Josep Pallac: política i pedagogia; “Retrobant Garreta”; “La dona i el color” — cultura i música en viu als Quatre Rius

recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Aquest abril, la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la Ruta del Vi de la Dèomfordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits... Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava Girona, Diputació de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius. Dimarts, 11 de març de 2025. Hem sabut que Ocas Grassas estrenarà el nou recinte de l'acústica de Figueres per a concerts de gran format. Sold-out, també de buos, amb la seva visita a la Mirona, les trenes a la Cantonada, un mes de març que també ens serveix per donar el tret de sortida a la temporada de concerts, a la música en viu, a les samarretes de Mànica Curta, a Primavera també donar la benvinguda a la música, a aquella preciosa banda sonora que ens acompanya al llarg de tota la vida. amb música d'ahir i d'avui, veus conegudes i lletres que ens arriben, gent que canta, que ens resulten familiars i coneguts, i perquè, no cal enganyar-nos, aquells cascos que sonen amb cancel·lació de sorolles també, però veure i viure un concert des de la pista, a primera fila o al final de tot, sempre serà millor. Comença un dia nou a sobre les taulades, veient com balla la fosc com la matinada. La teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans. Un crit a l'univers i s'atrenca la veritat. Trobador contemporani, la nostra melodia i aquesta veu que ens entra a vegades a través de la nostra uida. Arnau Vila, bon dia i bon hora. Molt bon dia. Com estàs? Home, jo crec que trobador plàstic en si, però l'oficial ja sabem qui és. Home, el nostre trobador contemporani, malomen de la música. Exacte, exacte. D'ahir i d'avui Adrià Gineca ja passarà per aquí aquesta setmana. Ja passarà? Sí, s'ha recuperat també del carnaval aquest nano. Quina és l'últim concert que recordes? El de Sons del Món de Roses. Sons del Món de Roses? Sí, vaig veure precisament la Julieta, que no la coneixia. Ah, sí? Sí, sí. I... Espera't, en concert aquí em vaig anar a... Jo et feia un de Ricky Martin. No, no, no, no. Ah, bueno, i els del Recondit, del Clat de l'Estany, els petits del Clat de l'Estany amb Mamaduixa. Aniràs a Sant Mer? M'ho estic pensant. Sí, jo també. M'ho estic pensant. No sé què farem encara, però... Vé a Blaumut a presentar Abisma. I ara que ho dic en concert, sí, potser que ets el recòndit ara que ho dic, que ara aquí penso. És que ara ho estava pensant avui, ho parlàvem amb el tema de les onze del món i tot plegat, tot això de la música en viu, és que comença ara, el mes de... Sí, sí, comença ara, març, avui comencen tot, sí, sí. Comencem ara les gires, comencem amb les trenes a la cantonada i tot plegat, I avui ho pensava amb aquests auriculares nous que tinc, que quan aniu a parlar no el sento. L'últim potser va ser l'acústica de Figueres. Sí que és veritat, que em vas dir que hi eres i no em vas dir que hi era. Hi havia tan poca gent que feia mal trobar. Bueno, ja ho veiem això, però és el que et deia de tota aquesta temporada de música, i que al final un concert... No només s'escolta, sinó que també es viu. Són coses diferents. Són coses molt diferents. Llàstima que avui no parlem de música, ja en parlarem, cap problema, ja ho hem fet ara al principi. Parlarem de llibres, parlarem de Josep Pallac d'aquí uns moments, amb Joan Safont, també passarà per aquí pels Quatre Rius el Joaquim en Raba Seda per parlar una mica sobre el Retrobant Garreta. Aquest cicle que tenim a la Casa de Cultura en commemoració de l'any de Juli Garreta, impulsat per la Diputació de Girona, i també parlarem avui de fotografia en clau 8M. En qualsevol cas, Arnau Vila. Ens hi posem. Anem-hi. I avui entrem de ple en la figura de Josep Pallac. Ho fem a través de la mirada de Joan Safon, que ens porta, amb el títol de Josep Pallac a Política i Pedagogia, un retrat en profunditat d'una figura determinant, especialment pel seu llegat. Per entendre'l més i millor, Joan Safon. Bon dia i bona hora. Bon dia. Avui presentació a la 22, em deies, eh? Avui a les 7 de la tarda a la 22, sí, sí. Feia gaire que no venies per Girona o què? Home, no, vaig venir fa ben poc. Vinc molt