Els 4 Rius Dimarts 23/9/2025

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Dimarts 23 de setembre de 2025. Ahir parlàvem sobre la programació que tindrem a la sala del planeta. Aquest matí hem començat a beure també un glob de cafè amb la presentació de la pel·lícula de maduresa de Jordi Esteve. Seguirem en uns moments parlant de llibres, que Gavarres ens ha portat la seva última novetat. Tot això en una setmana on, ja ho podem dir, dijous anem cap a la Mercè a fer ràdio. Ja veurem per què. El que sí que és cert és que entre una cosa i l'altra ja ens hem, o en aquest cas ja hem parlat, o ens hem arribat més ben dit a l'inici de la tardor i també al final de setembre. Entretant, nosaltres seguirem passant revista del que tenim a Girona, que no és pas poc. I acaba d'arribar fa una estona amb un jet privat des del teatre aquest de París, assistent a la gala de la pilota d'or, finalment nominat, però no guanyador. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Home, la veritat és que, depèn de com, jo potser arribaria amb un cotxe o algo més humil, perquè amb un jet... Què vols dir? Home, home, no, un jet privat. Un jet privat. Carai, vull dir... Sí, no sé. Tu te l'esperaves que se l'emportés al bo de l'Husman? Home, la veritat és que en Llamin-Llamal encara potser és una mica verd, li faltaria un plus més encara, eh? Sí? És bo, però saps allò? Dius, l'any que ve... Jo crec que està pel Champions, eh? Vull dir, com que l'Husman va guanyar la Champions... Sí, pot ser. Jo crec que és per això. Però sí que és veritat que, home, li falta la motivació aquella de dir hòstia, l'any que ve serà, saps? I també és por, eh? Això, perquè això vol dir que l'any que veurà més... Jo el que sí que sé, i ho tinc claríssim, és que és que és molt jove. Escolta, tota aquella gent, tota aquella gent que hi ha a la gala no té els premis que tens tu. D'això no estic segur. Home, mira... El premi... Els passabristes no els tenen, això és veritat. Exacte, t'anava a dir. El reconeixement dels passabristes de Banyoles... No, no, sí, és veritat. Ni el Laminya Mal, ni l'Osmán Dembélé... Ningú d'aquests... No, no. Té una placa com la que tens tu a casa. Això és... Sí, no, no, no. I la placa és maca, són figures allò ben fetes artesanals, de fang, i de cuidad-ho amb això, eh? Sí, no és un empilatador, però és una figura de pessebres. Què estàs maquinant pels pessebres d'aquest any? Mira, doncs el tinc... T'obriré cada dimarts. No, doncs el tinc força, força ja encarrilat, eh? Sí? Sí, sí, sí. A veure, avança-nos alguna coseta, no sé... Aquest any serà plujós i fosc. Plujós i fosc? Sí. Hi haurà efectes especials com a avatar? No et pensis, estic maquinant algun tipus d'aire que pugui ficar amb un motoret que fa aire, a dins, petit, que es mouin les fulles, i... Cuidado amb això, eh? Que ets el rei de maquinar, ja ho sabem tots. Vull dir, això només faltaria. A més, ja t'ho he dit, també dijous, que ens anem d'excursió una altra vegada. Sí, és veritat. Tu que ara agafat trastos. Cap a la Mercè. Ja t'ajudarem, si de cas. Sí, si no hi saps com vindré. Sí, clar, com Miss Daisy. Jo sempre ho dic, sempre que sortim a fora, tu vas com Miss Daisy, assegut allà, et porten... Vull dir, després et queixes del jet privat i del no sé quant. Sí, noi. Si et porten a tot arreu, a tu. Sí, però després la ràdio sona, eh? Totalment d'acord, mira. Les coses com són, sempre hem d'arribar amb els deures fets, i l'Arnau Vila, una altra cosa, no, però els deures fets, sempre. Sí, més que podem, sí. Sí, podem, sí, vaja. Sí, podem. Sí, podem, perquè hi ha vegades que fa mal sonar. Escolta, no parlem de coses que passen fora d'aquí. Aquest tenim ara. Exacte, en qualsevol cas, avui, si et sembla, començarem parlant de llibres, el Gercei amb caputxa, del Joan Trias, que en uns moments ja començarem a comentar, tot això, seguirem també en directe als Quatre Rius amb més coses, i per últim, que passarà per aquí, el doctor Josep Maria Sirvent, que ja comença curs amb nosaltres. Doncs mira que bé. Ja era hora, eh? Sempre és elegant escoltar el doctor. És que sembla tot molt lluny, eh? És que jo ara hi penso, l'última vegada que devia venir. Fa molt, sí, potser va tres mesos, potser. Clar, devia ser el 20 de juny. Sí, ben bé, ben bé. Sí, també, no és que ens haguem enfadat, és que el 20 i pico nosaltres vam marxar de vacances. I clar, vam tornar. T'he vist algun cop que passava per aquí davant, eh? Cada dia. Cada dia passa? Cada dia passa. Ah, sí? No l'he vist un cop. Si t'hi fixes, això és com el cometa Halley, i t'hi has de fixar una miqueta, vull dir, i ho va passar per aquí. I deixes te la, també. No, però t'anava a dir, és que jo ara hi pensava i dic, és brutal, però és tot just el segon dimarts de temporada, i se m'ha fet llarguíssim a la setmana. Però molt llarga. Doncs això acaba el juny, eh? Ja ni me'n recordo del que vaig fer dilluns de la setmana passada. Això acaba el juny, eh? Ja, ja. El 26. El 