Els 4 Rius Dijous 25/9/2025 Especial fira La Solidària

I avui és dijous 25 de setembre del 2025, portem explicant-ho tot el matí, nosaltres estem al Centre Cultural de la Mercè, perquè estem avui a la quarta edició de La Solidària, en aquest cas organitzada per la coordinadora d'ONGS aquí a Girona, aquest punt de trobada entre futurs professionals i també entitats, per tal de poder posar una miqueta més l'accent en el treball social, també en el treball de cures, que puguem tenir ara mateix en la nostra realitat. Per poder comentar la jugada, perquè ja ha passat moltíssima gent per aquí, com sempre, com un pinzell, com un clau, tenim el bo de l'Arnau Vila, que no s'ha mogut encara de la cadira, ni per anar a buscar el cafè, ni pel lavabo. Bon dia i bona hora. El lavabo, oi, dic que sí, eh? Ah, sí? Jo no t'he vist pas, que hi noves. Escolta, tenim aquí al costat, és fantàstic aquest equipament, ho tenim tot aquí mateix. Tot aquí mateix, no? I això està més que bé. Tu, Déu-n'hi-do, hi ha genteta, eh? Sí, sí, s'anima allà, perquè hem vingut abans a muntar l'estudi a les 8 i no hi havia allò, ni un ànima, i ara sí que s'agraeix que hi hagi allò, aquest ambient tan fantàstic que tenim aquí a la Mercè. També et direm, tant de pirata que ha passat per la ràdio, tu sí que tens muntada una bona ONG en allà, eh? Pirates bons, però, eh? Bueno, depèn, no sé si hi ha pirates bons o pirates dolents. Solen ser bons. Qualsevol cas, Arnòbil, et queixaràs, eh? Que et traiem de passeig cada dia. Home, cada dia no, cada dia no, gairebé cada dia, eh? Gairebé cada dia, eh? Però quan sortim, és veritat que ens agrada mostrar la ràdio pels nostres carrers a la nostra ciutat. Home, i tant. Per això estem, i també hi som, vull dir, com hem comentat abans, per donar alta veu precisament a tota la feina que fan des de la Solidària, van començar, de fet, fa 4 anys, que ens ho ha explicat abans la Isabel Hidalgo, tècnica d'aquí, que van començar fa 4 anys a salt, se'ls hi va quedar petit, han vingut cap a Girona, han ampliat molta més demanda, especialment des de la pandèmia, aquest catalitzador una miqueta per visibilitzar moltíssimes realitats i també en tot aquest treball en xarxa. Ara sí, per poder comentar bé la jugada, ens acompanya Ami Savali, regidora d'Igualtat i Justícia Social d'aquí, de l'Ajuntament de Girona. Bon dia i bona hora a mi. Molt bon dia, Saí. Vaja, primer de tot, la Solidària, quarta edició, ja, entenc que per la ciutat de Girona, vull dir, importantíssim també aquest treball en xarxa. Totalment, totalment, el treball en xarxa del treball comunitari és totalment necessari per tal de fer aquesta gota malalla, si es pot dir així, per motivar, per fomentar el treball cap al bé comú en general. I és molt important una fira com la Solidària, és que, bueno, que promou, fomenta, no?, l'intercanvi, diguéssim, de coneixement i també motivar els futurs professionals, diguéssim, no?, en aquests àmbits, diguéssim. A més, és una fira que, bueno, una mostra, una fira, com ni em vulguis dir, vull dir, que em sembla que heu treballat com diferents regidories, eh, en paral·lel, perquè em sembla que, a més de la teva, també la d'educació, vull dir, que és allò també de, no només treball en xarxa a la base, sinó també des de la política. Bueno, és totalment necessari, és a dir, és cert que aquí estem tan implicades, la regidoria d'educació, en tant que, el que deia una mica, és molt important incidir en l'àmbit educatiu, que és la base, diguéssim, no?, dels futurs professionals i que vagin pujant amb aquesta consciència i amb aquesta sensibilització, no?, una manera d'estirar-los i motivar-los perquè de cares al futur també vegin i sàpiguen que és una oportunitat més laboral en el que s'hi poden dedicar. A més, jo crec que és normal, no?, que s'hagués quedat petita a Salt i que hagués de venir cap a Girona. T'ho dic a nivell de volum de gent, vull dir que a G, vénen alumnes de pràcticament totes les comarques gironines. Aquesta és la finalitat, aquest és l'objectiu. Aquí, afortunadament, també hem de destacar el paper fonamental de la mateixa coordinadora, la coordinadora solidària, que fa una tasca imprescindible, espectacular, en tant que fer aquesta xarxa a nivell de la demarcació i que per això també la tenim com a entitat referencial, no?, amb tots aquests moviments. Per tant, està molt bé aquesta tasca que fan de la coordinadora, en tant el que diem, eh?, que a nivell de tota la demarcació, no?, tenen aquesta capacitat de convocatòria i de fer participar la gent i amb l'Ajuntament ja saben que per descomptat sempre hi som. A més, i suposo que des de la teva regidoria ho has pogut veure més, al final la realitat social canvia, no para de canviar i, malauradament, sembla que hi ha mala maró en general en molts temes. Per tant, potser avui és també un dia molt important per reivindicar tota la tasca que feu. Jo, sí, mala maró diria que sí, però també el que diria més que mala maró és aquesta, que potser és molt políticament utilitzat correcta, aquesta afirmació que l'auge de l'extrema dreta cada vegada dificulta més, no?, el tema dels drets, els drets de les persones i els drets humans. Tots aquells col·lectius que sempre han tingut dificultats en insertar-se o en reinsertar-se, diguéssim, a la societat, o sigui, ara, d'alguna manera, encara se'ns