Idees silenciades, cos malalt i el nou Mirabet

Les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dimecres 19 de març de 2025. Ara feia dies que no parlàvem de l'aigua i bo fer-ho. Aquests molls, o en aquests dies, aquests dies molls a Girona Ciutat i a totes les comarques gironines sembla que lleugeren una mica la càrrega de la sequera. Una sequera que no ens enganyem, no ha marxat mai del tot... Que no en parlem no vol dir que no hi sigui. Que fàcil seria la vida si tot anés així. En qualsevol cas, aquestes pluges i les que es preveuen per tot aquesta setmana són una bombolla d'oxigen per donar el tret de sortir de la primavera pendents també de la temporada d'estiu. Que tots aquests dies, notícies, també inversions per a millorar la xarxa, reduir consums i tenir seny no deixin de tenir força, que són molt de fer-nos trampes al solitari i per què no dir-ho, també la sequera és un fet i ha arribat per quedar-se se'n parli o no. Mestre de cerimònia sempre amb una ampolla de fombella de litre i mig a la mà. Arnau Vila, bon dia, bona hora, com estàs? Molt bon dia, home, sempre s'ha d'estar ben hidratat, eh? Només faltaria. Això va bé per tenir la pell fina i exuberant. Ah, ballant sota la pluja, Arnau Vila? Sí, home, de tant, de mica en mica, sí. De mica en mica? Sí, sí, de poc a poc, s'ha de fer de poc a poc. Ara, de poc a poc. No ens estressem. No ens estressem, no fos cas que ens estresséssim, que estem a dimecres, recordem el pitjor dia de la setmana, estem allà al mig, ni cap endavant ni cap enrere. Bueno, però ja té tendència d'anar cap a dijous, això, eh? Sí, però per mi, no sé per què, últimament, tots aquests dies només m'estic fixant els dimecres. La resta de dies, no sé, vull dir que a dia passen i en penys. Mira, sí, farem que sí. Però així va la cosa. Avui sí, parlarem d'art amb la Fundació Balbi, parlarem de les idees silenciades, aquesta nova exposició que tenim ja disponible a l'espai. Passaran dos dels seus artistes, en Quim i la Michel, per comentar la jugada. També parlarem amb Ramon Miravet, avui, que passarà per aquí, també un dels concerts importants d'aquest festival estrenes que tenim aquí a la cantonada. I també un altre temps de música del moment... d'alegrar-nos amb Aina Reig, que passi per aquí, en tot cas, al final del programa. Nosaltres anem per parts i comencem amb la Fundació Balbi. I és moment de fer una escapadeta cap a la Fundació Balbi, i és que des de fa uns dies tenim una exposició, anava a dir a quatre mans, no, a quatre artistes, en total vuit mans, en aquest cas idees silenciades que ja tenim disponible a la Fundació Balbi, i de fet farem un repàs amb tots els seus autors, participants, artistes, en aquest cas avui me n'acompanyen dos a qui ja aprofito per donar la benvinguda, Quim Massana, bon dia i bona hora. Bon dia. També ens acompanya Michelle Wilson, bon dia i bona hora. primer de tot idees silenciades va costar gaire posar-vos tots d'acord per al títol de l'exposició a veure nosaltres ens coneixem des de fa temps i sempre parlem de coses similars llavors quan la Magui ens va oferir la possibilitat de fer una exposició evidentment no la vam rebutjar a més a més havia la Fiona és una de les tres artistes que ja havia participat, per tant, ella ens va catalitzar, ens va dir, sí, sí, participem-hi. Llavors, entre les coses, com que som bastant militants, especialment la Michelle i el Mike i la Fiona, que és la Moadona, Són bastant militants amb el tema del medi ambient i del postdecreixentisme i tota aquesta corrent actual. Vam fer un brainstorming i jo casualment tenia unes fotos que vinc recollint des de fa molts anys que són els murs silenciats. Jo li dic mur silenciats. I llavors va sortir la idea, ostres, pues sí, pues diem-li d'aquesta manera, idees