Homenatge a Marc Lloret; Martí Peraferrer: El Galliner, “Tramuntana” i Nureyev; Gospelians solidaris; Paxòfon presenta “Clamor”

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius. Dilluns 3 de febrer de 2025. Ahir anàvem a dormir amb el dol de Marc Lloret, fundador i taclista de Mishima. Ens ha deixat amb 51 anys, per culpa d'un càncer, el pare de la Violeta i el Guillem, el marit de la Maria, el fill d'en Pere i la Paquita, el germà d'en Sergi i la Gemma. Coneixem el personatge, molta gent a la persona, però tothom coincideix en què ens ha deixat una persona estimada per la cultura del nostre país, Massadora, segurament tot plegat. Un recordatori més, que estem aquí de passada, que un dia hi ets i a l'altre no. Sigui amb mixima de fons, que la terra et sigui lleu, Marc. I donem la benvinguda, com no podia ser d'altra manera, al nostre particular mestre de cerimònies de la ràdio gironina, homenatge viu al Pla de l'Estany. Arnau Vil, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Jo crec que els homenatges sempre s'han de fer, o si més no, obrint-se amb vida, eh? Home, sí. Però hi ha molts artistes que es fan, ja que han traspassat i malauradament els els fan homenatges. Però avui descanso amb vida. Potser per desconociment, perquè de vegades molta gent Són aquest tipus de situacions on al final és la vida la que et para els peus i mira un càncer de pulmó. Precisament en un cap de setmana ha marcat per al Room for Cancer, trets de vocalitat aquí de Girona, que mai ha estat a més per seguir investigant i seguir buscant tractaments nous. perquè no ens hagi de deixar la gent, almenys quan encara els hi queda tanta tanta vida. És molt jove. Sí, 51 anys és molt molt jove. En Pau descansi, que la terra et sigui lleu. Marc, en aquest sentit, nosaltres avui parlarem de teatre. Martí i Pere Ferrer també parlarem... Tu saps qui són els Gospelians? Un grup que canta gospel. Molt bé! Era fàcil d'endevinar, no, Arnau Vila? Diuen que és aquest grup de heavy metal. De tu m'espero qualsevol cosa. Potser, fas ben fet. Correcte, això respecte a l'agenda d'avui. I també el Patxofun, que presenta el seu segon disc, el seu segon àrbol, àlbum, Clamor. I passarà per aquí l'Ernest. Molta música, aquest lluny, eh? Música i teatre. Música, teatre, escolta, que la cultura ens salvi, sempre ho hem dit. I si et sembla, Arnau Vila, posem cinquena, comencem? Ens hi posem. I ens acompanya avui, novament, actor, director de la vida del teatre en general, Martí Peraferrer, bon dia i bona hora. Bon dia companys, com esteu? Com anem? Bé, aguantant, resistint. Que ja és molt. Sí, la trixera cultural que dic jo, sempre disparant el cuní quan passa. No ho deia l'Arnau, sembla que hem de fer homenatge sempre a la gent que ha traspassat quan després en vida també tenim personatges inconmensurables. Sí, però jo no crec molt en bo que no els homenatges. Jo el que crec és en la feina i en l'èxit de quotidià. És a dir, després si parlen bé o no, i els premis també. Jo sempre dic que el dia que em tinguin 80 anys i em donin el premi o revelació, els hi donaré el premi i els hi tiraré pel cap. Després de 50 anys no pararà de treballar. No, faig broma, però vull dir que el gran premi en el nostre cas, en tot cas, és estar en l'ofici encara. No veient-se la tovallola. i aquest és el que jo sento cada dia que surto a l'escenari, veig la gent que al públic me l'he guanyat jo a pico i pala, que dic, i per tant, aquest és el meu premi, no? Aquests dies que he estat a Barcelona, que tots els diumenges anava per un diumenge i he anat prorrogant, prorrogant, prorrogant, ja no podia més, perquè aquest diumenge tinc una altra cosa, però això em feia molt feliç. Tot i que soc un actor, que a mi els aplaudiments m'incomoden. Jo surto a cabo l'obra després d'una hora a 40, de no parar de parlar, tot sol, plorar, riure, acabo i la gent se n'anava un home, t'ho agraeix, però al cap de 40 minuts, 40 segons, perdó, que m'està aplaudint, ja estic incomodat. I això els passa a alguns actors, hi ha altres que no, que allà s'hi recreen i van entrant i van sortint i van entrant. L'altre dia vaig anar a veure una obra i dic, bueno, ja prou. Perquè això els antics ho feien molt bé, el de provocar l'aplaudiment, no? Però jo al cap de 40 segons ja faig així, perquè a més a més, al principi m'agrada molt parlar amb el Poli. I dic, dona, no us canseu, que ja m'he cansat, jo. Va, ja està. No, a més, és que és molt... Estàs parlant d'una filosofia de vida que recorda molt el títol del llibre de Kapuchinsky, de... un dia més en vida. Sí, és que en el fons no som ni millors ni pitjors, el pesat és tenir una coherència amb tu mateix, un caminet, la fent, i jo sempre dic, jo