Gossos i nadons, debut d’Ària Lua i Eurovisió

La Setmana Internacional dels Mercats. Estimo el meu mercat. Descobreix activitats especials als mercats de Girona, Lloret, Olot, Portbou, Palafruixell, Palamós, Roses, Sal i Sant Feliu de Guixols. Compra al mercat. Qualitat, proximitat i bon tracte garantits. És de mercat. És bo. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dilluns 19 de maig de 2025. Deixem enrere les flors de Girona i obrim una nova setmana després d'uns dies de plèstiu. Amb els primers banys i peus xops de la temporada, uns dies on torna a brillar el sol a la ciutat. El sol i els llibres. Perquè després de Sant Jordi sembla que ha tornat a activar-se el segon tram de la temporada editorial. La de les lectures d'estiu, les de llibres curts i àgils, sovint que serveixen per esmorteir aquestes tardes de calor vora mar o a l'ombra. En definitiva, que pot canviar el temps, que els dies passaran, però els llibres i la cultura sempre hi seran. i superheroi de la nostra vida, també de la ràdio, MacGyver, probablement de les zones radiofòniques de comarques gironines i també de tot el panorama radiofònic català. Arnau Vila, bon dia i bon dia. Jo crec que cada dia et passes un pèl més, eh? És que cada dia... És que s'acaben els adjectius. És com el Leo Messi de la ràdio, tio. No, jo potser no... No, potser el Leo Messi seria més tu i en Pau, potser. Perquè esquiven sempre preguntes i respostes saben sortir dels enigmes i adversitats. Jo més seria en Gattuso, així, un tio d'aquests, saps? Catenatxo, saps? Allò... No sap tocar la pilota, però, bueno, almenys ho intenta i fa veure que sí. Però fa igual, sempre. Sí, un gran. Graversen, també totes les coses d'en Graversen. I legendari jugador d'anès del Reial Madrid, que no sabia tocar una pilota. No el tenia present aquest, no veus? Hi havia un faubert també, que no havia tocat. Aquest no sortia de la banqueta. En qualsevol cas, Arnau Vila. De dilluns! De dilluns? De dilluns? No, i a més a més calorós, eh? Ui, sí. Sembla que ara està a parar, eh, la cosa. No, sí, sí, però potser més capellari de plourar, però sí, aquí a Girona. que a veure amb els més atrevits que puguin ja començar a ficar-los. En Pau ho va fer, ens ho ha explicat. Aquests peus a l'aigua. A la piscina jo ja estic preparant el banyador. Ai senyor, en qualsevol cas, Arnau Vila, caps de setmana d'aquests dels bonics. Sí, i per descansar. Te'n recordes de tot el que has fet? I de res. No, te'n recordes de tot? Dic, no tens res borrós? jo fa molts anys que estic així i a més has pogut descansar com d'important és és molt important i és clau a més a més i sobretot durant la setmana dormir bé perquè si no és complicat l'endemà i com d'important també sortir de casa perquè ahir per exemple vaig anar al cinema això ja és història ja comentarem divendres segurament però ara ho deia ahir no les tenia totes d'anar al cinema al final no em van estirar un grup d'amics però era tard o què? a la sessió de les 10 a... No, però era allò de dir, ostres, no tenia gaires ganes. Durant el dia ja havia estat amb gent. Ahir vam treballar, vam fer també el futbol i tot això. Em vaig quedar així i vaig dir, vinga va, i vaig. Eh... Perfecte, genial, estupendo, magnífic i brillant. Vaig arribar a casa a les 12 de la nit, això sí, i m'he aixecat ben d'hora. El divendres en podem parlar de la pel·lícula. Però és allò de dir, ostres, com d'important també és allò de fer aquest esforç, de no quedar-te a casa, de dir, escolta, va, vinga, doncs una més, saps? I més si és amb gent bonica com amb el que vaig anar. Jo potser, depèn de com, això ho prefereixo fer-ho entre setmana perquè trenques la setmana i passa més bé. És que entre setmana... Són temps molt complicats