Identitat catalana, esport amb mirada de gènere i tecno

Compra producte local. Compra al mercat del lleó. Ajuntament de Girona. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba al Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a Vivid.CostaBrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a GironaFM.cat Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. dimecres 9 d'abril de 2025. Tot i que sigui el dia més complicat de la setmana, avui donarem el tret de sortida també a la Setmana Santa de Girona. Amb ganes de vacances o uns dies de descans almenys, encarem el segon tram de la setmana pendents del Sant Jordi i de tot el que ens arriba amb aquesta primavera. Ara bé, que la primavera la s'engaltera, ja ho sabem tots, i que tindrem un temps boig. És evident, calor d'estiu, alguna gota que caurà també, però no ens enganyem. Comencem els caps de setmana de reunions d'amics, d'excursions vora el mar, de viatges i també d'alegria. En resum, de molta alegria. Que sempre prediquem que l'escenari no ajuda i és cosa dels actors aixecar els ànims. especialista en geopolítica internacional, la persona que va avançar, que tindríem pujada d'aranzels des de fa 10 anys, que ho diu, i tot això ho va apredir des d'un petit estudi del Pla de l'Estany. Amic conegut i saludat. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Sí que és veritat que abans, quan anàvem a berenar, el panet i la xocolatina costava menys de 100 pessetes i ara molt bitllets de 5 les de treure. Tu encara vas viure les pessetes, no? La veritat que vaig viure les pessetes. I què? Encara em guardes gaires de pessetes? Encara tinc alguna moneda de 25 pessetes del forat i alguna moneda de 100 pessetes encara tinc. No, jo no parlo d'aquestes pessetes, jo parlo de les que tens sota les rajoles aquestes que tremolen totes. Aquestes són... És un altre tema, aquest. les meves masies que tinc amagades pel pla de l'estany no ho diguem gaire algun dia ens en portarem algunes som gent humil, treballadora i que al final arriba a final de mes com momentament pot en qualsevol cas Arnau Vila avui seguirem parlant de llibres tenim el Borja de Riquet amb nosaltres també després el Coplev que parlarem amb Anna Vilanova seguirem investigant sobre els professionals de l'activitat física i de l'esport i acabarem amb xunda xunda del que t'agrada a tu Carai, sí o no? Sí, passarà per aquí la Núria Ripoll, no sé si te n'acordes d'ella, de Clubers Girona. Sí, sí, van en parlant, és veritat. Doncs celebren el seu segon aniversari aquest dissabte a la Sala del Cel. Molt bé. I la reobertura de la Sala del Cel sempre és bona excusa per fer qualsevol cosa i també per parlar-ne a la ràdio, només faltaria. En qualsevol cas d'Arnau Vila, anem a parlar de memòria, de catalanitat, d'identitats... Quan el riu sona? Ara, ahir no vam dir-ho, eh? Ahir no vam dir-ho. Porta molta aigua. Vinga, va. I parlem de memòria, d'identitat, d'on venim, intentar saber on som. Som el resum del que hem viscut. Aquesta afirmació agafa probablement més força que mai amb la presència de l'historiador Borja de Riquet avui amb nosaltres. De Riquet ens presenta la memòria dels catalans, un desgranament de construcció, com en vulgueu dir, d'un terme tan i tan complex també com és la identitat i més especialment enfocada a la catalanitat. Més de mil pàgines d'un treball coral sota la seva direcció que ens donarà una estoneta per comentar. Borja de Riquet, bon dia i bona hora. Bon dia. I ben tornat a Girona perquè em sembla que, bueno, de tant en tant ja vas passant per aquí. Vinc sovint, vinc sovint perquè tinc una casa a prop d'aquí i aquí es menja molt bé i es poden comprar coses i, per tant, visito molt sovint amb la meva dona a la ciutat de Girona. Tots som exiliats d'algun lloc, eh? Sí, bueno, menys o menys. Arrelats en algun lloc i visitem els altres. Jo vaig directe al Grau. Hi ha una pregunta que no sé si és la primera de totes que planteja en aquest treball, que és com hem arribat a ser qui som? És un procés històric molt complex i bastant extraordinari perquè es tracta d'un país, d'una nació sense estat, en el qual mantenir la identitat i adaptar-la als canvis no ha estat fàcil, La identitat és un procés històric en el que intervenen molts factors, un, diguem-ne, qüestions pròpies com la llengua, la cultura, els fets històrics, les formes de compartir la gent certes experiències, avenços i retrocessos, moments de reforçament i moments d'afabliment, i amb molts problemes i el cas català és un cas bastant extraordinari perquè realment avui hem arribat a una identitat que evidentment com totes té problemes però que ha resistit molt algunes ofensives contra ella mateixa bastant fortes Abans de tirar més enrere tota aquesta efervescència que hem viscut l'última dècada a Catalunya també ha marcat la identitat catalana? Evidentment, és a dir, la identitat com tot sentiment de comunitat depèn molt de