complica una miqueta més. Per tant, aquí cal pedagogia, més pedagogia, acompanyament, i ser i estar amb totes aquelles entitats o tots aquells projectes que treballin per tal de millorar la vida, la qualitat de vida de les persones, crec que és totalment necessari. Ara, abans de començar, t'he vist donant un vol per aquí i saludant-ne diverses entitats. No sé si n'hi ha alguna que coneguis especialment. Ens coneixem tots aquí, no? Això, ja ho has dit tu mateix. Jo crec que una i l'altra, o sigui, entre totes, la majoria de les que hi són aquí són part de la coordinadora, però també hi ha altres entitats que no formen part de la coordinadora, però sí que estan dins d'aquesta xarxa. Per tant, aquí les entitats, entre totes, a nivell polític, però també a nivell de xarxes d'entitats, ens coneixem i sempre mirem de buscar i trobar aquestes sinèrgies atenent a la necessitat específica o a l'àmbit específic que cada entitat treballa, en aquest cas. Per tant, sí, i al final l'important aquí o l'interessant és això, que les entitats, amb els seus àmbits diversos, trobar aquests punts de connexió, perquè al final són lluites col·lectives que contra més ens aglutinem, doncs més força tenim. I a més, parlant de cooperació, per exemple, una abraçada del David Minobles des d'aquí, clar, jo ara pensava i dic no només és l'àmbit gironí, sinó que també tenim entitats que treballen fora, que al final és també precisament això, d'intentar, més enllà de buscar una Girona millor, al final és buscar un món millor. Bé, la cooperació és, o sigui, tot comença en el món local al final, és a dir, les entitats d'aquí, el que dèiem, la majoria són de l'àmbit de cooperació, però no necessàriament totes, perquè al final avui en dia el que passa en el sud global d'alguna manera repercuteix. Afecte papallona, eh? Vull dir, el que passa a l'altre punta damunt després arriba aquí. Exacte, i llavors per això, el que et deia una mica abans, aquestes sinèrgies entre les entitats en els seus diferents àmbits, en els seus diferents perspectives, visions i camps de treball, és totalment necessari que generin aquestes sinèrgies perquè fem aquest efecte papallona que m'ha agradat molt, que has dit ara mateix, no? De que passa allà quan un pur passa alguna cosa i després ens arriben aquí. Exacte, exacte, exacte, per tant sí. Ara, jo volia saber més que res, perquè em sembla que tens moltíssima feina avui, em sembla que sí, no? Sempre anem fent, anem fent tots plegats, eh? Vull dir que la feina la tinc molt jo, però crec que qualsevol de nosaltres, no? Tots tenim molta feina, però anem fent. No sé si ara acabaràs de donar un vol per aquí, vull dir... I tant, no, i tant. No només acabaré de donar un vol, sinó que, bueno, les diferents entitats, doncs el que et deia, no? Cada entitat... Cadascú és el seu pare i la seva mare i s'ha de parlar un ratet amb cadascú, no? Bueno, no només això, sinó que, bueno, tenen també les seves necessitats específiques, vull dir, la que es dedica únicament a cooperació internacional, per entendre'ns, potser té unes necessitats que no tenen, no? Alguna entitat que es dediqui més en cooperació, però des d'una mirada de sensibilització aquí en el món local. Per tant, és molt important que no només a nivell polític, sinó aquest constant diàleg-debat, no? D'anar-nos escoltant mútuament, vull dir que les entitats puguin expressar les seves necessitats, però que també a nivell polític podem buscar o donar solució o resoldre allò que necessiten. Un quart de dotze. A mi se val i moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i et deixem perquè ja et dic, com que hi ha tantes parades, em sembla que necessites una estoneta amb cadascuna. Un plaer, com sempre. A mi se val i moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. A mi se val i moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. és el Centre Cultural de la Mercè. Ja ho hem dit, que a mi ja passem un quart de dotze del matí, camí de dos quarts, i ho fem descobrint diferents entitats que avui estan aquí presents en aquesta quarta edició de La Solidària. Per poder comentar la jugada i saber què és l'èxit i qui els hi ha robat el nom, parlem amb Yacer Sadouné, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, l'èxit. Entitat coneix i comparteix. Entitat coneix i comparteix. La cooperació, l'acollida i l'interculturalitat a comarques jeronies i a resta de Catalunya. No sou l'escola aquesta de televisió, us han robat el nom. No, tenim el nom igual, però ningú el no ho tinc. Escolta, en quin àmbit treballeu exactament vosaltres? Nosaltres treballem amb l'integració de les persones emigrades aquí a Girona, especialment el tema d'acollida, gestionem l'acollida de les persones, que l'arribada de les persones sigui més humana i en un procés de regularització, de capacitació, d'apodrament. L'altre és buscar espais entre culturals que se mesclin les persones, que es barregin, que es coneixin i que fem activitats dinàmiques per buscar aquests espais i per fer una aproximació entre ambas. El tercer eix que fem és la cooperació internacional des d'un vessant de l'educació, des del vessant de l'intercanvi educatius. Al nord no anem a ensenyar al sud, al sud i al nord intercambi experiències educatives per millorar l'educació d'ambucs dues ciutats. Girona, Chau, en Tituen, que fem 15 anys