Habitatge rural, River reobre i folk de Bronzit

Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dilluns 30 de setembre de 2024. Com de curiosa és aquesta vida que tot canvia, amb una Girona plena de pianos. Set pianos de cua ompliran de música punts emblemàtics de la ciutat. Una bona excusa per agafar la girocleta. Inevitablement, un recorda aquella cançó que es troba per casualitat escoltant la ràdio mentre torna en cotxe. I és que Billy Joel ja ens ho explicava amb el seu Piano Man, on narra una vida sense gaires alegries i gent que compartia amb ell els seus fracassos fins a aquell moment. Perquè el que també sabia el bo del Billy era que probablement el millor de la seva vida tot just començava. I explicava també les seves penes en temps pretèrit. Piano i música. És ben bé que un no pot deixar de pensar que, de veritat, a la vida real Girona enamora. It's nine o'clock on a Saturday I m'acompanya en aquest estudi d'alegria, avui probablement la persona més estimada de Catalunya, probablement del Gironès, probablement del Pla de l'Estany, de casa seva segur i de Girona FM també. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Jo m'atreveixo a dir de casa, sí, però home, de Catalunya i del Pla d'Estany t'has passat, eh? T'has passat aquí, eh? És un temps candidatura, eh? Cap problema. Escolta, és que tu i jo hem al·lucinat amb la notícia dels pianos. Sí, sí, sí. Hem al·lucinat amb com és la vida. Jo em pensava que seria brutal que fos fix, això, eh? També és veritat que seria perillós. Seria brutal, el problema és que no ens en podem enfiar gaire de la bona fe de la gent. Per això, per això, per això. I acabarien potser aquests pianos... 2500 pianos, sí. Bueno, 500 no, jo crec que acabarien més convertits en taules de ping-pong improvisades, no? Vull dir una cosa així. Crec Però està molt bé que cap de setmana tinguem Quants eren de piano? Set Set de cua i dos de cua grossa Esperem que es pugui inventar-hi Jo tinc claríssim que pillaré la girocleta I començaré perquè està per tot arreu Plaça Independència Allà l'altre Tinc claríssim que tocarà passar-hi Tu vindràs a Girona suposo A veure-ho Home jo no és que sigui molt espert en tocar el piano Però vaja potser encara alguna té que la aniria a tocar Què sabies tu fer, la gallina xica? Jo, la gallina xica mica, i després de... Ah, i la... Espera, la cançó de... La cinturina de Star Wars una mica. La cinturina de Star Wars? Ja està. Sí? Sí, però... Jo, la gallina xica mica, me l'has de... És fàcil. Me l'has de fer avui. És fàcil. Bueno, l'hauria de recordar, eh? Però... I em sembla que amb una massa avui, amb dos mans, potser encara t'hauria de fer alguna cosa. Comença a moure's l'equip de producció de Girona FM per aconseguir-te un piano aquí, i que ens facis música en directe, com ho hauries de fer? Ho hauria de practicar, però, eh? Tu series el nostre pianomen... Jo seria el vetro vent de la ràdio, sí. El vetro vent de la ràdio, eh? O Mozart, depèn, no sé què us agrada més. Escolta, avui parlarem amb la Marc Amps, ara a continuació, que també ens acompanyarà, com dèiem, en aquestes seccions d'autor, on parlarem sobre el tema de l'habitatge, però vist des d'una perspectiva bastant diferent. No parlarem de les àrees urbanes, parlarem més, per exemple, del que està passant a la zona de l'Empordanet, parlarem una miqueta més del que passa en entorns rurals on també la situació és bastant complicada a més a més, t'ho he dit abans afortunadament els nachos del River tornaran oh carai obligatoriament el River havia de tornar a obrir per tant, ho han fet de fet estan oberts des de fa uns dies i hem pogut passar a parlar amb l'Amadeu aviam què ens explicava sobre aquest nou capítol a la història del River i probablement també de l'hostaleria gironina per què no dir-ho perquè al final tothom ha passat pel River alguna vegada allà davant de Sant Fèlix i acabarem amb temps de música Arnau, em sembla que tenim moltíssimes coses. Avui sí, eh? Doncs... És que volíem que sonés una miqueta més aquesta cançó. Ara sí, em sembla que és moment d'escoltar la Marc Ams i companyia. Aviam què ens explica. Bé, doncs, avui dilluns tornem a parlar amb algun periodista, a veure què ens explica, en aquest cas alguna, i és que hem aconseguit per fi enredar la Marc Amps, que vingui a acompanyar-nos aquí als Quatre Rius, si més no, de tant en tant. Hola, Mar, bon dia. Hola, bon dia, un plaer. I tu allà on em diguis, jo vinc, eh? Ai, que bé. M'encanta enredar gent. Ja veureu que aniran passant per aquí uns quants periodistes de tant en tant. També he de dir, anava a presentar la secció amb el seu nom, tot