Els 4 Rius
El magazín diari que escolta els protagonistes de la ciutat de Girona
Subscriu-te al podcast
Els 4 Rius Dilluns 6/10/2025
Panorama general
Episodi plural que combina reflexió cultural, testimoni vital i agenda local. Destaca:
- Entrevista a Ismael Javé, jove artista emigrant que converteix el dolor en llibertat amb l’exposició “Ocells sense ales”.
- 40 anys dels Quaderns de la Revista de Girona: història, mètode i reptes d’una col·lecció clau per a la memòria local i el territori.
- Música en viu: Nito Figueres reinterpreta The Beatles al piano en “The Beatles en blanc i negre”.
Obertura: memòria i banda sonora vital
Records, cançons i llocs
- L’inici del programa evoca com la memòria es reactiva amb petites espurnes: l’art i la música com a detonants de records.
- Referències musicals i locals: Espencat, la pluja d’estels i el Pla de Martís (Banyoles) com a espai d’astronomia sense contaminació lumínica.
- Conversa amb Arnau Vila sobre gustos musicals: rock en català (Sapo, Quits), dance, i clàssics com Serrat o el programa “El Jardí de l’Ànima”.
“Aquella banda sonora que ens ha acompanyat durant tota la vida en diferents capítols.”
Entrevista a Ismael Javé: “Ocells sense ales” — art per transformar el dolor
Orígens i migració
- Ismael arriba a Europa amb 11 anys per qüestions de salut (diabetis) i limitacions del sistema sanitari al Marroc. Passa per Alemanya (cases d’acollida) i Holanda (model d’acollida mixt) abans d’arribar a Girona (2018) via Madrid.
- Enfronta soledat, barrera idiomàtica i crisi de salut mental (diagnòstic posterior de TLP). Relata un ingrés psiquiàtric als 12 anys que el marca profundament.
“Con la pintura y con el papel y con el lápiz he encontrado mi padre, mi madre, mis hermanos.”
L’art com a refugi i denúncia
- Comença a dibuixar “plorant”, buidant tristesa i ràbia al paper. Les obres aborden temes com abús sexual i maltractament familiar — experiències viscudes i sublimades en pintura.
- Exposició actual: “Ocells sense ales” al local social de l’Associació de Veïns de l’Eixample (Girona), fins al 19 d’octubre. Temes: silenci, identitat i resiliència.
- Primera exposició (Girona, centre cívic): catarsi amb la presència de la mare, tot i reticències d’alguns familiars per motius religiosos.
Vida artística i perspectives
- Dia a dia entre dibuix, lectura de filosofia, cant (jazz, blues, clàssica) i interpretació (castings; agència).
- Barcelona com a espai d’oportunitats, però el cor és a Girona. Proper pas: portar l’exposició a Barcelona.
- Sobre la condició migrant: el relat no és un “plus” ni un “hàndicap”, sinó una història per compartir i humanitzar l’acollida dels menors.
“Bàsicament mereixen amor i abraçades.”
40 anys dels Quaderns de la Revista de Girona (amb Rosa Maria Gil)
Naixement i context (1985)
- Impulsats en el clima de recuperació local i patrimonial post-1979. Figures clau: Modest Prats (idees) i Jaume Fabre (direcció inicial).
- Col·lecció editada per la Diputació de Girona, enfocada a tot el territori (no només Girona ciutat).
Model editorial i continuïtat
- Estructura molt definida: 37 capítols (fins a 43 amb apèndixs), extensió acotada i 3 fotografies per unitat.
- Continuïtat de 40 anys amb evolució de disseny i color, però mantenint la idea troncal — una singularitat a Catalunya.
Temes, mètode i impacte
- Dues branques: monografies locals i guies temàtiques. Exemple: aviació a les comarques gironines (pioners, camps esportius i comercials, Guerra Civil).
- Selecció d’autors per convocatòria anual o encàrrec directe a especialistes (p. ex., Manuel Forcano revisant el primer quadern sobre els jueus amb enfoc de càbala).
“És que per entendre la Guerra Civil, l’has d’entendre a escala local.”
Reptes de present i futur
- Equilibri territorial: cobertura al ~70% dels pobles; el Gironès està infrarepresentat.
- La Cerdanya: unitat històrica dividida administrativament (Girona, Lleida i Catalunya Nord). Proposta de coedicions interinstitucionals per cobrir-la sencera.
Activitat imminent
- Conferència i conversa a la Biblioteca Carles Rahola (al programa se’n diu “Carla Raola”): dimarts, 7 d’octubre, 18 h.
Música: The Beatles en blanc i negre (Nito Figueres, piano)
El projecte
- Concert: dissabte 11 d’octubre, 22 h, Sunset Jazz Club (Girona). Relectura íntima i pianística del llegat Beatles.
“Estimo els Beatles.”
Origen i trajecte
- Inici de l’afició: adolescència, amic Ricard Santaló i l’Àlbum Blanc.
- Treballs previs: disc “White Pepper” (2017), fusió de l’Àlbum Blanc i Sgt. Pepper.
