Llibreria 22-Abacus i la revolta Image als còmics

Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dijous 6 de febrer de 2025. Fa una estona hem pogut escoltar el testimoni de la Mariana. Avui, Dia Internacional contra la Mutilació Genital Femenina. Una d'aquelles formes de violència que han passat desapercebudes en la nostra societat durant tants i tants anys. No ho dic jo, ho ha dit la Mariana, que des de l'associació Jokere Endam fan xarxa per ajudar les nenes i dones que ho han patit. Un tabú o coses de dones, com deia la Marihama, que en dies com avui ens han de fer reflexionar com a societat com lluitem a favor de la llibertat i dels drets de tothom. Podeu recuperar la conversa amb ella de fa una estona. No té pèrdua i tampoc el missatge que envia a totes les nenes, noies i dones que ho han patit. Costa, però hi ha llum al final del turno. I com sempre m'acompanya, doctor de la felicitat d'aquests estudis del carrer Valmes, número 15 de Girona, acabat d'arribar del Pla de l'Estany o Sarrià de Ter, això ja depèn, que m'ho expliqui ell. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Home, sempre del Pla de l'Estany, però sí que és veritat que puntualment estem fora d'aquestes contrades. Sí, no? És aquell moment de transport, el hub internacional de Sarrià de Ter, no? Exacte, exacte. I t'agafes i fas el palme. Com estàs, Arnal Vila? Hi ha jous, eh? Sí, que cap de setmana, però amb l'abrica, punt, eh? Perquè, home, ja avui es nota la temperatura que et tira cap avall i que cap de setmana jo ja aniré un pingui cada costat. Però tu no ets gaire fredolic, eh? Abans ho eres més, eh? Però ara jo sempre t'he vist aquí amb la camisa aquella que semblen els castellers de Figueres. M'agrada molt, així. Estem a sota zero i jo et miro i dic, hostia, què està fent? Però mira, mira, ho solem portar bé, sí que és veritat que... A mi m'agrada fred, jo prefereixo... Sí, home, perquè quan estem... Sí, també el que passa és que la tardor... M'agrada la nostàlgia, la melancolia... I les fulles dels arbres caiguen lentament... Mentre només són les fulles i no siguem nosaltres els que caiem... No, home, no, esperem que no, escoltant Vivaldi i així... Mira, Vivaldi, no, home, no, deixa'm Vivaldi, tranquil... Escolta, avui parlarem de llibres amb Jordi Gisperta d'aquí una estona... També parlarem amb Jordi Dorca sobre els docs del mes... Avui Mina i la ràdio dels presos, que ho tindrem al trufó... I acabarem parlant de còmics... Ah, molt bé. En Fili Prín i l'Albert Arrés, a veure què ens explicarà avui. Carai, estries un moment preferit, tu, de còmic? Jo era massa gran. De ser veritat. Jo, sí. Jo d'estèrics, però força d'estèrics. Massa gran, sí, m'apures. A mi em va educar la televisió, Arnal Vila. A mi les dues coses. No, tu les dues coses. Mira, comencem una per una, si et sembla, i ens hi posem. Vinga, va. I la llibreria 22 està últimament emportada de pràcticament tot, almenys el que he pogut trobar. La unió fa la força, diuen, que m'ho diguis si més no. Jordi Gispert, bon dia i bona hora. Bon dia, bona hora i la unió fa la força sempre, sempre. I sí, aquestes portades i això que s'està sentint avui, jo si vos t'ho explico tot el que tu vulguis. Home, si tu explica-m'ho tot, t'ho dic perquè fa dos dies vam parlar per telèfon, et vaig dir que m'avançessis alguna cosa i em vas dir que no. I vaig dir, bueno, doncs ja ens esperem que vinguis aquí a la ràdio. És que els periodistes a vegades s'han anat una mica en contra, eh? Perquè en Jordi Grau un dia li vaig fer un comentari, ara que fa una estona estava aquí, i el diumenge va publicar un article d'aquests seus on es perfilava alguna cosa. te deixaven a la llebre, no? Exacte. És bon periodisme aquest, eh? No ens enganyem. Vull dir, al final tu sempre has de deixar anar a la llebre. Sí. Saps el que passa que... Ja va anar bé, va anar bé perquè la gent va dir, què està passant? I amb aquest què està passant podíem crear una mica més de misteri que es va resoldre ahir mitjançant la roda de premsa que vam organitzar a la llibreria amb aquesta unió que tu deies i que és la que es veu reflexada a la majoria dels mitjans de comunicació que és una unió que a priori pot semblar estranya, però que creiem que en la societat actual i buscant identitat de país és una associació que té sentit, que té sentit si mires una mica més enllà. Què és? Jo exigeixo el titular i me l'expliques. La llibreria 22 de Girona tanca un acord amb la BACUS per garantir la supervivència dels establiments independents. D'acord. La llibre 22 tanca un acord amb abacus, primera part, correcte. La