Montserrat en guerra, caganers i ajuda a València

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dijous 7 de novembre de 2024. Hi ha dies i dies. De Donald Trump ja en vam parlar ahir, també ens enganxa lluny de Girona i també de València. Ho torno a fer avui i espero que ho seguim fent fins que toqui. Parlàvem com a vegades l'efervescència d'aquestes situacions posen el focus mediàtic en aquesta gent, en aquestes històries, durant uns dies. I d'aquí a una setmana, la pregunta és, li donarem la mateixa importància d'aquí a un mes? No hem d'oblidar el que ha passat. Ens serveix per veure on som, però també cap a on anem. La batalla no és temporal. Passa a ser dia a dia. Per netejar el que toqui netejar, per reconstruir el que toqui reconstruir i per seguir amb la vida en el mateix punt on la tempesta l'ha aturat. El més important és no deixar-ho córrer ni tampoc deixar-ho passar. A poc a poc, sense pressa, però sense pausa, hi haurà dies i dies. I el fart que ens il·lumina de bon matí en aquests dies grisos de Girona, el fart del sud, que diria Gerard Quintana, però segur que l'hauria ubicat al Pla de l'Estany si hagués conegut el gran Arrau Vila, bon dia i bon hora. Tenim un estany fantàstic que calen farts per estar sempre tots orientats, eh? Com esteu, molt bon dia. T'estava ensabonant a tu, no el Pla de l'Estany, però bueno... Però el Pla de l'Estany sempre s'ha d'ensabonar. Home, clar, perquè tu ja has de tornar, no? Exactament. Com estàs, Vila? Molt bé, de dijous, un dijous plujós, que, vaja, ja calen que vinguin pluges, sempre dic que ha de ploure bé, perquè si no... A tu t'agrada aquest ambient timbar? A mi m'encanta. Per cert, què faràs aquest cap de setmana? Que abans has deixat com el... Sí? Us ho dic? Aquest cap de setmana... No, no, no. Aquest cap de setmana vaig a Sant Geroni a Montserrat. Sí o no? Sí. Es poden fer moltes coses a Montserrat, eh? A part d'anar a posar la Montserrata, amb la Moraneta al Ciri. Jo dono fe que l'Arnau Vila no té accés al guió d'avui, per tant, pràcticament no sap ni què fareu avui... T'ho dic perquè has fet un crossover perfecte. Ho has vist? Sí, sí, i tant. Vull dir, mira, avui presentarem precisament un llibre, parlarem de Montserrat. Ah, sí, molt bé, eh? Sí, has vist? Vull dir, són aquestes coses de la vida que mai ve serà de sorprendre, si o no. A més a més, també, doncs, mira, parlarem dels caganers. Ah, grai. Te recordes? Doncs els vam presentar ahir. N'hi ha alguns interessants aquesta any, eh? Sí, el teu encara no l'han fet, però ja arribarà. I tona, en aquesta vida tot arriba, especialment la mort. Després també parlarem amb el gran Cofí, que el tenim d'ADF allà per València, aviam què ens explica. Demà també parlarem amb el Marcel Vivet, aviam què ens explica també, que acaba d'arribar-hi avui. I a última hora parlarem amb l'Anna Colomer, coach, que ens parlarà sobre superar les pors. També t'he de dir, nosaltres no en tenim pas gaires, però bueno, alguna cosa trobarem, suposo. Sempre ho he de saber com ho hem de gestionar tot plegat. Sí, anem gestionant. Doncs anar gestionant el programa d'avui, si et sembla, va, comencem. Ens hi posem. I avui dijous, 7 de novembre, a les 7 de la tarda, com no podia ser d'altra manera a la llibreria 22, presentem La muntanya del tresor. Obra, novel·la de Martí Gironell, a qui ja aprofito per saludar, bàsicament, perquè em sembla que sobrarien bastant les presentacions. Bon dia, bona hora. Què tal, Seït? Bon dia. Bon dia, Arnau. Em fa molta il·lusió ser aquí, perquè jo, encara que no us ho sembli, i que ara somi que ens sabono, no banyoles... Jo he sentit molt a parlar de la vostra ràdio, l'he escoltat molt, sobretot la tertúlia, t'haig de ser franc, i em feia molta il·lusió trepitjar aquests estudis vostres aquí al carrer Balmes, perquè em feia il·lusió, jo que he sortit d'una ràdio local... com Ràdio Rosalú, i després me'n vaig anar cap a Radiolot i cap a Catalunya Ràdio i RAC1, però hi dono molta importància a programes com aquest, a ràdios com aquesta, perquè és una feina que s'ha de fer, que sovint es menys té, però que és molt, molt, molt necessària per això, pels que ens escolten. I ara, a més a més, que teniu la possibilitat d'arribar molta més gent a través de la xarxa, de la xarxa digital, diguéssim, hosti, que això no ho teníem, nosaltres abans només anàvem amb l'antena i punt, no?, I, en canvi, ara que tens tota aquesta possibilitat per, fins i tot, anar amb àudio i amb imatge, ostres, enhorabona, endavant, i que per molts anys pugueu anar travessant els quatre rius. Jo t'he de dir que nosaltres som molt de la vella escola, som analògics totals, això del digital ens supera, però al final, és que et passa a tu també, suposes que la ràdio tira la ràdio. No, no, totalment, o sigui, jo has de pensar que per mi com que la ràdio és compromís, i la ràdio vol dir sèrie, em van demanar i sempre m'han ofert de fer programes a ràdios petitones, però com que no m'hi podria comprometre perquè tinc altres obligacions i no vull haver de gravar el programa perquè la ràdio a mi m'agrada fer-la en directe com la feu vosaltres aquí ara mateix, Vaig