Habitatge a Girona, vi solidari i estrella Michelin

Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dilluns 2 de desembre de 2024. 4.641. Aquest és el nombre de pisos que la Generalitat ha detectat buits a la província de Girona la majoria de grans tenidors o entitats financeres. 4.641 respostes a una necessitat que no ens en cansarem de repetir. Hi ha un problema, un gran problema amb l'habitatge en el nostre país. Sembla que l'agenda mediàtica cada vegada més ho posa en portada, però, de moment, només promeses políticament correctes. Tothom parla de construir, fer pisos, habitatge públic o altres històries. I els 5, 6, 7 anys de marge per poder materialitzar tot això, com els hem de passar? El dia que aquestes mesures comencin a millorar la situació, si és que ho fan, per quan? I mentrestant, què? El problema és ara. La solució no pot ser per d'aquí una estona. I, com sempre, m'acompanya, gran tenidor de les comarques gironines, especialment del Pla de l'Estany. Si voleu construir alguna cosa, em sembla que primer de tot li hauríeu de preguntar al bo de l'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Home, jo crec que aquí t'has passat un pèl, eh? Algun dia... No, no, jo ho he de fer al matís. Tot això són bromes que fem aquí internes. Va, és clar, és que fes-ho, fes-ho perquè... No fos cas que algun dia algun lladregot o algun galifardeu d'aquests... et vingui a casa i es pensi que et tremolen totes les rajoles, que també... No, és broma, també és broma. Potser sí. Jo me'n recordo que hi havia un programa de televisió que sempre ho deien, deien, no diguis pas que tu tens molts de calès, perquè després arribaven els lladregots i els xitxarel·los arribaven a... Jo m'estimo més que vingueu a fer turisme a la comarca del Pla d'Estany, això sí que us ho puc ben assegurar, perquè la tenim ben preciosa. I casa teva surten les guies turístiques. En casa meva no, però encara no. Però el paisatge sí. Jo la meva pregunta és, Arnaud Vila, espero que sigui d'aquí molts i molts anys. El dia que moris, on posaran primer de tot un carrer a nom teu? Aquí a Girona o a Banyoles? Jo ho demano a Banyoles. Si l'han de posar, que ho posin a Banyoles. Una persona que ens estimem moltíssim aquí, li vaig preguntar el mateix, si a Girona o sal, i em va dir a sal. Diu, després a Girona ja caurà també. Però jo no hi seré pas. Sí, home, sí. Tu què em penses de tot això de l'habitatge, nen? Home, hi ha un problema. Hi ha un problema, a més a més... Ja no parlant de les hipoteques, que és un altre tema, el lloguer és espectacular. Tu tens, si em permets la pregunta, tu estàs hipotecat o pagues lloguer igual que... No, no, no. Tu pagues lloguer igual que... Ah, t'anava a dir. Però, escolta'm, tenim un problema amb el lloguer. No és normal que gastis un 70% del sou? No, no, completament. I un 50% per dir, eh? I un 50% tampoc. I un 80% tampoc. I al final... No, no, no... I és el que et deia, és que la gent... O sigui, ara mateix, no? Tot construccions, tot tal... Escolta, que es triguen 5-6 anys a fer tot això, i mentrestant, què? Bueno, i donar permisos... Mira, ara ho comentàvem a la tertúlia, amb el tema de les obres. Dos anys, deia... Dos anys de permisos, només de permisos. Per donar permisos per fer unes obres. És que el problema és ara. és que no es pot, o sigui, la solució no pot ser per d'aquí una estona. El problema és ara. Jo sempre ho diré, que és l'opinió meva aquesta, que la burocràcia farà parar el país i la ciutat i està fent parar el país i la ciutat. Completament. Completament. Afortunadament està sortint això l'agenda mediàtica, en qualsevol cas també en agenda mediàtica, una miqueta més relaxat. Sí. També et diré, no parlem tant d'actualitat, centrem-nos més en realitats, que és el que ens agrada parlar a nosaltres. Avui, especialment gastronòmic, el programa d'avui, parlarem de l'anel de vida. Ah. Un vi. Carai, que t'encantarà. No ho soc massa adivins, eh? Ja ho sé, però d'aquest sí. D'aquest sí, Arnau Vila, d'aquest sí, perquè després també passarà per aquí el Divinum, flamant estrella Michelin, que també podrem parlar amb la Laura i amb la Joan, els seus dos responsables, i, com no podia ser d'altra manera, avui és dilluns, acabarem amb un temps de música, i és que Josep Suquet, la virtuós pianista que passarà per aquí a explicar-nos una mica quin és aquest nou projecte musical que estrena avui