- Gènesi del nou format: idea de Ramon Moreno (Beatles Weekend de l’Estartit) després d’un homenatge a Josep Maria Francino (periodista i col·leccionista Beatles).
Repte musical
- Traslladar cançons eminentment de guitarres a piano: síntesi d’harmonies, riffs i textures per conservar el “reconeixible” i aportar una mirada pròpia.
“M’hi vaig enganxar d’una manera brutal.”
Informació pràctica
- Exposició “Ocells sense ales”: fins al 19 d’octubre al local social de l’Associació de Veïns de l’Eixample (Girona).
- Quaderns de la Revista de Girona (40 anys): acte a la Biblioteca Carles Rahola — dimarts 7 d’octubre, 18 h.
- Nito Figueres – The Beatles en blanc i negre (piano): dissabte 11 d’octubre, 22 h, Sunset Jazz Club (Girona).
Seccions de l'episodi

Memòria i música

Entrevista amb l'artista migrant Ismael Jaber
Parlem amb l'artista Ismael Jaber, que plasma tota una vida marcada per l'abandonament familiar i institucional en la seva exposició 'Ocell sense ales'

Agenda: 40 anys dels quaderns de la Revista de Girona
Rosa Maria Gil ens parla dels quaranta anys dels quaderns de la Revista de Girona

Temps de música: Nito Figueras
Nito Figueras ens presenta la seva nova proposta: 'The Beatles, en blanc i negre' una idealització a piano dels quatre de Liverpool
Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Dilluns, 6 d'octubre de 2025. Obrim setmana recordant sobre com de fràgil a vegades és la memòria. Suposo que ens ha passat a totes i a tots quan acumulem històries i aventures que queden desordenades en forma de postals del temps. I suposo que també passa quan petites espurnes ens porten a tot allò que hem viscut. L'art n'és una, i en parlarem, però també la música. Aquella banda sonora que ens ha acompanyat durant tota la nostra vida en diferents capítols. Una pluja d'estels que diria Espencat o els seus carrers de València. Quan topes amb una d'aquelles cançons que t'aboca a tot allò que has viscut, topes amb tota una vida de records que en alguns moments es posen a caminar. I parlen de València, però no sé si també a Banyoles hi ha pluja d'estels. El que sí que tenim és una gran estrella com la Rau i la bon dia. Ja et quedaran. Com estàs? Aquests dies ja no ho vols. Escolta'm, sí que tenim el Pla de Martins, que és una zona fantàstica per veure l'astronomia. Hi ha un grup d'astronoms. És metafòrica la pluja d'estels. No, no, no, però és que allà hi ha una zona que se veu molt bé, que és especial perquè no hi ha contaminació alumínica. És que saps què m'ha passat aquest matí? Què ha passat? Sense bolessa, m'ha sortit una cançó ràndom a l'Spotify. Hi ha sortit aquesta? No, no, aquesta no. Ah, val. Però he començat a fer allò, saps? Tira, tira, tira, tira, tira, i m'ha sortit Espencat. Ah, mira. I he recordat que a mi m'encantava Espencat, però no tenia les seves cançons ara a la nova llista. Carai. I he dit, uau, com de cop i volta, saps? M'han vingut moltíssims anys de la meva vida al cap, només amb aquesta banda sonora, cosa que aprofito per preguntar-te, Arnau Vila, que ja sé que tu encara ets jove, perquè ets molt jove tu, però la teva joventut més jove, què escoltaves de música? Jo era força... A part del... Sí, no, no, que deu força parat. Jo soc força eclèctic, m'agrada escoltar força de tot, però sí que és veritat que jo era molt de rock en català i especialment el Sapo. M'agrada molt el Sapo. No sé si ho conec, el Sapo. Saps que no els conec? No, t'espo de Sapo, ja ho veuràs. Són de per aquí, o? Sí, sí, sí. Ah, clar. Són de comarques de Girona. És que tu ets de quilòmetre zero fins i tot amb la música. Sí, quits també, que són de Banyoles. Sí, home, i tant. Era molt rock en català, però després de mica en mica va anar influint la música dance, la gent del dance. Això de l'Spotify... Però ja et dic, això m'agrada molt tot, eh? Un diumenge matí, un serrat també te l'escoltaré. Un Montserrat. Un Montserrat joventenyo, o el Jardí de l'Ànima també, que sempre és el que és per depurar. També, sí, per depurar ànimes. Per depurar ànimes. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, ara parlarem d'art, amb una exposició que tenim aquí al costat, a la seu de l'Associació de Veïns, ara sí, al local social d'aquí de l'Eixample, amb l'Ismael Javé. També comentarem l'agenda, que tenim a la Rosa Gil d'aquí uns moments, per parlar dels 40 anys dels quaderns de la revista de Girona. I, a més a més, també el Nito Figueres, parlant de música, per cert, que ens redescobrirà els grans èxits del Rolins, d'una estona, en piano, i a través de la seva mirada. Ja no es fa música, com abans, eh? Els temps han canviat, Arnau Vila, la ciutat ha canviat. Ens hi posem. Vinga, va. I avui coneixem l'Ismael Javé, un jove artista emigrant que ha trobat en la pintura un camí per transformar el dolor en llibertat. Després d'un recorregut vital marcat per l'esforç, també per la lluita, presenta Ocells sense ànima, o sense ales, una exposició de pintura que parla del silenci, de la identitat i també de la força de resistir. Ismael, bon