intento no emprenyar massa, després si m'emprenya, i l'altre dia vaig fer un tuit que després va ser una mica viral, dic, bueno, si em toquen el que no sona, també em surt la diva que porto a dins i començo a rajar, però bueno, jo, si no m'emprenyen, jo vaig fer el meu caminet. Escolta, parlant d'emprenyar, ja sé que potser no et toca directament, però sí que et revies actualitats de tot el que està passant amb el Galliner. Tu què en penses? Em sap molt de greu, perquè la veritat és que el Galliner és una institució, de fet, bé, de fet és la GT, la GT que va crear el Galliner fa tants anys a l'escola, i al final la part s'ha fet més gran que el tot, diguéssim. El Galliner és més important que la pròpia associació que l'ha creat, però em sembla que és una institució que per allà hem passat milers de gent i jo he tingut la sort, sobretot amb els actors joves, sempre anar buscant aquella borsa de treball que dic jo, i anar buscant actors joves per fer coses, nit de poetes, fitar... Sempre he estat amb consonància, tot i que no hi he treballat mai perquè no em veig jo, donant classes, jo em veig als escenaris, hi ha algun taller, alguna cosa sí que faig, però no em veig allà un any fent un projecte pedagògic. En tot cas, sí que penso que, ostres, Jo que tinc la sort d'estar 18 anys treballant a la Casa Cultura i tinc la sensació que això es va desmentallant tot una mica. Abans hi havia com una empenta en aquella casa i ara una cosa marxa. Ara penso en el FITAC, que nosaltres fèiem servir totes les aules del galliner per a vestuar i perquè les companyies internacionals assagessin preparant els espectacles. Tot això es va com desmuntant, que és una mica com un signe de la societat també, que tothom està fent com una implosió de tot i cadascú buscant-se la vida com pot. És com tot molt atomitzat, no? Sí, i al contrari, hauria de ser com tot en xarxa. I no ho sé, jo sé que se'n sortiran, perquè hi ha gent amb empenta i els conec, i sé que són gent amb ganes, i a més s'ha de fer soroll, perquè a vegades tu vas fer la feina, i és una feina molt continuada, de molts anys, i no t'ho agraeixen, tampoc. I crec que aquesta tasca social que ha fet el galliner de recollir gent i de ser el trampolí d'actors que després han funcionat, penso que això s'ha de premiar i no se'ls pot deixar tirats. Jo he signat el manifest, estic amb ells, els he dit que el que em necessitin i per tant a totes. Clar, és que això també va una miqueta en relació, per exemple, amb el tema de programadors i programadores, que ara ho parlàvem, més enllà del temporada alta que puguem tenir aquí a Girona, com es depara, aquesta temporada, des d'ara al mes de gener fins pràcticament a l'estiu, per a les funcions i per als projectes quilòmetres herdics? No ho sé, jo sóc bastant... Ocni, que dic jo, objecte cultural no identificat. Vaig per la meva via. I sí que, amb els quatre o cinc que vivim del teatre aquí a Girona, vaig veient i vaig veient el que fan i ens soldem i tal, però sí que és cert que jo crec que han aconseguit, perquè poguem subsistir, que ens convertim en petits àtoms d'això que van voltant buscant-se la vida. Trobo que tampoc hi ha un sentiment de teatre de professionals gironins tots junts i fent coses, és a dir, ara ens han aconseguit separar. Però en tot cas, jo penso que Girona continua sent una ciutat clau. Mira, per exemple, el dimarts hi ha el Pepe Sales, que és el festival Pepe Sales, i jo col·laboro cada any d'una manera desinteressada, perquè em sembla que és un festival brutal. Jo que estic com encasillat amb coses clàssiques, romàntiques i de text, a mi el Pepe Sales em permet fer unes locures tremendes. Avui, ara el que preparo per aquest dimarts, la gent fliparà una mica, perquè... A vegades pensem que sempre fem el mateix o tenim un estil i és molt necessari, per si vols, com el Pepe Sal és que és underground, poder fer una locura com aquesta. I Girona té molta gent capacitada per fer aquestes coses. perquè potser m'ha amat també aquesta cosa cultural, sempre quan vas per fora dius que Girona, no? Girona, la cultura és important sí, sempre m'ho dient més, però no sé com es presenta el panorama perquè el veig molt de lluny, però en tot cas a mi sempre com a actor gironí em trobaran defensant la ciutat i la cultura de casa. Creus que les administracions van tard en aquest sentit? És que jo ja no. Jo ja no compto amb les administracions. És a dir, és que nosaltres no hauríem de comptar amb les administracions. Jo avui soc molt... molt loco en aquest respecte i jo no subvenciono ni ho he demanat mai. Perquè això és una trampa que pots quedar allà enbrancat d'alguna manera. Per tant, jo crec que... Si tu creus en tu mateix, en