Nadal a Girona: viatges, entrenament i música

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dimecres 18 de desembre de 2024. Ja no queda res, dimecres que ve ja és Nadal, el dia 25 de desembre per a totes i tots aquells que sou una mica desastre amb les dates. No em vull fer pesat amb aquests dies, però quina alegria. La de viure rodejats de la nostra gent, la que volem tenir, també la que ens toca tenir, no ens enganyem, tornar a escoltar o en alguns casos ser el cunyat de la taula... El tio també ja treu el cap, de fet el tenim de gira pels diferents barris de Girona, uns dies on l'actualitat passa a un segon pla per donar pas a la realitat. Vaja, com hem intentat sempre fer en aquesta petita finestra de ràdio amb tots vosaltres. Encara que Sònia despedida, no ho és, ens al contrari, que el millor encara ha d'arribar, i ja que hi som, ja és arribar Nadal. I ja instaurarem la tradició en aquest carribal més número 15 de Girona d'agafar bastons i començar a picar-lo, a veure si caga alguna cosa. Arrau Vila, bon dia i bona hora. Home, de fet, ahir ja veurem tenir una mica dolços, eh? Sí, sí. Ai, jo he de dir que aquest torró de trufa amb ratafia... A mi m'agradar força, sí. Home, acabo de menjar. Però, home, és a dir... És que ho he comentat abans al matí, m'ha agradat, o vaja, m'ha agradat, perquè jo no sóc massa de ratafia, però era molt subtil a ratafia. Sí, eh? Que et deixa aquell xerrup, al final de tot. És que tinc un amic meu que aquest cap de setmana estava amb ell, molt mala companyia, i de fet ell m'anava dient això del xerrup, xerrup, xerrup, i se m'ha quedat la paraula, eh?, de xerrup. És que, clar, és que tothom diu un xupitó... Però jo crec que és un xorrup, eh? És un xorrup, però és com el debat que teníem ara. I és veritat, no, que vaig patinar ahir perquè jo feia la comparativa entre el Pare Noel i el Reis Max. Quan no, és entre el tió... I el rei Max. És el tio i el rei, sí. Exacte. I em sembla que vas dir que hi havia un Pare Noel que era verd, però és que és el Grinch. No, no, no, perdona. El Pare Noel... El verd és el Grinch, no? El Pare Noel, per definició, era de color verd. Però no era el Grinch, el verd? No, era de color verd el Pare Noel. El que passa que una famosa marca de begudes ensucrades, molt de sucre, o no, depèn. Ja Coca-Cola Light. Exacte. Jo no he dit la marca, l'has dit tu, és en tot cas que et paguin a tu la promo, però jo el que et deia, una famosa marca va fer un anunci on va pintar el Pare Noel, que era de color verd, a color vermell, i ja es va quedar de color vermell, perquè feia més Nadal. Home, haig de dir que m'agrada més vermell que pas verd, això també t'ho diré. Sí, home, després hi ha una reconeguda marca de telefonia mòbil, que teníem abans, però ara ja no, que va recuperar el Pare Noel de color verd, i la gent deia, ostres, diu, aquest Pare Noel què? No, no, aquest és l'original. Però a banda del Pare Noel, del tio Eduard, saps que hi ha uns follets entremaliats també? Ah, sí? Jo és que fa temps que ho estic veient per xarxes socials, Resulta que hi ha uns follets màgics que cada dia fan entremeleïdures i els nens sempre han de descobrir què fan cada dia. És com un calendari de vent però amb follets. No sé com es diuen aquests follets. La pregunta és d'on baixo això? Això deu ser una tradició també d'americana. No ho sé. Si poses fullets entremaliats, potser et sortirà. Potser sí. Potser sí, no ho sé. Si poso fullets entremaliats a Google no em sortirà pas això. No ho sé, potser sí. Fullets nadalencs entremaliats, potser sí. Cada dia els nens es desperten i veuen el follet, per exemple, a la cuina amb la farina per terra o jo què sé, amb el menjador, potser amb els llençols o s'ho fa una mica girat. Coses així. Per cert, has vist el d'en Rafael o què? Sí. Aquest matí, Magat Sindena. Sí, sí. Ha tingut un ictus, em sembla una cosa així. És complicat, això, eh? Sí, però t'he de dir una cosa, eh? Em sembla que encara no s'han suspès els dos concerts que té, perquè em sembla que té dos bols ara. No s'han suspès encara? No, i això diu moltíssim també d'una persona, ja, no perquè sigui Rafael, vull dir, en general, un home de 81 anys que acaba de tenir un ictus... Mira quina marxa que té a sobre. És una edat complicada, sí, sí. Tot i que sigui complicada, és que a mi m'encantaria arribar a la seva edat d'aquesta manera. Escolta, amb una marxa tremenda, vull dir, encara en plenitud de la seva carrera. Hi ha molta gent que té una marxa espectacular. Mira, no fa res, fa un parell de tres setmanes van tenir l'Isabel Oliva aquí i aquesta senyora té 100 anys. Pensava que m'estaves assenyalant en Jordi Grau i dic, ostres, en Jordi Grau encara li queda molta corda. És veritat, Isabel Oliva, moltíssimes sol·licitats per certs. 