les conjuntures polítiques. Llavors hi ha moments en què, per exemple, el país té unes institucions, unes estructures d'estat que reforcen aquesta identitat en polítiques públiques i moments en què això és negat. per les institucions estatals i s'ha de refugiar en la societat civil o en un altre tipus d'institucions i per tant el cas darrer dels darrers 20 anys ha estat un cas molt en què la identitat i el dret a decidir aquesta identitat ha estat un dels temes centrals de la controvèrsia política com tots sabem Inevitablement em veig obligat a dir que jo crec que aquesta identitat s'ha anat com difuminant a causa també d'aquesta deriva d'aquests últims anys. Què en pensa vostè d'això? Les identitats canvien. Els referents que ara tenim sobre la nostra identitat són bastant diferents als que tenien els nostres vessavis. I ja no diem els que tenien els catalans de fa tres segles. I les identitats persisteixen perquè saben adaptar-se a les noves circumstàncies polítiques, econòmiques i socials. Per exemple, en aquest moment, els darrers 25 anys, ha arribat a Catalunya una onada migratòria molt important. Tant o més important que l'acaba arribant temps del franquisme. Ara han arribat pràcticament dos milions de persones, nous catalans... dels quals la meitat són latinoamericans, que parlen castellà, i això torna a plantejar el tema d'identitat, llengua, cultura, com fer de tot això un poble, com aquesta gent s'arrela en el país, com continuem sent una terra d'acollida, i entrem en una etapa de multiculturalitat. perquè és el que la societat ens porta cap ara. Llavors, el que hem de saber adaptar els trets identitaris que ens semblen fonamentals a aquesta nova realitat. És un repte. No és fàcil, és bastant complex. I aquí no solament ha d'haver polítiques públiques, sinó actituds i comportaments a nivell de societat civil. Més enllà d'això, ho trobo molt interessant, ho dic perquè a vegades el terme identitat per a molta gent pot sonar fins i tot com un concepte molt abstracte, molt allunyat del dia a dia i de la realitat. Des de les administracions s'aborda el terme identitat en tota la seva complexitat o realment ho fa de forma desgranada? No, clar, depèn de quin tipus de... d'institucions, és a dir, sens dubte, per exemple, el Departament d'Ensenyament, és evident que té a cura una qüestió tan fonamental com l'ensenyament primari i secundari, i ja no diem l'universitari, en el qual un dels elements fonamentals és no solament l'ús del català, i tot el que significa, si no, la difusió de la cultura, de la història, de la literatura catalana, i això és un dels elements de l'identitat. Llavors, depèn de com es difongui això i depèn de com sigui assumit això, com a propi. En aquest sentit, en més de mil pàgines, com ha treballat, o com han treballat de forma oral? Bé, perquè hem fet un gran equip. Aquí es tractava de fer una cosa... que fins ara jo crec que no s'havia fet enlloc. És a dir, hi ha estudis similars, per exemple, el referent és el cas francès dirigit per Pierre Nora, que és un llibre de fa 40 anys que va tenir molt èxit en la seva època, però clar, el cas de França, al darrere de la identitat francesa hi ha hagut des de fa segles un estat molt potent que ha desenvolupat unes grans polítiques públiques que han arrelat Per tant, el sentiment de ser francesos és una cosa, podíem dir, bastant consolidada. Amb tocs imperialistes, fins i tot. Com, evidentment, liquidant els altres sentiments, els dels bretons, els catalans del nord, els dels occidents, ho han anat liquidant en bona part. Ha tingut eficàcia. El cas hispànic no és així, perquè en el cas espanyol ens trobaven que llocs com Catalunya, que havia tingut unes estructures d'estat fins a 1714, quan desapareixen aquestes i des del poder central espanyol s'intenta imposar una determinada llengua, cultura, identitat i història, a Catalunya hi ha una reacció de la societat de no acceptar això o de veure-ho com un intent de fer desaparèixer tot el que era català i d'aquí surten diferents tipus de reacció primer és d'unes minories però després això té amplis consensos i en el segle XIX la renaixença i després el que podíem dir el món de la catalanitat polititzada sortirà la defensa d'una identitat que no vol desaparèixer i aquesta identitat adaptada al món modern, a la societat capitalista i liberal del segle XIX i, en el segle XX, a la societat democràtica i conflictiva de l'actualitat. I això és... A l'hora d'estudiar-ho, hi ha molts terrenys que s'han de tractar. No solament el que podien dir les visions històriques, com veiem el passat, allò que han fet els historiadors, quins personatges i fets han seleccionat com els més emblemàtics. sigui Frelpiló, sigui Jaume I, què passa amb els Trastàmera, 1714, aquest tipus, sinó també des del món de la literatura, com els escriptors han plantejat aquestes coses a nivell de novel·les, de narratives històriques, com