dia, bona hora. Bon dia. I merci per venir, que ja sé que vens des de Campistraus, eh? A tu, per invitar-me. Escolta'm una cosa. Primer de tot, per començar, per qui no et conegui, qui és Ismael Javé? Ismael Javé és un noi emigrant que s'ha emigrat amb 11 anys per la causa de la diabetes i perquè, com és, per desgràcia, el tema de la salut de Marruecos no està gaire bé, doncs els pares han decidit llevar-me a Europa per a un futur millor. Me han llevat a Alemanya, havia estat amb mi tia per uns meses, però no han acabat les coses bé. Me tenia que deixar la casa de mi tia, tenia que huir i buscar la vida. Fui a un centre i, bueno, ahi s'ha començat el camí, no? Com ha anat aquest camí? Complicat, la veritat, perquè també, o sigui, al ser de... O sigui, en Marruecos sí, no sufría cosas a nivel económico. Mi família estava bé, mi padre és enfermero, mi madre també està treballant, tenim casa i tal, però, per desgràcia, és el tema de la salut, doncs, me tenia que emigrar. Claro, al estar vivint en un nivell, o sigui, no, digamos que estava vivint bé en Marruecos, de repente me encuentro en una casa de acogida con diferentes, o sigui, con personas de diferentes culturas, con niños de diferentes culturas, si no puedo comunicarme, porque en Alemania no hay muchos árabes ni muchos marroquíes, ¿no? Había solo gente de Kazajistán, Afganistán, cosas así. Por lo tanto, la comunicación era muy complicada, tampoco dominaba el alemán. Me enfrentaba con la soledad y conmigo mismo, ¿no? Me entró varias veces creces de... Bueno, antes me decían que era esquizofrenia, pero se ve que tengo el TLP y sentía muchas emociones. Y lo que era más, lo que me marcó más en mi camino fue cuando me habían ingresado a un centro psiquiátrico con 12 años. Me acuerdo que me estuve, o sea, estuve totalmente atado en las piernas, en las manos y tal. Y claro, los educadores que estaban en esa época me han dado el número para llamar a mi madre, ¿no? para tener el contacto con la madre y tal. Claro, mi madre, cuando le cogió el... Bueno, cuando cogió el móvil me dijo, Ismael, eso te pasa porque te has olvidado de Dios. Tienes que volver a reconectarte con Dios y es el diablo que te está hablando, ¿no? Y por si te pasa lo que te está pasando. Por lo tanto, yo ese día, pues, aprendí que no encuentro en mi madre lo que busco. Y es como, en ese momento, pues ya hasta me empecé en plan a sentirme que, vale, si algún día, por ejemplo, me muere mi madre, ¿qué va a pasar? En plan, ¿cómo tranquilizar esa injusticia que tenía hacia mi familia? Y nada, poco a poco, pues, me he vuelto como, no sé, me he vuelto a abrir más al mundo, encontré un camino con la pintura porque también, o sea, en mi casa no había tenido hermanos, o sea, he tenido hermanas pero nunca me han, tampoco fue una familia, ¿no? normal, siempre, pero con la pintura y con el papel y con el lápiz he encontrado mi padre, mi madre, mis hermanos que siempre he desayado y nunca me ha, o sea, nadie me ha enseñado a pintar, es algo que fue evolucionando conmigo y mira tú, ahora unos de mis sueños están en realidad. ¿Cómo vas comenzar a pintar, a dibujar? Llorando, llorando, porque claro, o sea, al ser un chico, al ser un hombre, o sea, un hombre en la casa es más responsabilidad, aunque yo no buscaba nada de eso, pero al ser que, como, no sé, es, es, es, es, es raro explicarlo, no sé, pero siempre, siempre todo lo que, las energías malas que tenía los sacaba en los papeles, la tristeza, el enfado, los pensamientos que tenía, incluso en los demás dibujos, pues, hay unos que se nota que es, o sea, que habla, hay temas que, que cada dibujo habla de un tema, pues, hay temas de, abuso sexual, o, o maltrato familiar, son temas que había vivido, ¿no?, y que represento en cada dibujo. Todo esto es lo que, bueno, todo esto es lo que techejo una miqueta la, l'exposición que tenemos aquí, exacto. Fins al día 19 d'octubre, encara. Correcto. ¿Es el teu debut, aquest? ¿Com a exposición? ¿Es la primera exposición que aconsegues a hacer? Es la segunda. Es la segunda. ¿Com va a ir la primera? La primera, pues, me han acompañado mis padres, también, unos familiares no han querido ver los dibujos, porque, según ellos, es el tema de, el tema musulmanes y tal, pues, tampoco lo podían aceptar, pero fui bien, he llorado, porque mi madre estaba conmigo, es el primer, no sé, tengo 22 años y nunca había sentido que mi madre me está apoyando, ¿no?, hasta que ha visto la primera exposición y, sinceramente, no sé, es una sensación de sentirse orgulloso de ti mismo, ¿no?, y es brutal, es brutal. ¿On va ser la primera? A un cintre cívic hasta, bueno, a Girona també. A Girona, també. Sí, sí, sí, a Girona. De moment, encara aquí, crec que vau fer la inauguració, també, aquí ara fa un parell de setmanes. Dos. Com va anar, també? Preciós, y había gente maravillosa, gente que no sé, que no te sientes solo, te sientes con gente que te quiere, te sientes lleno o no, y eso es lo que tiene Gerona también, bonito. Ahora me has visto Barcelona y