Habitatge, cinema i agenda: Lynch i Kurosawa

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Divendres 17 de gener de 2025. Fa uns moments hem pogut escoltar Oriol Mas i companyia parlant de l'habitatge. I és que, casualitats de la vida, ahir al vespre, en aquelles estones on intentes buscar una estona per posar-te al llit, o alguna excusa més ben dit, vaig tenir la feliç idea de mirar pisos a la venda. La franja de menys de 100.000 euros, pisos ocupats, que diuen en situació especial. La franja d'entre 100.000 i 200.000 euros va destacar pel seu caràcter de cuina d'autor. Recordava aquells restaurants on hi vas per celebrar alguna cosa. Cuina d'autor i d'avantguarda. Si el plat és el preu, els metres quadrats són el pèsol que et posen al mig. Estudis, en aquest cas, d'una única habitació que fa de tot... per més de 150.000 euros. On anirem a parar? No ho sé, però si els preus del lloguer continuen pujant i el de la compra-venta és per espectacular, en aquest cas, i no per viure, quin futur ens espera tantes i tantes persones? Alguna cosa haurem de fer. I de les poques persones que val un milió d'euros per metre quadrat que ocupa en aquest món, Arnau Vila, bon dia i monora. Molt bon dia. Si tinguessis a la venda series molt car, eh, tu? Bueno, tu també, perquè tens el poder i la màgia d'apturar el temps, eh? Ah, sí? Per què ho diguin, això? Perquè, escolta'm, sempre són les 11 i 5. Home, clar... Què t'has pensat? Més que d'aturar el temps, Arnau Vila, ser amo i senyor del meu temps. Això està bé. És diferent. És l'hora que jo digui. I sempre podrem dir també que Canàries tenen una hora menys. En qualsevol cas, una abraçada i tot l'escalp del món per a tota la gent que ens escolta des de Canàries. Sí, però una hora de retard arribarà aquesta abraçada. No, home, no, arriba el mateix temps. Això de les franges horàries, un dia ja t'ho explicaré com funciona. Molt bé. No fos cas que et confonguis. Escolta, mira, són les 11 i 11 minuts ara mateix, demana un desig amb els peus a terra i fent-te petons als dits. Com estàs? Molt bé. De divendres, sí, home. De divendres. Sí, esperant que passi poc a poc el temps aquest cap de setmana. I on aniràs d'excursió aquest cap de setmana? T'ho dic perquè encara et congelaràs. Sembla la poni, això, tio. Sí que és veritat, home. Hem d'anar molt en compte amb aquestes ventades perquè a l'Empordà sí que és veritat. A mi m'agrada fer fotografies i encara m'aniré a fer alguna fotografia a les onades de l'Estat, per exemple, eh? Sí, clar, encara sortiràs volant. Ja ho veuràs. Ja ho veuràs. Escolta'm una cosa, avui cinema, sac de jocs, també Irene Aminovas, que passaré pel foment aquests dies, i com no podia ser d'altra manera, si parlàvem d'agenda, passarà per aquí Carles Pintiado amb la Girona Secreta. En qualsevol cas, Arnau Vila, ens hi posem! Música èpica de pirates i filibusters, per demà la benvinguda a Jep Soler. Amb tots vostès, el filibusterisme màxim. Ara us estava escoltant i realment, sense saber-ho, acabeu de fer un homenatge a David Lynch, que va morir ahir, i heu tingut una conversa tan surrealista que no sabia ni poder agafar-la, que entre el temps, els habitatges, l'on soc, sembla ben bé que haguem viatjat a l'univers Lynch de la mà de... d'aquests dos professionals que tinc davant meu. La gent al·lucina, però és que tot això és buscat. És la intencionalitat de l'artista. Nosaltres aquí estem fent art. Estic esperant que apareixi un nan a marxa enrere amb un manatge tu i pics, però tot pot ser. No ho demanis, i de fet tenim en Vitell Chus també, que si dius Vitell Chus, Vitell Chus, Vitell Chus, apareix per aquí també. Sí, encara no és hora, però ja ho veurem després. Arribarà i arribarà. I si no, en Candiman. En Candiman també tres vegades pot aparèixer. Jep Soler, com ha anat aquest inici de 2025? Igual que tots els altres? Fantàstic, fantàstic. Ja sabeu que el millor habitatge que hi ha és el cinema. Per tant, si teniu fred, ara podeu anar a una sala de cinema, que estareu supercòmodes allà. No us hi podeu quedar a viure. Però, bueno, viure en una pel·lícula també és maco, no?, de tant en tant. Veies el de David Lynch... Va morir ahir, sí. Va morir ahir. Autor d'obres mestres, com per exemple. Les que tu vulguis. L'home elefant, una història verdadera, terciopelo azul, suposo blue velvet, suposo que és la que la meva generació més va impactar. que és una pel·lícula de misteri surrealista, molt Holland Drive, que la meitat de la gent no l'entén, i la que diu que l'entén, tampoc l'entén, però diu que l'entén per fer-se'l d'allò. I, bueno, cartera