26. Buah. En fi. Si et sembla, Rau, em sembla que... Comencem. Sí, és una manera molt poètica i molt introspectiva de començar, si et sembla. I com hem comentat abans, presentem el Jersey amb caputxes, el nou llibre del Joan Trias, en aquest cas consultor en Polítiques Públiques, també professor universitari. És la novetat que ens proposa l'editorial Gavarres, que em sembla que deuen d'estar ara mateix en l'estand de la setmana del llibre en català, però, bueno, per això, deixem-vos tranquils en ells i, si et sembla, doncs anem a molestar el Joan Trias. Bon dia i bona hora. Molt bon dia i gràcies per l'oportunitat de ser aquí. No, Manuel, només faltaria, has passat per la setmana o què? Sí, i vaig a ser dissabte. Sí. Molt bon ambient, molta gent, els llibres de Gavarres, òbviament, allà. Molt bé. És que ara et ve el canvi d'ubicació, eh? Que abans es feia allà, me'n recordo, el moll de la fusta, de la fusta. Crec que era tot desengelat i tal. Bueno, ara entenc que la passeig amb els companys, millor, no? És molt gran bé, l'ubicació està molt bé. Bueno, ja hi anirem a la setmana del Llibre en Català algun dia, no, Arnau Vila? Sí, jo. Quants anys fa que no hi vas, tu? Si em permets. Sí, vaig anar-hi... El 74, eh? Més o menys, no. No, l'any passat no. La segona edició sí. Vull dir, fa un parell d'any sí, vaig anar a fer un vol. Parlant de venir, quan feia que no passaves per Girona, ara? No sé si treballes aquí o... No, jo visc aquí. Vius aquí, Girona, eh? Visc aquí. Ah, molt bé, t'anava a dir. Va, passem a parlar del Jerseis amb Caputxa. D'on va sortir la idea d'aquest llibre? O sigui, en quin moment agafes i dius, vinga, va. Ostres, aquesta és una bona pregunta. Jerseis amb Caputxa és una crònica, però en realitat va néixer amb la idea d'un assaig. Jo, com has explicat molt al principi, soc professor de ciència política a la universitat i soc consultor en polítiques públiques i, per tant, soc molt militant de ser politòleg i d'explicar què és i què fa un politòleg. Però la veritat és que és una cosa encara bastant desconeguda, no? I la idea que tenia jo era explicar en un llibre què és i què fa un politòleg. I, per tant, tenia una vessant al principi molt professional pensada, doncs, en capítols que eren, doncs, l'activisme, la política institucional, la docència a la universitat, la consultoria... Aquesta era la idea. Però a mesura que anava escrivint i compartint aquests primers escrits amb persones properes m'adonava que allò que connectava amb la gent no era tant els àmbits professionals sinó allò que jo podia explicar de quan vaig anar a Belfast i era un activista enmig del conflicte o de quan vaig anar a Dimburg i treballava a l'Ajuntament d'un altre país i tot el que em trobava o del meu pas per la política institucional a Pals. Experiències vàries i vivències, anècdotes que arribaven molt més a la gent, no? I, per tant, vaig decidir veient això capgirar la idea de l'assaig i convertir-ho en una crònica que és autobiogràfica i que és molt més viva i més propera que no la idea inicial. És un d'aquells relats que et serveix també a tu per ordenar la calaixera? Sí, jo suposo que tot escriptor quan escriu ordena la calaixera que dius tu ho pot fer d'una manera més explícita o més implícita. En el meu cas és molt clar perquè és un relat autobiogràfic i, per tant, hi ha molt d'ordenar esdeveniments posar-los en context però, sobretot, en aquest llibre el que intento és a través de la història personal que és la meva, òbviament però apel·lar a tota una generació de joves. Parlo sobretot de la generació dels vuitantes jo soc de l'any 81 perquè penso que així com s'ha parlat molt de la joventut de la transició i és lògic i normal perquè era un moment molt important pel país s'ha parlat poc de les generacions que han vingut després i jo soc del paret que totes les generacions tenen el seu despertar polític el seu moment en què trenquen amb l'establert en què es volen menjar el món i, en canvi, a la dels vuitantes aquesta generació vam néixer ja en democràcia tot i que en una democràcia feble amb moltes herències però se n'ha parlat poc i el que volia en aquell llibre és explicar aquest moment en què som joves ens revelem mirem de situar-nos en el món i és un moment d'obertura i de percepció d'allò social i polític i d'apropiació d'allò social i polític Aquesta generació que dius no és que n'hagueu viscut una és que n'heu viscut unes quantes perquè si jo he viscut la del procés tu en deus haver sumat un parell o tres més I tant Aquí el llibre repassa ben bé un parell quasi tres de dècades hi ha de la joventut jo recordo encara la Catalunya de Pujol i l'Espanya d'Aznar però després d'això hi ha un recorregut que ens fa passar a nivell del nostre país doncs dels anys de l'Estatut els anys del procés que ara deies a nivell d'estat de la crisi immobiliària del 2008 l'explosió del 15M el sorgiment de nous partits fins al context d'avui amb l'extrema dreta i Vox per exemple