consistent, però hem de dir, fidels de la veritat, que encara no l'hem trobat i més val fer les coses bé que no pas fer-les i prou, no? Sí, exacte. Si la criatura ha de durar uns quants anys, diguem-ne, o un quant temps, no? Millor triar el nom bé, però també em podries haver avisat abans, eh? També tens raó. M'has avisat ara 10 minuts abans de començar. És que fent el símil, vull dir, és que els pares i les mares tenen 9 mesos per triar un nom, eh? Clar, però quan tenen la criatura normalment ja l'han decidit, no? Sí. Sí. Però nosaltres hem tingut menys de 9 mesos, eh? Exacte, això també és veritat. Escolta, aviam aquesta ploma que ens explica, i és que avui parlarem del problema de l'habitatge en el món rural. A l'Empordanet en concret, per ser més precisos, sovint es parla d'aquesta problemàtica a les grans ciutats, amb la gentrificació de Barcelona, per exemple, o també aquí a Girona, o amb l'explotació de la nostra ja malmada... Ja amb almenada Costa Brava. Llavors, Mar... Sí, però no tantes vegades hem sentit a parlar, per exemple, dels preus desorbitats de les cases als petits pobles de l'Empordà. Posem per cas Madremanya, Monells, Forallà, Cruïlles o Sant Sadurní de l'Eure, amb cases que, atenció, de mitjana ronden el milió i mig d'euros fins als 3 milions i on gairebé el 40% són habitatges d'ús no principal, és a dir, de segones residències. I si vols et dic, d'on ho has tret? Tot això. Va, a veure, d'on? Són dades recopilades per la filòloga, també escriptora madremanyenca, Maria Puig, que és aquí amb nosaltres per parlar-ne. És autora d'un article d'investigació sobre l'habitatge, precisament a l'Empordanet, a l'últim número de la llera del Ter. Un article que es diu Tanca els ulls i digues casa. Bona tarda, Maria. Bona, hola. Doncs, Maria, en aquest teu article expliques com en els pobles petits i les extensions rurals, dius, en pocs habitants, estan desemparats tant per la llei d'habitatge del 2023 com per la recent regulació de pisos turístics. Hi ha un enfocament urbanita, és a dir, centralista, en les polítiques d'habitatge? A mi em sembla que sí, que hi ha aquesta mena de viatge, perquè tant aquesta llei de l'habitatge del govern espanyol, que és del 2023, com totes les legislacions posteriors que s'hi han fet a nivell català, de la Generalitat, se centra en unes zones que ells anomenen zones tensionades, i que, per exemple, se situen a l'àrea metropolitana de Barcelona, a la zona de la costa, en pobles com, per exemple, poblacions com Sort, Figueres, l'Avisbal, però deixen de banda els municipis més petits i les extensions així més rurals, no?, i... I, per exemple, pobles com Bagú o com Cadaqués, que tots sabem que són zones molt i molt tensionades o amb molta pressió turística, no? I també d'altres com Madramany, Monells, Rupià, Sansadorní, que tenen tota aquesta problemàtica. I sí que sortien en algunes versions inicials de les propostes de llei, però... però es van tombar en una votació, aquest cas va ser el PSC el que hi va votar en contra, però podria haver sigut una altra, com sabem, i això, no sé, em sembla que l'enfocament urbanit és molt marcat. Clar, en casos que tu coneixes, per exemple, en pobles com Madremanya, Compràs Impossible, el lloguer em sembla que és gairebé com un unicorn, és a dir, no sabem ben bé si existeix o no, Clar, tampoc s'han regulat les segones residències en aquest tipus de localitzacions? Clar, perquè és que és això, es regula molt més les problemàtiques que afecten en zones urbanes, que són aquests lloguers turístics i així, però en canvi no les segones residències diguem-ne estables, de propietaris que fa temps que tenen una segona residència o de grans masies utilitzades això per turisme... Això no es regula enlloc i en canvi nosaltres tots sabem que l'habitatge és un dret però quan et trobes ofertes de lloguer en els principals portals immobiliaris, per exemple, que... que estan encarats explícitament en lloguers com a segona residència, doncs veus que clarament més que un dret és un luxe, un privilegi per molt pocs, en cases que dèiem que això que ronden un milió, dos, tres tranquil·lament, Sí, sí, perquè un cop m'havies comentat que estaves, no sé si pendent d'aquest article o que estaves buscant casa per la teva zona, per Madremanya, que vas passar una captura d'una oferta d'una agència immobiliària que això, que només buscava gent per llogar la casa però amb la finalitat que siguin segones residències. Quin tipus de client busquen aquestes immobiliàries o aquests propietaris? A veure, primer també vull dir que estem parlant del que és una tendència molt general i que per sort sempre