els teus projectes, i evidentment jo tots els meus projectes, clar, va haver-hi un temps que jo guanyava de diners a la televisió i els invertia en els meus projectes, els perdia tot, eh? Però bueno, feia... i vaig crear aquest meu camí personal que agradarà o no agradarà, i això ho respecto, no? però hauríem de ser gent generadora dels nostres propis projectes i somnis i no pensar que l'administració ens salvarà. Ara, quan hi ha estructures culturals i tot això s'ha de cuidar. Jo em sento estimat en aquest aspecte perquè puc parlar amb tothom i sempre ha sigut bastant proper al diàleg. Però bé, jo crec que no hauríem de posar, de fiar-ho tot a les administracions i culpar les administracions si no ens va bé. Clar, no sé. No sé si va bé també definir si la tramuntana té sensibilitat. Bueno, sí. Té sensibilitat, és a dir, pot ser romàntica en el fons, pot ser, si tu la mires des d'una distància, no dins la pròpia tramuntana que se t'emporta, sinó com un concepte de país i de territori i d'identitat, pot tenir una sensibilitat de sentir-te part d'un territori, no? Jo crec que, per exemple, els figarets se senten molt lligats a la seva tramuntana i molt identificats amb ella quan els parles del seu vent. T'ho dic perquè, vaja, voldria dir, tenim aquesta sensibilitat de la tramuntana, en aquest cas, aquest diumenge, a les 7 de la tarda de Sant Gregori. Què ens expliques? Bé, és un espectacle que el disfruto molt. La veritat és que és un encàrrec de l'any Montserrat Baireda. Montserrat Baireda és parenta meva, d'alguna manera. Jo soc besnet de Mariam Baireda, Montserrat Baireda era neta d'Estenislau Baireda, Mariam Baireda, Joaquim Baireda eren germans. Per tant, el seu avi i el meu esavi eren germans. Total. Jo la vaig conèixer a la Montserrat, Vivia Figueres, i aquest any passat, el 24 d'aquell any, Montserrat Veireda, de declarat per la institució de les lletres catalanes, se'n va plantejar que fes un espectacle. I amb la Gloria Vila, que és una música pedagoga fantàstica i joveníssima de Sant Gregori, que en aquest cas jugarem a casa seva, li vaig proposar, ja havíem col·laborat molt amb ella, li vaig proposar de crear aquest espectacle. És un espectacle, és un recorregut per la Vila de Montserrat Veireda, amb poemes i amb cançons que ha musicat amb una sensibilitat tremend de la glòria. Tres cançons i ella sempre acompanyant amb el piano, amb el violí, inclús recitant alguns tricsos també ella, que s'hi atreveix, i hem fet aquest treball d'ella també d'actriu. I jo crec que la gent descobrirà una poetessa nostra, molt local, molt de la terra, garrotxa, empordà, i creiem reivindicar-la nostra, i treure la pols a alguns, i per això està molt bé que es facin aquestes conmemoracions, perquè és una manera de rediscoverir i és una poesia tan complicadament senzilla, perquè per fer una cosa entenadora t'hi has d'haver dedicat molt. És molt fàcil lligar paraules que queden boniques però que no volen dir res, però en canvi ella t'explica terra, país, animals, vents, paisatges... i lligant-ho de manera que és musicalment tan bonic de dir-ho en un escenari. Jo recomano a tothom que vingui perquè hem fet molta gira per biblioteques i continuarem fent-les, però ara poder-ho fer en un escenari gran també és molt bonic. És el que dius, a vegades és molt complicat ser fàcil. és molt complicat fer-ho fàcil, sobretot quan et creus artista, perquè l'artista sembla com més estrany, més contemporani, més raro, agafi tota una bola, i en canvi, la cinta del camí, que diu la Montserrat Baireda, és a dir, caminar per aquesta cinta dels camins, la imatge mateixa, la cinta, una cinta de camins, és bonica i és delicada, i al mateix temps, com se li ha acudit això? En tot cas, jo el gaudeixo molt i sobretot també defensant una mica les arrels familiars. I, més enllà d'això, em sembla que encara seguim amb l'últim viatge de Rudolf. Rudolf Nureyev, sí, sí. Ara el presentem el 14, que això és de les coses que em fa molta il·lusió. És un espectacle que ja vaig presentar fa dos anys. És una coproducció internacional. Jo vaig estrenar aquest espectacle a Mèxic. Era una coproducció amb un festival internacional de Puebla, de Mèxic. Jo anava allà amb un text, amb la condició de col·laborar, i la idea era que jo era l'actor i jo volia que aquesta vegada hi hagués un ballari. Per tant, ells van posar el ballari mexica. vam estar treballant com 15 dies intensius i ens van empènyer al teatre, al gran teatre de la ciutat de Puebla i vam estrenar allò que no sabíem ni el que fèiem. Allà vam descobrir que hi havia possibilitats en aquest espectacle, m'agrada molt allà, però no estava acabat. Llavors el Balleri mexicà, la coproducció era fer-ho