o fins i tot a nivell internacional el canvi que hem viscut dels Estats Units d'Obama amb aquell mite amb aquell símbol als Estats Units de Donald Trump actuals amb aquest canvi Per tant sí que hi ha un recorregut com deies tu hi ha moltes vivències n'hem viscut de tots colors i d'alguna manera el que intento és a través d'una història personal anar apel·lant a totes aquestes coses que ens han passat i el camí que hem fet conjuntament com a societat és que el que em fixo i no sé si també va una miqueta en relació amb el que tenim en aquesta crònica és és que ara l'efervescència és a dir és molt més abans per exemple aquests períodes que descrivim doncs passaven cada 10 anys etc ara no és que ara vivim completament en una voràgina on el mes de gener passa una cosa el mes de febrer en passa una altra i que no es descontroli gaire perquè si no al mes d'abril ens en anem tots a Campistraus no sé si també vull dir va una miqueta amb la mà i has notat aquest aquest increixendo del ritme Sí, és veritat que el món canvia i el món canvia cada cop més ràpid i també era una mica una de les idees d'aquest llibre no només retratar que tot va molt ràpid sinó sobretot posar l'accent en què és necessari parar i reflexionar i per tant en aquesta crònica social i política hi ha moltes reflexions al voltant del pas del temps reflexions que poden portar a un nivell personal de com evoluciona la persona però sobretot reflexions de com ha canviat la societat dilemes que tenim entre l'idealisme i el pragmatisme dilemes que tenim entre les arrels l'essència i la modernitat dilemes que ens travessen en el dia a dia i que va bé que de tant en tant ens hi parem a pensar a més jo crec que és bastant simptomàtic coses que podem llegir-te de coses que estan passant actualment en aquests moments que sembla que pugui ser el preludi d'alguna cosa suposo que et refereixes al moment polític actual que vivim que no és gens encoratjador no és gens afalagador i certament és així no sé l'ocupació la guerra ucraïna el genocidi a palestina el desencís polític a casa nostra després d'aquests darrers anys tot un conjunt de coses que apunten si tu vols negativament o de manera no encoratjadora però malgrat això i de fet jo diria precisament per això crec que és més important que mai no perdre els ideals mantenir l'esperança continuar lluitant i és una mica el missatge que intento transmetre en aquest llibre és un missatge que també intento transmetre als meus alumnes a la universitat però que aquí queda reflexat a través d'aquestes històries i una mica el que el que vinc o el que intento transmetre és la importància de lluitar en els moments en què tot sembla més perdut o en els moments en què tot sembla més negatiu i també faig el símil que almenys si les generacions una mica més grans estem més cansades o tenim més motxilla almenys esperonem o no tallem les ales aquesta joventut que també està visquent ara el seu moment i que han de continuar lluitant per aconseguir els canvis que volem com a societat abans parlaves d'idealisme i pragmatisme vull dir al final és com el recorregut vital de tothom és aquest punt de A a B amb el pas del temps o sigui la gent es converteix en més pragmàtica amb el pas dels anys segurament n'hi ha una part de pragmatisme hi ha sobretot una part de maduresa i d'evolució jo dic que a Jerseis en Caputxa la portada no es veu a la ràdio però us podeu imaginar una imatge de Belfast de Jerseis en Caputxa d'aquests murals de la lluita armada i per tant és una portada dura i per tant a Jerseis en Caputxa hi ha rebel·lia hi ha joventut hi ha lluites compartides però també hi ha un creixement personal i hi ha una evolució de la societat i que van en paral·lel tots creixem i tots anem madurant i jo diria que no tenim per què perdre els ideals ni tenim per què ser menys ambiciosos segurament som més realistes i més pragmàtics però això no vol dir necessàriament i de fet defenso que no ha de voler dir perdre ideals ni perdre les ganes de lluitar ni perdre les ganes de canviar el món i una mica jo crec que els politòlegs això va amb la meva professió jo crec que els politòlegs ho tenim força dins perquè estudiem la política la ciència política les relacions de poder i jo diria que tenim aquestes ganes de canviar el món igual que té la joventut igual que té una mica tota la societat i que hem de lluitar perquè no perquè no decaigui o si més no perquè perquè es mantingui en moments difícils com l'actual Belfast va ser un punt d'inflexió per a tu Belfast va ser un punt d'inflexió no és casualitat que la portada el llibre sigui allà l'inici el primer capítol és allà jo me'n vaig a Belfast el 2003 amb 20 anyets per tant amb aquest moment de plena rebel·lia i joventut que dèiem amb una visió molt idealitzada perquè per mi anar-me'n a Belfast doncs era situar-me al costat correcte de la història anar lluitant al costat dels oprimits estrenyar llacos entre Irlanda i Catalunya era tota una