haver de dir que no, i em va ser molt de greu, perquè jo soc fill de la ràdio, vaig començar amb 14 anys a Ràdio Bosalú, amb una misura de dos vats, que pràcticament ni a casa meva, al barri de Can Camps, em podien sentir, i els primers programes els hi havia de gravar perquè em sentissin. Vull dir que m'agrada molt la ràdio, la sento molt, aquesta ràdio que dius tu, de proximitat analògica, dels quatre micros... Jo encara més a més celebro això que teniu vosaltres aquí, de tenir el tècnic aquí a dos pams, que a la meva època hi havia la peixera, i el tenies molt lluny, i bueno, havies de continuar fent signes, no?, per entendre't, clar, i aquí que més a més té el micro i pot dir el que vol, intervenir quan vol, ostres... Aquí juguem amb la mirada. Sí, no, no, evidentment. A veure, en ràdio les mirades i els signes continuen sent, malgrat el pas dels anys, l'altre llenguatge, no?, el no verbal que funciona, i sobretot això, aquesta complicitat amb el tècnic, no?, i per tant, hòstia, són aquelles coses màgiques de la ràdio que n'hi ha prou amb una mira, no?, amb un... ara estem fent signes que els oients no veuen però que són això, són clàssics de la ràdio. T'anava a dir, ara parlaves de compromís, compromís per la feina, escriure comporta un compromís també? Sí, molt. Jo l'altre dia ho explicava, quan tu treballes des de casa i no tens un horari que et faci fitxar a tal hora i sortir a tal altre, has de ser molt disciplinat, t'has de comprometre amb tu mateix, és a dir, requereix una alta força de voluntat, diguéssim, és a dir, Jo sé que tinc altres coses a fer, tinc rentadores per posar, tinc nens per anar a buscar, tinc moltes distraccions, si vull, i a més a més ets a casa, treballant per tu, però al capdabell també treballes pels altres. Per tant, sí que requereix d'una disciplina, d'un compromís, d'una constància, d'una rigorositat i de sèrie, de sèrie, de sèrie i de pedalar. Com qualsevol altra feina, et diré, perquè si te n'adones estic posant les bases d'una sèrie de condicions que pots aplicar a qualsevol feina, però també en l'ofici d'escriure. Crec que la constància i el compromís i això que deia, no?, i la rigorositat hi ha de ser, perquè és que si no, no te'n surts. Tu ets de Basalú, em sembla que vius per aquí, per... A Vila-Balareig, sí, és que ara que parlàvem dels rius, ell podria afegir-hi el Güell i el Marroc que passen per allà i que... Aquí ens hi sumem sempre, només faltaria. I tant, doncs a Vila Vila, a Vila Blareig de fa 12 anys. T'anava a dir, és un tresor viure a Vila Blareig, tant a prop de Girona, amb aquesta Girona que està canviant, amb aquesta Girona que està creixent. Però aquest Vila Blareig que jo he viscut i he vist des de fa 12 anys també ha canviat moltíssim. Sí, perquè precisament això, jo venia d'un poble... tot i que portava molts anys i 20 a Barcelona, més de 20, però precisament això, buscàvem tornar a allò que ens havia donat tant la meva dona com a mi, que som de pobles, per quan tinguessis mainada, no?, aquesta llibertat, aquesta facilitat d'anar a tot arreu, de tenir-ho tot a prop, de tenir l'escola, el bàsquet, el futbol, el pavelló, el camp de futbol... amb les fires, tot allà a tocar, i alhora està a prop d'una gran ciutat, que pràcticament si t'agafa pots venir a peu, o amb un cop de bicicleta, o amb l'autobús, perquè de fet has de fer això perquè aparcar és un drama. Jo avui he vingut aquí amb temps i t'he enviat un WhatsApp dient estic aparcant allò en punts suspensius. Però sí, viure en pobles al voltant d'una gran ciutat sí que és molt... és molt recomanable i si es pot fer, evidentment jo crec que és qualitat de vida i és molt, ja et dic jo des de fa 12 anys que hi som i no ho canviï per res del món i això que et dic, que l'he vist créixer perquè en aquests últims 10 anys ha anat creixent d'una manera exponencial molt bèstia Vilablareig però molt vol dir molt, vull dir dels pobles que més ha crescut aquí al voltant vull dir, ni Sant Gregori, ni Quart ni Salrà, ni res de tot això Vilablareig ha fet un... un pet que espero que el sàpiguen controlar. Diuen que sí, els responsables de l'Ajuntament, però ja ho veurem. Ja hem introduït els dos conceptes del títol de la novel·la, La muntanya del tresor, en Vil ens ha explicat abans, no sé què, de Montserrat, que dic genial, dic espectacular, de tresor és viure per aquí a prop de Girona, per què no dir-ho. La pregunta és, bé, Montserrat, ens parles de Montserrat com a taló de fons. Sí, vaig descobrir un episodi que jo no coneixia, I vaig pensar, ostres, si jo no el conec, potser també hi ha molta altra gent que el desconeix. El vaig començar a comentar a gent del meu voltant i vaig veure que efectivament no era gens conegut. I a mi quan em passa això, quan trobo aquests moments històrics o personatges que a mi em criden l'atenció i que em generen molta curiositat i que al meu voltant no és gens conegut, és quan m'hi aboco, m'hi capbusso, el documento i començo a escriure un relat, una ficció que serà... l'eina, l'instrument perfecte pel lector perquè pugui saber què va passar quan nosaltres no hi érem en aquell moment. Vaig descobrir que