allà i fer-ho aquí. Llavors fa dos anys, vam seguir al cap d'uns dies, d'uns de setmanes, el Balleri va venir aquí a Girona, ho vam estrenar a la Mercè, però tampoc estava acabat. I la gent li va agradar, però jo, pensava que encara no l'havíem acabat de tancar. Li faltava una volta. Sí, li faltava una volta, perquè tot estava amb molt pressivitat. Agradava i ho creiem moltíssim. I hem incorporat un altre element, que és un ballarí jove, adolescent, que en el fons, l'espectacle és com un espectacle, l'escenari està dividit en dos parts, l'antic i el modern. Qui és el Noreyev d'ara? Doncs un ballarí d'arc de dansa contemporània, és el Joan Claros. Però llavors hi ha un esperit del talent, de l'amor a la dansa que fa aquest adolescent, que es passeja pel lloc de l'escenari, i que també al final és un bilièl·liot, perquè és molt difícil trobar nens que facin ballet clàssic. Quan entres en aquest món te n'adones la valentia d'aquests nens passant de tot i que els diguin de tot a l'escola, però ells es posen les seves malles i ballen, i en aquest cas o ho havia fet abans amb Marius Gasà o ara ho fa el Damte Gil, formats aquí a l'escola Maribel Bové de dança, que també tenim la seva col·laboració, i bueno, i és un espectacle que jo, si vols t'explico d'acabar una mica, però no sé si t'intens. Sí, i tant, i tant. Mira, forma part de la trilogia meva. Van Gogh, Tennessee Williams i ara Noreyev. Aquests grans artistes que han revolucionat els seus àmbits culturals. En el cas de Noreyev, la dansa clàssica va fer una revolució. Però jo parlo del que hi ha darrere els personatges. L'espectacle parla de l'últim viatge de Rudolf Nureyev. Rudolf Nureyev va desertar de Rússia en els anys de la Guerra Freda. Això era un sacrilegi per l'Estat. Llavors va ser condemnat a deu anys de presó. No va anar al judici, evidentment, perquè havia marxat, però des de Rússia el van condemnar. Li van fer un judici sense estar ell present. Estava condemnat, que si trepitjava territoris russos, el portaven a la Sibèria, mongolac. Llavors què passa? Que al final de la seva vida, la seva mare s'està morint, I ell aconsegueix, des de les més altes instàncies, en Gorbachov i Mitterrand, signar un permís, màxim 48 hores, perquè Noreyev pugui entrar a Rússia, veure la seva mare, acomiadar-se i tornar a sortir pitant. Si ens queda més de 48 hores. I el que ningú sap és que ell també s'està morint. Ell és dels primers malalts de Sida, que hi va haver en els finals dels 80. I aquestes 48 hores, que no arriba a 48 hores, que ell arriba a Ofà, un poble petit de Rússia, a 1.300 km de Moscú, per veure la seva mare, el rep un periodista. Un periodista que no sap ni qui és Núria Iev, ni què sap res. I aquesta relació, jo faig el periodista perquè a les malles ja no m'entren per fer de Núria Iev, aquesta relació, aquesta convivència, aquest personatge que t'explica A través de la seva vivència acompanyant-lo, tot un camí que se li ha marcat, que no pot sortir del que se li ha de fer. Aquest temps, aquest acompanyament, tota aquesta relació que ell va descobrir en aquest Noraïev, és a dir, un senyor que ho té tot, milionari, gran èxit mundial, es troba... en la seva ciutat que el va veure néixer, que ningú el saluda, que ningú el vol veure, i que li han preparat totes unes històries molt fortes. Per tant, jo recomano molt, és molt sensible un espectacle, perquè anem combinant la dansa amb la història aquesta que arriba molt, i per tant la gent flipa bastant. I si ens has convençut d'on podem flipar i quan? Sí, el divendres 14 de febrer a les 8 del vespre a la Mercè, al centre cultural, a l'auditori. Hi he de dir que jo sempre busco complicitats en la ciutat. i en aquest cas, per fer aquesta funció, tinc el recolzament, la col·laboració a nivell de recolzar l'espectacle amb multicapacitats, que és una associació que jo hi col·laboro, i que ells també creuen l'espectacle i vindrà un paquet d'entrades que ells distribueixen, i Fundació Metalquímia també, que és una fundació molt lligada a la cultura gironina, i per tant, fem aquest camí junts de que hi hagi jo, en aquest sentit, com que no creguen les administracions, creguen la gent, Doncs la gent que porta aquestes associacions creuen en mi, i tots junts portem gent al teatre, no? I aquesta sí que crec que és la xarxa que hem de fer, la xarxa humana, no? Fundacions, associacions, grups de teatre, a apoyar projectes culturals. Doncs tothom en xarxa i cap al teatre, que sempre és de bon gust, igual que rebre tatu. Martí Pereferri, moltíssimes gràcies. Gràcies a voltades per donar-me veu. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer, viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com. Girona a fons, el programa on cada setmana analitzem en profunditat els temes d'actualitat de Girona. Amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a fons, amb Oriol Mas. A Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina. M'has tregut l'aire pel camí a ser-me una taxa i la noto més intensa avui i m'adono que ha canviat del lloc i el temps per mi i m'enamoro del lloc que penso, del lloc que invento Valer que els dies que em queden si tots per mi em giro i crido. Des de mancança invento el fàrmac del destí ja no puc fer-me enrere ha despertat el que dormia a mi faré que els dies que em queden siguin tots per mi em giro i crido fixa que passa el món pot ser claror que no et sentina en veu baixa Si té l'esperança que el temps sigui per tots, preguta tu mateix què passa. Dins d'una bossa llenço la nostàlgia de l'ai. Es tracta del bolero, pot saltar la tanca amb mi. Si un dia torno, t'ofereixo, venia amb mi. Giro i crido. Fixa que passa, el món pot ser claror. que no et sentin amb veu baixa. Si tens l'esperança, que no et siguin per tots, pregunta tu mateix què passa. Si tens l'esperança, que no et siguin per tots, pregunta tu mateix què passa. Si tens l'esperança, que no et sentin amb veu baixa. Si té l'esperança que tot siguin per tots, pregunta tu mateix què passa i fixa't què passa, no pot ser clar. Que no et senti que no em veu baixar Si tens esperança que el meu som pas Si perdons que no et senti que no em veu baixar Si tens esperança que el meu som pas Si perdons que no et senti que no em veu baixar Si és l'esperança que el meu somba tot sigui per tu. Si que tu no saps que és tot el mateix que passa. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM. La Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Els Quatre Rius. El Magazine Matinal opera la ciutat. I un dilluns més, estem pendents de l'agenda que tenim aquí Girona, i és que avui tenim concert dels Gospalians Girona a partir de les 7 de la tarda al Centre Cívic Ter. Per poder comentar la jugada m'acompanya ja la Carme, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, moltes gràcies, ahir. Bon dia. Carme, si no m'equivoco, avui concert dels Gospalians, no sé si sereu els 60 que sou o serà una versió una mica més reduïda? Sí que serà una versió una mica més reduïda, però no més reduïda de 60 que som, sinó que som una vuitantena actualment, ara ja. Però bé, avui podem esperar uns 50 cantaires a dalt de l'escenari, a part de la nostra banda de tres músics. i la nostra magnífica directora, la Patrícia Martí. Si no m'equivoco, avui també amb una miqueta un toc solidari, t'ho dic perquè s'aprofitarà el moment per entregar els cor solidaris pel càncer de pit a un colliga. Sí, la nostra casa, que és el Centre Civic Ter, acull moltes associacions i grups de persones que cadascú fa la seva tasca i avui tenim el plaer de poder col·laborar amb aquest acte que també inclou uns cors, que és una paraula que ens encanta fer servir per als diversos significats que té. i les dones de l'esquerra del ter i l'associació entre mans han cosit uns cors simbòlics per a entregar a l'associació encollida. Tot això, vaja, amb l'energia habitual del gospel i més amb vosaltres, que suposo que al final el repertori serà sobretot animat i per intentar aixecar els ànims. Avui dilluns, que sempre és d'agrair. Els dilluns, doncs si ets cuspalià, el dilluns no és un dia trist de la setmana ni fa mandra que sigui dilluns, sinó tot el contrari, perquè justament és el dia que és el nostre assaig setmanal. i avui no assagem, sinó que tenim l'agusti i la joia de poder compartir la nostra música amb les persones que vinguin a escoltar-nos. El gospel, per definició, és una música que es comparteix molt fàcilment, és música popular, això vol dir que de seguida les persones se senten involucrades en allò que està passant sobre el escenari, i hi ha una comunicació molt fàcil i molt agraïda. Suposo que amb moltes ganes d'encarar aquest 2025. Ja el tenim encarat de ple. I, a més a més, estem amb les mires posades al 2026, que serà l'any que complirem 20 anys d'associació. I tenim també moltes ganes de celebrar-ho amb tothom. Doncs Carme, escolta, si podem animar una miqueta més la gent, ja ho hem dit, eh? Aquesta tarda, a les 7, al Centre Civil Víctor, per escoltar-vos, en aquest cas per escoltar-te, no tan xerrant, sinó més cantant, oi? Cantant es comunica molt millor, s'expressa coses que amb les paraules parlades no som capaços d'expressar, i n'estic segura que tothom que ens vingui a escoltar ho percebrà de seguida, l'alegria i la joia de compartir. Doncs Carme, dels agospalians Girona, moltíssimes gràcies per aquesta estona i que vagi molt i molt bé aquest vespre. Moltes gràcies, us esperem i fins aquest vespre doncs. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. No, va, s'ha estrenat caïna, està fet el cocotino. Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM. La Gironina. Si vols saber tot el que passa a Girona i al l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. Girona a fons, el programa on cada setmana analitzem en profunditat els temes d'actualitat de Girona, amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a fons, amb Oriol Mas. A Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia, 10 de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM, la Gironina. i d'una mina que el viatge és llarg i primer. I ja escoltem de fons, olorable conseller al primer avançament, en aquest cas de Paxòfon, que presenta també el seu segon album, Clamor. Per poder comentar la jugada m'acompanya avui Ernest Parró, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia, Bonora. Què tal? Bon dia. Estem escoltant ja aquest primer avançament. Vaja, de què ens hi parles? Olorable conseller, tu dic perquè el títol ja té tela. Sí, és una mica una crítica social, una cosa que fem tots, que és això de fotre'ns on no ens demanen, de donar consells de manera gratuïta, no? Que a vegades és una cosa que ens surt perquè tenim ganes d'ajudar, però... I bé, juga amb aquesta dualitat, que intentes fer... no sé, ser com generós i tal, però al final ho acabes fent una mica per tu mateix. I com amb diversos temes del disc, m'agrada jugar una mica a fer de... d'advocat del diable, no?, de plantejar els dubtes i les contradiccions. Avui dia internacional de l'advocat. Ah, sí? Doncs mira... Un abraçada a tots els nostres amics juristes, t'ho dic perquè això ha sortit unes quantes vegades, eh, avui, això d'advocat del diable. T'anava a dir, no sé si els advocats també ho fan, t'ho dic perquè... S'adapten una miqueta als seus clients. T'ho dic perquè tenim un àlbum ple de ritmes diferents, de sonoritats diferents, és de pop, rock, rock, reggae, per exemple folk blues, swing fins i tot, aquest crossover d'on te baixa. De fet, és una mica la identitat, eh? Jo soc molt eclèctic, llavors la majoria de temes els acabo... o sigui, jo porto tots els temes i llavors amb la banda els acabem de guarnir. Sí que hi ha vegades que quan els porto tots assaig, una cosa que anava per un cantó, anava per un altre per un cassam, que soc... Molt eclàctic, que tot el que siguin aquestes sonoritats clàssiques, diguéssim, no estem inventant res, no m'estic posant a fer reggaeton, ni música urbana, no? Però dintre del que són les sonoritats clàssiques, no ens tanquem amb un estil concret, sinó que juguem amb diversos. Un segon àlbum que si no m'equivoco, quan surt publicat? El 20 de febrer, crec. El 20 de febrer, ja et diria també. Sí, el 20 de febrer. A mi també em sona, tu també, per tant això vol dir que segur que sí. Te n'anava a dir, un segon àlbum, no sé si consideres com de més maduresa en aquest sentit o encara experimental, fins i tot. Bé, una mica més de maduresa, però experimentar ho fem sempre. La diferència sobretot amb el primer àlbum sí que són temes més actuals, perquè al primer àlbum hi havia com una meitat del repertori que era cuinat de feia poc, però vaig aprofitar per fer molt de calaix de sastre, d'agafar temes que tenia molt antics i així. I en canvi aquest segon àlbum sí que són temes que s'han cuinat, excepte un parell, la majoria s'han cuinat d'entre 2019 i 2022, diguéssim, aquests últims anys. En aquest sentit, la narrativa de l'àlbum segueix un fil concret o és com has dit, un calaix de sastre? No, no. Sí, sí. En aquest no és tan calaix de sastre, però sí que no he anat a buscar res conceptual ni molt menys. Si es diu clamor, sí que és veritat perquè aquest segon disc el que m'he trobat és que, però de manera casual, que hi ha temes més reivindicatius, que hi ha una mica més de crítica social, passa que tot m'ho agafo amb molt de sentit de l'humor i traient-li molt de ferro, però... I llavors, buscant un nom que definis una mica l'àlbum, és un clamor, perquè hi ha... Realment molts temes són com reclamant a algú o no, o això, o protestant, o fent una mica també humor d'aquest del català emprenyat, que és una cosa que a mi em funciona molt bé. De fet, això ho podria definir bastant, no només clamor, sinó també el tema és el que passa, no? Al final el que busca precisament és aquesta ironia, aquest tipus de crítica social. Exacte. I més en uns temps que em sembla que són complicats. Sí, però si t'ho agafes amb humor és molt important. Però jo penso que l'humor és molt sa i és molt important per fer crítica, per no evitar-la. Diguéssim, no, ara passo de mal rotllo si no vull