segona part és la que estaríem parlant de projecte, que també te l'explicaré tranquil·líssimament. En aquesta primera part de tanca un acord, està clar que els acords es tanquen per fer alguna cosa. Per tant, si no, seria una compra, hi hauria diverses coses com definir una operació d'aquestes característiques. Per tant, en principi és Abacus vol o creu en aquest projecte que hi ha darrere de la segona part de la frase, la 22 creu en aquesta segona part de la frase i ens posem d'acord en com ho podem fer. El com ho podem fer és que us diuen, doncs mira, entrem nosaltres com a socis de la societat de la llibreria 22, com 30 i pico més socis que hi ha, i amb una aportació de capital que pugui engegar aquest projecte. Aquest projecte en què consisteix? Que el projecte consisteix en... entendre que el món del llibre no és que estigui en perill ara mateix, però l'hem de poder mantenir, perquè no sabem què passarà, pot haver-hi una altra pandèmia, pot haver-hi uns hàbits de consum diferents, ja és difícil que la gent llegeixi amb asiduïtat, doncs anem a mirar com ho podem fer, perquè el que nosaltres ara veiem que encara està bé... és a dir, això és una cosa que ahir no es va explicar la roda de premsa perquè no calia però vull dir, hi ha unes quotes de mercat d'Amazon a Europa que estan vorejant el 40, el 30 i a Catalunya això no està passant té molt menys i té molt menys i nosaltres també creiem que és per la xarxa de llibreries que hi ha construïda a Catalunya això és molt maco poder tenir aquesta capacitat i aquesta força en el món del llibre a Catalunya i ho hem de poder mantenir. Què passa? Per què? Per què dius, bueno, això, molt bé, està bé, però volem mantenir què vol dir. Vol dir que, de la mateixa manera que nosaltres veiem que hi ha aquesta quota i aquest ecosistema que està funcionant d'aquesta manera, veiem que cada dos per tres surt una notícia de ha tancat aquesta llibreria, ha tancat l'altra llibreria. Per què? En molts casos, la majoria, o un dels problemes més greus que hi ha, és que hi ha moltes llibries de l'Estat a Catalunya, que... Són obertes als anys 70, als anys 80, amb projectes més o menys personals, i aquesta gent ha passat a tenir una edat. Això ha passat a la Llibri 22. I a la Llibri 22 hi ha hagut un relleuge nacional, en aquest cas, que he perinejat jo, i que s'ha pogut fer més o menys bé. Però hi ha llibreries com la Molassa, a la Molassa, perdona, no, Llorenç Llibres de Vilanova, que han tancat ara obriran alguns dels treballadors un altre projecte i així però en una llibreria històrica perquè s'ha jubilat no hi ha un relleu els fills dels que han engegat projectes personals el que s'obtenen segurament són estudis universitaris i han vist com han viscut els seus pares i mares la feina de llibreter i és una feina que un dia te'n pots anar a dormir a les 10 pots arribar a casa a les 10 perquè has tingut una presentació i l'endemà a les 9 ja has de ser i potser hi ha un festival de no sé què i no hi pots anar Llavors, del teu fill em refereixo, eh? Llavors és una feina que d'alguna manera o altra podria córrer perill amb això que et dic del relleu general i nosaltres tenim la sensació que amb això volem dignificar una mica l'ofici de llibreter, volem dotar-li del contingut i volem aconseguir que aquestes llibreries no tanquin i que les llibreries que puguin passar penúries d'altres tipus que no siguin amb el relleu generacional poder-los donar una opció que aquí cadascuna serà diferent Us heu anticipat una mica potser les tendències del mercat que puguin arribar? M'agradaria pensar que, si més no, hem sigut capaços d'analitzar què està passant i fer alguna cosa. Perquè analitzar què està passant... Fa deu anys jo estava en el Consell d'Administració de l'Ibris L, que és una xarxa de llibries independents d'Espanya, en la qual la 22 és un soci més com els que hi ha, i es parlava de relleusió nacional, hi havia llibreries d'Espanya que tancaven, hi havia un projecte, però no es va portar a terme. Per què? Per la dificultat que hi ha de fer-ho des de... lo gran cap a lo individual aquí el que fem és des de lo individual a lo individual des de la 22 a la llibreria que sigui irem com a 22 a intentar que aquella llibreria no tanqui i a partir d'aquí si és un control control entre cometes si som capaços d'analitzar la singularitat d'aquella llibreria i de no treure el valor que té d'un a un podem intentar-ho construir el que era molt difícil de construir amb aquesta idea que et dic és que hi hagi algú molt gran que decideix que aquella llibreria d'allà la comprarem així no