d'intercanvi de formació, de professors, educadors, docents, integradors socials, educadors. En aquest sentit, abans ho comentàvem, de fet, amb la Isabel, per exemple, no crec, si no és que hi hagi hagut un augment, jo crec que s'ha visibilitzat més les realitats, en aquest sentit també la integració, no sé si des de la pandèmia cap aquí heu notat un augment en la vostra tasca diària i en el dia a dia. Sí, estem molt content, sí, estem molt content perquè hi ha resultat, malgrat els mitjans de comunicació no visualitzin la part positiva, hi ha uns forts en majúscules de persones a aprendre català, la llei d'acollida ens demana aquests cursos de formació, quan la persona a terra, comarques, jornines, ha de fer un curs de 95 hores de català, 15 hores d'estit de cultura catalana, societat, administració, gestions administratives i 15 hores de bé laboral, que és un curs de drets, deures, obligacions, lluita contra precaïdat laboral i altres cursos de tic i altres del tema de gènere, per tant, en 145 hores de formació d'acollida, les persones ja, és l'entrada de l'autopista, és aquest camí petit, a poc a poc, i ja està ubicat, ja pot saludar en català, ja pot parlar amb el seu vi, anar a escola, a la reunió de l'AFA, ja entenc que el català és una causa aquí, per tant, amb la llei d'acollida hem fet un pas del tema de català, l'acollida i és res a proc. Al final, vosaltres, ja és cert, jo crec que esteu ocupant un espai on l'administració no arriba. Sí, l'administració no arriba, els cursos de català no arriben a tothom, els horaris de la normació lingüística, que per cert fan una molt bona feina, però no deixen de ser uns horaris que no són per tothom, tenim una nova clientela, que és alumnes persones emigrades de l'Action Amèrica, África Sub-Sahariana, treballadores de la IAR, a l'estat de la Tardana sortiran a fer el curs de març i dijous, el de següent dissabte, el de sabte el centre de normació lingüística ha estat tancat, la gent d'Arbúcies, la gent de Sant Hilari, la gent de Quart, la gent no vindran a Girona amb autobús, la gent se s'ha perds tenen por de la policia, del control policial que fan els Mossos i la policia nacional que sempre l'hem denunciat nosaltres, per tant, aquesta gent no podran legalitzar-se i aquí on entra èxit, èxit, fem un curs adaptat a aquest perfil de persones, el dissabte escollint matí o vespre o nit a fer la formació per Zoom, per Zoom, com prèvia formació sobre el Zoom i després per WhatsApp i per altra aplicació els arriben cursos gravats, han de fer pràctica i fem trobades amb ells, sortides, cuina, festa de comentària o manitzem l'acollida. Per tant, tenim llista d'espera per fer els cursos, èxit l'an passat van formar 176 persones 90 hores de català i altres coses i són aquest perfil que estarà en la llista d'espera al centre de normació lingüística que no hi ha cursos ni per als autòctons per fer el seu i la llista d'espera i en dos dies de manera telemàtica es tanca les inscripcions i això aquest persones no arriba al català. Com d'important és per vosaltres per exemple estar avui aquí en aquesta fira o en aquesta mostra d'entitats a la solidària jo entenc que al final aquesta demanda creixent vull dir que és una realitat al final això també es tradueix en que falten professionals i ostres vull dir tenir aquest espai comú potser ajuda precisament a després agilitzar no? per cobrir necessitats és el millor que hem fet com ara parlo com a coordenadora de ONG és aglutinar i enxarxar les entitats és la coordenadora té un potencial de les entitats i aquest potencial ho compartim i creixerà gràcies a vosaltres també per la difusió per estar amb nosaltres també en valorem que esteu aquí donant veu a entitats que no tenim veu que no sempre surten per mitjà en la comunicació que no sempre a la televisió estem nosaltres o als ràdios si ja ho heu vist estem molt content que esteu visualitzant experiències i neutrinos dels joves del mundí de l'integra social educació social que demà se projectaran i tenim espai de fer pràctiques tanto dual com FTC a vegades busquem projectar de 4 mesos busquem una persona capacitada i aquest espai l'han passat hem tingut dues persones d'integradors socials fent pràctiques amb nosaltres que acaben amb contracte tot el que som petits també hem donat feina a dues persones joves ara estan a gran d'estudiar una altra carrera bueno està guai que connectem amb els joves per donar continuïtat a aquest món social que és necessari què teniu muntat avui aquí no sé si feu algun taller si bàsicament agafeu i feu el contacte amb les persones de forma directa què teniu a l'estant avui ara tenim tríptic informació i tots els postres que fem estem treballant entre canvis de professors i volem encréixer la nostra necessitat amb gent jove escolta Iacer deixem tranquil perquè ara ha sortit tothom de les aules i em sembla que ara se us gira una miqueta més de feina merci per ensenyar-nos el que és l'èxit i que tingueu molt molt d'èxit merci a vosaltres gràcies Gràcies i camí ja del punt de dos quarts de dotze del matí nosaltres seguim en directe avui des del centre cultural de la Mercè en aquesta quarta edició de la Solidària seguim fent el repàs amb diferents entitats que tenim avui presents aquí amb nosaltres i és el moment de parlar amb el projecte Nahuals de la Fundació Utopia de la veu de la