Homenatge a Maria Rosa Lavallent, l’art de romantitzar la vida i música inclusiva: Cicle Magrada i l’EP “Deixa’m ser jo” de Judit Jacket

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius. 9 de desembre de 2024, mort al 101 anys Maria Rosa Lavallent, peça clau de Girona Temps de Flors, una de les ànimes del barri Ben. Més d'un segle de vida, una vida plena, una vida d'aquelles que de ben segur acaben amb orgull i un somriure. Mai s'obren les cartes d'algú que ja no hi és, una persona que ho ha donat tot en aquella petita història, la seva. La Maria Rosa va ser una de les mares del que ara coneixem com el temps de flors. Els homenatges vindran. Aquest no deixa de ser un més. Però una persona que va fer tant i tant de bé per a la ciutat de Girona. Una persona de les que marquen. Mai sobre recordar que estem aquí de passada. Mai sobre recordar que som fràgils. Mai sobre recordar que si s'acabés el compte de mà, més val haver viscut davant d'haver imaginat o somiat. Ella ho va fer. Mai sobre recordar que un dia hi som i a l'altre ja no. Mai sobre recordar, mai sobre, mai. Que la Terra et sigui Déu, Maria Rosa. I si hem dedicat la portada a una persona molt i molt important per a la ciutat de Girona, tampoc podríem no recordar l'Arnau Vila, a qui ja aprofito per donar la benvinguda en aquests estudis. Al carrer val més número 15 de Girona, en aquests quatre rius de Girona FM. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Home, no fotis que encara soc viull, eh? No, no, ja ho sé, de fet ho dèiem, eh, sempre ho dèiem. Ara, canviant de registre, una mica. Sí, no, no. Vull dir, sens respectuosos sempre, sempre ho dèiem. Aviam qui... On serà el primer carrer en el teu honor? A Banyoles o a Girona? Jo et vaig dir l'última vegada que hauria de ser a Banyoles. Hauria. Hauria. Però ja saps que a vegades el tema de l'administració... Però si és a Girona tampoc molesta. No, però en el cas... Ara ho comentàvem abans de començar, que en el cas de la Maria... L'homenatge en aquest temps de flors que ve, que ja en tenim moltíssimes ganes, perquè això voldrà dir que arriba la primavera, i serà segur, només faltaria una de les mares, de probablement un dels festivals més bonics, anava a dir de tota Europa, diria de tot el món, sens dubte. I encara tindria més en comptes d'un carrer, potser una biblioteca o una escultura ben posada, sí, sí. Déu dirà. A veure què es fa. Hi ha coses que no estan escrites encara i que en tot cas ja arribaran. En qualsevol cas, avui, doncs mira, és que estem intensets en aquest primer tram. Avui passaran per aquí la Neus i la Jana, no t'ho perdis, amb l'art de romantitzar. Romantitzar. Romantitzarem la vida, les coses... Jo crec que també... No sé si és bo És molt i molt bo. Jo sempre ho he dit. Romantitzar la vida és de les coses més importants que hi ha per donar-li una miqueta de sal i pebre. És a dir, escoltem una cosa, si haguéssim de ser realistes tota la vida, que trist tot, la veritat. Amb tot això seguirem també i parlarem amb el Bekares sobre la cicle de concerts. M'agrada. Amb les 3 Ms, eh? Kilòmetre 0, correcte, per això he dit... m'agrada. Parlarem amb ell. I en relació amb tot això, mira, el pròxim concert, que hi haurà precisament al cicle, serà de l'artista que presentarem el temps de música avui aquí als Quatre Rius. En qualsevol cas, Arnau Vila, ens toca posar cinquena, arrencar el cotxe... I ens hi posem. Primer va primera, després segona... Sí, no fotem el boig, eh? Posem cinquena, vinga, va. Ànims. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als quatre rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. I mira que em feia de temps que no passaven per aquí. Neus al d'aquí, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, molta canya. Mira que em feia de temps que no passava per aquí. Jana, fons bona, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com estàs? Com aneu? Molt bé, de veritat. De fet no tinc examens, però direm que sí. Amb ganes de Nadal o què? Que la setmana que ve em sembla que en parlarem, no? Episodis passats a la setmana que ve. La setmana que ve parlarem del Nadal, però molt. Us ho passareu molt bé. Doncs mira, en tot cas ja ens ho explicareu. Entretant, època melancòlica aquesta, estem entre la tardor, ja començant gairebé l'hivern i tot plegat. Moment per romantitzar les coses una mica. Un moment per romantitzar-les fins a un extrem. Precisament per això avui us parlem de... L'art de romantitzar. El que pot sortir d'aquí. Per això no us considera que romantitzeu molt la vida? Sí. Jo també. Moltíssim. Massa. Jo massa, crec. Després parlem de coses que romantitzem que realment no són tan romantitzables. Però hi ha una cosa. Si no romantitzem la vida, si no romantitzem les coses, gent que ens esteu escoltant i ens esteu veient, què ens queda? Queda la realitat crua, pura i dura. El problema és que a vegades demonitzem el fet de romantitzar les coses, quan, precisament, romantitzar les coses són les que ens donen l'alegria i moltes sensacions precioses i boniques a la vida. Si no, de què? Sí, però realment, si ho romantitzem tot, realment romantitzar no et canvia la teva realitat, vull dir que fins a un punt... Ja, però te la fa més portable. Completament. I això del got-mig-plei, el got-mig-buit, És així, eh? Sol del got, mig ple o mig buit? Mig ple, sempre. Sempre. Gairebé sempre. Intento, sí, mig ple. Sempre. Però mig ple de què? Jo de cafè. Jo ho deia d'alegria i entusiasme. Vinga, va, som-hi. Comencem. Si anem desgranant pas a pas, no tindrem pas prou temps, eh? 25 minuts, més o menys. Ens en treballem massa. Molt, molt. Ho romantitzem massa. Comencem. Què