como Gerona no hay, la verdad. ¿Cómo has arribado a Cataluña? Pues cuando había estado en Alemania, también, o sea, al estar solo y también me entraba en crisis psicológicas, tampoco tenía como un camino fijo, ¿no? Hasta que un día, pues, cuando me pasó eso con mi madre, se me giró la pinza, cogí una bolsa de azúcar con mis medicamentos, porque soy diabético, bueno, se lo voy a recordar, y cogí el primer tren hasta que me encontré en Holanda. En Holanda, pues, me han cogido también, he estado seis meses, pero en Holanda el tema de los centros y los menores trabajan diferentes. O sea, aquí, por ejemplo, en Cataluña, los centros de menores son para los menores, pero en Holanda cualquier emigrante que llega va directamente como a una ciudad patita y hay, pues, gente mayor con gente menor, ¿no? Y teníamos habitaciones separadas hasta que un día yo intentaba dormir y me encuentro, o sea, los lavabos también eran comunes, ¿no? Intentaba dormir y me encuentro que había una pelea y después me doy cuenta que había unos hombres, bueno, mis paisanos, mezclados del norte de África, intentaban violar a una niña menor de edad. Claro, pues, otra vez me siento solo, me siento, en plan, no, con mucho miedo, no sabía qué hacer, y a mí mi madre, mi madre se asustó más y aparte, en ese centro, pues, el tema de las drogas o sustancias había, o sea, era muy fácil de encontrar lo que quieras. Que eso, pues, me causó más inseguridad en mí y también el tema de, pues, mi familia también, o sea, no se sentía seguro con las cosas y, nada, vino una familia de mi familia a recogerme de ese centro y me han llevado directamente a Madrid. y en 2018, en octubre, llegué a Girona. De Madrid cap a Girona? Exacto. Quant de temps vas estar aquí, a Girona? Des del 2018. Des del 18? Sí. I per què no vas a Barcelona? Perquè hi ha més oportunitat, crec, però la família està aquí. El cor està a Girona. Per tant, ja vas venint, no?, de tant en tant, vull dir, vas tornant i tot plegat. Cada setmana. Com és el teu dia a dia, ara? El meu dia a dia, dibuixant, m'agrada molt leer libros, estoy leyendo libros de filosofía también, y cantar. Sí, me encanta cantar, el jazz, blues, música clásica. Y también estoy, bueno, soy actor, y a veces, pues, bueno, en mi tiempo leo, busco castings y tal, también estoy con una agencia, grabo castings y tal, por lo tanto, siempre estoy acompañando con el arte. Siempre has d'intentar, no?, vull dir, i al final tot complementa una miqueta, és com que retroalimenta, no sé si notes sinergies entre tot. Sí, sí, sí, sí, es que es eso. Porque yo, sin el arte, no puedo, per exemple, sin escuchar música, no puedo ver en mis ojos. O sea, hay gente que toma un café para despertar y escucho música. Antes de todo, música, escuchar canciones clásicas, es brutal. A Barcelona, no sé si trobes totes les oportunitats que t'agradaria, a nivell d'art. Sí. Sí, sí, sí, sí. Aún estoy buscando porque acabo de llegar a Barcelona, ¿saps? Pero sí, sí. ¿Notes que va...? Si tu què creus, que el tema de, per exemple, la teva història com a migrant, etc., ¿notes a vegades que és un hándicap o a vegades també és un plus? Ah, sincerament, ja havia treballat en projectes aquí a Girona, en una companyia de teatres social que es de la Mata de Dreamers, i sempre tenia que contar mi història, el dolor emigratori i tot això. Però jo sempre he imaginat que mi història és un plus o un menos. Mi història és una història que cal compartirla per a ser a altres persones a dar-ho cuenta, ¿no? Porque, claro, estamos en el rádio, no tenemos mucho tiempo, no te puedo contar mi historia completa, pero creo que mi historia te hace dar cuenta en otros niños que acaban de llegar y que no merecen, no merecen ese tratamiento como lo tratan, ¿no? Básicamente merecen amor y abrazos. Que al final, les persones, vull dir, som el resum del que hem viscut. Correcte, totalment, totalment. Vull dir, ningú no és d'inèrcia, absolutament res. Clar, però sempre hi ha gent que, no, diguem que... Home, és que ara són temps difícils, ja, ara. Molt, molt, molt. Vull dir, ho notes gaire en el dia a dia, també, o? Bueno, també, en aspecte físico, o sea, encuentro más racismo o classificación con los marroquís que con la gente aquí. O sigui, en plan, cuando me ven con Perce, em sap, ah, eres marroquí, ¿y cómo puedes, cómo serías capaz de hacer esto y tu, familia? Pero cuando aquí me siento que estoy bastante integrado bien. A nivell d'art, t'anava a dir, vull dir, ara tenim l'exposició, encara, els, en aquest cas, els ocells sense ales, fins al 19 d'octubre. Correcte. Després tenim nova parada, va a algun altre lloc, a part d'aquí? Ara comença a Barcelona, clar. A Barcelona, també? Ah, molt bé. Doncs ja ens avisaràs on. Con mucho gusto. Ismael, moltíssimes gràcies per aquesta jornada. amb vosaltres. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb saït esvai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. El 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, la gironina. Del 24 d'octubre al 2 de novembre, arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram. arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. Entra el Jardí de l'ànima. El programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM. Amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. I quan vulguis en podcast a girona.fm.cat. Cucodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cucodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit. Aquí a Girona FM 92.7 FM Cucodril Club El programa revival de l'Albert Malla Hasta luego, cocodrilo No pasaste de cañar Hasta luego, cocodrilo ADN Gironí ADN 92.7 La ràdio de Girona I ja a camí del punt de dos quarts de 12 del matí Nosaltres seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM Arnau Vila, no sé si passaràs per l'exposició aquesta que tenim La tenim aquí al costat, ve de camí d'aquí al 365 Sí, no, a més a més començem la setmana i hem de començar el dilluns allò amb propostes interessants, eh? Sí, és que és una agenda que no s'acaba Jo em pensava que això serien entrevistes de temes No, no, no No, no, que va, si ens passem el dia aquí dient El dijous hi ha això, el dilluns és tal Sí, sí, les propostes de Girona, escolta, no ens les acabem I espero que això només ha de començar perquè ara vindran fires i ja veurem què tindrem Ja ho veuràs Ja no sé si haurem de fer aquí quatre especials Allò, especial agenda La temporada que no tenim en el Pintià amb nosaltres, una abraçada des d'aquí La temporada que no tenim, més agenda hi ha En fi, doncs mira, fent el repàs de l'agenda Precisament, com no podia ser d'altra manera, nosaltres comentem la jugada i és que tenim demà, dimarts, a partir de les 6 de la tarda la Carla Raola els 40 anys dels quaderns de la revista de Girona És un bis al que ja vam poder viure fa uns dies a la Casa de Cultura però per comentar la jugada Rosa Maria Gil, bon dia, bona hora Hola, bon dia, bona hora T'anava a dir, tu, juntament amb el Josep Pastells si no m'equivoco, demà, aquest bis que tindrem aquí a la Carla Raola Més que vist, de fet és diferent, o sigui, fa una setmana el dimarts vam fer com l'acte oficial de presentació del 40 aniversari on va venir el diputat, totes les autoritats i vam convidar els diferents directors que havien estat de la revista que va ser en Jaume Fabre el primer el segon va ser Joan Domènec que malauradament ens va deixar fa un any i mig el tercer va ser Joaquim Maria Puigvert després va tornar a ser Joan Domènec una altra etapa i finalment jo des del 2017 Llavors vam fer aquest acte, una taula rodona que va quedar molt bé perquè es va poder bueno, va haver-hi doncs records, vivències allò que passa sempre però també una bona repassada històrica i els temes i tot i inclús el context en el qual van néixer els quaderns que va ser molt interessant políticament i socialment i llavors, a part d'això a la Biblioteca Carla Raola ja des del principi d'any tenien interès també que els parlessin molt d'aquesta col·lecció també des del punt de vista, evidentment, dels llibres i també de tot el missatge que hi ha al darrere i em van encarregar aquesta conferència que la farem demà, a les 6 com van néixer? un moment i en Josep Pastells al final farà una mena de conversa per acabar de lligar tot com van néixer aquests quaderns? és que ara m'has deixat amb la intriga clar, van néixer l'any 1985 i van néixer a les fonts diuen que la idea va ser de Modès Prats altres fonts, com Jaume Fabra diu que ell va ser realment que se li va ocórrer la idea però en tot cas Modès Prats va apuntar que el director millor que podia haver-hi era Jaume Fabra és a dir, es podia fer això i ell podia ser el director va néixer un moment que si fem una mica d'història doncs podeu recordar que des del 79 que teníem Ajuntaments Democràtics que els pobles i les ciutats començaven a recuperar una mica les brides del que era el territori i el país i això volia dir doncs recuperar la història el patrimoni, les tradicions si us recordeu, els que siguin una mica grans ja doncs recordareu que es van recuperar moltes festes populars moltes tradicions en els diferents pobles i va haver-hi també com una febre o van descobrir, es va descobrir de cop que els arxius estaven molt desatesos els arxius municipals i van començar també a fomentar la creació de serveis d'arxiu als diferents pobles i això va crear un interès molt gran per tot el que era la història local i d'aquí va venir el naixement d'aquesta col·lecció realment i al final una col·lecció que com dius el que fa sobretot i especialment enfocada a territori territori, clar, pensa que la fa la Diputació de Girona la Diputació de Girona és l'Ajuntament d'Ajuntaments i ells sempre parlen del territori ells, la seva taula de joc és el territori territori vol dir tots els pobles de la demarcació i també evidentment les ciutats però no és un cas només de Girona ciutat sinó que és tot i a més a més del que és la història local també des del principi es va concebre la col·lecció per tractar temes que poden ser