprendre. A internet tinc la sensació que la sorpresa queda molt més acotada per un algoritme, per alguna història que a mi se m'escapa. En canvi, tinc la sensació que aquí la gent es continua sorprenguent, continua trobant coses que no s'esperava, continua descobrint material que no sabia ni que existia i que, per tant, la nostra feina és la selecció que fem de tot aquest material. No és tant el fet competitiu amb els preus. Hi ha moltes cases que els dic jo als clients això compreu per internet, que ho trobaràs més bé, i que ho entenc perfectament i nosaltres la nostra feina és buscar coses que no trobis a internet la meva feina com a botiguera és tenir una selecció i una varietat que segurament és difícil que cap botiga pugui tenir online i penso que és el nostre punt fort espero Ostres, fa molts anys que he anat fent temporades des dels 16 a 18 anys, des que la meva mare es va jubilar fa 5 anys, i la regència és una herència una mica acompanyada, sort en tinc que la meva mare, tot i que s'hagi jubilat, M'ha va fent aquest recolzament al darrere de dir, ostres, això s'haurien de mirar-ho. De fet, quan anem a comprar ella, no és treballant, però quan anem a fires, ella és la primera de venir a... Li encanta i ho disfruta encara, no? Llavors és que duri. Jo tenia dos anyets quan va obrir la meva mare la botiga, llavors si hi ha fotos que estic a dintre d'un pot d'una pintura mentre abans obri la botiga del carrer Ballestaries. Quan vam obrir aquesta la meva filla tenia sis mesos, per tant també serà com aquesta cosa, sí, fa una vida la botiga, però de fet no vaig venir a treballar. Quan l'he disfrutat o quan hi ha sigut més, ha sigut en treballant, en treballant. I tant, tant amb els clients com amb nosaltres en la selecció que fem. Aquest any anàvem a Nuremberg, que fèiem molts anys que no hi anàvem, que entre coses a la vida no hi ha pogut anar durant uns quants anys, i anàvem com una mica amb l'actitud de no, ja ho hem vist tot, Nuremberg no ens sorprendrà. I ens continuen sorprenguent la gent que fa propostes diferents, que fan una estètica preciosa, una presentació bonica, agradable i a més més interessant com a joc. Llavors, sí, sí, em continuo sorprenguent jo i continuo veient la cara de sorpresa amb avis, amb nens i amb gent adulta de mitja edat. Vull dir que a mi és la part de la feina que m'agrada, veure la gent com disfrutar. per la carpa que em jubili que em jubili em queden 24 anys per jubilar-me si no més Espero que puguem enganxar-ho tots o que ens puguem solucionar d'alguna manera la vida, que puguem fer alguna xarxa d'alguna altra manera, però sí, jo tinc intenció de llarga vida a la carpa i que gaudim, que gaudim i que ens trobem i que xerrem aquí i que ens compartim un tros de vida. a mi personalment jo soc una més de l'equip i sí que soc la ho he de començar a sumir, soc la jefa però tot l'equip que treballem aquí som molt trempades som gent que més ens agrada el que fem i és curiós perquè cadascú té com les seves preferències personals però sí, soc a la botiga els amatins sobretot i les tardes que no tinc la meva filla i sí que començo a veure-hi gràcies per convidar-nos Els Quatre Rius, el magazín matinal obert a la ciutat. Ja no em queda tinta per la carta, els reis saben que he d'anar a buscar-te, però no trobo lloc i ara em fa por veure't i que no vulguis quedar-te. I bé, doncs, amb aquest temps de música tan i tan nadalenc, que necessitem també aquests dies per recordar, si més no, unes festes que en tenim moltíssimes ganes, arriba el temps de fe i de farra. En aquest cas, aquest tema de Masco, que presenten avui el temps de música amb nosaltres als Quatre Rius. Ens acompanya Jordi Mascort, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bones, bon dia. També m'acompanya Eloi Coromines. Bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia. Primer de tot, us heu sumat al carro de fer Nadales, eh? Em sembla que això últimament està molt