tenim veïns, veïnes i ajuntaments concrets que fan propostes al marge d'aquestes immobiliàries i que prioritzen altres preus i altres possibilitats. El que passa és que són persones molt concretes i propostes molt concretes, i la tendència general no és aquesta, perquè la tendència general és trobar-te coses com Masia con encanto en pueblo de l'Empordà, o casa bucòlica, entorno paradisíaco, no sé què. Sí, sí, sí. T'hi podries dedicar a vendre cases a l'Empordà. Sí, segur que em guanyaria molt bé la vida. Però al final es busca un client amb un poder adquisitiu molt alt, i es planteja la casa no com un dret, sinó com un producte de luxe, i el territori, els nostres pobles, el paisatge, la terra, es queden reduïts a espais d'oci o decorats de vacances, de fons, no? Clar, també parlar del paper de reconversió de les masies, no? Vull dir, ara serveixen per fer cases de turisme rural, també segones residències, és a dir, llocs d'aquests idíl·lics per desconnectar el cap de setmana, especialment, també molt enfocat a les zones urbanes, però fins fa poques dècades, vull dir, el mas estava lligat també a l'activitat agrícola, vull dir, buscatana, fins i tot. Crec que en el teu article també parles sobre les conseqüències que això també comporta a l'entorn. Sí, és que aquesta problemàtica de l'habitatge en el món rural, ara es parla molt de tota la gentrificació que hi ha en llocs com Girona, Barcelona, però fa molt temps que l'Empordà i zones rurals hem acceptat que són zones amb moltes segones residències, sembla que hem acceptat, i això ve d'això, els anys 50, 60, no ve de la Covid ni d'ara, en què el camp es comença a veure com una possibilitat impossible, perdoneu, però com una possibilitat impossible per viure. La gent busca altres propostes de feina, busca altres solucions per viure millor i marxa dels entorns rurals i del bosc. No sé, madremanya, amb dades de l'INE, del 1950 al 1980 es va passar de 369 habitants, A 202, o sigui, amb 30 anys la població va baixar un 45%. I com el de Madremanya hi ha molts altres casos. I després de tota aquesta mena de buidament dels pobles, es van començar a vendre cases per altres fins, per segons residències. Moltes vegades sí que passa un temps, potser als anys 70, matrimanya va ser quan es va notar més, als anys 70 aquest boom i fins ara. I llavors hi ha conseqüències, clar, perquè ens trobem als camps desatesos, problemàtiques de pagesia descontenta, de pagesia incompresa, boscos amb un perill d'incendi cada cop més elevat i vivim com d'esquena de tot això. Sí, sí, sí, bé, i que s'ha anat deshumanitzant aquest bosc, que fins ara s'entraien tants de recursos i ara és només per anar a córrer, fer ciclisme, sembla, i que quedi reduït això. I ens desviem una mica de Madremanya i d'això per parlar ara d'un cas una mica particular que m'agradaria comentar-vos i que a prop de Madremanya, entre Bordils i Madremanya, hi ha un poble que és una carretera preciosa, és una de les que a mi m'agrada més. Crec que el periodista Antoni Puigdevall Puigverd, no? Puigverd, ah, perdó. Deia que és una de les carreteres que li agrada més de bordils fins a Millars. Sí, però ho deia quan encara no l'havien eixamplat. Ah, correcte, correcte. Bé, l'han eixamplat una mica, però han estat prou respectuosos. Una mica. No n'hi do. Ara hi ha dos carrils, abans n'hi havia un. Jo recomanaré sempre la carretera per anar a Sant Llorenç de la Muga, eh, també. I tant. Jo sempre he descomprat cap a casa, ja sé que estava parlant de l'Empordanet. És veritat que els alts empordanets són gelosos. Són molt nostres, sí. Perdona, també hem de discutir un dia si Sant Llorenç de la Muga és Empordà o és Alta Garrotxa, però no sé... Algun dia en parlarem. No sé si els de Vigueres esteu preparats per aquest debat, jo crec que no. Jo sóc de l'Empordà més que de Figueres. A mi m'agrada més tota la comarca i sí que està al límit. El Banyà sí que... Ja en parlarem algun dia. Ja en parlarem, és un altre tema. De los pesats que sou els al-Empordanesos, que creieu que s'acaba a la frontera. Fem un face to face un altre dia. Ara estem en un altre tema. Centrant-nos. I ara ens anem a posar el dit a la llaga a Sant Martí Vell, que això és un poble molt bonic, aquesta carretera, que també és de les meves preferides si mai he d'anar a l'Avisbal o Palamós, però prefereixo passar això que no pas per les carreteres Palamós. I dit això, Sant Martí Vell està lligat a una figura des de finals dels anys 60, principis dels 70... amb la dissenyadora de joies de Tiffany i model Elsa Peretti. I des que va arribar al poble en aquelles dates va comprar una vintena de cases, 