d'àmbit més general però ubicats a les comarques gironines per exemple, l'aviació que és un dels últims que hem presentat i que realment te sorprèn la quantitat de coses que han passat aquí al llarg de la història relacionades amb l'aviació no només dels camps d'aviació de la guerra sinó dels pioners de l'aviació dels diferents camps esportius camps d'aviació esportius o comercials etcètera, etcètera doncs a cada tema fem aquest repàs de tot el que és l'àmbit comarcal i de totes les demarcació de Girona que al final és l'ABC també del periodisme que és el de generar tensió entre allò local i allò global exactament, és això perquè realment quan vas mirant tant t'ens compte que jo mira fa pocs dies vaig ser a Riu d'Aura que vam presentar el quadern de Riu d'Aura i els hi deia és que per entendre la guerra civil l'has d'entendre amb l'escala local o sigui tu t'han explicat les cronologies les batalles, els pronunciaments, el que vulguis però fins que no veus que allà aquell quadern d'aquell poble t'explica a qui hi havia els refugis aquests els van matar aquests van haver de marxar tot el que va passar això es va destruir això no es va poder fer més el local d'Esquerra Republicana posem per exemple o la família tal estava discutida amb en Pasqual i aquí van passar comptes és que això era la guerra és que és això el que es viu i a més a més surt en un moment això va sortir justament dimarts passat el 85 hi havia aquest una mica d'esperit bueno d'una mica de reconciliació i molts temes a nivell local no es havien afrontat mai o sigui no es havia parlat eren temes molt abús el de la guerra especialment llavors a partir d'aquí van començar a sortir moltes coses molts testimonis i això ha sigut a més a més que és una de les coses bones que tenen els quaderns jo dic que són com una calaixera amb calaixets amb diferents temes i aquí després a darrere del quadern pots obrir un calaix i pots fer una tesi doctoral d'un tema i això ha passat moltes vegades és l'inici de moltes coses clar jo t'anava preguntant aquests 40 anys vull dir hi ha hagut algun moment complicat dels quaderns? no complicat no perquè m'ha complicat o sigui la complicació és el dia a dia la complicació important que hi ha és que els autors entenguin que han d'ajustar-se a una maqueta que és molt estricta perquè tots els quaderns tenen 37 capítols i fins a 43 si comptem que poden haver-hi uns apèndics com alguna reproducció d'un text o alguna llegenda o així és a dir que comptem 43 unitats i que cada una té el número exacte de caràcters i 3 fotografies clar això hi ha autors que els ha costat una mica més d'entrar en aquesta cotilla que al final és una mica també la virtut dels quaderns perquè han passat 40 anys i tu tens la lleixa sí que hem anat millorant molt perquè s'hi va introduir el color s'ha canviat la maqueta interior i exterior la tipografia la composició però són iguals és a dir responen a la mateixa idea i aquesta unitat o sigui una publicació que no s'hagi interromput i que hagi durat 40 anys d'aquest estil no existeix a Catalunya i més amb la llarga llista d'autors que teniu t'ho dic perquè no és que tingueu m'ho invento un grup de 5 fixes que són els que van escrivint sempre que per cert encara no m'heu trucat hauria de ser o sigui són tots aquests autors que van passant en funció del quadern i del que poden aportar en aquest quadern exactament exactament anem a buscar especialistes a veure això funciona de la següent manera cada any fem com una convocatòria i la gent que creu que pot fer un quadern sigui d'un poble o d'un tema doncs perquè diguéssim que la col·lecció té com dos famílies dos branques el que en diem monografies locals i el que en diem guies temàtiques doncs els candidats els que pensen que poden fer un tema ens envien doncs una proposta que ja està també definida i a final d'any la recollim totes ens reunim i valorem totes les que hi ha i aleshores en funció de com escriuen de com plantegen l'índex del tema si és a dient o no doncs ho tirem endavant i els encarreguem el tema però també hi ha vegades que és al revés que hi ha temes que considerem que són que no estan prou ben atesos llavors nosaltres fem gestions com per trobar aquell especialista que ho pugui fer aquella persona que inclús persones a vegades que no són estrictament d'aquí però per exemple ara estic pensant en Manuel Forcano que és un especialista en el món doncs jueu i que ara li vam encarregar un quadern per revisar justament el primer quadern de la col·lecció dels jueus que quan es va fer el quadern dels jueus tot estava molt en les beceroles i aquest Manuel Forcano ens farà una revisió sobretot tractant tu des del tema de la càbala i això han anat o sigui contactar amb ells perquè ho puguin fer reptes que pugui tenir ara mateix és que quan passen 40 anys és allò que dius el primer de tots és sobreviure que això em sembla que ve i és molt però a partir d'aquí reptes que pugui tenir ara mateix els quaderns de la revista de Girona de present i de futur sí n'hi