vol dir romantitzar? Romantitzar al final és idealitzar o mitificar alguna cosa de la teva vida quotidiana, alguna cosa més rutinària o rudimentària, per fer-la més el que dèiem, no? Més passable, més alegre, el que sigui. Exacte. Però abans de res, per entendre més a què ens referim quan parlem de romantitzar la vida, us posarem alguns exemples de com ens hem convertit en persones que romantitzem coses que realment no són romantitzables. Quines són aquestes coses? Aviam. Us anirem deixant idees que ens han vingut al cap. Creiem que us sentireu bastant identificats, perquè crec que són coses bastant quotidianes que fem tots i ens pensem que som la persona més feliç fent això. Potser no tant, però no passa res perquè tampoc has de viure en el millor moment de la teva vida cada cosa que fas. Primera de tot, per exemple, llavar-te a les 6 del matí i veure la sortida del sol, fer la foto de... Oh, que maco, ha sortit el sol. Sunrise. Fes el favor d'anar al lavabo, mirar-te al mirall i veure les ulleres que portes a la cara. I el dia que t'esperes. No és tan xulo aquest moment, vull dir. Estàs mort. Són les 6 del matí. Algú és personal a les 6 del matí. Jo no ho seré mai de la vida, ho tinc clar. Després el típic moment que estàs en una cafeteria així, molt cuqui, molt cute, prenent un cafè, tot et sembla idíl·lic, i estàs tenint el teu moment de Senfker, que et sents el protagonista de la teva vida, i de cop, perquè sí, perquè aquestes coses passen, et cremes la llengua amb el cafè. No cal romantitzar-ho tot. Després passes a parar d'aquestes coses, i el pitjor és que la sensació de quan et cremes la llengua et dura tot el dia. No? A la punta de la llengua et fa mal tot el dia. Total per què? Per fer-te una mica l'espacial. Totalment. I així mateix també, per exemple, quan romantitzes el fet de, ai, em poso a cuinar un àpat perquè em poso la meva música... T'obres una ampolla de vi... Però, spoiler, a mi sempre em passa alguna cosa quan cuino. Et talles el dit... Ah, sí? Però tu quants dits dents! Wow! Em refereixo a... Se't talla literalment el dit, per la meitat em refereixo que et fas un tall, no se t'obre un pot de vidre, se't crema tot, etc. Poden passar moltes coses quan estàs cuinant. Jo no sé què fas tu quan cuines, però a mi em surt més o menys tot normal. I els vídeos aquests de TikTok que cuinen tot és net, una superfície neta, tot està ben preparat. No, no, quan cuines embrutes i embrutar després vol dir netejar. Doncs no, no és tan aromatitzable això. Després també quan t'estàs dutxant amb música a l'aigua calenta, sobretot ara que és hivern, que ve molt de gust, quan has tingut un dia llarg, les teves preocupacions sembla que se te'n van i de cop el xamput cau al peu i crides perquè et fa mal, doncs sí. Tu poso diferent, i si estàs escoltant música amb el mòbil, amb tot el vapor d'aigua que surt, ja et dic jo que li dono de vida útil tres mesos. Tu per què poses el mòbil a la dutxa? No, però a fora. No, a fora de la dutxa, però amb tot el vao i el vapor que es genera... Si sempre escoltes música amb el mòbil... I com ho fas? Jo necessito dutxar-me a escoltar música. Per exemple, et pots comprar un altaveu barato... La ràdio. Pots posar allà de bluetooth, saps? O pots tenir un pis i un apartament petit igual que el meu, que pots deixar la porta oberta, posar el home photo allà... Si deixes el teva dins, el mòbil fora del lavabo, després et surten els anuncis, et surt aquella cançó que et trenca tot el munt i no pots passar-la, perquè no pots sortir inseponat a fora del lavabo. Escolta, doncs t'agafes una bossa de plàstic d'aquestes de la platja i... Bueno, bueno, que ja et posem. Esclar. Una altra cosa que passa bastant és que dius que t'encanta la teva feina, que hi dediques moltes hores, que vas de cul, però és que t'encanta, estàs immers en un projecte que és la teva vida tal no sé què i és com a veure noi. Estàs treballant de nit, després cinc cafès per no morir-te durant el dia i no plores perquè no et queda energia, vull dir. Encara que t'agradi molt no es romanticis el fet que literalment no descanses ni una hora. Jo amb això sempre diré una cosa, i és la millor frase que s'ha inventat en aquesta història, és que quan el vaixell s'enfons a la rata, són les primeres a sortir corrent. Aquest que diu que li encanta la seva feina, aquest serà el primer a sortir corrent. Ho tinc claríssim. Aquest durarà dos mesos en aquesta feina, on torni i descansa. No, no, total. També quan viatgem en tren, eh Rodolios, estàs amb músics, amb els teus cascos mirant per la finestra i tal, i en veritat, doncs els seients són incòmodes, hi ha xiclets, no val wifi, hi ha un nen que plora durant tot el trajecte, i a més a més, doncs Renfe, va tard o passa qualsevol cosa, no? En plàstic hi ha incidents. I últimament també hi ha l'amenaça que et puguin treure alguna cosa. De forma no voluntària. Vas totalment dret, no vas més seure de la gent que hi ha. També una cosa que crec que aromatitza bastant és anar a teràpia. Trobo que moltes vegades és com, ai que bé, aquesta setmana per fi tinc psicòleg, dia de la setmana que te'l reserves per tu, dia per tu, una mica de tranquil·litat, més pau, tal, no sé què. A veure, realment és una cosa que tampoc és tan romatitzable, vull dir, estàs anant allà, em sap molt greu, però moltes vegades sortiràs allà plorant com una madeleina perquè t'has posat a parlar del teu trama de quan tenies 3 anys que un nen no va voler jugar amb tu al pati, vull dir. No cal aromatitzar-ho, potser perquè si hi ha algo és super hiper aromatitzat. Realment això també no et resol els problemes de la teva vida, t'ajuda a