sèrie de coses de símbols que són certs però que òbviament hi havia molta idealisme i que un cop allà t'adones que la realitat és molt més complexa i que no tot és el que sembla i aquest és el moment d'inici del llibre en què a partir d'aquesta descoberta i de les experiències viscudes allà comença un viatge personal i polític que passa de Belfast a Dimburg de Dimburg se'n va cap a Saint-Gent una ciutat de la Xina i després una mica era el retorn cap al meu poble natal que és Pals on hi vaig passar molts anys l'entremig de Barcelona i Girona que també han estat ciutats per on he passat i de fet a Girona és on ara visc i per tant la trama d'aquestes ciutats i tot el que hi va passant és el fil conductor del llibre i tota l'època del procés com el recordes? Ostres, és una època molt llarga en part la vaig viure a fora i en algun passatge del llibre doncs explico com es veia que semblava que era un moment en què podien passar coses i coses grans i que tot podia canviar evidentment hi havia visions a favor i en contra però el que destaco és aquesta sensació que podien passar coses que podien canviar les coses el temps ens ha dit que també un cop més tot és més complex del que semblava però en fi hi ha diversos esbossos d'aquest procés destaco també només una cosa més hi ha la visió de l'1 d'octubre que jo vaig viure del dia de l'1 d'octubre que jo vaig viure en el pavelló de Santa Eugènia de Girona i que també és un dels breus capítols que surten en el llibre Quan estaves fora i vivies o sigui veies una miqueta com la narrativa que s'estava construint sobre el procés no sé si t'entraven ganes també de dir ostres em va d'enganxar aquí precisament a mi em va passar com et va passar a veure explica'm jo a Madrid post procés me'n recordo i quan va tornar jo allà vaig veure que va morir el procés amb el retorn de Clara Ponsatí quan la van detenir a la ciutat de la justícia i en comptes d'una manifestació a fora semblava que es volia muntar una calçotada entre quatre amics jo allà vaig veure que per mi el procés va acabar allà sí i jo me'n recordo que estava a casa meva allò de dir ostres deixen posar TV3 el que sigui faran un especial informatiu amb tot el desplegament res quatre connexions comptades jo allà vaig dir això s'ha acabat tu com ho vas viure? és veritat jo els anys que vaig estar fora a Belfast i a Limburg especialment eren més aviat els anys d'estatut els anys d'aquell debat i de fet el que recordo molt vivament és quan era a Limburg que es feien els preparatius del referèndum d'Escòcia que va ser un mirall per Catalunya i jo recordo sobretot veure aquest mirall com a Escòcia es podia entomar democràticament un debat un conflicte que no era gens fàcil de solucionar però que s'hi trobava una sortida i en canvi a la tornada amb aquell referent es veia la distància de com s'afrontava des d'un lloc o des de l'altre clar tu creus que la gent sap què fa exactament un politòleg? no la gent no ho sap la gent no ho sap i era una de les motivacions del llibre la gent tot sovint confon politòleg amb polític que no és o funcionari o funcionari tot i que hi ha connexions però no és el mateix i els que potser més saben s'imaginen el politòleg com el que va de tertúlia en tertúlia comentant les enquestes de si va guanyant el partit A o el partit B jo aquí el que reivindico és que la professió de politòleg és una professió tot terreny que hi ha professors universitaris ensenyant a la universitat que hi ha professionals a les consultories ajudant a les administracions que hi ha també funcionaris públics dins les administracions molt vàlids i molt lluny de la imatge estereotipada que hi ha dels funcionaris que hi ha també polítics que entren i surten de la professió perquè està pensada perquè sigui així i que per tant és una professió molt diversa que té en comú l'anàlisi de la política l'estudi de les relacions de les relacions de poder i que el que la defineix és precisament això aquest estudi aquesta anàlisi no directament l'acció però jo diria que sí que l'ànima dels politòlegs és aquesta voluntat de transformar el món de canviar-lo que ho estudiem no només per amor a l'estudi i a la reflexió sinó que ho estudiem també per ajudar a contribuir als canvis socials en positiu però la figura ha agafat pes als últims anys també suposo que també en aquest fenomen de comparar la política amb Disney on ara tot és allò saps un castell i tal jo crec que la figura del politòleg t'ha agafat pes als últims anys no ho creus? És cert i m'agrada que ho diguis que hi ha un reconeixement més gran en els darrers anys de fet al llibre explico quan parlo del pas a la universitat de la docència a la universitat que jo començo a la universitat als anys 2015 16 en unes pràctiques i parlo amb els professors d'aleshores una mica els meus mentors i vèiem que una de les poques conseqüències positives d'aquells anys de crisi que arrossegàvem la crisi econòmica la crisi política el 15M tot allò que