ha dos una equilibrar el territori perquè vulgues o no que també anem a buscar autors també contactem amb els ajuntaments per buscar autors de pobles quan veiem que no n'hi ha que no surt però hi ha comarques que estan molt ben cobertes i n'hi ha d'altres com per exemple el Gironès misteris perquè no està coberta ens falten molts i molts quaderns però com pot ser tu mires diverses vegades com pot ser que no hi siguin aquests quaderns doncs no l'àrea del Gironès no està massa ben representada carai estem a un 70% dels pobles de tota la demarcació i l'àrea del Gironès especialment no està ben representada d'altres comarques com l'Ala Empordà hi ha tants i tants pobles que encara que n'haguem fet molts també en falten molts llavors aquest és un dels reptes intentar equilibrar la representació del territori i l'altre que aquests dies en tornem a parlar i que se n'ha parlat diferents vegades és per exemple els casos el cas de la Cerdanya que a mi em sap greu exactament perquè el cas de la Cerdanya doncs en podem fer molt pocs de quaderns perquè de pobles de la Cerdanya que pertanyen a la demarcació de Girona no són tants en canvi n'hi ha que són de la demarcació de Lleida i continuen sent Cerdanya o n'hi ha que són de la Cerdanya Francesa de la Catalunya Nord llavors jo vaig repetint i reiterant a veure si les autoritats i institucions es poguessin posar d'acord per poder cobrir tota la Cerdanya perquè com a història té una unitat o bueno Catalunya Nord va llaspir també clar o sigui que poguessin treure els quaderns doncs de l'altre costat de la frontera que és la Catalunya Nord i la demarcació de Lleida que serien estem parlant ara de memòria de 3-4 quaderns per una banda i 3-4 per l'altre seria un puntazo això s'està parlant l'altre dia va tornar a sortir en la taula rodona jo crec que estaria molt bé perquè per exemple també ens passa que hi ha vegades que fem quaderns que són de la província de Barcelona perquè penseu que és Viladrau crec que és el que ara ho dic de memòria que està allà sí hi ha zones que toquen que la demarcació provincial no és una altra però que continuen sent la nostra comarca llavors en aquests casos sí que els anem equilibrant també són els reptes que tenim doncs mira per comentar això hi ha moltes coses més demà a les 6 de la tarda la Carla Raula si de cas sí sí la idea és aquesta i els castells sí perquè l'altre dia va ser més institucional va estar bé però ara és més anar una mica a la profunditat en la filosofia de la coèrcia doncs ja queda apuntada la nostra profunda agenda també Rosa Maria Gil moltíssimes gràcies per aquesta estoneta que vagi molt bé per prendre atenció amb això gràcies l'actualitat en 180 segons cada hora en punt on arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris a Girona FM la gironina descobreix Girona com mai abans ho havies fet els quatre rius amb saït esvai entrevistes gent cultura històries Girona pren la veu al 92.7 FM a les plataformes i a les nostres xarxes socials Girona FM la teva ràdio la gironina entra el Jardí de l'ànima el programa sobre benestar consciència i transformació personal de Girona FM amb Vim Magarolera Afra Quintanes i Lavínia Martorano Cada dues setmanes els dimecres de 3 a 4 de la tarda i quan vulguis en podcast a Girona FM Cucodril Club Cucodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60 70-80 Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit és el temps del Cucodril Club tot un clàssic de la ràdio programa divulgatiu de la cultura musical pop rock recorda diumenges de 10 a 12 del matí dissabtes de 10 a 12 de la nit aquí a Girona FM 92.7 FM Cucodril Club el programa revival de l'Albert Malla Hasta luego Cocodrilo No pasaste de caimà Hasta luego Cocodrilo García i Tarribas Associats el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema la música el teatre i els llibres un viatge apassionant pel teixit cultural gironí Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat Girona FM La teva ràdio La gironina El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La càpsula el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas L'actualitat en 180 segons Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris a Girona FM La gironina ADN Gironí ADN 92.7 La ràdio de Girona Entra al Jardí de l'Ànima El programa sobre benestar consciència i transformació personal de Girona FM amb Imma Garolera Afra Quintanes i Lavínia Martorano Cada dues setmanes als dimecres de 3 a 4 de la tarda i quan vulguis en podcast a GironaFM Punt Cat Recupera tota la programació a GironaFM Punt Cat tots els nostres continguts de Quilòmetre Zero Informació Entrevistes Esports Cultura i tot el que passa a Girona Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM Punt Cat Disponible on i quan vulguis GironaFM La teva ràdio La Gironina Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona Viu la cultura popular la música en directe les arts escèniques i les fires No et perdis el pregó els gegants i capgrossos les sardanes o els castellers i