22 o 23, no puc ser precisa. I quan es va morir, a finals del 2021, molts periodistes i de diaris de capçalera parlàvem d'ella com una gran dissenyadora de joies, una gran diva, que havia aconseguit revifar un poble abandonat, i alguns fins i tot deien el Saperetti ha comprat un poble sencer, cosa que això és mentida i ho deien molts, però part d'això ho presentaven com si això fos una cosa bona, i a mi em fa la impressió que a vegades hi ha una mirada de ciutat cap a de poble, com si la gent de poble no sabéssim arribar a cuidar el nostre patrimoni. Què en penses, Maria? Ho veus, ho perceps a Madremanya d'alguna manera? A veure, jo veig que la gent que viu a Madremanya, a Sant Martí Vell, tots aquests pobles, s'estima molt els seus pobles i els cuida tant bé com pot o més. El que passa és que potser en alguns moments de la nostra història s'han pres decisions que ara veiem que potser no eren les més correctes i potser veiem que vendre tot de cases més cares a gent que no hi vindrà més que 15 dies a l'any potser no era una bona decisió. en el seu moment. I el cas de l'Elsa Peretti, no sé, és que a vegades hi ha gent, hi ha persones que els fa com un cert orgull, que passin aquestes coses, sembla que encara ens agrada o que encara n'estem orgullosos i que és d'agrair, que és natural que vingui algú amb molts diners i compri moltes cases i les arregli molt maques i després no hi visqui ningú. En paral·lel a tot això, per exemple, parlem del problema de l'habitatge, però això amb conseqüències socials també, i especialment en el món rural, també implica un desarrelament de la població. És a dir, potser no és el cas concret de Madremanya, jo crec que encara tenim petits oasis, on la gent del poble rema molt fort perquè el poble continuï sent poble i sentint-se poble, però al final també hi ha a vegades aquest sentit que al final també arribes a l'estiu, per exemple, i la població queda completament barrejada i has de veure una miqueta aquest sentiment com queda diluït. Clar, suposo que es posa molt difícil, no sé, suposo que cada poble és un món, però m'imagino que llocs com Pere Tallada o així que estan plens de... que cada cas és un restaurant, que es fa difícil poder fer xarxa veïnal, suposo. Clar. Sí, perquè, esclar. I els joves poder fer, sí, poder construir les seves vides en els pobles, poder-hi fer projectes que vagin més enllà del turisme, sí. És a dir, s'estan construint també pobles que acaben sent pesebres, que deia la Maria, decorats perfectes, però en realitat que no són per tenir-hi una vida i el que crea l'associacionisme i pobles en realitat vius que no són d'habitatges de... de segones residències fan que els pobles tinguin un altre caire que en aquesta sí tampoc en vull posar en pobles concrets perquè llavors potser ens perseguiran però per exemple si anem amb un ells un dia per la tarda no sé allà a la plaça a part de gent, de nens jugant però no cal que ens posem en aquest jardí si no, no ens hi posem no ens hi posem Bé, però la Maria, a veure, en aquest seu article, que també és interessant, és que també assenyala la problemàtica però també aporta solucions. I dius, Maria, que primer de tot potser el que caldria és canviar la perspectiva a l'hora de pensar les polítiques pel món rural. Sí, clar, crec que sí, que el primer hauria de ser una mica que la mirada política fes un gir, fes un acostament cap a aquesta ruralitat que tan sovint se n'oblida, en molts temes, no només en l'habitatge, en molts temes, i que es miressin aquests espais d'una manera més pròpia, que l'únic model de desenvolupament que el model no fos només urbà que es busqués què és el que hi ha de propi en aquests espais, què és el que hi ha de divers i que tot això es posés en valor perquè al final el model tan urbanita i urbà que tenim doncs potser ens porta a masses crisis d'habitatge, d'ecològiques i de mil més que potser si busquéssim altres mirades i prenguéssim mesures tan correctores com de regeneració ens funcionaria millor Sí, en aquest sentit, has acabat o volies afegir una cosa més? En aquest sentit, també a Salrà, per exemple, un cas de com els pobles s'han construït amb una mentalitat de ciutat. A Salrà hi ha carreteres que potser fan 14 metres. És a dir, es van fer grans carreteres i segons els plans urbanístics es va trinxar el poble tot per concebre els pobles amb una mentalitat com si hi haguessin de ser ciutats. Urbana. Exacte, i crec que, i fins i tot, per exemple, en aquestes carreteres hi ha fanals que potser foten 5 metres i que llavors, si tu ets un vianant, que estan pensades només per cotxes i llavors hi ha arbres que llavors