100 anys, eh? Va fer ja fa Estava aquí com una flor, eh? Estava aquí, sí, sí, sí, que jo vaig poder parlar amb ella en el seu jardí, però sí, per cert, poeta Isabel Oliva, que des d'aquí li enviem una abraçada molt i molt forta. Escolta'm una cosa, ja que estem nadalencs, hem parlat d'idiosincràcia yanqui, també, tu podràs viatjar aquest Nadal? Pel territori català. Pel territori català. Sí. O sigui, res internacional. El passaport guardat a casa. De moment a casa. Sí, t'ho dic perquè, vaja, vull dir, a mi... Jo això ho feia en una altra època. Jo feia escapades per cap d'any i tot plegat, també per aquí prop, però m'agradava molt marxar. Però és una cosa que he deixat de fer, perquè ara valoro molt més també el fet d'estar a casa aquests dies. Suposo que ja tornarà, eh? Casa vols dir Empordà? Sí, Empordà. O casa vols dir Casa Castellà? Empordà. m'agrada estar a Empordà per Nadal suposo que això és perquè n'he passat uns quants a fora i el trobava molt i molt a faltar però en qualsevol cas el temps de Nadal també és temps per a molta gent per viatjar i de fet hi ha moltíssimes opcions per fer-ho i com no podia ser d'altra manera com sempre faig he buscat algun amic o amiga meva aviam Aquí tenia la gent de poder enredar una estona. Doncs mira, em sembla que ja podrem parlar amb la Martina ara d'aquí res. Després també tindrem secció de Coplef i l'Adrià Giner que ens acabarà de rematar l'any, ja no el dia, l'any. Ja serà el 2024, eh? Em sembla que sonaran Nadales, eh? Ah, sí? Sí, però com que mai hem xivar res el tio, doncs ho haurem de descobrir. Sí, primer ens n'anem de viatge una estoneta amb la Martina, vale? Ens hi posem. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saït esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Moment d'encarar ja les festes nadalenques. Sinònim de família, sinònim d'amics, sinònim de temps lliure i, per què no dir-ho, per a molta gent també, sinònim de viatjar. Per veure aviam fins on ens porten, volem parlar avui amb la Martina Altadill, Pou Travel, que ja ens acompanya i que em sembla que ens podrà donar quatre consells ben donats per aquests dies de Nadal. Bon dia i bona hora, Martina. Bon dia, Zahit. Com esteu? Com va tot? Ai, mira, nosaltres, bé, a mi m'encantaria marxar de viatge, però com que no em deixen, prefereixo parlar amb tu, aviam què m'expliques, per a la gent que ens pugui estar escoltant. T'ho dic perquè el Nadal també és molt bon moment, no?, per fer aquestes escapadetes de viatges, que sempre comentem tu i jo. Sí, sí, sí. De fet, nosaltres ara mateix estem en temporada superalta, ja que tots els viatgers que tenim estan a punt de marxar i de fet tenim moltíssimes opcions o sigui, tant pots anar a llocs de calor o potser pots fer inclús un safari en família o pots fer una escapada per a Europa per anar a veure el que són els mercats nadalencs o sigui, hi ha moltíssimes opcions i és veritat que és un molt bon moment per marxar amb la família Et sembla si comencem amb la més típica de totes? Sí, clar que sí. El Nadal a Nova York em sembla que és un mast. O sigui, és una cosa que la gent que pugui, vull dir, ho ha d'intentar viure almenys una vegada a la vida. Totalment, totalment. Mira, jo me'n recordo que, bueno, a Nova York hi he estat uns 3 o 4 cops, si no recordo malament, i un dels cops que hi vaig estar va ser el cap d'any, i ho recordo molt maco. O sigui, de fet, és una temporada en què tota la ciutat està il·luminada, tota la ciutat que allà de per si és frenètica, doncs encara ho està més, i després hi ha una cosa que no et pots fer res, que és el cap d'any, perquè allà ho celebren d'una forma molt diferent, i si tens un bon lloc per veure-ho, quan cau la bola aquella de Times Square, és superinteressant de veure-ho. Ara, això sí, s'ha de reservar moltíssim temps, i s'ha de tindre un pressupost tal, perquè Nova York, com sabeu, és una de les ciutats més cares de tot el món avui en dia, i si no es reserva amb temps i es planifica una mica, doncs pot ser complicat. Però és una experiència espectacular, ho recomano totalment. Un dels millors caps d'anys de la teva vida, segurament, aquest Times Square. Sí, sí, sí. De fet, ho recordo, mira que era petita, però ho recordo molt maco, la veritat. A més, si tens la sort que el clima neva una mica, però no fa encara tanta fred, també és molt especial, perquè sents molt més el Nadal que aquí, que a vegades estem a 20 i escaig graus el dia de Nadal. Això potser millor, però per una segona vegada a Nova York, no? T'ho dic perquè també Nova York, com que és una ciutat que ofereix tant i tant, potser viure el Nadal allà és millor fer-ho per segona