Llibres infantils vs pantalles amb Combel; enginyeria del paper i sèries; cinefòrum Salut Mental (Silver Linings Playbook), “La Substància” i Hitchcock; Setmana de l’Hondurenyitat a Girona

Descobrer Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Said Esbai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. El 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Onze i set, benvinguts als Quatre Rius. Divendres 11 d'octubre de 2024. Avui volia parlar-vos de les mosques, les nostres, les de Girona, la mosca grossa i la mosca borda. Per si no ho sabeu, són els premis que entreguem des del Col·legi de Periodistes de Girona a la gent del Gremi, els que ens han fet fàcil la feina i els que haurien de reflexionar una mica més sobre la professió, sempre amb un to distès, amable i rialler. En una feina on la batalla d'egos és constant, tan externa com la d'un mateix, aquestes mosques són una forma de fiscalitzar a qui hauríem de ser també fiscals de la veritat. Ja tinc ganes de saber qui guanya la mosca grossa i la mosca borda de 2024. En tot cas, tots hi guanyem. I si la lectura infantil té, per exemple, còmbel o cavall fort com a estrelles i insignes, nosaltres tenim l'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com estàs, Arnau? Bé, home, de divendres. De divendres, preparat pel cap de setmana? Ja sempre estem a punt el cap de setmana, eh? A veure, avui és divendres tot el dia, eh? Sí, no? Segur. Esperem que sí. Tot i que m'agradaria que ja fóssim allò final de divendres. És que feia dies que no dèiem això, ni tampoc el tema del reguitgell. Tot el reguitgell de propostes i llibres, que n'hi ha molts. I llibres moltíssims. De fet, estem molt literaris aquesta setmana. La Laia Aguilar va passar per aquí, el Guillem Terribas també per presentar-nos, el Tal, llavors el Giró Còmic també que hem fet aquesta setmana. Per cert, quin va ser el primer llibre que vas agafar amb les teves mans? Doncs un Tintin. I Esterius Ibelics, els dos. Soc dels dos, però... A la vegada els vas agafar? Jo era molt de Tintín i d'Esteric Jubèlics. I et van enganxar una miqueta? Per dir una miqueta, no? Sí, en fi no feia massa per a la tele, perquè això fa temps, ja estem parlant d'èpoques prehistoriques, en un diari regalaven sempre un biaquesa de Tintini, i tinc tota la col·lecció encara, i força bé, que es veu força bé. Encara la tens? Encara la tinc, sí, sí, sí. És que ets una estàlgica, eh? A mi m'agrada guardar les coses. Saps de qui era? D'en Massa Gran. Jo era en Massa Gran. Els tenia a la col·le, me'n recordo, me'ls emportava a casa, després els tornava gairebé sempre. Algunes em sembla a casa, que potser encara estigui en alguna capsa. Per así de cas, avui tornarem a parlar de lectura i tornarem a parlar de lectura, però en aquest cas, per als més petits i petites. I nosaltres avui tenim el gust de presentar-vos a la Noemí Marcadé, ella és de com ve l'una de les editorials infantils més importants del nostre país. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda, bon dia i bona hora. Ens acompanya avui també Carme Ferrer, com no podia ser d'altra manera, bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot posar en valor, no sé si és una pregunta en si, però posar en valor la gran feina que feu, perquè abans ho deies que al final, per a la lectura dels més petits, i més en els temps que corren ara, jo crec que hi ha com bucs insignes. Abans parlàvem, per exemple, de Cavallfort i de Tatano, com a revistes, però després també les editorials infantils, tota la feinada que feu. Sí, sí. De fet, Cavallfor va fer una feina molt important també per la qüestió de la cultura catalana, del que és la literatura infantil i juvenil, i després també la galera, cal dir, que fa principi de tota aquesta cultura de literatura infantil i juvenil. I ara en són tantes, no? Nosaltres, la nostra especialitat és molt també el dels més petits, i aquí ens hem pogut fer un espai molt interessant, també a nivell internacional. Per això mateix, Josep, comencem pel context. Ara mateix, jo crec que pràcticament cap àmbit de la vida el context acompanya. A la lectura per als més petits, és així també? És diferent. Perquè, clar, quan parlem dels més petits, si calculem que els nens i nenes comencen a llegir a partir de cinc o sis anys, i no és fins abans, a sis anys, que tenen una certa autonomia per llegir sols, que és quan podria haver-hi una mica aquesta complexitat, que és quan trien ells els llibres, on hi pot haver la competència del digital, etcètera, que aquest seria un discurs per analitzar. Si són més petits és diferent. És l'objecte llibre, té molt ganxot, funciona molt bé. És un instrument d'acompanyament, sobretot familiar, efectiu també a l'estona de llegir el llibre, a l'estona de posar-te-la a la falda. l'estona de jugar a endevinar coses. En realitat no és exactament, no sé per dir-te, lectura. És lectura d'imatges, lectures de text, recull també de literatura popular, l'endevinalla, es barreja una mica tot, però