tancarà perquè les quotes de mercat no, no, aquella llibreria d'allà si és de... Saragossa, hi ha d'haver algú de Saragossa, ha de saber com funciona allò, tal. Estic parlant de l'hipotètic cas, eh? En el nostre cas, Saragossa, no hi anem a fer res. Estem parlant de països catalans. Però, bueno, t'estic explicant coses, eh? Home, és que aquesta és la idea. No, perquè t'anava a dir, al final, aquesta entrada d'abacus a la societat, en aquest cas de la llibreria 22, vull dir, el que fa també és que li dona una certa força i un poder de decisió, també. Sí. la idea és que la 22 pugui desenvolupar aquest estudi de llibreries que potser poden estar a punt de tancar i col·laborar amb elles però evidentment la llibreria 22 té la força que té Abacus té molta força a nivell econòmic llavors veurem com cada cas podem treballar amb la llibreria en qüestió però això sempre des de la 22 que això és el que a nosaltres ens fa també considerar que un projecte d'aquestes característiques neix des de la 22, neix a Girona, home, és un projecte de país i que jo crec important que el fem des d'aquí. Es tracta de construir xarxa, per entendre'ns, des de la 22? Sí, però repeteixo, Tot això té una raó sociocultural. A partir d'aquí, la xarxa que puguem treballar no és una xarxa empresarial. Ho pot ser, però l'objectiu és que sí. Sí, però em refereixo, evidentment, malament aniríem, però em refereixo que si hi ha una llibreria, poso l'exemple jo sempre amb molta gent de Torre d'Embarra, que em sembla que no hi ha anat mai, vull dir que estic posant un exemple que no conec, que té una necessitat de... de canviar alguna cosa i nosaltres podem ajudar la llibreria es continuarà dient com es deia i en cada cas haurem de mirar què passa no hi ha una voluntat de la llibreria 22 començarà a comprar llibreries i farà aquí no, no, no la cosa és molt més tranquil·la, molt més serena A més, no entrarem en detalls, però hi ha exemples de compra de llibreries recents per part d'alguns grups i no és ni el nostre perfil ni el que volem fer. Nosaltres volem que si el senyor Pepet de no sé quina llibreria fa molts clubs de lectura i resulta que es vol jubilar, que aquell pugui continuar sent l'ànima d'aquella llibreria d'alguna manera d'altra i que no tanqui perquè aquests clubs de lectura són importants o la participació de la societat és important que això és una feinada però intentar dotar de contingut això què vol dir? vol dir que ens estem concentrant molt en el que és el relleu generacional o les dificultats que puguin dir llibreries en el dia a dia però que també hi ha un altre projecte que és més de formació de llibreters aquí hem d'estudiar una mica el què, però vull dir, ens interessa molt poder, el que deia abans, donar prestigi a el que són els llibreters. A part, també, ostres, poder fer un congrés de llibreters independents o de llibriers independents, però no perquè siguem nosaltres que hem de fer això, no, no, perquè nosaltres ho podrem fer poder, i per tant anem a fer. M'explico, vull dir, és una cosa que... És més potser posar el paraigua i donar xopluc? En molts casos sí, clar, en molts casos sí, es veurà, eh? Vull dir, jo no sé què ens arribarà, jo ja he rebut tracades avui, ja estàvem en converses amb altres llibreries previ a fer la roda de premsa, i és un projecte superxulo, ara. Ja haurem d'anar al tanto, clar, evidentment. Quin és el feedback, de moment? perquè tocar la llibreria 22, a vegades, algun gironí potser... No ho acaba d'entendre. Ja, ja, ja. No, no. La majoria de mitjans el que han transmès és el que creiem que nosaltres hem transmès. El que sí que és un projecte amb Vigo que fa que a vegades hi hagi algunes incerteses amb algun dels paràgrafs, no? Perquè hi hagi frases de la nota de premsa que poden dir això vol dir això... Clar, jo intento també poder ser més clar avui aquí i també que la gent que pugui rebre aquesta notícia pugui entendre-la en clau de com l'entenem nosaltres. Jo faig a vegades d'amagoja barata absolutament, però estem en un món en què Trump ha guanyat unes eleccions en un país de no sé quants mil milions i ens venim a preocupar. No, anem a treballar en comú i anem a treballar per aconseguir que les ciutats que vivim, i les ciutats que vivim a nivell cultural, a nivell de comerç, jo només puc fer des del món del llibre, però les fem com les ens agradaria que fossin, no les perdem. Llavors, una ciutat amb llibreries o una llibreria és un pol de la societat. Puc posar l'exemple, ja no parlo del 22, un exemple que avui en Guillem va presentar el Premi Casero a Sabadell en una llibreria com