gestionar-los però l'endemà i la resta de la setmana tu has de seguir amb la teva vida i gestionar-ho, no? Completament. Hi ha una cosa super canvi de concepte, no? Però la pluja. Romantitzar molt la pluja i les pel·lícules sempre s'ha fet, o sigui, singing in the rain i aquestes coses, però... O sigui, vale, ho fas, però no ho fas cada cop que plou. És que al final sembla que es posi a ploure i hagis de sortir a ballar sota la pluja. Si plovisqueja, no? Però jo, per exemple, hi ha una cosa que m'agrada, ara al·lucinaràs, ara al·lucinareu. Tu, clar, quan plou estàs acostumat, o sigui, tendencialment et tapes mirant a terra. però mires a terra, amb els ulls clucs, també, no saps per què, perquè t'arriba l'aigua, però hi ha una cosa, i és totes aquelles bases que es generen davant d'allò, com per exemple aquesta emissora de ràdio al vespre, tu quan veus allò, i veus aquell mirall que es fa, El mirall d'una bassa amb la llum tenua aquesta de nit, allò no és que sigui romantitzable, és que és la definició de romantitzar en si mateixa. És la fotografia que posaria. El mirall a la bassa. És que ho heu de mirar al meu Instagram, jo tinc un parell o tres de fotos d'aquestes. De fet, heu de posar l'art de la nostàlgia, no? És veritat. El mirall a la bassa està molt bé, però el que és encara millor és poder saltar al basal i trepitjar-lo. Home, completament. O sigui, igual que les fulles a la tardor, quan xafes les fulles a la tardor... És que mira això. Sí, sí, no. Vull dir... M'ensenyo a la gent que no ho estan veient. Saps tu la persona que més romantitza la pluja? A mi m'encanta la pluja. És que m'encanta. I m'encanta, escolta, posar-me trist amb la pluja, m'encanta posar-me content amb la pluja. Posar-me al sofà amb una... He ballat sota la pluja. He ballat. És de les millors sensacions que hi ha i plovent a bots i barrals, eh? Home, jo també he ballat sota la pluja. Però una cosa és ballar sota la pluja, això, així, no? Un dia tal, no? L'altra cosa és cada persona que... I cada vegada que plou és com, sí, som-hi, anem a mullar-nos el cap, la roba... Em posaré les botes d'aigua, tal. No. Vols que et digui? El dia que vaig ballar sota l'aigua, un dia que me'n recordaré sempre... No vull imaginar-te ballant sota l'aigua. Me'n recordaré sempre. Era 11 de la nit, em sembla, passejant per Madrid, que estava, i recordo que anava amb camisa i un pantaló normal, anava com d'oficina, eh? I de cop i volta va començar a plorar una mica, i de cop va començar a ploure a bots i barrals, jo intentant amagar-me entre aquelles cases que tenen balconets minúsculs, és a dir, que no et pots tapar de res, i al final vaig agafar i vaig dir, Ah, és igual. I vaig seguir caminant normal, el que passa que la imatge era tristíssima, o sigui, em feies amb el cabell xop, amb la camisa xopa avui. La típica cançó que sona de fons, en plan de tristesa. Era terrible, i vaig agafar i vaig començar. Uau, uau. Pau poc, però pel plou que plou, plou. I em va encantar, va ser com un xute de tot, d'alegria i de si en fi. una cosa que crec que també fem molt és tant per una banda aromatitzar el fet de si ets una persona de poble o ja no tant de poble, d'una ciutat més petita com Girona, el fet d'anar-te'n a viure a la gran ciutat, per exemple imagines a tu mateix caminant, en el nostre cas, pels carrers de Barcelona com si estiguessis Nova York, és una noia de la ciutat, vas a cafeteries superxules, supermodernes, de cop vesteixes d'una altra manera, etc. o per altra banda també el fet que ets una persona que has viscut tota la vida a la ciutat i de cop dius, no, és que canvi de radical de vida, ho deixo tot enrere, me'n vaig a un poble de cinc habitants a l'Empordà i em compro tres gallines. Jo crec que és una mica allò de sempre vols el que no tens. Nosaltres som de Girona, som estudiants que vivim a Barcelona durant la setmana, i al final és trànsit, soroll... el divendres, quan arribo a Girona, de cop veig que la gent no corre. És una pau. És una pau mental. La gent de Girona pensa, no, aquí també... De fet, a Girona hi ha molt ambient, no? Però jo baixo i penso, hòstia, la gent es pren la vida més calma. A Barcelona la sensació és que tot va tan ràpid que no pots ni respirar. Pots estar supercalvat tu perquè surti al carrer i és que t'estresses. Vas estressar per la vida. I tu també corres perquè no tens cap lloc on arribar per córrer, perquè la gent corre. I lligat a això, els diumenges, en plan... Romantitzem molt els diumenges. No és terrible. És com si el dia de pau, diners amb la família o tota la tarda... No. I més si ets estudiant, que saps que has d'agafar el tren a la tarda per anar-te'n. És igual que diguis estudiant o gent que treballa o tal. Jo, per exemple, estic a l'Empordà i a mi agafar el tren. El diumenge a la tarda... És horrible. Em fa una mandra. O sigui, un mal. A més... El cor i l'ànima. Sempre et queda feina per fer les tasques més tedioses que t'has deixat pel final del cap de setmana i, de cop, el diumenge i et ve tot de sobre. i pobra de tu que no ho tinguis fet el dilluns a les vuit del matí perquè si no ja corres tota la setmana. Totalment. Canviem de tema. Bé, ser una persona en general com serien per exemple nosaltres tres que romantitzem en accés a la vida és una cosa que s'anomena No sé si heu sentit mai aquest terme. Main character. Que vol dir que ets el protagonista de la teva vida. Que saps aquell tipus de persona que vas caminant pel carrer, amb els teus auriculars, escoltant un podcast sobre cultura, sobre cinema alternatiu de no sé què, de cop un regisol et toca la cara i et penses que tothom t'està mirant. 