en realitat amb un còctel, que és sobretot aquest intercanvi efectiu. Jo fa 25 anys era nen. Què dius ara? Fa 25 anys, que vol dir que en tinc 30, per tant tenia uns cinc enyets en aquella època, i jo recordo que a mi els llibres m'entraven per la vista. Entenc que és una tònica, vull dir que s'ha conservat fins ara. Sí, de fet si analitzem, veurem que la venda del llibre amb paper, en el cas de la infantil, no ha baixat gens, al contrari, si cada vegada es fan... que a vegades són més llibres. No fa gaire que estàvem buscant unes estadístiques i que s'ha multiplicat, però una barbaritat. Els llibres que hi havia, que circulaven de quan tu eres petit i, imagina't, de quan nosaltres érem petites, ara és que s'ha multiplicat exponencialment. Hi ha molta oferta, si no fos, perquè hi ha un cert circuit, no es farien. Clar, si hi ha tanta oferta és perquè hi ha una demanda que respon. Després també ha estat interessant, això potser la Carme hi pot dir-hi més per la seva feina també de llibretera, que potser quan érem petits, a vegades el llibre era una cosa més circunscrita, un tipus de família, i ara aquesta cosa que, no sé, per entendre, de regal de Nadal i de Reis, un llibre ja ha de ser, ha passat a ser una cosa bastant bàsica, això ha ajudat. el capital cultural, per exemple. I a més a més jo veig que els pares, tietes, avis estan molt preocupats perquè els nens tinguin llibres i tothom a la família regala llibres. Jo ho veig en totes les famílies des de la llibreria i familiarment sempre pensem a veure qui regalarà els llibres aquest any perquè els nens tots tenen de tenir llibres. Ja que tinc la paraula, vull aprofitar perquè la Noemi l'hem presentat com una persona de l'editorial, però és molt més. És la gran directora de l'editorial que té un equip de treball extraordinari que han fet una transformació bestial, ja sé que no és molt per dir a la ràdio aquesta paraula, però crec que val la pena, perquè han agafat un camí i un sector que l'han sabut treballar tan bé que tenen una trajectòria extraordinària fins ara però ara al futur per tot el que estan fent. És el que te n'anava a dir. Com ha estat aquesta trajectòria i aquesta evolució del sector? Totes les coses sorgeixen per un cúmul de circumstàncies. En realitat, Convel està posada dintre del segell de l'editorial Casals. L'editorial Casals és un editorial d'una trajectòria de 150 anys, no de llibre de text, evidentment, però del món del llibre sí, va començar com un impremte, etc. En tota l'època de l'escola catalana es va posicionar d'una manera molt clara fent llibres amb ausquera, gallec, etc. Això també fa una mena de cultiu, que és el que deies tu, aquesta cosa del cavall fort, de la galera, i va haver un moment encara en temps de franquisme i postfranquisme en què això va agafar molta força. Paral·lelament a això, la família Casals va comprar una editorial molt petita que es deia Conve, el que s'escrivia fins i tot en diferent, era T-O-N, perquè era dels noms dels... Conve. Sí. I amb un guionet i tot. I jugava amb una cròstica, amb els noms dels propietaris. I aleshores el material que hi havia allà era molt simple, era més o menys com de manualitat, era una cosa... El que hi havia són aquests truquelats, aquests encunyats que són els llocs populars... El petrofer... Exacte, això era el gran potencial que tenia, no?, però hi havia en realitat poqueta cosa. Llavors, com que, clar, l'entrar aquest segell a dins d'aquest paraigües, que és de l'editorial Casals, que aquí sí que hi havia molta tradició, fins i tot de Rosa Sensat, etcètera, doncs l'encarregat que se'n va fent a mi, que llavors jo feia era d'editora de text, de dir podries agafar aquesta línia i començar-li a donar un cert contingut més pedagògic. I quan dic pedagògic no vol dir que faci pudor d'escola, sinó que estigui, que s'aguanti, que sigui consistent, que es facin uns llibres ben pensats per les criatures, que no es facin concessions a les animalades, que a vegades ens faria vendre molt però no ho fem, per exemple. i això crec que ens ha definit com un segell, considero que queda una mica pedant, espero que no, que un segell de qualitat. A més, la gent ve i diu on és Combel? Perquè ja té un prestigi que la gent compra els llibres de Combel, perquè hi ha, des de nens de naixement, per aquesta feu de roba fins que els nens ja són molt més grans, perquè fins i tot ara tenen llibres per adolescents extraordinaris. Llavors, és una transformació tal, amb aquests anys, que és clar, ara es veu tot fantàstic, però el treball que hi ha darrere de la Noemí és encara més gran. Per cert, ho saps que el massa gran és nostre. És vostre el Massagran? Ja deia jo que ens queien massa bé, ja només començà i és el primer dia que ens veiem. I han fet una edició nova. Ah, sí? Ja la menjaré. Tinc el cap, sempre tinc l'escena aquella on el Massagran anava a la deriva amb una barca, com tots en aquesta vida, tampoc ens enganyem. i que de cop i volta es trobava una balena i se'l menjava la