estava passant si més no en positiu tenia un aixecar les inquietuds les motivacions les ganes de saber i per tant de fet van matricular-se molts més estudiants de ciències polítiques i de ciències socials en general aquells anys i la figura del politòleg d'alguna manera s'ha posat més en perspectiva i està més ben valorada o més ben reconeguda que anys enrere Què ha pres Joan Dries amb 16 en caputxa? Ostres quina gran pregunta moltes coses suposo que la la primera va de posar perspectiva la relació la relació de com quan veies les coses les coses abans quan ets jove i et vols revelar i vols trencar tot i la visió de quan han passat uns anys has madurat i t'adones que potser els camins no són els mateixos o els entomaries diferent però tan o més important que això és la idea del que deia abans no perdre l'esperança ni els ideals diria que les ganes de canviar el món les ganes de transformar les mantinc i les hem de mantenir intactes perquè són un motor de vida tot i que òbviament l'edat ens fa canviar i canviem les formes i els camins Però són temps difícils pels somiadors que diria l'Amèlie Són temps difícils precisament per això hi hem de ser més i ens hem de fer sentir més Escolta tenim presentació si no m'equivoco el dia 1 d'octubre el 2 el dia 2 d'octubre on te la tenim que puguem venir-lo a veure El dijous 2 d'octubre al casino de Girona al carrer de l'Albareda allà tocada a l'Ajuntament Carrer Albareda número 7 Correcte Doncs mira número 7 i a les 7 de la tarda fes-ho més fàcil de recordar Fem-ho tots fàcils Qui t'acompanyarà? Doncs m'acompanyarà en Sergi Font tinent d'alcalde i m'acompanyarà l'Anna Agustí que és una artista i pintora també molt reconeguda del ciutat amb qui i ho vull destacar tant amb en Sergi Font com amb l'Anna Agustí compartim una cosa molt curiosa que tenim les arrels al poble de Pals a l'Empordà tots som nascuts allà i per circuncances de la vida tots hem voltat bastant i ara estem visquent tots tres a Girona i per tant em fa moltíssima il·lusió que em presentin aquestes persones hi haurà òbviament també l'Àngel Madrià d'Editorial de Barres i tothom que vulgui venir està convidadíssim i convidadíssima Doncs apuntadíssim a l'agenda ja ho hem dit 2 d'octubre 7 de la tarda al carrer l'Albreda número 7 al casino de Girona per presentar jerseis amb caputxa Joan Trias moltíssimes gràcies i escolta això és casa teva si és que hi ha casa d'algú moltes gràcies per convidar-me ADN Gironí ADN 92.7 la ràdio de Girona Descobreix Girona com mai abans ho havies fet Als Quatre Rius amb Saïd Esvall Entrevistes Gent Cultura Històries Girona Pren la veu al 92.7 FM a les plataformes i a les nostres xarxes socials Girona FM La teva ràdio La Gironina Bati l'ou Faci el que el mou Desperti Aprengui del dia que plou Faci en renou La vida és un xou Gauta així cada dia No és només grans dijous Mascou No porta res nou El fet de no viure d'estar viu i prou No per qui Freni, experimenti i entreni Faci una truita amb allò que el cremi No es pati ni perquè la gent li ho mana No es basteixi si no li dóna la gana No ho menteixi No ho veeixi No faci res perquè el món el destrueixi o la pati No s'amagui quan no el suporti No deixi que la parti No deixi que s'ho emporti Bati l'ou Miscals per vell Vésit i la feix No manant la cara amb el rovell Bati l'ou Bati l'ou Faci una truita amb allò que el cremi Bati l'ou Bati l'ou Faci una truita i faci un renou Bati l'ou Bati l'ou Faci una truita amb allò que el cremi Bati l'ou Bati l'ou Passi una truita i faci un renou Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! ! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! L'actualitat en 180 segons Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país Tot el que passa a Girona i Catalunya Concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris A Girona FM La Gironina Entra al Jardí de l'ànima El programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM Amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda I quan vulguis en podcast a gironafm.cat Cocodril Club Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80 Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 I els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit És el temps del Cocodril Club Tot un clàssic de la ràdio Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí Dissabtes de 10 a 12 de la nit Aquí a Girona FM 92.7 FM Cocodril Club El programa revival de l'Albert Malla Hasta luego, Cocodril No pasaste de cañar Hasta luego, Cocodril García i Tarribas Associats El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona Amb Pere García i Guillem Tarribas Explorem el món del cinema La música, el teatre i els llibres Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí Obre la finestra cultural de la nostra ciutat Girona FM La teva ràdio La gironina El més clàssic i el més actual del sou Cada dos divendres a les 10 de la nit Al 92.7 de la FM I en podcast a gironafm.cat La Càpsula El