100% Jo crec que tothom ho ha sigut en algun moment quan va pel carrer o et penses que tothom t'està mirant i és com carinyo, tothom està caminant tranquil·lament sense mirar-te o el transport públic mirant per la finestra que et sents com una ànima que sobresurta entre la multitud tu allà mirant la finestra plou, tu amb els cascos o sigui és que al final, a veure tothom està fent el mateix, estan anant a treballar, estan anant a casa però jo t'he de dir que jo tinc la sensació que mira tothom pel carrer Tu ho has de dir? Que raro. No ho hagués dit per tu. Per presència o potser perquè ballo sota la pluja. Has quedat fitxat. Amb això volíem parlar d'un tema que crec que influeix molt el fet de romantitzar la vida, que són les xarxes socials. Al final crec que han creat una mena de dictadura o d'obsessió de romantitzar-ho tot i fins a un extrem. Sobretot TikTok, Instagram, aquestes xarxes socials. on tu publiques vídeos, fotos de tu, de la teva vida, de les coses que fas, ens han fet que tothom sembla que hagi de romantitzar la vida. Si vídeos d'accions quotidianes com posar una rentadora, tallar un albocat o fer-se un cafè al matí, si ho poses amb música de fons, amb una llum maca, amb una tassa així maca, el que sigui, ja sembla... Pof, l'albocat t'ha costat 4 euros. I a sobre de l'obra ja està negre i no has d'anar a comprar una altra. És que això no es pot romantitzar. Les típiques stories de cafè amb les frases de slow mornings, matins lents, deep thoughts... A veure, tio, t'estàs fent un cafè perquè no pots aguantar la teva sort, que has dormit 5 hores i tens tot el dia de feina. Per tant, tiramilles. I després el tema del FOMO. És un concepte que, no sé si tothom n'està ocorrent, és la sensació aquesta de sentir que t'estàs perdent alguna cosa. Fear of missing out. Exacte, the fear of missing out. Tenir por de perdre't coses. Que al final tu et fas expectatives d'una cosa, això ens passa el dia a dia i més amb les xarxes socials. I sents que si tu no ets un lloc o si tu no tens aquella xarxa social, no formaràs part d'allò i al final què? No formaràs part de fer-te un confinament. I et creen necessitats que no tenies é. O sigui, per exemple, tu imagina't que veus aquesta fotografia de la persona menjant-se el bocat amb un cafè que fa super bona pinta, que té una forma de cor, i de cop dius, ai, és que jo també vull això avui al matí, i potser t'aniràs a una cafeteria i et gastaràs 7 euros per esmorzar, perquè la xarxa, has vist aquesta foto, la xarxa si t'ha creat una necessitat, i això seria fomo. Necessitat, genera necessitats. Com no podia ser d'altra manera, em sembla que em fareu la descripció del tipus de persones que romantitzen la vida. Home, no podia fallar mai. Ens agrada analitzar la gent. No sé si ho heu notat, però són persones analistes. Després, si de cas, em definireu quin tipus de persona que romantitzeu sou vosaltres. Però anem per parts. Vale, us en diem algunes, perquè n'hi ha moltes, però us en direm 3 o 4. Primer de tot, hi ha un que l'hem anomenat el cinematogràfic. És una persona que... Sait es Ball. Ets tu, Sait? Això només ho sabrà la gent que vegi el vídeo que s'està gravant. O la gent que ha escoltat que vas ballar sota la pell. És una persona que veu la vida com si fos una pel·lícula de Hollywood, literalment, o un tràiler d'una pel·li. I cada moment és un escenari, cada moment és un moment de la seva vida que s'està gravant amb una càmera perquè és una pel·lícula. De Perú Manxou. O sigui, jo crec que l'exemple perfecte és literalment una persona que... Valla quan plou. És enceït. O mirar per la finestra amb cara pensativa, s'imagina que és el protagonista, etc. Hem compartit unes quantes setmanes aquí a Girona FM. Recordeu aquests dies. No cal pas gaire més. No costa gaire d'identificar-los. Jo crec que no. I és d'una persona això també que l'acompanya molt la música, vull dir, les bandes sonores de la seva vida són les bandes sonores de pel·lícules, d'estar escoltant música melancòlica i de cop aquell moment en què baixa del bus, hi ha una persona mirant-lo i és com, ai, és que aquí trobaré la mort de la meva vida, tot el meu. De fet, les plataformes musicals que parlàvem de xarxes Spotify, Music, etc. Hi ha playlist expressament creades per gent que es diuen, jo ho sé, playlist per quan vols ballar sota la pluja o playlist per quan estàs al transport públic i et replanteixes tota la teva vida. I realment la gent crea playlist perquè tu en aquell moment et puguis sentir part d'una pel·lícula, que és el que deia. Jo he sortit de cançons que m'agraden. Jo l'única llista que tinc a Spotify és cançons que m'agraden. Wow. No en tinc cap més. Wow, ets aquella persona. Cançons que m'agraden. I totes. I vaig sumant allà, les vaig posant i vinga, un dia aleatori i endavant. O sigui, et pot sortir la cosa més contraposada. Li surt el Bon Dia dels Pets i Samoan Like You de la Del. Mira, calla, calla. Jo no sóc aquest tipus de persona, però jo sí que ho poso en una llista, és encara més masochista. Perdó, Carl Felicis, heu fet el rap aquest de Spotify, què us ha sortit? A mi m'ha sortit, com cada any, Manel. Jo Manel i Imagin Dragons. I a mi anem. Tu et creus que a mi em surt que un mes m'agradava el rock català pirata i em sortien els pets Sopa de Cabra i Cesc Fresques, això l'agost, i em surt com a artista estacada lola indiu. No te creus? El rap no diu mentides eh, s'ha de dir. No, no, que només tinc les cançons de l'Ola Indigo, si és que tampoc... Si les has escoltat més... Exacte, en bucle. No ho sé, potser vaig donar el play sense més, va quedar clar. Això t'acabes de dir. T'acabes d'exposar molt. Però és que jo no m'ho he cregut, o