balena. Aquella escena la tinc gravada jo aquí al cap. És com el Pinocho, no, una mica? Em fa moltes picades d'ulletres i s'agraden els tràssics d'aquella època. Sí, sí, vaig pensar-hi i vaig pensar-hi i vaig dir, va, doncs ja et deixaré el meu correu electrònic i tal, a veure si me n'envieu algun. Ara parlàvem de l'evolució de la trajectòria, per exemple, de l'editorial. Carme, inevitablement t'ho he de preguntar. Hi havia fa anys a les llibreries tanta canalleta com hi ha ara, Sempre hi ha hagut pares preocupats per la lectura i certs sectors, sí. Però ara no hi ha diferència ni de nivell social, ni de res. O sigui, qualsevol pare que té preocupació avui dia pels llibres, i qualsevol nen que li demana un pare un llibre, el pare li compra. No dirà mai que no amb un llibre, saps? És molt diferent. O sigui, el que sí que ha passat, hi ha hagut un canvi a la societat de posar el valor del llibre que té. Que a vegades potser semblava que no era tan important. Famílies sí, eh? Hi ha famílies que han comprat llibres tota la vida. Però ara jo crec que tothom ha donat la importància que té el llibre. Suposo que també perquè jo crec que hi ha tota una generació de gent que potser no tenia accés a aquest capital cultural i que ara el volen pels seus fills. És a dir, en aquest canvi generacional que dèiem abans, en aquesta evolució de trajectòria, potser hi ha gent que no té l'hàbit de la lectura, és a dir que té 40-50 anys, no té aquest hàbit, però diu, ostres, però jo vull això pel meu fill. Sí, en real. O sigui, la idea que llegir és una cosa que és bona i que et portarà a bons camins és universalment acceptat. Per tant, per això tothom, en realitat, si una criatura demana un llibre és estrany. Tot i això, t'he de dir que una vegada vaig sentir la llibre en una llibreria de Sabadell, una parella de metges, que el nano els hi va preguntar, pare, vull comprar aquest llibre. Jo no, que a casa ja en tens molts. També es queda morta. Això és poc comú, eh? Però també hi és, això, també. Sí, sí, també hi és, també hi és. Ja en tens molts, a casa. Sí, però era poder més el tema del puny tancat, que no passa una altra cosa. Però per dir-te que et sembla no que sigui tan estupendíssim, no, també té les seves dificultats, però en general sí que és un objecte al llibre molt valorat, intel·lectualment i popularment, també. Després jo també considero que el Meix pel que he vist molt, per exemple, nosaltres venem bé molt bé la franja del 0-3, que és curiosament a vegades ja a les editorials que els interessa menys perquè, clar, a nivell literari, etcètera, té menys joc, perquè, clar, ha de ser molt simple, tot i que, en canvi, és molt divertit i és molt interessant veure les possibilitats que es poden fer amb coses per a nens molt petits, no? I ho feu, eh? Sí. Però t'hi has d'especialitzar una mica. Una de les coses que ens hem adonat és que aquesta idea més de la parella que tenen un fill o dos i que els cuiden, aquesta hiper gairebé protecció que tenen els pares joves, tot el que pugui ser possible, posar-lo a la base, això sí que ha fomentat molt que no hi ha cap criatura, per exemple, fill d'universitaris, que no tingui un fotiment de llibres, això és molt clar com siguéssim, sobretot amb els petits. I encara que tinguin dificultats econòmiques, llibres als comprenents? Això és el que potser no sé tant, també ella que és la que contacta directament amb el client. A la llibreria ho he vist sempre, això. Jo t'he de dir una cosa, Ies. Al final, la batalla és inevitable que existeixi amb les pantalles. La pregunta és com l'afronteu des del sector. És a dir, no sé si és buscar una miqueta també la sinèrgia de dir, ostres, doncs també es poden fer formats per pantalles, coses combinades, o realment és... La batalla hi és. Aquest és un tema molt complex. En aquests moments és altament preocupant, perquè està portant certes dificultats, fins i tot fora del camp dels llibres de literatura. Porta dificultats en el camp de l'ensenyament. Ara hi ha hagut un retrocés molt clar respecte al digital. Amb la pandèmia va pujar moltíssim i ara hi ha hagut un retrocés molt gran. I un retrocés que també venen dels països nòrdics, que volguessin que no, sempre són com una mica un mirall per a nosaltres. Al tanto, perquè el tema finlandès, que me'n recordo, diuen que està començant a fallar, eh? I ho teníem tots com la panacea del món educatiu. Tot aquest entorn educatiu està una mica, que està bé, jo penso, també, s'està analitzant i s'està removent. No sé si estàs al cas d'aquest profe de filosofia que ha tret un llibre. Va passar per aquí fa una setmana, ens hem fet col·legues. L'ensenyament sembla que tot i càpiga i que l'ensenyament i el món del llibre van molt lligat. Tot això per dir-te que tot el tema de les pantalles és profund i complexa. En el cas nostre de Combele, si ens circumscrivim en l'entorn de Combele, no és tan problemàtic. El llibre, sobretot la nostra especialitat, que es diu en l'esfira, és un novelty. Novelty vol dir que, en