vegada que no pas la primera, no? Sí, sí. Estic d'acord, estic d'acord. La primera vegada potser recomanaria més les èpoques de primavera o de tardor. L'estiu és insuportable, no ho recomanaria. De fet, tots els clients que hem tingut a l'estiu se'ns queixen del mateix, del calor que fa. I a la primavera i a l'octubre, aproximadament, són molt bones èpoques per anar-hi, amb colors molt macos i on la temporada tampoc és tan alta. Ara, Nova York és un lloc que hi pots anar deu cops i no tocaves, perquè és una macro ciutat i sempre té coses a visitar, sempre hi ha coses noves que obren, restaurants de moda, museus, atraccions, vull dir, no pares mai. Ara, de fet, hi ha un nou mirador, que és un nou mirador, diguéssim, molt modern, on entres allà, és tot ple de globus, etcètera, i cada any obren atraccions d'aquestes noves, o sigui, pots tornar-hi i descobreixes cada cop una ciutat diferent. Canviant de registre, que em sembla que això t'ho coneixes també bastant bé, a passar el cap d'any amb banyador, que em sembla que també és el somni de moltíssima gent. Sí, sí, jo diria que això és el que ens demana la majoria de viatgers... perquè, òbviament, quan arriba aquesta època ja estem una mica cansats de la fred, tot i que no ens podem queixar visquent a Espanya, però sí que és bé que tenim molta demanda per destins de calor, i destins de calor en tenim moltíssims. Vull dir, pots anar-te'n des d'un Caribe, un Caribe anglès, el Caribe francès, pots anar també a Mèxic, a República Dominicana, pots inclús combinar un safari amb un zanzíber, vull dir, hi ha moltíssimes possibilitats per fer-ho, I no ha de ser només un resort de platja per estirar-t'hi, sinó que ho pots combinar abans amb un destí com pot ser un Sri Lanka i després fer un Maldives, que és aventura i després platja. I em sembla que tu passaràs el cap d'any també amb banyador, afortunadament. Sí, sí, sí, aquest any sí. Ja em passaràs fotos, t'ho dic, perquè jo em passaré aquí amb el pluma segurament passant fet, però això serà una altra història en qualsevol cas. És que ho has avançat un parell de vegades, el tema safari. És que em sembla que també està agafant molta força, no, últimament? El tema safari està super de moda, és un dels nostres productes més venguts des dels últims 5 o 6 anys, vull dir, per mi és una de les experiències més maques que hi ha. Jo de safaris he tingut la sort de fer-ne moltíssims, perquè com sempre diguem a Pou Travel, Provem les experiències per després vendre-les i saber el que estem venguent en primera persona. I hi ha moltíssimes opcions. La majoria de clients només coneixen el que és un Quènia o un Tanzània, que està més centrat en la part de l'est d'Àfrica, però hi ha opcions com Uganda o Ruanda per a veure els goril·les, que és una experiència extraordinària. O si no, pots centrar-te en destins en el sud d'Àfrica, com pot ser un Sud-Àfrica, que és molt xulo, un Namíbia, un Botswana, un Zàmbia o un Zimbabue. I per anar acabant, una mica deixant davant dels típics i tòpics, podríem dir, si ens n'anem cap a l'est, en aquest cas, em sembla que tenim diverses opcions també. També tenim Vietnam, per exemple... Sí, sí, sí, tot el que és per exemple el sud-est asiàtic tenim moltíssimes opcions i jo trobo que són viatges molt interessants perquè al final la cultura és molt xocant perquè és molt diferent a la nostra i després també és veritat que a diferència dels safaris són viatges que a relació qualitat-preu es poden fer molt més òptims perquè tot el que és el luxe asiàtic és molt més accessible que no el que és Estats Units o els safaris, etcètera i llavors són viatges que en família també es venen molt i molt bé. Es poden fer combinacions d'un Vietnam, per exemple, combinat amb un Laos o un Cambolla, que és una molt bona extensió, o es pot fer només un Tailàndia acabant amb platges, que la majoria de persones es pensen que Tailàndia està supermassificat, però com ho fem nosaltres no té res a veure amb com ho fan la majoria de gent amb modo mochilero i massificacions a tope. Vull dir, un viatge sempre es pot fer de mil maneres, nosaltres, com sempre us expliquem, els fem totalment a mida, i les experiències que organitzem són privades, molt dissenyades a mida, i el viatge que fareu amb nosaltres no té res a veure amb el viatge que es pot veure o que es pot presenciar d'aquelles masses. Tot això nosaltres ho evitem. Martina, no sé si tindràs gaires dies per descansar aquest Nadal. Bueno, una miqueta sí, però seguirem treballant, perquè estem en temporada molt alta, o sigui que ja sabeu que quan anem de vacances no parem nosaltres. Doncs tu, escolta, que acabis de passar un final d'any preciós i meravellós, ja sigui a l'Empordà, ja sigui de viatge, i ens escoltem ben aviat, que tinguis molt i molt bon Nadal. Igualment, us desitjo molt bon Nadal, molt bones festes i molt bon cap d'any si no ens veiem. Bueno, a Nova York no crec que ens veiem, però això és una altra història. Una abraçada, Martina. Una forta abraçada. Moltes gràcies. Som la teva veu. Som la gironina. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Viu l'edició més espectacular del gran cir de Nadal de Girona i el seu nou espectacle, Adrenalina. Aquest Nadal emociona't amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Del 25 al 29 de desembre, sota la gran carpa de la copa. Aquest Nadal participa la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el denestar dels nens i nenes ingressats. Per Nadal, ajuda'ns a omplir l'Espai Gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. I encara ja, doncs, a la segona part d'aquests quatre rius d'avui, toca obrir la secció de Coplev, que amb els professionals de l'activitat física i de l'esport, i avui ens acompanya al col·legiat 9793 de Coplev. Ell és Jordi Arteman Vergés, a qui ja aprofito per donar la benvinguda en aquests estudis del carrer Valmes número 15 de Girona. Bon dia i bona hora, Jordi. Bon dia, Saïd. Avui, primer de tot, em sembla que parlarem d'una cosa bastant interessant, especialment per les dates que tenim, però que hauria de ser important al llarg de tot l'any, i és el tema dels entrenaments personalitzats. Parla'm una miqueta, o sigui, quin és el teu dia a dia, una mica, abans de tot? Bé, a veure, jo tinc una empresa de serveis esportius que es diu Artesport... I la meva vida ronda al voltant d'ella, diguem-ho així, no? I per tant, tots els dies són possiblement una mica diferents, sobretot per la particularitat que tenen molts dels clients que tenim nosaltres a l'empresa, no? també em dedico a la docència i tant a l'Universitat de Girona com a l'Escola Casa Nostra de Banyoles, però sí que és veritat que omplir el temps amb moltes hores de feina presencials, al final per la meva persona és un dia a dia molt carregós. Aleshores hi ha moltes altres fórmules per poder treballar amb tota aquesta gent. Abans de parlar de fórmules, vull dir, parlant d'entrenaments personalitzats, és a dir, primer de tot, Es busca rendiment però també evitar lesions. A veure, aquí tindríem dues característiques diferents, d'acord? Una, avui al matí quan marxava de casa i li preguntava al meu fill per tu què és el més important d'entrenar? I a la gent dèiem que t'agradi, és el més important. El disfrutar-ho és bàsic, no? Dic, a partir d'aquí, doncs, dic, home, sí, per si tu vols fer un esport i divertir-te i tot plegat, és que sortint al carrer i estàs fent activitat física. Aleshores, quan més orientat ho tinguis millor, però sí que després arriba un punt en què la gent es planteja rendir. I rendir ja és una qüestió ja sumament diferent del... només fer activitat física per entrenar, per divertir-se i tot plegat, no? I aquí és on hi ha la gran diferència amb aquestes dues vertents. A més, parlem, Jordi, és que al final cada persona és un món i entenc que física o fisiològicament també, o sigui, cada persona és un món, per tant, cada persona que arriba amb tu És un cas completament únic. Sí, mira, nosaltres en aquest aspecte tenim grups que ja són organitzats, que els hi preparem, sobretot preparem molts de corredors de bicicleta de muntanya, de bicicleta de carretera... Aleshores tenim grups d'entrenament i escola de BTT a Banyoles que els hi portem un control que és més grupal. Però després sí que és veritat que el gran gruix de clientela nostra... Doncs són gent que té a veure amb la individualitat i aquí tenim des de triatletes, tenim gent que corre, tenim senyores que venen a perdre pes, gent que es prepara per proves de bomber, de florestal, de Mossos d'Esquadra... Ara sembla ser que tornarà a haver-hi proves per accedir una altra vegada a INEF. Aleshores, aquí entres en una versió ja que vas a buscar més el resultat, més el rendiment. I una de les parts més importants, més que gaudir-ho, sí que és veritat que gaudir és important, però hem d'intentar gaudir en aquell moment en el qual anem a demostrar el que hem fet, el que hem après. Allà és el moment, és el partit. Anem a disfrutar-ho, no? Això també ho deia el Cruyff en el seu moment. Aquesta setmana ha sortit això no sé quantes vegades, eh? Sortiu i disfruteu, o no, Arnau Vila. Sí, sí, ha sortit unes quantes vegades. De fet, ell tenia un joc de paraules que era... Sabeu que era el sales de frutes? Sales de frutes. De Lleida no era aquest home, aquest home era holandès. Està clar que no. Però sí que és veritat que aquest moment del gaudí, així com l'esport en