Homenatge a Maria Rosa Lavallent, l’art de romantitzar la vida i música inclusiva: Cicle Magrada i l’EP “Deixa’m ser jo” de Judit Jacket

Panorama general

Episodi amb tres eixos destacats: homenatge a Maria Rosa Lavallent (figura clau de Girona Temps de Flors), una conversa àgil sobre l’art de romantitzar la vida amb exemples, límits i tipologies, i un bloc cultural amb el Cicle Magrada (música quilòmetre zero i inclusiva) i l’entrevista a Judit Jacket pel seu EP autobiogràfic “Deixa’m ser jo”.

Homenatge a Maria Rosa Lavallent (Temps de Flors)

• Record emocionat de la Maria Rosa Lavallent, morta als 101 anys, cofundadora i ànima de Girona Temps de Flors.
• Es reivindica legat i memòria i la necessitat d’homenatges visibles (carrer, biblioteca o escultura) per reconèixer el seu impacte ciutadà.

"Mai sobra recordar que estem aquí de passada... millor haver viscut que només haver somiat. Ella ho va fer."

Tema central: l’art de romantitzar la vida

Què vol dir “romantitzar” i per què ho fem

• Romantitzar és idealitzar o mitificar petits gestos quotidians per fer la rutina més portable.
• - Beneficis:
• aporta alegria i sentit estètic
• ajuda a relativitzar la duresa quotidiana.
• - Límits:
• no canvia la realitat
• pot amagar problemes reals si es porta a l’extrem.

Exemples quotidians on sovint patinem

• Despertar a les 6 h per veure la sortida del sol: idíl·lic a xarxes, feixuc a la vida real.
• Cafès cuquis i “main character moment”: crema de llengua i petites molèsties que trenquen la postal.
• Cuinar amb vi i música: talls, potes que no s’obren i... netejar després.
• Dutxa amb música: vapor i mòbils que escurcen la vida útil; millor altaveu o ràdio.
• Treballar massa i dir que “t’encanta la feina”: alerta amb glorificar la sobrecàrrega.
• Rodalies idealitzades: seients incòmodes, retards i soroll.
• Anar a teràpia: útil per gestionar, però no és una “spa emocional”; pot remoure i fer plorar.

Pluja: del mirall a la bassa al clixé

• La pluja pot ser poètica (puddles com a “miralls”, ballar sota l’aigua), però fer-ne un ritual cada cop és impostar.

Ciutat vs poble i el “mite del diumenge”

• “La vida que no tens”: ciutat gran com a estil de vida modern o poble com a calma absoluta; ambdós mites són projectats.
• Diumenges romantitzats: sovint són ansietat per la setmana i tasques endarrerides.

Main character i xarxes socials

• Efecte “main character”: sentir-se protagonista al bus o caminant amb auriculars.
• Xarxes (TikTok/Instagram) creen la dictadura de la postal: “slow mornings”, cafès amb escuma, llumetes…
• - El FOMO (Fear of Missing Out):
• genera necessitats fictícies
• impulsa despeses per copiar vides alienes.

Tipologies de romantitzadors

• El cinematogràfic: viu moments com si fossin escenes de pel·li, amb banda sonora vital.
• L’estètic/Tumblr: Pinterest humà; fotos de llibres, cafès i detalls; cura de l’ambient.
• El viatger: qualsevol escapada és “increïble”, malgrat cues i obres.
• L’artista torturat: estetitza la tristesa; esgotador a la llarga.
• L’estudiant: romanticitza per sobreviure (cafeteries, subratlladors pastel, libretetes).

Solteria vs parella: on la romantització és més fràgil

• Romantitzar la solteria per necessitat d’autoafirmació o la parella com a solució total són trampes.
• Idees clau:
• -
• No hi ha estat perfecte; cada fase té solituds i llums.
• -
• No romantitzar malalties o dols: el límit ètic és clar.
• Tancament: romantitza una mica per donar color, però amb peus a terra.

Cultura i inclusió: el Cicle Magrada

• Presentació de la 7a temporada del Cicle Magrada (Centre Cívic Ter), amb música quilòmetre zero i un model inclusiu.
• Objectiu: accés i participació a la cultura de persones amb discapacitat i de tothom.
• - Dades clau (edició anterior):
• ~35% de públic i 35% d’artistes amb discapacitat reconeguda.
• - Format:
• 1 concert al mes fins al maig
• micro obert previ i berenar per teixir vincles.
• Artistes esmentats: Judit Jacket (presenta primer disc), Emma Shire, Udal Torrentó, Jam Sheffla, col·laboració amb Associació Horizon (músiques urbanes, p. ex. Caler), Marta Pérez (Les Anxovetes).
• Principis: gratuïtat, escenari de qualitat, i reivindicació de més suport institucional a la cultura.

Entrevista: Judit Jacket – EP “Deixa’m ser jo”

• Primer EP de 7 cançons, íntim i autobiogràfic; escrit en un moment fràgil i viscut com a teràpia.
• Procés creatiu: treball introspectiu en paral·lel a la producció (amb la Lúcia) per donar coherència sonora.
• Directe: presentació al Centre Cívic Ter (18 h, diumenge) amb banda; tot en directe (bateria/percussió, baix, piano, guitarres, veus), sense bases, adaptant textures electròniques de l’EP.
• Missatge: conèixer-se per alliberar-se i compartir cançons que puguin acompanyar qui s’hi identifiqui.

"Deixa’m ser jo" com a títol i peça central: la necessitat de tornar a ser una mateixa, posar paraules i música a la pròpia història.