la Llar del Llibre. La Llar del Llibre és un pal de paller de la ciutat de Sabadell i fa moltes activitats. Quan l'Ajuntament publica un llibre poden fer xerrades allà i tenen 600 persones. Volem participar de la societat activament en termes culturals, sobretot, les llibreries no es poden perdre. Si és així, les llibreries no es poden perdre. I això jo m'ho crec, absolutament. Al final, jo el que veig és que potser és intentar repetir el cas d'èxit, perquè la llibreria 22 és un cas d'èxit d'aquest relleu generacional, no? Sí, en aquest aspecte sí. Evidentment, Repetir la 22 a Igualada no té cap sentit. A Igualada hi ha d'haver la llibreria d'Igualada, que té implicació en el territori, que coneix qui hi ha allà que és important i que pugui presentar llibres allà, el que sigui. La 22 només pot donar eines i entendre que la manera de fer... És adequada, no? Canvien alguna cosa al vostre dia a dia? No, no, no. I de fet, moltes de les declaracions que s'han recollit amb algun mitjà han recollit algunes de les frases més taxatives que vaig dir que em semblen absolutament perfectes, que és el dia a dia no canvia. Nosaltres, part d'aquesta aliança, col·laboració, que té un sentit empresarial també, és innegociable que la 22 ha de ser com ha estat fins ara i això és una cosa innegociable i evidentment que des d'Abacus s'ha entès perfectament i s'ha entès perfectament perquè el projecte passa per aquestes singularitats d'aquestes llibries no és un projecte d'Abacus per fer llibries a Abacus és un projecte que a Abacus Sap que té unes línies de negoci diferents, sap que el tipus de llibreries que té Abacus són diferents del que és el món de llibreries independents i, per tant, veu que és una cosa que no molesta una cosa a l'altra, sinó que intentem dotar de contingut aquestes altres llibreries. Ara pot trucar gent dient que no molesten... estem parlant que els rivals són uns altres i que nosaltres des d'aquí volem crear aquests teixits socials al final és veure sobretot el que dèiem abans realment sembla que la Unió fa la força i més en aquests temps complicats i com deies al final a Catalunya vivim en un petit oasi en aquest sentit a nivell de distribució de llibres, de venda fins i tot de la proximitat amb les llibreries petites entenc que al final és la defensa de tot això Sí, sí, sí, és exactament això, però jo en aquest cas, o el projecte, si més no, no pretén, quan dic anar a comprar llibreries, em refereixo que no pretén que nosaltres siguem protagonistes que hi hagi 10 llibreries en una ciutat i una llibreria papereria, no, no, aquests ja han de funcionar sols, aquests ja han d'anar fent, des de saber, potser sí, potser no, però no és, l'objectiu és també veure... Què necessita el món del llibre que nosaltres puguem donar? m'explico, i va una mica, que dius, treballar a xarxa. Si jo passo per la 22 encara t'hi trobaré, no? Home, ara mateix podem trobar-les al telèfon. Gaires trucades sí, m'ho imagino, és que deu haver estat 24 hores ara mateix al telèfon. Jo he intentat a molta gent d'entorns més propers del món del llibre poder-ho explicar prèviament a que es fes públic. Però sí que és veritat que no he arribat a tot arreu. Llavors, ara és quan toca arribar a la part que no he arribat. i moltes trucades i la majoria és el que deies abans que no sé si t'he contestat el feedback és positiu per part de la majoria de gent perquè crec que ho entenen el gremi ha trucat? el gremi ja hi havia parlat prèviament i home formem part del gremi l'Eric ho havia de saber és el gremi de Catalunya en el gremi de Girona soc part activa amb la Mari Carme i també ho sabia vull dir que tot bé Jordi Gispert, jo, mentre sàpiga que puc passar per la 22, si encara hi siguis, jo de moment amb això ja m'ho has deixat tot clar. Doncs vine a comprovar-ho. Jordi Gispert, gràcies. Va, fins ara. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. no passaste de caigà, hasta bé con cocodrilo. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque la Fan d'Or de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com L'alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina. Som la teva veu. Som la gironina. Som la teva veu. Som la gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM, la gironina. Tots som GEC, a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC, amb Carles Valdellou. Sola podrida al menjador, arriba en pau i em treu la menta. I la Clara obre la cortina, deixant entre el sol. Frem a la cara i anem tots junts. Vam, vam, vam. Sol em passiga la panxa, la mare em mullà la cama, en Pau em fa una moixa aina, dintre la clara em compra un sucre. Comprem una barca, anem-nos amb el lloc. Perquè has vingut enflorit els lilacs i han dit lluja joia envejosa a les roses que us guanya l'esclat, vella i pubillat, i és bruna de rostre, el que has vingut, el que has vingut, el que has vingut, el que has vingut, el que has vingut. Té tanques jove, enamora el seu pas. Qui no la sap, no, quan la veus s'enamora. Perquè has vingut, ara torna a estimar. Diré el teu nom, sí, i el cantarà la losa. Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estès al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot. Un mar d'antenes i animals Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus Esmorzarem pambol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més, molt més de nit. Un altre lloc, un altre temps on parlarem amb altres déus. El meu secret subtitulat camins d'arròs, camins de blat. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps. Un bioritme elemental, un tros de vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres veus. Esmorzarem pan vol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més. Els quatre rius. El magasin matinal opera la ciutat. Ho vam deixar entreveure l'altre dia però avui seguirem amb el temps de còmics i per això mateix ens acompanya avui Albert Terres des de la Batcova. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. També ens acompanya Sergi Giró, Fili Prim des del Farfriqui. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Un altre dia me'n recordo que vam parlar de Marvel vs DC i vam deixar entreveure el que podria ser el mercat de fitxatges portant-te una miqueta al món terrenal dels grans autors de les dues grans editorials i veure també com tenien el seu nom propi i quin nom, perquè com dèieu, els definíeu, eren superventes. Exacte. hi havia una sèrie d'autors que es havien convertit en autèntiques estrelles del rock podien anar a les Comic Cons i feien un... com quan tu veus venir en Bruce Springsteen tothom es tirava allà a sobre cues per signar exemplars és clar, un d'ells en tot McFarlane que havia fet els números més bèsties que s'havien vist fins al moment en ventes amb Spider-Man, oi, Filip Rim? Sí, pensa que, clar, Marvel, en l'últim programa vam comentar de les ventes i com anaven els còmics, i es troba que Marvel es troba de cap a caiguda, les ventes li estan baixant i hem de fitxar algun artista top i agafen en tot Marthaline, Per fer ni més ni menys que una de les selles principals d'Spiderman i el primer número de Tom Marfalen se'n va anar a dos milions i mig de còmics venguts. Carai! Això es diu aviat, eh? Dos còmics... Són molts, no? Avui en dia no hi ha còmic que arribi a aquestes ventes. Saps? Ens presentava un estil de dibuix molt extrem, els personatges es veien molt més grans que no s'havien vist mai en plana, amb unes postures que ara l'imaginari de la gent que s'imagina Spiderman són aquestes postures les que ens agrada veure en pantalla i en moviment. Era molt, visualment, era... És que no tenia res a veure amb el que tenia fins aleshores. Jo soc de DC i jo tinc la col·lecció aquesta. Espectacular, però clar. Llavors, veuen que això li funciona, agafen un altre personatge pel nom, la gent no li dirà, que és Rob Liefet, I només us diré que és el creador de Deadpool. Ara que l'hem tenit recentment al cine, és el creador de Deadpool. Aquest senyor s'ha fet, podem dir, milionari gràcies a Deadpool i com ha gestionat els drets dels seus còmics. Agafa una altra col·lecció, una col·lecció que era menor de la Patrulla X, que era X-Force, i doble les ventes. O sigui, se'n va cap als 5 milions de còmics venguts d'X-Force. Llavors troben el que ara, no sé si ara és director editorial en Jim Lee, Sí, sí, sí. Aquest, la col·lecció que va fer dels X-Men, la col·lecció principal de la Patrulla X, se'n va anar en tot el món a 8 milions de còmics. Sí, estem parlant en dos números estratosfèrics. Això van fer reflotar Marvel i Marvel va començar a guanyar molta pasta amb la divisió de publicació de còmics. Clar. Però els autors no en veien tanta de pasta. I aquí va estar el tema. A més a més, es trobaven que com que eren personatges que ja tenien una llarga història enrere, tampoc tenien el control creatiu sobre el que feien tal com haguessin volgut ells. I al final es van emprenyar. I es van posar d'acord aquests que ha comentat en Sergi i algun més, no sé si hi havia... l'Eric Larson també eren tot vendes Will Portacio, Mal Silvestre, Dale Cawoop com si s'haguessin posat a dinar a Cantallops i s'haguessin posat d'acord ells com a molt dels pocs