Montserrat, durant la Guerra Civil, o al principi de la Guerra Civil, gràcies a un moviment ràpid que hi ha entre l'abadia i la Generalitat, eviten que es cremi Montserrat, com moltes altres esglésies no van tenir aquesta sort d'aquell moment, que van ser cremades, convents, esglésies, temples. I en aquell moment passen coses a Montserrat, aquests dos anys i mig de guerra civil, des del juliol del 36 al gener del 39. I em va venir molt de gust explicar-ho, perquè, insisteixo, és un moment en què serveix per entendre com se salva Montserrat i de quina manera, i explicar-ho sobretot des d'un punt de vista que ho feia, per mi, especial, que és el punt de vista d'un nen que es queda a Montserrat quan pràcticament evacuen tothom, no? i per això es diu La muntanya del tresor, és una altra part, que si vols ja en parlarem després, fins allà en puguem explicar, perquè evidentment és la gràcia de la novel·la, descobrir quin és aquest tresor, per què es diu La muntanya del tresor i per què requereix d'aquest suspens, de no poder explicar i dir-ho més explícitament. Però sí que això, que em mania molt de gust, entrant en aquest període, que jo històricament no l'havia tocat mai, amb les novel·les que he anat escrivint, però que en aquest moment i per aquest episodi em convenia entrar a la Guerra Civil per explicar què passa a Montserrat durant aquests dos anys i mig. I ho fas en aquest sentit amb un recurs molt i molt periodístic, que és aquesta tensió, una història molt concreta que al final també és reveladora sobre tot el que pot passar, aquesta tensió local, global, que ens trobem a vegades. Sí, sí, sí, i sobretot posar de manifest que, a partir de la mirada del nen, tu tens un coneixement d'un episodi històric, com és la Guerra Civil, que nosaltres, com a lectors, sabem i coneixem i sabem perfectament dels bàndols que estem parlant, però ell, amb aquesta mirada més innocent, més tendra, fa preguntes a certs personatges que es troba a Montserrat, a la muntanya, a l'abadia... que li van explicant i li van posant els punts sobre les is de totes aquelles històries que passen dins i fora de Montserrat. És la manera d'explicar un moment històric que tots coneixem, però des d'una altra mirada, des d'un altre punt de vista. I alhora també veure com diversos personatges històrics hi van transitant per Montserrat, des del doctor Trueta, posem per cas, al mateix president Lluís Companys, a la Vella Dorita, una... una vedet del paral·lel que hi pujava a fer espectacles per animar la tropa, perquè Montserrat es convertirà, en aquests anys, també en un hospital militar amb més de 3.000 llits, perquè necessitaven guarir els soldats que venien ferits del front. I, per tant, d'un fet que és conegut, que és història d'Espanya, però també mundial, perquè és aquest episodi de la Guerra Civil... Doncs veure aquesta vessant més local, aquesta vessant que ens toca més de prop i que a mesura que he anat fent presentacions, per exemple, malgrat que la novel·la la presentem avui a Girona i va sortir el 23 d'octubre, n'he fet encara poques, però sempre t'acabes trobant algú que et diu el meu avi hi era a Montserrat a aquella època, el meu pare hi va tenir relació amb això. Vas trobant connexions, com dic, més pròximes, més locals, més territorials d'aquest moment històric que es va viure... amb la supervivència d'un símbol català per excel·lència com és mostrebrat. I com ho fa un escriptor de 53? Aquest mes de desembre en farem 53. De 53 anys com fa per posar-se la pell d'un nen i aconseguir aquella innocència que amb el pas dels anys hem perdut? Mira, intento empaltar-me d'aquella que veig a prop de casa. A casa tenim un nen de 12 i un altre de 8. Per tant, ja fa temps també que estàs en aquest entorn infantil Però ara pujant molt a presos, també et diré. És una innocència diferent. No, no, evidentment. És una de les coses que sempre li he dit al meu fill, ja fa anys, perquè van molt avançats i molt de pressa amb tot, de dir que fas coses, dius coses, saps coses, que jo fins als 15, 16, o fins quan vaig anar a l'Institut de Banyoles, no havia après i no tenia ni idea que pogués existir certes coses. Ells, clar, viuen en un àmbit, en un món, en una societat en què tot va tan de pressa, i que nosaltres sembla que també els empenyem, no? I ho veus també amb el petit, amb el de vuit anys, que té vuit anys i ja vol ser gran, no? Perquè ja vol ser com el seu germà. Llavors, una mica, estan envoltats de tota aquesta mainada, t'empaltes una mica també de les seves mirades, de les seves preguntes, de la seva innocència, de la seva tendresa, no? I intentes, evidentment, vestir-la en aquest personatge, un personatge que també... Per fer-lo em vaig basar en dos personatges que per mi han estat capdals, com és en Bruno, que és el personatge central del noi del pijama de ratlles, que viu també una situació bastant complicada a l'Alemanya nazi, i d'altra banda Jim Hawkins, que és el nen protagonista de l'Illa del Tresor. I hi ha un tercer personatge que també em va servir per moldejar una mica la personalitat d'en Manet Nom de Déu, d'aquest nen orfe que és de l'escolonia i que es