general, de carrera, la gent que va divertir-se i va a fer salut, és precisament aquest gaudí, aquest disfrutar és important. En el món de la competició, i parlo del món de la competició en un moment en què tu has de demostrar el que has entrenat, eh? seria el moment de la competició. Aquest moment ho has de disfrutar, perquè si ho passes malament és quan tens la mala sensació, no? Fem una miqueta l'anàlisi, és a dir, si ho segmentéssim jo crec que hi hauria tres grans grups que serien els professionals, semiprofessionals, i després podríem parlar de gent normal o de carrer. Jo crec que el tema professional ja s'ha explotat moltíssim i, a més, jo crec que el gran kit diferencial és que els professionals, quan arriben amb tu, tenen una disponibilitat horària i de recursos sense límits. És a dir, ells busquen directament això perquè per ells és molt important. Llavors, jo entenc que al final també això a tu, com a professional, et posa la pressió de dir, ostres, és que ell ha d'obtenir resultats perquè per alguna cosa m'està contractant. Exacte. I aquí és on hi ha moltes vegades la diferència del preu. Clar. Perquè... Sí que és veritat que amb un amateur li comprimeixes l'horari, li fas les mil i una adaptacions perquè ell pugui tenir d'alguna manera el seu horari laboral, escolar, perquè hi ha gent, hi ha molts joves, que el gran escull avui dia abans d'arribar al professionalisme sobretot és en l'època que estan estudiant. Estem en un país en el qual no hi ha masses facilitats en aquest sentit. Aleshores, a vegades la gent em pregunta per tu quina seria la clau per rendir de veritat i jo sempre els he dit que una de les coses més importants és la continuïtat i aquesta continuïtat esdevé sobretot per no lesionar-se, per exemple em sembla que hi va haver una xerrada també sobre temes d'entrenament i lesions esportives, recuperació doncs el fet de lesionar-te és una aturada esportiva com pot ser el fet de no tenir res ganes d'entrenar o de patir una malaltia mental la qual faci que estiguis malament per poder entrenar no surten bé les coses per això per un esportista que es dedica a la seva feina a fer això és un gran problema, perquè és la seva feina. Ja no vull dir que això és la seva passió. Jo entenc que tots els jugadors que juguen, per exemple, al Barça, tots són uns autèntics apassionats d'això. Si no, és que no arribarien. A vegades la gent té la falsa idea que un jugador de futbol, com que cobra tants de diners, ha d'estar motivat per poder-ho fer. I és totalment incert. És fals. La gent, els jugadors que juguen a primera divisió són jugadors que ho senten en l'ànima. El que volen és jugar. Evidentment hi ha uns diners al darrere, no? I uns aplaudiments. Però el que volen és sortir al camp cada cap de setmana i marcar tot el que puguin. Jo t'he de dir que em sembla que el gran problema, i això m'ho diràs tu, te'l trobes segurament amb el terme mig. Per què? T'explico. No sé si és que jo estic arribant, jo no, però els meus amics estan arribant tots a la crisi dels 30 o dels 30 i pico, i ara tothom vol fer Ironmans, tothom vol fer maratons, tothom vol ser un esportista d'elit, amb una vida normal, amb les seves obligacions, responsabilitats i horaris. Jo crec que potser aquesta és la franja més delicada. Sí. Mira, nosaltres com a empresa el que fem és plantegem una planificació amb tots els nostres atletes que normalment compagina esport i educació fins als 23 anys, que és la categoria sub-23. Intentem, a veure, queda una mica lleig la paraula explotar-los al màxim a nivell esportiu, però sí intentem buscar el màxim rendiment. Quan arriben al final d'aquesta fase... estan pràcticament acabant la seva carrera universitària, si han fet una carrera universitària a partir de sub-23, i a més a més han fet una bona formació a nivell esportiu. En aquest moment han de triar. I ja, de fet, hi ha alguns que quan ja tenen realment talent, a partir de júnior ja han de triar, i sobretot si l'esport és molt important i té un rendiment econòmic que s'hi puguin dedicar professionalment de veritat. Malauradament no tots són així. És a dir, que hi ha molts esports que no et permet fins i tot que siguis campió del món d'aquell esport i no et permet viure'n, no? I això ja és un gran problema. En altres països els hi permet... poder viure, però hi ha molts que actualment no. Aleshores, ho han de compaginar-ho d'alguna manera, no? I el fet d'estar motivat, el fet de tenir un ambient al màxim d'acollidor per poder rendir al màxim, no garanteix que puguis arribar. Hi ha aquests altres factors que dèiem, eh? En aquest sentit, Jordi, jo t'ho he de preguntar. T'ho dic perquè arribem a Nadal, arribem a Cap d'Any, a punt de començar un