sovint, per molts motius, vaig fer el doctorat aquí a la Universitat de Girona, i tinc relació, tinc família també aquí, o sigui que vinc a menjar, és part del meu escenari. Sempre és bona excusa, eh? Sempre hi ha una bona excusa, i a més, sortint de Barcelona, amb 30 minuts, soc a Girona, és més a prop que segons quins llocs de Barcelona. Això segur, i més si toca parlar d'una figura com és Josep Pallac. Exacte, molt relacionat també amb Girona, òbviament. En aquest sentit, entenc que, per alguna cosa, té un parell d'escoles amb el seu nom, una per exemple Figueres. Sí, exacte, a Figueres perquè hi va néixer i perquè hi va créixer i el llegat Figarenc jo el destaco en el llibre perquè és important aquest pòsit polític i cultural en el qual neix. Ell neix al 1920, és un adolescent durant la República, un jovenet durant la guerra, però, clar, ja ha tingut temps d'introduir-se al magma cultural i polític de Figueres, del republicanisme federal, del món del seu pare, del món de l'escola, de l'institut, que abans fora de micro en parlàvem, no?, a l'Institut Ramon Montaner. Per tant, és molt rellevant el Pallac Figarenc, però també és important, en un institut d'aquí Girona, el Jaume Vicenç Vives, on ell fa classe de COU, d'un COU experimental al 69-70, on bé, els que el van tenir de professor van quedar alluernats, van quedar sorpresos perquè era un professor totalment diferent dels habituals a l'època. Més enllà d'aquest repàs bibliogràfic, qui va ser José Pallac? Josep Pallac va ser un home que va viure amb una gran passió i amb una gran precocitat. Va néixer, com deia el 20, va morir el 77, encara no havia fet els 57 anys, i al llarg d'aquests pocs anys que va viure, aquests cinquantena i escaig d'anys que va viure, va dedicar-se amb cos i ànima a dues grans passions, a l'educació, a la pedagogia i a la política. I va travessar els grans esdeveniments del segle XX, almenys des del punt de vista català, però també europeu. La República, la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial, l'exili, el retorn, i per tant l'inici de la transició va cremar tapes d'una gran rapidesa i va viure sempre amb una evidesa de posar-hi alguna pedra en la construcció d'una societat millor. Protagonista en un escenari completament canviant i effervescent. completament effervescent, completament canviant, és que és el que et deia, ja ens hem de posar en la pell d'un noi que 16 anys esclata la guerra i ell ja està fent mítings, ja està fent articles, passa de fer articles Bolletí escolar, hem anat d'excursió i tal, a fer anàlisi polític en pocs mesos. I després té l'experiència de la guerra civil, a més des del punt de vista del PUM, per tant des del punt de vista heterodòxic, i amb baralles i amb persecució dins del mateix bàndol republicà, però també té la sort de viure a França durant la postguerra europea. Per tant, el creixement de la societat i també la preocupació per l'educació que li permetrà estar en les reformes educatives que es fan a França i tot això farà que quan vingui a Catalunya al final del franquisme sigui un personatge que tingui un cabal d'experiències impressionant i una mirada pròpia i una aportació molt destacada, ja dic. tant en la pedagogia, amb aquesta experimentació i modernitat que ella ha pogut tenir a França, però també doncs participant en la renovació aquí i com amb la política, evidentment, creant un moviment polític i un partit molt connectat també a les essències europees. En aquest sentit, tu parles que el personatge no es pot entendre sense aquestes dues facetes, la de polític i la de pedàgoc? Totalment, totalment, perquè ell no les distingeix i alhora també tenim en compte que és un polític que no es dedica exclusivament, en cap moment de la seva vida, a la política. Potser ara ens sembla una mica sorprenent que el dirigent secretari general d'un partit, l'endemà del Congrés, on ha estat fent discursos, transaccionant esmenes, fent acords, l'endemà se'n vagi a fer classe, però va passar. Va venir el dia abans de morir-se Havíem tingut el tercer congrés del Partit Socialista Regroupament a Barcelona i l'endemà li deien no, descansa perquè fas cara de cansat, has sigut molt esgotador. Diuen no, tinc els meus alumnes a Girona i he d'anar. a fer classe, i els seus