perdida, cabeza borradora, és que n'hi ha moltíssimes. És un director d'aquells que és obligatori revisar-la. El Trufó ja vam fer una filmoteca dedicada a ell fa molts anys, amb Corazón Savaje diria que va ser la més vista en aquell cicle de filmoteca, Perquè totes elles tenen alguna cosa que implosiona. I la gent que vulgui començar amb alguna cosa no tan surrealista, doncs una història verdadera, o l'home elefant, serien les dues, diguéssim, menys extravagants que tindria el gran mestre. I continua tinguent, possiblement, una de les millors sèries de televisió que va revolucionar el panorama, que era Twin Peaks. I, per tant, vull dir, és i serà un geni, encara que sigui mort, Es hi serà sempre un llibre. Bueno, és... Mor el mite i n'és la llegenda. Jo crec que hi ha una llegenda. Ja hi era? Ja ho era, ja ho era. Ja ho era. I bueno, és un fenomenó. En fi, mirem cap endavant. Mirem els vius? Vinga, va, mirem els vius i mirem què tenim per sentir-nos vius. Aquesta setmana tenim tres propostes. Parlem de quatre propostes i totes quatre són diferents, però on vols que comencem? Terror, erotisme, història... És que les dues primeres són pràcticament el mateix, o poden ser el mateix. El terror i l'erotisme, vull dir... Oh, sí? Què ens has d'explicar? Ui, si t'expliqués. Per on vols que comencem? Comencem pel terror, perquè sé que a tu t'encanta. Terror, a mi m'encanta. I s'estrena avui una pel·lícula que us diu Hombre Lobo. que, evidentment, tothom que pensa en Ombre Lobo pensa en els clàssics, l'On Channel o algun altre clàssic que seria Jack Nicholson també fent Lobo fa un temps, però aquí el que vull destacar és que el director que fa Ombre Lobo es diu Lake Wannell i avui, 17 de gener, fa 47 anys. Ah, mira! Avui fan aniversari i agendes. Jim Carrey, Andy Kaufman. I agendes del cinema, d'aquí i d'allà. D'aquí i d'allà, Javier Rodríguez... Jacint Casadamont, és aquí una abraçada al nostre mite Home, en Jacint Casadamont de l'Empordà, no? Sí, avui fa anys també Carai És un dia molt important Doncs avui em fa Bueno, avui fa anys i aquest Enric Manguelera El guionista de Sou Recordeu Sou? Mira, ara la musiqueta. Home, i de fet també per molts anys absoluts. Una altra mite, eh? Una altra mite. Ho estàvem esperant pel final, però és que ja ho has tret tu. És que m'ho estaves demanant amb... Home, jo feia enjuntament amb tota aquesta gent i ja m'agrada. Podríeu fer un grup de WhatsApp o alguna cosa, no? Tot aquest Jim Carrey... O sigui, l'Andy Kaufman ja és mort, però curiosament, la pel·lícula Man al damunt, Jim Carrey fa d'Andy Kaufman. Ah, mira. I tots dos vindues que tot el mateix dia, amb diferents anys de diferència, però sí, sí. Escolta, 35 anys, molt ben portats, eh? Gràcies, moltes gràcies. Tothom arribés a la... Ni una cana. És que jo estic flipant. A la barba sí, eh? A la barba sí, però el cabell no. I jo estic flipant. Sí que n'hi ha, sí que n'hi ha de canes. A mi ahir me'n van sortir 3 només mirant pisos. Jo en tinc uns quantes, uns quantes també, eh? Perdó. perquè tu tens un toc jocloni ja ho saps no ets el primer que m'ho diu però és veritat aquestes coses de les canes et poden quedar molt guai a mi no em desagraden a tu et queden guai també eh Mira, no ho sona. Tu, escolta'm una cosa, que ara m'ha vingut al cap. Abans hem parlat de... No té res a veure amb el cine, però ho deixo. Hem parlat abans d'una hora menys a Canàries. Sí. El bascet Girona, què? Demà. Home, demà guanyar. Ah, no? Tenerife? Tenerife, no? Sí, home. Ah, jugant a Canàries. Sí, sí. És que m'ha vingut, deixa'm la colar. Hem de controlar en Marcelino. Ja està, és el punt esportiu. No, no, escolta, hem de fer promoció, de fet, es sentirà aquí a Gironet. Aquí podem fer el que vulguem. Com anava a dir, guionista de sou, i protagonista de sou. És a dir, si us recordeu la primera escena on estan dos tios lligats amb una banyera, ell era un d'ells, l'altre era... Un era un d'ells. Per tant, aquest tio, més a més de ser guionista de moltes magnífiques pel·lícules de terror modernes, perquè també participa a Insidius, va fer una pel·lícula fa uns anys que es deia L'Hombre Invisible. És a dir, és com si tornés a fer... Fa molts anys, aquesta, però... No, no, no fa tants anys. Ah, vale, doncs... que era molt interessant perquè és una dona maltractada pel seu marit que viu en una casa fantàstica impressionant de cop el marit es mor i ella comença a notar com si hi hagués un esperit del seu marit que encara l'està perseguint i l'està maltractant i cop veurem que no és mort sinó que s'ha tornat invisible i continues perseguint-la