queda a Montserrat durant la Guerra Civil, que és el fill d'un mosso d'esquadra que va viure a Montserrat durant aquells dos anys i mig. I, per tant, a partir d'aquestes tres figures pots anar trobant aquesta mirada que deies tu, més tendra, més curiosa, més... el marge i més equidistant de tot plegat que és la mirada d'un nen per això et pots permetre de fer-ho des d'aquesta perspectiva des d'aquest punt de vista i no des de la mirada d'un adult que potser seria més fàcil però que de vegades també seria més complicat trobar aquest equilibri entre els dos bàndols i que sigui el lector que hagi de decidir de quin bàndol es postula o que quan fas parlar l'un o l'altre depèn de quin bàndol parli que tu decideixis si combregues amb aquelles directives, si combregues amb aquella manera de pensar, si estàs d'acord amb aquella ideologia o amb una altra, o si entens i ho respectes perquè entens el marc mental d'aquell moment i et pots posar a la seda de pell i empatitzes, malgrat que tu ideològicament estiguis a les antípodes d'aquella manera de pensar. Ens parles d'un tresor. Sí, però no us podré descobrir quin és. O sigui, l'haureu de descobrir vosaltres mateixos. De fet, és com un element que va apareixent a partir de la meitat de la novel·la en endavant... a partir d'una conversa que en Benet, nom de Déu, que és aquest nen orfe que viu a Montserrat, va mantenint amb un dels frares més vells que queden a Montserrat, de les 700 persones que hi ha a Montserrat quan esclata la Guerra Civil que s'han d'evacuar, n'hi ha unes quantes que decideixen quedar-se, això és real. Hi ha tres monjos molt vells, molt grans, que no volen marxar perquè diuen nosaltres, pel que ens queda, ens quedem aquí i no ens aventurem com altres a marxar o a buscar-nos. I un d'ells és el confessor del pare Abad, per tant és un home gran, és un home sàvi que sap moltes coses, que és Fra Cervera. I en Benet hi té una relació com d'avi-net, ens l'hem d'imaginar, no?, en què el nen li va preguntant coses i ell li va explicant. I un dia... li explica, li confia un secret de joventut, i li diu, mira, vull que t'he explicat un secret, diu, un dia que tornis aquí a la meva cel·la i que em portis qualsevol cosa, te n'explicaré un altre de secret que té a veure amb la muntanya. I clar, el nen, un secret? Sí, un tresor que hi ha aquí, un tresor? Sí, ja t'ho explicaré. Llavors, a partir d'aquest... d'aquest fil l'anem tibant i van passant coses durant la novel·la van passant coses històriques van passant fets el nen evidentment va creixent físicament, emocionalment fins i tot ideològicament i de tant en tant quan truca a les portes de fa Cervera quan acaben la conversa sempre i allò del secret ja en parlarem demà, quan tornis i ho van allargassant fins que arriba al final de la novel·la la novel·la s'acaba com la gent es pot imaginar, com quan arriben els nacionals a Montserrat i tornen els monjos i tal, però jo convido els lectors, convido els vostres oients dels Quatre Rius de Girón FM a anar fins a l'últim final, el segon final, que és l'epíleg, on realment s'explica i descobrim quin és aquest tresor que hi ha a la muntanya. Fem una cosa, el tresor aquest que es troba al Benet, entenc, aquest sí de casa ja ens el trobarem al llibre, però quin és el tresor que Martí Gironell s'emporta d'escriure aquest llibre? Doncs això, conèixer una part de la nostra història que jo desconeixia, conèixer uns personatges que van fer mans i mànigues, fins i tot també posant en risc la seva vida perquè Montserrat continués sencera i d'en peus, malgrat que les seves ideologies eren completament... contràries a Montserrat. És a dir, hi ha molts polítics republicans que veureu en aquesta novel·la que, per conviccions precisament republicanes, no eren gens amics de Montserrat, però en canvi sí que eren molt partidaris de conservar el patrimoni, que és el llegat d'un poble, que és el llegat dels nostres avantpassats, i nosaltres hem de respectar allò que ens han llegat als nostres avantpassats, i Montserrat representava això. En canvi, pels nacionals representava tota una altra cosa. Per tant, per això Montserrat va poder mantenir-se malgrat tot, perquè tant els uns com els altres creien que s'havia de preservar. Llavors, jo descobrir tresors com en Carles Gerard, com... en Joan Busquets, com el doctor Riu Porta, el director de l'hospital d'aquests 3.000 llits que ha de gestionar, descobrir tots aquests personatges, descobrir aquests Mossos d'Esquadra que arriben i que aturen els primers anarquistes que volien cremar Montserrat... descobrir tota aquesta gent que va estar allà i que són desconeguts per la majoria, per mi ha sigut trobar un tresor i evidentment finestrejar en aquest capítol de la història m'ha permès conèixer-nos molt millor i poder fer aquesta novel·la i per tant donar a conèixer uns fets que crec que s'han de conèixer perquè encara posen en molt més valor el nostre patrimoni, és a dir, allò que ens van llegar els nostres van passar, no?, que trobo que és una cosa que sempre s'ha de respectar, i si no, fixa't que quan hi ha conflictes bèl·lics i guerres, el primer que l'adversal i