beneficis que treien a part del contracte sí que podien tenir un tant percent de les vetes dels Estats Units però la resta del món no tenien aquest tant percent que eren les coses que també volien i aquí es comencen a ajuntar amb Tom Bartholaine al capdavant se'n van a veure a Marvel i diuen volem guanyar més, volem tant per ser i Marvel els diu el que heu cregut, Spearman els personatges estan per sobre els autors frase típica que contesta un editorial com Marvel o com DC i van dir, ah sí? doncs mira, saps què? que aquí us quedeu i es van muntar un segell editorial propi que era Image Comics I potser coneixes, no sé si el coneixeràs, el Thomas Farley va crear Spawn. Em sona. Se'm va fer una pel·lícula que millor no parlar-ne. Sí, és veritat, va tenir una mala fortuna amb l'adaptació cinematogràfica. El nostre any Pau Garriga, si en parlem, potser ens pela. Va tindre una sèrie d'animació que actualment es troba pel qui la tingui a la plataforma HBO Max. Sí, prou digne, prou digne, però estem parlant d'una col·lecció que s'ha editat ininterrompudament, no sé si ja va pel 340 de números, molt bé, però ja van haver tota una sèrie de títols, tots amb aquesta espectacularitat, a més... La manera d'editar, van agafar papers satinats, saturacions de colors altes, qualitat millor, en lloc de fer servir el paper porós típic, ells hi anaven amb un altre tipus de paper, van oferir una qualitat, van pujar un pel·lín el preu de venda, també van ser molt transparents a l'hora d'explicar quina era la distribució de la pasta dintre d'images, com funcionaven en divisions independents, cadascun d'ells i tal... si un d'ells, pel cafè, s'estrellava, no afectava el resto de la companyia, amb la qual cosa aquí ja no podia passar una de les coses que ells es queixaven, que un mantenia les col·leccions que no funcionaven. Jo deia, és que jo venc milions de Spiderman o jo venc milions d'H-Mens i resulta que el que jo faig guanyar l'empresa es fa servir per fer funcionar col·leccions que no venen. Jo vull el que faig. No tinc per què estar mantenint els que no se'n surten. Això és molt yanqui, eh? És molt yanqui. No pain, no gain. Molt americà, el coll vell. I aquí van saber que, almenys al principi, que després ja en parlarem, van dir, d'acord, aquest Antoine Félin, tu tens la teva pròpia editorial dintre la nostra, el teu propi segell, per ser més correcte. I cadascú tenia el seu segell. I amb la condició que ells un dia marxaven, ells s'emportaven la seva creació. Ja. Control total. Control total. Van començar a publicar a mitjans del 92, amb una que es deia John Bloom, de Rob Liefet, que per ser un número d'una editorial nova va vendre cap a 325.000 còpies, que per ser un número de col·lecció nova ja era important. I a partir d'aquí van anar pujant les vendes de tot, com el Luke Brung, Will Cuts, l'Espam que deia l'Albert. Aquí, gràcies a aquesta editorial, aquí es fa que vam dir una cosa que no estàvem acostumats, que eren les edicions especials dels còmics. Jo me'n recordo que el número d'Espam es va publicar en una portada en 3D i que el nom d'Espam era brillant. Això ens va xocar molt, no estàvem acostumats a unes edicions així... Les imprentes van haver de donar el millor de si per poder estar a l'alçada del que plantejaven. I clar, les editorials van veure que jo sé com surt als Estats Units, a mi no em portis una còpia barata del que es fan allà, no? Aquí començava a arribar una mica d'informació del que estava passant als Estats Units. Era complicat, però ja hi havia gent que feia fanzins i coses i explicava que als Estats Units s'estan movint les coses d'aquesta manera, això potser d'aquí un any ens arriben aquí i ho removerà tot. A més a més va coincidir amb molt mala... molt males històries, havien caigut molt la qualitat de les històries de, per exemple, de Batman o de Superman. De fet, els Simpsons a vegades sempre se'n reien, jo me'n recordo, d'una època concreta del còmic que potser feien referència a aquesta. Els anys 90 sempre, els que som fixats del còmic, sempre parlem que és una època, sobretot al principi dels 90, que millor no parlar-ne perquè va ser... Molt difícil, molt difícil ser seguidor del còmic. Va ser molt nefasta pel que deia el meu company, que els guions, que al canvi a fer el que t'interessa, el dibuix pot ser atractiu, però si el guion no és atractiu no t'ho llegiràs, eren molt llonyos, molt repetitius de coses que ja s'havien fet i que ja s'havien vist. Sí, s'havia enquistat tot. Les editorials havien entrat en directives molt conservadores, en les que deien si funciona no ho toquis, ja, però