i maltractant-la doncs ara li dóna la volta al mite de l'home llop i el que fa és crear una atmosfera on una família, dona, home i filla, sa mare viuen a una casa i a fora de la casa aquella hi ha com un... hi ha el mal a fora. Però s'estan donant compte que dintre l'home també es comença a convertir en el mal i has de triar quin mal vull, el que tinc a casa o el que hi ha a fora? Ostres. O cap. O que té mal o que té peor. Per tant, és patiment. Patiment, jo crec que és d'aquelles coses que a la gent que li agradi una mica, no el terror aquest de sang i fetge, en el que a vegades a mi m'agrada possiblement, però és un terror més de tensió. Diuen que no està tan ben elaborada i tan ben finalitzada com a l'Hombre Invisible, però bueno. Però genera molta angoixa. És com Sau, per exemple, eh? Vull dir que al final també et generava molta angoixa perquè et donava l'opció a viure, però l'opció de viure volia dir patint. Sí, però això ho tenia un component sanguinari. Era una cosa molt heavy, però a mi això t'angoixava molt perquè era com allò de dir, vale, sí, m'estàs donant dues opcions. Però quin és millor, morir i game over o tallar-me un braç, per exemple? Què faríem? Ostres, però saps que no ho sé pas? No ho sé, en aquell moment, en aquell moment ha de ser molt difícil. Sí, no m'hi vull trobar, tampoc. La gent que no vulgui triar per ti pot anar a triar... Anem a la part d'autisme? Vinga, va, sí. Va. Baby Girl, Nicole Kidman, Antonio Banderas... Hombre... I el que és curiós és que dirigeix una noia holandesa que es diu Helena Rick, que fa uns anys enrere ja va fer una pel·lícula que es deia Instinto, que la podeu trobar a plataformes, on la història bàsicament seria el mateix. És a dir, situació que la dona està en una situació de poder enfront d'un home més jove que ella... Però, quan arriba la sensualitat, l'erotisme, l'enamorament o la passió, el que vulgueu cap a aquell jove, allà en aquella relació de plaer, és l'home, el noi, el que agafa les reines de la submissió cap a l'altre. Sempre sol, passa això. A tu t'ha passat com a jove? No, jo ho he vist. Més que persona gran, no és... el tema de la inversió de papers és a dir, ell el busca en ell i després, és ell el que la busca en ella i al revés, és ell el que tal, tal, això sempre passa és una BC dels nostres dies doncs aquí ho pots veure amb Nicole Kidman, és a dir, una persona amb molt de poder a fora que quan comença una relació de passió amb una persona jove, ella és la submisa i a cap on portarà aquesta relació d'aquest noi jove amb la Nicole Kidman Per tant, això ho podeu veure, no ho he dit, eh? Hombre Lobo es pot veure tant a Odeon com a Ocine. Baby Miguel també, Odeon i Ocine. Vinga, va. Anem al trufó? Trufó. Trufó i també es pot veure Ocine doblada, però jo recomano sempre les versions originals. Aquí ens anem a veure... T'agradarà molt aquesta història. Aviam. T'agradarà molt. La pel·lícula es diu La semilla de la lliguera sagrada. I ara t'ho diràs. Què té a veure això a la història que t'explicaré? Què té a veure amb una d'allò, amb una sagrada, amb una figa, amb un... Això ens hem de situar a Iran. Val. La pel·lícula dirigida per la iranià Rassunov, que és molt famosa allà, però... que no és iraniana la pel·lícula, perquè en la temàtica que té, segurament a Iran no li agrada molt que hagi fet aquesta pel·lícula. Per tant, la pel·lícula és Alemanya. Val. Però està parlada en l'idioma que parlin a Teheran. Persa. No suposo. És la història d'un jutge que està a Teheran, que el promocionen a jutge, i té dos filles i una dona. i tot això passa en el moment on hi ha hagut aquesta problemàtica sobre les lleis en contra de la dona a Iran i per tant veus la situació aquesta més tensa entre que les dones joves ja no volen seguir les tradicions i les lleis culturals del país i es reboten una mica contra la societat i veus tota aquesta revolta feminista i sobre el dret de la dona, des d'un punt de vista d'aquesta família on el pare és un dels jutges. És el braç executor, per entendre'ns de tot això. Bé, podria ser-ho, i com hi ha les discussions familiars, fora de la família, i tot això hi ha una cosa que es perd a la casa, no ho desvallarem, i després a partir d'allà. És una pel·lícula apassionant, i per què es diu La Semillà de la Igreja Sagrada? Correcte. Doncs a Iran hi ha iguines sagrades, que són unes figueres que tenen la virtut que no perden mai la fulla, sempre les fulles estan superverdes, i a més a més les seves branques, si van cap al terra, creen arrel, i veus uns troncs plens com de branques que han anat caigant, i el