Margarita López aquí ja aprofito per donar la benvinguda bienvenida Margarita buenos días hola que tal mucho gusto primero de todo estamos intentando como descubrir un poco que tenemos hoy aquí en la Solidària entonces por eso quería preguntarte primero de todo de qué se trata el proyecto Nahuals claro que sí primero que nada un saludo desde Guatemala que somos tres representantes que venimos acá a pasar tres meses en donde participaremos con el proyecto Nahual solo una cosa ¿sí? ahora nos escucharéis desde Guatemala supongo de vez en cuando claro por supuesto hay conexiones en línea ahora no hay excusas para no seguirles ni escuchar la radio para vosotros en Guatemala escúchame la mañana nuestra es vuestra tarde por supuesto así es perfecto hay la siesta me parece que no o sea que ya tiramos para adelante por supuesto venga va Proyecto Nahuals Proyecto Nahuals nosotros pertenecemos a Fundación Utopía de Plataforma Educativa acá en Girona en donde venimos como intercambio a poder facilitar todos esos temas a tener talleres de sensibilización a poder compartir con ustedes todo lo que se ha logrado a través de esa ayuda mutua que nosotros hemos tenido con ustedes con Tarragona y con muchas otras instituciones o distancias de acá de Europa en donde pues trabajamos principalmente para y por el desarrollo comunitario local partiendo principalmente desde las necesidades de las mujeres por ejemplo es decir podemos hablar de ejes de trabajo claro que sí por supuesto es conocido que en la población guatemalteca pues se sufre de mucha violencia discriminación racismo etcétera sin embargo como proyecto Nahual trabajamos en un proceso de formación de formadores a través de la escuela de facilitadoras de la creatividad y la innovación ¿qué hacemos en ese proceso? acogemos a mujeres que tienen circunstancias de pobreza de desnutrición etcétera en donde nosotros les aportamos conocimientos previos básicos con el tema de autoestima derechos liderazgo apuntamos a todo ello para poder tener un proceso de sensibilización luego de eso pues ellas ya trabajan en la incidencia social comunitaria a través de una activación económica y como lo hacemos pues promoviendo en ellas alguna capacitación técnica como cuidadoras niñeras y por supuesto el tema de emprendimiento que se pueda generar desde el contexto local el turismo ecológico trabajar desde la gastronomía local o las habilidades que ellas puedan o pudiesen tener pues facilita todo este proceso es decir es el planteamiento de no le vamos a dar un pescado sino que vamos a enseñar a pescar enseñar a pescar por supuesto y enseñarle a una mujer representa educar a una familia completa ahora si hablamos de la reducción de la pobreza de la discriminación etcétera cualquiera de una de esas problemáticas sociales la reducimos ¿por qué? porque es la mujer quien tiene una incidencia directa en la educación familiar rompiendo estereotipos rompiendo esquemas rompiendo todos esos detalles que tenemos que iniciar ya por supuesto para romper esas generaciones que vienen con ese aprendizaje y hacer un futuro diferente de todo esto al final todo pasa por la educación que tenemos especialmente en casa por supuesto claro que sí la educación en valores que es lo que se está perdiendo hoy por hoy le apostamos a ello como facilitadoras y facilitadores de la creatividad y la innovación lo promovemos y dices que en el proyecto Nahuals tenéis o sea estáis segregados ¿en qué lugares? porque hoy estás aquí en Girona pero me has dicho Tarragona Barcelona exacto sí trabajamos estamos acá durante este periodo de tres meses para poder hacer ese intercambio de conocimiento ese intercambio de experiencia y de cultura con ustedes dentro de este territorio que sí efectivamente Girona Tarragona Barcelona en donde diferentes instituciones se acercan a nosotras o nosotros buscamos también espacios para poder dar a conocer lo que se está haciendo ahora tenemos incidencia con CRAES con organización de mujeres con centros cívicos etcétera entonces vamos compartiendo todas esas experiencias y pues también como hermanarnos fomentar esa amistad que se puede generar para posteriormente trabajos conjuntos que podamos realizar hablando de trabajos conjuntos lo digo porque hoy me parece que es como una muestra bastante representativa de lo que quiere decir también el trabajo en red no solo de un proyecto o de una fundación sino en general con todo el mundo que trabaja en el tercer sector o en solidaridad a alguien por supuesto el hacer el recorrido y ver que no solo hay una organización como Fundación Utopía Fundación Resilis trabajando sino que hay varias instituciones esa unión de esfuerzos que se puede lograr hace grandes cambios para el desarrollo no solo local comunitario sino que a nivel mundial a nivel nacional se pueden hacer esos cambios ¿Ya conocías la solidaria ya habías venido anteriormente o es la primera vez? No, es la primera vez que participo y experimento este proceso ¿Qué es lo que más te ha sorprendido de momento del ratillo que llevamos aquí? Claro que sí que hay centros de acogidas que hay otras culturas hay proyección social hay todo un eje completo que vale la pena enseñar que se está haciendo que vale la pena que todo mundo se entere que hay personas interesadas en hacer un cambio o una incidencia social además supongo que hay una ventaja por encima de todo esto y es que no es que sea una muestra o una feria encarada al público general sino que va encarada a profesionales o futuros profesionales del sector que entiendo que esto para vosotros también es interesante porque estáis dando la información de quién sois os estáis dando a conocer a la gente que mañana trabajará en las trincheras claro por supuesto dentro del proceso también contamos con ese punto de voluntariado dentro de fundación utopía existe el voluntariado de hecho cada año recibimos a un grupo de personas que van de acá hacia allá a conocer los proyectos y por supuesto a pasar el tema de educación social trabajo social o cualquier profesión puede venir a nosotros y puede hacer el voluntariado que es una experiencia también el vivir en carne propia esas anécdotas esa vida que se puede dar en Guatemala también se puede generar y con mucho gusto se pueden acercar a nosotras para darles mayor información por supuesto yo te digo a ver si lo sabes esto porque aquí en Girona yo creo que ha crecido bastante la demanda de estudios en el trabajo social sobre integración sobre curas etcétera yo no sé si vosotras también lo habéis notado desde allí que hay como más interés de la gente de aquí también para colaborar y trabajar a distancia claro que sí son realidades aunque son continentes distintos la problemática puede ser semejante cada uno dentro de su perspectiva o contexto sin embargo pues es interesante como es que se ha aumentado o ha incrementado el nivel de profesión entonces bienvenidos todos es un trabajo que satisface es un trabajo que se logra que logra hacer crecer a un ser humano y eso es lo importante de este de este proceso y ojalá más personas se sumen a todo este proceso escúchame una cosa es decir claro vale que son tres meses pero entiendo que no serán tres meses trabajando todo el día que también tendrás tiempo para hacer un poco de turismo claro por supuesto sí desde la gastronomía el centro histórico conocer a muchas personas que nos han recibido con los brazos abiertos con mucho cariño eso ha sido bastante interesante que te ha gustado más de Girona de Girona de momento no digas las escaleras del juego de tronos no no no eso lo dice todo el mundo claro que no pues ha sido la rambla ha sido el conocer cómo se mueve la economía dentro de ese lugar verdad y no quito el primer lugar que ha sido los seres humanos que se han acercado que nos esperen también año con año y que nos reciban con los brazos abiertos eso pues satisface un montón Margarita López de Proyecta Nowals de la Fundación Utopía muchísimas gracias muchas gracias por estar con nosotros hoy y te dejamos tranquila porque me parece que de curro se gira un rato claro que sí y por favor pasen al stand quienes están por acá cerca y están escuchando o puedan venir pues invitados para el otro año a que participen gracias por todo Margarita gracias un fuerte abrazo Másly Másly te mats Másly Másly Másly Másly Másly Másly Másly Másly Másly Másly Másly Fins demà! Fins demà! No, no, i a més a més atiré... Bé, és un clàssic dir la catedral, però és que hi ha molts barris de Girona, per exemple, la plaça de Sant Narcís, el barri de Sant Narcís. Sí, home, i tant. Són llocs fantàstics. La plaça de l'Assumpció. La plaça de l'Assumpció, certament. Diria, sí. Sí, sí, sí. Però... És que són de Figueres i de la Banyola, o sigui que no hi... Sí, no, per això, per això et dic. Això va com va. Però sí que és veritat que Sant Daniel, per exemple, m'agrada molt. Ah, molt bé. És el barri de la mare, però tiré barris com Talaia... Ah, és d'allà de Sant Daniel. La mare és estoncial, sí. Ah, no ho sabia? Sí, sí, és de Sant Daniel de tota la vida. Ah, sí? Sí, sí. És que ets una caixa de sorpreses, torna a obrir la vida, jo no sé com t'ho fas. Sí, mira. Però cada dia trobes una manera diferent i més creativa de deixar-me amb la boca ben oberta. I bocabedat, deixes. No, però hi ha moltes zones boniques de Girona. Jo, mentre no diguis el de les escales del Cap de Tronja, jo en dic prou. No, no, no, qualsevol pont passejar, però qualsevol pont de la ciutat és fantàstic, també. Les peixeteries velles. Vinga, va, escolta, després de deixar-te respirar una miqueta, Arnau Vila, que ja tocava també, avui continuem nosaltres, com deia La Solidària, en aquesta quarta edició, aquí des de la Mercè, i és moment de parlar amb el casal dels infants, Girona Sal, de la veu de la Mònica Givanell. Bon dia, bona hora. Ho he dit bé? Bon dia, bona hora, ho has dit bé, ho has dit. Perdona, eh? No passa res. Jo sóc així. Cap problema, no sóc un nom fàcil. No me faltaria. Casal dels infants, Girona i Sal, per qui no us conegui, que jo ara, per exemple, et dic, jo sóc de Figueres, aquest de Banyoles i aquest de l'Hospitalet. Jo sóc de Camós. Doncs mira, de Camós. Aquest també ha llepat, eh? Has vist? Però els que no som gironins, gironins allò amb els vuit cognoms, qui sou del casal d'infants de Girona i Sal? Mira, el casal dels infants és una entitat, d'acord? De tercer sector, que el que fa és acompanyar persones que es troben en una situació de vulnerabilitat social, intentant que puguin millorar les seves oportunitats i, per tant, poder sortir d'aquesta situació de precarització. I, per tant, què fem, no?, per poder concretar aquesta paraula, aquesta frase tan grossa, no? Doncs fem, tenim diferents projectes que acompanyen a infants i famílies en la millora de la continuïtat formativa, s'ho porta a l'estudi, fem programes de benestar emocional i personal per poder treballar també tota la part de gestió, no?, de les emocions i l'expressió, però també de les creences i tot allò que ens limita o no i ens possibilita com a persones, d'acord? Treballem i acompanyem a marades que tenen infants de 0 a 3 anys, fomentem l'enxarxament entre famílies com una manera de sortir de l'aïllament, d'acord? I de la solitud. Acompanyem persones que volen millorar la seva culpabilitat i poden trobar un itinerari professional i formatiu molt més ampli del que en aquests moments tenen. Treballem i acompanyem també a joves, perquè nosaltres tenim una connexió molt forta amb Marroc, que tenim, la nostra entitat treballa a Marroc des de fa molts anys, i nosaltres des de Girona fem una connexió molt forta amb Marroc perquè acompanyem a joves allà que viuen situacions de violència, sobretot dones, d'acord? Llavors també aquest procés migratori que moltes d'aquestes joves fan i que entremig es troben moltes violències, moltes associades a gènere també, nosaltres quan arriben aquí fem tot un acompanyament. Jo el que veig, Mònica, escoltant-te a tu, però també a la resta d'entitats, o sigui, va tot molt focalitzat al final a donar eines, a donar eines a la gent com perquè puguin sortir-se'n? Bé, jo no sé si seria donar eines, saps? Jo crec que el que fem és acompanyar que les persones puguin reconèixer les seves potencialitats, perquè ja les tenen, que les puguem acompanyar en moments vitals que són molt complicades per a elles, i que a partir d'aquí puguem intentar, potser sí, millorar certs aspectes de la seva vida que els donin més oportunitats. Però crec que nosaltres no donem eines, o almenys nosaltres com a entitat no creiem que aportem coses que les persones no tenen, sinó creiem que les persones tenen potencialitats que han de poder redescobrir. Entenem eines també com les potencialitats de la gent, eh? Exacte, llavors aquí estem totalment d'acord. En aquí sí, eh? En aquí totalment d'acord. Sí, al final, en aquesta fira el més fàcil és trobar els espais comuns, jo crec. Sí, exacte. Jo t'ho deia, precisament aquí a la solidària, és que al final també estic veient una cosa, i és que entre tots esteu allò d'en peus en un altre estant, comentant la jugada, entenc que al final el treball en xarxa entre entitats també és fonamental per a vosaltres. És molt important. Jo crec que la col·laboració entre entitats i la possibilitat de poder també enxerxar-nos incrementa l'impacte. Crec que en moltes de les entitats que estem aquí tenim una missió també, que és la defensa de drets, no? La responsabilitat que les persones estiguin en una situació de vulnerabilitat no només és de les persones, moltes vegades la societat té factors que són estructurals, que determinen les possibilitats de moltes persones, i crec que moltes de les persones que estem aquí treballant defensem que la societat t'hi garanteixi uns drets que actualment potser no estan sent, no? I per això treballem en xarxa. I a més de treballar en xarxa, t'ho dic perquè, vaja, no és que sigui una mostra especialment oberta al públic, sinó que especialment va enfocada als futurs professionals del sector, del treball social, de les cures... Llavors, jo entenc també que, no sé si ho heu notat vosaltres, però un increment, primer de tot, per part de l'alumnat en la demanda d'aquests estudis, i també d'un increment en la demanda de llocs de treball. Bé, jo crec que és... Mira, a mi me n'alegra, eh, escoltar que hi ha una demanda alta per part de l'alumnat. Crec que el nostre sector no havia estat un sector molt visualitzat, d'acord? Precisament perquè nosaltres acompanyem a persones de la societat que la societat a vegades refutja, no? I per tant se'ls havíem visibilitzat molt, per tant jo estic molt contenta que hi hagi gent molt joves, no? que tinguin ganes, no?, de fer aquests processos i acompanyar, no?, a persones. Avui s'ha vist, no?, han vingut molts joves que han vingut, i també, òbviament, molts joves que demanen feina, no?, en aquest sector i en aquest procés d'acompanyament a altres persones. Jo crec que també és important que hi hagi una part d'activisme social, no?, que a part de treballar, no?, el que et mou, no?, són les ganes de transformar, no?, les coses i de canviar-les, no? Llavors crec que també és un senyal que hi hagi moltes joves que es vulguin dedicar a això per poder fer canvis. Heu notat, vosaltres, que va més? Joves amb ganes, amb activisme social? Crec que sí, crec que hi ha joves que cada cop es plantegen i replantegen que hi ha condicions socials que no estan equitatives per tothom i que s'han de fer canvis, d'acord? I nosaltres promocionem l'activisme social, creiem que és molt important que els joves i la societat comencen a ser més activistes a nivell social, perquè la transformació no vindrà només d'una part de la societat, sinó de tots, i totes. Vosaltres, quant de temps fa que veniu a la solidària? Des del principi? Doncs des del principi. Des del principi. Com heu vist? Com ha evolucionat també? Més entitats? Doncs nosaltres ens hem encantat amb la coordinadora i amb la solidària també. Crec que s'ha fet, no?, tota una evolució molt