nou capítol d'aquesta història que li indiuen vida, segurament aquest 2025, si és que hi arribem, espero que sí. Moltíssima gent es posa de propòsit a fer esport, tornar a fer esport o simplement començar. Quins són els millors consells que els pots donar a aquesta gent? Ara ja hem passat a la part terrenal, eh? Mira, el més complicat és començar. Mhm? és posar-te el xandall i anar a fer alguna cosa. És el més difícil. Si a algú li costa fer això, és tan fàcil com sortir del carrer a caminar. ja estàs fent activitat física. Aleshores ja trenques una mica el gel. És molt important imposar-te, si és que realment vols que tingui continuïtat, imposar-te uns horaris. Dos dies a la setmana, tres dies a la setmana, o simplement aprofitar el desplaçament que vas de casa a la feina o de casa a l'institut per fer-lo amb un mitjà que no sigui el vehicle motoritzat. És a dir, anar-hi amb bici, anar-hi a peu. Jo, per exemple, he vingut a Girona, jo sóc de Banyoles, he deixat el cotxe just a l'entrada de Banyoles i m'he acostat fins aquí a la redacció amb bicicleta. Aleshores, no és que sigui una excusa, però sí que és pràctic perquè a sobre fas activitat física i a més a més he pogut aparcar amb facilitat. És veritat que aquesta zona no té gaires aparcaments de bici. Si t'escoltessis cada dia. Sí, sí. Però bé, l'he aparcat, perfecte. D'acord? Jo crec que el problema principal és començar. Un cop ja t'has posat el xandall i ja tens la teva primera sessió, fer mitja hora o fer una hora és relativament fàcil. Després aquí ja no hi ha problema. Pujar de carga, fer més sèries... Aquest no és el problema. Perquè quan ja hi ets, ja està. La gent li fa molta mandra... Aquell clic, allò de dir, va, vaig a entrenar, no? Al posar-se la roba, al posar... Bueno, de vegades els hi dic, a la gent que comença, que els hi costa molt, que facin l'exercici de posar-se el xandall, fer-se la bossa el dia abans, tenint-ho tot a punt, quan sigui l'hora de... Posar-s'ho, sortir a fora, fer quatre flexions i tornar a anar cap a dintre i dutxar-se. És a dir, agafar l'hàbit. Sense pensar. Sí, l'hàbit de fer-ho en aquell moment que ell ja té autorització a la seva vida, que ja li ha fet un espai a l'esport per fer activitat. Al final, quan tu vols fer qualsevol projecte nou, sigui això, sigui llegir, sigui fer el Duolingo, qualsevol cosa, necessites el teu moment. I si tu no tens aquest moment, et passa el dia i dius, ostres, no m'hi he posat. I quan et passa el moment, almenys a mi em passa, jo sé que entreno amb una hora molt determinada. Si em passen 10 minuts d'aquella hora, aquell dia ja no entreno. Perquè tinc altres responsabilitats, també. I aleshores és important respectar el teu timing, no? Aquest és el primer consell que li dono a tothom. Jo penso que funciona bastant, això. Doncs Jordi, em sembla que tens experiència bastant més que contrastada com per, si més, no almenys, fer-te cas. Sí, a mi... Jo sóc el... Bé, sóc com el metge que s'automedica, eh? Que no és massa bo tampoc, no? Però sí que és veritat que, bueno, dintre de tot, a part d'intentar fer que la gent faci esport, jo també en faig. És a dir, que tinc encara... Estic ja cap als 50 i alguna cosa, i continuo competint i competint a bon nivell. Des d'aquí vull felicitar el meu company de 4 School de Banyoles, el Salvador Martí, que avui fa 55 anys, és el vice-rector de la Universitat de Girona, i la veritat és que entrenant, Clar, ens podem dedicar a moltes coses, no? A futbol, a bàsquet, a entrenador de gent de tot tipus, però sí que és veritat que al final jo m'he de centrar en alguna cosa que em satisfacin a mi personalment, no? I que no em barregi massa amb la meva vida professional, no? Aleshores, com que hi havia remat quan érem molt més jove, vaig dir, doncs ara ja no anirem més en bicicleta, ja no farem més triatlons, ara tornarem a remar un altre cop, no? I ara porto-te una colla d'anys... que vaig decidir tornar-hi i tinc els meus horaris. Allò que a vegades els hi diuen els altres, moltes vegades no m'ho compleixo a mi mateix. Però sí que és veritat que t'has d'imposar una manera de fer i uns horaris, bàsicament. Doncs mira, amb horaris, amb maneres de fer i amb guspires d'aquestes que serveixen per aquest efecte bola de neu i ja no parar. Jordi, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona aquí als Quatre Rius i que acabis de passar un molt bon final d'any i que tinguis un 2025 fantàstic. Molt bé, molta alegria per tothom, molt d'esport i molt d'entusiasme. Fins aviat. Aquest Nadal participa a la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el denestar dels nens i nenes ingressats. Per Nadal, ajuda'ns a omplir l'Espai Gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina. Totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. I hem posat una de les sintonies més elegants que tenim per donar pas a la persona més elegant, probablement, que passa per aquests estudis del carrer Valmès 15 de Girona. Adrià Giné, bon dia, bona hora. Què tal, això d'elegant ho dius per la jaqueta nova que m'he comprat? Ho dic per tot, tio. L'elegància no només és la roba, és moltíssimes coses. Tu et trobàvem a faltar, és que em sembla que estàs de viatge tot el sant dia, tio. Bueno, això és una cosa que sembla, però no és així, però jo també us troba a faltar a vosaltres. És la màgia d'Instagram, eh? Vull dir, mostrem la identitat que volem construir, eh? Correcte, exacte. Escolta'm, Seït, avui et porto una mica de... Això, encara que s'acosta aquesta època de Nadal. Nadal, eh? Uf! Doncs parlarem una mica de Nadales, intentarem fugir una mica de les Nadales més convencionals, tot i així us vull explicar una historieta amb aquesta primera Nadala que escoltarem, que és una Nadala que tots coneixem, que és probablement la Nadala més coneguda de totes, però no estava feta per ser una Nadala. Ah, no? No, escoltem-la. Aviam. There's a mountain ring, making some Podem aquesta, no? Tots ens sona aquesta. La coneixem bé. El Jingle Bells. Aquesta cançó que estem escoltant és la versió original de l'any 1857. Que ens han cobrat pasta, eh, per royalties. Home, tu diràs. 1857, però pensem que aquesta cançó que estem escoltant de fons, posem-la una miqueta. Jingle bells, jingle all the way. Oh, what joy it is to ride in a land for something's name. Doncs aquesta cançó no havia de ser una Nadala. Aquesta cançó és una cançó inspirada amb els trineus tirats per cavalls, els típics, i parla sobre les carreres de trineus. Ah, mira. El que passa és que després, a través del trineu, de la neu, de tal qual i pasqual, es va acabar convertint en una Nadala per culpa de l'església. L'església se'n va apoderar i tots els Nadals la posaven, la posaven, la posaven i al final, amb el pas dels anys, s'ha acabat convertint en una Nadala que tots coneixem. Si us hi fixeu, l'estribillo és una miqueta diferent. Fins demà! D'aquesta cançó se n'han fet moltíssimes versions, les hem escoltat a tot arreu, el Nadal ens l'escoltarem, o sigui, aquests dies que ens vénen ara per davant, les escoltarem una i una altra vegada. I em va fer una versió molt xula, que a mi em va agradar molt, la mitiquíssima, Gwen Stefani. Fins demà! Jingle bells, jingle bells Ràpid, si una cançó és una Nadal o no, és tan senzill com veure els cascabells aquests, no? Totes les Nadales sonen de fons els cascabells. Tens tota la raó. Mira, la Gwen Estefan, què se n'ha fet d'aquesta dona? No ho sé, la tia deu estar visquent de puta mare. Segur. Amb tota la pasta que feia. Amb el Royalty, sí, sí. Però realment era un artista que a mi m'encantava. Recordo, no sé, cap al 2005, 2006, va treure un discafo que la va, que t'apuntar cap a dalt de tot. I sí que és veritat que des de llavors no se n'ha... Jo me'n recordo del Sweet Escape... Sí. No, no, és que tenia temazos, tio. Era una diva, era una senyora diva. Li he perdut bastant la pista, però aquesta versió m'agrada molt perquè incorpora aquests vents, les trompetes i això que li dona com molta... A part això és de pel·li de Jennifer Aniston de Nadal. O sigui, tu veus aquesta pel·li i saps que s'ha gravat entre el 2000 i el 2005 amb la Jennifer Aniston de protagonista amb un desamor nadalenca allà entre mi. Correcte. Total, que deixem ara les Nadales típiques, perquè si esteu farts de la Maria Carell o de... És Nadal, o de totes aquestes coses. Per cert, la Maria Carell. L'altre ja llegia que Maria Carell, la seva cançó famosa de Nadal... Sí, o la Iwanford Christmas. O la Iwanford Christmas, no em sortia ara. Li genera cada any, cada temporada de Nadal, 3 milions i mig de dòlars, que se van directe cap a la seva butxaca per no fer res. Pensa que aquest any fot 30 anys que va sortir la cançó. 3 milions i mig cada any. 3 quilos i mig. 3 quilos i mig. I es veu que la cançó li ha reportat uns beneficis de 72 milions de dòlars a dia d'avui. És a dir, fent aquest hit, que a més a més diu que el va composar en 15 minuts... Només 15 minuts. La tia ja mena 72 milions. Això un dia jo crec que seria un temazo dels teus per aquesta secció, de fer grans hits... Que més s'han generat. Més que que més s'han generat, és a dir, gent que ha viscut de rendes per fer una cançó. Ah, doncs jo d'això en vaig parlar un dia en un podcast que tenia... Hi havia molts grups que són els one-hit... Sí, one-hit group o el que sigui. Que sortien, doncs, Los Bravos amb el Black is Black, tal, tot de cançons... Dragostia Bindey