els pintors ho han reflectit amb els seus quadres, amb monuments als escultors, com s'han seleccionat els noms dels carrers. perquè hi ha uns carrers que volen recordar personatges i fets, és a dir, tot això són elements que conformen la identitat, i la identitat també s'ha construït des del món que podríem dir de la societat civil. l'excursionisme, els cors de Clavé, els castellers, la petum de Berga... És a dir, hi ha tota una sèrie de trets, de referents, que els sentim com nostres. És a dir, els sentim com que forma part uns de forma més intensa i altres no, i també depèn de les localitats, de la mateixa manera que els paisatges. Els passatges, l'Emportà, la muntanya catalana, les Terres de l'Ebre, són pròpies però són catalanes. Tot això són diferents referents que construeixen el sentiment de sentir-nos ciutadans d'aquest país. Uns triaran alguns referents més que d'altres, lògicament això passa arreu, però és aquest conjunt el que hem plantejat aquí en 14 grans capítols en els quals hi ha apartats curts. allò, un dedicat Montserrat al simbolisme que hi ha darrere de Montserrat, els segadors, com ha arribat a ser l'himne nacional català, el mossèn cinto, un home que crea mites i al final és mitificat pel tipus de vida que té, que porta i els conflictes que té, i personatges històrics, però també, doncs, per al camp coral, els cors de clavé, l'olféu català, el barça, i així... tota la sociabilitat catalana, la colla d'amics, les festes majors, tot això són diferents aspectes que comporten això tan complex que és els nostres referents identitaris. És que fins i tot, ara m'estava venint al cap el llibre del contracte del Ramon Piqué, on te parlava que fins i tot Johan Cruyff podia ser també un element identitari de Catalunya. Bueno, és a dir, Catalunya ha estat sempre una terra d'acollida. Llavors, tots aquells que han vingut aquí i han assumit una part dels nostres valors, forma part de la nostra col·lectivitat. I molts dels jugadors més emblemàtics del Barça no eren catalans. El Cobala, el Cruyff, el Messi... El que passa, estaven arrelats i eren catalans, però no havien nascut a Catalunya. A ningú se li ha exigit una catalanitat, diguem-ne, de naixement, sinó el contrari és l'haver-se integrat al país i haver considerat que aquest país era el seu. És això, construir un poble a partir de la gent, aquest ha estat un país que ha estat un passadís. Això ja ho deia Jaume Vicenç, aquí hi ha hagut molts mestissatges, aquí ha arribat molta gent i ha arrelat. i a l'època franquista tot allò que retrata el Paco Candel els altres catalans i ara els darrers que han arribat als 25 anys hem de fer l'esforç perquè no se senti un foraster i ells també han de fer l'esforç de rebar-se sobre això volia parlar-li però abans volia mirar cap enfora també perquè Catalunya és terra d'acollida però també de sortida, ho dic perquè amb les diàspores per exemple Sí, però... Bé, el cas català, no hi ha hagut grans migracions laborals, va haver-hi una relativament important a Latinoamèrica a finals del segle XIX, començarés del XX, molt vinculada a la filoxera, a la crisi del camp català, i van emigrar molts catalans cap a Argentina, cap a Cuba, etcètera. Aquesta migració es va aturar perquè el model econòmic català ha necessitat sempre de molt treball, sobretot a la indústria dels serveis, a les ciutats. I primer van ser els emigrants dels pobles que anaven a la zona metropolitana de Barcelona, després van venir aragonesos, valencians, després andalusos i morxans, i ara de tot arreu. És a dir, ha estat un país d'atracció de gent. És a dir, entre altres coses, perquè el creixement de població natural català ha estat negatiu des de fa un segle i mig. A Catalunya es mor més gent de la que neix. I això des de fa més de cent anys. I són les emigracions que han fet créixer aquest país. Llavors, aquest model implica que hem de crear uns valors... a l'adaptació a aquest país d'aquests nous catalans que arriben tot i que pot haver dificultats a vegades polítiques el règim franquista això no ho favoria gaire entre altres coses prohibint l'ús públic del català a les escoles i per tant el català es parlava al carrer però no a l'escola i per tant, clar, tota la emigració que arribava continuava escolaritzada culturalment en castellà I ha hagut de fer-se un esforç a partir de 1975 perquè això canviés. I ha tingut molt èxit. Estem en un moment de canvi. Sí. I de canvi tots ho veiem. No solament per aquests moviments migratoris, sinó de canvi econòmic, social, aquest món de la globalització. que estem veient ara amb la política de l'actual president nord-americà com afecta a tot arreu. Llavors, el problema és que els canvis són rapidíssims, els canvis tecnològics. Això no passava abans. Home, és a dir, tothom em dirà, ara ningú prescindiria del mòbil. El mòbil té 25 anys. Ara ningú prescindiria d'un ordinador. Un ordinador té 40 i tants anys. Per