programa dedicat a la música sul Amb Oriol Mas Descobreix Girona com mai abans ho havies fet Els Quatre Rius Amb Saïd Esvall Entrevistes, gent, cultura, històries Girona pren la veu Al 92.7 FM A les plataformes i a les nostres xarxes socials Girona FM La teva ràdio La gironina No hi ha manera de deixar-ho tot enrere No hi ha manera per tornar a començar No tinc cap pressa si em dius que tu m'esperes No vull saber res del que passarà demà I si tot va bé I si tot va bé S'encenguin els dies I si tot va bé Tornar-nos a trobar I si tot va bé Que balli l'alegria I si tot va bé Yeah I si tot va bé A més que passa Mediaczel Mésintment Da I quan ja encarem recte final dels Quatre Rius d'avui dimarts, dia 23 de setembre tornem a donar la benvinguda en aquest estudi del carrer al mes número 15 de Girona, el doctor Josep Maria Sirvent Bon dia i bona hora Què tal, bon dia, com esteu? Com ha anat aquest estiu? Estupenda, però molta calor El dia parlarem també dels efectes de la calor en l'organisme Us vau arribar a trobar alguna vegada allà a la platja aquesta de Sant Martí d'Empúries a les 7 del matí amb l'Arnau Vila? No, no, mai? No, ell no hi està a les 7 Ell no, eh? Bueno, l'Arnau sí, eh? No, però a les 8 sí A les 8 sí, eh? A les 8, a les 8 Vosaltres, tots els dies que hi anàvem, obríem la platja Jo estava més cap a Empúries Cap a la zona d'Empúries A Sant Martí, tota la platja A les primeres platges, eh? Sí, perfecte, perfecte Haurem de muntar una taula i una sèrie de ràdio, ja, eh? Sí, és l'hora ideal Fem l'entrepar allà amb els peus a l'aigua Sí que m'ho va dir un dia que vostè marxava cap a les 10, a les 11 i ja marxava de la platja I a les 10 cap a fora Sí, sí Quan comença a venir la gent Jo el que he pres és que li he de fer cas a vostre Perquè aquest sol Crema, abraça I et fa mal el cap Sí, ostres I no us ha passat vosaltres aquest estiu? A mi em passava molt també que quan arribava a casa notava com l'escalfor sortia del meu cos després d'un dia s'encén allà però no parava de rajar Escolta'm, el cos està habitualment a 36 i mig 37 Tot el que sigui fora Superior en aquesta temperatura el cos ha de dissipar calor d'alguna manera Uf, ai, ai, ai Sort que avui ja estem amb capes i anem amb jaquetes i ho deixem tot Que duri Avui parlem Buah, temazo Em sembla un temazo, la veritat Medicaments Amics i enemics Correcte Mira, els medicaments Els medicaments tots sabem que ens curen Però poden tenir aquesta part de fer-nos mal per efectes adversos Ojo que ara està de moda això Els medicaments convencionals Tots fan mal I més avui Ja ho comentarem, no? A Amèrica Amb el paracetamol És a dir que Sempre surta alguna cosa d'aquestes Són com dues cares Poden ser amics Enemics Quan ens curen Són amics Quan ens fan mal Són enemics Evidentment És com El doctor Jekyll No? I Mr. Hyde No? És aquesta metàfora No? Que la posa molt bé L'explica molt bé el professor Canella A les A les A les A les A les A les A les A les A les A les A les A les A les A les A les A les A les A les A les Parla molt d'aquests temes, no? S'ha de ser crític, és a dir, s'ha de ser crític amb els medicaments. Nosaltres hem de saber que a Catalunya aquest mes passat hem fet una despesa de 158 milions en medicaments. I d'aquests, durant tot l'any, en portem gastats 1.800 milions. És moltíssima pasta. És bestial. I cada mes puja un 4%, un 3%, tant els medicaments com les receptes. De mitjana, cada recepta 11 euros. És a dir que tenim un consum extraordinari. Jo crec que aquí el que ha passat també, potser, és a dir, té una part bona i una part dolenta, però la gent ara es fixa més o també diguen-li com vulguis, es vol cuidar més, però a vegades passar-te de voler-te cuidar és el que precisament després genera aquest tipus de problema. Sí, però els medicaments que més s'utilitzen, els que s'estem utilitzant més, anar a dalt al rànquing, quin diries que és? Ui, antidepressiu, segur. No, el primer és el paracetamol. Ah, mira. amb 42 milions de caixes a l'any. Les benzodiazepines amb 32 milions és el segon. I en tercer lloc el nolotil. Uf. O sigui que anem, en aquest país, anem prenent paracetamol, no? Com si el que es pren una Coca-Cola, no? O fa un tallat al dematí i benzodiazepines aquests a la nit, abans de no dormir. És així. Després parlarem de l'efecte de les benzodiazepines que hi ha un estudi molt recent, però d'això en parlarem una miqueta més endavant. Ara el que sí que t'he de dir que els medicaments habituals que jo crec que els que estem abusant són per ordre paracetamol, ibuprofen, antibiòtics, omeprazol i benzodiazepines, eh? Bé, mira, diré el paracetamol és un analgésic lleu i és bo quan hi ha febre, però no és antiinflamatori. No ho és. És a dir que és així, a vegades tenim un problema d'inflamació de, jo què sé, un cop que ens han donat, no? I prenem paracetamol creient no, ens traurà el dolor, però no la inflamació. Ja. L'ibuprofen sí que és antiinflamatori, eh? val? Però també ho confonem tot, fa