els concerts a la copa Consulta el programa a Girona.cat barra Fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba Fires de Girona i arroba Girona guió baix cat Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM I ja escoltem de fons el Come Together en aquest cas és el capítol de després del Nito Figueres Project que per això el vam conèixer aquí als quatre rius parlem del The Beatles en blanc i negre una proposta íntima també amb les ulleres o amb la uïda en aquest cas del Nito Figueres que ens reconverteix doncs el que ha escoltat a través d'aquest piano i per això mateix ho presentarem aquest dissabte dia 11 d'octubre a les 10 del vespre al Sunset Jazz Club de Girona per comentar la jugada perquè em sembla que de piano en sap moltíssim més que jo Nito Figueres bon dia bon dia com anem? molt bé encantat l'última vegada que vas venir pel Nito Figueres Project ja anaves a tope i ara encara et sobrava temps per dir vinga va una volteta més sí bueno és allò d'intentar que no quedi en gaires espais buits perquè en aquesta feina un espai buit és menys entrades és l'oblit saps? clar i bueno m'ha venia de gust fer alguna cosa diferent del que era la proposta de Nito Figueres Project entenc què ets fan dels Beatles? a mort sí? sí sí 2015 Estadio Olímpic 2015? Estadio Olímpic de Montjuïc què va passar? vas anar-hi tu crec que els Rollins van tocar perquè és el que vaig anar jo ah no no no els Rollins els Rollins per exemple m'agraden ah però és que estimo els Beatles clar és és diferent és per què els Beatles? com van entrar la teva vida? mira per un amic quan jo anava quan era 13-14 anys a l'escola un amic meu que es bateria en Ricard Santaló que d'aquí Girona més a més doncs em va ensenyar bastants artistes que jo no coneixia i que després doncs van influenciar molt la meva vida musical i la meva vida en general els pigis Stevie Wonder i uns els Beatles que de fet jo ja els coneixia ja sabia qui eren però no els havia escoltat mai amb atenció i ell em va deixar l'album blanc dels Beatles me va obrir la visió total i aquesta història d'amor va començar en aquell moment i fins ara molta fidelitat i al final quan dius que t'obren tot un món vull dir tu ara ja quan passen uns anys agafes i tot aquest món no sé si al final l'objectiu és aquest però intentes sintetitzar-lo tot a través de la teva mirada o de les teves ulleres de fet ja he fet algun altre disc que eren versions dels Beatles però era en grup l'any 2017 vaig treure White Pepper que era un disc dedicat a l'album blanc i al Sgt. Pepper White Pepper i però resulta que l'any passat ara fa un any vaig participar en un homenatge a Josep Maria Francino que era un periodista i a més a més doncs tocava la guitarra en grups i tal que era un fanàtic que ha mort dels Beatles i a més a més tenia o sí tenia un museu amb ah sí? sí, sí amb tot tot referències dels Beatles a nivell de bueno des de discos descatalogats mercandising dels Beatles però de lo millor d'Europa bueno se li va fer un homenatge perquè es va morir en el seu moment i i resulta que bueno jo era jo era un dels participants i resulta que de públic hi havia un amic meu en Ramon Moreno que és un dels responsables del Beatles weekend de l'Estartit quan vaig baixar vaig parlar amb ell i ell se li va ocórrer la la idea de dir ni tu i hòstia perquè aquest any que ve en el Beatles weekend per què no prepares un concert a piano sol de temes dels Beatles segons la teua visió hòstia m'hi vaig enganxar d'una manera brutal perquè em va semblar una idea fantàstica una idea engrescadora i he estat pràcticament tot el que és des de gener fins ara preparant-ho perquè esclar estem parlant d'un grup que encara que en alguns dels seus temes hi ha piano hi ha teclat hi ha és un grup que el que passava més era les guitarrers i bueno he de fer un treball bastant dur de sintetitzar la seva música i la manera que ells tenien de fer-la i d'interpretar-la a una cosa que té tecles blanques i tecles negres però ha sigut un viatge fabulós i tot i que ja el vaig estrenar a l'estertit al juliol aquest concert d'aquest proper dissabte d'Ionze em fa moltíssima moltíssima il·lusió ensenyar a la gent el que he fet és que t'ho dic perquè ara parlaves de reptes però després ja és que al final el piano és harmonia i com aconsegueixes trobar l'harmonia entre allò que t'agrada en aquest cas els Beatles i allò que fas en aquest cas el teu espectacle perquè entenc que no o sigui no ho planteges d'una creació des de zero sinó que tu mateix també intentes buscar com aquest equilibri entre l'estandard dels Beatles i en aquest cas tu ho has explicat també que és això el que a mi m'ha costat més és trobar aquest equilibri que en parles però al final es troba és una miqueta trobar els punts que es reconeixen diguem la manera que que ells feien música bueno a part acabaran ser uns vanguardistes a molts nivells musicalment tècnicament socialment jo jo reconec d'alguna manera la la com ho diria jo el el el el el la ràdio de Girona Girona FM els titulars