La Calavera de l’Apòstol, Rússia contra el món i Girona Pedala: misteri històric, geopolítica i mobilitat ciclista a Girona FM

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Dijous, 2 d'octubre de 2025. Foc creuat aquests dies a Girona entre la patronal i sindicats. Primer escudero acusant de l'absentisme laboral com una de les xacres d'aquest mercat. S'hi tornen les veus sindicals apuntant a la precarietat del sector. Cantarelles que comencen a desafinar. En general, parlem sempre de la fuga de talent, que la gent jove ja no vol fer feines per tota la vida i valoren més la llibertat per sobre d'un compromís que brilla per la seva absència últimament en totes les carpetes de la societat moderna. Només cal recordar, també, que el co-living no deixa de ser la forma guai de dir que no et pots permetre un lloguer. O el jobjumping sobre saltar de feines per la precarietat. Com deia, cantarelles en català o en anglès que comencen a desafinar. i posaria la mal foc que no ha desafinat en sa vida d'on fer després de gairebé tres temporades aquí als Estudis de Girona FM. El que arriba al mes número 15 de Girona. Rau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Jo t'haig de dir que de petit cantava a l'Escolania. No. Sí, sí, sí. Hola, Montserrat? És així. No, no, però... I vas un cop per setmana, tio, vull dir... Casi bé, casi bé. Sí, sí, sí. Però sí, sí, vam estar allò, cantant a l'Escolania. Sí, sí, sí. Tens algun disc o alguna cosa així? No. Un EP, que ara està molt de moda, això. I vigines que el tingués? No, no. Sí. No, però la cosa va quedar allà en el seu moment i ja està. Algún vídeo potser trobaria. Sí? Home, porta-lo un dia, no? L'hauria de... Jo crec que Girona demana aquest... Jo no ho sé, t'ho demani gaire, això. Entre això i la teva bateria, fill, vull dir, ets un home orquestra, eh? Ja ho veuràs, sí, sí. Qui t'ha vist i qui et veu? Bé, tu tens la pareta. Sí, és veritat. Oh, i em va molt bé, perquè m'han convidat ara a una festa de Halloween. Ah, sí? Sí, i m'han demanat que vagi de Harry Potter. Doncs mira, tens la pareta. Suposo que m'han vist cara desgraciat, allò que va evolucionant el personatge i que després es tornen un heroi. Però bé, això ja és una altra història, Arnau Vila. En qualsevol cas, de dijous, tot el dia, què faràs aquest cap de setmana? Que tinc ganes de preguntar-ho. Sí, mira, aquest cap de setmana estarem a la Fira de l'All de Cornellà del Terri. Ah, molt bé. I diumenge a la Fira de l'Aigua de Caldes de Malavella. Tu de Fira en Fira, eh? De Fira en Fira. Sembles el gossà no loco, tio. Sí, sí, sí. No, no, aquest cap de setmana estarem de Fires. Carai, tu. I és ben bé, no hi ha travessa a l'estat, no? L'any que ve, eh? Ah, l'any que ve, encara queda tot un any? Sí, sí, sí. Entre això ja vindrem mas mitjant. En qualsevol cas, si us sembla, parlarem de llibres en uns moments, amb la Calavera de l'Apòstol, de Jaume Clotet. També seguirem amb una xerrada que tindrem del Marc Marginades. Marginades, no sé si el coneix a Zanòbila. Doncs tindrem el pla, segurament. Sí, home, sí. Doncs mira, presentarà una xerrada molt i molt interessant, que és Rússia contra el món. Ho farà aquest dissabte aquí a Girona. Podrem comentar amb ell la jugada. I la Mariona Ferrer de l'Ara, que també vindrà amb la seva bicicleta particular. Molt bé. Aviam què ens explica, perquè és la primera vegada que ve aquesta temporada. Sí, no ha vingut encara, eh? No, encara no. No, no, tampoc ha vingut, no. No, la tertúlia... No, va venir el dia de la Ciòter. Ah, és veritat, certament, amb la bicicleta. Sí, sí, me l'he trobat un parell de vegades. És veritat, és veritat. Mira, ara just estava parlant amb ella. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla. Ens hi posem. I avui tenim una cita amb el misteri, amb la història, també amb conspiracions. L'escriptor i periodista Jaume Clotet, que torna amb la segona entrega de la seva trilogia, La Calavera de l'Apòstol, anem a enterar-nos una miqueta on està la Calavera, qui és l'Apòstol, Jaume Clotet, bon dia i bona hora. Bon dia, Seït. Quan feia que no venies per Girona, gaire o què? Vinc menys del que voldria, perquè, a més, és aquell tipus de ciutat que quan vens aquí t'adones que per què els gironins estan tan contents de ser gironins, i és veritat. Vistes des de fora fa una mica de ràbia, però cada cop que vens t'adones que tenen raó. Mira, em passa el mateix perquè sóc de Figueres, o sigui... Sí, s'ha de reconèixer, no ho diguem en antena, però tenen una gran ciutat i la veritat és que és molt bonic. La tenen bastant ben cuidada. I, de fet, precisament com que la tenim ben cuidada, presentes avui, si no m'equivoco, aquí a Girona? Exacte, a la 22, a les 7 de la tarda, amb en Martí Gironell, un gran amic i gran periodista. I, de fet, també, vull dir, molt de novel·la històrica. Anem a parlar de la teva, La Calavera de l'Apòstol, a continuació del que ja teníem abans. Sí, de fet, és una trilogia que, en veritat, neix de l'èxit del primer. Jo no tenia previst que fos una trilogia, tenia informació extra que havia trobat per fer més coses i tenia, evidentment, els personatges principals que s'acabaven en un final, podríem dir que en un punt obert, però, vaja, no obligatoriament. I arran del... va anar molt bé, molta gent m'ho va demanar, m'ho preguntaven i, al final, amb l'editorial vam dir va, fem un cop de cap i fem una trilogia. En aquest sentit, clar, és el que t'anava a dir, realment no estava plantejada com una trilogia, no sé si és un repte, també, perquè un cop dones un llibre per tancat, no sé si et toca fer com l'Arthur Conan Doyle que és ressuscitar el senyor Sherlock Holmes un dia. Sí, la por que jo tenia i l'he tingut fins a l'últim minut és, si tu fas un llibre que va molt bé, que guanya un premi com el Josep Pla i té una gran acollida del públic i de la gent, clar, fer una segona part, jo tenia la por de dir, una bola, una expectativa, que després igual faig una novel·la que no està a l'alçada i per tant la gent diu el primer li va sortir bé i el segon no tant i per tant aquesta