silenciades. Vale, fantàstic. I així va sorgir una mica l'espurna inicial, que després va derivar en tot el que s'ha fet. Això estic parlant de fa uns dos anys, més o menys, més o menys que la Magui ens ho va proposar. Michel, a tu com et van enredar? Recordes la trucada? Recordes quan us vau trobar per primera vegada per comentar la jugada? Sí. Doncs som molt amics amb Kim i la Fiona i parlem cada setmana i no hi ha un moment particular però sí, jo estava molt d'acord amb l'idea d'idees silenciades perquè és un tema obert, és obert suficient per afegir o ampliar un espai visual i també nosaltres quatre estem parlant en punts diferents i penso que en l'exposició hi ha coses per tothom el Gugène l'encanta les obres que fan soroll i altres les obres més de reflexió més quiet i també una mica més opaca per explorar i pensar anem a parlar per part per exemple en el teu cas Quim fotografies d'amors silenciats que és el que dèiem fotos em sembla que daten des de l'any 2001 Sí, més o menys, sí, sí. Això va ser passejant per Chicago amb un col·lega, un dissenyador, i el dissenyador i també l'artista. Estàvem passejant i veiem tots els grafitis, més grafitis, tapaments de grafitis, tornaven grafitis. Llavors, des de llavors vam decidir que faríem aquestes fotos. Va sortir... espontàniament i des de llavors que anem fent aquestes fotos llavors tenim una col·lecció bastant gran i hem fet un petit tast per aquesta exposició el curiós d'això és de com el fet de tapar uns missatges genera encara més soroll perquè és més brutícia més soroll visual tornen a tapar, tornen a ficar colors capritxosos diferents llavors cada tapament és quasi un món diferent I com s'han interrelacionat les teves fotografies amb els altres tres artistes? Perquè jo el que faig és una visió una mica reposada i des de la distància del fet de tapar... o ometre informació, i en aquest cas, de les protestes de la gent, ja sigui polítiques o ja sigui a nivell de grafiti d'un artista que com se li tape, llavors jo faig una visió una mica com d'espectador, no militant. I és la meva aportació a l'exposició. Jo només dic, expreso que hi ha una quantitat de murs silenciats enormes, i aquí hi cap qualsevol mena de... o hi cabia, o hi cap la imaginació i qualsevol mena de protesta. Això seguint el fil, Michel, en el teu cas, el capitalisme deshumanitza. És la instal·lació que podem veure a la Fundació Balbi, si ens la pots explicar una mica. Doncs... Jo estic buscant les causes o la psicologia sota el sistema que estem aquí o que tenim, i ara amb el nivell de canvi climàtic, econòmicament, la puja de la dreta en l'Ouest i altres països, És que el capitalisme és una part de la policrísa i estic buscant entre aquest camí les coses que no comestiu els... Les coses que vam acceptar des de fa sempre, 500 anys, què és el desenvolupament? Què és el progress? I, doncs, en la meva obra, L'escala de l'èxit, estic jugant o estic... pensant en les esclavions d'una escala, les esclavions de l'opportunitat que són esclavitud. racisme, colonialisme, imperialisme, no, avarícia, les coses que la dominació, masclisme i tal. I aquestes mica en mica vam tapar el part de nosaltres amb empatia, amb amor, amb cuidadosa, no? És que després el joventud quan ets jove quan ets nen ets més o menys ets empàtic estàs connectant perdona estàs connectat el part Amorós i curiós. No, de part més de persona, vull dir això. Al final el problema sempre el tenim al llarg de la vida. Sí. Si quan som petits, vull dir, tots som adorables i tots som bons nens. Exacte. I això no estic segur. I també rebre els missatges que individualisme és més important, no? Guanyar diners i... No, i has de... No sé... És competència, és la cosa més important i missatges com aquestes són tòxiques, penso. I és possible per reconectar amb la