l'enemic va destruir és el patrimoni, no?, perquè és precisament l'expressió del poble, no?, durant molts anys, per tant, si tu et carregues allò, no tindran referents culturals, aquells que hagin de reconstruir, no?, i per tant tot plegat per això dic que val la pena veure què és allò que atresorem i què és el que val la pena atresurar malgrat ideologies i al marge de conviccions religioses o polítiques Martí, per portar un escriptor al món terrenal per entendre'ns quin ha estat el gran repte que t'has trobat a l'hora d'escriure aquest llibre El repte jo crec que és com si... Problemes, ara vull parlar de problemes, per entendre'n. Sí, sí, això de gent que no vol parlar, perquè encara estàs tocant... Sí, home, estàs tocant qüestions que per molta gent encara són tabú, són... no sé com dir-ho, els fa cosa parlar-ne. Rauxa. Sí, bueno, i por. ara que deies que avui parlareu de les pors aquesta coach, doncs gent que encara té por de parlar de certs temes, de certes qüestions perquè a casa no n'havíem parlat mai per por del que diran del que pensaran, allò que ens ha anat acompanyant a moltes generacions encara, no? i que sembla que nosaltres ens anem despullant una mica d'aquestes manies, no? de dir, escolta'm, jo ho explico sense més ni més doncs m'he trobat això amb reticències amb pors que he hagut de vèncer molt a poc a poc insistint i tornant i no en parlem avui quan estiguis a punt en parlarem Perquè, clar, Montserrat és una comunitat molt tancada. Els monjos són, diguéssim, molt especials. I per poder fer parlar algun monjo que va viure a aquella època, als anys 40, a l'Escolania, li feia certa recança parlar-ne. Per tant, trobar-te amb aquests aspectes, encara a dia d'avui, d'un moment històric que semblava ja en prou distància, com perquè el poguessis novel·lar i parlar-ne tranquil·lament, encara no. Encara hi ha ferides que veus que encara són tendres i que estan obertes tants anys després. Doncs si us agraden les muntanyes, si us agraden Montserrat, si us agraden els tresors, si us agrada el Martí Gironell, aquesta tarda a les 7 a la llibreria 22, a presentació de La muntanya del tresor, a la seva nova novel·la, a càrrec d'Enric Tubert, em sembla? Sí, sí, sí. Enric Tubert és un molt bon amic amb qui hem presentat diverses novel·les ja al llarg de la meva història, tant aquí a Girona com a Gullana, i em fa amb molta il·lusió que ens acompanyi ell i tots els que ara ens escolteu. Doncs Martí, gràcies i això és casa teva si és que hi ha casa d'algú. Gràcies a vosaltres i no m'ho diguis dues vegades que em trobaràs aquí, eh? O sigui que moltes, moltes gràcies. Salut i llibres. Som la teva veu. Som la gironina. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Som la teva veu. Som la gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina. Recupera tota la programació a gironafm.cat tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat. I seguim ara quan ja passem de 3 minuts al punt de dos quarts de 12 del matí. Els Quatre Rius, Girona FM, deixem enrere de moment la presentació del llibre La muntanya del tresor, de Martí Gironell. Ja saps què fer aquesta tarda a les 7, Arnau Vila. Cap a la 22, sí, home. Cap a la 22. Que ens agraden els llibres, ens agrada Montserrat, ens agraden els tresors, també. Tot, tot ens agrada. I com que ens agrada tot, i em sembla que això li agrada a tothom, parlarem d'una cosa molt i molt nostra, que són els caganers. En aquest cas, ahir, caganer.cat va presentar les noves escultures per aquest 2024, van obrir oficialment la temporada, amb noms, doncs, vaja, vull dir, Dani Olmo, Vinícius, Miquí Núñez, el Toni Cruanyes, el Jimmy Hendrix, que jo sé que tu ets molt de Jimmy Hendrix, Arnau Vila. Els Beatles. Dels Beatles, també, Elisenda Carot, una llista molt i molt llarga, però això millor que m'ho expliqui algú que domina. Marc Calós, precisament de Caganer.com, bon dia i bona hora. Bon dia, Saïd. Primer de tot, gràcies per entrar amb nosaltres. T'anava a dir, ahir, posada de llarg de la temporada. Sí, sí, sí, són dies molt intensos quan... Quan deixem anar tota la llista de caganers que hem fet, perquè hi ha moltíssima gent que li agrada molt el producte i que té ganes de saber-lo, I, bueno, doncs, mira, aquí estem, no? Com tu bé dius, doncs, molt rebent moltes trucades i així de gent interessada en el producte. En aquest sentit, jo t'he de preguntar, en uns temps que em sembla, i malauradament, hi ha moltíssima mala maró, moltíssimes coses, especialment també amb el folclore català, per què no dir-ho, jo crec que el caganer és la figura, vull dir, això aguanta, però, vamos... Doncs sí, sí, és una cosa que a més a més quan es presenta, quan es parla, quan es mira, quan es veu, no? Sempre, doncs mira, amb tot de la que està caient, com tu bé deies, sempre ens arrenca somriure, sempre ens dona peu a divertir-nos un rato parlant dels personatges, com els has fet i per què aquest cul i per què aquesta cosa i com fas això, no? I bueno, dintre d'aquest gran desert de coses dolentes, no?, doncs bueno, el caganer és com un petit oasis on ens recrem, divertim i ens ho passem bé, no? Jo t'he de dir que m'han