pressió doble l'he tingut tot el procés de redacció. Va haver-hi un moment que hi vaig pensar calla tu que m'estàs sortint millor el segon que el primer. La gent que s'ho anava llegint deia aquest és millor que el primer i jo tenia aquesta sensació i ara estic content quan em ve gent o llibreteres o bibliotecàries que em diuen escolta, és millor que el primer, no? I jo dic, mira, jo també ho penso, no? I per tant ara vaig bastant tranquil que estic fent el tercer i vaig tranquil perquè espero també que tot acabi bé i per tant l'expectativa està complerta. Ets molt perfeccionista mentre escrius? Bé, jo crec que soc igual que tu i qualsevol persona que fa una mica de periodista que l'obsessió per la perfecció la tenim, no? És a dir, quan fem, expliquem, a la ràdio és el lloc perfecte perquè quan expliques una cosa vols que sigui molt visualitzable, no? Quan expliques, per exemple, l'atracament d'ahir a Girona al carrer a Meligreït, quan expliques les coses vols que la gent les vegi i per tant aquesta opció l'he tingut, no? Fins al punt, per exemple, hi ha una escena que passa a la comissaria de les Corts de Barcelona i és igual, la protagonista va a la infermeria i va a Recursos Humans i jo no sé on a quina planta estava. Vaig preguntar a Mossos que hi treballaven on està exactament cada cosa, no? Per tant, jo el que vull és que quan un lector llegeixi una part concreta que ell sap i coneix digui, ostres, això és exactament així, no? No m'agrada inventar-me allò que no necessito inventar-me i que puc trobar o en llibres o en documents o preguntant a algú. Ubica'ns una mica, novel·la històrica, d'acord, on, quin és l'escenari de fons? L'escenari de fons és a partir dels protagonistes principals de la trilogia que són un monjo de Montserrat que es diu que es diu Bernat que no cantava per cert a l'escolònia i una mossa d'esquadra que es diu Bertha. Hi ha un robatori a les comarques gironines, concretament a l'Empordà a Sant Pere de Rodes que es roba unes restes arqueològiques que podrien ser uns escalets que en el fons acaba sent el títol de llibre La Calavera de l'Apòstol que és Sant Pere. Això crec que no faig cap espòilers, això s'acaba sabent. Per què es passa això? Perquè a mi em van explicar a Sant Pere de Rodes que hi ha la llegenda que les restes del primer papa de l'apòstol Sant Pere estan a Sant Pere de Rodes, no a Roma. Jo això no ho sabia fins fa un any enllescaig. És que a l'Empordà som molt nostres. Som molt especials, encara més que a la Girona. I per tant, ostres, dic això, em va perfecte, no? A partir d'aquest fil i d'una bíblia que va fer la Bat Oliva a Ripoll que em va fer tres còpies iguals i una es va perdre, una està a Roma i l'altra està a París, però que havia estat també a Sant Pere de Rodes, tots aquests elements junts dic, ostres, això pot sortir una segona part interessant, sense perdre el fil principal, per tant, a partir d'un fet concret d'un robatori, i després d'un segon robatori a París es munta una història que puc dir que és autoconclusiva, es podria arribar a llegir el segon llibre sol, sense llegir el primer, faltaran elements de context, però és una història autoconclusiva al voltant d'un robatori, que com sempre el que faig hi ha molts elements històrics, molts elements bíblics gairebé místics, no?, de llegendaris i després una acció trepidant contemporània, no?, amb persecucions, etcètera, etcètera. Entenc que ets amant del gènere, t'ho dic perquè és un gènere superatractiu, les conspiracions religioses, misteri... Doncs, Saït, sento dir-te que jo no soc amant del gènere en el sentit que jo no llegeixo això, ni tinc temps, ni m'agrada molt aquest gènere i hi ha fet hi ha gent que m'ha dit oh, diu això, és com el Dan Brown, t'has inspirat? I dic no, perquè em vaig llegir el meu un que es deia Origen i no em va agradar el vaig deixar. Doncs jo no soc amant d'aquest gènere, llegeixo molt assaig, història, que m'agrada molt i novel·la poca. Llavors, clar, abans pensava, deies, era un repte, era un repte total, fer una cosa que no saps, no? No ho sé, potser el fet de ser verge en aquest gènere ha fet que surti així, no? Però realment jo no ho sé, em diuen que t'has inspirat, en res, jo crec que m'inspirat en el periodisme, frases curtes, tot simple, fàcil, senzill, quan, no sé, si la mossa surt del cotxe, dic la mossa surt del cotxe, no sé allargar-ho, no?, les frases, i per tant hi ha gent que em diu, escolta, llegeix molt ràpid i molt bé, i dic, mira, jo crec que això és fruit de la professió, no? Jo me n'he adonat que és el gran èxit a vegades en moltes coses d'aquesta vida, que la gent, sí que és veritat, que et diu, prepara't molt tal, vull dir, has de llegir molt tal per escriure tal, i no, no, al contrari, aquest caràcter de candidesa a l'hora d'afrontar un projecte d'aquest tipus, sense tenir uns vicis, sense intentar, no sé, sense tenir un referent en aquest sentit, jo crec que al final també et dona moltíssima autenticitat. Sí, jo quan vaig començar a fer la segona part, hi ha gent que em va dir, llegeix, per exemple, el Dan Brown, llegeix el Dan Brown i vaig pensar, és que si ho faig, jo ja no faré el que jo vull fer, estaré pendent, estaré pensant, aquest ho va fer així, m'estic equivocant, dic, escolta, ha anat bé com ho faig, tinc la meva manera de fer-ho, no sé fer-ho d'una altra manera, crec que les coses impostades es noten molt, la gent que fa un personatge es nota molt al final que no són ells i llavors, és com aquests polítics que tenen un Twitter que els porta el seu equip que està tolament desproveit d'ànima, perquè dius, està dient el que ha de dir cada moment, mai és natural, i dic, doncs jo faré el que jo sé fer, si agrada bé i si no, doncs també. T'esperaves aquest recorregut primer amb el Premi Josep Pla, ara amb aquesta segona que més surt en castellà, si no m'equivoco també, perquè la primera edició va sortir en català. Exacte, sí, jo no m'esperava que anés tan bé, el primer, si no m'esperava que anés tan bé, el segon, clar, anant bé el primer i el segon hauria d'anar bé, però jo no