part més decora i de cuida, però costa temps, costa reflexió, costa la puja de consciència. és que aquestes són dues de les peces que veig vull dir que precisament parlàvem d'això no? d'idees silenciades vull dir una part deshumanitzadora o nociva del capitalisme i l'altra el de la protesta que això genera Sí, sí, sí. A mesura que adelantes l'exposició, així com arrenca l'exposició amb una visió més, no sé si dir, poètica del drama dels grafitis i de les parets tapades i silenciades, i es va, diguem que, tornant més activista. Llavors ve la part de la Fiona, que és lo de l'aigua que comentàvem abans, que és una part que... ella ens incita a que la gent ha de col·laborar per sortir-nos de la crisi climàtica, llavors ve la part de la Michelle, que és més, potser diria que una mica més polititzada, una mica més polititzada o crítica social, i llavors l'última part, que és la del Mike, és una part molt més ja militant. que explica els problemes amb què ens trobem i que ens interpel·le, per dir-ho d'una manera, haver d'actuar davant de tot això, de tota la crisi. Més enllà que sigueu amics, que entenc que teniu una relació fluïda a tots, com ha estat això de treballar amb tantes mans i tants de caps en una mateixa exposició, Michel? Sí, bé. Suposo tothom va treballar apart, més o menys. I vaig fer, no sé, cinc obres som la Fiona en parella, quatre months. I, doncs, tenim un bon rollo i una manera per treball i també per... és molt... té fluidesa, suposo. I el part pot ser una mica més difícil o una repta era el treball amb el Mike, el meu pare. És perquè en Mike és una persona amb tantes idees, i és pensador, i filòsof, i també té, no sé, dues, tres feines, i doncs és com un pastor. canalitzar la creativitat exacte però deixes aquest dia sí, sí, per l'expo propera i ara no, no, no i calma i doncs Però era molt xulo. Jo crec que també quan els, com es diria, les fites o els milestones, quan venia l'Amagui, corre, corre, que ve l'Amagui, hem d'aclarar les idees. I quedàvem un dia abans, a veure, com li diem, com li expliquem tot? Mike, què has fet tu? Tu, Michelle, jo tal, això, però com li expliquem... Era una manera de catalitzar-ho tot, i llavors ho ordenàvem i evidentment sortia un discurs. Però clar, tant el Mike com la Michelle com la Fiona, les peces estaven a mig fer, no li podien ensenyar pràcticament res, perquè eren idees, eren esbossos, eren inquietuds, llavors sí que és veritat que potser l'últim mig any, els últims especialment quatre mesos, ens vam posar a sac a treballar per produir les obres. Què sentiu a l'hora de vosaltres veure l'exposició de Passari, aquest espai museístic, que heu fet a vuit mans? Uf... No sé si us ha donat temps també a la reflexió, vosaltres, en aquest sentit. Sí, és curiós. Per mi el simple fet ja de només fer-la ja és una fita personal, perquè feia temps que no exposava, i llavors era com tornar a recuperar la vessant artística. Ha estat una mica dolorós, perquè ho has de combinar amb mil coses, igual que ells, perquè no només fem art, sinó també vivim d'altres coses. llavors quan ho veig exposat és curiós perquè tot queda bastant lligat encara que les peces són totalment diferents però el discurs jo crec que queda bastant interessant i crec que qualsevol persona que pugui anar podrà veure aquest poliedre d'idees sobre les idees silenciades que jo crec que pot ser molt interessant a mi personalment ha estat molt positiu El que passa és que no t'ho puc dir objectivament fins que no hagi passat un temps i pugui veure amb una mica més de perspectiva. Perquè ara, que si el quadre em cau, que si no sé què, que si aquest me l'han reproduït malament. I necessito veure potser també feedback de la gent. A tu et passa el mateix, Michel? Jo desitjo que... que puguem exposar aquesta... l'exposició en altres llocs i perquè costa molt temps per preparar, per... I també és un labor d'amor, no? És treball d'amor-amor i som molt apassionats, apassionades amb els temes i jo penso que en qui... No sé, jo tinc una sensació diferent en les obres d'en Kim. Jo penso que els morts silenciats, silenciades, és un acte polític. Algú decide que pot, o quin missatge que la gent pot veure o no. I per què? I les obres d'un Banksy? No, ningú t'ha pas les obres d'un Banksy. I m'encanta les obres. Però també hi ha altres graffitiades que algú decide, ah, no, no, no és art. no, tapa, pero tapa en una manera molt llet, y es un insultant, penso, y también es un insult, es un insulta al públic, el esteticament, y el, el, el, what's the messenger? El misache. El misache. Y bueno, es la meva opinió. Y penso que les obres... Hi ha una cosa per tothom en l'exposició i penso que ara hi ha missatges molt, molt importants per la gent, per pensar i per rumiar. Doncs mira si és important el missatge, que sou els dos primers que passen per aquí, però no sereu pas els últims. Idees silenciades a la Fundació Balbi. Michel, Quim, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres. Moltes gràcies. Gràcies. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saït esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba al Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits. Entra a Vivid.CostaBrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. La teva ràdio La Gironina Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. ploguent, ens mirem i escorgem el temps tan rebel i m'obres les portes del cel i ballant fins a l'infinit hem caldut i ens ha faltat nit, ets la mel que s'escalfa i fon el gel el matí m'agrada quan encara no hem dormit I ens esposem a poc a poc dins el teu llit. La lluna es potra vermella quan descobreix el teu act. I ens hi posem tan fort que en comptaríem per. Tots som un, descobrim un món profund, i donem llum a mi ciutat, quan nèixem quan s'hem connectat. Ho han sortit. És quan embugim ens trobem, quan ens per l'institut som dos gats, que fugim saltant de rat. No hi ha port on poder atrapar un vaixell, que no sap on va naufraguem i ens deixem endur pel vent. Què diu? Quan descobreix el teu ar, i ens hi posem tan fort que portaríem la vida a mar. Quan els dos som un, descobrim un món profund, i donem llum a mil ciutats, vam néixer per ser corrents. Encara no ho farem més fort, ja ho veuràs. Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai. Tu estaves assentat esperant-me, vestit molt elegant, rap amb tina, tan gomina. Crec que vaig flipar deixant anar les aparències, sense por em vaig apropar. Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai. Tu parlaves de la bellesa, i a mi això m'és igual. La nit en què et vaig conèixer, em vas encantar, però semblaves una altra persona. Quan et vas posar a parlar, portes un monyo molt maco, la samarreta et senta bé, aquesta llum accentua el teu somriure. Estàs molt guapa, tu he dit o què? Els Quatre Rius, el magazín matinal obert a la ciutat. I fent repàs a l'agenda, com no podia ser d'altra manera, hem de mirar què tenim al Museu del Cinema, i és que avui dimecres a les 7 de la tarda tenim una conferència que va, o que complementa més ben dit, una exposició temporal que hi tenim, que és el cos malalt, la malaltia a les fotografies i el cinema dels primers temps. En aquest cas, parlem amb el director del projecte, també del grup de recerca de la Universitat de Girona, sobre el precinema i el cinema dels orígens, Àngel Quintana, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Com va? Mira, no m'he atrevit a dir ni el títol perquè em sembla que és en francès, eh? Sí. Bé, bàsicament... És que no ho tinc aquí davant perquè és una mica llarg. Bàsicament, la