xula. La part de tallers, no?, crec que s'ha anat millorant cada any més. Jo crec que garanteix aquesta part també, no?, d'escoltar la veu, però també de sensibilitzar, de promoure el per què fem les coses, no?, crec que més enllà de les parades, no?, que està molt bé, arriba també aquest missatge si pots garantir uns espais de diàleg i de debat. Crec que els tallers ho han permès, jo en facilitat. És que la Isabel m'ho ha comentat abans que ja no s'entendria una quarta edició sense una cinquena, i així successivament, eh?, vull dir. Jo crec que també, sí, sí, contents d'estar aquí, de participar. En aquest sentit, si m'haguessis de dir una perspectiva de futur vostra des del Casal dels Infants, o esteu massa centrats en el dia a dia també, que al final és la realitat, i aneu calibrant amb la realitat? No sé si a llarg termini també hi ha objectius clars... Mira, el nostre dia a dia és important, tal com tu dius, és cert, no?, hem de sostenir tot el que portem i duem a terme, no?, i això és difícil, no?, llavors ens porta moltes hores, però també és veritat que tenim moltes ganes de projectar, de projectar nous projectes, d'establir aliances, creiem molt en les aliances entre entitats, d'acord?, i també en altres agents del territori, i tenim moltes ganes de col·laborar i fer coses compartides, no només nosaltres fer un projecte, sinó poder fer projectes amb cogovernança, que millori l'impacte, no?, tenim moltes ganes també de fer això. Doncs et deixem tranquil·la, Mònica, t'ho dic, perquè em sembla que teniu ja gent, per aquí preparada, mirant, revisant, tocant, i clar, no et puc tenir aquí tot el matí. No, no, no, i tampoc, jo crec que hem d'anar cedint espai a altres persones que també vinguin i expliquin. No, si ho deia, no, nosaltres encantats que et quedessis, el que passa és això que et dic, que s'està fent cua allà a l'estat, i més val que hi vagis, Mònica, del Casal dels Infants de Girona i Salt, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies. T'ho vaixi molt bé. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. I encarem ja a recte final d'aquests quatre rius avui des del Centre Cultural de la Mercè, en aquesta quarta edició de La Solidària passen dos minuts de tres quarts Arnau Vila a punt per marxar encara tenim una estona per això t'arrava a dir que calma't una miqueta avui després es venen els Terribas avui hi ha el GTA Guillem Terribas i Pere García només faltaria llegendes vives de la ràdio gironina patrimoni immaterial de la humanitat, de l'UNESCO per seguir fent la pilota desitgem, anem a parlar amb més entitats d'aquí de La Solidària parlem de La Nave Va aviam què ens explica l'Elisa Balardín bon dia i bona hora bon dia, què tal? nosaltres genial espero que tu també has arribat ja a La Solidària quarta edició no sé si ja havies vingut anteriorment sí, jo crec que hem estat a totes les les 4 sí, perquè fa uns 10 o 11 anys que estem a la coordinadora d'ONEGES per tant per tant sí, sí expliquem una miqueta La Nave Va qui sou i què feu? qui som? som un equip de persones que venen del món de les artes escèniques i de l'educació social diguéssim i el que fem és teatre social o teatre transformació teatre com a eina això al llarg dels anys va canviant el nom però més o menys jo crec que es fa el mateix teatre comunitari li van canviant el nom però és tot això què pot aportar el teatre més enllà de fer obres o formar actors i actrius i digues vull dir, reivindiqueu o més que reivindicar vull dir, poseu un altre punt sobre la taula per tornar a dir que la cultura també és motor de canvi sí clar, amb la cultura i amb el teatre podem parlar de moltes coses però nosaltres més que parlar el que ens agrada és que les persones ho puguin vivenciar i llavors un dels projectes que ens vincula la coordinadora és el projecte de Viu la solidaritat que aquest any farà 10 anys i què fem doncs ja vindreu ja vindrem a la ràdio explicar-m'ho clar tant de bo què fem a les escoles i sobretot a instituts de Girona on nosaltres plantegem un taller de teatre que dura una hora i mitja dues on portem una obra però interactiva per això es diu Viu la solidaritat si parlem d'una temàtica que té a veure amb justícia global amb desigualtat amb cultura de la pau mira no posem ni un pau en point ni venim a fer una xerrada sinó on portem una obra però interactiva per això es diu Viu la solidaritat si parlem d'una temàtica que té a veure amb justícia global amb desigualtat amb cultura de la pau mira no posem ni un pau en point ni venim a fer una xerrada sinó aquest taller que es diu atrapades entre dues realitats que parla de processos migratoris sobretot de la migració forçada llavors clar comencem cada personatge té un objecte llavors expliquem la història d'aquest personatge i després fem unes petites dinàmiques amb els urs tancats perquè es puguin imaginar què significa aquesta incertesa que suposa deixar casa teva deixar un lloc segur i buscar perquè casa teva ha deixat de ser un lloc segur i buscar un lloc on viure i és un exercici molt simple però que que li fa com tenir aquesta petita empatia que li fa com tenir aquesta petita empatia a la pell revelador revelador per entendre'ns per alguns és molt revelador perquè diu ostres ho fem fins i tot amb cicles d'integració social on són persones que ja tenen aquesta mentalitat ja estan una