de Ozon. Brutal, brutal. Total, que li has anat bastants calarons aquesta cançó de la Maria Carell. Jo us porto una Nadal diferent que, segurament, pot ser que l'heu escoltat, però que és una cantant que em té boig, que és la Sia, d'acord? I és que jo, què vull que us digui? A mi el Nadal m'encanta. De fet, sempre dic que ens hem de malfiar de la gent que no li agrada el Nadal. Ara això potser me'n tiro una mica en contra, però hòstia, és que el Nadal és una època molt bonica. Escutem la Sia, que el 2017 va fer aquesta meravella. Fins demà! Fins demà! My snowman and me Baby Don't cry snowman Don't you fear the sun Who'll carry me Without legs to run honey Without legs to run honey La CIA es va fer famosa pels seus videoclips i per tot el talent, evidentment jo crec que són uns videoclips molt trencadors i sobretot, et diré una cosa els de la Lady Gaga també eren trencadors però aquests eren molt més refinats jo crec, molt més subtils, fins i tot amb una perspectiva molt més artística la veritat és que brutal tot el que ha anat fent la CIA my snowman and me baby Pel Nadal és temps de trobades amb amics, familiars, pot ser una època, com deia abans, molt bonica i que ens agrada a la gran majoria, tot i que si tens algú a la família que no suportes, entenc que es pugui fer una mica feixuc. El cunyat, això? Per exemple. tota aquesta marató de dinars, sopars, regals, abraçades i tanta felicitat, imagina que tens allà el cunyat pesat, que no el suportes de cap de les maneres, doncs clar, ha de ser complicat. Això és el que li va passar a Santi Balmes, el gener del 2007, quan li dedica una Nadala al seu cunyat Fernando. Hoy es Navidad, qué felicidad, vamos a cenar toda la familia y maldición. Él ya llegó con su cucharita y su obsesión. Vamos, dale más, dale mucho más, lo puedes lograr. Destrozar mi acuario, por favor, déjalo ya. ¿Me escuchas, Fernando? Creo que no. Que alguien lo ate en la cama y le dé una inyección Cuidado con esa cuchara, Fernando Ahora reza, señor Porque tú Te acabas de buscar la ruina La ruina y ahora yo empiezo a reaccionar Mis brazos se mueven como aspas de un ventilador Porque te acabas de buscar la ruina Y me da igual que sea Navidad Con hilo dental pienso hacerte una circuncisión M'hauràs de recomanar llocs a Madrid, perquè m'he cobrat entrades per anar a veure el Lobo Flesbian a Madrid. Ah, sí? El WeThinkCenter encara queda bastant, em sembla que és el novembre de l'any que ve, però m'hauràs de dir quatre coses. Em sona que em vas dir que vies a més a més per allà o que estaves molt sovint per allà a la zona aquella? Jo treballava allà davant, llavors n'hi hauràs d'anar al Pintón, que està davant, i de fet a la plaça on te faràs cua es diu plaça Salvador Dalí. Ah, sí? Sí, és la plaça que hi ha just davant del WeThinkCenter amb el Corte Inglés, és la plaça Salvador Dalí de Madrid. Doncs aniré cap allà d'aquí un anyet a veure els meus amics de la WSB, que la veritat és que en soc molt fan. Ai, que bo. Jo saps on t'he comprat entrades, que tu segurament també. Ho tinc claríssim, vamos. Els sons del món, sopa de cabra, els pets. Bona. Em sembla que t'hi trobaré. No, no, és que tu no has comprat entrades. Jo no he comprat entrades, perquè hi treballo, sí. Ai, que bo. Sí, sí, sí. Que bo, o sigui, podré fer... Encara no he parlat-lo l'any que ve, però, bueno, molts anys que hi soc, però... Té pinta, no? És bastant probable que hi sigui, sí. O sigui, que podré escoltar a dues de les bandes més mítiques de tot el rock català i, a més a més, a l'Adrià Giné, també, de regal. Això és el que ha passat tots aquests últims anys. Ah, que bé. Tu, doncs que torni a passar una altra vegada, no? Fantàstic, fantàstic. Tu, ets de Tio o ets de Reis Max? Dels dos. Dels dos? Sí. Ho volem tot, eh? Ho volem tot. Bueno, a casa meva sempre hem fet el 24 el Tio i el 6 el Reis, bueno, el 5 a la nit. O sigui, tot, tot, tot. No agafarem un bastó per picar en Vila a veure què ens caga, però sí que et diré, aviam què li demanes en aquest 2025, tio. Què li demano en aquest 2025? Hòstia, doncs mira, et diria que li demano molta música... Molta música, però d'aquella que et remou per dins. És a dir, no música fàcil i que vengui. Música que te l'escoltis un cop i no puguis parar d'escoltar-la durant setmanes. Música que remougui alguna cosa a la gent per dins. Doncs quina sort de tenir-te per aquí, perquè aquesta música ens la portaràs, no? Us la portaré tota, sí. Adrià Giner, moltíssimes gràcies i feliç. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Fins demà! Fins demà! Jingle bells, jingle bells, jingle all the way Fins demà! Fins demà! Fins demà! Bona nit! Bona nit! Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.