tronc principal és molt... És molt diferent del que estem acostumats a veure les figueres d'aquí. Aquesta figuera és originari de la Índia, però a Iran n'hi ha. I li diuen un nom amb indioixis que vol dir l'astúcia de la dona. És a dir, un híguera sagrada representa l'astúcia de la dona. I a més a més de representar l'astúcia de la dona té una virtut, que és la semilla. La seva semilla, la seva llavor, pot ser que caigui de la figuera, caigui sobre un arbre... i allà creixi i faci arrel i aquell arbre es converteixi o tingui part de Figueres Sagral. Per tant, com a metàfora de la pel·lícula, és que aquesta astúcia de la dona és com una llavor que s'ha d'anar a crear a dintre la societat iraniana per aconseguir canviar-la i tornar-la més feminista. Està molt ben buscada, eh? Sabia que t'agradaria. No, no, però sí, la veritat és que sí. Doncs això és, l'estrena de la setmana, una... magnífica pel·lícula de ciutat alemanya iraniana, que podeu veure el Trufó en versió original subtitulada i el Ocine en versió doblada. Jo crec que és l'estrena que ningú s'hauria de perdre. I la quarta en discòrdia? I la quarta en discòrdia és que torna la Filmoteca al cinema Trufó, havíem parlat ja durant 14 setmanes de Hitchcock, i ara torna... Sí que estàvem amb Hitchcock fins aquí, ara... Doncs ara estaràs fins aquí de... l'Akira Kurosawa. Hombre, te l'ho he dit! Per tant, dilluns, Akira Kurosawa, també es tornen a fer per ordre cronològic les seves pel·lícules, per tant podrem veure de Suthabal, els 7 samurais, totes les... els 7 samurais diria que també, però hi ha 14 pel·lícules, Ran, quedarem impregnats de japonesos, de samurais, de dinasties i de... I de tu així no m'hi funegues, l'actor de quasi totes. Oi que sí, t'anava a dir, i el Takeshi Kitano? Alguna vegada actuava allà? No, home no. No, no, vull dir. Kitano és molt jove. Val, t'anava a dir. És que a mi em sonava que alguna col·labo havien fet allà. No, no, no. Kitano és d'una altra... És d'una altra quinta. És de la Nouvelle Vague japonesa, no? Saps que va fer humor amarillo, eh? Home, clar, per això el conec. Per això i per l'estiu d'en Kiko Hiro. Home, fantàstica. Fantàstica pel·lícula. Molt, molt, molt. I em va encantar qui era en Kiko Hiro. És ell, Kiko Hiro. Clar, però no se sap. No, perquè no ho diu. Sí que ho diu, home. Al principi no. El nen es diu Massau, no? En Massau, sí, però ningú diu el nom d'en Kiko Hiro. Fins a l'última escena on li diu, per cert, com et dius? Bé, ens acabem de carregar la pel·lícula sencera. No sabia com acabar-ho, però bueno. La primera pel·lícula que es veurà en el cicle dilluns és Rashomon, que la gent que l'hagi vist ja sap més o menys com funciona, però és una d'aquelles pel·lícules on hi ha un succés, estaven tres persones o quatre en un lloc, i cada un explica la història des d'un punt de vista diferent que ells han vist i així veus que la perspectiva de la vida també té molta importància quan passa a algú. És a dir, aquest ha comès aquest crim però és un crim, de fet i cada un com l'explica de la seva manera aquest crim, poder no estar en crim o poder no estar com la veritat d'allò. I començarem amb Kurosawa, jo crec que a la gent que li agradi el cinema i que no hagi vist mai Kurosawa no s'ho pot perdre i tornem amb allò és un cinema especial, que pot no agradar a tothom, perquè tant samurais japonesos i història antiga del Japó pot no agradar a la història medieval, però el que no us podeu perdre de cap manera és d'Arsul Zabà, quan la facin aquesta tothom ha d'anar a veure, perquè per mi és la meva preferida de Kurosawa. I ja passareu per aquí per explicar-ho. Cada setmana parlarem de Kurosawa ara. Mentre ens aguanteu. Gep Soler. Gràcies per tot. A vosaltres. I moltes felicitats novament. Sí, home, sí. 35 anys molt ben portats. Molt, molt. Estic, bueno... A la flor. A la flor de la vida. A pagem. Molt bé, gràcies a tots dos. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El 20 i 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Desvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, la gironina. Al centre comercial Gran Junquera ens fem encara més grans. Arriben marques molt esperades com Zara, Adidas, Stradivarius, JD, Versca, Mango i moltes més. Per fi ho podem dir. Obrim la nova part el 10 d'octubre. Descobreix un nou Gran Junquera. Ara, més gran que mai. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ted. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM obre la finestra de la participació donant veu a les entitats i a la pertobració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Amb aquests dies de fred, la veritat és que entra bastant jugar algun joc de taula, sigui en sobretaules, sigui per passar la tarda, sigui també, per què no dir-ho, per agafar el son. I per fer-ho, que espero que no s'hagi adormit pas, Pau Regincó, Sac de Jocs, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem, desperts, amb els ulls oberts, carregats de jocs, i amb ganes d'explicar-vos més novetats. Home, t'anava a dir, per adormir-nos, segur que no, perquè aquest és d'acció, eh? Aquest és d'acció, aquest és de mamporrazos, aquest és de batalles. T'he portat un clàssic ja, el King of Tokyo, però és novetat un altre cop perquè ha sortit una versió que es diu Origins. Aquest joc ens el porta a casa nostra The Beer. És un joc del 2011, que va sortir amb Melodicus, ja fa temps, va passar a The Beard després, del creador Richard Garfield, famós per haver creat amb màgic i un munt de jocs. Llavors, és un joc de batalles que, quan el veus, quan el fas jugar i tot això, la gent disfruta perquè es posa la pell d'aquests mecs de Godzilla i monstres d'aquests gegants que hem vist de petits destrossant ciutats. Doncs tu estàs a Tòquio i has de ser el rei, el king de Tòquio. Llavors ens anirem fotent cops, ens anirem fent fora de Tòquio, entrarem a Tòquio, ens farem fora i intentarem ser el que quedi dret eliminant la resta o el que arribi a 20 punts d'estrella per endur-se la victòria. Llavors el joc, la versió aquesta nova que han fet, com pots veure l'he portat a les dues caixes, és un format més reduït, poden jugar de dos o quatre jugadors a partir de vuit anys i dura uns 30 minuts. La diferència amb la versió que hi havia fins ara és que han reduït els jugadors, en vez de ser de dos a sis són quatre. Clar. Això vol dir que hi ha menys components i de tal manera que és més accessible perquè és més econòmic i com a joc introductori també va molt bé. Clar, i més àgil també. Sí, clar, al final deus. A l'altre tenies sis monstres i acabes triant-ne tres o quatre perquè no érem tants. Sis es fa llarg, val? És un joc d'aquells que si quedes eliminat t'has de mirar com juguen la resta. Llavors està bé també reduir la quantitat de gent. Els monstres són nous, hi ha alguna carta nova a diferència de les versions que hi havia, per tant pots... Si ets molt fanàtic et pots comprar aquesta versió i tindràs uns altres monstres per jugar amb la versió de sempre, amb unes cartes adicionals que també et venen, i les cartes el que tenen és que tenen un cost de comprar, que en funció dels cubos que aquests que guanyes per poder comprar les cartes, tens accions permanents, accions que es descarten en el moment, i això li dona molta més vida. És un joc d'acció, tens uns daus, sis daus, amb sis cares... I és una manera de guanyar punts, un, dos, tres punts, o les garres aquestes és per fotre el manporro en els altres jugadors, val? Qui aguanta més i gestiona millor el seu monstruit aquest, doncs s'endú la victòria. T'anava a dir, de col·laboració poca, eh? poca, poca, poca, aquí és allò que diu no m'has ficat, no sé què hi ha l'atzar dels daus, això sí, si tu en aquell torn vols fotre-li castanya a l'altre que està dintre Tòquio i resulta que tens la mala tirada que no et surten les urpes aquestes i per tant no pots fer res, no podràs donar-li un cop, tens tres intents les tres tirades que pots fer busques la combinació de daus per poder fer és que tens poca vida, doncs tens els cors per pujar vida que vols comprar cartes, doncs tens els llamps que són els cubiletes aquests de color verd que podràs comprar cartes, que és el que t'adonarà la victòria en cas de trobar cartes bones, que et podran fer el teu monstruïto més potent. Doncs de Tòquio no ho sé, però el king del sac de jocs d'aquí de Girona FM segur. Pau Regincol, gràcies. Merci, fins la pròxima. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Els Quatre Rius, el magasin matinal obert a la ciutat. I quan ja passen pocs minuts, el punt de dos quarts de dotze del matí, seguim els Quatre Rius, a Girona FM, amb més ganes de divendres que mai, eh, Arnau Vila? Avui ja et veig amb ganes d'encarar a la porta de sortida. Home, ja veuré, ja tinc l'apunt a la música de finalització del programa, eh? El teu potrum, potrum particular, no? Ja veuràs tu com ballarem aquí. Sí, a veure quan arribi un pinteado i tota la pesca, entre tant. Jo ja sé, Arnau Vila, que tu amb mi t'ho passes genial, fantàstic, sempre m'ho has dit, però et proposo una manera de passar-t'ho millor, encara. A veure. Què fas aquest dissabte? Aquest dissabte encara no ho sabem, diumenge sí que farem