tapen la llum i no serveix pel vianant, només serveix per al conductor. Això com aquesta mentalitat que... I ara també hi ha gent que defensa que els pobles no s'han d'urbanitzar, sinó que s'han de ruralitzar o mantenir més en l'essència urbanística en què s'havien projectat i que estaven així fins als anys 60, perquè aquests grans plans urbanístics crec que venen als anys 70, o almenys de Salrà, això va ser així. Va ser així? Va ser així. Doncs jo, Maria, t'he de demanar una última frase que ens pugui servir per englobar tot el que hem pogut comentar fins ara. no sé que les cases són per viure-hi han de ser per viure i que no ens podem creure entre tots el que se'ns fa creure que l'única opció d'un mas o d'una casa de poble és ser un apartament turístic o un habitatge luxós per l'estiu mirar una mica més enllà Sí, i bé, també hi ha com a moda de síntesi i de propostes d'habitatge, que la Maria, per exemple, també deia que han de ser conscients, tant a propietaris com a llogaters, a l'hora d'adquirir un habitatge i de fer-ho amb consciència. Clar, sí, perquè vull dir, evidentment les polítiques és el que ens aportarà una solució a nivell institucional, segur que es poden fer moltes més coses... Però també a nivell personal podem decidir si prioritzem només el benefici econòmic o si prioritzem un benefici, un guany més humà, més de buscant l'arrelament, buscant el benefici pel territori i el nostre també al final. Exacte, i a part això que podem fer, que ens interpel·la més com a ciutadans, també tocar el crostó una mica a les administracions i que també exigir els responsabilitats. Per exemple, com a mínim, els pobles haurien de tenir una regidoria d'habitatge, això als municipis que si hi ha algú que ens estigui escoltant que prengui una mica nota si és que no ho saben. fer plans locals d'habitatge aquests plans locals molts de vegades estan subvencionats per la Diputació i bé, te fan un marc del teu municipi i et ajuda a definir en un període de 6 anys les estratègies per tal que la ciutadania tingui aquest dret a un habitatge digne i et fan una anàlisi completa, és a dir, s'han de fer plans locals d'habitatge, hi ha municipis petits que no cal que ho facin és a dir, que per llei no se'ls obliga tot i que sí que tenen la potestat i llavors també una proposta bastant interessant i que es fa a altres llocs però que es fa al Consell Comarcal d'Osona és que hi ha una borsa d'habitatge això està molt bé realment això a tots els pobles potser hi hauria de ser-hi dins d'aquesta regidoria d'habitatge que media entre propietaris i llogaters d'habitatges buits i llavors ajuda i facilita els contractes i tràmits Voleu saber més propostes que poden fer els ajuntaments? Vinga, va, una última, sisplau. Sancionar els propietaris, per exemple, amb recàrrecs tívic, que tinguin habitatges en desús de forma continuada. O també això, fomentar la masoveria urbana o les cooperatives d'habitatges, és a dir, que des dels ajuntaments puguin informar d'això. I llavors, ja últim, també hi hauria la construcció d'habitatge de protecció oficial. També ho hem parlat abans, és a dir, que segons va dir en Joan Boades l'altre dia en una conferència al Bòlit, deia que a comarques gironines hi ha el 40% d'habitatges buits i un... Ah, no, no, perdó, perdó que m'he equivocat. Un 40% d'habitatges durs no principal, entenem que són de segona residència. Sí, sí, sí. Són dades que recull també l'IDESCAT, a Matremanya, per exemple, és el 37%, en altres llocs, el 39, a Forallà, que dèiem abans. Clar, i de tot comarques gironines hi ha un 15% que estan totalment buits, és a dir, cal construir habitatge de protecció oficial quan tenim un 15% dels habitatges de comarques gironines totalment buits, això segons Boadas... No, no, vull dir, al final, és a dir, jo crec que també serà un problema que s'haurà de resoldre sí o sí, t'ho dic perquè l'atenció social va increixent. I tant. Vull dir, em sembla que és una cosa que ens queda bastant clar a tots. Per tant, la pregunta és, ja sabem que l'administració sempre arriba tard, però la pregunta és com de tard arribarà, no? I quant de tard ja fa? Perquè en els pobles que nosaltres tenim més a l'abast, que per exemple són de la Llera del Ter, aquests pobles entre l'Empordà i Girona, quants habitatges s'han fet de protecció oficial en els últims 10 anys? A Salrassa n'han fet dos, però dels altres pobles tampoc no en conec. En fi... En fi, se'ns acaba el temps, que això és ràdio, el temps vola. Exacte, tallem, tallem. Maria, tot bé, tot correcte, has estat a gust? Moltes gràcies, m'ha estat molt còmode i tant. Ai, que bé. Doncs moltíssimes gràcies per deixar-te enredar la mare a la qual l'he enredat jo per venir. Exacte, és el joc dels enredats. És la cadena dels enredats. Exacte, exacte. El joc del telèfon, el joc del telèfon. Buscàvem nom per la secció cadena dels enredats. La cadena, sí. No, no t'acaba de fer el pes. No, no em fa pes. Maria, moltíssimes gràcies per tot. A vosaltres. Marc Camps, moltíssimes gràcies. Podem repetir? I tant que sí. Que bé. Ja t'ho he dit. Sé que vénen pels camins i que canten primament. Som la teva veu. Som la gironina. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a gironafm.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat. Bé, doncs avui dilluns ens hem volgut acostar cap al cul de la Lleona i sempre parlem de comerços emblemàtics que acaben tancant. Avui no és el cas, avui parlem d'un comerç emblemàtic de Girona que tots coneixereu probablement, i totes, que no és que tanqui, sinó que reobre les seves portes. I parlem del River. Qui no haurà pres alguna cosa en alguna de les seves terrasses, però això millor que m'ho expliqui l'Amadeu Monzó, gerent d'aquest nou River, d'aquesta nova etapa, qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. D'on va sortir la idea de tornar a obrir el local? Bé, nosaltres som un llibre de tota la vida que estic en aquesta ciutat. És un recor, és un recor local estimat per la nostra ciutat i tot el que té l'idea estimada. Com ho he dit abans, és un local que sempre ha fet contacte amb la ciutat. Tu quantes vegades t'hi vas passar aquí com a client? A més, és que hi ha molt bon rotllo entre els hostalers gironins, en general. És el que deies, eh? Abans una localització que em sembla que gairebé immillorable, no? Abans era el River Café, ara, quina és l'etapa, cobra? Bé. Per dir-ho, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, Com per exemple, gastronòmicament parlant, què podem trobar en aquest nou river? A més a més, hi ha una cosa, i crec que també m'enteniu del River, i és que sí que és veritat que estem en un lloc turístic important, vull dir, amb molt de pas, i al final el públic turístic és molt important aquí a Girona, però en tot moment heu volgut mantenir tot aquest llegat, precisament, de cara al públic gironí. Sí, sí, correcte. Llavors, sumant-hi tot això, quin és el nou nom del River, m'has dit? River, per tant, també ha vist tot. Saps que igualment la gent el seguirà coneixent com el River. A partir d'aquí, crec que encara... Bueno, sembla que heu obert encara uns dies. No sé com ha anat de moment la rebuda. Bé, hem fet... Ha portat encara una tècnica, una tècnica, una tècnica, una tècnica, una tècnica, una tècnica, una tècnica, una tècnica... El tema de menjar, ens hem recolgat amb el xerp Carles de Denguada, que va fer una gran presentació en llocs coneguts a la província i de restreure personalment a la casa. I això també fa que hagin pogut fer oferir una cosa d'infreny. Esteu en una reobertura, heu fet com jo, eh? Vull dir que de mica en mica vas sumant-hi coses i em sembla que a partir de fires també encara en sumareu alguna més i amb toc musical. i moltes cosetes per t'hi protejar i oferir un mòbil federal, que és l'obligària de l'obligària de l'obligària de l'obligària de l'obligària de l'obligària de l'obligària de l'obligària de l'obligària de l'obligària de l'obligària de l'obligària de l'obligària Mira, jo ara he de tornar a l'estudi d'aquí una estona, però abans, si m'has de recomanar una cosa, que dius, mira, agafa't això per picar alguna cosa, és que he de sortir volant, eh? Vull dir, me n'he d'anar d'aquí a poc, que encara tenim programa per davant. Unes braves, per exemple? Sí, braves. Llavors també tenim una tuita petata per bona. Tenim... Tenim... Tenim... Ah, mira, tothom parla dels nachos del River, eh? Sí, encara hi serà, oi que bé. Sí, escolta'm una cosa, els nachos, no sé si heu seguit exactament la mateixa recepta que tenien, perquè quan els deia que vindria el River em deia, ostres, els nachos. Ah, perfecte. Amb il·lusió, amb ganes, d'aquesta nova etapa del River? Sí. A mi encara em queda programa i em sembla que vosaltres ara comencem servei de menjars, o sigui que ho hem d'anar deixant aquí i de moment, t'ho dic perquè al final un bar gironí, gironí i al final hi passarem, tard o d'hora passarem per aquí. Som la teva veu. Som la gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. La Gironina. Fins demà! I estem escoltant de fons bronzit aquest nou treball. De fet, és el tema que dona nom a tot l'àlbum en aquest cas que podem presentar avui, el Temps de Música de Girona FM dels Quatre Rius. Per fer-ho, avui ens acompanya Pere Pau Ximenis, a