de moda. Sí, bueno, ja porten uns anys de moda, això. Treu molt de fàcil. No, sí, ens vam quedar amb les ganes de fer-ho l'any passat i vam dir aquest any sí o sí ha de caure. Sí. D'on m'ho deixa la idea? La idea. La d'any passat. De fet, la lletra d'aquesta cançó, de Nadal, la tenia en Jordi ja escrita l'any passat i no la vam acabar de gravar. Teníem bastantes coses escrites, òbviament hem acabat afegint més coses, però la idea de fer la Nadal, jo crec, de l'any passat, d'escoltar tota aquesta música de Nadal que va sortir... És que al final és una història de fa un any, t'ho dic, perquè potser teníeu molta fe de fer-la, però molta farra també us ho va impedir. T'anava a dir. De què tracte, exactament? Aquesta Nadala, jo et diria que parla una mica sobretot de les tradicions catalanes, però també de tot aquest, tot el panorama actual ara, o sigui, és una Nadala moderna, enfocada sobretot en les tradicions, però molt nostra també, sense perdre la nostra essència. Com una revisió tradicional, com amb el llenguatge contemporani d'ara mateix. Productor, si no m'equivoco, t'ho dic perquè és un repte, també, portar la sonoritat i que sembli una Nadala, perquè al final tots tenim al cap les melodies de les Nadales, portar-ho a l'actualitat també, suposo que és també com una miqueta el gran repte. Sí, jo amb el guitarrista, amb en Robert, vam tenir la idea d'agafar la sonoritat típica de Nadala, que sigui mica cordes, de guitarra, de violoní, el típic... campanetes, i vam afegir tot, però amb sonoritat actual del reggaeton, i va ser... Va costar, però al final ens va quedar molt contents. És una cosa que últimament estem veient molt, no? Vull dir, també com hem de posar en valor la tradició, la catalanitat, en el món de la música, i sobretot de la música que feu als joves. És que jo no em considero jove, però us dic a vosaltres joves. Sí, ara cada cop hi ha més i més artistes que fan música en català que música molt bona que no se'ls coneix perquè ja et dic costa molt fer-se un nom en la música sobretot i hi ha molta molta gent que està traient música molt bona i que en un futur pot ser interessant És com aquest impàs, no? Vull dir, t'ho dic perquè, per exemple, hi ha hagut una època on costava més poder produir una cançó, en canvi ara sembla que s'ha democratitzat tot molt més, però això el que fa precisament és que hi hagi moltíssims artistes que busquen despuntar. No sé si ho noteu també així vosaltres en el dia a dia. Sí, sobretot perquè llavors comença fa uns anys a produir poc a casa i veia artistes catalans de gènere urbà i hi havia poquíssims però deien, uah, costa que comencen a sonar bé però és que ara hi ha moltíssima gent que sona molt bé el que costa és com diferenciar-se dintre un i altre al final que el punt que es fa diferent i únic és el que es fa realment triomfar ja reconegut Trobeu que el panorama està una miqueta saturat en aquest sentit? Saturat? Clar, hi ha molta gent que fa el mateix tipus de música, llavors ja és complicat pujar, despuntar, exacte, i fer-se un nom, però joe, ja és que hi ha molta varietat de música que jo crec que... És molt interessant. No ho dic perquè, tot i així, vosaltres ho feu. Sí, sí. Intentem portar-lo cap al nostre terreny, al final cadascú porta el seu gran identificador diferent. Superficialment veus que és molt semblant, però cada un té un puntet, ja sigui la sonoritat o sigui el discurs, que és un punt diferent. Aquesta cançó la portareu al directe en algun moment? Home, jo crec que sí, no, Eloi? Avui hem pensat, l'últim concert jo vaig dir de fer-la i vam dir, uah, potser hem assabillat, vas donar a gala... Jo crec que és una cançó que a part de ser de Nadal es pot utilitzar per sonar en directe. De diari, eh? Jo crec que ens ha quedat bastant... Estem molt contents amb el resultat, la veritat, i que es pot escoltar no només a l'època de Nadal, sinó durant l'any, fotre-li canya. Ja m'ho direu al mes d'agost, eh? A veure