sigui, ho vaig veure i em vaig quedar així. Vaig dir, però potser això, què vols dir, l'Ola Indigo, qui és aquesta? Han seguit dormint cinc nits escoltant l'Ola Indigo i no ho sap. Et poses sons de ventilador per dormir. Has passat de sons de ventilador a Lola Indigo. Ha anat al concert de Lola Indigo juntament amb totes les nenes de 14 anys amb les seves mares. La Lola Indigo fa música per nenes de 14 anys? Bueno, adolescent, prematur. Però són nenes que van amb les seves mares. Jo no ho sé, però a mi em va sortir un vídeo molt simpàtic a Spotify dient, moltes gràcies per haver-vos acompanyat. Sí, esclar, et surt el vídeo de l'artista, donar-te les gràcies. Fos partidès, 0,1%. Que et diré una cosa que no sabia quina cara feia la noia. Ara ja ho saps, mira. Després tenim el que parlàvem... Per estrella, que és el Tumblr, que és un terme que es va fer molt conegut el 2016, o l'estètic, ara es diu estètic, que és el que sempre fa fotos dels llibres, dels cafès, de tots els detalls que veu al carrer. És el que als posts d'Instagram posa cançons per acompanyar les fotos. O sigui, soc jo, soc jo, literalment. La seva vida és un Pinterest, podríem dir. Exacte. El Pinterest caduca, eh. Llavors crec que també hi ha un perfil molt, o sigui que crec que li passa a tothom, que és quan te'n vas de viatge, el viatger. És a dir, quan te'n vas de viatge qualsevol cosa és increïble. Vull dir, potser, jo què sé, imagina't que dius, va, ens anem un cap de setmana express dos dies a Roma. I de cop i volta, o sigui, t'hi pares a pensar i és com, ai, ha sigut increïble, tal no sé què, i és com, a veure, has estat 15 hores entre una cosa i l'altra viatjant, potser sí que has estat 5 hores a la ciutat, jo que sé, per exemple, jo hi vaig anar fa poc i quan hi vaig anar tot estava en obres, però igualment, cap de setmana increïble, ha sigut brutal, les cafeteries brutals, i és com, a veure, tens la mateixa cafeteria a 3 blogs de casa teva a Barcelona, saps, vull dir. Veus uns coloms allà a terra i penses que a Barcelona tens coloms a punt de pal. I aquests que tornen de Roma i que comencen els tres dies després, van fent excusa. Jo crec que quan estem lluny de casa i quan és novetat alguna cosa, em sembla totalment atractiu. I després tenim l'artista torturat, que seria en Seïdes per romantitzar la tristesa del drama, no? Se'n va a ballar sota la pluja perquè diu, si he d'estar trist o menys, ho faré sota la pluja. T'he de dir que potser sí que ho he sigut, però cada vegada menys, eh? És que cansa molt ser artista torturat. Sí, és molt dur, eh? És que és molt cansat. És un personatge que treu energia. És que és molt cansat. Hi ha altres maneres de romantitzar la vida que em sembla que són menys cansades. Sí, jo crec que també. Tothom té tapes en aquesta vida. I bé, ja per acabar, un altre perfil jo crec que seria la persona que romantitza alguna cosa perquè no té més remei. Per exemple, jo crec que un estudiant seria la persona literalment que encaixa dintre d'aquest perfil, és a dir, només dir, uà, me'n vaig a una cafeteria perquè se'm farà més fàcil estudiar i tal, és com, a veure, si estàs en un altre entorn, no estàs a casa teva pudrint-te, però estàs estudiant-hi. No pots més amb la teva vida i dius mira em compro. Estàs cansant, no tens ganes, estàs a una cafetera i llavors tot sembla increïble. Dius em compro això, una llibreta maca, uns colors pastels, uns subrolladors fluorescents i de cop sembla que la vida et vagi llet. No, estàs igual d'amalgat, estàs igual d'acabat, però almenys estàs acabat amb un set de colors pastels. I després hi ha... Encara us queda alguna cosa, no? Sí, l'amic que romantitza la solteria. Igual que l'amic que romantitza l'estat. Amb parella, no? Jo crec que per les dues bandes. S'ha dit alguna cosa a comandar? Jo mai he romantitzat. Mai he romantitzat el fet d'estar sol, eh? A veure, una cosa és estar sol i l'altra cosa és estar solter. Tu estàs sol? Estar solter. Espera, és que la pregunta té miga, eh? Bé, ens passarem a parlar de la soledat. Jo t'he dit si mai has romantitzat la solteria. No. No, no l'he aromatitzat mai. Sí, jo crec que depèn moltíssim també de l'etapa vital que trobis, l'edat que tinguis, les necessitats que tinguis en aquell moment, les preferències que tinguis en aquell moment, depèn de moltíssimes coses. Jo tinc amistats que van de flom-flom, que es diu així popularment, i que gauden de la vida cada dia amb una persona diferent. i que realment després se senten molt soles. Jo crec que això normalment ho romantitza la gent quan ha tingut una molt mala experiència amorosa pel camí, digue-n'hi una relació que s'ha trencat de forma abrupta, etc. Aquests són els primers que després, potser per necessitat i tal, comencen a fer-se cops al pit sobre he d'estar sol perquè m'agrada estar sol, perquè vull estar sol. Pengem històries d'Instagram amb cançons, perquè l'edits ho vegi, my dates... I és un gosset, saps? Sí, sí. M'he de conèixer a mi mateix i de prendre aquest viatge personal. Totalment. Però per l'altra banda, crec que també es romantitza molt el fet de tenir parella. Totalment d'acord. I perquè també és... O sigui, literalment, la societat ens ha portat això. Sí, sembla que quan t'hi es parella tot és perfecte, tot va bé i, òbviament, com a la vida, res és perfecte. Que mai et sentiràs sol, que sempre t'aniràs genial. I que et marxaran tots els teus dubtes. No, al final, és una part més de la teva vida. És que tu segueixes sent persona, segueixes pensant, sentint i... El problema és que tots pensem que serà perfecte. Jo crec que aquesta part és probablement de les parts més fràgils a romantitzar, perquè