per fer coses entre setmana. Són temps molt complicats en general per tot. En qualsevol cas, Bàrbara, Jul, ve d'aquí uns moments amb nosaltres, ja veuràs, t'agradarà molt el tema d'avui, Arnau Vila, i acabarem amb el temps de música amb Ària Lua, que vindrà a presentar-nos aquí el seu projecte musical. En qualsevol cas, Arnau Vila, doncs ens hi posem. Comencem. Fins demà! Doncs sí, és dilluns, avui toca una altra vegada la secció de Sabies que, i en aquest cas, vaja, parlarem d'una d'aquestes històries, o em sembla que d'aquestes situacions, que últimament m'he trobat moltíssim a l'Instagram, em sembla que parlarem sobre nadons, també sobre goscos, però en qualsevol cas això, que ens hi posi llum a la foscor. Bàrbara Jové, periodista, bon dia i bona hora. Sí, bon dia. Què tal, com esteu? Jo t'ho he de dir, a mi a l'Instagram últimament no sé per què em sortien sempre fotos, vídeos de gossos que protegien a nadons petits, etc. Jo entenc que això és un món idíl·lic, també. Sí, és que agrada veure aquestes imatges i veus aquesta part tan tendra del gos que no sempre passa i a més a més la manera com s'interrelacionen un amb l'altre és com graciosa, enganxen, sí, sí. Clar, a mi m'agrada molt com ho planteges i és, arriba un nadó i tenim un gos i ara què? Què fem? Exacte, i ara què fem amb aquesta situació? A veure, quan passa això que ha d'arribar un nadó a casa, el que t'imagines és, bé, doncs continuarem fent els mateixos passejos, i a més a més el més desitjat és que hi hagi un bon vincle amb la família i també amb aquest nadó que ha d'arribar. Bé, això és una expectativa, són uns objectius molt exigents, i és evident que la rutina amb l'arribada del nadó es veu alterada. Opcions que tenim, per exemple, agafar-lo i portar-lo a una nova llar? No, home, no. No, perquè realment els beneficis d'aquesta criança multiespècie són molts, és tot un repte, però val la pena intentar-ho. Tenim clar que d'entrada el que canvia, què serà el temps i la dedicació que podem donar a aquest animal. Això serà una adaptació per a tots. No hi haurà una recepta màgica, perquè no tots els gossos són iguals, n'hi ha uns que toleren les coses i d'altres unes altres. Així, d'entrada, un primer consell que us donaria... És que, per exemple, si aquest vincle, justament el té més aferrat amb la que serà la mare, és bo que si la parella no ha fet mai passejos amb aquest gos, amb aquest animal de companyia, doncs, escolta'm, comencem a fer aquest traspàs de poders abans de l'arribada del nadó per començar a crear una mica d'afinitat, perquè si no, un cop arribi aquest nadó, si ha de ser l'home o la parella que passegi l'animal... costarà una mica més adaptar-se. Això seria d'entrada una bona solució, però hi ha d'altres. No, clar, és que jo ara hi pensava, i és que l'altre dia va venir un especialista, la Marta Vila, i ens parlava de com estem humanitzant els gossos fins al punt que hi ha parelles, per exemple, que el gos ara mateix és com si fos gairebé el seu fill. Clar, llavors, és normal que es pugui fins i tot el gos sentir desplaçat en el moment en què arriba un fill de veritat. Sí, sí, això d'humanitzar els animals, especialment els gossos, és un capítol, a part, que realment porta moltes conseqüències negatives cap als animals de companyia. Si et sembla, en podrem parlar un altre dia, perquè justament ara estic preparant un reportatge que va sobre com humanitzar els animals de cara a l'estiu, és a dir, posant-los, per exemple, unes xancletes o unes ulleres de sol... Tu ja estàs a favor o no d'aquestes coses? No. Oi que no? Les coses són gossos, són animals, està molt bé estimar-los, però tant com això, home, un xebusquero, un impermeable, diria, vale, però... O disfresses de Carnaval, que