alguna ruta, però dissabte encara no tenim allò el pla perfecte. Doncs jo sí que el tinc, perquè tens una cosa que acaba d'hora a part, vull dir, aquí, el Foment. Doncs mira, dissabte, demà, 18 de gener, a partir de dos quarts de nou del vespre, Irene Minoves, que ve cap a la Foment, també hem tenit Anglada com a talonera, en aquest cas, amb el seu nou espectacle, Minoves a seques. Això en qualsevol cas que m'ho expliqui ella. Irene Minoves, bon dia i bona hora. Molt bon dia, Saïd. Com estem? Doncs ja ho veus, eh? Amb ganes de dir vendres i aviam si això s'acaba. Ja et sento, ganes de dir vendres. Bueno, jo amb moltes ganes de dissabte, la veritat, moltes ganes de demà. Vindràs cap al Foment. Tu, quan fa que no vens a Girona? Que últimament tothom està buscant excuses per venir. És que és molt maco, és que s'ha de venir de tant en tant. Jo diria que l'última vegada que vaig venir va ser precisament també per actuar el Foment, però aquesta vegada no vaig venir sola, vaig venir amb, si no me'n recordo malament, amb dos còmics més, que eren el de Raquel Herbas i el Godai García, també dos còmics boníssims, no tant com jo, potser tot s'ha de dir, però també van tan bons, també ho fan bastant bé, i aquesta va ser l'última vegada que vaig venir a Girona. Demà ja vindràs. M'agrada molt venir, perquè els meus pares venen molt sovint, els meus pares els encanta a Girona, i són molt fans dels xuxos. Llavors, t'ho dic de veritat, això, el meu pare sobretot, i sempre que vinc intento menjar-ne algun de l'alguna pastisseria, de les que em trobo, dic, bueno, totes seran bones, no?, mentre siguin atrasats, i llavors vaig provant xuxos de diferents llocs quan vinc. M'agrada molt fer això. Carai, és ben bé que això, hi ha gent que ve, aquí normalment la gent ve per les bicicletes, però veig que també pels xuxos, de tant en tant. Pels xuxos, pels xuxos. Home, és bon plan, no?, venir amb bicicleta i després menjar d'un xuxo per recuperar energia, perquè... jo et milloro el plan si vols i es traiem la bicicleta i anem a menjar directament el sushi per mi fantàstic en qualsevol cas vens demà amb aquest espectacle del teu Minoves que ens hi podem trobar una mica Doncs, bueno, bastanta comèdia, bastanta tonteria. Jo el que faig és un tipus d'humor molt absurd. Llavors, no us espereu sortir millors persones o aprendre coses. Espereu riure, en principi, això sí, però aprendre alguna cosa no. No aprendrem res demà, però ens ho passarem bé, això segur. És a dir, no és una xerrada de Víctor Cúpers, que des d'aquí una abraçada molt forta al Víctor. En absolut, ni una TED Talk ni res d'això. Tot el que dic són tonteries, tota l'estona. Moltes. No hauríem de viure tots una miqueta així? Amb una miqueta de tonteria a sobre? També, sí. A mi m'agrada molt dir tonteries. Anir a fer la meva feina d'això, mira. I va bé, no, la cosa? T'ho dic perquè, clar, jo també estic per pujar-me el carro. Doncs, home, endavant. Vindràs demà, s'ahir. D'això no n'hem parlat encara. Vindràs demà. Doncs mira, tinc una cosa al matí, aviam si em dona temps. Ja, ja, ja, bueno, bueno, però aviam, a les dos quarts de nou jo et vull a la sala del pub, eh, idealment, i si no, pots entrar una mica més tard, el que fot allò, ja està. Si vols, fem-ho diferent, vols que t'expliqui tonteries o vols que t'expliqui la veritat? el que vulguis doncs mira, intentaré venir però però jo n'estic segur que molta gent no, però molta gent sí que té moltes ganes perquè t'ho dic, m'han obert col·legues meus preguntant-me aviam què i aviam si parlava amb tu això sí que t'ho dic, eh doncs mira, jo encantada de parlar amb tu i si ells venen, fantàstic i després que t'ho expliquin i el que farem és que a la propera que torni perquè tornaré segur, doncs llavors ja vens tu, i vindràs a l'estudi la pròxima que vinguis o què? a on? aquí a l'estudi A l'estudi. Presencial, en directe, una entrevista ben feta. Sí? Hauria de ser el mateix dia. Va, fem això. Sí, sí, sí. El dia que torni a Girona vinc a l'estudi. I m'estic com dues hores, si vols. Perfecte. Només no matrem mitja hora, però la resta la fem tu i jo. Doncs mira, en qualsevol cas, si amb això no n'heu tingut prou, que segurament no, demà dissabte 18 de gener, dos quarts de nou del vespre, al Foment, Irene Minoves amb Minoves. En aquest cas, amb el seu espectacle i com bé hem dit, moltes tonteries, molta tonteria i de riure, que recordem en aquesta vida sempre hem vingut per riure molt i sempre. Irene, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres, un plaer. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El 20 i 21 de gener al Palau de Fires de Girona, primer congrés de benestar emocional. Xerrades, experiències, activitats paral·leles i taules rodones on debatre i conèixer com millorar la nostra salut mental i emocional. Inscripcions gratuïtes. T'hi esperem. Ajuntament de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Som la teva veu. Som la gironina. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som Com si a la nit d'avui se'ns acabés el món La llum al cel com dos volcans en erupció Ballant junts fills que acaben fardant la nit en la que vam créixer plegats. Em vas fer creure que tot estava al nostre abast. I ara tot canvia i ens té atrapats. Busquem una sortida entre mitges veritats. És una guerra i vull lluitar al teu costat. Sense negles que ens boiveixin sent qui som, com si a la nit d'avui se'ns acabés el món. La llum al cel com dos volcans en erupció, ballant junts fins que acabem perdent la raó. I és imparable quan ho fa. Treu-me la pena i encén-me com un volcà. I quan tot destorça tu ets l'escalfor, la meva força sempre que em guanya la por. No hi ha moments que paguin el que ens crema el cor. Sense regles que ens prohibeixin ser qui som, com si a la nit d'avui se'ns acabés el món. La llum al cel com dos volcans en erupció, ballant junts fins que acabem fardent. Oh, oh, oh, oh. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Els quatre rius. El magasin matinal obert a la ciutat. Sempre és l'alegria d'aquest programa, sempre és l'alegria dels divendres, perquè vol dir que després d'ell ja no hi ha res més. Tot s'acaba. Carles Pintiado, Girona Secreta, ben tornat. Moltes gràcies. Com estem? Amb moltes ganes de veure't. Com ha sentit l'any nou? Què tal? Prou bé, Arnau, tu... Sí, bé, bé. Ja ho veus. El que passa que ara vénen els aniversaris i tothom porta bombons i tothom porta llaminadures i tothom porta... I la cosa serà demà que demà. I els propòsits ja s'han acabat. Els propòsits ja s'han acabat fa estona. També et diré una cosa, eh? Ja va haver aquests dies tranquil·lats de gent de Carles perquè abans de Nadal vam posar allò cinquena posada i ara, mira, jo sempre ho dic, eh? D'aquí a Carnaval... La cosa està tranquil·leta, xilasso, alguna coseta, però res de l'altre món. Hem de repondre-ho una mica, si no? Home, sí, clar. I ja ho fan pel nostre bé, eh? Píntic, perquè si no valament rai. Tu, tenim agenda... La setmana passada és que pràcticament no hi havia res. La setmana passada era molt, molt tranquil al cap de setmana. Van fer festa... Sí, clar. Però aquesta setmana ja teníem una setmana. A part tothom tornava, jo crec, tornava del Nadal... Sí. La setmana passada, jo no sé vosaltres, però a mi va ser una setmana dolentíssima. A nivell animí queda, tornar a vacances, molta mandra tot... De fet, a les portades jo ho deies, que m'estic començant a creure això del Blue Monday. O sigui, m'estava començant a creure que no m'havia passat en la vida. Això és la vida adulta. Sí, sí, sí. Bueno, aquesta ja estem més animats i ja tenim coseses per fer aquest cap de setmana. Vinga, va. Avui, dos plans musicals. Primer de tot... important, Cesc Freixas, estarà a l'Auditori de Girona a partir de les 8 del vespre per fer una gira molt especial perquè s'acomiada als escenaris, deixa la música individualment, i farà aquesta petita gira de 10 concerts que acabarà el mes de maig a Barcelona, però comença aquesta gira avui a Girona, a les 8 del vespre. I a les 10 de la nit tenirem que passar a la Mirona perquè hi actua Pedrà, que és un grup que fa tribut a Extremadura, Tenen la seva gira 15, perquè estan celebrant 15 anys fent de tribut extremo dura. Per tant, això serà aquesta nit a partir de les 10 a la Mirona. Doncs mira, ja tenim pla de divendres, saltem a dissabte. Demà dissabte celebrarem dues coses especials que semblaven similars però potser no ho són tant. Podrem celebrar de maneres diferents, que és la celebració de l'any nou xinès i de l'any nou japonès. Ah, mira. Saps de quin animal és aquest any, l'any nou xinès? Cuéntame, la SERP De la SERP? L'any nou de la SERP Arnau, per molts anys Per molts anys, eh? Serp Vigila que no sigui un anaconda Estem de divendres Aviam com ho celebren ells Però ho podrem descobrir demà, perquè per celebrar l'any nou xinès de la SERP, a la plaça d'octubre, a partir de demà a les 11 del matí, l'Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de l'UDG han organitzat un piló d'activitats durant tot el dia. Començarà a les 11 del matí amb una desfilada des de la plaça d'octubre, que recorrerà una mica Punt de Pedra, la Rambla, etcètera. Tornaran