sorprès alguns noms, però després ho he entès. És a dir, jo perquè et pregunto, el Vinicius Júnior, jo entenc que hi ha molts fans, no deu pas tenir al final, també la figura del caganer, és a dir, és com molt estimada, però també molt odiada, en el sentit que hi ha gent que vol veure una figura que potser no et mira gaire i la vol veure en posició de caganer. Bé, això, tu saps que les millors figures nostres i les més venudes sempre entranyen amor i odi, no? En aquest sentit, sempre que hi ha un... Mira, jo què sé, el Trump pot ser un cas molt clar, no?, dels seus seguidors, però el tenen com molt... molt apagat i molt d'allò, i segurament hi ha una altra part de la població que no, no? Messi també pot ser un cas molt semblant, molt estimat al Barça i potser molt odiat al Madrid, no?, en aquest sentit. I Vinícius, com tu dius, potser és molt estimat al Madrid i des d'aquí, des de Barcelona o des de Catalunya ho veiem, o des de la resta d'allò, ho veiem com un personatge que dius, vols dir que això us va bé, no? Sempre hi ha aquests contra, però sempre són personatges que si tenen aquest contra donen molt de joc dintre del mercat. Molta gent se'l compra perquè se l'estima i l'altra gent no és que l'ho digui, però a vegades vol fer la picaresca amb aquell amic. Quan anàvem bé amb el Barça i regalaves al teu amic del Madrid un Messi, allò en pla... Saps? Per jugar una mica, riure una mica, i no és que el personatge sigui, diguis, ostres, és que el personatge... No, no. Vull dir, té molts seguidors al darrere. El que passa, sempre difereix una mica del que tu sentis, no? El teu cor et diu, no? I moltes vegades quan plantegem personatges, nosaltres no ens ho hem de fer des del nostre cor, no? Des de... que sóc seguidor del Barça o de l'Espanyol o tal, i aquest no el faria o no el faria, sinó, ostres, en aquest personatge, qui hi ha al darrere? Qui l'aboga, no? I agradarà o no agradarà? Doncs vinga, anem-lo a fer, perquè si no, al final la meitat no el faries. Marc, jo t'ho he de preguntar, ja sé que és com preguntar-li a un pare quin fill s'estima més, però, clar, és que em sembla que en teniu 700 de fills i jo entenc que algun de preferit deus tenir. Home, jo sempre m'he quedat, fa molts anys que el vam fer, i diràs, buah, però jo sempre m'he quedat un que uneix dues tradicions, que és el tió caganer, saps? Ah, mira, molt bé. Perquè sempre va unida, són dues tradicions escatològiques, que l'hem unit amb el tió caganer, no? Que a més, en vés de cagar cacas, cagar regals, vull dir que queda una figura simpàtica i... i ja no és una figura que passi en el temps sinó que la tinc per sempre és una figura que viurà sempre que sempre tots els anys es ven moltíssim perquè precisament moltes vegades tots busquem això figures que diguis això funcionarà sempre i els estrangers és una de les figures que també més compren jo t'he de dir que Maria Carell estava pendent de vosaltres perquè normalment quan presenteu ella es dona d'alta d'autònoms que això vol dir que ja s'acosta al Nadal Exacte, sí, sí. Hi ha molts mitjans, on que riguis, que sempre ens ho diuen. Diu, mira, hi ha dues o tres coses que són entrades del Nadal, no? La Maria Carell, l'encesa de llums de les ciutats, o la preparació de les llums, no? En aquest cas, doncs, bueno, un poscaganer cada cop té un lloc més gran en aquest sentit, més gran, o que s'espera la notícia i ens diuen... molts, com vosaltres, que tinc el plaer de compartir aquesta estona amb vosaltres, de dir, ostres, ja parlem amb el Marc de Caganer, estem principis de novembre, això és que ja estem enfocant on anem cap al Nadal. Doncs Marc, l'última pregunta te la faré fora micros, que serà aviam quan em feu un Caganer a mi, però mentrestant, aquí en directe, t'acomiado, moltíssimes gràcies, que comenci molt bé la temporada i ara parlem tu i jo. Molt bé, moltes gràcies. Som la teva veu. Som la gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. I seguim els quatre rius. Nosaltres ara volíem anar cap al País Valencià per veure una mica quina és la situació allà, és el que dèiem també a la portada, que se'n parli, que se'n parli tot el que toqui en el temps en què es neteja, en què es reconstrueix i fins que la vida torni a la seva normalitat. Per fer-ho, m'acompanya una veu ja coneguda aquí a Girona FM, Robert Cofí, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Tu ets moltes coses, eh? Vull dir, soci del Girona, empresari... I avui parlem amb tu com a ADF, que t'has desplaçat a fer tasques de voluntari cap al País Valencià. Correcte. Som l'ADF, el Gema. ADF que embarca els pobles de Nevat a Ordins i Puntors. Varen baixar concretament a la població de Picanya, al costat de... de la població de Patiorta, la que està malament d'aquesta zona. I això, vam arribar dimarts i fins demà. Passem la setmana aquí ajudant aquesta gent que la veritat és que fa falta. Una miqueta, quin és el panorama que t'has trobat allà, Cofí? Bé, en tema material, desastros, vehicles muntagats per tot arreu... carrers, taponats, molt pocs electropomèstics, tot el que va anar arrossegant la riada. I tema emocional, la veritat és que a nosaltres