alumnes van ser dels últims que el van veure. I per tant, en la seva vida personal mai va deslligar-ho, però és que també hi havia una consciència que la pedagogia servia per fer ciutadans més lliures, ciutadans més cultes, ciutadans més implicats en la societat. És el que te n'anava a dir, és una metàfora perfecta, segurament, del que ens falta ara. Segurament, les comparacions a vegades no són odioses, no?, que diuen, vull dir que a vegades les comparacions són complicades també de fer, perquè bé, ara estem en un altre moment, però potser senyoren aquests polítics que feien i que el que feien, el que deien ho feien, I el que feien, doncs ho feien ben fet. I era més que, doncs, sabien jugar amb l'idealisme i el pragmatisme alhora, però no feien molà coloms. En aquest sentit, en aquest títol, com ens redescobreixes la figura de Josep Pallac? El Josep Pallac és un personatge que sempre ha quedat el dubte, el comentari. Què hauria passat si no s'hagués mort? Quin futur li esperava? Quin líder hauria estat? Com hauria sigut la política catalana amb en Pallac viu? Jo tot això ho deixo de banda. Un historiador no pot fer de futuròleg ni de novel·lista, tot i que el llibre té tocs narratius molt evidents, amb un estil... doncs amb tècnica narrativa. Però deixo de banda tota aquesta especulació i em centro en relatar aquests 56 anys de vida que al final de la lectura la gent pot pensar Què hauria estat si hagués viscut, òbviament? Però això ja serà qüestió del lector, després de llegir aquestes pàgines, veure quin líder era, quin personatge era, quines capacitats tenia, quines relacions tenia. Va morir massa jove? Home, òbviament en 56 anys l'any 77 era jove. I a més va morir en un moment que tot semblava indicar que tindria un paper polític. Vull dir, va morir d'un atac de cor. A més en aquell moment aquí al Trueta no hi havia unitat coronària, el van haver de portar. Vellbitxa, alguns diuen que s'hi hagués hagut, però això són especulacions, que s'haguessin portat aquí al Trueta, doncs hagués viscut, això ha sigut sempre un tema de discussió, però el cert és que va deixar molta orfandat, va deixar una sensació que se n'havia anat abans d'hora, òbviament, sí, sí. I ja sé que no ho poses al llibre, però què hauria passat? El que podem imaginar és que hauria estat un dels líders de la Catalunya del postfranquisme i de la transició, perquè per la seva capacitat, per les seves relacions, pel seu pensament, per la seva carisma, Tots els que el van conèixer recorden que era un home carismàtic, empàtic, seductor, per tant tenia moltes capacitats per ser líder. I alhora podia pactar amb diferents forces, podia teixir acords, bé, jo crec que estava cridat a ser algú important. Ara, dir si hauria estat president, conseller d'ensenyament, que per cert és el que a ell li importava, participar activament en la política educativa, no ho sabem, no ho sabem i no ho sabrem mai. Clar, és que tota aquesta manera de definir-lo també inevitablement genera molta tensió amb rivals del mateix bàndol. Sí, sí, clar. Això ja ho havia experimentat ell des de... des de l'inici, perquè en la guerra civil ja veu que des de la teva pròpria trinxera és on més mal et poden fer. El foc amic. I per tant, l'experiència del PUM, que era el seu partit, amb la persecució que va portar-li a terme el SUC amb el suport darrere de la KGB, dels russos, però després a la transició també els atacs que rebia per la seva defensa de la socialdemocràcia, i li deien que era una gent de la CIA, que estava pagat pels americans, que era un mere administrador del capitalisme. Això també va patir molt i malgrat que ell feia per manera de distanciar-se i no fer cabal d'aquests atacs, òbviament se sentia. I això ara estem parlant de tensions globals, però si anem a la part local, tu m'ho deies abans, aquesta escola on vaig estudiar jo, que es deia Josep Pallac, també va despertar una mica de bolsoira? Sí, tant. Quan es va decidir batejar a l'escola de les franceses, que ell hi havia anat en algun moment de la seva vida, com a Josep Pallac, totes les forces de dretes que venien del franquisme van posar el crit al cel, no? era un revolucionari que la guerra havia anat amb pistola i que doncs era un desitjable pel seu punt de vista i li posaven a una