a la plaça d'octubre i elles estaran durant tot el dia amb actuacions artístiques xineses, amb exposicions i tallers, amb gastronomia xinesa... No, no, Déu-n'hi-do, molta cosa, molta cosa. Tot per celebrar l'any nou. I a la tarda celebrem l'any nou japonès. Serà a la Mercè Centro Cultural a partir de les 4 de la tarda. Això organitza l'Associació Cultural Japonesa de Girona i celebrarà en aquest any nou també amb activitats tradicionals japoneses. Aquí hi ha uns quants exemples però no m'atreviré a llegir-los perquè crem el ridícul. No, tampoc això. I a més donaran a conèixer altres arts japoneses com el Kendo, el Bonsai, la Caligrafia i moltes més a partir de la participació de diverses entitats i associacions. Doncs mira, També podem aprofitar, demà al matí queden molt poques places per un curs d'arrossos que ha organitzat una entitat que es diu Gastro Club Girona. Fan un curs d'arrossos que serà el Foment a partir de dos quarts de deu del matí. Futboleros i esportistes i aficionats del Girona Futbol Club, ja ho sabeu que demà el Girona torna a jugar Montilivi contra el Sevilla. No, no, Déu-n'hi-do. Tu hi vas? Jo demà no. Ah, vale. És que a mi jo no... Ja ho saps. I? Vuit del vespre. Espectacle Xalaparta al Teatre Municipal. N'heu parlat ja? No. Saps que no? Doncs ho explico una mica per sobre. Tu hi actues també? No, perquè ets de bascs. És gent del País Basc i jo encara no tinc el DNI basc. No, falta l'accent. Perquè tu ets més de Vizcaya i el demanaven més de... Ai, ai, ai, ai. Aquest espectacle és del grup Kukai Dansa, que és una companyia del País Basc de dansa, bàsicament. Arriba demà al Teatre Municipal amb el coreógraf Jesús Rubio i apresenta aquest espectacle a Xalaparta. Aquest grup, us he de dir, que ha guanyat molts premis perquè els he estat investigant una mica i déu-n'hi-do. Ho hem mencionat alguna vegada, crec, amb l'alena del teatre. I demà, gran nit... del, ni més dimens, Festival Neu. Doncs sí, ja sabeu que el Festival Neu porta setmanes i setmanes organitzant cosetes per aquí, però demà és la seva gran nit, a partir de les 6 de la tarda a la Mirona, tindran actuacions grups com Depressió en Sonora, Maria Jaume, Jou Crepúsculo, Ferran Palau, Mar Pujol i Eli Rodríguez. Un pla molt, molt, molt, molt solo. A la Mirona, eh? Sí, a la Mirona. Mira, aquest me l'apunto. I saltem ja un diumenge de chill, d'hivern, Un pla que no falla. Si fa solet, no falla. Vermut a Jardins Gal, amb música en directe, a partir de les 8 del migdia. Aquest cap de setmana hi actuarà la Nayara López, que ja hi ha anat altres vegades, per fer versions i acompanyar-nos l'hora del vermut. Doncs amb guansonetes que tots coneixem. I bona vibra. Eh, exacte. Anar fent. Anar fent. Al final. Al final. Qui dia passa any empeny. I hi ha vegades que també té el seu toc bo. Aquest. I tant. I tant. Home, si no, què faríem? Clar. Almenys que passi el mes de gener. Que passi ja aquesta temporada on estem tots amb aquesta banda sonora... Ara entra el poeta... El mes de gener no recorda sempre la banda sonora de l'oreja de Van Gogh? I tant, perquè la matinada del 20 de gener sortint d'aquell tren... Per exemple, aquí estem avui a 17. Estem a punt de ser dilluns. El 20 és dilluns. Doncs ja serà en quina clau sóc començar. Doncs sí. Això. En qualsevol cas, ara és moment per animar una miqueta la cosa i és el moment. Sempre l'és. És el moment de la setmana, però especialment és el moment del calaix de l'Arnau. Sí, sí, i avui el farem ballar de veritat. Mira, mira, mira. La coneixeu o no? És que és... És to-mach per mi tot, eh? És la belga Kate Ryan! Hombre! Only five! Jo aquesta l'he ballat alguna vegada, eh? Home, tothom l'ha ballat aquesta cançó, eh? Ah, que no. Ai, en fi. Mel per a les orelles. Mel per a les orelles. Mel per a l'ànima. Sí, una mica per tot, eh? Això sí. Però està bé, això. Marxem ja o no? Cic minuts. Que millor escoltar la Kate que no pas a nosaltres, no? Que ja portem una setmana donant pel temps. És més de bon escoltar, sí. Doncs sí. Carles Pindiado, la Girona Segreta, moltíssimes gràcies. Heu de tres, com sempre. Arnau Vila. Fins dilluns. No faltis mai a la nostra vida. I la bona música tampoc. Vinga, va. Bon cap de setmana. Fins demà! Fins demà! Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Mare piquen a la porta Mare obert però poc importa És massa tard, o és massa aviat, com sempre. Mare diu que s'ha acabat, perquè just ha començat. I és el somni que somia, com sempre. Benvinguts a Girona FM. Benvinguts a la ràdio de Girona. I què? Se'ns patina l'embrà, eh? És un dia de sol. És normal.