hi comptava amb tot això, i de fet era una cosa puntual fer un llibre per presentar-me un premi perquè em feia molta il·lusió i tenia ganes de fer-ho i ara s'ha convertit en una, no diré una professió, però allò que fins ara la meva vida de periodista era un complement, un afegit, un de més a més, jo feia novel·les quan tenia temps i si no tenia temps no les feia i a mi no em passava res, doncs ara n'hauré fet tres en tres anys, tinc ganes de descansar però és una cosa que m'agrada fer i a més, doncs ja també comença a donar els seus resultats, com és sabut, per desgràcia, no es pot viure de ser escriptor en llengua catalana, pràcticament ningú pot viure d'això, tampoc és la meva intenció, però per tant ho he de complementar, però és veritat que ja també dona un resultat econòmic i per tant és una semiprofessió que també m'agrada explorar i si a més a la gent li agrada doncs què més vull. Què ha estat el més complicat en aquest segon moment? Mira, el més complicat per mi sempre és la recerca, o sigui, un cop sé el que he d'escriure ho faig bé, però quan trobar no només informació sobre abans el que deia, Mossos d'Esquadra, presons per dins, temes mèdics que parla amb el doctor Pedrós, hi ha molta gent que m'ha ajudat, sinó sobretot els temes bíblics, perquè a més jo no sóc creient però no volia fer res d'estraler, mal fet, irrespectuós, i per tant hi ha un capellà que m'ha ajudat amb els tres llibres de Barcelona del Poble Nou, que mai li agrairé prou, que m'ha ajudat des de textos bíblics a temes conceptuals o temes anecdotes fins i tot em deia escolta, un monjo de Montserrat tu dius que fa això, diu, jo crec que un monjo així no ho faria o no ho diria aquesta frase o no faria això, i dic, ostres, és veritat, no? Llavors m'ha ajudat amb tota aquesta part que jo desconec i ell riem molt perquè diu, jo no em ficaré en si tu sors satanàs, àngels, però ho farem barsemblant, no? I llavors m'ha ajudat molt perquè sobretot el que no volia fer és amb temes religiosos en cap tema, però amb aquest tema menys ofendre ningú, no? Tirar de tòpics. Exacte, tirar de tòpics o ofendre ningú perquè és molt fàcil equivocar-te o tenir un fotrecent, no? I això no ho volia i em consta que amics meus que a més no només són creients sinó que són de l'opus, és a dir, són del sector molt creient, m'han dit, escolta, m'he sentit respectat, no? I això m'agrada molt perquè em feia molta por això. Aquest és el feedback que has rebut? No sé quin és el feedback més sorprenent que hagis pogut rebre fins ara. El feedback més sorprenent és una gran pregunta, és quan em va cridar l'abat de Montserrat després de fer el primer llibre. Corai. Jo vaig anar allà una mica atemorit, dic, a veure què em diran, no? Perquè clar, allà hi ha tot, dimonis, trets, pensant a veure què em diran, no? Tot i que hi ha gent del món que hem ajudat amb els tres llibres a fer-ho bé, però... Llavors he de dir que l'abat de Montserrat em va dir i va demostrar per què Montserrat és el que és. Ell em va dir, mira, diu, Montserrat, volem estar al centre de la conversa pública catalana, volem que la gent parli de Montserrat, volem ser-hi, portes obertes, acollim gent creient, gent no creient, reunions, sindicats, acollim a tothom que ve, no? I em va dir, per tant, diu, pel·lícules, llibres, sèries, cançons, teatre, musicals, acudits, que se n'en fotin, que no se n'en fotin, que respectin, que no respectin, ens és igual, volem que això, la gent em parli. El dia que Montserrat comenci a dir, mira, és que no m'ha agradat aquest gag de TV3, no m'ha agradat aquell article, no m'ha agradat aquest llibre, diu, serem antipàtics, la gent començarà a dir, ostres, aquests, s'enfaden per tot i tal, diu, i no estarem en el centre, diu, per tant, benvingut tot el que es faci, diu, no opinem sobre el centre o no, diu, però volem que Montserrat sigui formi part del paisatge, no? I li vaig dir, dic, li agraeixo perquè venen dos llibres més, dic, bé, diguem-ho tot, no? I ell va dir, escolta, aniran a la biblioteca de Montserrat, diu, endavant i tranquil, no? I vaig pensar, mira, per això és un monestir, tenen mil anys, perquè són d'aquesta mentalitat, no? Altres no ho són tant i han desaparegut. En certa manera, t'uneix això amb el Martí Gironell, per exemple, amb la seva última novel·la també, que va passar per aquí. i què t'ha dit el Martí després de llegir-la? Mira, ha sigut molt divertit perquè jo no sabia que estava fent ell el llibre de Montserrat que ha fet i ell no sabia que jo estava fent el meu. I són amics. Aquestes són les millors històries. Sí, en part no ho sabia perquè com que jo primer em vaig presentar amb un premi, jo no ho podia explicar a ningú. Jo sap molt d'explicar tota la meva vida a tothom, no? Als meus amics, a la meva família, a xarxes socials explico coses de la meva família, de les meves filles, no? Però clar, tu vas amb un premi i no ho pots anar explicant i més amb un pseudònim que jo anava, no? I no vaig dir res. I doncs quan vaig publicar el Martí em va dir estic per un llibre que passa a Montserrat i dic, ostres, quina casualitat. I llavors jo li vaig presentar el seu llibre a Barcelona i llavors li vaig dir em presentes tu el meu a Girona? I em va dir sí, és avui a la 22, no? I és molt curiós, eh? A més jo crec que ell va ser dels primers que va fer novel·la històrica i jo crec que la va encertar de ple perquè crec que els catalans ens agrada molt la història. Quan un català va per Catalunya o és igual pel món va veure castells, monestirs, cementiris, el que sigui, no? Tots els temes històrics, palaus, fàbriques, ens agrada molt la història del món, no? I la nostra. I per tant va trobar un bon fil i a més va trobar un bon fil parlant de la història a Catalunya, no? Que crec que va mirem massa fora i massa poc en dins i per tant és un bon referent i a més és un tio molt valent perquè va deixar un lloc confortable com era TV3 per fer-se escriptor. No tothom ho faria, no? I per tant és un gran paio i un tio molt valent. No, és que ara et deia, m'has fet recordar allò d'un dia amb un amic comentàvem, deia'm, com pot ser que hi hagi gent que hagi estat a les Maldives i no hagi estat a Montserrat encara? Home, és que això que has dit és tremendo, no? Gent que et diu això, jo m'ho trobo, no? A la novel·la passen coses a Sant Pere de Rodes evidentment, però a Sant Martí i a Canigó, al Santuari del Miracle, no? I per exemple, a mi em va fer molta il·lusió quan una senyora em va dir escolta, això del Santuari del Miracle jo no sé vull ni que existia, no? I dic, doncs sí senyora. I em va dir, doncs anir a un campesàvem del meu marit. Dic, perfecte. Però vaig pensar això que tu has dit, vaig pensar que aquesta senyora, no els Maldives, però vaig pensar, segur que han anat a Londres, a París, a Roma, a Madrid, Bilbao, potser més lluny, i la gent no té ni idea del que passa al costat, no? Jo, de fet, també això no ho hauria de dir, perquè els catalans, els de Barcelona, per exemple, quant temps fa que no va la gent de Barcelona a la Sagrada Família? Dècades. Hi ha gent que ha anat a l'escola i no hi ha tornat, no? Llavors, a vegades, és veritat, no? Aquest estig me'n vull anar a Bali, no? Hi ha uns temples budistes molt bonics. Sí, us allà sense casco. Exacte. I li dius, ah, molt bé, hi has anat a Sant Pere de Rodes? Ah, no! Li dius, vinga, quan hi hagi anat ja aniràs a Bali, no? I això és, bueno, en fi, és així. Home, jo t'he d'apretar, Jaume, perquè si em dius que estàs escrivint una tercera novel·la ja, jo t'he de preguntar. Tu pregunta. Quan t'hi ve aquí a veure què contestes. No, la tercera, clar, ara estic una mica estressat perquè entre el primer i el segon, com que no estava previst la trilogia, doncs vaig, ha trigat un punt de temps, no?, va trigar un any i mig a sortir entre l'1 i el 2, però és que entre el 2 i el 3 passaran 6 mesos, surt per Sant Jordi l'any que ve. Carai. Sí, i per tant, jo l'estic enllestint ara al tercer, de fet, crec que estic al voltant dels 400 i pico mil caràcters, per tant, en deuen faltar 20 o 30 mil per acabar la novel·la, jo crec que l'he d'acabar el mes d'octubre, perquè llavors entra a la fase d'edició, però ja l'estic acabant, i llavors, a vegades, la meva editora o amics meus, em diuen, i després què faràs? Després faràs descansar, el 26 i el 27, perquè això ha sigut molta feina, però tinc ganes que surti i acabar la trilogia i a veure com va tot. T'anava a dir, ara sí que, és que entre la setmana del llibre en català, també, entre Sant Jordi pel mig de les presentacions de llibres, al final, quina efervescència, és això, dos anys per descansar, necessitaràs? Sí, però he de dir que m'agrada molt presentar el llibre i anar per Catalunya, és a dir, avui vinc a Girona, demà vaig a Solsona i demà passat vaig a Canyelles i a Sant Salvador Guardiola, així que tindrem 3 dies, 4. A mi m'encanta, o sigui, hi ha gent, a vegades també ho penso jo, a dir, ostres, ara tants quilòmetres, però a mi m'agrada molt anar a veure gent, perquè estem molt acostumats a tenir un país que és macrocefàlic, sembla que el que no passa a Barcelona no existeix, hi ha Girona encara, però quan la gent de Solsona et crida, o Canyelles, o Sant Salvador Guardiola, llocs petits, et diuen, ahim van dir, Banyoles vindries? Sí, vindré segur, a la gent li agrada, perquè poden pensar aquest no vindrà, doncs clar que hi anem, perquè hi ha gent allà que t'està esperant o que té ganes o se l'ha llegit, i llavors penso, no, no pots deixar ningú de banda, i a mi això és la part que m'agrada, és cansada perquè arriba a estar a casa i tot això, però jo és la part més agraïda. Què és el que més està sorprès d'aquesta segona novel·la, d'escriure-la, de fer-la, de trobar-t'hi? Ostres, quina pregunta, el que m'ha sorprès o el que m'ha costat és com deixar-ho tot, o sigui, a veure com ho explico, com deixar coses preparades pel tercer, enfocades, perquè clar, ara ja no faig un llibre pensant en un llibre, és la trilogia, llavors, enfoco coses que s'acabaran en el tercer, faig una història paral·lela, però el transfonses al mateix, és a dir, aquesta vegada he sigut molt conscient de no ho expliquis tot perquè ha de quedar alguna cosa pel final, o obre la porta a temes que es tancaran al tercer, i això m'ha costat una mica, perquè, perquè, m'han d'explicar-ho tot, i a vegades deia, no, frena't aquí i això deixo-ho pel final, no? Això m'ha costat més, no? Pensar, ja l'he fet llibres solts, diguem, i pensar en clau de 3, m'ha costat una mica, això és veritat. Doncs acabes de dir fa uns moments que tens una nova excusa per venir a acompanyar-nos d'aquí uns mesos, que és quan treguis la tercera. Perdona, no ho diguis dos vegades, jo si vols pel mes de març-abril, vindré. Ah, home, i tant, això és casa teva, si és que hi ha casa d'algú, que diria el Cisa. Sí, exacte, no hi ha casa de ningú, veritat. Correcte. Bueno, no hi ha casa de ningú, però sí que és veritat que hi ha la llibreria 22 aquesta tarda, a les 7, Jaume Clotet, que ens presenta la calavera de l'apòstol juntament amb el bo del Martí Gironell. Jaume, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. No, per favor, gràcies a tu, Seït. ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba a l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Camins que ara s'esvaeixen camins que hem de fer sols. Camins fora les estrelles. que em dius que ara no hi són. a Girona. A Girona. A Girona. A Girona. van deixar a Girona. A Girona. A Girona. A Girona. a Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. sagrada. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. A Girona. Mai no és massa part per tornar a començar per sortir a buscar el teu resor. Camins somnis i promeses Camins Ja són nous No és senzill saber cap on has de marxar Pren la direcció del teu cor Mai no és massa tard per tornar a començar Per sortir a buscar el teu tresor Camins que ara s'esvaeixen Camins que està a fer sol Camins vore les estrelles Camins que ja són nous Assegut a la plaça del sortidor Aquí t'espero com si fos el primer bar A Bohem on comença el carrer Blai Que és la petita rambla del poble sec Parlem de la pluja que ha plogut Imatges monyes als miralls damunt l'asfalt Potser és per això que el teatre està tan buit Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans Tornarem a posar els peus damunt la sorra A la platja de Barcelona alguna nit de juliol I escriurem que no ens patran mai més la vida Que donem veu a les veles quan cantem rombes al port Parlem de la vida que ha de vindre De tots els homes que estimen els altres homes Et pregunto si existeix la humanitat Si hem de declarar la guerra algun exèrcit d'ignorants Mira jo ja t'he vist plorar I creu-me quan et dic que em passa igual Quan em cantes les cançons mentre treballes Assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap Tornarem a posar els peus damunt la sorra A la platja de Barcelona alguna nit de juliol I seguim nosaltres en directe aquí als Quatre Rius A Girona FM passen tres minuts del punt de dos quarts de dotze del matí Seguim fent el nostre particular repàs de l'agenda Ho dic perquè tenim una xerrada aquest dissabte a la biblioteca Ernest Lluc Gratuïta titulada Rússia contra el món Amb Marc Marginedes En aquest cas excorresponsal del periòdico a Moscou També testimoni directe de diversos conflictes internacionals Amb qui aprofitem ja per connectar Bon dia i bona hora Marc Hola bon dia com esteu? Què tal? S'ha de ser Girona Escolta'm una cosa Vens aquest dissabte precisament aquí A la biblioteca Ernest Lluc I entenc que amb aquest títol El de Rússia contra el món Em sembla que ho dius tot sense dir res Bé, sí, a més el títol del llibre que hem publicat el febrer Rússia contra el món Més de dues dècades de terrorisme d'estat Segrestos, mafio i propaganda Aleshores, doncs bé, vinc a presentar el llibre a Girona I espero que la gent s'interessi, no? Crec que sobretot és... Bé, el llibre parla de com Rússia funciona Com russiana que sovint ha aconseguit retornar a l'escena internacional Mitjançant mètodes que són totalment proscrits No només parlo de la propaganda De com fan servir la propaganda Que d'això s'han parlat molt Sinó de coses que són menys conegudes Com ell fa servir les màfies russes El crim organitzat a l'exterior I com fins i tot arriba a instrumentalitzar el terrorisme El penal de terrorisme I per utilitzar-lo contra el que percebeix Rússia El Kremlin com el seu principal enemic Que és Occident És a dir, al final ens marques una miqueta el per què Rússia és Rússia Sí, és a dir, jo el que vull explicar Primer, Rússia per mi és part de la meva vida La gent... És a dir, hi ha gent que parla molt de russofòbia Russofòbia seria... Però bé, jo soc una persona que he invertit molt Una part molt important de la meva vida En aprendre l'idioma Fins i tot tinc vincles personals amb Rússia Aleshores, doncs, per mi És un país en el qual m'he vist forçar Del qual m'he vist forçar a marxar Perquè veritablement Estava entrant en una fase totalment Que podíem dir, una mena de recuperació i rehabilitació de l'estatilisme Però bé, per mi és... Però bé, crec que en aquests moments Rússia, jo diferencio entre el Kremlin i els russos I el Kremlin en aquests moments és una amenaça I se n'ha de parlar I Europa ha d'entendre com funciona Per, diguem-ne, en aquests moments a més a més En el qual Europa està sola davant de Rússia i davant dels Estats Units És el que t'anava a dir I més en aquests moments on l'actualitat apremia en aquest sentit I avui precisament s'estava parlant també a la cimera de Copenhague Sobre com desafiar l'ordre mundial Exacte És a dir, per Rússia el que vol és un sistema internacional En el qual els països forts, els països importants Doncs puguin dictar les normes Bé, on no hi hagi normes, no? On un país gran tingui dret, si vol És recuperar una mica el que era Europa en el segle XIX On les potències grans es menjaven als països petits I, bé, evidentment és una forma de... I després, a part de... Jo penso que una cosa que està molt clara Que és que Rússia potencia Europa Hi ha forces prorusses Però totes les forces polítiques prorusses Són forces extremistes Moltes d'extrema dreta Per exemple, a França o a Alemanya O algunes d'extrema esquerra I després, fins i tot Rússia és capaç de potenciar sempre els extremismes Per neutralitzar I, sobretot, una mica És una amenaça d'aquests moments Per la democràcia en general Doncs bé, Marc Nosaltres pendents Ja et dic a la Biblioteca Ernest Lluc Aquest dissabte a les 12 del migdia Activitat completament gratuïta I, de fet, t'acompanya, si no m'equivoco El Josep Martinoi, no? Exactament Sí, sí, m'acompanya el Josep Martinoi I, bé, també jo tinc molts bons amics a Girona Per exemple, l'acció amb Iurrup Que és membre de la delegació de TV3 a Girona En la qual vaig estudiar Vam ser companys de classe Aleshores, per mi, tinc moltíssimes ganes De trobar-me amb el públic a Girona Jo també me'n recordo, per exemple Que quan vam estrenar el documental Retorn a Raca A Girona va haver-hi una molt bona acogida també al cinema Aleshores, bueno, i convido tots els gironins a venir Doncs, aprofito la benentesa I et convido a tu a venir aquí a l'estudi de ràdio també A presentar un dia el teu llibre Més tranquil·lament i més llarg Com ho veus? Perfecte, jo estaré encantadíssim Ha, ha, ha, fet Marc, una abraçada molt forta Abraçada a vosaltres fins i fins desabte L'actualitat en 180 segons Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país Tot el que passa a Girona i Catalunya Concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris A Girona FM La Gironina Fes una foto del terrat Que des d'aquí es pot veure en mar La roba estès al meu agost Un camp d'espigues i cargols Esperarem que passi el fred I sota l'arbre parlarem de tot Un biorritme lamental Un mar d'antenes i animals Els astronautes volen baix Els núvols passen com qui no diu res ADN Gironí ADN 92.7 La ràdio de Girona No hi ha manera de deixar-ho tot enrere No hi ha manera per tornar a començar No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes No hi ha manera de deixar-ho tot enrere No hi ha dreceres quan es tracta de ballar No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes No vull saber res del que passarà demà I si tot va bé S'encenguin els dies I si tot va bé Descobreix Girona com mai abans ho havies fet Els Quatre Rius Amb Saïd Esvall Entrevistes, gent, cultura, històries Girona pren la veu Al 92.7 FM A les plataformes i a les nostres xarxes socials Girona FM La teva ràdio La Gironina Què és allò que et porta per a tot arreu Fent girar una cosa amb la planta del teu No contamina i té bocina Segur que ja ho sabeu Sabeu què és? I estrenem una nova secció mensual Que no podia faltar en una ciutat com Girona Convertida també en capital del ciclisme del sud d'Europa Com sempre, però com mai Mariona Ferrer, periodista i delegada de l'ARA També que ens farà aquesta petita incursió mensual En una de les seves passions Cada cop menys amagades La bicicleta Primer de tot, Mariona, bon dia i bona hora Bon dia, Saïd Molt contenta d'estar aquí Escolta, és que ara ho dèiem, eh? Mira, que et podem veure cada dia portant els teus dos fills a l'escola amb la bicicleta La cua, ben feta També Els dos a darrere T'agafes tres anys que has fet més de 7.500 quilòmetres Has fet més de 7.500 quilòmetres? Només per Girona Movent-me amb els meus fills Amb aquesta bicicleta de cua llarga que se'n diuen long tails Que és una bicicleta a cargo Sí I en tres anys Sí, ha fet 7.500 Ara hi anem pel 7.700 Però per ser exactes Des de setembre del 2022 fins a setembre del 2025 Ha fet 7.500 quilòmetres per només Girona És el nostre cotxe Però si te'n pots anar d'aquí a Moscou Amb 7.500 quilòmetres i et sobren mites No, però és un exemple, no? Del que significa desplaçar-se cada dia amb bicicleta Carai Bueno, i després dels caps de setmana A part, per si de cas Vull dir, ja agafes i també te'n vas amb bici Això és l'altra passió, però més ciclista De fer bicicleta gravel per Girona Ara sí, Mariona, bon dia, bona hora I ben tornada a casa teva Avui torno, però... I aquest any, diguéssim, aquesta temporada No tant potser com a periodista Sinó com a activista de la bicicleta Ja ho dic sense embuts Perquè això d'anar amb bicicleta t'obliga d'alguna manera A convertir-te en activista Home, sí, a part ara t'he vist a tope, no? Que estàs a tot arreu una miqueta Amb el tema bicicleta No, a tot arreu no ho sé Però almenys és veure les coses amb una altra perspectiva I comencem aquesta secció Que en direm Girona pedala Aquest nom ha sonat a altres coses Però no està sonant tant Però Girona pedala Però pedala per no parlar concret de ciclisme Sinó de l'acció de pedalar d'anar Que és el que és sinònim d'anar amb bicicleta Perquè no volem només parlar de ciclisme Molt bé Doncs anem a parlar-ne, si et sembla Mariona Sí, volia dir-vos que aquesta sintonia inicial Era una declaració una miqueta d'intencions Això que deia de pedalar i no de ciclisme Girona és una de les capitals ciclistes del sud d'Europa Però a vegades ens n'oblidem Que el que és el denominador de comú d'això És la bicicleta I l'acció de pedalar I que la bicicleta és un mitjà de transport I justament recuperar Xesco Boix El gran animador infantil en català Tan necessari de recordar Amb les dificultats que tenim a nivell de llengua Avui en dia I aquesta bicicleta King Kling Que és un cant generacional Jo crec que tothom d'alguna manera la coneix I el que diu ell és Que és allò que et porta cap a tot arreu Fent girar una cosa amb la planta del peu No contamina i té bocina Segur que ja ho sabeu No parlem de mallots, ni de colots Ni de quina és una de carboni Quina és la millor marca Sinó parlem de moure'ns d'un lloc cap a l'altre I per això ens va, com en ell el dit Per començar aquesta secció En què parlarem sobretot de bicicleta Amb totes les lletres I tot el que se'n deriva en una ciutat com Girona Parlem de bicicleta És a dir, però primer de tot Què et sembla si parlem de com es va crear la primera bicicleta? Sí, perquè Clar, parlem d'una secció En un moment en què ens hem convertit Jo dic això de capital del sud d'Europa A nivell ciclista Però clar, això ha sigut un fenomen Dels últims 10 anys a Girona Si pensem una miqueta més lluny 25-35 anys És que Johnny Welch S'instal·la la Garrotxa A la dècada dels 80 Però que amb l'Ans Armstrong I com totes les grupetes I els professionals van venir cap aquí Però la bicicleta és molt més antiga I és això, un mitjà de transport Que va néixer fa més de 200 anys Llavors era un prototip bastant cutre Que no tenia ni pedals No es podria dir pedala Era allò de la roda tan grossa i tan petita Això va venir una miqueta després Primer van venir aquestes bicicletes Va ser un alemany Un ciutat d'alemany Que es deia Karl Friedrich A veure si ho dic bé Karl Freicher Von Reis Que el 1818 Va construir Un Dues rodes Que serien com aquestes bicicletes Que porten els nens sense pedals Val No? Que fan bicicleta d'equilibri Però aquestes Just després L'evolució faria Que aniríem cap a aquesta bicicleta Amb la roda tan gran al davant Perquè es van obsessionar Que sobretot la cadena I els pedals havien d'anar al davant de la bicicleta Val I no va ser fins a finals del segle XIX Que un industrial anglès John Cam Starley El 1885 Va decidir posar els pedals darrere La cadena I construeix la bicicleta Que coneixem avui en dia I que es popularitza super ràpid Perquè no és només per moure's per ciutat Sinó que també et permet Anar per zones del camp I revoluciona els desplaçaments Clar I a més Vaja, vull dir Que també es va crear un esport Que ha canviat completament La fasonomia De la ribella És llavors A finals del segle XIX Quan també arriba La bicicleta Aquí Tot arribava per Figueres Que sempre ho tenim una miqueta oblidat Sí, de veritat Però Figueres Era una ciutat molt més moderna Que no pas Girona I també cal reivindicar Jo crec que tu també ho has de dir Eren altres temps Eren altres temps Però arriba el fenomen de la bicicleta Del ciclisme, no? I això va evolucionant Fins a trobar-nos Aquesta gent avillada Amb més de 20.000 euros Al damunt Pel barri vell de Girona Perquè és que realment El que porten És tecnologia molt puntera Molt cara Tant siguin professionals Com alguns amateurs Amb molts diners a la butxaca Precisament Si no recordo malament Fa cosa d'un any i mig Vas fer un article d'opinió Al diari Ara Sobre aquest tema Justament aquest article Que jo venia d'una època Una miqueta convulsa Per mi va marcar Una miqueta Un punt i a part Jo soc periodista No tendeixo opinar Faig reportatges Articles Porto molts anys Dedicant-me Treballant al diari Ara Però amb aquest tema Just en el moment En què va haver-hi Un conflicte Bastant visible Pel cicloturisme A Girona Una pugna oberta I un debat Vaig dir Mira Necessito fer un article D'opinió Per posicionar-me Perquè al final És una cosa que parlo en conseqüència Perquè ets activista En el moment En què tu cada dia Portes els teus fills En bicicleta Que t'enfrontes a cotxes Camions Autobusos Taxis Vianants I a ciclistes En Mallot També Que et passen volant pel costat Perquè també són víctimes Dels propis ciclistes Estrangers Que es creuen a vegades Molt pel damunt de tu I exposava Aquesta meva doble faceta Aquest article es titulava Què hi ha darrere De la cicloturismeofòbia gironina I exposava també La realitat de dos mons Que canvien Perquè Girona És una ciutat Que amb 10 anys Ha canviat moltíssim Un barri vell Que tenia unes dinàmiques D'una gent Se n'ha canviat I hi ha vingut Molta gent estrangera I per una banda Parlava La meva realitat quotidiana D'anar en bicicleta Amb els meus fills I l'altra El fet de fer gravel Des de fa dos anys i pico Per això Els preciosos paisatges gironins I formar part d'una comunitat Com la Girona Gravel Girls Que són més de 300 dones Un club ciclista Que quedem Per pedalar Però sobretot és com un grup Teratpèutic I aquí coneixes molts estrangers Que no tot és blanc i negre En aquests fenòmens De la ciutat I buscava com un punt Intermig Que algú et pot acusar D'aquí distància Però per mi La gran pena D'aquest fenomen ciclista Que tenim a Girona És que això No estigui Tinguent Una traducció En veure més gent En bicicleta És a dir Tant de bo El fet de tenir tant de ciclistes A Girona Ens convertís en una capital De moure'ns en bicicleta Del sud d'Europa Que la gent Deixés els cotxes aparcats I Veiés Com de bo És poder Veure's per Girona En bicicleta I com T'ho posa tot més fàcil A més avui en dia Que tenim bicicletes elèctriques I que Fins i tot Les pujades de Montjuïc De palau O de les pedreres Te les poden solventar Però és un tema Més generacional És un tema Que ens hem d'acostumar Això Perquè tothom ara està acostumat I més a comarques gironines A agafar el cotxe Per qualsevol cosa Clar És un tema generacional I d'estatus social Durant molt de temps Es relacionava Anar amb bicicleta Com ser pobre Jo soc potser D'una generació Una mica estranya Perquè els meus pares Als anys A principis dels 90 Es van comprar dues bicicletes italianes Que encara avui en dia conservem I la meva mare Ens duia El meu germà i a mi ben petits Sense cadiretes ni res Un al davant i l'altre al darrere Per Girona Per fer encàrrecs I sempre ella deia És que és molt més pràctic És molt més fàcil I li deien la holandesa Ella és catalana De vuit conoms catalans Li deien la holandesa La holandesa Però pel fet d'anar Amb una bicicleta Que era italiana No era pas holandesa Amb els dos fills per Girona I clar Per mi La bicicleta Sempre ha sigut Una eina de transport I de posar-te a la vida fàcil No de fer oci Ni d'escapar-te Sinó Una forma De transport Ara bé S'entenia Moure's en bicicleta Com algú de classe baixa Ara no Ens està passant just al contrari Perquè la bicicleta L'associem a gent Amb molts diners Però no En el moure'ns Al dia a dia Per tant No és només Una qüestió generacional Perquè jo crec Que també gent Que ve de grans ciutats Quan ve Girona I més famílies Veuen Que és molt fàcil Anar per exemple A una bicicarga Si tens dos fills I està venint Un canvi Bastant accelerat En aquest tema Petit Però conscient D'altra manera Molta gent Està acostumada Un El transport públic Sí que és de pobres A Girona Té aquesta part Molt classista Que el transport públic Va deixar de funcionar Als anys 90 Ens el vam carregant A tots També el 2000 I avui en dia Encara És molt classista L'ús del transport públic I a més I a més I poc pràctic Per segons quins horaris I més en una ciutat petita Que amb bicicleta Pots o peu Et mous molt més ràpid Però sí que encara estem Molt avasats al cotxe I aquesta secció També és per una miqueta Fer-nos canviar Una mica la perspectiva I veure Ostres És que amb bicicleta Podem moure'ns molt millor Per la ciutat Com t'has acostat tant? O sigui Com has abraçat tant l'activisme? Al final L'activisme hi arribes Per una necessitat Bé, per una necessitat no Per una situació en què et trobes El fet d'agafar cada dia la bicicleta Comporta uns problemes O unes actituds de certa gent O uns estigmes Que la gent que va en cotxe No els té mai Primer, per exemple Utilitzar una bicicleta de cargo La gent diu Oh, però és que val molts diners Molt més diners val tenir un cotxe Evidentment Tenim-ho claríssim On te la posaràs? Bé, la pots posar al pàrquing I també posar-la en seguret És que te la poden robar Actualment, per sort No hi ha tant de mercat Per robar aquestes bicicletes Algun dia passarà Com passa al nord d'Itàlia Com passa a Alemanya O com passa als Països Baixos I sobretot a Suïssa No? I segona El fet d'anar amb bicicleta Et fa vulnerable La situació dels carrils bici No és la millor del món Però fa poc Per exemple El CEO Ter D'això en parlàvem Qui em va vendre la bicicleta cargo A un botiga de Barcelona I ell diu És que jo realment Portant els meus fills a l'escola Amb una bicicleta cargo És l'únic moment En què em sento vulnerable I això és el que m'ha fet activista I clar Jo li comentava Dic Mira A mi també me passa això Però el fet de ser dona Ja convius Amb aquesta vulnerabilitat Molt més al carrer Que no pas un home Ell diu És l'únic moment Que em sento vulnerable Com a dona Hi ha molts més moments Al carrer Que et pots sentir vulnerable Potser després El fet de sumar-hi la bicicleta No No ho és tant I al final Has de fer molt cap endavant Però tu quan veus Que és un mitjà de transport Que és necessari Que pot canviar La fesonomia d'una ciutat I la intendència de les famílies Del dia a dia Per què no explicar-ho més I per què no treballar Perquè això sí I feu xarxa Feu comunitat Entre les famílies Que Clar En això De passar-me A fer d'activista D'alguna manera Arran d'aquest article Jo criticava Una miqueta El paper de mou-te'n bici En una forma subtil Perquè És fort Que en un govern Com guanyem És cert Que tenim un tripartit A Girona Però que justament Defensava L'ús de la mobilitat Sostenible L'únic que hem vist Són limitacions A les bicicletes Ja En aquest mandat Cert Que sigui per imatge O per Una fòbia El turisme O per intentar Calmar les aigües O per calmar les aigües Sí Però Efectes pràctics El que s'ha fet És limitar El pas de bicicletes Per la força O per l'argenteria Al barri vell de Girona Això ha passat Sí, correcte Perquè Ciclistes Que hi havia Que ho entenc Anaven a gran velocitat Ara bé Tu a les 10 del matí Ja no pots passar En bicicleta Per la força Has de baixar-ne En canvi Pot passar un cotxe De càrrega i descàrrega Aquí hi ha un greu jet Ja Que no es posa En qüestió I a mi això Em sorprenia Que no hi hagués hagut una oposició Molt pública Per part de la plataforma Ciclista Diguéssim La plataforma De la bicicleta De Girona Moutenbici Va néixer el 96 L'any que ve L'any que ve farà 30 anys D'història I arran d'això Em van convidar A fer un Ells em diuen Un sopar De l'entrepà Però un debat Amb ells I vaig decidir Ostres Cal implicar-se No? Perquè no és només Criticar aquesta vida Sinó si realment Veus que això Ha de canviar I des de fa uns mesos Formo part De la junta De Moutenbici Se'n fa estrany Perquè avui Estic parlant De mi mateixa Que això No ho solem fer gaire Però ja toca No fem gaire Autobombo Però ja toca Això Mariona I en aquest temps Amb la idea De crear Una comunitat De bicicletes Cargo Fa 3 anys Quan vaig comprar-me La bicicleta Amb la meva companya Aquesta que hem fet 7.500 quilòmetres Només per Girona Teníem molts i molts dubtes I perquè aquests dubtes No repetissin Doncs era interessant Poder-los resoldre Gent que potser Està en la mateixa situació Té dos fills petits La seva intendència diària Pensen fer el pas D'una bicicleta Però valen uns diners I vol algú Que els hi resolgui En paral·lel a tot això També t'has pogut apropar Una miqueta Al ciclisme gironí Això ha anat de la mà Mentre per una banda Ara ens hem creat Aquest grup de cargos Que per cert Diumenge passat Ahi fa dos diumenges Vam Vam crear Vam fer la primera Pedalada familiar Des del Cioter I van sortir Cargobikes De totes les pedres Vam sortir més De 20 cargo bikes De gent que es mou D'aquesta manera En famílies I tot de gent Interessada En nanos petits I vam fer una pedalada Família Tot i la pluja Fins al pont major Per provar-les I en paral·lel Doncs com a periodista Si tu arribes a Girona Després de molts anys Que jo he viscut a Madrid I vam tornar Fa 4 anys Era com Vull entendre Que ha canviat la ciutat I perquè hi ha tants Putos ciclistes Que en diu molta gent Per tot arreu I un dels primers articles Que vaig fer Va ser sobretot El fenomen De dones Anant amb bicicleta Que n'hi ha moltíssim Ha crescut moltíssim I això ho detectava La Cioter A les seves competicions I vaig entrar en contacte Amb la Girona Gravel Girls Que era un club Que era un grup De noies Que tot just llavors S'ajuntaven al pont major Ai, perdó Al pont de pedra Un cop El segon diumenge De cada mes Per fer pedalades I l'Anna Giversau Que és una de les És mossa d'esquadra I és una de les És la presidenta del club I una de les grans activistes De la bicicleta Ella també va en Brompton A Girona Em ha dit Has de comprar una bicicleta I li ho tenien Dos nens petits I dic Això Aquest pijisme No sé què Però al final Vaig acabar fent el pas Total Que ara també Porto aquestes dues Facetes Facetes Bassants Que són La baceta D'anar amb bicicleta En el teu dia a dia I després Del ciclisme Al cap de setmana I de descobrir el territori I de viatjar Lúdico esportivo Amb bicicleta Sí Que són com dues facetes Que semblen Irreconciliables I el meu objectiu És que siguin conciliables I vagin a més I beguin una de l'altra A Girona Escolta'm una cosa Avui ens ha quedat força clara Perquè pedales Mariona Jo crec Avui tocava parlar de tu I amb tu Que sobretot és això Tocava parlar amb tu A partir d'aquí Per aquest Pedales Que tenim ara Pedalem D'aquí A final de temporada Que he aconseguit enredar-te Que tindrem molt ràpidament Una mica les pinzellades A partir de la meva experiència Les pinzellades A diferents temes Que he tocat Ara en el pròxim dia Parlarem més en concret De la revolució De les bicicletes cargo Entre famílies A partir del testimoni Que vam recollir La pedalada aquesta La primera pedalada En cargos De mout ambici Organitzada Durant el Cioter Europe I en concret Com et canvia I quins models De bicicleta existeixen I quin cost econòmic És a dir Per què fer el pas I aquests dubtes Que jo vaig tenir Fet 3 anys Resoltre'ls Parlant amb tu I perquè també Els oients Ho coneguin Doncs Girona Pedala Al ritme De la Mariona Ferrer Veurem Veurem Sí dona Ja veuràs com sí Moltíssimes gràcies Un dia més A vosaltres Per a tot arreu Fent girar una cosa Amb la planta del peu No contamina I té bocina Segur que ja ho sabeu Sabeu què és? La bicicleta Gling-gling La bicicleta Gling-gling Oh, que bé que s'hi va La bicicleta Gling-gling La bicicleta Gling-gling Tot el món Podrà esportar La bicicleta Gling-gling La bicicleta Gling-gling Oh, que bé que s'hi va La bicicleta Gling-gling La bicicleta Gling-gling Tot el món Podrà esportar Que és allò Que et porta Per a tot arreu I pots anar assegut I també d'en peus No rondina No li cal benzina Segur que ja ho sabeu La bicicleta Gling-gling La bicicleta Gling-gling Oh, que bé que s'hi va La bicicleta Gling-gling La bicicleta Gling-gling Tot el món Podrà esportar La bicicleta Gling-gling La bicicleta Gling-gling Oh, que bé que s'hi va La bicicleta Gling-gling La bicicleta