mal el cap, diu, tens un ibuprofen? Home, no, no, primer farem un paracetamol, després farem un ibuprofen, i a més, i si abusem d'això, ens prenem un omeprazol per, com protecció gàstrica, és a dir, aviat, vinga tu, puxa, baixa, no, creiem que que a tot tenim remei, com si que ho és el quimicefa. Sí, i ho anem arreglant així, no? I després, i després per anar a dormir, la gent hi ha ansietat, no pot dormir, i de seguida, pum, menys de cepines, i probablement, igual, tindríem el mateix efecte, deixant de prendre cafè, a partir de les 3 de la tarda. Per exemple, i funciona. I funciona. O deixar la Coca-Cola, no? En aquesta hora també. Total. Però, res, ens han fotut a la tarda, al Tardeo, un cubata, no? I després, en el carret bulbre, i a la nit, pretenim dormir, no? Llavors, la benzo de cepines. I així anem, eh? És aquest món modern. Val? Mira, fixa't, més d'un milió de catalans prenen benzo de cepines. en el seu dia a dia. Sobretot, les dones entre 55 i 65 anys. I aquest augment s'ha detectat, sobretot, després de la Covid. Val? Tothom anava estressat, tothom anava amb ansietat, i, no, no, aviam, provoca addicció i dependència. És a dir, totalment, que avui prenc una pastilla i, d'aquí un mes, en necessitaré dos per fer el mateix efecte. Correcte. Val? I no me les pude treure ja mai més. Mira, un exemple, molt típic, és el de l'oxicodona. No sé si això, heu vist algun reportatge o alguna cosa. És un opiàsi que es va receptar moltíssim als Estats Units perquè el laboratori que la produïa, el Produpharma, que ha estat condemnat, que era de la família Sack, era una família riquíssima, deia que aquest analgèsic, opiàsi, però sintètic, no feia res, no feia dependència, i tal, i se va introduir moltíssim amb els traumatòlegs i tots aquests aquests dolors. T'havien operat d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un d'un dona, i a la setmana següent més dosis, a la setmana següent més dosis, i al final hi havia una plaga com està passant com el fentanilo, terrible d'addicció a tot Amèrica, la gent sense poder fer la vida normal, perquè estaven totalment addictes i enganxats, va costar demostrar-ho, però es va demostrar i va ser condenat amb una 6.000 o 7.000 milions una barbaritat, sí, una barbaritat, però no va reparar segur tot el mal que va fer, i et dic ara, ahir, el del tilenol, que és el paracetamol, tot el moviment MAGA han dit, a Amèrica, han decidit que l'autisme, l'origen, està al paracetamol que prenen les embarassades durant l'embarassada, aviam, escolta'm, que no, que no hi ha res provat científicament, però bueno, USA s'ha convertit en el país de l'antiscència, perquè ja veus, el director general de la sanitat, el Kennedy, no, antivacunes, tal, i atribuir què hi ha a darrere d'aquesta, d'aquesta, diríem, consideració sobre el paracetamol a Amèrica, segur, que són algun aspecte de laboratoris, de diners, tema econòmic, tema econòmic, val, alguna empresa que no va ser pro republicana, que no es va portar bé en el seu moment, doncs ara, castigo, val, sense, i recolzat sobre, no ciència, ni cap aspecte d'aquesta. I sabíem com es desperta en aquell dia, de copa i volta, diuen això, perquè mira, a este le damos duro, no? Clar. I el problema és que té un efecte després d'això a la societat, perquè hi haurà gent que no comprarà per a darrere. Ahir, les accions del laboratori van caure un 30%. Imagina't. És bon moment per comprar, doncs. Sí, però les vendes ja veuràs com que també disminuiran. Què passarà? Es desviaran cap a un altre medicament que en aquest moment interessi, saps? I si no és d'origen, si no és addictiu, rai, saps? que no sigui d'aquest grup d'oxicodona, no? Saps? Segurament més potents, d'acord? Som de naturalesa dicte, eh? Vull ser humà és de naturalesa addictiva. Bueno, i a més que no ens creiem quan ens avisen, no? De dir, ei, cuidado, que això te farà tolerància, que és una necessitat de més dosis, no? I addicció, eh? No, no? Vull dir que, i després, que tenim molt mala relació, diríem, jo crec, eh? amb la nostra metge de família, d'acord? Si anem al nostre metge de família i no sortim amb una recepta, ja no estem contents, saps? Ja, astra, com pot ser això, que no, que no m'ha receptat res, val? Això és dolent. D'aquí entrem en el tema següent que volia comentar, el de la polimedicació. Hombre! Tu vas pel carrer i preguntes a la gent i la gent va, habitualment estan prenent dos, tres fàrmacs habituals, eh? I la gent gran més de cinc. Sí. I això és polimedicació. Quins problemes té la polimedicació? Doncs fixa't, té una sèrie de riscos, com són la interacció entre els fàrmacs. I tu fas una revisió i dius, hosta, com a metge, no? Faig una revisió jo dels medicaments que pren alguna persona i dic, hosti, i això? Ja. Què passa? A un medicament li ha receptat un especialista, l'altre li ha receptat l'altre especialista i no ha anat al metge de capçalera per posar-ho tot en sol, val? I per fer una revisió. Hi ha medicaments que