romantitzes per necessitat. és a dir tu quan estàs solter o soltera i ho romantitzes ho fas segurament per la necessitat de no haver de dependre o de necessitar una relació i quan estàs en una relació precisament també si la romantitzes és precisament per la necessitat de no haver d'estar solter totalment llavors és que crec que de tot el que heu dit ara la part més seriosa allò que dius és que la més fràgil potser seria aquesta perquè no hi ha res pitjor en aquest món que romantitzar també La solteria, o els amors del passat, o els amors platònics, o qualsevol cosa d'aquestes. S'ha de viure amb la vida, en general, romantitzada, perquè el dia a dia vagi bé, ens agradi, ens entusiasmi, ens ho passem de conya. És que les coses importants a la vida, és com una malaltia, una malaltia no es pot romantitzar de cap manera, eh. Això no és haus. No, no, això sí que no. Bé, doncs res, només per acabar de dir-vos que romantitzeu una mica la vida, que no us passarà res per posar una mica de fantasia, ficció i alegria al vostre dia a dia, a la vida quotidiana, però que sempre tingueu molt en ment que no us canviarà la vostra realitat. però no passa res per romantitzar una mica. I acabem amb aquesta cançó que creiem que és la cançó per excel·lència, que defineix aquesta vibe que ens hem comentat de main character, de personatge, que ets el protagonista en la teva pròpia vida, o sigui, super romantitzat, protagonistes de Pau Vallvé. Doncs, per protagonistes de la nostra vida, almenys d'aquest programa de ràdio, almenys en aquesta estona, Neus Aldaguer, Jana Fumbona, moltíssimes gràcies, una setmana més. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Adéu-s. Ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah ah de centenars de temps milions d'erres, milions d'erres, milions d'erres Ah... Ah... Ah... Ah... Ah... Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. Com ja comença a ser tradició als Quatre Rius, volíem mirar l'agenda, a veure què teníem aquests dies a la ciutat de Girona. Inevitablement, si estem a aquestes alçades de l'any, inevitablement, sempre és bona excusa parlar amb Josep Becares. Bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia. M'agrada que parlis de tradicions, perquè sembla ja que el Cicle Magrada comença a ser una tradició a Girona. Doncs mira, ja te m'has avançat, perquè sí, evidentment parlarem d'aquesta setena temporada del Cicle Magrada, molta música a Girona. En aquest sentit, recordem una proposta, Josep, amb paraules teves, inclusiva. Sí, és una de les nostres lluites, un dels nostres dia a dia, que hi hagi inclusió, no? I aquesta inclusió que nosaltres la definim com que hi hagi relació horitzontal entre persones diferents i que sigui una relació que sigui sempre mútuament enriquidora. De fet, ja vau fer el primer concert, que va ser el passat 30 de novembre, amb el Teranda. Exacte, exacte, el Teranda, l'Anna Rodrigo, que... que està fent molt de soroll als escenaris ironins i més enllà, perquè ha estat per Barcelona, per diferents llocs, i vam tenir la sort de poder-la portar, perquè ella coneix el projecte, és una persona molt fica del món sociocultural, i ens va deleitar amb el seu projecte en format acústic, que és una cosa que no ha fet mai, va fer especialment per a nosaltres, i realment va ser un èxit, un públic també molt divers, va venir gent que la coneixia i gent que no la coneixia, I la veritat és que tothom va flipar i vam fer ja una mica d'aquelari. És que t'anava a dir, el cartell parla per si sol, en el sentit que són artistes a part, quilòmetre zero, són artistes nostres... I també hi ha aquesta part de micro oberta, també per a la gent que potser encara no ha fet el pas de treure un disc o un projecte més concret, però que sí que li pugui servir com per foguejar-se. Doncs mira, en aquesta setena temporada el que dius pel cartell impressiona. Jo mai m'hagués pensat que seríem capaços, des de la iniciativa sociocultural, tenir aquest cartell. I és un cartell molt vinculat als micros oberts. Per què? Perquè, per exemple, aquest diumenge la Judit Jackett presenta el seu primer disc i la Judit fa dos anys que participa en els micros oberts del Cicle Magrada. Llavors agafa tot el sentit, no pren tot el sentit d'aquest acompanyament a l'artista que volem fer o de donar-li un primer escenari, després donar-li un escenari de qualitat. donant-li el micro obert a músics amb els que poguessin col·laborar, teixir aliances. I ell amb els seus esforços, evidentment, ha anat creixent. Nosaltres hem participat una miqueta. I ja mateix quan em va trucar em va dir que m'agradaria poder-lo presentar amb vosaltres, vaig dir, home, doncs per suposat, no? I és una passada perquè ja tenim més de 40 o 50 entrades reservades i busqueu-la, perquè jo m'he quedat al·lucinant. La primera vegada que la vaig veure en directe vaig al·lucinar, però si busqueu Judit Jacket, escrita amb CQ1, a Spot o a altres xarxes, les que siguin, és realment impressionant. Ningú diria que és tan jove que és d'aquí al costat i que és el seu primer disc. Mira, de fet, ja he posat a treballar tot l'equip de producció de Girora FM, aviam si la podem tenir d'aquí una estona, a la Judit. Molt bé. Entretant, també, vaja, un cicle de concerts, Josep, que sempre ho hem comentat tu i jo també, que té un caràcter reivindicatiu, especialment perquè ocupen un espai que molt poca gent ocupa o que molt poques entitats o que molt poques organitzacions ho fan, a través de mifes, evidentment, amb el Centre Civic Ter, però al final també és una miqueta aquest caràcter reivindicatiu de dir, ei, hi ha aquesta necessitat, no només cal un cicle de