qui ja aprofito per saludar. Bon dia i bona hora. Bon dia, Seid, com estàs? Escolta'm una cosa, primer de tot, crec que sobra una mica a definir-vos, però folk, folk i del bo. Sí, sí, folc i del bo. Jo crec que és la definició perfecta. Aquests tons una miqueta, jo ho he vist en algun lloc i de fet també es pot veure que al final treballeu moltíssim són amb tocs mediterranis portar-te una miqueta també el que tenim aquí en denominació d'origen Sí, nosaltres som mediterranis per naturalesa i també som pirinencs aquí estem en una terra precisament que estem entre el Pirineu i la Mediterrània és la part de Girona i nosaltres ja portem molt temps treballant aquesta música folk que la música folk precisament és la música del poble com el seu nom indica és la música de la terra I en aquest cas també li posem l'etiqueta de música tradicional, perquè bevem de les arrels, tant a nivell de melodies, de repertori, en aquest cas de música de dansa, perquè nosaltres el que fem és música de ball, I també pel que fa a la tímbrica, és a dir, els instruments que fem servir per fer aquesta música, que en aquest cas, doncs, en aquest disc, concretament, és... Sembla que teniu flauta travessera, violí, acordió diatònic... Correcte, i també percussions, sí. Clar, al final sí que és veritat que parles una miqueta d'aquesta tradició, però tampoc ha d'estar renyit en portar totes aquestes melodies cap als nostres dies, vull dir, nova creació. Exactament. Bé, la tradició sempre... El bo de la tradició és que estigui viva, no? I si nosaltres tenim unes certes inquietuds musicals, ens avalleix de crear noves peces, sempre dintre d'aquests esquemes una miqueta del ball folk, que són gèneres concrets, que agraden de ballar. I a més a més d'agradar de ballar, a mi m'ha agradat molt una cosa, i és, avui li ensenyava un company la cançó de cop i volta, i em diu, ostres, però no canten. Dic, bueno, és que també existeix música instrumental, és a dir, hi ha grups de música instrumental, i vosaltres em sembla que sí que havíeu fet alguna coseta en veu, però que vaja, aquest disc és íntegrament música instrumental. Era més aviat anecdòtic. Nosaltres fem cantar els instruments. Exacte. Intentem... La música sempre comunica i transmet, no? I aleshores, clar, si no hi ha una veu explicant una història o així cantant, doncs hi ha uns instruments que intenten també fer un relat i que arribi unes certes emocions per tant, vull dir, sí, sí els instruments parlen i quin és el gran repte de fer un disc instrumental vull dir, t'ho dic, perquè al final és una miqueta l'excepció a vegades del 99% de la música que es genera ara mateix aquests dies Bé, de fet, estem treballant dintre d'un òrbit o d'un ambient de música tradicional en la qual sí que hi ha coses cantades, però també hi ha molta música instrumental. Per tant, dintre del folk es considera normal que hi hagi músics tocant uns instruments i gent ballant. És un repte treure un disque instrumental en aquests dies? Bueno, el que és un repte encara avui en dia és treure un disc. Clar, és que també anem començant, no? Primer un repte i després l'altre. No, no, doncs mira, hem tret el disc perquè teníem coses noves per mostrar i també, bueno, ara molta cosa s'ensenya virtualment, no? a les xarxes però teníem ganes també que fos un objecte que el poguéssim tenir a les mans que hi hagués aquest contacte físic en aquest cas amb el CD i que hi hagués unes fotos i que es pogués obrir i llegir alguna coseta i és instrumental però vull dir que ja et dic és la música que fem per ballar el folk majoritàriament és instrumental Ara deies que teníeu diverses coses per mostrar en aquest disc Quines, per exemple? És a dir, quines històries ens expliquen aquests instruments? Bé, doncs tenim nou temes que hem gravat i dels quals n'hi ha quatre que són composicions nostres Alguns altres són composicions d'altres músics però també són creacions noves i també hi ha alguna peça tradicional vull dir que hi ha una mica de tot I les novetats, doncs que nosaltres hem buscat una mica d'una nova sonoritat en el grup. Anteriorment havíem treballat amb quartet i fins i tot amb quintet. Hi havia hagut violoncel, contrabaix, alguna veu. I en aquest cas hem optimitzat el trio, cordió, flauta i violí. i també amb un acordió que té uns nous registres sonors, aleshores també l'acordió ha fet un treball una miqueta més de base, de base rítmica i harmònica, i sí, sí, la sonoritat ha canviat una mica, si escoltéssim els discos anteriors, doncs veuríem que hi ha una nova tímbrica. Evidentment això, el qui coneix una mica el gènere, doncs també ho reconeix més, no?, aquestes