mateix. Entretant, nosaltres anem a parlar de vi, Arnau, que sempre entra bé. Ens hi posem. I em sembla que la unitat de neonatologia de l'Hospital Universitari de Girona, doctor Josep Trueta, estan d'enhorabona i és que tenen, podríem dir, el seu toc enosolidari, que això millor que ens ho expliqui l'Adriana Fernández, de qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bones, com esteu? A nosaltres bé, fantàstics, i ja et dic que amb moltíssimes ganes de provar aquest anhel de vida, que si no m'equivoco és aquest vi que tralleu des del celler empordanès Mas Vida, amb una història bastant curiosa, bastant peculiar i bastant teva. La primera pregunta és inevitable, quina és la teva història? Bona, doncs bàsicament 37 baremes Mas Vida, menys una... que la vaig fer al Trueta. La barema 2023 va ser una barema especial perquè no la vam poder fer al celler, perquè el raïm estava penjant a les vinyes, però nosaltres érem, com dius, a la unitat de neonatologia amb el nostre primer fill impacient, que va venir abans d'hora, i vam estar amb ell fent pell en pell dos mesos i mig, i per tant just havia de venir després de barema, i havia de venir el 28 de setembre, I va venir el 18 de juliol. Per tant, doncs va ser una parema molt especial i la primera que no podíem fer al celló. I d'aquí surt el projecte d'anar la vida. Sí, sí. Vaig per parts, primer de tot, i si em permets la pregunta, com està en Nel? Perfecte, estupendo, preciosa, és el més maco. Vull dir, què vols que et digui? Està estupendo, està estupendo. Em sembla que hi ha apuntat maneres amb això que deies, vull dir, serà impacient. Sí, sí, sí, va perfecte. Com dèiem, tot això, vaja, amb la teva història, amb la del teu fill, i en aquest sentit, doncs, aquesta iniciativa, aquest anhel de vida, que em sembla que és una proposta de vi bastant interessant, sobretot, doncs, per aquesta part solidària, no?, de acabar directament cap al Toret, a tots els beneficis. Sí, bàsicament és que ens hi vam trobar, com et dic, no podíem fer la barema, tenim el rei empenjant, I va ser la solidaritat dels nostres amics vinyataires que ens va inspirar a fer després aquesta acció. És a dir, clar, en aquest moment em trobo que em diuen, el nen naixerà avui, doncs has d'organitzar, com que soc autònoma i porto el sèrie jo, doncs què es fa amb aquell rint que està allà penjant, no hi havia ningú altre per agafar-lo. Llavors truco als amics vinyataires i els dic, heu, tenim el reïm allà, no ens en podem fer càrrec si voleu apadrinar la Varema 2023 allà està, vosaltres mateixos allò, segur que a la dreta està allà, està tot allà I va anar així. Llavors va ser Vinyes Tortuga, David Pujol Cargol, perdona, David Pujol Cargol i Rim, que és en Jordi Esteve, també gironí, doncs els amics que van sortir al rescat d'aquesta barema. Llavors jo els hi vaig dir, feu el vi que vulgueu amb aquest raïm, via lliure, dibuix lliure, i han fet quatre vins, aquests tres cellers han fet quatre vins, que són dels nostres raïns, però que no els hem fet a més vida. Els han fet ells, i són vins superespecials. Quin més especial? I llavors, quan el vam tenir vinificat i ja embotellat, vam dir, doncs, què hem de fer amb aquest vi? D'entrada el va batejar la ginecòloga, que li va salvar la vida a l'anel, la doctora Pérez, que està aquí al toate, xerrant amb un tast i no sé què, i lleiera i tal, i com li tiren? Sortia anel de vida, que va genial. I d'aquí després, parlant amb escenatge d'aquí del Troeta, a través de la Natàlia Artigues, que és la psicòloga d'unitat, articulant tot això, vam dir que els beneficis de cada ampolla aniran a la unitat de neonats on elles, les angeletes d'en Nel, que li dic jo, les infermeres, les pediatres, aniran que fem aquests diners que es recapten. Quina resposta ha tingut de moment a la venda d'en Nel de Vida? Fantàstica, de fet vam fer la presentació el dia abans del dia del Prematur, que és el 17 de novembre, nosaltres vam fer la presentació el dia 16, amb un concert benèfic, va venir moltíssima gent, va ser superbonic, molt màgic, perquè vam fer un concert de hand-pang amb el Ruen. L'Amas va fer com màgia, tothom estava molt, molt, molt entregat. Vam fer un tast, vam poder tastar, tothom li va agradar moltíssim. Els béns, de debò, que són excepcionals, els han fet els meus companys i és que m'agraden quasi més que els meus. Estan molt curiosos i molt diferents i