parlar d'això. No, se'n pot parlar, però t'ho agafes amb filosofia i ja està. Necessitem que t'ho agafes amb filosofia i després reconvertir tot això en directe. Hi ha feina, hi ha feina. T'anava a dir més o menys com és el procés aquest per portar-ho, perquè al final l'àlbum és un, però la performance és una altra. Sí, no, però sonarà bastant semblant, sí que és veritat que anar a l'àlbum hi ha alguna guitarra, a més nosaltres som un quartet. Però ja, tots aquests temes ja els havíem assajat abans d'entrar a disc, sí que la gravació s'ha afegit alguna coseta més, alguna capa més de guitarres, o algunes segones veus que potser algunes... hi ha col·laboracions, hi ha segones veus que potser no es podran incloure, però bàsicament és el mateix. En aquest sentit de fet concerts ja en teniu un de confirmat pel dia 8 de març en clau del Black Music Festival al Planea de Girona. Amb ganes, no sé si serà la posada de llarg també de l'àlbum. Sí, sí, sí, és presentació, tindrem algunes col·laboracions de gent que ja ha col·laborat en el disc. I amb moltes ganes sobretot també perquè Planea per mi és una sala mítica, sí que és veritat que últimament no hi fan gaire música en viu, però jo n'havia tocat mai, també em fa gràcia. T'anava a dir si ja pica pica l'Arnau Vila si suma. Això ja m'ho has de dir tu. No, no, de moment no n'hi ha. Consumicions a la barra i poca cosa més. Exacte. Doncs l'Arnau Vila diu que s'ho pensarà, que potser ja anirà o potser no, això ja depèn de... Esteu convidadíssims. És una entrada gratuïta, a més a més, perquè quan que fem com a festa de presentació, Black Music m'ho va proposar així, i sí, sí, fem entrar gratudito. En aquest sentit, quin ha estat una miqueta com el gran maldecap de teixir aquest disc? Ah, quadra horaris. Pren-t'un humor, eh? Ah, vale. Sí, sí, o sigui, se'ns ha fet etern, etern. Sí? Sí, perquè... I també és veritat que jo m'he implicat moltes hores en el que seria la gravació, perquè també domino el que és una mica, bueno, la mescla i l'edició i tot això. Llavors, això ho hem gravat a l'estudi d'en Rubén Berengena, que és el bateria, té un estudi petit a Caçada de la Selva. Llavors, moltes vegades, potser graves un disc i tu li deixes el tècnic que ho faci tot. però en aquest cas ja he passat moltes hores allà i anar retocant això i anar mirant l'altre i al final li hem deixat moltíssimes hores i ens ha costat també anar a l'ideia perquè ara aquest no li quadrava l'horari i mira que era entre amics com aquell que diu Gràcies a Rubén hi ha hagut una certa flexibilitat, però ens ha costat molt, tots tenim altres feines, Rubén és professional, és bateria professional, però la resta som músics semi-professionals, tenim altres feines, quadra horaris, família, tot plegat, costa molt, i realment se m'ha fet molt llarg. A part d'això, ho hem disfrutat bastant, sempre està bé. Ara acabes de treure la paraula Amics, es nota aquesta amistat en el disc? No m'ho havia plantejat. Jo crec que sí. Es nota sobretot que és molt fresc. Tal com sortien les coses. En Xico Rovira, que és un guitarra salvatge, que va una mica que l'assaig t'ha fet això, però llavors et proposa una altra cosa i el següent dia et tocarà una altra de diferent. I es nota una mica així que potser hi ha certes imperfeccions perquè donen una frescura i que jo crec que si no hi hagués aquesta confiança i així no hauria anat per aquí. De fet, en bandes anteriors que havia estat, abans de gravar el disc es feia una maqueta i el que s'havia gravat a la maqueta llavors es tornava a gravar en el disc. I aquí, en canvi, ho hem anat fent tot una mica que si s'havia d'inventar alguna cosa, provar una cosa diferent, que tal, hem treballat. Per això també se'ns ha allargat una mica perquè hem experimentat bastant a l'estudi. No, clar, t'anava a dir, perquè, a més a més, amb el tema d'idiomes, per exemple, també sou políglotes, o sigui que en podem trobar català, castellà, anglès... Ja està, ja està. Ah, t'anava a dir que ja me'n anava el suajili, però... No, no, és 80% en català, i en aquest dia, de fet, només hi ha un tema en castellà i un tema en anglès, exacte. En el primer disc hi havia tres temes en anglès i també un tema en castellà. Bàsicament no em tenc. Hi ha vegades que hi ha certs temes o uns determinats en què et trobes més còmode cantant en una altra llengua perquè sembla que et despulles menys a vegades o simplement perquè sona més bé i ja està. T'anava a dir que coneixes gaires cunyats? No gaires, no gaires però... Però sí, sí, algun... T'ho dic perquè Disfruta precisament és la cançó amb la que tanquem avui al Temps de Música i és aquesta oda a aquest personatge ja tan emblemàtic que forma part del nostre imaginari