t'agrada ser aquí, poder ajudar aquesta gent, igual que ens agradaria que ens ajudessin a nosaltres i ens ho agraeixen cada dos minuts. ens ofereixen el que tenen d'això no hi ha res a dir perquè la solidaritat és molt gran Us hi heu trobat molta gent que ha anat de voluntària d'arreu de Catalunya del territori, cap allà? Molta Sabem que el cap de setmana passat van estar aquí companys d'altres ADFs de l'Empordà i el Gironès i entre setmana és més complicat perquè la gent treballa i no s'ho poden muntar tant, però bé, hi ha molta solidaritat també de Catalunya cap aquí, sobretot amb ADFs, la veritat, moltes ADFs, i també amb les policies locals de Corolla de Montgrí, policies locals de llançar, de vidreres, de caldes... Bé, molt bé, la veritat és que la solidaritat és recíproca. Ja fa una setmana del desastre, per entendre'ns, abans ho deia, vull dir que és un tema que va per llarg, és un tema que se n'hauria de parlar sempre i és un tema que potser també, diguem-ho tu, creus que l'allau de voluntaris, vull dir, que necessita ara mateix el País Valencià, no és pas d'una setmana ni de dues? No, en tenen per moltes setmanes aquesta gent, pobres. Aquí, ara mateix, el que fa falta són mans. perquè tot el que s'està enviant cap aquí a la zona de menjar, de roba, de tot el que la gent va donant, està molt bé i lògicament sempre s'agraeix, però el que realment fa falta aquí són mans, cases que l'aigua va entrar a dos metres d'altura, imagina't com està tot, està tot destruït, els carrers fan por, i les cases interiors, ja no parlem dels pàrquings soterrats, bueno, aquí ja dic, el que fa falta més són mans. T'anava a dir, heu trobat gaire gent amb uniforme per allà o és veritat tot això que ens diuen? Mana, mana, perdona? Si heu trobat gaire gent amb uniforme o és veritat tot això que ens diuen que no n'hi ha pas gaire? Bueno, a mi és una de les coses que em sap molt greu. que, bueno, sabem que hi ha voluntaris disposats a venir i no els deixen venir. Això a mi em sap molt greu. La desgràcia pot passar, malauradament, són temes del clima i pot passar, però em passa una cosa d'aquestes molt minuts. Jo crec que tant uns com altres ens haurien de deixar de... de tonteries, parlant clar i anar tots en una i ajudar la gent que ho necessiti. T'anava a dir, ara s'estava parlant, Robert, de tot això, del tema aigua que s'ha quedat allà, el tema també sanitari, etc. No sé si vosaltres també com a ADF al final teniu el vostre propi equip, la vostra pròpia roba, indumentària, entenc que esteu una miqueta al cas també de tot això. Sí, sí, sí, a veure, nosaltres portem els nostres EPIs i allò, però ja et dic, el que més fa falta aquí són mans sobretot, i això sí, per recolcar-ho, perquè ja et dic, no hi ha ningú que passi gana, d'acord?, parlant d'aquesta manera, el que fa falta són mans per netejar cases, pàrquings, bueno, tot això que et dic està fet un autèntic desastre. Doncs estic segur que més gent com tu s'animarà per anar cap allà. Perquè no és cosa pas ni d'un dia ni de dos, em sembla. I tant, segur que sí. Robert Cofí, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres un cop més. Cuida't. Aquí estem. Molt bé. Gràcies. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els quatre rius. El magazín matinal obert a la ciutat. I encarem la recta final del programa d'avui mirant-nos a nosaltres mateixos. Ho dic perquè avui hem pogut tornar a recuperar la veu de l'Anna Colomer, coach, que ja ens acompanya aquí als Quatre Rius. Bon dia i bona hora. Bon dia, Seid, i a tothom. Com han anat les vacances? Molt bé, superant pors, eh? Superant pors. Ah, sí? Sí, home, i tant. Ha sigut un viatge on s'ha hagut de superar més d'alguna. Bueno, això si a casa explica-m'ho després Si vos a Caire d'exemple o no M'ho has introduït perfecte Avui parlarem sobre superar les pors Que em sembla que també és com un dels No sé si és un gran tabú Però és un gran problema de la societat perquè aviam No ens enganyem, tothom té pors Entenc que és el que t'has trobat tu també al llarg de la vida, però tu i també tota la gent que et truca. Correcte, i a veure, no podem eliminar la por de la nostra vida. Per què? Perquè és una emoció bàsica i compleix una funció, és la d'avisar-nos davant d'un perill. Clar, aquí el problema és diferenciar aquestes pors, si són reals o són creades per la nostra ment, perquè moltes vegades és la nostra ment que li donem la corda per anar creant la pel·lícula i acaba tinguent una por surrealista, que realment moltes d'aquestes pors mai a la vida acaben passant. Per tant, aquí és diferenciar si és una por real o és una por creada per la nostra ment. És molt interessant això, perquè sí que és veritat, per exemple, la por, ho estic inventant, si veus un cocodril, per exemple, si s'ha tratat de menjar, és una por bastant raonable. Ara, per exemple, la por a pensar que et puguin fer fora de la feina perquè aquest matí has arribat 10 minuts tard i a més a més estàs equivocat, entenc que aquests són els dos exemples, la por de supervivència o la que necessitem tenir i la por que m'estic generant jo a mi mateix, potser per les meves inseguretats. Sí, a