si cola o no cola. En qualsevol cas, portar-la al directe, serà una miqueta un repte? No sé si per complexitat, per samples i tot això, o...? Pregunta pel productor Això ja el directe a l'any que ve ja tenim ganes d'incorporar més elements perquè ara mateix som jo com productor amb la passió instrumental també el guitarrista amb la guitarra i les ballerines i voldrem ja l'any que ve incorporar més instruments potser una guitarra o algun acompanyament però realment la complexitat serà més o menys igual que les anteriors que tenim més típica reggaeton o més rock que estem fent més rock pop punk i no canviarà massa crec que això Per la vó del directe de l'any que ve, això si no m'equivoco, t'ho dic perquè m'han xivat fa una estona, nou disc, que traureu. Cert. Ara al gener. Cert. Si no m'equivoco. Encara falta policosetes, però sí, sí, en teoria, si tot va bé, a finals de gener, nou disc, segon disc. Segon disc. Tenim títol? Exacte, estirem una miqueta el fil, doneu-me alguna cosa, saps? Tenim títol? T'adiria amb el títol, però és que saps què passa, que no el tenim encara. Encara no? No, estem dubtant. Hi ha batalla interna en aquest sentit? Hi ha batalla, sí, hem de reunir-nos i pensar un títol així que enganxi. Una miqueta almenys temàtiques sí que podem avançar, seguint una miqueta en la mateixa línia, què és diferent respecte al vostre primer disc? Temàtica, hem tirat sempre bastant temes, amor... Sí. Amor, desamor juvenil al final. Exacte. Mai fallen aquests temes. Sobretot el que aquest any ha canviat més ha sigut professionalitzar molt més la sonoritat i hem contactat amb gent per fer el màster, per exemple, en Roger. En Roger Martín, sí, sí. Estem com ja fent música més en sèrio. Un pas més endavant per entendre'ns. A primera, cachondeo, agafar, imitar bases de YouTube, no sé què, aquí, tal qual, Rissa, no sé què, i ara aquest any ja hem volgut quedar, agrupar-nos amb el guitarrista, fer tot nosaltres, gravar professionalment, ja... Això té pinta videoclip, també, alguna idea de... Podeu convidar-me, eh, si voleu, i jo m'apunto sempre on... Si vols venir, endavant, endavant, amb el cava, amb el cava. Tornant a la Nadala, temps de fer i de farra, no sé si teniu gaires... O sigui, gaires ganes de farra, segur, de fer, no sé, per aquests dies de Nadal, quins plans teniu vosaltres a nivell personal que es puguin dir? Doncs mira, jo... Per desgràcia, molts plans no tinc perquè tornant de Nadal haig d'estudiar el que no està escrit. Tinc exàmits. Però sí que al final el Nadal passarà volant i ja és temps per passar-ho amb la família, amb els amics i poc més. I amb la xurri. Pobre de tu que no surti algun punt. Tot ben lligat, Eloi. Eloi? Exactament el mateix. Temps d'estar amb la família. Ja sóc més de... com et has fet? Diguéssim, està més en tradició amb la família que no vas a sortir per Nadal. O sigui, sempre anar amb la família, amb la família de xurri i tranquilets. Teniu algun lloc on tornar, vosaltres? O sou d'aquí i ja esteu per aquí? No, no, som d'aquí, estem per aquí... Amb això ja teniu un gran que fet, eh? Sí, sí, això sí. La vida ja s'encarregarà de dispassar-vos, si és el cas. Exacte. En qualsevol cas, Jordi, Eloi, moltíssimes gràcies i jo crec que no hi ha millor manera de marxar que tornar a escoltar aquest temps de fer i de farra i, escolta, desitjar-vos un molt bon Nadal a vosaltres i a tothom que ens escolta. Moltes gràcies a vosaltres. Nadal, posa el vi sobre la taula. Gràcies. Els quatre rius. El magazín matinal obert a la ciutat. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ¿A qué empiezaré? I'm so alone in a dolce vita Oh baby, telephone This magic horn in the dolce vita Nobody else I knew It's all last night Bona nit. Bona nit. Bona nit. Tu ets-hi-da. Tu ets-hi-da. Tu ets-hi-da. Tu ets-hi-da. La ràdio de Girona, Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. La Gironina. La Gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.