xerrada... Nosaltres tenim l'exposició que es diu El cas obert. Aquesta exposició es va inaugurar el mes de desembre i estarà aquí al museu fins al mes de juny. I és una exposició que intenta establir la relació entre la fotografia i el cinema dels orígens i la medicina. Coses tan elementals com el moment en què es crea el cinematògraf, també s'inventen els rai xics, per exemple, i veure aquest tipus de relació. I a partir d'aquí, des de fotografies mèdiques fins a filmacions d'operacions, però fins a temes com la pandèmia, temes com els hospitals, etcètera. La conferència d'avui, bàsicament, no tractarà tant sobre la realitat, sinó sobre la ficció. I aleshores partim de Paté. Paté era gairebé com el Hollywood de l'època, estem parlant entre l'any 1905 i fins al 1914-1915, durant tot aquest període de creació del relat cinematogràfic, etcètera, la Paté, juntament amb la Gomón, eren les dues grans empreses europees que hi havia en aquell moment. I en els arxius de la Pati que es consideren moltes pel·lícules curtes que es feien durant aquests anys. I ve Estefany Salmón, que ella és la directora dels arxius de la Fundació Jagon Seidupaté, que és on desguarda tot el dipòsit de la Pati, que és una fundació que està a París, amb la qual nosaltres i del grup de recerca col·laborem, l'any passat vam fer un... un seminari a París sobre el tema aquest del cos malalt i ella ve aquí però parlant-nos una mica d'aquestes pel·lícules de ficció, que eren pel·lícules des de pel·lícules de persecucions, pel·lícules còmiques en el que les malalties psiquiàtriques que hi havia a l'època, les neurastenies, etcètera, com tot això es reflectia en les formes del cinema còmic o les exageracions en un moment en el qual la medicina també estava evolucionant i hi ha aquesta mena de relació entre els dos mons. Mira, tinc el títol, si prometeu no riure'ns en el meu francès, còmiques, bíbliques, drames, les cols, malader, dans, les sèries de films, paté. Sí, el cos molt... còmiques, bíbliques i d'allò, el cos malalt dintre la sèrie de Fils Pater, que és una mica la sèrie de pel·lícules que es conserven a l'època, i ella el que farà és una mica una categoria d'això, és a dir, les diverses formes que juguen això. I he de pensar que també durant aquesta època, a partir del XIV, entra la Primera Guerra Mundial, i per tant, a partir d'aquí, doncs, canvia la ficció, doncs... al voltant de la guerra es transforma, la guerra també crea els seus arxius fílmics a l'època, no es filmaven directament les pedalles, però sí a la rereguarda, o es filmaven els hospitals, els malalts, etc. I per tant aquí canviaria també la forma d'arxiu. Estem parlant una mica... d'aquest període del film de la Belle Époque una mica i quan tot això donava unes visions que semblava molt grotesques de la medicina però que és interessant per veure com es va creant un imaginari del voltant d'això i veure també sobretot com tracten aquest tipus d'imatges Sí, sí, és a dir, hi ha coses sorprenents, per exemple, no sé, hi ha una pel·lícula que es conserva a la filmoteca, que a partir de la Salmonella fa tota una mena de coses còmiques d'un personatge que li surt un cuc per la boca i que va al metge, i aleshores juga, per exemple, veus, conjuguen ja amb els reixics, com és una cosa que es comença a popularitzar a l'època, Vas veient elements que és interessant. Ja saps que la ficció és molt diferent de la ciència, encara que hi ha un gènere que és la ciència i ficció, però una cosa és la ciència que busca la veritat i l'altra la ficció que busca la mentida. I són com dos termes... Molt diferent. I en aquest cas, doncs sí, estem treballant no tant al costat científic. De fet, els del costat científic van fer una conferència a col·legi de metges fa un mes en què vam parlar una mica de l'ús de la fotografia científica sobre la medicina i en aquest cas no, estem parlant una mica del territori de la ficció. En qualsevol cas, Museu del Cinema, avui dimecres a les 7 de la tarda. Exitat gratuïta, eh, també? Sí, sí, sí, que ningú pateixi pel francès, perquè ja farem traducció consecutiva, jo mateix he tradurit el que vagi dient la conferència. Ja ho trobarem, eh, en qualsevol cas, vull dir, més solucions i problema cap. Sí, no, no, no, no hi ha cap, i tot això ja està en català, vull dir que ja ho hem treballat per això. Àngel Quintana, moltíssimes gràcies. Doncs va, moltes gràcies a vosaltres. Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba al Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a Vivid.CostaBrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. No sé si hi ha llum, l'he d'encendre o apagar. Si fem un cop d'ull a les trenes, volíem parlar amb Ramon Mirabet. I és que presenta el seu cinquè àlbum, dos anys després de la seva última irrupció discogràfica. Podrem escoltar les seves cançons en català, castellà i anglès el pròxim 28 de març a l'Auditori de Girona. I el podem escoltar també ara mateix. Ramon Mirabet, bon dia i bona hora. Bon dia, com esteu? Primer de tot, em sembla que us ha enganxat avui dia de pluja, eh? Mira que... Déu-n'hi-do. Bueno, després sortirà el sol. Acaba sortint el sol sempre. Feia gaire que no venies per Girona o què? Doncs no, hi vinc sovint. És una ciutat que m'agrada molt i també als voltants, als pobles. Estic bastant enamorat del nord i a vegades em replantejo on vull viure, eh? Perquè aquí s'hi viu molt bé. Home, sí, més si tires cap a l'Empordà, eh? Sí, sí, sí. No, no, no, jo estic enamorat. I vaig molt, sobretot, a Cap de Creus. Sí? I ara que he descobert els últims anys, el vaig a Empordà també, tot l'interior... Bueno, és una passada. A vegades no fa falta anar-se'n molt lluny per veure... i dir, ostres, que bé vivim aquí. I és el millor lloc del món. I tant. Això t'ho asseguro, també. Dit això, plogui o no, actues a l'auditori, que suposo que això ja és diferent, eh? Vull dir, és un altre rotllo. Passi el que passi, vull dir, no passa res. Sí, sí, no està tapat. No, la veritat és que sempre ho dic, que Girona és com... Em sento com a casa i he tocat gairebé tots els espais on es poden tocar. Crec que serà el meu segon concert a l'Auditori Gran, també a l'Auditori Petit, les escales de la catedral. Bé, a poc a poc vaig... Com el Monopoli, no? Sí, sí, sí. Vaig fan cantonades totes. Sí, sí, ja ho deia, per mi, cada cop que presento un disc i vinc a Girona és... No és tant un concert per mi, sinó és més com... Saps quan al principi feies tres acords al piano, a la guitarra i li ensenyaves als teus pares? Mira, mira, he fet això, no? Per mi aquest concert a Girona és una mica això, no? D'ensenyar-li a la gent que m'ha recolzat des del primer disc, de dir-los, mira, aquestes són les noves cançons, tinc ganes de compartir-les amb ells, de cantar-los, les històries de les que parlo... És com... com està a casa, realment ho sento així Abans de parlar del fons, parlem de la forma t'ho dic perquè en anglès ja t'havíem sentit però en català i castellà Ho acabes de triure? Sí. La veritat és que... Bé, a cada disc intento despullar-me una miqueta més. Fins allà on puc, on m'atreveixo. I en aquest disc he fet una passa més, no? En escriure amb la meva llengua, cantar amb la meva llengua... Eren històries que... havien de ser cantades amb la llengua amb les que les vaig imaginar o les vaig pensar, perquè són cançons molt honestes. Aquesta que escoltàvem a l'inici de l'entrevista, per exemple, és un diàleg que tinc amb el meu pare, amb el meu pare parlava català i aquesta cançó havia de ser en català. I la música la sento així, intentant ser honest, intentant despullar-me