escola que havia sigut de monges, vull dir que van haver de les autoritats i l'altre dia que van presentar Girona doncs hi havia una, no sé si era la directora o una de les responsables de l'escola, l'alcalde del moment i ho van recordar aquest aquest episodi. També la Irene Rigau, que llavors era inspectora d'ensenyament i que després va ser consellera, també m'ho va explicar, que hi van haver moltes tensions a l'hora de batejar l'escola Josep Pallac de Figueres, que em sembla que és un nom que em sembla de tota lògica, un fill de Figueres, pedagog, quin lloc millor que posar-li que una escola, no? El nom. Va ser un avançat a la seva època. Home, òbviament ho va ser perquè va defensar la socialdemocràcia quan no estava de moda. Després molts dels que l'atacaven van anar darrere seu afegir-se a la socialdemocràcia però ella no ho va veure. Molts dels que en aquell moment defensaven idees d'un socialisme més revolucionari, en pocs anys es van convertir en homes de govern que defensaven la permanència d'Espanya a l'OTAN, que defensaven el lliure mercat, que defensaven el tancament d'empreses públiques que no funcionaven, per tant al final sí que van ser els gestors del capitalisme que li deien al pobre Pallac. En aquest sentit, creus que potser la socialdemocràcia actual hauria de llegir-se el teu llibre? Home, estaria bé. Però intentar recuperar tota aquesta crisi de valors que hi ha actualment a la socialdemocràcia. Estaria bé perquè jo crec que a vegades tornar als clàssics sempre és inspirador. En Pallà, que era una persona que no es quedava en el passat enclat, sinó que mirava al futur i utilitzava el passat per obtenir lliçons de cara al futur, doncs crec que sempre va bé. I era un d'aquells perfils que marcava el camí. Sí, sí, òbviament, òbviament, sí, sí. Marcava camí encara que això fos una tasca ingrata. Perquè a vegades el qui va al davant rep i és més segur anar a la cua, o al mig. I el que va obrint camí a vegades se troba tota mena de perills. Suposo que la figura de Josep Pallac ja la coneixies, però què t'ha sorprès de tota aquesta recerca? Què has après que no sabies abans? Sí, la coneixia, però tampoc hi havia aprofundit. El que m'ha sorprès és aquesta precocitat, aquesta passió, aquesta implicar-se fins al fons, fins i tot no fer cas d'advertiments, d'aprendre-s'ho amb més calma, sinó anar per totes, aquesta vocació d'optimisme fins al final realista però optimista i amb capacitat de superar totes les situacions malgrat que les va viure de molt magres. No sé què hauria passat si no haguessis vingut aquí a la ràdio, però el que sí que passarà sense dubte és la presentació d'aquesta tarda. Segur que algú vindrà perquè ens ha escoltat i per això us agraeixo molt que m'hagiu convidat avui a venir a la ràdio. Per tant, moltes gràcies. Només faltaria. De fet, aniràs acompanyat de l'Antoni Puigbert i del Salogú Marquès. Sí, sí, dos devots alumnes en diversos aspectes, un de l'institut, l'Antoni Puigver, com deia d'aquest covo experimental, i en Salomó Marquès, a la universitat, com a d'eixeble pedagògic. Dos magnífics gironins que segur que permetran una conversa molt rica sobre el personatge. Doncs per redescobrir una mica més la figura de Josep Pallà, que aquesta tarda llibraria 22 a partir de les 7 de la tarda. Joan Safont, moltíssimes gràcies per passar per aquí. A vosaltres. A tu! A tu! A tu! Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb saïd es vaig. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La gironina. separats tiren la canya a prop de la plaça d'Espanya hipsters amb barba i ulleres s'han perdut per les cotxeres apareixen quan és fosc els deuners amb volants i un camell falagós a l'estació de Sants ex-molingues reciclats disfressats de runners periodistes cremats que viuen de fe van-hi arribant a Ciutatella cantautors que ja no canten i a la porta de l'ovella quatre guiris no s'aguanten aturats amb tres carreres enxufats que només cobren regalets per les aceres jubilats que maniobren policia un carreró amb un grup de percussió, prop de la plaça del sol, perquè tombin els turistes, la rambla l'han conejat. Ja no queden artistes, els músics han marxat, quatre chinos fent retrats, canaletes ja s'allunya i no queden indignats a la plaça Catalunya. Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus, els tristons són alegries i obrim portes sense claus. Quan es mor la rutina a un racó de la ciutat, Barcelona serà. La de la setmana tràgica, la que odia l'extraradi, la que viu una nit màgica un dimecres a l'estadi, la bonica, la incelobra, la de l'ambient de l'Arena, la que un 12 d'octubre sent vergonya aliena, la dels grups acollidors, la que dora les cabines i crema contenidors i destrossa les cabines. No hi ha cap respecte per la música en directe i no tenim projecte per donar-li vida. Quan es fan foscos els dies i deixem de ser esclavs, les tristons són alegries, sovint portes sense clavs. Quan es mor la rutina... Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. I obrim l'apartat d'agenda i és que, com hem comentat abans, la Casa de Cultura de la Diputació de Girona reivindica Juli Garreta com un compositor polièdric i també, per què no dir-ho, em motiva aquests 150 anys des del naixement de Juli Garreta. Tot això ha impulsat un cicle Un cicle a la Casa de Cultura que ja van començar la setmana passada. I per parlar precisament d'aquest cicle Retrobant Garreta, parlem amb Joaquim Rabaceda, que ell és comissari d'aquest cicle a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Molt bon dia i molt bona hora. Si no m'equivoco ja va donar el tret de sortida la setmana passada, eh, el dia 7. Sí, el dia 7 va haver-hi un concert de piano. Van tocar l'integral de la música escrita originalment per Piano Júri Garreta. Va ser un concert on vam sentir per primera vegada unes obres que no s'havien tocat mai en públic. En aquest sentit, com vau articular el cicle? Més enllà d'aquest primer concert, quin era el motiu d'intentar impulsar aquest cicle retrobant Garreta? El motiu és que demà farà 150 anys del seu naixement. i per tant volíem fer-ho ja en el mes de març per afegir-nos en aquesta conmemoració, aquest inici de l'any Garreta, i la idea era d'acostar-nos a Garreta amb una mirada que ajudés a ampliar el coneixement que es té. Garreta és sobretot conegut per ser compositor al Cerdanes, realment és una figura clau de la Cerdana i del món de la copla, però no només va ser això, sinó que va ser un autor que va ampliar la mirada en la composició sinfònica, en la música de cambra, i aquesta és l'idea del cicle. Per això hem començat amb la música per piano, perquè, segurament, la gent quan pensa en garreta, pensa en Cerdanes i en copla, i hem començat amb piano, amb cap Cerdana, i continuarem avui amb una conferència sobre la seva musea de cambra. La setmana que ve hi ha una, ja dedicada a les Cerdanes, però més enllà de la copa també les Cerdanes Sinfòniques, les Cerdanes... també com una música per escoltar a casa en piano, i acabarem amb una conferència dedicada a la música orquestral, al gènere que, possiblement, Garreta va tenir com el més difícil i el més desitjat d'excel·lir, que és el que va acabar fent als últinats de la seva vida. Clar, i més amb el títol, que ja és tota una declaració d'intencions, que és Retrovant, Garreta. Sí, sí, exacte, això és... la gent... part de la gent que coneix Garreta és tornar-lo a mirar amb una mirada que ampliï. I aquell que no coneix Garreta, que evidentment també n'hi ha, hi ha gent de Girona que es pensa que és un metge pel carrer que té dedicat Juli Garreta. Vull dir que la gent que no el conegui doncs que pugui aprofundir-hi i trobar-lo d'una manera d'una manera atractiva i sorprenent, potser. I és el que dèiem, tot això seguit amb un cicle de conferències que tenim ja ben aviat. Sí, avui era la primera que n'estudio, aquesta tarda a les 7 a la Casa de Cultura i cada dimarts, cada dimarts la setmana que ve amb l'Anna Costal que ens parlar de les Cerdanes i l'últim dimarts Serà en Joan Gay que ens parlarà de la música sinfònica. La gent de Girona coneix prou Juli Garreta? Això és difícil, perquè és un judici de valor. Jo crec que Juli Garreta es coneix... Déu-n'hi-do que es coneix. Possiblement no coneix prou en el sentit que quan escolten altra música de la que coneixen se sorprenen i veuen que és un compositor d'una dimensió i d'un abast més gran que es podria imaginar. En aquest sentit, possiblement no es coneix prou. Però no com una reivindicació del coneixement de la gent, sinó com una celebració de fins a quin punt es poden arribar a sorprendre de la quantitat d'obra, de la qualitat d'aquest obra que va fer Juli Garreta fa 100 anys. Doncs per retrobar-nos amb Garreta, ja vam començar la setmana passada, si no avui dimarts, si no cada dimarts, intentem doncs conèixer una vessant més o una cara més de Juli i Garreta en aquest 150 aniversari del seu naixement. Joaquim, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb vosaltres. A vosaltres, moltes gràcies i si podeu ens veiem aquesta tarda a La Casa del Cultura. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el més de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de l'ADEOM. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits... Entra vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava Girona, Diputació de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina. Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM que la paret m'he apuntat ben amunt, m'he acostat la lluna amb el gallet. Una bala brillant travessant la pols de l'infinit, més llunyà, més enllà del que pot assenyalar cap dit. Ara peso el temps a una balança i tenyoro el ritme constant. Hi ha minuts que ens duen l'equipatge i d'altres un instant. Els motius serveixen com a plantar i jo rego cada matí interiors i plegs en una manta versus el coixit. Ara aquí present, ara aquí present No diria res que no pogués sentir Mir-la amb els ulls com qui busca un record insect. De metralla vaig fer aquest somriure que m'aguanta el cap. De baralls la saviesa que decora tanta realitat. Ara peso el temps a una balança, t'enyoro a ritme constant. Hi ha minuts que ens duen l'equipatge i d'altres un instant. Els motius serveixen com a planta i jo rebo cada matí interiors i plegs en una manta versus el cos. Ara aquí present, ara aquí present No diria res que no pogués sentir Ara jo aquí, ara jo aquí Ja no sento res del que no pugui dir No hi ha crit ni bandera, no hi ha vent que bufi tan, tan fort. Ara aquí present, ara aquí present... Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. I ja encarnant la recta final del programa d'avui, toca parlar de fotografia. Troca a parlar de l'exposició que tenim en marxa des del passat 6 de març fins al dia 31 d'aquest mateix mes a l'Espai Cívic Mercadal. La dona i el color, aquesta exposició de fotografia que han impulsat els alumnes del curs de fotografia en mòbil, precisament al Centre Cívic Mercadal, a l'Espai Mercadal. I per comentar la jugada, ens acompanya Incombustible, doctor Josep Maria Sirvent. Bon dia Igonora. Bon dia, què tal? I polifacètic tu, i per què hem començat parlant de Josep Pallac? Vull dir, estem parlant també amb un home avançat al nostre temps, com no podia ser. Doncs sí, efectivament. Mira, ja l'any passat vaig començar un curs de fotografia amb la professora Paula Fernández, un excel·lent fotògrafa, i que fa aquests cursos de mòbil, i vam començar aquest any amb un grup de sis persones, Mira, tres dones i tres homes, paritària. Ella va pensar, estàvem treballant el color. I va dir, ui, i si féssim una exposició, un motiu del Dia Internacional de la dona, en què el protagonisme salportés la dona, les seves professions, o professions una mica amagades, no? I el color. I nosaltres, bueno, ràpidament tots, d'acord, d'acord, però serem capaços, vinga, a capturar imatges de la quotidianitat i aquí està l'exposició. Clar, jo tinc les imatges aquí davant que les podem anar repassant, de fet estan al seu Instagram, eh? JM a Sirvent, vull dir per qui les pugui anar veient mentre nosaltres les comentem, perquè ja comencem amb la portada i entrem de ple. Aviam què ens expliquen. Aquesta primera que està aquí a l'Instagram la deixarem pel final. La deixarem pel final de tot. Entrem amb la segona, que com no podia ser d'altra manera, entrem en un ambient sanitari. Quina és? Ah, no, és aquesta la que m'has dit que passem a comentar. Passem al final. Doncs, comencem amb fred i silenci. Fred i silenci. Mira, aquesta és de Jordi Poc, de l'amic Jordi Poc. El tanto han volgut posar el segon cognom, en honor a les nostres mares. I tant, tothom té pare i mare. i descriu dues dones passejant aquí per Cadaqués, d'aquí el color blanc i gris, d'un dia fred d'hivern. És maca, aquesta. És que els de l'Empordà