veure, la falta d'autoestima, les inseguretats en la vida també ens provoquen més pors. Quan jo vull treballar les pors també haig de mirar molt la meva autoestima com està, perquè si la tinc baixa em serà molt més fàcil imaginar-me coses que passaran i com deies, ara arribo 10 minuts tard a la feina i em faran fora. Aquí és perquè jo ja no m'estic valorant el suficient. Per tant, aquí ja hauríem de treballar també l'autoestima per poder-la millorar i llavors, bueno, realment això és un perill real. T'ha passat alguna vegada? Perquè clar, aquí també llavors juguem amb aquells factors de coses que ens han passat i queden amagatzemats a la nostra memòria. I com és ara, el tema de València, que està molt a l'ordre del dia i que molta gent ens parla de les olors que se senten. Imaginem un nen que viu aquesta situació amb por que li falta algun familiari, sigui l'avi, el pare, la mare o algun germà. I aquesta olor va directament a la nostra ment i es guarda allà. Un altre dia, pot ser d'aquí 30-40 anys, que en nen sigui gran, ja com aquell que digui no se'n recordi d'aquesta situació, i un dia, per una forta pluja, sent aquella olor de fang, o fins i tot, com deien ara, que ja comença a haver-hi aquella olor a putrefacció. Llavors, a la ment, al recordar, al connectar amb aquesta olor, li tornarà a aparèixer aquesta por. La gent identifica la por? Aquí a vegades no n'és suficientment conscient. Hi ha pors que sí que són reals i que et paralitzen, però moltes vegades et pots trobar situacions que no et siguis totalment conscient. Me'n recordo d'un dels casos, una noia que treballava a la superació d'un bullying. Tornem a la mateixa, aquí l'autostima ella la tenia baixa, davant d'una situació es va trobar amb aquests petits inputs de quan ella li feia bullying de petita i no ho vivia com una por, però que realment el que estava passant era una por, perquè davant de la por o ens paralitzem o lluitem o fugim. I ella el que estava fent era lluitar davant d'aquesta por i agafar els mateixos comportaments que havia viscut quan era petita, que li feien bolí. Com que se sentia petita, doncs ella atacava i així pensava que se'n sortiria bé de la situació. Però no deixa de ser una por, una por a la supervivència, perquè la por és el que dèiem, la ment ens avisa. I lògicament l'hem de tenir, l'hem de tenir. Aquesta emoció no la podem borrar de la nostra ment. Igual que les situacions que ens han passat, tampoc les podem borrar si les podem gestionar. Anna, un dels lemes d'aquest programa és que hem vingut a fer feliç a tot el món, per tant, veure una miqueta quines eines ens recomanes, quins consells per pors que ja hem identificat, dir, doncs mira, jo vull superar-la. Quan dic pors, ho dic des de la seva definició més amplia, vull dir, com ho faríem això? Primer de tot, com deies, molt clar, identificar-la, perquè si jo no identifico la por, no podré fer res, no la podré treballar. Llavors diferenciar a veure si és una por creada per la meva ment o és una por real. El que et deia d'aquest viatge, he hagut de travessar quatre carrils de cotxes sense semàfors... Sense passos de seure, era una por real, perquè podien atropellar-me. Però, clar, llavors, què fem? Enfrontar-la a aquesta situació. Buscar aquelles coses que ens ajudin a superar aquella situació. Per tant, buscar estratègies amb aquesta por real. Quan és una por creada per la nostra ment, que no té res a veure, que és aquell discurs de la nostra ment... vam entrar en una piràmide i una de les persones diu no, jo no entro aquí perquè si fa tap quedarem tots tancats aquí, quan baixi un roc aquí pot ser un drama. Això és una por irreal, és creada per la nostra ment. Aquí es pot anar allargant això. Per tant, quan aquesta por és irreal, realment identificar el tant percent de possibilitats que això passi i entrar amb total seguretat, enfrontar-nos a aquella por tranquil·lament, des de la calma, des del moment present, des d'aquí a l'ara, no està passant res, per tant, puc enfrontar-me. Tens por de venir aquí a les Quatre Rius? No, i ara, cap ni una. Ja sé que tornaries a les teves vacances, no sé si això te l'has pres com unes vacances també i tornaràs a alguna pròxima. Sí, home, i tant, i tant que sí, i tant que sí. És que he baixat el to ara, no sé més per què ho he fet, suposo que per posar-hi més intriga. Per posar-hi una mica més de por. Una mica més de por, no? Halloween ja ha passat, eh? Ja ha passat, ja ha passat. Això també seria un altre tema, eh? Si ara Halloween ens fa riure o ens fa plorar. En fi, Anna Colomer, coach, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Hey, he vist la nena que m'agrada, he notat coses a la panxa, papallones. Ei, jo crec que això també li agrado, que no pot evitar notar-ho, papallones. No noto res al cap, no noto res al pi, només ho noto aquí, només ho noto aquí. i m'accelero i els promos se'm tuneixen vermellosos i sento que per dins tot m'embogeix i em costa encara més concentrar-me, jo vull fer les coses bé respiro i em falta l'aire i tremolo i perdo els papers ei, he vist la nena Girona FM, els titulars de gironafm.cat arriben també a la tele