dius, ostres, això del reing de casa... com parada i va ser estupenda i ara la veritat és que estic rebent des que ho hem començat a explicar doncs un munt de comandes tan de particulars que volen col·laborar amb el projecte que la resposta m'està com al·lucinant de la gent que és molt bonic i després també els restaurants i botigues d'aquí de Girona que també el tenen i també l'estan explicant i això també és superbonic També et diré que em sembla que el vi sempre és bona excusa Sí, sí, sí. En aquest sentit, també, vull dir, centrem el foc, també serveix per posar una miqueta a la palestra el tema dels neonats, és a dir, que, vaja, vull dir, hi ha nens i nenes que neixen prematurament i de com d'important també és tota la tasca que es fa des de la sanitat, per aguantar-los, per mantenir-los i perquè puguin créixer. Absolutament. No sabem la sort que tenim amb la sanitat pública que tenim, que sempre ens queixem i la feinada que fan les persones que estan allà al peu del canó. És a dir, en el va néixer amb un quilo 140 i el van tirar endavant, però és que neixen nens més petits i també els tiren endavant. I després de la neonatologia també et trobes amb nens que han vingut a terme amb algun problema i que també el tiren endavant i fan una feinada, no només... la part sanitària o la part diguéssim més sinó també l'amor que li donen allà de m'al·lucinar de debò tant als pares tant als nens perdona com als pares perquè també fan una feina molt bonica d'empoderament amb el mètode nit cap que el nen tingui totes les cures que necessita d'empoderament els pares que et comencen a explicar totes les cures que has de tenir d'un nen tan petit és al·lucinant i després que et diuen mama, papa i tu dius ostres és veritat ja sóc mama no em tocaria encara però ja ho sóc i la veritat és que Totes, des de les pediatres, les infermeres, cada una d'elles, tenen tots els noms tatuats. I són les angeletes d'en Nel, i la veritat és que és impressionant el que fan allà dintre. I no s'explica, és el que tu dius. Sempre es parla dels embarassos, jo dic Disney, d'aquests embarassos, que el nen et surt com un medell ja, i quasi que s'afaita ja, no? I altres casos, i també són igual de bonics, perquè la veritat és que ho recordo preciós. No ens vam veure al costat d'en Nel, pots estar 24 hores allà amb ell, vull dir, la veritat és que estupendo el que fan aquí. És el que t'anava a dir, al final és una realitat que a vegades sembla que no la conegui gaire gent, però és una cosa que pot passar i que és normal que passi. Sí, sí, i cada vegada n'hi ha més per algun motiu, i quan fan els tours aquests que fan a les embarassades pel Trueta, o quan sou a l'hospital, no t'ensenyen aquesta part. i la veritat és que allà es fa una feina que jo dic que és més gran que fer arribar cuets a la lluna, vull dir que és al·lucinant, sí, sí. I amb tot això que et deia, no sé si el tema de l'anhel de vida fins a esgotar existències, no sé si us en queden gaires, t'ho dic perquè, clar, vull dir... Sí, n'hi ha poquet, la veritat és que va ser un any 2023, va ser un any molt sec, va haver-hi poc raïm, i fins i tot, per exemple, l'anel de vida rosa, que el va fer David pujar el cargol, que és un mestre de la vinya, va deixar de posar la pell per treure un vin caramí, perquè amb la sequera estava la pell complicada, com per fer un negre, va fer un rosat de guarda, un rosat d'hivern superxulo. i realment va ser un any amb poc reïm per tant hi ha molt poques ampolles però totes n'hi ha cap a els beneficis diguéssim n'hi ha cap a troetes com puc fer un encàrrec? t'ho dic perquè fa dies que m'ho estan preguntant aquí i també amb gent amb la qual he parlat on us podem trobar? què podem fer Adriana? és que jo soc molt de rosat saps? doncs et sorprendrà perquè és amb àmfora i és molt xulo doncs ja sigui a través de l'Instagram podeu arribar o no telèfon o a la web. A la web està online, però si no, us podeu costar moltes botigues d'aquí de Girona i restaurants que ja el tenen, també, que sempre recolzem molt car aquesta gent que fan l'última feina dels que fem vi, que són els que els expliquen, són la nostra mà, al final, que us fan arribar a vosaltres les nostres històries, que també aprofito aquí per fer un agraïment a tothom que està col·laborant en aquest sentit, i si no, a través de la web, o venint al celler a veure'm, amb V alta o amb V baixa, com vulgueu. Adriana, quina