ho sabem bé, que Cadaqués a l'hivern és una altra història i que ens agrada molt també, perquè està a mig buida i ens coneixem tots. Aquí he de fer una cunya i és que totes les fotos Tots anàvem a portar de dos a tres, la professora Paula la s'ha seleccionat, i nosaltres hem elaborat el títol i el text. Llegirem només el text de la del final, perquè si no es faria molt llarg, però que fins i tot també hem muntat, junt amb el tècnic del centre cívic, nosaltres l'exposició. Ah, mira com ho... Imagina't. Següent, aquesta és de la Isabel Zómez, que és una esportista normal, que té aquí les peces de quilos i quilos, i que està fent un esport... Aixecar ferro. Sí, que habitualment ho associa a homes per a aquest pes. Després la següent és una dona, aquesta foto és de la Carme Amer, que és una dona que està fent teletreball i fixa't que té una actitud directiva, no? Sí. També que cada vegada que abunden menys les dones en llocs de direcció. I amb l'Andy Warhol de fons també, que és tota una declaració neoliberal. És una foto maquíssima. La següent són unes dones que estan fent ràdio. La següent és la que il·lustra la portada. Perdona, l'anterior que he dit que eren dones és de La Mercellador i Figueres. I aquesta que és la portada torna a ser de Jordi Poc i veieu que és una... Una dona que està passejant per Cadaqués amb una cara de fred o de vent. De vent, de tramuntana. Exactament. El títol és Gaudín del Blau i la tramuntana. Ja veieu que la portada és molt maca. Està utilitzant aquesta foto i és xulíssima. Aquí hi ha la multiplicació, la de següent foto, que és del Xavier Invert. i que és una mateixa persona que es multiplica amb diferents reflexes. Joan em Miralls, que em sembla que és en un museu. Museu de la màgia, potser, de Barcelona. Molt bé. És així. Però veus que hi ha aquest clar-oscur, blau, morats... És molt maca. Aquesta següent és de la Marsellado també, ella és llevadora, i veieu que és una llevadora que està escoltant, amb una trompeteta d'aquestes antigues, la panxa d'una embarassada que està aquí amb el seu home. Aquí el protagonisme la té la llevadora i la dona. L'home està aquí contemplant. Com les monges. És el que tocava, aquí, en aquest cas. I com a la vida. No ens enganyem. Aquí hi ha la següent, és d'un reflex amb un mirall d'una perruquera. És aquest joc de miralls. Aquí hi ha la següent, és de la Isabel Somes, que és aquesta nena amb el nas de pallasso, molt de color, marrons, vermells, i aquesta actitud tan festiva que presenta. La següent, aquesta ens agradarà, per Nil. Sí, aquesta l'he fet jo. Aquesta és de Josep Maria Sirvent i Calvera. Tot vermell i negre, que és una talladora de pernil. Habitualment, hi ha una exposició aquí a la costa que diu, o concurs, Cortadores de jamon. Aquí la Teresa està tallant el pernil, amb un arte bestial. A mi m'han dit que aquests en els casaments cobren una pasta. Ja veus, és dignificar aquesta professió i predomina el vermell. Dignificant més professions, tenim bombers. La Bombera, aquí al mig. Aquesta és d'en Jordi i és una foto clarament vermella. Aquí, finalment, hi ha una que és de mimetisme. Aquesta m'agrada. És maquíssima, que és del Xavier Invert. I aquesta final és el cor del mercat, és meva, predomina el blau i el gris, i és d'una peixateria d'aquí, del mercat del Lleó. Del mercat del Lleó. Que aquesta l'ha fet jo i, bueno, estic molt content d'haver-la fet. I també de la teva autoria, ara sí, comentem la de Guardianes de la Vida. A Guardianes de la Vida, exactament. Mira, aquesta, enllaça'm un tuit que he fet tot just ahir, perquè ahir era l'aniversari, del primer ingrés a UCI de Girona amb Covid. Fa cinc anys. Fa cinc anys que tots... Era ahir. I amb aquesta conmemoració jo vaig posar aquest tuit, aquesta foto. Aquí hi ha una foto en què es veu el treball d'unes infermeres que tenen una cara d'espantades horrorós, perquè ens en enfrentàvem amb un problema que no sabíem com podríem abordar. I jo, com una mica cap d'aquesta història, vam arribar a formar vuit ofis, vuit totes provisionals. Vam atendre 1.300 pacients. Jo volia retre un homenatge a l'enfermeria i vaig escriure això. Guardianes de la vida, en la fredor blanca de la UCI, en l'ila de la mascareta trenca la monotonia, simbolitzant la fortalesa i la sororitat. La