lloc de tenir un format clàssic, que sigui com un àlbum il·lustrat, que també el fem, juguem amb aspectes de mobilitat, solapes, coses que giren, etcètera, que és interessant perquè et presenta el discurs amb unes possibilitats de moviment i gràfiques que, vols que no, no segueixen la seqüència clàssica de qualsevol narració. Això, per de ser divertit, dona un joc de mobilitat. Això no ho pots crear amb les pantalles. És molt diferent, és un llenguatge diferent. Per exemple, un pop-up que té aquesta màgia que quan obres la pàgina és inevitable. És que si vols l'obris aquí, el que sents a l'acte és dir oh, és que és molt allò. Podries fer la prova, no? Hi ha alguns que els compren grans i tot, gent grans. Sí, sí. Ara, parlant de les entranyes del procés, t'ho dic perquè ara et poso un exemple. Imagina't que jo escric un llibre, no? Memòries d'una joguina trencada. Què el tens fet allà? Què el tens fet amb aquest títol? Tinc coses al cap. Porta, ens el mirarem. Això imagina't que és una novel·la o és un assaig o el que sigui. És a dir, al final és autor, corrector, editor, publicació. Més o menys. En canvi vosaltres, ara imagina't que fem un conte que es diu El Lleó Feliz, per casualitats a la vida. El tenim. El teniu? Sí. És veritat, eh? I és un pop-up. És preciós. És preciós. És de fa anys, però és que és una preciositat. A la tuia l'hem comprat mil vegades perquè jo no podia deixar de tenir problemes. Però la protagonista és ella. Però m'esteu dient en sèrio o és conya? No, no, no. És veritat. T'anava a dir perquè entre això i mar i cel jo ja tinc la propaganda feta a tot arreu. És més preciós. Doncs imagina't el lleó feliç. En el moment de fer-ho és una feina coral també entre pedagogues. És a dir, no sé si també hi ha aquest tipus d'adaptació, sobretot pel llenguatge, pel tipus de contingut, pel tipus de profunditat que ha de tenir per a un nen o nena. Diria que, independentment del format del llibre i del mecanisme que tingui, nosaltres sí que sempre l'hem mirat bastant a aquest aspecte pedagògic i educatiu. Quan tu dius que si treballem amb pedagogs, una mica som nosaltres, com si érem el mateix equip, no? És que és un equip molt bo el que treballa, vull dir que ho tenen tot a casa, no ho tenen de sortir, ho tenen tot. Exacte. i aleshores aquesta feina la fem transversalment amb tots els llibres. Ara, en aquests llibres que tenen aquests mecanismes més complexes, la figura important que hi entra és un enginyer de paper, que vol dir que aquesta narració, per exemple, ara imagina't, et ve un autor tu, Amb el teu lleó feliç dius, mira, jo el que voldria és que passés, que aquest lleó a cada pàgina descobris un animal, però que no es veiés, que el trobés fos un joc de sorpresa. I com el podem fer aquest joc de sorpresa? Doncs vinga, amb una solapa, o amb una roda, calles dius, ah això és molt maco però, i com es fa això? Allò necessites algú que en realitat és com un físic, eh? Que sàpiga... Que el tema tècnic t'alumini. Com a tècnica. Llavors, ara per sort tenim molts autors que n'han après bastant, il·lustradors, sobretot la part dels gràfics, i després tenim dissenyadors gràfics que també n'han après molt. Avui en tenim un aquí al públic, justament. Ja només em quedo a preguntar-te grans reptes que tingui ara mateix el sector. El sector o nosaltres? Vosaltres. I després el sector? El sector és difícil. Suposo que si ens posem freds, vendre el màxim de llibres. Aquest deu ser el repte. En el nostre cas, per exemple, anem provant. Encara tenim franges interessants per descobrir. Per exemple, una cosa que no havíem fet mai és les sèries famoses. Es compraven a fora. Bé, doncs ara nosaltres tenim tres sèries que ens estan xutant molt bé, sí. I les venem molt bé fora. I parla en molts idiomes, ja. Per exemple, l'Agos i els Monstres, el Llama Ocupons... Mira, tenim una cua de 100 nens. Què dius, ara? O sigui, vàrem fer la presentació i ho vàrem fer a l'IRLA perquè necessitàvem lloc molt gran, l'auditori... i llavors, cinc nens fent cua, que hasta la policia ens va venir a parlar... M'hauria encantat veure la policia fent un cordó policial a 100 nens. Perquè hi havia una cua tan llarga, per davant de la Generalitat arribava la cua. Tu no saps com és això, però ell sí que s'apuntés, arribava una cua a tots els nens, una darrere l'altra, amb els llibres, perquè cingués en cupons i la Bibiana. Aquest va ser un dels reptes, ens ha anat bé, ens ha funcionat. En tenim alguns altres, per exemple, en el camp de la no ficció, estem intentant veure una mica com podem organitzar algunes col·leccions interessants. Això com a reptes més concrets. Després, l'editorial, per característiques de l'editorial, sempre ha tingut interès a fer arribar el llibre a tothom, i hem d'anar amb unes franges de preus que no siguin extraordinàries, perquè tothom ho pugui comprar. Aquests també són reptes que segueixen mantenent-se a la casa. Doncs, Noemi, tard o d'hora t'acabaré preguntant sobre aquests reptes si els hem complert o no. Quan vulguis. Perquè això vol dir que tornaràs a passar per aquí. Carme, jo també compto que un altre dia també em passaràs per aquí. Sí, tu ja saps que a mi pots comptar sempre. Ai, que bé. Noemi, Carme, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. A vosaltres. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a Funtajau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. L'actualitat en 180 segons, que d'hora en punt arriba a l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de pat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM, la Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! Girona Entrevestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en Podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rey en directe al 92.7 i a gironafm.cat amb la narració de Pau Villafanyé, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia. El partit integrar i totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina. Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Als Quatre Rius, amb Said Esbai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. El 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. I t'asseguro que no vam segones. Sona Jurassic Park. Jeb Soler, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Home, amb la conversa que hem tingut abans, recordant els vostres primers còmics, potser vosaltres també podrieu estar dins un parc temàtic de boomers, eh? Perquè, clar, tinc tines, tèrics, massa gran. Però si massa gran, de l'altre, el meu avi, hòstia. Això vol dir que a l'escola on vaig anar no canviaven gaire el repertori. No, això vol dir que no hi havia gaire ofertes catalanes de l'època. Però molt bé, massa gran. M'ha sorprès. El que m'ha sorprès és que tinguis la cara dura d'anar demanant que t'amiguin llibres. Home, i tant, només faltaria escoltar el vist. És que, clar, vivia aquí. Està amb tot, eh? Veiessis, m'han deixat un regalet i tot. Jo no et porto mai a entrar a frenar el trofó. Però hi ha coses que s'han de pagar. Jo sempre ho dic. En aquest país s'ha instaurat molt això, que els amics s'han de convidar els altres. Mentida. En aquest país, tu quan tens un amic que té un bar o hi ha un cinema que és com el planteja el trofó etcètera, tu has d'anar allà i has de fer gasto. Clar que sí. Així m'agrada. Així m'agrada. Això és molt poc d'aquí i això s'hauria d'intentar. Però bueno, el que tampoc és gaire d'aquí és dominar la cinema, que per això et truquem a tu. I comencem perquè, vaja, tenim unes quantes coses. No sé si vols començar, per exemple, amb la substància que tenim a la jornada aquesta del dia de la salut mental. Bueno, el que tu vulguis. Comencem per on tu em diguis. Tu ets el jefe. Doncs comencem per la teca bona. Dia Mundial de la Salut Mental. Això, del Dia Mundial de la Solmental. Això, com tots sabem, ahir era el Dia Mundial de la Solmental. I avui hi ha un acte, el Cinema Trofó, que, per se'l conmemorar aquest dia de la Solmental, l'associació Avigirona de Persones amb Testor Bipolar, ho ha organitzat una sessió de Cineforum al Trofó. Ja m'havia fet una fa uns anys abans, amb una pel·li una mica més dureta, i aquesta vegada n'hem triat una de més de comèdia que ja us explicaré. Tot anirà a una presentació a càrrec de l'associació de Vigirona, projectarem la pel·li que us comentaré i després hi ha un debat molt interessant amb un conegut vostre també de Girona FM, que és el doctor Xavier Fàbregas. Sí, home, i tant. Que ha arribat una vegada aquí. Una vegada no. Va venir ahir... I encara vindrà també a la tertúlia aquests pròxims dies. Doncs mira, ho podreu escoltar i podrem debatre amb ell aquest vespre al cinema Truffó, ella psiquiatra i director mèdic del centre Masferriol, un centre que tracta addiccions i testos mentals que està a prop de Banyoles. I bueno, amb ell després de la pel·lícula la gent podrà preguntar, podem debatre i sabem que el doctor Fàbregas això de xerrar no hi posa cap impediment. li agrada, s'explica perfectament. I la pel·lícula que veurem és una pel·lícula que es diu El lado de una de las cosas, que segurament molts de vosaltres hi heu vist, és una pel·lícula en 2012, amb Bradley Cooper i Jennifer Lawrence, que la Jennifer Lawrence va guanyar l'Òscar per la interpretació que fa en aquesta pel·lícula. I podríem definir la pel·li com una pel·li romàntica amb missatge positiu, però el que ens interessa és que parla de salut mental, que és el que interessa. Pensem que està basada en una novel·la d'un professor d'universitat, un professor de literatura que es diu Matthew Quick, i ell va passar una depressió. I al passar la depressió va decidir fer una novel·la i va posar aquelles coses, quan ja tenia la depressió controlada i que estava estable, va decidir fer una novel·la per ensenyar coses que estan més enllà de la malaltia. que el diagnòstic no ens permeti no ens deixi veure els arbres, no? És com a dol bosc o és com anar, no? Doncs seria el mateix. I va fer una novel·la sobre salut mental. I