tant, jo quan era jove, la meva tesi doctoral la vaig escriure en una màquina d'aquelles amb paper de còpia, paper carbó. Això sembla la prehistòria, però això era els anys 70. No ha plogut tant. I els canvis que vindran els propers 20 anys seran encara més accelerats. Llavors ens hem de preparar i adaptar amb això. Potser com a societat ho podrem arribar a fer, però clar, si aquesta efervescència és tal com vostè diu, les administracions normalment ja sabem que sempre solen arribar un pèl més tard. Això potser fins ara funcionava, però ara estem parlant que estan arribant molt, molt tard. I parlo, per exemple, d'aquest espai comú d'identitats que s'ha estat així o que s'hauria d'estar així actualment. Sí, aquí aquest és un dels reptes, és a dir, en general les institucions polítiques reaccionen tard davant dels fets consumats, és a dir, no preveuen pràcticament res, sinó quan es produeix un problema a veure com el resolem. El que hauríem de fer és, davant dels reptes que detectem, ja preveure actuacions a mig i llarg termini, que no es quedin el que farem l'any que ve, sinó, diu, els propers deu anys ens hi juguem això. I, per tant, hem de preveure unes actuacions que no solament són públiques, són també de la mateixa societat civil. No sé, posaré un exemple. En aquest moment, els castellers ja no és una agrupació exclusivament de les comarques tarragonines. S'ha convertit en un fenomen de tota Catalunya. No hi ha poble, no hi ha barri important que no tingui la seva colla de castellers. En aquestes colles de castellers, a moltes, ja conec algunes de Barcelona, hi ha molts fills dels emigrants que acaben d'arribar. columbians, argentins, paquistaners, això és important. I aquestes colles són grups de sociabilitat que fa que tots els nois siguin iguals. que siguin companys. No són diferents. Democratitzen la tribu. Democratitzen i utilitzen com a llengua comuna el català. Sense que perdin que a casa seva parlin en castellà o en marroquí. Entén? Llavors, aquest és un dels camins. Aquest és juntament el que es pugui fer a les escoles. Però aquest és un dels camins. La sociabilitat abans eren els cors, ara ja no tenen... Ara és el rock, les cançons... El que la gent balli sardanes en una sala de fistes al Coti-Coti, això és bastant més important del que sembla. És el que anava a dir. Sembla que hi ha com un ressorgiment, també, des de les icones juvenils, etcètera, recuperant sardanes. L'altre dia entrevistava una artista d'aquí de Girona, que es diu Juls, que va fer una avenera. I és una noia de 19 anys, em sembla. Clar. o aquest jugador del Barça, l'Emil de Llamal, un noi de progrècia marroquí que viu a Mataró, que parla català, que s'ha convertit en un ídol. Aquest és una mica els referents d'ara. Sense renunciar a les herències. Però no es pot viure la nostàlgia. És un error creure que el passat sempre fou millor. No. Ara el present és millor però més complex. I hem d'abordar els reptes de la complexitat d'avui i no viure d'unes suposades glòries del passat que no van ser glòries. Però és normal també, jo crec que des de la societat, que fins i tot pugui arribar a ser vertigen a l'hora d'entendre tot el que està passant. Bueno, d'aquí un llibre com aquest intenta explicar per què en certs moments es mitifiquen i per què certs episodis, i després resulta que tenen èxit, però després ja no tant. És a dir, aquí hi ha canvis, i ara la gent té un sistema de valors, de comunitat, que són sensiblement diferents des de fa cent anys. I és lògic, això passa a tot arreu. I, per tant, hem d'assumir el passat, però no petrificar-lo com si hagués estat sensacional. No, no, hem de viure el present i, sobretot, pensar en el futur. I aquest llibre és un llibre que serveix per pensar cap al futur. D'on venim, on som i cap a on podríem anar. Cap on podríem anar? Això em sembla una alè d'esperança perquè ens dona el poder de decidir-ho a nosaltres. Jo, en aquest sentit, soc optimista. És a dir, jo crec que si Catalunya, que té una gran tradició de societat civil autoorganitzada, dinàmica i amb iniciatives, ha de continuar per aquí. Perquè segurament la societat civil... s'atrevirà a anar més a fons que malauradament les institucions públiques, en primer lloc perquè les nostres institucions són encara, podíem dir, jo diria febles, en tant que catalanes, encara estem avui en dia, no solament dins d'un estat espanyol, dins d'una Unió Europea i dins d'un context que condiciona moltes coses. I ens condicionen no solament econòmicament, sinó també socialment i en molts aspectes. I, per tant, aquí el que hem de reaccionar des de sota. I d'alguna manera pressionar sobre la classe política perquè facin certes actuacions que les tenen deixades de banda. El que diríem del poble i pel poble. Sí, sí, sí. És que la construcció de la identitat és evident que sempre hi ha hagut una relació entre les elits dirigents i el poble. i el poble sovint s'ha