lliçó de vida t'emportes de tot això? Ui, doncs que la vida és un miracle i no ens n'adonem prou, jo crec. Sí, sí. Que no està bé tampoc normalitzar els miracles, no? I se'ls ha de valorar. Cada dia t'has d'al·lucinar amb la vida perquè és això, és un miracle per mi, en el millor dels sentits. Doncs amb aquest anhel de vida de la Salló Empordanès Mas Vida, Adriana, moltíssimes gràcies per haver-nos explicat la teva història i escolta, que s'esgotin existències el més aviat possible. Moltíssimes gràcies, una abraçada molt forta. A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to l'Alternativa. A Girona FM, la gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Ja a punt d'arribar al punt de dos quarts de 12 del matí. Seguim en directe als Quatre Rius a Girona FM. Ho hem promès abans, Arnau Vila, per tant haurem de fer cas. I és que avui passa per aquí el Divinum per celebrar també aquesta estrella Michelin que tants anys feia que esperaven. Per això mateix ens acompanya avui Laura Tejero. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. També ens acompanya Joan Morillo, bon dia i bona hora. Bon dia. Primer de tot, felicitats. Gràcies. Ho heu assimilat, ja, o encara estem en ella? Bueno, estem una mica encara flotant, però sí, ja comencem. Cada dia una mica més, però sí, sí, sí. La veritat és que no hem tingut temps, perquè vam arribar de Múrcia... i dijous vam començar a treballar a tope vam treballar moltíssim i ahir va ser el dia que més ho vam assimilar tranquil·lament entenc que vau tenir descans una mica? vam tancar ahir, tanquem diumenge i dilluns vam tancar dimecres també i dijous vam començar a treballar ressaca emocional, l'altre no la comentarem Sí, sí, sí, ressaca emocional, molta, perquè són molts anys, no?, esperant aquest moment, i penses en molta gent, en molta gent, en molts proveïdors, en molts companys, en treballadors, que ha passat molta gent, perquè, no?, és un premi, a vegades li dius a tothom, no?, que d'alguna punta de l'estrella és per molta gent, no?, que ens ha acompanyat. En aquest sentit, quina dimensió agafa ara el divino? Bé, jo crec que potser a nivell de feina, de volum de feina, doncs sí que estem notant que hi ha més reserves, que la gent s'anima una mica més i una mica et posicionen al mapa, no? Tot i que nosaltres ja fa anys que... que treballem i a nivell de Girona Ciutat i Província se'ns coneix bastant, però et situa una mica per aquell client estranger que viatja amb la guia gastronòmica, a nivell també estatal, doncs crec que et situa una mica més. A mi m'heu d'explicar exactament, és a dir, com, on, quan, ho vull saber tot, de com us va enganxar la notícia. Bueno, en principi, o sigui, no és ben bé allò que et truquin, sinó un mes abans vam rebre un correu. Nosaltres, després cap a fires, el primer divendres de fires, diré al matí, vam rebre un correu. Sí que cada any, entre els companys, sabem més o menys que funciona així, ens ha de fer els últims anys que hi ha la gala, I llavors, doncs, totes aquelles setmanes estem ja pendents, ens hem dient, hòstia, us han enviat el correu, us han enviat el correu. I llavors, clar, nosaltres mai ens havien enviat cap correu, evidentment. Llavors, sempre deien, doncs, no. I aquest any, doncs, aquell divendres vam veure que havia arribat un correu que ens convidaven per anar a Murcia, dues persones, no? Llavors, que en aquell moment va ser una mica un xoc, no? Perquè dius, ostres, va ser molta impressió. I també vam haver de començar a moure perquè, clar, en el cas de Divinum som dos caps de cuina i jo i la Laura. O sigui, la direcció de Divinum és de sala. Habitualment als restaurants sempre hi ha un cap de cuina i el xef, diguéssim, però un cap de cuina i un cap de sala. I en el cas nostre, jo i la Laura som de sala, llavors tenim dos caps de cuina des de fa cinc anys, ja. I, clar, volíem assistir als quatre a la gala, en cas de que hi hagués premi. També ells a la mateixa invitació et diuen que estiguis convidant no vol dir que rebis un premi, eh? Clar, per això fins a l'últim moment no ho saps segur, vull dir, tu viatges, et conviden, hi ha moltes possibilitats que et donin un premi perquè, home, si et fan anar a Múrcia, doncs... Home, seria molt miserable. És d'esperar, però, bueno, sí que és cert que a vegades també han convidat gent que no ha estat premiada, vull dir que a vegades juguen una mica el