és que no està funcionant deixa'm-ho tocar, no, no ho toquis fins ara ha anat bé, no, ja, però és que això no va bé i n'hi ha uns altres que estan començant i ho estan petant a saco I no van reaccionar, van tardar molt a reaccionar. És el que t'anava a dir. I Images va fer un lloc i ha aconseguit ser la tercera editorial dels Estats Units amb dret. Es pensaven que durarien poc i que acabaria aviat l'aventura i la veritat és que va durar. Sí que al cap d'un temps va començar a haver-hi una certa davallada d'algun d'aquests ells dintre d'Image però van aguantar prou bé. I com diu l'Albert, per exemple, Images ja es pot dir que és la tercera editorial més important dels Estats Units, amb un nivell de producció boníssima. Per exemple, van agafar el que és el creador de Walking Dead, Robert Kierman. Ell té un segell independent dintre Images i estan ubicant uns fòmics de molta alta qualitat. l'Skybone no és? el seu 6 i l'Skybone allà engloba el Walking Dead amb tots els spin-offs que ell ha publicat i l'Invencible que també va tenir certa bona acollida a través d'una sèrie animada que està disponible a Prime són dues col·leccions que als Estats Units han sigut superventes des de fa 20 anys És que al final DC i Marvel van subestimar imatge. Van subestimar. Absolutament. Va tenir la davallada però molt més tard el que ells pensava i vam saber i vam entendre. Sí que va haver-hi autors que se'n van, per exemple, Larry Larsen, el creador de Deadpool, no era gaire regular a l'hora de publicar. Els primers números sí que es publicava molt bé però llavors... es va començar a endarrerir a l'hora de publicar i ja no era mensual. I aquí va començar una mica el problema de l'editorial. Sí. Saps allò que deien que es havien convertit en estrelles del rock? Doncs alguns actuen com a estrelles del rock. Amb els vicis de les estrelles del rock. I aquest, a vegades, en lloc d'estar dibuixant per entregar el seu bon número, l'havia vist en un iot celebrant coses molt ben acompanyat. I dius, bueno, vale... Alguns van entrar en aquestes dinàmiques que, bueno, ara tu pots mirar amb un somriure a la boca, no? Però és allò de, hòstia, tio, no me retraci les entregues, punyeteros. Ja, però morint d'èxit. Sí, sí, exacte. Aquí potser un dels més espavilats va ser en Tom Mark Favain, que va continuar amb el seu spawn, tot i que també... a cap d'un centenar de números veies que el guió era bastant repetitiu però va començar a agafar amics i coneguts o sigui guionistes i dibuixants que ell coneixia i que eren bons perquè li portessin la col·lecció aquí va haver-hi en Greg Capullo que va estar-hi molt de temps que li va aixecar Alan Moore va arribar a fer alguns números i ell a partir d'aquí va crear la seva empresa de joguines de ninos Els McFarlane Toys, que també s'ha establert com la segona o tercera casa de referència a l'hora de les figures de superherois. Les figures articulades. Sí, moltes d'elles són articulades. Però, bueno... No direm ninos, per no voler inventar-los, però no... Són de les més populars, no són les millors, ni són les més cares, però sí ha aconseguit agafar una cotó de mercat molt important. Ara tothom té en compte quina és la pròxima novetat o col·lecció que treu McFarlane Toys, sense cap mena de dubte. Fent referència a això que dieu, parlàvem ara de la intrusió d'Image, al final Marvel IDC, Inqüestionablement creieu que mai sortiran del top 1, top 2, no entrarem a discutir qui està en el top 1 i qui està en el top 2. T'ho dic perquè al final és que com guanyes un Spiderman, un Batman, un Superman? Això del número 1 al número 2 es va alternant. Hi ha hagut èpoques que Spider-Man, els X-Men, els quatre fantàstics, ara que tindrem pel·lícula seva, han estat al tot, i llavors, a cop i volta, per la raó X, o perquè els guions són bons, o perquè ve una pel·lícula, Batman i Superman tornen a pujar. Per exemple, els X-Men i Spider-Man i Batman i Superman sempre estaran allà dalt. Això és inevitable. I ara més des del fet que Marvel, per exemple, està dintre Disney... que està dintre d'una gran empresa té un gran suport i de fet també té grans empreses que no sé si la Warren encara hi era o ho van deixar darrere de fer té grans empreses darrere seu o sigui en aquest sentit sempre estaran al capdavant és inevitable Ho han provat, de totes maneres, eh? Intentar... El tema és que Batman, Superman i Spiderman són ícones populars, ja. Clar, és que formen part de l'imaginari mundial. Ho han provat tot per repetir això i no ho han acabat d'aconseguir en cap més personatge. I mentre hi hagi aquest icona popular