regalat contra els dirigents si aquests no han funcionat bé, i només hi ha un consensus si d'alguna manera hi ha, podríem dir, uns elements compartits entre les elites polítiques, intel·lectuals, socials o econòmiques, i la immensa majoria i plural del poble, perquè també aquí expliquem, aquí hi ha memòries... Divergents. És a dir, aquest també ha estat un país conflictiu, com a tots. Aquí també hi ha hagut tensions internes, i aquí hi ha hagut catalans que eren carlins i liberals, clericals i anticlericals, en el camp hi havia els amos i els pagesos, i a la ciutat hi havia els empresaris i els treballadors. Això també deixa rastres de memòria. Memòries dividides, però que formen part del conjunt. I no podem negar aquestes diferències perquè són la realitat i avui en dia les veiem ben clares. Doncs per entendre aquesta realitat, aquest conjunt, tenim la memòria dels catalans. Borja de Riquet, moltíssimes gràcies per aquesta estona. Se'ns ha fet molir molt curta. Moltes gràcies a vosaltres i espero que llegiu aquest llibre en el qual han col·laborat 136 especialistes. És tal vegada el llibre en un sol volum que té més col·laboradors. Borja de Riquet, moltíssimes gràcies. A vosaltres. Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba al Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a Vivid.CostaBrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a GironaFM.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Un dia més, obrim la secció de COPLEF, la secció dels professionals de l'activitat física i de l'esport, i per fer-ho repetim amb la doctora Anna Vilanova, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. Doctora per la Universitat de Barcelona, també màster a la Universitat de Linchester, si no m'equivoco, Anglaterra? Sí, sí. Ho he pronunciat bé, és que el meu anglès no és gaire d'allà, eh? Sí, sí, correcte. Avui volíem parlar sobre un curs, sobre unes formacions que han tingut lloc al llarg del mes de març, que tractaven sobre el disseny i la implementació de projectes de promoció de l'esport a l'espai públic des d'una perspectiva de gènere. Entenc que al llarg de tot aquest mes de març havíeu pogut tractar el tema ampliament. Sí, sí, sí. Hi va haver dues jornades, una primera més teòrica i de diagnòstic i una segona més aplicada amb arquitectes que ajudaven en el disseny. Anem per parts, si vols. Parlem de la primera, d'aquell plantejament? Sí, sí, sí. A veure, des de la Federació Catalana de Municipis se'ns va contactar a l'INEF de Barcelona... a veure si podíem crear un curs per fer esport a l'espai públic amb una perspectiva de gènere, per tenir-ho en compte en el seu disseny. I de seguida vam comentar que sí, que era viable fer aquest curs, i ho vam tirar endavant. Exemples d'aquest tipus d'implementacions en l'espai públic? Mira, el tema és que l'esport ve d'on ve i ve amb una perspectiva que en principi les dones aquest espai públic no l'ocupaven i no l'utilitzaven, utilitzaven més espai privat. I llavors amb aquesta perspectiva de gènere el que fem és posar-nos com unes ulleres liles i examinar si hi ha diferències de gènere i si aquestes diferències de gènere afecten a les experiències, als rols, a les oportunitats que tenim homes i dones en aquest espai públic i busca visibilitzar i qüestionar-nos si hi ha desigualtats o no. I llavors, una vegada, si identifiquem desigualtats, busquem la manera de transformar aquestes estructures perquè no hi hagi discriminació. Per exemple, un estudi molt recent que ha fet a la Universitat de València s'observava que el carril bici, si tu analitzaves qui utilitzava el carril bici, s'observava un viatge de gènere, és a dir, que menys dones utilitzaven el carril bici que homes. Si analitzaves més en profunditat el carril bici, és a dir, analitzaves més les rutes que feien homes i dones, el que s'observava era que les dones sí que feien rutes sempre i quan estigués més senyalitzat i fos més cèntric. I en canvi els homes feien aquest ús, igual que les dones, més centralitzat i més cèntric, però molt més ampli. És a dir, que allà on no hi havia carrils bici i zones més apartades sí que hi anaven. És a dir, que les dones sí que utilitzen el carril bici. El que passa és que si la zona no està prou adaptada, no hi ha enllumenat, no hi ha el carril, estan més apartades, no l'utilitzen. Llavors, si es modifica aquest espai, les dones sí que utilitzaran el carriol bici i aquest espai. O sigui, no és que les dones no utilitzin l'espai, sinó que l'ús i la percepció que tenim de l'espai té un viatge de gènere, perquè no tots veiem el mateix, tant homes com dones. Potser les dones, per temes que hi pot haver certa... Preocupació o por anar a zones que no estan tan habitades i que no hi ha tant enllumenat i que no hi ha aquest carrer al bici i que no hi estan tan transitades. Però sí que utilitzem el carrer al bici perquè l'atma excèntrica sí que l'utilitzaven. Entenc que al final aquest plantejament sobretot ajuda no només a solucionar situacions que ja tenim, sinó també per intentar tenir-les en compte a l'hora de fer plànols sobre paper. Clar, sí, aquesta perspectiva és molt bo tenir-la en compte, primer per modificar espais que ja existeixen o per crear nous espais. Per exemple, si analitzem un pati d'una escola, potser diem que les noies no utilitzen tant la zona central, però si analitzem que hi ha la zona central, hi ha una pista de ciment, i que hi ha un ús concret per a un col·lectiu concret que juga a futbol. I sí que les noies juguen a futbol, però encara està demostrat que no juguen tant com els nois i que moltes vegades són excloses d'aquest joc per als propis nois. Llavors, no sé si posem les porteries d'una altra manera, posem diferents tipus de joc en aquest espai o fem que aquesta zona cèntrica, en lloc de ser cèntrica, sigui més perifèrica, les noies utilitzaran l'espai central. Clar. Al final, si sempre resumeix en un tema de plantejament i de plantejar les coses. Sí, sí. I de veure, no? Per això posar aquesta perspectiva de gènere que tant ajuda tant a nois com a noies, eh? Vull dir, no és una cosa que diguis, no? Només per les noies. No, no. És per nois com a noies perquè tenir, per exemple, un espai més verd, més ben il·luminat, més proper, tant estarà bé per nois com per noies. Vull dir, facilita a tothom. En aquest sentit, m'has dit que la segona part la vau fer colze a colze amb arquitectes. Sí, el que passa és que jo la segona part no la vaig fer a terme perquè la van dur a terme directament persones que són arquitectes i que entenen de disseny. Per exemple, nosaltres en aquesta primera part el que sí que vam fer molt esment és, per exemple, amb diversos conceptes, com un és la interseccionalitat. És a dir, quan parlem de dones, hi ha un ventall molt ampli de dones. Exacte. No és només un col·lectiu de dones. Quan parlem de dones, aquestes tenen diferents edats. No és el mateix el que necessita una àvia de 70 anys que el que necessita una adulta de 50, que el que necessita una noia de 20 o una nena de 4. Després també, per exemple, temes de religiosos o temes d'orientació sexual o temes de llengua o temes... Les dones no només som un únic perfil de dones, sinó que són molts perfils de dones i això quan creem espai públic ho hem de tenir en compte. I per exemple, posaré un exemple, hi ha certs col·lectius que diuen a mi m'agrada fer esport però després m'agrada quedar-me allà i fer com un tercer temps de rugby, compartir menjar i tot. Si dissenyem un espai que es pot fer esport i després fer un dinar, per exemple, de germanor, Doncs si anirà a fer esport, si no hi ha això, no s'hi anirà. I això són col·lectius, per exemple, em va posar un exemple d'un ajuntament concret amb un col·lectiu gitano que si hi ha aquest espai i es fa aquesta doble activitat, doncs es fa pràctica esportiva. O sigui, la primera part era que és superimportant conèixer les necessitats de les dones per poder adaptar els espais. I era com coneixem, com fem aquest diagnòstic per conèixer aquestes necessitats d'aquestes dones amb perfils molt diferents. I després també que cal trobar sinergies, és a dir, que no només s'ha de fer des d'esports, sinó que és esports, departament de feminisme, departament de drets socials, departament d'educació, departament de salut o regidories, que si treballen conjuntament és molt millor per aquest espai públic i aquesta pràctica esportiva que no passi i treballem únicament sense tenir sinergies entre els diferents departaments. Que al final, jo sempre dic el mateix, i és que tota la feina que feu va enfocada a que la gent faci més esport i que tingui més salut. Sí, sí, és el benestar de les persones, vull dir, sí, sí, sí, és el benestar, i tant. Però bé, per això hi ha d'haver canvis, no?, perquè hi ha col·lectius que realment que sí que utilitzen poc l'esfai públic i llavors trobar maneres de modificar-lo ajudarà a que hi hagi més persones que el puguin utilitzar, no?, Anna Vilanova, col·legiada 12.570. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres. A vosaltres, moltes gràcies. Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba al Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona. Els Quatre Rius. El magasin matinal obert a la ciutat. I ara sí que prestaràs atenció, Arnau Vilán, estic segur que aquesta t'agradarà moltíssim, i és que fent el repàs a l'agenda, nosaltres mirem què tenim aquest cap de setmana, concretament aquest dissabte celebrem un aniversari, ni més ni menys que el segon aniversari de Clubers Girona, i per posar-ho en veu d'algú que domina bastant el panorama de la música gironina, Núria Ripoll, bon dia i bona hora de Clubers. Molt bon dia. Escolta'm una cosa, segon aniversari de Clubers... Això vol dir que ja vam tenir el seu primer aniversari, vol dir que això ja ho vam començar en el seu moment. Vaja, pots muntar una festa d'aquelles memorables. Exacte, és la idea aquest any. L'any passat va començar siguent un projecte molt petit i aquest any ens llancem a la piscina gran i ni més ni menys ho farem que a la Sala del Cel, a l'actual La Paca, exacte. Arnau, tu a la Sala del Cel, bons records? Sí, sí, no, hi havíem ballat algunes nits tant a la Sala del Cel com al Patxagiona, que també havia estat la sala. Algunes nits hem estat allà presents. Que ho digui, l'Arnau té molt de mèrit, eh, Núria? Perquè em sembla que l'Arnau suma més nits a fora que a la Lluna Plena. I això t'ho asseguro. En qualsevol cas, per aquest dissabte, a part és això, mitjans d'abril, bona data, què tenim en aquest segon aniversari de Clubers? Quin és el line-up? Què plantegem? Sí, mira, t'explico. Aquest dissabte 12 d'abril, a partir de les 12 de la nit, celebrarem el segon aniversari de la comunitat de Clover Girona, a un lloc carregat d'història, que és la Sala del Cel, que està ubicada a la zona de pedret, per qui no la conegui. La festa serà una trobada comunitària, amb caràcter tecno i una selecció d'artistes locals, amb llarga trajectòria. Una celebració, bàsicament, del territori, pensada per retrobar-nos amb totes les persones que formen part de l'escena. Clar. I per cabina hi passaran una selecció especial d'artistes locals gironins que compten amb una admirable trajectòria de més de 20 anys darrere els plats, com són la DJ Telàstica, l'Albert Gallegos, conegut com a Nain Seventú, en Ferran Valls, conegut com a Montrolif, en Loizen i en Jesús López, que són els actuals residents de la Sala del Cel, I com a convidat especial tindrem l'artista Gallom, que és nascut a Perpinyà i qui va deixar una forta petjada a l'escena de Girona durant els 90's com a fundador de l'antiga botiga de vinils Vinilotec i una de les primeres escoles de la producció musical a Girona, l'Estudiotec. Bàsicament tots ells són coneixedors de la pista i del públic gironí i garanteixen una connexió sòlida i musical per mantenir viva l'energia de la pista de principi a final. És que és el que t'anava a dir, vull dir, a més a més, Clubers, vull dir, que ha agafat directament i ha agafat tu. Escolta'm una cosa, si nosaltres realment estem per ressorgir una miqueta el tecnazo aquí a Girona, com ho fem? Doncs ho fem amb artistes gironins. Segur que te'n sonava algun, no, d'aquests, Arnau? Sí, n'havíem parlat i més i més, home, estem parlant també de figures mítiques de l'escena tecnològica. Hi ha gent desvives, eh? Sí, home, que sí, sí, sí. Tu ets molt de tecnològica. Jo soc més de l'època, per què? També t'ho diré. Val, soc més per què jo. Però sí que és veritat que... Per què entra, eh? Sí, home, tota la base en música electrònica, totes, sí. Escolta'm una cosa, Núria, jo t'ho he de dir. Clubers, què és exactament? És a dir, t'ho dic perquè este ente abstracto... Què és Clubers, Girona? Mira, Cluel Girona és un projecte de comunicació cultural independent que va néixer el 13 d'abril del 2023, ara fa dos anys. Llavors vam començar com amb la plataforma social Instagram com un canal principal i després va créixer en una comunitat de WhatsApp i actualment ja disposem d'una pàgina de web pròpia amb agenda mensual, notícies i la història del projecte. Llavors, des de l'inici hem compartit cada cap de setmana tots els esdeveniments que hem pogut cobrir a les comarques gironines i hem realitzat accions especials i sinergies amb artistes i promotores locals. Per mencionar-te en alguns, la DJ Idol Saban Liuen, amb la recent estrena de Luminos, el Festival Delirium, promotores com Electronic Delight o My Garage o el Festival Temporada Alta amb Jeff Miles o Vitalik. Per entendre'ns, tu ets com en Carles Pintiado de la Girona Secreta, però en el Tecno. 100%. D'aquí de Girona. Sí, sí, sí. I res, en aquests quasi dos anys ja som gairebé 3.000 persones a la comunitat i la majoria ens hem conegut en directe, connectant a les pistes de vall. Per tant, us puc assegurar que és una comunitat viva, propera i sobretot transparent. I al final Clubers també vol reivindicar la memòria del clubbing a la província de Girona, posant en valor els espais mítics com la Sala del Cel, el Redding, el Blau, per mencionar-vos alguns, o projectes com el documental 972 o la recent exposició d'Infralocus. Així que bàsicament és una aposta clara per la cultura electrònica de proximitat, per compartir, comunicar i viure plegats aquesta passió. Jo t'he de dir, hi ha hagut un ressorgiment d'aquest tipus de música, perquè jo abans de la pandèmia, per exemple, jo estava molt fora, però he de dir que arran de la pandèmia, potser també d'aquest tipus de concerts més de petit format, o d'aquestes actuacions en directe, de més de petit format fins i tot, en algunes sales... Jo m'hi he reenganxat, i no només jo, sinó que suposo que també hi ha una onada, també, perquè tu vas a la sala del cel, normalment, vull dir, tu quan munten clubers o qualsevol altre, està ple. Vas a Raigdinger i hi ha dies que no pots ni tan sols entrar-hi. Entenc que també ho notes, tu, des de Clubers, que hi ha aquest ressorgiment. Sí, sí, jo penso que des del nostre inici, d'ara fa dos anys, s'ha anat avivant la flama electrònica a Girona i és veritat que actualment hi ha moltíssimes promotores, hi ha moltíssims artistes locals i de rodalies i inclús hi ha promotores que es plantegen atal·liçar per la província per portar noves propostes, etcètera. Per tant, crec que sí que el moviment està creixent i el que és més interessant de tot és que també estem recuperant la gent que sortia fa uns anys i que ara tornen a les pistes. Per tant, no és només un moviment de gent més juvenil, més de la meva edat, sinó que també estem recuperant tota aquesta gent que té una passió per la música electrònica i que fa anys eren els principals assistents de totes aquestes sales mítiques. Quan sortíem tu i jo, no ens enganyem, hi havia patxangueo, grandes exitos deyer y yo, i si m'apures... I poca cosa més. Les catarres, allò de fons en alguna d'allò a les 4 del matí, i poca cosa més. I jo crec que al final, que el panorama canviï també està bé, i més a Girona, vull dir que, ostres, tradicionalment sempre havia estat un bestió, en aquest sentit. Sempre, sempre sí, sí. O sigui, Girona compta amb una llarga trajectòria la música electrònica i al final diríem que es va introduir a la península per les nostres terres, que la música venia de França, d'Holanda i d'altres llocs d'arreu d'Europa, i llavors va desenvolupar tot aquest moviment que s'ha anat expandint a nivell territorial. Què creus que li faltaria, potser, per acabar de fer aquesta empenta? No sé si que les administracions hi creiessin una miqueta més. No sé si també, fins i tot, que el públic a vegades fos una miqueta més, no sé com dir-ho, atrevit a l'hora de poder anar a diferents actes. Sí, nosaltres convidem el públic que té estigmes cap a la música electrònica o cap al tecno, que és una paraula que a vegades genera una mica de rebuig, si no ho coneixes, a venir a les festes, perquè segurament es sorprendran moltíssim de les bones vibres que hi ha a la pista, de com la gent connecta i al final penso que és una música superalliberadora i és per tothom al final però s'ha de donar el pas i conèixer i sobretot amb el que comentaves de les administracions públiques, etc. sí que faltaria una mica d'empenta o de suport cap a tots aquests projectes, perquè realment sí que hi ha moltíssima gent que està batallant perquè tot això tiri endavant i perquè al final Girona torni a ser un punt de trobada referent. Jo t'ho he de dir, a vegades sembla que el tirar endavant projectes d'aquest tipus és com aquella cançó del Gabaldà que deia la vida és bonica però complicada, no? Perquè suposo que també és un repte allò de des de zero començar quelcom com Clubers a Girona, al final suposo que és aquesta feina de formigueta, no? D'anar fent, anar fent, anar fent, anar fent... Totalment, totalment, i és una feina altruista i que bàsicament la faig per amor a la música i per l'admiració que em genera tota l'escena, sobretot de Girona. Però dos anys després comences a recollir-nos fruits, eh? Poc a poc. Em sembla, vull dir... Poc a poc anem fent camí. T'ho dic perquè d'aquesta manera ens serveix per lligar-ho, aquest dissabte tenim aquest segon aniversari de Club Verge Girona, tu hi seràs, no? Evidentment, evidentment. No sé si gaire distreta o si podrem parlar amb tu. I tant, i tant que podrem parlar més i al final a mi el que m'agrada més és trobar-nos amb totes les persones que ens hem conegut i al final són les persones que estaran allà i trobar-nos amb promotores, amb artistes, amb agents del sector cultural i sobretot amb els clubers, que són la comunitat real que ens segueix ara i que està interessada en el projecte. Arnau, jo et convidaria a anar-hi. Sempre és de bon agrair projectes com aquest i els apujarem d'alguna manera o d'altra. Doncs queda dit, aquest Club de Girona, aquest segon aniversari per aquest dissabte, al vespre, eh? I tant. Amb la foscor. Sí, sí, sí. Com no podia ser d'altra manera. Núria Ripoll, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagis superbé aquest dissabte. Moltes gràcies a vosaltres. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jean Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el mes destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina. Fins demà! Fins demà! Gràcies, tu no et quedes desnonat, tu no vas ser fam, tu no tens factures per pagar, tu no et quedes sense diners per estudiar, diguem-ho clar i alt. Chequim fàstic, molta ràbia, dones pena, molta ànsia, no m'és jodi, quanta gana em dones de tot, menys ganes de viure. Me das asco, me das ràbia, me das pena, me das ànsia, me das odio, me das ganes, me das de... Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.