despiste, no? però això està molt bé dels premis perquè normalment els premis quan els entreguen ja han avisat que guanyaràs un premi i jo crec que també està molt bé això és la màgia aquesta que suposo que dius ostres arribes allà i a més a més te'l dona i la reacció és real l'emoció no es pot descriure perquè estàvem allà supernerviosos fins que sents el teu nom i dius ostres I a part que vam veure que hi havia molta gent de Girona, que ens va posar molt contents perquè portàvem uns anys a Girona i província que havia sigut un desastre, havíem tret estrelles, no? I l'arribar a la gala, allà, que clar, ningú havia dit res, tots anàvem una miqueta, tothom te preguntava però no podem dir res, no? I clar, et vas trobant amb companys i era una il·lusió a l'altra, no? Quan entravem, ostres, mira, hi ha aquells de Girona, hi ha l'altra. Però, clar, també, quan vèiem tanta gent, pensàvem, ostres, no pot ser que ens donin a tots premi, llavors era encara una miqueta més d'estar cauts, sobretot, i estar pendents de veure què deien, no? És que jo no us puc entendre en aquest sentit, em sembla, perquè és que a mi no m'ha tocat ni la panera que donen en un partit de futbol de regional, m'entens, llavors? En aquest sentit, clar, i com va acabar la gala? En el moment en què us diuen que guanyeu aquesta estrella, la post-gala, vull dir, us ho estàveu creient realment en aquell instant? O encara era allò de dir, què està passant? Bueno, mira, el primer moment, quan van dir el no, vam trigar inclús, jo crec, uns segons a reaccionar, perquè és com allò que no t'ho acabes de creure, no? I llavors ens van fer una abraçada tots quatre, que va ser molt èpica, vas ballar un piló d'estona abraçats. Sí, a part, bueno, ells dos van pujar, els cuiners, nosaltres sí que teníem clar que l'estrella és de tot l'equip, però que clar, que és la Dia Michelin Premi als Cuiners, diguéssim, que són els que pugen allà dalt. Sí que és cert que, bueno, ens volíem pujar tots quatre en principi, però ens van dir, vam parlar, primer vam preguntar-ho i ens van dir que no, que cridaven els dos cuiners, llavors vam decidir que pugessin ells, era el seu moment. però bueno, jo per exemple en algun cas he començat a plorar allà assentat que no podia parar de plorar pensant en això, en tots els anys que havíem passat i tota la gent que ens havia acompanyat i els problemes, perquè clar, hem viscut un Covid hem viscut una crisi una guerra, ara a Ucrània i clar, tot això són moments durs i sempre partint d'una economia familiar, clar, Divinum no té a darrere ningú que el sostenti el local no és dels nostres pares, o sigui, nosaltres som jo i la Laura, som una família és un restaurant totalment familiar I clar, en aquell moment, penses en tants moments, en tantes coses que has viscut, i ja et dic, era plorar, plorar, i després, bueno, després a la postgala sí que ja comences a gaudir una mica més, no? Però també t'adones del premi, no?, una miqueta de l'abast del premi, quan veus que tens moltes trucades, 300 missatges, i clar, dius, ostres, i comença a fer una muntanya, no?, que no pots contestar, que t'estan salutant, que et donen... I encara estem arrossegant això, que no pots contestar tothom. I també després allà és molt maco, perquè veus a tots els companys de professió que et mires, i gent que has vist molt de temps que els tens com molt idolatrats, i els tens allà al costat, tothom et felicita, hi ha molta complicitat entre els companys de professió, és molt maco. I posar en valor això que acabes de comentar, que no hi ha cap gran grup empresarial darrere, ni tampoc esteu en una gran corporació, és a dir, és un restaurant completament familiar. Sí, sí, nosaltres som jo i la Laura, en aquest moment som 14 treballadors, i tenim 7 taules, i l'aposta és, en ciutats petites com Girona, és una aposta molt complicada, sempre ens ho diuen, no? Perquè al final treballem amb un tant percent de la població molt petit, nosaltres, no? També és una manera de controlar, de controlar, clar, fer volum i poder-ho fer bé costa molt. Llavors, clar, nosaltres mica en mica hem anat pujant una miqueta els preus, donant cada vegada més servei, més qualitat, però, clar, restant comensals, perquè si no és molt difícil de poder-ho compaginar, que tot estigui sempre correcte, no? Però clar, és el que et dic, portàvem un novembre que, bueno, hi havia dies que hem fet zeros, o sigui, portàvem dies de tres zeros i dius, ostres, quan acaba la setmana penses, cuidado, no? Cuidado que tot això s'ha de pagar al final de mes, eh? Clar. És complicat, és complicat. Quan veus que tens més treballadors que clients, no? A vegades dius, ui, ui, ui. És que és el que t'anava a dir, tot això en un context on tampoc ens enganyem, vull dir que l'hostaleria també és un món complicat, és molt complicat. És molt complicat, és una forma de viure, al final pensa que nosaltres dos tot passa al voltant del restaurant. Nosaltres fills, tenim dos fills pobres que els seus pares es veuen al restaurant, quan es volen veure, venen allà a veure'ns, o sigui, no... El dia a dia és molt difícil per nosaltres, no? I clar, i més el que et deia, nosaltres tenim clar que les estrelles de l'equip, que sense l'equip que tenim ara no havien aconseguit aquest premi, i és un equip que has de cuidar, evidentment, perquè si avui en dia, això de treballar 10 o 12 hores, evidentment que no toca, no? Llavors l'equip ha d'estar supercontent a fer les seves hores, ha d'estar amb les seves condicions laborals les millors possibles per poder mantenir un bon equip. Al final, si no, perds l'equip. Al final és aquesta familiaritat portada també al grup. Totalment. Són una gran família? Sí, home, jo crec que sí, que hi ha molta... També dèiem, jo crec que el que ens ha portat aquí al final han sigut aquests quatre anys que l'Arnau i l'Isidre els caps de cuina, fa quatre anys que estan amb nosaltres, i l'equip de cuina també està molt consolidat, la resta de l'equip, i això ha fet que acabem de fer més sòlid el projecte, crec. L'altre dia els preguntava, deien, per què ha canviat de vivint en quatre anys fins ara, no? O sigui, per què no la van donar fa quatre anys o tres anys o cinc anys i sí que l'han donat ara? Nosaltres, fa cinc anys, o sigui, abans del Covid, quan venia algun inspector Michelin, sí que parlaven tu. A vegades se sentaven i parlaven amb tu, no sempre, eh? I ens en recordem d'un que va venir una vegada, fa quatre o cinc anys, que el primer que al sentar-se a uns altres ens va preguntar és si havíem provat nosaltres el que li havíem donat. Ostres, jo a l'hora ens vam mirar i vam dir no. I llavors ens va dir, doncs no cal, diguéssim, que continuem parlant. O sigui, saps? Si vosaltres no proveu que m'esteu donant a mi, Si no us interessa el que poseu al plat, no cal que m'ho digueu. Proveu-lo i després mireu què m'ho ha donat. Ostres, allò va ser un punt, un punt a part... Contundent, eh? Contundent. Ostres, Déu-n'hi-do, eh? Però és que aquesta reflexió jo crec que l'hauria de fer molta gent. Nosaltres, des de llavors, l'equip, quan l'Isidre i l'Arnau, que són els caps de cuina, ideen un plat on entre els quatre pensem una elaboració, el primer que fem és provar-la. Provar-la, debatir-la i mirar realment O sigui, si tot està quadrat, però qui acaba de pulir aquesta elaboració després és el client que està sentat a taula. O sigui, amb les seves cares, simplement, veus si el plat deixarà un wow, no? Allò que dius, ostres, o veuràs que un tant percent de públic te'l deixa, no? Perquè, clar, al final treballes per americans, per gironins, per gent de Barcelona, per molta gent de diferents llocs del món, que culturalment no tot és... Per exemple, el bacallà qui ens pot agradar, però potser un americà no entén el bacallà. Clar. Llavors, clar, amb aquest concepte de treball i dedicació i d'esforç cada dia i provant tot el que fem, jo crec que al final és el que et deia la Laura, que estava molt madur el projecte en aquest moment, no? Una estrella Michelin es busca o es troba? O t'hi trobes, més ben dit, no és que te la trobis caminant pel carrer, a veure si m'explico. Home, jo crec que en el nostre cas, clar, nosaltres fa 20 anys que vam començar amb un bar de vins i formatges, clar, ningú ens hauria dit llavors que acabaríem amb una estrella Michelin. Però sí que és veritat que, no sé, en el nostre cas hem anat evolucionant, nosaltres el restaurant ha anat evolucionant i al final l'última etapa sí que estàvem treballant i estàvem molt compromesos amb l'excel·lència i estàvem treballant una mica amb aquest objectiu, no? Però al final és... Nosaltres no treballem per la Michelin. Tu treballes pels teus clients, treballes pels clients que et venen, treballes perquè cada vegada disfrutin més i entens, evidentment, que sents còmode treballant en aquest format, amb unes instal·lacions xules, la màxima comoditat pel client, pensant-ho tot des del principi a final, o sigui, amb una gran vaixella, cristalleria, però no perquè la Michelin t'ho demani. Jo, per exemple... una vegada a un inspector li vas dir digue'm les 20 coses que necessito jo quan les tingui i te truco i ells no et donen ells no et diuen és això ells són sensacions també ells venen, mengen és un client més no deixa de ser una guia privada amb un criteri i que pots estar-hi d'acord o no que s'agraeix molt el reconeixement però que també moltes vegades pot ser que no hi estiguis d'acord això és com totes les guies Jo crec que vosaltres sou molt dels meus perquè penseu, em sembla, que la millor defensa sempre és un bon atac. Ho dic perquè em sembla que després de la primera esteu buscant ja la segona. O voleu la segona? Bueno, però això no ha de ser molts simils futbolístics. Això és com si vas guanyar un a zero. Si et tires enrere... Has d'acabar empatant segur, no? Llavors jo crec que la millor manera és mirar endavant, o sigui, continuar buscant l'excel·lència, no? I evidentment, si hi ha realment els reconeixements perfectes, però l'important és no perdre-la, evidentment. O sigui, això sé que seria més complicat de gestionar. Jo crec que no t'has d'obsessionar, però sí que el fet de tenir un objectiu fa que no baixis la guàrdia, no? I llavors sempre estàs allà, no? Mira, portàvem com 10 anys, no?, sempre, sempre, a la final, fins l'últim moment, la perdíem, no?, o sigui, clar, dius, i això que mantenia viu, no?, és aquestes ganes de dir, no, l'any que ve, segur, no?, l'any que ve, segur, no?, i perdies, sempre, sempre perdies, i dius, bueno, doncs, tornem-hi, no?, una mica molt girona, no?, sempre segona, no?, fins que puges a primera, no?, La pregunta més important de tota l'entrevista, segurament que ens serveix també per tancar. Si vull taula, què he de fer? Aviam, perquè m'han dit que teniu els telèfons col·lapsats aquests dies. No, no tant, eh? Sí que hem notat un volum de reserves una mica important, però es pot reservar. Nosaltres continuem agafant el telèfon amb horari, si pot ser que no sigui del servei, però... I si no, online també, vull dir que en principi... Els caps de setmana sol estar una mica més ple, però... Són molt petits, són set taules, o sigui, vuit, nou taules, perdó, no set, i sí que hi ha algun dia puntual que pot ser que hi hagi alguna punta de feina, però ojalà, ojalà, però ja et dic, o sigui, per exemple, demà que comencem per dinar ja en cim taules, o sigui, encara en queden tres. Ah, mira, bueno, encara. Sí, o sigui, no, no, en aquest aspecte, no. Doncs escolta, anar remant, felicitats per aquesta estrella, Laura Joan, perquè, vaja, vull dir, feina, o en aquest cas, premia la persistència i la feina, em sembla. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. A Girona canviem el model de recollida per reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Som la teva veu. Som la gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. I ja escoltem-me de fons, Superbival, el tema homònim, en aquest cas, del disc de Josep Suquet. Aquesta nova obra que ens presenta avui el temps de música d'aquí, dels Quatre Rius. Josep Suquet, bon dia, bona hora. Hola, Seid, bon dia, què tal? Bé, home, bé, nosaltres bé, i amb ganes ja de saber... Ho he buscat a Google, Superbival, no he trobat el terme, no sé si te l'has inventat o com va això. Sí, sí, és una paraula que em vaig inventar... per reflexar una mica la idea de l'art com a eina de superació personal per solució dels temes personals I en aquest sentit és una miqueta el fil que ens aporta tot aquest disc que recordem s'estrena avui completament després dels avançaments Sí, el disc inclou cançons meves originals i un parell de versions que he fet algunes d'aquestes cançons fa una mica més les últimes, aquesta per exemple Superviral la vaig fer fa relativament poc i les he gravat a piano trio, és a dir, jo toco el piano amb un noi que es diu Ot Granados al contrabaix i amb el Rubén Bueno a la bateria. Al final és un jazz... Com el podríem definir? Jazz clàssic, amb tocs de fusió, també... Com et definiries a tu mateix? Bueno, és difícil, no? De fet, a mi el que m'agrada és, m'agrada composar, fer els meus temes, és llavors tu, Carlos. És cert que el trio de jazz és com el format paradigmàtic, no és el clàssic, no? Amb piano contra la gibateria, però sí, els meus temes són potser més de jazz-fusió, més de jazz d'autor, neo-impressionisme, potser fins i tot. Tot això, clar, al final és un jazz portat als nostres dies també... Amb música instrumental, que això també a vegades és com aquest contrapunt, intentar treure una miqueta les veus per donar-li importància a la melodia. Sí, de fet a mi m'agrada molt la melodia com a element. Per exemple, faig una versió de Frederick Montpou d'un tema que es diu impressions íntimes i Frederick Montpou va fer aquest tema fa més de cent anys, en 1914. I últimament se l'ha reconegut molt, trobo, perquè feia unes coses molt simples però molt complexes a la vegada. Per tant, trobo que la melodia és un gran element. Què és el que t'anava a dir? Que al final és posar-la en valor, donar-li la importància que té i que no sigui només... aquella banda sonora de fons que ens acompanya a vegades a la vida, sinó també de poder fer una escolta activa amb tot això. Totalment. Totalment, sí, sí. En aquest sentit, com ha estat teixir Superbival, el disc? El moment en què agafes i dius vinga va, traiem disc. Com el vas teixir? Com el vas organitzar? De fet, fa potser un qüestió d'un any que vaig començar a pensar. Jo he acabat el grau superior en piano jazz al Conservatori Liceu a Barcelona i I llavors ha sigut un bon moment per reflexionar, posar aquests temes ben posats, ben tocats, per dir-ho així, i vaig pensar que era un bon pretexte, i és agafar aquests temes, composicions originals, i posar-los en el que deia, aquest format de piano trio. Hi ha hagut moments complicats a l'hora de fer aquest disc? Sempre hi ha moments complicats. Com, per exemple, guina't del cap? Bé, no ho sé... Bueno, tots hi ha moments en els quals hi creus més i jo crec que és important també acompanyar-te de gent que en aquells moments et dona una petita empenta i per exemple estic molt content d'haver gravat amb l'Ot i el Rubén perquè tenim molt bon rotllo i això, doncs crec que en aquests moments sempre va bé tenir gent al costat que t'ajudi. Com el bon vi, a vegades la música s'ha de deixar respirar una mica? Totalment. Totalment. Nosaltres això vam gravar-ho al juliol, per tant, ja fa uns mesos, i llavors vaig deixar-ho respirar una mica i vaig demanar al Mario Alberni, que és una masterització de Càdiz, i llavors, doncs, bueno, ho he deixat respirar una mica per escoltar d'aquelles versions, diguéssim, d'aquelles masteritzacions el que m'agradava més. I sí, i també a l'hora de composar també a vegades fas coses i que et semblen molt maques o no, i llavors el temps et dona una mica la raó. Podríem dir que has aconseguit fer el disc que volies fer? Estic bastant content, sí. També volia fer un disc que tingués llum, que tingués empenta i energia. i crec que sí, estic content, crec que ho he aconseguit bastant. En aquest sentit, vas concebre també el que pugui haver-hi després, és a dir, el directe, el portar tot això a la performance? No sé si també ho concebies abans de fer el disc o primer has volgut fer el disc i a partir d'aquí ja veus una miqueta com es pot teixir el directe de tot això? Bé, jo crec que hem fet concerts ja durant aquest any anterior, per tant ens ha donat molt de marge a l'hora de fer la gravació. Per tant... Ah, o sigui, el procés ha estat al revés, eh? Ha estat primer de tot el directe, però després ha aconseguit... Sí, una mica sí, una mica sí. Llavors, durant tot aquest any passat, hem fet diferents concerts a Catalunya, sobretot, i crec que ens ha donat moltes tables per a l'hora de fer la gravació, i ara, a partir d'aquí, els directes que sortim també. Quan acabes un primer disc, penses en un segon disc? al principi no, però sí, ara ja començo a pensar coses que t'agraden més, que t'agraden menys col·laboracions que t'agradaria tenir però sí, sí, ja començo a pensar doncs em sembla que et faré cas t'ho dic perquè ja que estem posant en valor la música instrumental i estem traient les veus què et sembla si apaguem la nostra veu i acabem amb la teva música de fet, mira, vol separar você és que a mi em fascina tot el que és portuguès, etc i crec que podríem acabar amb aquesta em sembla S'ha anat molt bé. Sí, us heu soquet. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies a tu, Saïd, per l'initació. Fins demà! Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.