tan bèstia que tu, qualsevol persona que no llegeixi com i si li presentes, el logo d'un d'aquests tres personatges sap perfectament qui és. No et sabrà dir l'editorial què és, perquè a vegades ens les confonen, però el que dius tu, veuen el símbol del rap anat, diuen Batman, la S de Superman, inevitable, i la Spiderman, igual, en aquest sentit, sempre... Això va estar al capdavant per això, perquè tenen molts anys d'història. Estem parlant per joves de 60 i 80 anys d'història. És que estem parlant d'un tema generacional, fins i tot. És a dir, que si es volgués algun canvi hauríem d'esperar 100 anys a que algun d'aquests morís mediàticament parlant i que n'aparegués un altre de la mateixa força. Ho han provat tot, eh? Matar-los i tal, perquè hi ha alguns moments que, per exemple, Superman no funcionava en cap de les quatre col·leccions que tenia en marxa. I al final el van matar. és la primera vegada que es matava un superior i de veritat i el bo és que ens ho van creure però al final no estava tan mort s'ha tornat a repetir la jugada? si ha funcionat igual de bé? no el problema és que quan veiem un personatge que és molt penses Quan trigarà a sobreviure? O una cosa que es va dir a molts 90, sobretot de la corrupció d'Spearman, segur que era un clon, han matat el clon i el real està sequestrat en algun lloc i ara és molt difícil veure personages que hagin mort i que no hagin tornat Això ho va inventar Arthur Conan Doyle amb Sherlock Holmes en un altre segle, o sigui, imagina't. Vull dir, això funciona sempre, eh? Tenim la conya, per exemple, tenim la tia de Peter Parker, la tia May, t'haurien de ser una senyora que ara hauria de rondar els 100 anys El que passa és que ja sabem que els anys en els comics no passa tant i ha tingut, però la dona ha superat atacs d'acord. Sí, sí. Ho ha superat tot i la dona, la tia May, va aguantant, va aguantant. La tia May és una miqueta com... Bueno, és que sembla que sigui de cantallops. És indestructible. És que jo ara actualment no m'imagino que si matessin, per exemple, l'Eloi Lent, ja sabem que, bueno, o serà un clon o era un personatge disfressat o... o són universos alternatius o històries alternatives d'aquelles que no afecten la línia principal de la col·lecció ja hem vist que el Joker matava la Lois Lane i a Superman se li anava la pinça i passava a ser una figura dictadora mundial però és una saga que es deia Injustice I és un univers alternatiu, una història alternativa, no afecta la línia principal de Superman. Això sí que s'ha explorat de diverses formes, però allò de manera definitiva per ciutats principals és molt complicat. Llavors el que van aconseguir tant Imaj com Marvel i DC fer una mica l'espaus amb aquests autors i va haver crossovers també interessants. Van tenir l'espaus Batman, Punisher Batman, o sigui van haver-hi diferents crossovers interessants en aquest sentit. Tot i que no era d'aquesta editorial, van tenir unes tortues Ninja Batman, que són mítics, aquests còmics. Sí, sí, sí, i bons. I molt bons de nivell, molt interessant, la veritat. O sigui que són històries interessants i, bueno, Images ara encara, com hem dit, encara aguanta. Et diu editorial independent perquè publica còmics molt diferents i de diferents temes. Tant tracten terror, sense ficció, romàntics, de superherois... I que el tracte amb l'autor continua seguint l'esperit de la creació del segell, que és si funciona, això és teu, si a tu et va bé, hi guanyem tots. El que ens agraden els còmics, quan es publica aquí, veiem segell imatge i és, hòstia, deixa'm mirar, que això l'ha fet imatge. Veiem de qui és i de què va, ja te'l mires d'una altra manera. Però al final hi ha herois que són immortals. Això és inevitable. Parlava de vosaltres dos. Albert, Sergi, moltíssimes gràcies un dia més per acompanyar-nos. Fins demà! Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Té una clau menuda, però no sap on anar. per anar una mà amiga cal damunt es manillar una bala perduda surt es fumarà no hi ha sortida no saps no fer mal A tu t'es igual. No hi ha sortida. No saps no fer mal. Deu no fer ferida. A tu t'es igual. S'atreu el camí, a l'altre no s'ho pot llevar. Una bugandilia té l'esplosa que has veïnat. Nevant la perduda vaig es fum d'es fum. No hi ha sortida, no saps no fer mal. Fer o no fer ferida, a tu t'es igual. No hi ha sortida, no saps no fer mal. Deixa que em destrossin les misèries silencioses que m'agraven. Tots els teus secrets Deixa que retrobi l'esperança d'una vida exiliada darrere els teus retrets Deixa que t'estimi com estimes tu Deixa que t'estimi Deixa que...