cada disc una miqueta més I la veritat és que cantar amb la teva llengua i que la gent entengui paraula per paraula, no? Ostres, és... Es crea una connexió molt bonica. Ja ho vam veure al concert de Barcelona quan vam començar a tocar els primers acords d'aquestes cançons i la gent des del primer, segon, va començar a cantar-les amb mi. Ara em parlaves d'aquesta història amb el teu pare, aquest diàleg. Vull dir, quines històries més ens expliques en aquest cinquè àlbum? Bé, segueixo una mica la línia que sempre seguim, no? Parlar de les meves pròpies experiències, les que he viscudes, les que m'han fet mal, les que m'han fet feliç, les meves inquietuds, les meves pors... parlo d'això al final són sensacions, aquest disc sobretot són estats d'ànim d'aquests estats d'ànim que a vegades duren només segons en un dia de plujors o sota el sol davant del mar o mirant una muntanya o quan has perdut algú o tens aquella papallona a l'estómac que estàs coneixent una nova persona les cançons parlen de coses molt molt quotidianes que visc el dia a dia i Al final és com un diari personal, no? Quan fas una cançó és pràcticament com una teràpia, no? De cop i volta et despulles, deixes totes les armes sobre la taula, no? I dius, mira, això sóc jo. Abans deies que cada disca intentes despullar-te una mica més. La pregunta és, ho has dit abans, fins on pots, però és fins on pots o fins on vols? Fins on puc. Al final és un viatge, tot això. Jo vaig començar amb la música molt tard, en realitat. De fet, no. De fet, des de ben petit, però escoltant. A mi cantar em feia una... Era una barrera impossible de superar. Era molt vergonyós. És un anu introvertit. Sí, o sigui, soc molt sociable i la veritat és que a vegades soc un poc a vergonya també, però hi ha coses que a vegades em costen, no? I mostrar-se tal com ets és un procés. I mira, vaig començar a cantar als carrers... No perquè tenia la idea de començar a cantar, sinó perquè el cos m'ho demanava. Jo estava a París estudiant el 2005 i quan tenia temps lliure anava seguint dos artistes de carrer que tocaven arreu de la ciutat, a París, i els anava seguint fins que un dia, de cop i volta, sense adonar-me'n, em vaig aixecar i vaig començar a cantar amb ells. Aquell dia va despertar dins meu una... una bomba, una fera que desconeixia, que algú tenia ganes de compartir, de cantar en veu alta i aquell va ser el primer pas, la primera peça de roba que em vaig treure o la primera barrera que vaig trencar fins al dia d'avui, que després de tants anys atrevir-me a cantar en català o en castellà, perquè al final Quan cantem ens anem protegint, la guitarra et protegeix, et estàs tocant, però a vegades em passa quan hi ha cançons que canto sense la guitarra i em sento com desprotegit. I l'anglès és una mica això, no? Estàs cantant i... I realment, al no ser la teva llengua materna, et sents una mica també protegit, de dir, bueno, estic cantant, la meva veu en aquest moment és només un instrument, però quan parles amb la teva llengua materna i cantes, la llengua és molt més que un instrument, és una eina, estàs comunicant, estàs dient moltes més coses que només cantar. I, bueno, no sé, cada disc intentaré despullar-me una miqueta més, El més que peses de roba és anar traient-te cuirasses, eh? Sí, sí, sí. I és molt alliberador. És molt alliberador. Sobretot també a mesura que et vas fent gran i deixes de banda pensaments més com, ostres, aquesta cançó sonarà a la ràdio o no sonarà a la ràdio? Aquesta cançó la gent... No, ara simplement faig cançons... i explico històries, hi haurà gent que li agradarà, hi haurà gent que no, però allò d'allà soc jo, m'hi sento reflectit, i és així com m'entenc la música, des d'on va ser molt més visceral i més passional i més emocional que no pas amb inquietuds comercials, per exemple. Per això aquestes cançons en català no són cançons que sonaran mai a la ràdio, a la ràdio Fórmula, perquè m'entenguis. Potser aquí sí, eh? Potser aquí sí. Si sou valents, ho veurem. Aquí, escolta, i més cinc piques d'aquesta manera, clar que sí, en qualsevol cas, Ramon. Jo et volia preguntar també si les teves cançons serien la banda sonora del teu dia a dia. Com és el dia a dia? No, la veritat és que escolto molt poc el que faig. Sobretot també perquè, com que jo estic des que tinc el paper en blanc fins a l'últim moment de la producció, quan acabo els discos és com... m'allunyo una mica, m'allunyo una mica del que he fet. I... En realitat la banda sonora del meu dia a dia són molta gent, escolto molta música, moltíssima música, m'agrada molt la música i estils molt, molt, molt variats, però de cop i volta, no?, a vegades és com, ostres, vaig escoltar un moment el meu primer disc que havíem, i dius, ostres, però això no estava pas tan malament, això. Quan passa una mica el temps i mires cap enrere i veus el camí que he recorregut i les cançons que has composat, per això aquest últim disc es diu cinquè, és una manera de reivindicar que aquest era el meu cinquè disc, que hi havia quatre discos abans. No sé si formen part de la meva banda sonora del dia a dia, però sí que les meves cançons expliquen bona part de les coses que he viscut Has après alguna cosa que no sabies amb aquest disc? No m'he preguntat mai aquesta pregunta. Has vist? Doncs... Al final aprenem cada dia, però el que jo li dono més importància és el de tornar a aprendre coses que amb el temps oblidem. Perquè vivim en un... Avui en dia tenim... Vivim en una societat que hi ha tanta informació, que la informació està basada en la imatge, en quants diners tens, en què... Vull dir, el món de les xarxes ens contaminen d'una manera que a vegades oblidem més que hem d'aprendre, sinó de recordar el que som, d'on venim, la nostra essència... I amb aquest últim disc m'ha fet tornar a recordar qui soc. De fet, és un disc que em connecta molt amb el que venia fent fins ara. però també amb els meus orígens, amb el meu primer disc, amb el meu segon disc. És un disc que em connecta molt amb tota la trajectòria que tinc i això també és alliberador, de veure que és un disc on jo m'hi veig, em sento reflectit, com deia abans, Més que aprendre és això, és que cada vegada m'allibero més, i això és una cosa que de tant en tant hem d'anar recordant, de qui som, i deixant de banda una mica els estereotips que ens marquen avui en dia la societat de com hem de ser, com hem de vestir, quina música és la que funciona, què és el que... No, aquest disc m'ha ajudat molt això. El que sí que aprendràs ara és que som uns picats i que marxarem escoltant-te tu amb aquestes cançons que no sé si sonaran a altres ràdiofórmules però aquesta segur que sí Raon Mirabet, moltíssimes gràcies A vosaltres per convidar-me No voler-me dir res Ja m'estan dient que te'n vas Per sempre més. Per sempre més. Ja m'estàs dient que te'n vas. Som la teva veu. Som la Gironina. A Girona FM. La Gironina. La Ràdio de Girona. Fins demà! Una piga mal posada. Aquests rinxols tan rebels. Unes cames massa grosses, segons tu. Mai entens tanta guerra amb el mirall. si pogués fer-t'ho veure amb els meus ulls. Si ets tal com ets, ni m'enganyes ni t'enganyes. Si ets tal com ets, no canvis ni una coma mai més. Mai més, perquè t'ho mereixes per tu. Tal com és una ment meravellosa, un caràcter incomprès. A vegades molt desastre, segons tu, tot allò que et tormenta quan et deus. Si pogués fer-t'ho veure amb els meus ulls. Si ets tal com és, ni m'enganyes ni t'enganyes. Si ets tal com és, no canviïs ni una coma mai més. Mai més, perquè t'ho mereixes. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.