jo n'he vist, i més d'un, per allà passejant. Sí, però sí que és cert que cada vegada deies que en aquest cas l'educadora va venir i és que cada vegada més famílies demanen ajuda a especialistes canins, que són els que donen pautes i que donen eines. Però hi ha una cosa que és ben certa, que és que les criatures són imprevisibles amb els animals. Tant, per exemple, li poden estirar l'orella com picar-lo i això no li fan amb cap mala intenció. De fet, bé sabem que els nadons estan experimentant amb el món a través dels seus sentits. Imaginem una situació que el gos està dormint, el nen s'hi acosta i li fa alguna cosa. Per tant, l'animal es pot sentir envaït d'alguna manera i començar a grunyir. Llavors, alerta. Un gos que sempre ha tingut una conducta acceptable i ara veiem que... que coronyeix i que està enfadat. Què vol dir això? Que aquest gos se'ns ha tornat agressiu? Home, d'entrada no, ell també, l'animal s'està adaptant a aquesta nova situació. Hi ha molts gestos dels animals que amb l'arribada del nadó es poden malentendre i senzillament són eines de comunicació d'aquest animal, si et sembla. Escoltem a la Bet Massull, ella és educadora canina i tècnica en intervencions assistides amb gos. En una habitació on pot estar un adult d'aquesta família, pot estar un nadó i pot estar el seu gos, el nadó en un moment donat pot anar directe cap al gos, pot voler acariciar-lo, pot voler tocar-li l'orella, es pot llançar damunt seu i el gos pot fer un grunyit. Què és el que passa? Que moltes vegades aquest adult l'interpreta com, ui, és un grunyit, he de castigar aquest gos perquè no està bé i perquè té conducta agressiva cap als nadons o cap als infants. I res més enllà que el gos està comunicant, està demanant espai i que sobretot hi hagi algú que hi posi una solució que no sigui aquesta. Llavors, el que ha de fer l'adult és, en lloc de pensar, tot això és poder acompanyar, poder posar una barrera física o tenir la formació suficient per saber com comunicar-se. Però el gos l'hem de felicitar per estar a comunicar-se i no per mostrar directament l'agressivitat. Per tant, deduïm que conèixer aquest llenguatge que n'hi és clau per entendre què pensa aquest animal. Imagina't el cas, per exemple, saït d'un gos que llepa un nadó. Què vol dir això? Que li fa petons? Tu què pensaries? Clar, jo vull pensar que sigui una mostra d'afecte, però... No sempre, és que no sempre. Un gos que remena la cua. Està content? Diries, home, sí. No sempre. L'educadora Tamara Hernán, ella és educadora canini-falina i fundadora de Creciendo entre perros i creadora de la metodologia Crianza Muti Especia, per tant, una experta també en aquest sentit, ens diu que el llenguatge caní és emoció-moviment, per tant, les coses poden variar una mica. Escoltem-la també, si et sembla, què ens diu en relació a aquesta importància del llenguatge caní. Cuando aprendemos a leer su comunicación podemos saber si algo les asusta, si están incómodos o si necesitan ayuda y eso nos permite tomar mejores decisiones, intervenir a tiempo y cuidar su bienestar. Porque cuando no se les entiende se les exige más de lo que pueden sostener y ahí es donde empiezan los conflictos, especialmente cuando hay peques. Conflictos y agresiones que pueden terminar en abandonos, a veces aislados dentro del propio hogar o en reubicaciones dolorosas. I precisament el que diu la Tamara, clar, al final la conseqüència lògica davant d'aquesta situació és si has de renunciar entre un animal de companyia o el teu fill o filla, vaja, és evident. Sí, és que són situacions una mica complexes llavors davant d'aquest desconeixement, aquesta situació que et sents com de sobrepassat... Hi ha famílies que malauradament opten per abandonar l'animal