generen el prendre'ls alhora, generen hipotensió, mare eixos, aquí tens caigudes de la gent gran, no? S'ha agegat de cop, pum, i s'ha caigut, no? És que, què prenia? Doncs un medicament hipotensó, junt amb un altre que també és diurètic, dic que, saps? És problemàtic allò de la polimedicació. Val, jo et diria que prendre més de cinc medicaments probablement no els necessiti. Ja. una persona i per tant hem d'estar a sobre els joves, els que tenim cura d'aquestes persones, no? I, bueno, fer una revisió. I saps el que va molt bé? Per exemple, establir uns pastillers, els pastillers aquests, que són uns recipients amb els dies de la setmana. Una amiga meva en té i li van molt bé. Sí, sí. I llavors distribueixes cada cada diumenge a la tarda, poses els medicaments de la setmana següent i vas comptant i vas veient no? No és el moment. Bueno, però aviam, aquesta quantitat de medicaments i moltes, molts han passat així, vull dir, s'ha començat a receptar, doncs per exemple, un ibuprofeno perquè havia fet una artritis no? Una artritis de jo què sé, de del de l'espatlla, no? I això es va donar amb un omeprazol i tots dos medicaments s'allarguen, s'allarguen i es van allargant en el temps, no? I un bon dia, ostres, l'Antonio que fa cacas negres, caram, què és això? Hemorràgia digestiva, no? Per un problema de l'ibuprofeno o perquè també amb protector també es pot fer hemorràgia digestiva, eh? Clar. I prendre el protector no significa que no estàs accent d'això, eh? Jo el que veig sobretot és que en aquest cas mai més ben dit més val prevenir que curar, o sigui, no hi ha res millor que tenir un estil de vida al màxim de saludable possible. Sí, sí, sí. El millor medicament és el que no es pren. Totalment. Val? Totalment. Perquè no s'hagi de prendre, vull dir, perquè no hi ha, no hi ha... I que te'l prens perquè toca. Exacte. no perquè... Correcte. Mira, saps? Vull dir, molesta una miqueta... Exactament. No, no. O sigui, tenim molta tendència a la pastilla, no? Sí. Bé, no parlem de les altres pastilles que aquestes ja no en vull ni parlar. No, sobretot sí. Parlem de pastilles de... De la legalitat. De la legalitat. Entrem a la legalitat vigent. Però, bueno, tot i així, et dic la legalitat i augmenta cada mes 4% la despesa en medicaments, eh? Ja. Vull dir que és bestial, són uns volums tan importants que per això tu dius, ostres, una empresa farmacèutica i tal, és que són els que tenen el poder. No, no, són les farmacèutiques... Jo crec que des de la pandèmia a nivell econòmic eren les grans tapades, o sigui, i a nivell... Jo crec que des de la pandèmia han cregat un pet cap a dalt, cap a dalt. A nivell de borsa i tot això. Però, sobretot, com has dit abans, una mica, els fàrmacs psicotròpics, saps? Que has dit tu, els antidepressius, tots aquests, no? Jo et diré, o sigui, per la depressió, la majoria dels quadres depressius no són endògens. No s'arreglen en medicaments. No, són factors externs. Exactament, són reactius. Per tant, aquí, jo recomanaria, doncs això, més visites al psicòleg, per exemple, val? i altre tipus de teràpies, teràpies, diríem, de distracció, de passar-s'ho bé, de tal. Però vostè sap molt bé, també, vull dir, que això és una manera de tenir el populatxo tranquil. Bé, entrem en un aspecte polític interessant. Tu quan tens problemes, et queixes. Quan creus que no tens problemes perquè s'han tapat, no et queixes tant. Sí, sí, i jo crec que també, és a dir, ja interessa, eh, que faci això. Sí, el poble. És com el futbol. Sí, el poble l'has de tenir entretingut, no? Li has de donar això, espectacle, no? I a més a més, si modifiques una mica la seva percepció amb fàrmacs i una miqueta d'alcohol, ja és perfecte. tens anestesiat a la gent de divendres a diumenge a la tarda. I suma i ara que el futbol que acabava abans el mes de juny, ara no, ara tenim un dialet de clubs que s'allargarà fins a... Saps? Vull dir, llavors tenim futbol tot l'any ara. I et reuneixes i tal, i si no ser el futbol és la pilotador i vinga i va, li donaran, no li donaran, no? Sempre hi ha alguna excusa per vedar. Correcte, és així. Escolta'm una cosa. Però bueno, jo ja et dic, el millor medicament és el que t'he dit abans, és el que es pren correctament i només quan cal. Vull dir que hauríem de revisar els medicaments que prenen la nostra gent que està al voltant, no? De dir, bueno, aviam, i anar al metge de família i dir, bueno, podem depurar i revisar tota aquesta ristra de medicaments? Que si el metge el tens, diu que hem de fer. Correcte. Bàsicament. És així. I fiar-nos d'ell, perquè... I no cabra ja, no emprenyar-nos quan sortim d'allà sense una recepta nova, eh? És que s'hauria de receptar esport, per exemple. Fes esport. Fes esport. Vinga, va, té la recepta. Fes esport, exactament. Ja la tens, no? És així. Doctor Josep Maria Sirvent, moltíssimes gràcies un dia més. Ens veiem a la propera. Més a vingar. Molt bé. Vale, gràcies a vosaltres. Fins demà. Fins demà. Fins demà. Fins demà.