després, això, mirar que hi ha darrere el diagnòstic, com pot ajudar la família al procés de salut mental d'aquesta persona, I el director que va estar escollit és un director que es diu David O'Rossel, que va fer l'arresta americana, l'otxador, és un tio molt conegut, que dona la casualitat, jo crec que no és casualitat, que el seu fill en aquell moment estava passant per un problema experimental. I per tant allà veiem la... delicadesa de com tracta el tema. I segurament hi ha molta gent que dirà, home, és que al final és una mica ensucrat i tot acaba bé, però és que també està bé anar al cinema i que tot acabi bé. Home, clar. Romàntic, així sensible, poder sortir al cinema dient, ostres, ens ha agafat un bon gust de boca i tot plegat, jo crec que va bé, va bé també per tothom, per poder generar debat i poder... Això seria la part que jo crec que és avui. Avui 11 d'octubre? Avui 11 d'octubre, a les 8 del vespre, fem taquin inversa. Per tant, no heu de pagar res, hi haurà una guardiola allà i vosaltres, els diners que recollim aniran per l'Associació Vigirona de suport a persones i famílies amb trastorn. bipolar de la nostra demarcació. Que bé. Jo crec que ens ho passarem bé. Doncs mira, ja ens ho hem apuntat a l'agenda i això per qui hagi d'anar avui a aquesta sessió, com dèiem, en aquesta encomoració del Dia Mundial de la Salut Mundial. Correcte, doncs tindrem aquesta projecció que comentàvem, el Cinematrofó, ubiquem-nos també. El Carrer Nou del Teatre número 16, eh? Sí, al darrere l'Ajuntament. A vegades quan hi arribes has de passar per un unió de terrasses de bars i de gent fent el toc, però tu vius tirant amunt. Tu vius tirant amunt, que després de la pizzeria ja ens trobaràs. Que la cultura s'ho val. La cultura s'ho val. No paris en els bars. Continua cap al cinema. Però hi pots anar quan surtis. Exacte, que sigui després i no abans. No fos cas que algú... Que ja saps com passa això de les ovelles, a vegades surten d'allà i... Sí, a vegades dius mira, fem una cerveseta i anem al cine i ja no vas al cine. No, ja no vas al cine, vas a esmorzar a vegades, imagina't. Però bueno, això respecte a la jornada d'avui, això sí, repassem tequilla molt ràpidament. Jeb, què tenim? Tenim l'estrena de la setmana. Jo crec que ha revolucionat el panorama cinematogràfic de les últimes setmanes. Era una pel·lícula que es diu La Substància. De substance, que va guanyar el premi millor guió a Cannes, que això ja és garantia que s'ha d'anar a veure. I també va ser molt aplaudida al Festival de Sant Sebastià, i ara està santificada, ha pujat als altars al Festival de Sitges, on segur que algun premi se'n porta aquest cap de setmana. És una pel·lícula que per a la gent que l'ha vist, jo no he pogut veure-la, perquè he parlat amb moltíssima gent que l'ha vist, tothom diferencia que hi ha dues hores que és d'una cosa i els últims 20 minuts són d'una altra. Hi ha molta gent que aquests últims 20 minuts els hi han sobrat i hi ha gent que aquests últims 20 minuts, que són els que l'han santificat a Sitges, han disfrutat de valent. No sé si tu recordes un director que es diu David Cronenberg, Em sona molt. Aquest senyor, ja fa molts anys, va crear un concepte que és la nova carn. Era una cosa que deia un dels seus protagonistes a Videodrome, que cridava llarga vida la nova carn. i aquesta nova carn és com una barreja. No l'explico, és una barreja. En una part, tota la decoració era molt saludable, molt hospital, molt escèptica, tot molt net, però després en el cos hi perpetraven verbalitats supremes, és a dir, amputacions, el que tu volguessis, per destrossar la carn i anar a buscar un nou concepte. Era per explicar una sèrie de coses que ell volia fer. Doncs aquí, la directora, que és una directora francesa que ja ens va enlluernar en una pel·lícula que es deia Revenge. La gent que vulgui la pot buscar a plataformes i Revenge és del 2017 sobre la venjança d'una noia que és violada, torturada i donada per morta per una cosa de ric somnis d'un desert. i ella es recupera i fa el que ha de fer, que és menjar-se. Per tant, quantitat de sang moltíssima a la substància, sobretot al tram final, i ens explica la història d'una presentadora de televisió de moda que es diu Interpretable de Mimur, que la fan fora perquè s'ha fet gran, això que passa a les televisions. Els senyors poden fer televisió fins als 80, però les senyores, si no es mantenen bé, no... Que per això ara has vist que la Pamela està per aquí, no? Quina Pamela? L'Anderson? L'Anderson, no tinc gust de conèixer. No sé si vindrà a veure'm a casa, no crec. Deien que gravava alguna cosa a la platja d'Àrum, em sembla que era. Ah, potser, potser. No era fan jo de Pamela Anderson, vull dir que no... A mi em va pillar que no havia nascut. Clar. Però allà a casa tinc un germà que tenia algun pòster d'ella al darrere de la porta. Vaja per Déu. Home, el germà sí que era més fan de la Pamela Anderson. Jo no. Però aquí el tema és que aquesta presentadora de televisió, aquesta estrella de la televisió la fan fora perquè és massa gran i decideix fer un, submetre's a un tractament, un tractament d'aquests que es carrega el diable, no?, es coneix que és l'ànima el diable, i és un tractament que si es posa aquesta substància, va, anirà, de cop es tornarà jove, de cop tornarà a ser gran, tornarà a ser jove, tornarà a ser gran i anar partint, tornarà a viure aquesta segona joventut físicament. Interpreta la pel·lícula a TV3, Margaret Qualley, que és un actriu de moda que ha treballat amb en Tarantino, ha treballat amb en l'Antimos, ha fet una sèrie que es deia L'assistenta, que era boníssima, i és filla de l'Andy Macdowell, el que passa que ja quasi està arribant a més. Però crec que és una d'aquelles pel·lícies que hem d'anar a veure, veurem... Volem de tot. La gent si al cap de dues hores veu que comença a sortir massa sang i vol marxar, perdrà l'espectacle. És com un castell de focs, no? M'han explicat que era com un castell de focs. Al final hi ha la traca final i a vegades hi ha gent que li agrada molt i a gent que no li agrada la traca final. Això ja saps com va, eh? Sí, sí, sí. I per últim Gep, molt ràpidament, Hitchcock. Molt ràpid. Hitchcock, Filmoteca, El Trofó, veurem una magnífica pel·lícula que passa en un sol espai, que es diu La Soga, interpretada per James Stewart, on uns seus estudiants volen demostrar que el crim perfecte existeix. Pel·lícula gravada amb tres plans secuència, només, que Hitchcock els enllaçava com si fos només un pla secuència, i quan havia de fer el tall passava per darrere d'una gabardina o per darrere d'un moble, i així es quedava tot lligat com si fos un pla sequència d'una pel·lícula que jo recomano molt i molt a qui no l'hagi vist, que és com una obra de teatre, perquè passa només en un sol espai, però que és d'aquells de la seva obsessió de si existeix o no existeix, o crim perfecte. Tu què creus? Jo crec que ha d'existir el Clim Perfect existeix. Però no sabem que existeix. No sabem com es fa. Com que és perfecte. Com que és perfecte. Exacte. Hitchcock, sobren les presentacions gairebé, gairebé, gairebé com el Jep Soler. Moltíssimes gràcies, una setmana més. A vosaltres, que vagi molt bé. Si vols saber tot el que passa a Girona i a l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa, afronta-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM, la Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rey. En directe al 92.7 i a gironafm.cat. Amb la narració de Pau Villafanyé, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia. El partit integrar i totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina. I no sé si sabies, Arnau, ja per anar tancant aquest divendres, que estem a punt de començar la segona edició de la setmana de la Honduranyitat. Sein, hem parlat al principi del programa i Déu n'hi do m'ha sorprès força el que hem comentat abans, eh? Doncs mira, per parlar-ne, algú que domini, algú que realment ho faci amb coneixement de causa, Àlex Arita, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Com esteu? Moltes gràcies, en primer joc, per invitar-nos a 4 Rius i a aquesta programa que jo crec que fa una tasca molt bona de difusió. aquí a Girona i estem molt agraïts per aquesta invitació. Això és casa teva, si és que hi ha casa d'algú. Tu he de preguntar, primer de tot, què vol dir la setmana de la honduranyitat? És curiós perquè ho he dit dues vegades i ho he dit bé. Ah, molt bé, sí, no preocupis. En castellà és difícil de dir-ho, també, o sigui que cap problema. Bueno, en Girona visquem 40.000 hondurens. Es una población de los 180.000 que tenían en España, 40.000 solo aquí que no es una urbe, es una ciudad de 700, bueno, 600.000 habitantes aquí en Girona la capital y 700.000 en toda la provincia. Claro, 40.000. Dèiem que és com que si tu poguessis posar en tots el mateix lloc, de les 200 ciutats que n'hi ha, seríem la número 6 en població. En Girona visquem 79 nacionalitats, com saben. Y claro, esta multiculturalidad, esta gran diversidad de culturas, hace que sea la mayor riqueza que tenemos. Entonces hay que visibilizar toda esta cultura, folclor, gastronomía, lengua. I tot el que fem, perquè de debò la majoria de los hondureis no voldríem haver sortit del nostre país. Però, clar, la situació que ha viscut els últims anys del nostre país ha estat tan dolenta que ens ha obligat, pràcticament, a sortir. De les 8 milions, 10 milions, a més o menys, dos milions estan fora. Generamos el 27% del PIB del país. El producto que más produce PIB es el café y el cacau. Això és una cosa que hi ha molta gent que no entén. Si les coses funcionessin en un país, ja t'asseguro jo que la gent no marxaria i si no que mirin aquí quan hi havia la crisi econòmica quanta gent marxava cap a Europa. En aquest sentit, i més, suposo que en uns temps, al final jo crec que és una setmana de festa, és una setmana de també posar en valor una cosa molt important, que és la convivència, en uns temps on sembla que hi ha gent que vulgui posar-ne un interès. Ah, sí, és correcte. Clar, Honduras i Girona s'uneix per a ser aquesta festa. Nosotros, de ACODEI, que és l'organització d'ondureïns que està fent aquesta tasca i aquest treball, que es impresionant porque una semana sencera es increíble logística de moviment, ya explicaré cada una de las actividades, pero claro, es muy compleix, pero esto no se podría llevar a cabo sin toda la colaboración de empresas, d'Ajuntament, de Diputació, de Subdelegació, del viceconsulat que ja lo tenim aquí a Girona. Fa tres mesos, més o menys, que està funcionant, per a tots els que no sabien, o poden acercar-se. I també, bueno, a tots els voluntaris i artistes que venen i participen de manera gratuïta, l'associació és una associació sense ànimes de lucre, I tot el que fem, ho fem amb la col·laboració d'aquestes institucions, persones i voluntaris que fan aquesta tasca tan increïble. Perquè, t'ho he de preguntar, també la data, em sembla que no és que estigui gaire poc triada, és a dir, cau pràcticament el 12 d'octubre. Sí, bueno, i és que comencem avui. Avui ja tenim un dels millors historiadors, que també és ministre, i l'ha terminat Sant Eugènia, a les cinc i mitja, i donarà una conferència magistral de història, parlarà d'un dels heros més grans d'Hondure, que es diu Morassan. És com un Bolívar de Centroamèrica que va buscar la unitat. Doncs ell ens donarà una xerrada increïble, així que poden acercar-se, i serà el començament. Després, demà, si puc parlar-ho... Home, i tant! Tenim tota la setmana per preguntar-ho. Perfecte, perfecte. Som-hi. Doncs el dissabte, el dissabte, en l'espai cívic de Caixiver del Pla, tenim un certamen de bellesa. Ah. I les noies, bueno, s'han apuntat i amb molt d'ànim, i tenim un jurat magnífic que té molta representativitat. Un d'ells és inconegut internacionalment. i farem aquesta activitat del 5 al 9 en l'espai cívic de Can Givert del Pla. Després, el diumenge, des de les 11 h, fins a les 6 h, tindrem una explosió... de cultura, gastronomia, empresaris que porten mostres de tot el treball que fan, tant gastronomia com artesanies, i també tenim molts artistes que venen, inclús Per exemple, Carla Saldívar, que és l'Idol Kids, que estarà a La Semana a Londres, Del Barrio, Fair Music, Slim i altres. I també un català. que també se suma, que és un noi de 7 anys, que també... que... que... Kiei, se diu, i també estarà amb nosaltres per a aquesta interculturatitat d'intercambi, no? Aleshores, serà molt bonic. I comento una cosa sorprenent. Aeromunt Tours farà un regal per a tots els participants d'un boleto d'avió ida i tornada a Honduras. Ja que estem parlant de l'ondureñitat, doncs, poden anar a Honduras de franc, Gratis? Aquí són molt de la cofreria del gratis, eh? Exacte, exacte. Aquí són molt... O no, Arnau? Sí, no? Home, sempre podem donar suport i anar-hi. Sí, sobretot pel suport. Tu vas allà a veure si toca, eh? Home, a veure... No sacrificamos. Tenemos cada suporte, ¿no? Sí, claro. Tendremos, por ejemplo, comida milenaria de fa dos mil anys, Arnau, que es el tamal, ¿sabes? El tamal es una comida que se fa desde la prehispánica, ¿no? Entonces... Després, en la setmana, tindrem un historiador, bueno, és nostre abogado, però també és un amant de la gastronomia prehispànica, i ell ens ensenyarà d'aquesta gastronomia de fa dos mil anys, al centre de Sant Eugenia, allà a la Universitat de la UDG, i després de tota aquesta setmana de conferències, el dissabte, estarem al Parc Nostocca, al Parc Jordi Vilamitjana. Jordi Vilamitjana. que s'està fent un treball molt important perquè aquest parc no se deshagi, 400 arbres. Estem col·laborant amb ells i farem una tardiada familiar. I el diumenge terminem amb 10 equips de futbol de la Lliga hondureña en el Coma Cross i ahir tindrem a Carles Aldibar també cantant per a tots els que assisten. Doncs Àlex, Arita, nosaltres acabem setmana aquí als Quatre Rius. Vosaltres tot just comenceu la setmana de l'Hondurenyitat. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Moltes gràcies. De debò que aquest programa és magnífic. Esperem poder seguir col·laborant amb la comunitat gironina i moltes gràcies per aquesta participació. Això és casa teva. Oriol i Said, moltes gràcies. I a tota la comunitat. Estan tots invitats, no falten. Un lloc obert per trobar-nos a si dins d'aquest desert. Doloria sent, potser mil, potser tot el que tinc. Hores que apareixen al meu firmament, que s'encén, que s'encén, que m'explota la ment, un deliris conscient. Per una copa, un lloc obert, per trobar-lo així, dins aquest assent donaria sent un cèntim, un cèntim tot aquest dia. Per una copa, un lloc obert, per trobar-lo així, dins aquest assent donaria sent un cèntim, un cèntim tot aquest dia. Tindràs els vots, tindràs governs, però no tindràs amb mi abolició d'estitució. Tu pots fer ben que no admets els diferents. Libertat al meu cos, llibertat de triar no a la guerra, llibertat de consumició. Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop també ho sentiràs a prop.