concerts a Girona, sinó que potser cal fer un replantejament general. Al final des de mi faig unitem pels drets de les persones amb una discapacitat reconeguda i al final per extensió pels drets de tothom, perquè és el dret de l'accés a la cultura i ja no només de l'accés a la cultura sinó de gaudir-la i de poder-hi participar també com a artistes. L'any passat vam aconseguir amb molts esforços i amb la implicació de moltes persones, que un 35% del públic i un 35% de les persones artistes fossin persones amb una discapacitat reconeguda, per tant, un superèxit. I aquesta inclusió també parteix molt de la participació en el micro obert i abans del concert que fem un berenar o una trobada, no? I en aquest sentit és molt important, no? Per exemple, aquest diumenge també vindrà la Emma Shire, que la Emma Shire també va començar a venir als micros oberts, va tirar un disc endavant, el va presentar amb nosaltres, i ara torna també a donar suport als micros oberts, no? Per donar-li més solera, si cap, encara, al concert d'aquell cap de setmana. Vam tenir el projecte mau, vindrà la Udal Torrentó, músic conegudíssima a Girona, perquè ha participat en moltes amb moltes formacions, actualment també ser professor de música. Vindrà els companys de la Jam Sheffla, que tot gironí, gironina que toqui la guitarra o li agradi a un concert o el baix, el que sigui, coneix en Jordi i en Xico de les Jams Sheffles. Aquest any comencem una col·laboració amb l'associació Horizon, que són gent de les músiques urbanes, i vindrà Caler, que ha presentat també el seu disc. Vindrà la Marta Pérez de les Enxovetes. Vam tenir la tona fa un parell d'anys, no? Llavors, tota aquesta reivindicació del dret a la cultura no pot ser si no hi ha un escenari de qualitat i unes propostes de localitat. És a dir, no volem ser subsidiaris, no? Si no volem estar a primera fila i participar no només com a públic, sinó també com a artistes, hi ha els micros oberts, La gràcia del microobert, que el portin persones amb obertura de mires, amb certa sensibilitat, facilita que quan una persona que ostenta qualsevol tipus de diferència li costa més, li costa menys, doncs s'atreveixi a pujar a l'escenari i a fer el que li sembli bé. I en aquest sentit que la gent també tingui clar que aquest cicle de concert s'allarga fins al mes de maig, que no es pensin ara que només són dues setmanes compreses, sinó que són dates completament espaiades i que escolta, que és per una bona causa, que la gent hi vagi home. Un concert al mes, set concerts, agrair a les companyes del Centre Civicter, que sempre ens ajuda moltíssim, a l'Ajuntament, que s'ha de donar-li suport... Tothom sap que falta molt més suport a la cultura i a la participació social en general. En aquest sentit s'ha de reivindicar i s'ha de posar en avís a tot la societat, perquè si desapareixen aquests espais, al final, tot allò que té a veure amb la nostra autorealització com a persones, que és emocionar-se, compartir emocions, reflexionar, gaudir de la cultura, de l'art, de la sensibilitat. Tot això desapareixerà i al final les administracions han de garantir aquesta possibilitat d'autorealització amb la cultura, amb l'art, que si no hi ha espais gratuïts queden en entredit i això és un dels nostres principis que sigui sempre aquest accés gratuït. Josep, moltíssimes gràcies per tot i per tant, company, una abraçada. Molt bé, una abraçada, fins aviat. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM hi ha gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Viu l'edició més espectacular del Gran Cir de Nadal de Girona i el seu nou espectacle Adrenalina. Adrenalina. Aquest Nadal emociona't amb la màgia del cir de qualitat portat a l'extrem. Del 25 al 29 de desembre sota la Gran Carpa de la Copa. Entrades a cirnadalgirona.com. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Als Quatre Rius. Amb Seïd Esbai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Deixa'm sentir la pluja com cau. I ja sentim de fons Judit Jaquet. En aquest cas, ja escoltem de fons el Deixa'm ser jo, que és el seu primer treball en aquest cas tema homònim d'aquest EP amb 7 cançons que publica en aquest sentit i que també presenta pròximament al cicle de concerts Magrada. Hem actuat ràpid. Judit, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Primer de tot, felicitats perquè em sembla que és el teu primer disc i una primera vegada sempre és un motiu si més no per celebrar. Moltes gràcies, sí, em fa molta il·lusió haver tret aquest conjunt de cançons que són molt importants per a mi i m'han ajudat molt, de teràpia m'han fet. I bé, si treure aquest primer EP és com una primera petjada en aquest món i em fa molta il·lusió. En aquest sentit t'anava a dir, deixa'm ser jo. Per què aquest títol? Doncs, perquè aquesta cançó és la més important per mi, perquè ha nascut en un moment una miqueta fràgil. I em va ajudar molt a veure moltes coses que m'estaven passant. Sobretot, sentia una mica la necessitat de poder tornar a ser jo i suposo que per això em va sorgir aquest títol. I al cap d'un temps, aquesta cançó la vaig escoltar i me'n recordo que em vaig sentir molt identificada amb ella. i vaig pensar que potser era per a algú, que potser estava parlant de mi i a partir d'allà vaig veure que podia ser un bon títol per aquest EP. Al final és una història autobiogràfica completament, l'EP. Sí, aquesta història realment no anava a sortir a la llum, no són cançons fetes perquè surti a la llum, però al cap del temps, com que em van anar tan bé a mi per escoltar-les i sentir-me com més entesa a mi mateixa, doncs hi va haver com un impuls que em va dir, ostres, i