de companyia quan arriba un nadó a casa. Tinc xifres. Segons he vist l'estudi Ellmai no ho faria de la Fundació Affinity, per l'arribada d'un nadó a casa a l'estat espanyol els abandonaments suposen el 2,6% del total d'abandonaments. Aquesta xifra correspon a l'any 2020. Això significa que si l'any 2000 van arribar 2.800.000 gossos i gats als refugis, aproximadament uns 7.400 casos serien a causa de l'arribada d'un nadó. Portant aquestes xifres més en el moment present, l'any 2024, abandonament de gossos i gats per naixement d'un fill a l'estat espanyol és del 4% del total d'abandonaments. És una xifra que, com veiem, Va creixent. I potser et preguntaries, no, quin és el motiu principal pel qual una família decideix desentendre's d'un gos? No és per l'arribada d'un nadó, sinó que és majoritàriament per motius econòmics, és a dir, un 3,9%. Aquesta és la principal causa, tot i que n'hi hauria d'altres, per exemple, com ventrades que no són desitjades... la pèrdua que tenen de l'interès de l'animal allò típic que passa que per Nadal regalen un gos i després o bé per problemes de comportament de l'animal i en aquest sentit al final parles o en aquest cas ens parlen també de com d'important és invertir temps precisament i en la comunicació canina Sí, és que davant d'aquestes xifres i per evitar aquests abandonaments jo penso que la millor eina i la més factible per poder congeniar aquesta vida, aquesta multiespècie, aquesta criança, el més beneficiós és invertir temps. contactant amb un educador caní que ens ajudi a trempejar aquesta situació i encarrilar-la, i també parlar amb aquest infant sobre com es comunica aquest animal de companyia. Hi ha un llibre que va fer la Turit Rogàs, una educadora canina, que és molt interessant perquè ella fa un llistat de tots els senyals de calma que fan els gossos, com per exemple, badallar, badallar quan un gos badalla, majoritàriament, no? Clar, evidentment, hi ha moments que no, però majoritàriament un gos vedall en una situació que ell consideri que és una mica conflictiva, vedallarà, o bé girarà el cap, o bé caminarà lentament, o caminarà en forma, no?, com fent una forma de... Sí, com una zigazaga, Aquest és el seu propi idioma. Per tant, si nosaltres l'aprenem, és una manera de comprendre'l de forma emocional. Tamara Hernán parlava d'aquests senyals de calma i ho deia així. Muchas son ambivalentes, es decir, que pueden significar una cosa o lo contrario, y su interpretación va a depender del individuo y del contexto. A veces comunican incomodidad, otras nos piden tiempo, espacio o necesidad de bajar la intensidad de la interacción. En ocasiones también pueden significar autorregulación, y esta última es muy positiva. Por eso es tan importante darles espacio para expresarse y sobre todo mostrarles que los estamos escuchando. Si sus señales se ignoran una y otra vez, pueden escalar hasta un gruñido o un marcaje a un bebé o a un niño o niña. Atender a su lenguaje no solo previene riesgos, le enseña al perro que no necesita llegar al límite para ser comprendido. Clar, i ara escoltant la Tamara, portant tot això una miqueta a la praxi, és a dir, com ho faries tu arribat al moment? Imagina't que tens un fill o filla, tens un animal de companyia, en aquest cas un gos, com ho farien per presentar-los? Què diuen els experts en aquest sentit? Exacte, què diuen els experts? Perquè jo, com que també sóc una experta una mica en situacions així... Doncs bé, el primer que diuen els experts que s'ha de fer és... Potser la idea que surt és arribar amb el nadó a casa i ensenyar-li, no?, perquè l'olori i perquè sàpiga qui és. Doncs bé, si et sembla, anem a poc a poc, pas a pas. Primer de tot, el que hem de fer és... Està per l'animal, d'acord? