Llibres amb premi, esport femení i teatre LGTBIQ+

Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dimarts, 4 de març de 2025. Estem d'enhorabona. Neix la nova editorial gironina Gatamaula. De fet, la Cristina Sagrera i l'Aaron Sánchez ja van passar per aquí fa uns dies per explicar-nos-ho. I aquest cap de setmana han pogut celebrar-ho amb la família literària gironina. Que una nova editorial neixi sempre és motiu d'alegria. Que assumi la cultura també, però que ho facin o que ho vulguin fer des de Girona sense entrar en els estereotips marcats per la capital encara més. Benvingut a Gatamaula i per molts anys més. I pensava que l'haurien cremat ahir al vespre per carnes toltes, ja que és el rei. Arrovila, bon dia i bona. Molt bon dia. Com estàs? Bé, home, i tu? Bé, bé. Com ahir, com ahir. De dimarts, què passa? Que aquests canvis de temperatura m'han deixat la... Són fotuts, eh? Sí. Jo a mi m'ha agradat molt, però hi ha pastilles per la veu de llimona que són molt bones. No són de llimona, les meves són en medicina, però... Sí, sí, i no tenen cap gust. Al final... No, no especialment. Què passa? Que, bueno, aquestes coses, escolta, són persones i al final, vull dir, la perfecció, que la perfecció no ens freni mai i a Nou Vila només faltaria. Com estàs, a dimarts ja, amb ganes d'acabar la setmana? Home, de moment l'estem començant, però vaja, sí que demà ja és dimecres i això fa més de bon... És a dir, estem més a prop de dijous que no pas dilluns. Dimecres a cendre. Enterrarem la sardina, sí. Sí, sí, ja toca, eh? Enterrarem la sardina i comencem aquesta quaresma. No sé si ets de quaresma, tu. Jo no soc de res, Arnau Vila. No? No, a mi no m'agrada... No m'agrada res. Home, jo potser una mica de més peix del compte, potser sí que menjarem, veus? Doncs escolta, si vols un dia que et convido a un sushi, en qualsevol cas, nosaltres avui parlem de llibres, en plural. T'ho dic perquè Cristina Canamasses, ho hem comentat abans, no només ha publicat dues novel·les, una al mes de febrer i l'altra que surt aquest mes de març, sinó que, a més a més, ha guanyat dos premis literaris per separat. Carai. I no t'ho perdis, Arnau Vila. Hem trobat el motiu pel qual la Renfe serveix. Hem trobat una cosa molt bona de la Renfe. Fa de mal trobar, eh? Doncs és boníssima. Si de cas, que ens ho expliqui la Cristina ara en uns moments. Després, a secció de Coplev, parlarem de les jornades de l'espora femení d'aquí a Girona, que tindrem aquest cap de setmana. Recordem, dia 9 de març, amb motiu del 8 de març, el dia de la dona. I també acabarem parlant de teatre. Amb la GT, que passaran per aquí pels Quatre Rius per intentar tancar una miqueta més alegres aquest dimarts. Molt bé, doncs en tot plegat, ens hi posem. Som-hi. Bé, doncs avui en la secció literària descobrim llibres als quatre rius de Girona FM i ho he dit en plural expressament, ja que avui passa per aquí l'escriptora gironina Cristina Canamasses que publica, o ha publicat aquest mes de febrer que deixem enrere els dos últims Fabergé, però és que també aquest mes de març Aigües de Llibertat arribarà a les llibreries amb dos títols, amb premis per tant, això millor que ens ho expliqui la protagonista Cristina, bon dia i bona hora Hola, bon dia. Primer de tot, t'he de dir que em sembla que mai havia fet una entrevista encara amb una escriptora per comentar dos llibres. Vale, mira, sóc la primera, doncs. No, no, és veritat, vull dir, m'encanta perquè, a més, és com una efervescència i, a més, els dos, amb premis, anirem per parts, si et sembla, t'ho dic. Comencem amb els dos últims a Fabergé, novel·la publicada aquest mes de febrer, que, si no m'equivoco, també presentes demà, eh?, demà dimecres. Sí, sí, a la llibreria Empúries, a 2.47 de la tarda. I serà la Carme Ferrer, segurament, també, no? Suposo. Segur, no? Vull dir... En qualsevol cas, els dos últims de Fabergé, una ficció històrica que, vaja, em sembla que tots coneixem una miqueta la figura dels ous de Fabergé. Bé, parlant amb gent, he vist que hi havia bastanta desconeixença sobre aquestes joies. Sí, he hagut d'explicar bastantes vegades el que eren, però sí, hi ha gent que les coneix. Entenc que va una miqueta novel·la negra, entenc que va una miqueta misteri. Misteri, hi ha novel·la negra, no. Els ous fabergés són el fil conductor. És més una novel·la històrica, el personatge principal de Sant Petersburg es veu obligat a sortir del seu país per uns esdeveniments relacionats amb els ous fabergés i l'acaben portant després d'un viatge molt llarg a la ciutat de Girona. Besats en fet històric? Sí, sí. El punt de partida vindria a ser la revolució russa, la primera del 1905, i veiem Primera Guerra Mundial, veiem Guerra Civil Espanyola, es veu una mica de... fa un testet dels esdeveniments més importants del segle XX. I ens portes en un moment que era molt difícil viatjar de Sant Petersburg cap a Girona. Sí, i en tren, caminant, com va poder, de ciutat en ciutat. Clar, jo Girona me la conec bastant bé, però Sant Petersburg, per exemple, com era la Sant Petersburg d'aquella època? La d'aquella època era un caos, era una olla a pressió a punt d'esclatar, era la primera revolució russa que va esclatar el 1905, llavors abans era una situació de fam, d'injustícies, de desigualtats, d'unes condicions laborals inhumanes, llavors tot això va molt relacionat amb l'Olga, que és la protagonista que ha d'escapar una mica de tota aquesta situació. I a més, vaja, vas a valor segut, ho dic perquè has guanyat el 26è Premi Literari Viladescó, que per cert, felicitats. Moltes gràcies. No sé si t'ho esperaves també, vull dir... No, no m'esperava ni escriure un llibre, perquè si vols t'explico d'on va sortir la idea. Doncs sí, mira. El fet és que jo sempre he escrit, però cap endins. Sóc una persona que quan, si t'ho treure qualcom del meu cap, ho escric i... i queda allà i llavors ja no molesta. Però fa dos anys vaig començar a treballar a Barcelona, jo vaig a Barcelona cada dia amb tren, d'aquí a Barcelona. No hi ha cobertura, viatjo amb la Reemfi, llavors tot és molt... Em dona molt de temps per rumiar, per pensar... Que t'agrada la vida difícil, vull dir, amb reptes. Bueno, m'agraden els reptes, sí. M'agraden els reptes. I el no haver-hi cobertura i tampoc podia treballar ni res, vaig començar a llegir i llavors em vaig recordar perquè jo vaig estudiar traducció, interpretació i vaig estudiar rus. Quan vaig acabar la carrera me'n vaig anar a viure a Rússia i vaig viure un temps allà. I vaig tornar amb una idea, perquè em vaig enamorar dels ous de Fabergé i de tota la idea que l'envoltava des del punt de vista històric. I vaig tornar amb aquesta idea, jo escriuria, quan jo sigui gran, jo escriuré un llibre sobre els ous Fabergé. I han passat 20 anys, quasi. Com vaig arribar aquí em vaig casar, vaig tenir fills, aquestes coses que costen de conciliar, i ara el tren, encara haurem de donar gràcies a la Renfe, el tren m'ha ajudat a poder fer realitat aquesta història, aquesta novel·la. Això va sortir d'aquí. I les estones de tren, tot això. Sí, anar escrivint. I a més, sense internet, que dius que sortirà, a veure, la part de la investigació no, òbviament no, però la part de la redacció, sense res, tu, i escriure, i ja està. Alguna cosa bona havia de tenir la Renfe. L'hem trobat. L'hem trobat. M'encanta perquè ho hem trobat el 2025 però ho hem trobat i és que neixen escriptors de la Renfe. Mira, escriptors i històries, perquè també tot el que arribes a veure allà faria prou per escriure una enciclopèdia. Ja arribaran, ho suposo. En qualsevol cas, això per presentar els dos últims Fabergé, que com hem dit ho tenim demà dimecres, a dos quarts de set de la tarda a la llibreria Empúries, eh? Sí. Això respecta la primera obra, però com deia al principi, nosaltres en comentarem dues, i és que aquest mes de març arriba també Aigües de Llibertat, de la mateixa autora, Cristina. segon llibre, no sé si és que els feies en paral·lel, si és que en vas fer un darrere l'altre, com va anar això? Clar, la primera novel·la jo ja la tenia molt pensada, molt embastada, tenia tota la història, com havia d'acabar. Llavors, escriure-la va ser com l'execució final, no? Era fàcil, entre cometes, no? Va ser escriure-la i netejar-la. L'altra sí que em va... vaig començar des de zero i em va ocupar més temps, però també va sortir. Va sortir. De què ens hi parles, en aquesta? La segona novel·la és sobre l'esclavatge i sobre els indians. És una novel·la de tres bandes. El primer protagonista és un africà que l'arrenquen de platges africanes per anar a fer d'esclau a la illa de Cuba. Aquell mític triangle que ens explicaven tots a classe d'història, no? Llavors, cada personatge està a una punta del triangle. Un bagurenc, que se'n va fer a les Amèriques, també a la illa de Cuba, i la rosa, una cubana, que areta un ingeni. Un ingeni és un... Una plantació de sucre, també a Cuba. Llavors, clar, les seves vides s'entrellacen en certa manera. Clar, conflictes assegurats. Sí, i altres coses, sí. En aquest sentit, surt aquest mes de març, no sé si ja la tenim disponible. No, a principis de març ja seran a les llibreries. A principis de març, si tot va bé, ara estem a principis, però ja acabarà sortint, que per cert, anava a dir, si ja amb la primera ja has guanyat un premi, amb aquesta segona també, perquè has guanyat el 14è Premi de Narrativa Marítima Josep Lluís Savall, que per cert, felicitats. Gràcies. És que has fet un doblete, o sigui... Fet un doblete total. Total, total. Jo també. Perquè no sabia ni que podia ser capaç d'escriure ni que podia rebre un reconeixement com aquest. Perquè els premis realment el que són són un reconeixement perquè tu et creguis que potser hi ha alguna cosa que pot agradar, no?, alguna cosa que ha funcionat. Llavors, clar, t'anima i et motiva a continuar. Tu t'estàs creient tota aquesta efervescència... No, no. O sigui, n'és conscient, ho estàs païent, encara no. Encara no, perquè em diuen, ostres, ara sí ets escriptora. Jo no, soc escriptora, jo no soc, jo ho he provat i de moment, doncs mira, ha sonat la flauta, no? A mesura que vagi rebent potser més reconeixements, potser m'ho acabaré creient o potser no m'ho creuré mai. Però al final, que jo sempre ho dic, si aquestes coses les fas per tu mateixa, al final el tema de reconeixements són genials, però també... Sí, però també t'agrada saber que des d'un punt de vista objectiu hi ha un mínim de qualitat que pot fer el producte. correcte, no? Perquè tots sabem que la primera vegada que fem alguna cosa no surt bé, en tots els sentits. Però tu has trecat la norma, com aquell qui diu. Sempre hi ha d'haver una excepció. Clar, jo no sé ara si preguntar-te si sortirà el tercer o si sortirà el tercer i el quart, si ja hi estàs treballant. Això ja no ho sé. Si vas cada dos, tu... Treballant i estic treballant, perquè això que així no em sé estar quieta, i és el que et deies, és molt llaminer, no? Quan veus que alguna cosa ha funcionat, doncs vinga, anem per més. Tinc mil idees, no tinc tant de temps, només tinc el temps que em dóna la Renfe, perquè clar, llavors la meva vida és treballar, vull dir, tinc fills, tot, faré el que podré, però sí, ja estic, ja tinc idees, mil, ja he començat i... També la mateixa línia, novel·la històrica? Sí, la novel·la històrica a mi m'encanta. T'hi trobes còmode? Sí, perquè li dona com versemblança, no? Fa la història creïble. I tu agafes un esdeveniment històric i el novel·les i fa que li dona el far més real, no? I a la vegada també fas una mica de divulgació de la història. De fet, mira, tornant un moment a l'anterior títol, als dos últims a Fabergé, també presentes el 22 de març a Caçà de la Selva, que em sembla que tu ets d'allà. Sí, jo soc. Després també el presentes a Escó, a la vila d'Escó, evidentment, entenc que en relació amb el premi també. Sí, sí. I després, ara sí, Aigües de Llibertat, tenim presentació el 2 d'abril a Cambrils, I també a Girona, a la llibreria 22, en aquest cas, el 16 d'abril, a dos quarts de set de la tarda, just abans de Sant Jordi. Sí. Sí, sí. Afervescència és la paraula que et defineix, eh? Venen curbes. Venen curbes. Vull dir, la llàstima és que totes aquestes presentacions no les podràs fer a la Renfe, eh? No. Això ha d'anar en un horari a pare, em sembla que estira. Doncs res, escolta, moltíssimes gràcies per haver passat aquesta estona aquí amb nosaltres i vaja, vull dir, t'esperem més aviat que tard, em sembla, diria. Quan hagi fet el tercer i el quart, aviso. Exacte, vull dir, això és casa teva si és que hi ha casal algú. Cristina, moltíssimes gràcies. Gràcies a teva. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Recupera tota la programació a GironaFM.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a GironaFM.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, al 92.7 de la FM. I en podcast a GironaFM.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, La Gironina. Els Quatre Rius, el magazín matinal obert a la ciutat. Ja fa temps que ho fem, però ara és el moment que minem contracorrent. Tu amb un peu al canó i a dins la foscor seguim els passos del vent. Vull que sigui menys lleuger, que no ho tinguem tot a tocar. Vull que sigui complicat, que tardem mil anys en tornar. I és la festa. Balles del revés, et veus diferent, a poc a poc vas creixent. Però encara no ho saps, jo no t'ho han dit mai, et veuen des de l'espai. Vull que el dia sigui llarg, per tenir l'oportunitat, parlar amb tots els estels, i dir que tu ets el poder, i és aquesta lliure. I és aquesta nit quan sabrem que el temps ja no fa mal. I és aquesta nit quan serem part de la història. Serem part de la història. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM per veure els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona els quatre rius, les entrevistes els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat escolta'ns on vulguis i quan vulguis som la teva ràdio som la Gironina Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Els Quatre Rius. El magasin matinal oberta a la ciutat. I seguim en directe als Quatre Rius, d'avui dimarts 4 de març de l'any 2025. És moment d'obrir la secció de Coplev, és moment també de parlar d'esport femení, i és que tenim novament la jornada de l'esport femení a aquesta capa de setmana, i per poder comentar la jugada, Olga Pradera. Bon dia i una, no? Hola, bon dia. Ideòloga, impulsora, coordinadora, bàsicament tot el que es pot fer de la jornada de l'esport femení. Sí, des de fa ja molt de temps vaig fer una proposta aquí a Girona amb totes les institucions i amb una bona resposta, molt bona resposta, també amb totes les entitats i portem any darrer any treballant perquè l'esport femení es visibilitzi i es normalitzi. Tot això sempre al cap de setmana amb motiu del 8 de març, del dia de la dona, especialment agafant força i agafant valor, la proposta, cada any. Cada any, i cada any aconseguim que vinguin més noies a participar, nenes, dones, adolescents, àvies, que vinguin a participar i provar un munt d'esports, perquè a vegades diem, no, això no ho podem fer, però si ho provem, que és l'espai que donem nosaltres, de provar més de 25 disciplines esportives, podem valorar si ens agrada o no ens agrada. Però moltes vegades ens costa arribar a aquest punt, perquè l'oferta d'activitats per noies encara és limitada, i llavors nosaltres obrim aquest ventall perquè tothom pugui provar-ho. És que és el que dèiem abans, vull dir que a vegades, sempre des de mitjans, sempre preguntem, ostres, i quin és l'objectiu? Creixer més, fer més, fer més... Però al final, una proposta tan consolidada, realment, ara mateix és una camisa... feta a mida, pràcticament, i el que em deies abans, buscant tocar exactament les tecles que toca i no és atacar per atacar. No, no, no, que va. És una activitat que està molt consolidada a nivell de totes les entitats i institucions, com us he dit, però sobretot està molt consolidada en el format. Per què? Perquè busquem tocar diferents aspectes, tant des de la participació com des de l'exhibició de noies esportistes, com de referenciar amb les nostres ambaixadores, que cada any tenim quatre noves ambaixadores, com també des de reflexionar per què encara a la nostra societat valorem més que un noi faci futbol que no una noia faci futbol. Però a la inversa és el mateix, que no una noia faci ball i que un noi no pugui fer ball. Perquè paral·lelament a aquestes activitats del dia 9 fem unes trobades de debat i ens n'anem als instituts que fem més de 70 xerrades a nens i nenes de segon de l'ESO i reflexionem sobre això. De veritat esteu escollint aquell esport que us agrada? Perquè resulta que l'OMS, Organització Mundial de Salut, diu que està molt preocupada amb tots nosaltres perquè tenim una nova pandèmia de sanitarisme, no? I ha analitzat per què les noies i els nois abandonen l'adolescència la pràctica esportiva i en el cas dels nois, sobte, que és que no estan practiquant l'esport que els agrada de veritat. el que toca quin és? el futbol però també et diré una cosa jo sóc entrenador de futbol amb el pas dels anys si t'hi fixes el viatge o sigui el trencament a partir de nens de 10, 11 i 12 anys comencen a sortir perquè segurament ho has vist, però la Federació Catalana de Futbol fa uns anys, per exemple, clubs gironins que ocupessin categories d'infantil, cadet, juvenil, doncs eren perfectament 4, 5, fins a 6 grups en les categories de segona, però cada vegada n'hi ha menys. N'hi ha menys, eh? Cada vegada n'hi ha menys. I el pas és allà. Correcte, l'adolescència. I la Organització Mundial de Salut ho ha detectat perquè, clar, és que hem de fer esport. És que és molt important fer esport perquè és l'única manera que ara mateix a la nostra ciutat tenim per moure'ns. I el cos està fet per moure's. Tant per nomes com per dones, per tothom. Si no, no tenim salut, eh? I està detectant que les granfermetats comencen a baixar, diguéssim, d'edat, perquè no estem molt sedentaris, entre patiners elèctrics, entre place i mòbils i així. Llavors és tan important que tant nois com noies puguin fer-ho. I amb nois és això, han de guanyar per sobre de tot, han de ser els més guais del món mundial i si no abandonen la pràctica esportiva. I amb noies encara el que ha tractat és que hi ha esports només per noies, només per nois, no hi ha identitat encara creada, valorada, que una noia sigui gran esportista, les famílies encara no t'ho has d'estudiar, als 16-17 quan comença el batxillerat tu has d'estudiar i no has de continuar fent esport. I llavors això no pot ser, o sigui, perquè, com t'he dit abans, o ens movem o ens movem. I d'una manera organitzada en la societat ho fem a través de la pràctica esportiva. Abans, fa uns segles, ho fèiem que havíem de treballar i moure'ns, no? Però és que ara no ens movem gairebé res, no? I és com, sembla, a vegades que l'esport costa de democratitzar, ho dic, perquè qui està enganxat a l'esport està enganxat. Ja hi és, s'ho mira molt, va amb molta cura, etcètera. Però el que no fa, no fa res. Sí, s'està polaritzant molt en aquest sentit. Sí, exacte. No hi ha un terme mig. Sí, perquè a vegades tenim un accés, inclús, no? O sigui, la gent de 40-50 anys corrent maratons, maratons, maratons... Un moment! Calma, calma. Segons com hagin fet la nostra infantesa, igual... Però, bueno, s'ha de treballar molt i s'ha de fer molta pedagogia sobre aquest tema i entendre que la nostra cosa està fet pel moviment. I és que és necessari. La veritat és que en aquest sentit hi ha canvis substancials a nivell de la medicina, no? O sigui, estan recetant molt fer esport. Fer esport. Fer esport. Perquè està més que domençada amb estudis científics, eh? O sigui, la nostra cosa necessita el moviment. Nosaltres, si no, tindrem una sèrie de malalties. Nosaltres hem de fer aquells esports que ens agradin. I quina millor manera, amb noies, provar, provar, perquè no veiem habitualment que les noies, els mitjans de comunicació, veiem referents de noies, no? Llavors necessitem que socialment, com aquí, Girona, i hem de dir-ho, eh? pioner en aquest sentit, en una activitat com aquesta. Estem donant des de fa ja 13 anys un espai perquè totes les noies de totes les edats puguin veure quina espola els agrada i després continuar fent-ho. I no ho fem en un pavelló, sinó que ho fem ben bé al centre de Girona. Ocupem el centre. Això també té molt de mèrit. Ocupem la plaça del Lleó del Mercat, la plaça Catalunya, el Rionyà, uns espais que el dimensi pel matí És de fàcil afluència, oi que sí? I veuen aquestes noies de totes edats practiquen esport. Abans d'entrar a la programació i en com aquesta taca d'oli envairà el centre de Girona, seguim amb el format ambaixadores. Sí, i és molt important. Tenim quatre fantàstiques ambaixadores. La Emma Feliu, Martín, de natació paralímpica, molt important, a l'última paralímpada va aconseguir la mallada de bronça en relleus de 4%. La Laia Pelacs, que gairebé va aconseguir anar a l'Olimpiada i que està treballant per la propera Olimpiada aconseguir la seva marca per poder accedir. La Berta Ribas, gran promesa del bàsquet gironí, i la Teresa Massó, que no és una jugadora. Sempre pensem que les referents han de ser esportistes, jugadores. No, també hem d'entendre que la vida d'una persona esportista pot continuar més enllà de ser només jugadora. Pot continuar sent àrbitre, pot continuar sent entrenadora, directiva. I la Teresa Massó és un referent molt important aquí a Girona perquè ha sigut inclús docent, com és ella, però fundadora del Salter, de piragüisme, directiva, entrenadora d'una gran atleta olímpica... com la Granada 2, té un bagatge que és interessant conèixer perquè altres dones esportistes vegin que aquesta vida esportiva no només es centra en quan tu estàs... En l'activitat, sinó que també en tota la infraestructura. Exactament, hi ha molts agents que influeixen en l'esport. Llavors, hem de visualitzar-ho perquè siguin referents. Ara sí, comencem a desgranar una miqueta les activitats que tindrem aquest dia 9, diumenge dia 9, que amb tota seguretat respectarà el temps. Seguríssim. Seguríssim. Portem tots els anys, un any més segur que ens respectarà. Però és que les coses a vegades a la vida han de ser una mica difícils per poder-les valorar. I tant que sí. Vinga, endavant. Doncs mira, tindrem més de 23 disciplines esportives, que hi haurà activitats d'exhibició i activitats d'iniciació. Llavors, qualsevol noi que vulgui venir a fer hockey sobre patins, tenis, taules, gimnàsia artística, vole, piragüisme, atletisme, rugby, gimnàstica rítmica, bàsquet, futbol, activitats subaquàtiques... Imagineu-vos que podrem experimentar com fer fotografies a sota l'aigua. Handball, patinatge artístic, escacs, judo, tenis, skate, marxa nòrdica, paleotraining, cursos d'alimentació, trialó, trialbike i gravelbike. Aquesta és una de les noves activitats que farem. Gravelbike. amb una sortida, cada sortida a les 10, les noies del Gravel Girls, i farem totes aquestes activitats que es poden practicar. Però, a part d'això, tenim un còrner d'activitats paral·leles on podrem experimentar les villes catalanes. Molt interessant. Després, un circuit, dos circuits. El circuit 1, que serà des de les 10, podrem sortir una hora a marxa nòrdica per després fer estiraments amb la Noelia, reina. Un circuit 2, també a marxa nòrdica des de les 11, perquè després farem hipropassius. És buscar també aquesta complementació d'unes activitats amb l'altre per tenir salut, per tenir activitat física i que tothom, de totes les edats, puguin practicar. Altres activitats, a les 9.30, 10.30, correrem per Girona amb el grup de Trialó Girona Costa Brava i el grup de Trialó del GEC. També a les 9.30 una altra sortida, caminada, per Girona, amb DipSalut i Consell Esportiu del Gironès, que aquí esperem a moltes dones que vinguin a participar. I després, a les 10, tindrem una sessió de pilates, a les 11, estiraments, 11.30, paleotraining, a les 12, hipopressius. Com veus, moltíssimes activitats. I per tothom. I tant. Important. Si es volen apuntar prèviament, a través de la web de la jornada que està a l'Ajuntament de Girona, es poden apuntar. Després, molt important, perquè esport no només és fer esport, complementen moltes més coses. Correcte. Quines coses? Des de saber com funciona el nostre cos i com ens hem de lesionar. Per això tenim els EUCES alumnis i el Col·legi de Fisioteràpia que ens ajudaran a entendre el nostre cos i a ajudar-nos a no lesionar-nos tan bé aquest any Per primer cop tindrem a Laura Moisset, que des del col·legi al COPLEF vindrà a prevenir lesions i una mirada al futur dels esportistes. Passarà pels diferents espais i donarà unes petites xerrades perquè aquestes esportistes no es lesionin. Què més tindrem? Tindrem un taller de psicologia esportiva. Molt important. Cada vegada veiem més que el món esportiu necessita d'aquesta pota, d'aquesta formació. I una altra, taller de nutrició esportiva. No val qualsevol cosa menjar, eh? No val. Ni abans ni després dels partits, o les competicions, però també durant tota la setmana. Correcte. Tenim un cas energètic quan fem esport, que boníssim pel nostre cos, però que l'hem de complimentar amb una alimentació saludable i ens fan uns tallers molt pràctics des del Codi Nucat per poder aprendre de tot això. I per últim, l'espai de formació i debat. Com hem dit abans, encara ara hi ha esports de noies, hi ha esports de nois, hi ha una percepció diferent de la societat cap a les noies i cap a les nois quan practiquen esport, i per això és necessari reflexionar, formar-nos i reflexionar sobre aquestes aspectes, perquè... i així ho dic quan vaig a fer les xerrades a l'institut, de veritat creiem que som lliures a l'hora d'escollir fer un esport o un altre? De veritat creiem que som lliures a l'hora de fer esport o no fer esport? Si nosaltres coneixem els estereotips, els rols, la que la societat està esperant de nosaltres, però nosaltres de veritat volem fer esport, és un moment, societat, que jo vull fer esport. Sigui el que sigui, si les noies volem fer rugby, rugby, halterofilia, boxa. Això em trobo amb molts noies d'instituts que diuen, no, és que jo faig boxa però ningú ho sap. Els meus companys i companyes de classe no ho saben. Per què? Perquè riuen de mi. I encara això està passant, no? O les famílies que, no, no, jo vull que faci patinatge perquè és que és una princesa fent patinatge. I quan fem el festival, que guapes que les posen, no? I no volem que es tirin pel terra fent bàsquet o rugby o altres perquè surten murats, no? Encara estem amb aquests discursos. I això què provoca? Doncs que les persones no estiguin lliures a l'escollir quins es pot fer. Totalment, totalment d'acord. I necessitem reflexionar sobre això. Llavors tindrem tres espais, un amb la Maria Soler, que fa poc la vas entrevistar perquè també va participar en una activitat que es va fer a la càtedra d'esports, que vindrà a reflexionar a partir d'uns jocs sobre això. I també un tallet de sensibilització per part de la Generalitat que farà tot aquest treball també. i a més a més píndoles que també ho hem comentat abans i píndoles, no, no jo crec que no ens ho acabarem pas i a més et diré una cosa m'encanta perquè trencarem tots els estereotips possibles ja que com que és la tretzena edició diuen que porta mala sort però no estic segur que no o sigui que de retruc ho farem d'aquesta manera diumenge 9 de març per més informació a la web Olga, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona Moltíssimes gràcies a vosaltres i espero que tothom pugui de 9.30 a 1.30 allà ben bé al centre de Girona a gaudir de l'esport. Tothom allà. S'han parat, tiren la canya a prop de la plaça d'Espanya. Hipsters amb barba i ulleres s'han perdut per les cotxeres. Apareixen quan és fos dels jauners amb volants i un camell falagós. A l'estació de Sants, ex-bolinga reciclats, disfressats de runners, periodistes cremats que viuen de fer banners arribant a Ciutat Vella. Cantautors que ja no canten i a la porta de l'ovella quatre guiris no s'aguanten aturats amb tres carreres. Enxufats que només cobren regalets per les aceres. Jubilats que van i obren policia. Un carreró ara perduta control amb un grup de percussió prop de la plaça del sol perquè tombin els turistes la Rambla l'han tunejat ja no queden artistes els músics han marxat quatre xinos fent retrats canaletes ja s'allunya i no queden indignats a la plaça Catalunya Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, els tristons són alegries, obrint portes sense claus. Quan es mor la rutina, on recorda la ciutat, quals serà on ha sigut La de la setmana tràgica, la Codi a l'extraradi, la que viu una nit màgica, un dimecres a l'estadi, la bonica, l'any se l'obre, la de l'àmbient de l'arena, la que un 12 d'octubre sent vergonya aliena, la dels grups acollidors, la que adora les cabines i crema contenidors i destrossa les cabines. No hi ha cap respecte per la música en directe i no tenim projecte per donar-li vida. Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, els tristots són alegries, obrint portes sense claus. Quan es mort la rutina, on recorda la ciutat. Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, les tristons són alegries, obrint portes sense claus. Quan es mor la rutina, on recorda la ciutat, Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM I encarem recta final, parlant de teatre. Encarem recta final, convidant el galliner als Quatre Rius. Si convidem el galliner, és que si no malament rai, Isidre Hernández, bon dia i bona hora. Bon dia. També ens acompanyen avui en Dani i la Lola, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. Sou alumnes, si no m'equivoco, del, aviam si ho diré bé, cicle formatiu de grau superior en tècniques d'actuació teatral. Ho has dit molt bé, perdó, eh, ho havia de dir, perquè costa molt. Jo m'ho vaig haver de prendre de memòria. Ah, bueno, clar. I llavors ja ho dic de carretilla, saps? Perquè és el que et toca, no? Exacte, llavors m'has fet molt bé, ho has fet molt bé. Bueno, perquè ho tinc apuntat i perquè m'ho has dit just abans de començar. Jo sempre he dit que a vegades d'aquestes coses de la ràdio, però també del teatre, mola molt explicar el que passa, com arribem a això. Com més naturalitat, millor. De fet, tens raó. Qualsevol cas, venim a parlar, aquí sí que m'hauràs d'ajudar, perquè dimecres, dia 19... Tenim al Teatre Municipal una sessió per a escoles de què? D'un obre de teatre de la qual jo crec que ells dos són els protagonistes i ho explicaran molt millor que jo, però sí que, deixeu-me dir, que es diu Metamorfòsics, d'acord? I és el dia 19 de març, com has dit tu, fem dues sessions a les escoles, a les 10.30 i a les 12.15. i la veritat és que és una obra sobre LGTBIQ+, i bàsicament, i llavors em fan que vaig bé, vaig bé. No, és que avui jo veig que el missatge està genial, el que passa és que la terminologia ens està fent mal. Exacte, exacte. Llavors, abans d'anar-los pas a ells, dic que és una obra de creació del grup de Galls Molière de l'any passat, que ho van treballar l'any passat, van anar a Blanes, això es va estrenar a Blanes i també a La Planeta com a taller, i i ara ja va al... doncs aquí, al municipal i també s'ha de dir que ho hem... és a dir, que també tenim el suport de l'Ajuntament de Girona perquè el galliner està dintre del CEM d'una de les... d'una de les... en concret, deixa'm-ho llegir bé d'una de les comissions la comissió de relacions-ciutat relacions-ciutat i llavors està oberta a tots els instituts públics de Girona i bàsicament això passem el torn als protagonistes jo crec que deixem enrere els secundaris us anava a dir Dani Lola en aquest sentit, com us arriba primer de tot el primer dia que agafen i us diuen vinga va, ens toca fer el metamorfògics Uf, jo quan m'ho van dir vaig pensar, no, sisplau, perquè aquest és un tema que ja està tan parlat que quan ens ho van comentar va ser com holidays. A més jo l'any passat també vaig veure una altra obra on el tema era molt poc comú i quan em van dir un tema tan comú jo vaig pensar, jo... Ara em tocarà parlar d'aquest tema, que tampoc era un tema que m'interessava molt, però anava fent recerca i tot, al final se t'acaba fent un tema molt interessant i coses que no acabaves sapiguent. I al final acabem parlant de la nostra obra moltes coses que jo crec que s'escolten a parlar però que intentes evitar-les també. Dani? Sí, sí. Bueno, jo també. Ella ja porta un any, abans que jo, que va fer una altra obra. I jo me vaig unir aquest any passat. I jo vaig rebre el tema de... Bueno, de LGT... Bueno, no t'ho sé dir. LGTBIQ+. Exacte. Ens ho hem hagut d'aprendre. És que és complicat. Sí. A mi, jo quan vaig rebre el tema, bueno, la mateixa reacció que la Lola, que uf, que no sé cap on tirarem, no sé si ho enfocarem d'una bona manera, però ja a través de formacions que vam fer amb algunes associacions d'aquí de Girona, que ens van anar a ensenyar coses, que realment ha sigut una informació que he utilitzat en altres àmbits, vam anar creant l'obra i amb el pas del temps vas anar a veure que estava bé al final suposo que per vosaltres dos també ha estat un repte des del punt de vista que quan tractes una obra que toca tantes sensibilitats diferents és el que deia ara el Dani d'intentar com ho puc fer bé ja no només és fer-ho, és fer-ho i fer-ho bé Ja, perquè a més parles d'un tema, per exemple, que jo no estic molt endintre i hi ha molta gent que ha patit molt per bullying, per culpa d'expressar els seus sentiments i també has de saber com dir-ho, com fer-ho, com expressar bé les coses i això trobo que també la nostra profe, la Marta Corral, ho va fer molt bé perquè també un dels principals que es va fixar va ser que la gent entengui bé el tema, que no volem enriure'ns d'ell, que volem explicar el seu sofriment, en realitat, el seu procés de sortir de l'armari, entendre que no em sento home, em sento dona, i ho hem intentat tocar tot amb molta dedicadesa, molt de carinyo, i al final també no volíem ofendre ningú, i com sabem que nosaltres toquem també tema adolescent, que els adolescents ens entenguin també, fer-ho fàcil perquè ells entenguin. Sí, sí, era això. Ja des d'un principi, quan ens va tocar el tema, sí que la Marta ens va dir, bueno, el que diu la Lola, que havíem de tractar-ho amb cuidado, perquè no estàvem tractant un tema que quedés de lluny a la majoria de persones, per exemple, com el tema de l'any passat, que era un tema que quedava molt lluny d'aquí. Que la gent venia a veure l'obra passada i, ah, bueno, això queda lluny. Però que és un tema que toca gent de Girona, de Lleida, de Catalunya, Espanya, toca gent de tot el món. I clar, tothom ho viu d'una manera diferent i potser del públic 80 persones li pot afectar d'una manera que diguis una cosa, li pot afectar d'una altra que diguis una altra i per això havíem d'anar amb molt de cuidado amb quines coses tractàvem, de quina manera les tractàvem. i amb el missatge que volíem transmetre perquè no ens equivoquéssim i que la gent rebés un missatge que no volíem donar doncs ara precisament sobre això ara m'heu d'intentar vendre jo ara imagina't que entro al metamorfòsics busco aquí, quin és el sinopsi? Què m'hi trobaré si vinc al teatre? Sense fer espòilers. T'hi trobaràs moltes coses, perquè no només parlem d'un simple fet, parlem de diferents coses, diferents temes, no només d'aquí, sinó també de fora el món, perquè és que fora el món és molt xungo, algunes coses que passen, que diuen, parlem del bullying, parlem de moltes coses. I en el fons et poses a la pell de persones que poden estar al teu costat i és un tema molt... que en el fons t'acaba tocant també, perquè és com, jolines, és que això és com ha dit en Dani, no només passa aquí, passa a tot el món. Sí. I hem intentat tocar majoritàriament molts dels temes. Jo crec que si vens a veure metamorfòsics, aprendràs un tema que sí, s'està parlant molt, però l'aprendràs encara més. I ho veuràs també d'una manera visualment, perquè de vegades escoltes, però si ho veus, xoca encara més. Sí, jo crec que és una... Bé, al final, com totes les obres de teatre, jo crec que és una cosa que s'ha de viure, s'ha d'anar a veure, s'ha d'estar assegut a les butaques i veure com els actors diuen els diàlegs, com interpreten el que estan sentint. I com diu la Lola, no és que tractem el tema de com es diu aquí a Espanya, tractem la violència dins del... del col·lectiu sanitàriament fora d'aquí d'Espanya a altres països als instituts que també és una cosa que vam estar investigant i és una cosa que en realitat pensem que estem molt avançats però realment estem en un punt estancat i el presentar-ho a instituts crec que pot ser un educar un tema molt guai soc de Girona? jo no, jo soc de Banyoles No, però precisament, vull dir, el Galliné al final el que dona és cobertura a tota la gent que vol dedicar-se al món del teatre de totes les comarques gironines. Sí. En aquest sentit, és la vostra primera vegada al teatre municipal? No, bueno, jo la segona. Ah, anava a dir. Ah, doncs veterana contrastada en dues batalles. Jo la segona, però per l'obra de l'any passat. Sí, va ser pedra, paper, pistola, l'obra d'any passat. Pedra, paper, pistola. Sí, molt guai, una obra molt guai. Sobre els nens soldats, nens i nenes soldats, eh, ho tinc bé, nens i nenes. Sí, els nens, bueno, sobretot eren nens, perquè les nenes servien per unes altres coses, però sí, però eren nens i nenes, a l'Ono sobre eren nens i nenes. De moment, i jo sempre dic el mateix, suposo que el gallinet en aquest sentit us ha salvat una mica, perquè si volíeu dedicar-vos a estudiar en tot el tema del món del teatre i tot plegat, És que si no era gallinera, tocava agafar una miqueta a l'autopista, no? Sí, tocava a Arna, ja era a Barcelona, però clar, ja queda lluny. I està molt bé que dins del Gironès hi hagi una escola de teatre que et pugui donar aquest suport. I no només dona el suport amb estudis formals com és el cicle, sinó que després tens extraescolars cada dia, fins de dilluns a dissabte. I per moltes edats. Tens diverses classes. que al final et pots muntar una miqueta tu la configuració que vols. Sí, sí, totalment, totalment. I hi ha diferents, bueno, diferents, és que és això, hi ha des de 3 anys, si no m'equivoco, des de Jardí Artístic... 4, bueno, 4. Ah, des de 4, des de Jardí Artístic fins a Bàsic. Fins a l'infinit. Sí, sí. I més enllà. Sí, sí. Fins a l'infinit i més enllà. Totalment. Fins a l'infinit. Això, buscat, eh, tot això, Isidre, t'ho dic, perquè a vegades a mi també em diuen coses bones i dic, ah, sí, sí, sí, però en tinc que estar buscat, vull dir que al final has intentat tenir una oferta al màxim de complementària possible per tots costats. Per tota la ciutadania de Girona i província, sí, sí, esclar. Tu hi assistiràs, al Metemofòsics, o...? Hombre, sí que existiré, tu diràs, a primera fila. És només per instituts o està oberta? La ciutadania que vulgui es pot apuntar per l'agenda de l'Ajuntament de Girona o fins i tot per la pàgina del SEM, C-E-M. D'aquestes dues maneres es poden apuntar. Queden poquetes places, mira, avui en Dani m'ho deia justament. Bueno, ho vaig mirar fa uns dies, eh? La primera està exaurida, la primera sessió, i la segona, que és a les 12.15, si no m'equivoco, quedaven 15 entrades. Així que sí. Sí, sí, és gratuïta. Deixem nosaltres Arnau, si de cas, aquí al reproductor i ens arrenem un moment al teatre. Del migdia, no? Vull dir, perquè t'anava a dir, a la sessió nocturna no, eh? No, no, no. Torna ja no. Encara no. En qualsevol cas, Dani Lola, moltes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona i crec que es deia molta merda, no? Sí. És que jo a vegades de cateto també guanyo un premi. Isidre, merci per tot i fins al mes que ve. A vosaltres. Fins demà! Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 4 de març i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Eulàlia Prades.