mica enfocades en això però diuen clar ho he pogut llegir als llibres però no ho havia vivenciat d'aquesta manera i amb persones de tot tipus amb alumnat molt diferent però aprofitant la benentesa avui estem aquí ho he comentat abans al final és una mostra que més que oberta al públic general està especialment enfocada als futurs professionals del sector no sé si vosaltres també tot i que vosaltres potser sou més interdisciplinars no sé si seria la paraula no sé si heu notat també com un increment de l'interès de la gent jove en l'àmbit del treball social de les cures de la solidaritat no t'ho sé respondre no ho sé crec que es divideix crec que la població es divideix bastant en població molt sensibilitzada Barça i Madrid no per entendre sí però ara no sabia qui és que no em facis dir això i per l'altra banda com com persones que que van fent amb la seva vida i no no coneixen o fins i tot es polaritzen en discursos d'odi no hi ha com aquestes com aquests dos polos i una i una massa al mig que ni una cosa ni l'altra i va fent amb la seva vida i jo t'he de dir amb els instituts la solidaritat no està tan de moda o sigui jo te proposo un taller de violència de gènere el voldran tots un taller d'ús de les pantalles ho voldran tots un taller que té a veure per exemple amb el bullying que també és cultura de la pau d'alguna manera t'ho voldran tots i hi ha com aquesta cosa de parlem de mi parlem de mi de parlem del que em passa a mi i crec que és un reflex de la societat una mica individualista en la que vivim en canvi aquest discurso que som més socials col·lectius no de som som humans no som el que passa aquí té un impacte en el que passa allà tot això costa més costa més que els instituts apostin per aquestes propostes i nosaltres hi seguim i pensa que fem uns 30 tallers l'any sobre aquestes temàtiques a la ciutat de Girona només per tant és un bon impacte però hi ha com una durant aquests 10 anys del projecte hem anat fent tota aquesta feina de crear confiança amb els centres educatius de veure que aquestes temàtiques són necessàries hi ha tota una feina darrere i després hi ha centres educatius que ho volen perquè li encanta i aposten per això no vull dir que sigui tot igual però com a tendència general no et diria que la solidaritat està de moda i entre entitats no sé si vosaltres en el vostre cas teniu gaire de feina o de treball en xarxa amb altres entitats sí o sigui gràcies a la coordinadora és un dels punts que ens ajuda a enxerxar-nos no i per exemple aquest taller que t'he parlat sobre migracions ho vam fer amb Girona Cull per exemple en col·laboració i sempre intentem a la que podem doncs teixir no aquestes aquestes trobades vosaltres en el vostre cas vull dir ara mateix més enllà de la salut actual que ja l'hem comentat una miqueta la vostra cares a un futur previsions objectius coses que us agradarien si poguessin fer una carta al Reis ara mateix per a per a l'anar a bevà quin seria? quin seria? doncs està bueno el projecte ara està bastant estable perquè el volum de tallers que tenim durant l'any ens permet viure que és un gran que això és un gran que sí i això té a veure també que les institucions han començat a apostar per les eines artístiques per fer sensibilització o per apropar-se a les persones joves llavors és com que s'han adonat per tant jo crec que m'encantaria seguir per aquí i poder fer més tallers també del tema solidaritat aquest any per exemple hem estrenat un bueno estrenarem encara no hem estrenat un taller nou que té a veure parla de la situació palestina-esraïna que es dirà el dret a tornar basat en la novel·la de el retorn a Haifa i i tenim moltes ganes de que que pugui tenir més recorregut i això evidentment nosaltres ja com estem bastant atrevessades amb aquesta temàtica hem decidit potser fer algun de forma voluntària i d'altra banda també és la nostra feina per tant ens agradaria tenir suport no també m'has dit que celebreu el desè aniversari ben aviat el desè aniversari del projecte viu la solidaritat que és aquest que fem a l'Ajuntament de Girona amb la diguéssim subvenció i el suport de l'àrea de cooperació de l'Ajuntament i són aquests aproximadament uns 30 tallers l'any que fem als instituts de Girona ja passareu per la ràdio a explicar-nos-ho jo si vols i tant encantades i tant Elisa moltíssimes gràcies per tancar amb nosaltres la nostra participació que això encara continua una estoneta que no reclama merci per tot Elisa a vosaltres a vosaltres Ara ja sí que ja toca marxar eh Arnau Vila ja ho haurem de començar sí perquè sembla que la pluja vol fer acte de presència pluja no sé però que ara em sembla que surten tots aquests que hi ha a les aules i tot això i que volen sortir ja i aquí hi haurà un merder de cal Déu ja farem espai ja ho hem fet bé nosaltres perquè m'han dit que on hi ha més gent és a les 12 ah mira que bé per tant nosaltres anem recollint trastos i tot plegat que la ràdio ha de seguir sonant no? trencar la paradeta Arnau Vila avui és dijous no? avui és dijous tot el dia tot el dia esperava que diguessis això perquè d'aquesta manera et dic si de cas ens emplacem tu i jo demà una altra vegada a Girona FM però ja des de l'estudi una altra vegada per fi eh i seguirem fent de notaris de la veritat quin remei Arnau Vila serà a les 9 fins demà després Anneu Vila Fins demà! Fins demà!