mirada intensa de la infermera reflecteix el pes de la pandèmia amb esforç, entrega i resistència. Durant la Covid-19, ells van ser l'escut invisible sostenint la vida a les seves mans. Aquest és l'escrit que està a sota de la foto que he presentat amb un grup d'enfermeres treballant en una UCI. ¿Vostè recorda aquell primer dia on te'l va entrar? El recordo, però perfectament. I, per mi, tota aquella fase de sis onades em va provocar un revulsiu dalt a baix. A partir de la sort, és que jo soc optimista, veig la vida diferent, potser. Però va ser un cop de realitat. Sí, però a partir de les hores jo crec que ho transmeto aquí a vegades quan vinc a parlar de temes de salut, d'optimisme, d'acceptar aquelles petites coses, de disfrutar de la vida, gaudir de la fotografia, gaudir de l'art, gaudir de la poesia. Retre, quan pots, un agraïment, un homenatge a les persones que vas veure com van donar la vida per a tots nosaltres. T'han passat volant aquests cinc anys? Sí, han passat molt ràpid. Sí, sí, jo vaig a... Però sembla lluny. La gent s'ha oblidat totalment. Em sembla molt i molt lluny. Aquesta és po que hem fet. Amb l'ajuda també de l'Ajuntament, que ens ha finançat la impressió i tal, jo convido que la passeu a veure al Centre Cívic de Mercadal, perquè gaudireu sobretot de la foto. i el text, i després sapigueu que ho han fet tot en equip, uns fotògrafs amateurs, però que ja han deixat allà la nostra sapiència, i després la professora que ens ha dirigit tota... Bueno, en fi, no sé, és una exposició que fins i tot es podria muntar a un altre lloc. perquè té una qualitat molt important. És que m'has animat a participar en el curs i tot. Clar que sí. Mira què et dic. Si us agrada la fotografia, aprendreu moltíssim. I ja veieu els plats, el que estic publicant jo a l'Instagram i tal. Vull dir que endavant. Se passa molt bé. Tornau, t'agradava també molt la fotografia, me'n recordo tot. Sí, jo vaig estar en nou paisatges, però sí que, per exemple, muntant la fotografia, Sí que eren paisatges nocturns. Eren curiosos, sí, eren de mal. Eren peculiars. Era molt curiosos. És veritat que està molt bé aquest curs. Hi havia molts mussols. Sí, molt molt. Està molt xulo. Es porten molt bé els alumnes, no? I ja veus que hem estat capaços de muntar una expo. fotogràfica, amb la direcció de la profe, evidentment. I els centres cívics que estan jugant un paper molt important, allà està l'exposició pel qui vulgui gaudir-ne i els textes també expressen molt el que vol dir la fotografia. Això fins al dia 31 de març. Fins al dia 31 de març està al centre cívic Mercadal. Doncs mira, jo sí que sempre dic que aniré a tot arreu, però aquesta vegada sí que hi aniré. Si vols t'hi puc acompanyar i t'aniré explicant com ha anat tot. Doctor Josep Maria Sirvent, doctor, cuiner, fotògraf, o sigui tot, tots els papers de l'UCA. I sobretot el que deia abans, valorant les petites coses i amb optimisme, perquè la vida És... és una cosa que passa ràpida. Anava a dir jo volia ser... jo vull ser com vostè de gran, però no és que jo vull ser com vostè ara. No vull esperar... Vinga, no exageris. Moltíssimes gràcies per tot. Molt bé, bon dia. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. La primera vegada et vaig xocar No sabies si anava disfressat, botes que en Pérez arrecava el nas, i els cabells, més llars que ta germana. No era pas petit, i estava ple de gent com cada nit, travessant els gots i els teus amics. Aquests ulls et feien mal de planxa. Però era tard, tenies una cita a l'endemà, Vas creuar la porta i us va mirar, però que poc, sense dir ni un sol mot, finalment va donar-te un risc de cunyat. De res no et va servir ficar-te al llit, tancant els ulls on tenies aquí. vas cridat a la ciutat cordada. Vull vendre's a les onze puntual. Ja eres a la porta d'aquest bar. Tres whiskies nards i cinc hores més tard vas marxant a la cua entre les cames. I ara estàs No l'has tornat a veure en cap més de mar, i tant s'espera un an per recordar. No ho capstem, però tindràs algun estrany i tot el que hagués pogut ser mai serà. Mentre els teus amics, tan ben vestits fan bromes. Aquells van per dir que tu també es te vas triar. Diu testigo i tu no pots mirar. I arrestar. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.