col·lectiu com és El Cunyat. Per sort no n'haig de patir gaire, però diguéssim que els pocs que pateixo, bueno, hi penso i sí, em va servir d'inspiració un d'aquests cunyats. Saps què em van dir un dia? Em van dir, si estàs en un sopar i no trobes El Cunyat, és que El Cunyat ets tu. També pot ser. Anem al tanto, perquè això m'ho havien dit alguna vegada i m'ho havien dit referent-se a mi. Ernest, en qualsevol cas, moltíssimes gràcies, que vagi molt i molt bé aquest clau. I també aquesta actuació a platea el 8 de març i tot el que pugui arribar amb aquest segon disc. Nosaltres marxem amb el que m'ha agradat, el títol. Disfruta. M'ha agradat molt. Molt bé. Gràcies. Busca vigena para iniciar debates Luego todo el mundo deseando que se calle Ríe poco y mal, habla por hablar Y todo le parece un desastre Muera de lugar para destacar Te involucrará en sus mercades No empatiza con la situación No ets el que vols. Ni machista, ni racista, pero siempre con las mismas Emarellando los temas, provocando mucha grima Siempre lleva a la contraria, nunca asiente a lo que opinas Si no es para tergiversar, de modo que te incrimina Quizá él lo pasa bien, paseando su carasco El sabor de su amargura empalaga de inmediato Es tiempo para la diversión Quítate un poco de presión y disfruta Always look on the bright side of life Always look on the bright side of life L'Isidre ha trobat feina a la ciutat, far de lluitar entre camps, boscos, purins i cabres. Fa temps que es vol vendre aquells terrenys que ningú vol cuidar, on s'han fet grans els pares. I comparteix una plaça de pàrquing, cada dia amunt i avall, cues, gasoll i mecànics. Amb la Mercè, que viu en un pis car, es passa el dia treballant, i la resta ja està anant-hi. I la resta de l'Isidre, ara és molt lluny, va marxar al mitjans, mes de juny, a l'estranger, a fer temporada. I fregant plats, va prendre idiomes, i va conèixer altres homes, i un nou rimba de vida galopant. Ella sap que la vida és el que passa mentre la gent va fent plans, però ella sap que la vida és el que passa mentre se't fa massa tard. Em va petar amb la Mercè, que va haver de recollir els fills, tornant de la feina a casa. Sempre li diu, tu sí que vius bé, sense polució i sorolls, només canvos i muntanyes. I ella vol anar al poble a treballar, i una casa en llarg de foc, on els nens corrin i saltin. Lliu cassotat fins al coll de factures, solen dues criatures, molta feina i pocs estalvis. Però no queden pobles pescadors, el turisme s'ho ha menjat tot i el tot s'ho ha anat canviant el paisatge. I els boscos tan abandonats que sols un cop ja són cremats, lamentem no saber aprofitar. i ella sap que la vida és el que passa mentre la gent va fent plans i ella sap que la vida és el que passa mentre el pam va ser tard i ella sap que la vida és el que passa mentre la gent va fent plans i ella sap que la vida és el que passa mentre el pam va ser tard Que al poble no hi ha vida, són els velles que tot ho critiquen i feines que ja no vol fer ningú. I allò que la ciutat és freda, anònims els claus de la feina i que se sent sola en la multitud. Milers de cap de setmana, tothom vol fotre el camp de casa i reneguen de l'actual situació. La fenta o les campanades, els pixetins fent caravanes, els jais inviten a la reflexió. I ens enfotarem els uns dels altres, però els tòpics estan per trencar-se, no tot és blanc o negre i tot càncer. Infel·lisos de com vivim criticarem el que tenim i ficant la vida dels altres. ja se sap que la vida és el que passa mentre la gent va fent plans ja se sap que la vida molt millor passa sempre que tens un pas brut ja se sap que la vida és el que passa mentre la gent va fent plans ja se sap que la vida molt millor passa sempre que tens un pas brut ja se sap que la vida és el que passa mentre la gent va fent plans ja se sap que la vida molt millor passa sempre que tens un pas brut L'insempestró. Fins demà! que el viatge és llarg i primer arriba a perd. Camí del Palagab es caura dins una mina d'or. Pots viure a la glòria i de sobte picar ponts. La gent tan generosa amb els consells és un malson. Me'n vaig com que porrem fugint dels seus cermons. Fumuts com els de l'Espanya. Repafiajant rondalles i batalles reviscudes més de cent cops. Podràs omplir el cel si no mires a l'infant, si no reines als temors a basallar en l'esforç. No pensis en problemes més que les solucions, la veritat en sol de sempre que resola amb una gola. Si el mal dels que haga dubtes és mostrar la veritat, el món som ple de líders. Luminant la situació, la contundent retòrica perdrà tard o aviat. Jo compto fins a deu jugant amb fets a amagar el més seriós que puc fer és enriure. És dilluns 3 de febrer i aquesta és la