per què no ho treus i intentes, doncs també, ajudar a les persones que potser es puguin sentir identificades amb aquestes cançons i això, però sí, totalment parlen de mi, de la meva vivència personal i d'aquesta història. Recordes el dia en què vas dir vinga va, treiem disc? És que va ser tot una mica com molt natural, no va ser allò guapa, va, anem a treure disc. Però sí que és veritat que vaig començar a produir amb la Lúcia, que és la que ha produït la majoria de l'EP, una cançó així com random de l'EP justament, però sense cap mena de fil conductor. Vam dir, ostres, ella doncs produïa i em va dir, ostres, i per què no ho provem? de gravar alguna cosa i jo va, vinga, doncs sí, no? Però al cap d'un temps vaig dir, ostres, és que crec que m'agradaria gravar tot el conjunt. Jo crec que d'això farà un any, més o menys, que vaig decidir al 100% dir, vull fer un EP que tot tingui coherència i començar per aquí, no? Llavors se'm van començar a obrir idees, no?, sonoritats i tal, i vam començar, doncs, a treballar en ell. Clar, i en aquest sentit, tota aquesta feina ha estat en paral·lel? És a dir, feina introspectiva teva hi ha a vegades de materialitzar tot això en, com dius, sonoritat, melodia? Sí, tot ha sigut paral·lel, perquè... O sigui, una mica a la vegada jo primer vaig haver de treballar amb mi una mica per poder assimilar moltes coses que m'estaven passant i potser no m'estava adonant. Llavors, per començar a treballar amb aquestes cançons primer vaig haver de fer com un treball més amb mi per per no patir-ho o per viure-ho d'una forma més sana. I un cop fet això, ja va ser molt introspectiu. Anar gravant aquestes cançons també m'ha anat ajudant a entendre'n cada vegada més. I això sí, bastant paral·lel. És que al final, tot i la teva joventut, és una lliçó d'aquestes que em sembla que serveixen per tota la vida, que és que et sents millor quan et coneixes més a tu mateix o a tu mateixa. Sí, jo penso que tots el gran objectiu que hauríem de tenir és poder-nos conèixer nosaltres perquè ens allibera, en certa manera, de moltes coses, molts pensaments. I bueno, jo estic molt contenta també i satisfeta de la feina que he fet, sobretot per això, perquè crec que he complert un dels meus objectius, que era sobretot sanar totes aquestes coses, i crec que ho estic fent gràcies a, en certa manera, haver tret aquestes cançons. I entenc que moltes ganes també ja del concert d'aquest diumenge, em sembla que és a les 6 de la tarda, eh? Sí, és a les 6 de la tarda, allà al Centre Civic Ter, m'agrada molt la música d'aquí Girona, i em fa molta il·lusió aquesta presentació, perquè ja la portem treballant doncs fa uns mesos, i la volia fer en banda, perquè sí que és veritat que aquestes cançons han sortit de la meva habitació a guitarra i veu, però tenia ganes de donar-los vida, de que cada una tingués la seva... com la seva sonoritat i això en una banda s'aconsegueix molt més fàcil i hi tinc moltes ganes d'aquest diumenge. És el que t'anava a dir, com has plantejat el pas de disc a performance? No sé si la sonoritat serà exactament la mateixa o anirem veient. Sí, anirem... no, no són la mateixa perquè en la gravació de l'EP, diem, doncs... Hi ha efectes una mica electrònics que no són totalment acústics, sí que n'hi ha molts, però hi ha teclats, sintetitzadors i algunes sonoritats que no les podem aconseguir en directe, perquè jo el que no volia era portar cap base ni cap... Volia que tot fos en directe, per tant, amb la bateria i percussió, amb un baix, piano i guitarra, i algunes veus que m'acompanyaran, jo crec que podrem més o menys aconseguir aquest viatge que volia aconseguir amb l'EP. I no ens enganyem, eh? Vull dir, també és una bona manera de treure tot això de sobre abans de Nadal, no? Sí, sí que és veritat. Em dic que et servirà per descansar. Sí, sí, sí, totalment. Descansar també en tinc moltes ganes, llavors tampoc em suposa un gran esforç perquè em ve molt de gust, així que, bueno, sí, però em ve de gust fer-ho abans de Nadal, així també tenir les vacances més en família. Crec que estàs molt orgullosa de la teva feina, no sé si t'esperaves estar-ho tant. Estic molt orgullosa, però també és veritat que... o sigui, estic molt orgullosa, eh, però és cert que no en soc massa conscient, per tant és com que, bueno, estic com molt tranquil·la i molt contenta amb la feina feta, també, perquè m'han ajudat molt en la llució, sobretot, doncs m'ha ajudat moltíssim a aconseguir el que volia. I el procés ha sigut molt maco i molt natural, per tant, holin, si estic molt orgullosa de tot aquest procés, també perquè m'ha ajudat molt, no?, com ja he dit abans. I això, sí. I a més a més, vull dir que això sempre suma punts, ets de banyoles, igual que l'Arnau Vila. Vull dir, amb això ja ho veig aquí. Ah, sí? T'estic preguntant, eh? Amb això ja està tot dit, no? Sí, sí, no cal dir afegir res més, els de Banyoles, que tot el millor està allà. Si és que Banyoles... És veritat o no és veritat? No, a Banyoles han nascut... Si no direm res que no... No, jo l'únic que et dic és que a Banyoles només neixeu artistes. A partir d'aquí us podeu perdre pel camí, però sempre són artistes. Sí, a Banyoles i a Olot et diria també, eh? Bueno, Olot és una altra història, eh? Ja ens ha pillat una miqueta més lluny de la Garrotxa. Més que en Palaire. Escolta, Fa molt de temps que no ets aquí Estaba pensando si regresaras Y así Vamos a contar estrellas al jardín Voy a contártelo Lo que fuimos una vez Tú mirabas los aviones sin saber Vengo para volverlo a intentar Una vez más Creo que esta vez voy a acertar Y otra vez más Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.