novetats. De cop i volta, el títol de la cançó que dona nom al disc, què hi expliqueu? El títol que dona nom al disc, de cop i volta, que és una borrella, borrella és un tipus de dansa occitana, doncs és una borrella de tres temps i que l'ha escrita l'Adrià García, que és el violinista. Sí. Doncs ell li va posar aquest títol, perquè segurament per ell li va sorgir d'aquesta manera, i a nosaltres ens va agradar molt i per això el vam posar com a títol del disc, perquè... volia dir que era com un punt de partida, no? Clar. Som a dir, de sobte passa alguna cosa. No és que estiguéssim adormits, però portàvem un temps ja des del disc anterior. Amb inèrcies, potser, no? Sí, amb inèrcies. I també va passar una cosa, no? Que tots reconeixem que és que va passar la pandèmia. Ah, clar. I llavors la cultura va quedar com molt desactivada i tots els músics estaven una miqueta esperant que es reactivés per poder fer concerts. Clar. I va coincidir que l'1 de gener del 21, l'1 de l'1 del 21, estàvem fent una revetlla de cap d'any, vam tocar, la gent va ballar, va haver-hi molta energia, perquè la gent sortia de molts mesos sense poder-se trobar, sense poder-se contactar, sense poder-se tocar... i en el ballforc la gent es pot tocar, perquè es balla col·lectivament també, i d'aquesta energia em va sortir com un impuls, com un desig d'arrencar novament, de fer nous temes i de fer un nou treball. I aquest de cop i volta, d'alguna manera, el títol d'aquesta borreia de l'Adrià significava del tot el sentiment que nosaltres teníem en aquell moment. Ara parlaves d'aquell 1 de gener del 21, parlaves que estàveu tocant en directe. En aquest sentit, la plasmació d'aquest disc, del de cop i volta al directe, com la teniu prevista? T'ho dic perquè em sembla que vosaltres presenteu la Fira Mediterrània de Manresa el 12 d'octubre. Sí, sí, sí, és així. Doncs com fem aquesta traducció del disc al directe? Sí, de fet, bastants temes dels que hem gravat en aquest disc ja els veníem tocant perquè els temes es van anar creant en aquests quasi quatre anys que han passat, des del moment que fem aquell conjur, per dir alguna cosa. Fins que ara ha sortit, i ara es presentarà oficialment el dia 12 d'octubre. Doncs sí, sí, alguns ja s'han anat tocant, perquè a més a més també, inclús abans de gravar-los, ja els havíem anat tocant, ja els havíem anat acabant d'instrumentar, perquè la sonoritat quedés ben compactada a nivell instrumental. Clar, o sigui, el procés en aquest sentit va ser al revés, no? És a dir, primer va néixer en el directe i després... Sí, és un procés molt progressiu, clar, molt orgànic, vull dir... O sigui, tampoc podem... No fem una música comercial com per anar fent un disc a d'any. Aleshores, en aquest cas, els discos tenen com una genesi, com un embrió que va creixent i arriba un moment que es produeix el part. Doncs, què et sembla si fem una cosa, Pere Pau? Jo el que faria és tornar a escoltar de bon principi el de cop i volta, em sembla que ja hem xerrat una estona en aquesta ràdio que portem des de les 9 del matí aquí, pica o pala, pica o pala, i aprofitem que és música instrumental per deixar la gent tranquil·la, que ho escolti, que escoltin el que heu fet, embronzit, amb aquest de cop i volta, aquest nou disc que ja, diguem, presentareu en directe a la Fira Mediterrània de Manresa el 12, i a part, bueno, arreu els holotines, eh? Si no m'equivoco, sou d'aquí de la Garrotxa de tota la vida. Sí, sí, bueno, som intercomarcals, eh? En aquests moments del trio hi ha un músic de la Garrotxa, un altre al Pla de l'Estany i un altre al Gironès. Ah, mira, veus que bé, tenim tot l'eix del mal, aquest que li agrada a l'Arnau, des de Banyoles cap a dalt i cap a baix. Doncs escolta'm una cosa, Pere Pau Ximenis, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies a vosaltres i, si m'ho permets, afegir que en aquest moment presentem el 12 a la Mediterrània, a la Manresa, Però també hi ha una altra presentació a finals de mes, d'octubre, a Fires de Girona. Ah, que bé! Que no puc dir encara exactament al lloc perquè s'està acabant de parlar, però serà en un escenari al rovell de l'ou de Girona. Oh, perfecte. Oh, que bé! Presentarem també a Girona. Que bé! Per tant, doncs, res. Doncs mira, de cop i volta has començat a obrir-nos també el meló de les fires, que ja el tenim aquí al costat. Pere Pau, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies a tu, Saïd. Arnau, de cop i volta. Música Bona nit. Fins demà! Fins demà! Música Música Gràcies. Girona FM és la ràdio de la ciutat el que vius a prop també ho sentiràs a prop 92.7 FM Girona FM la ràdio de Girona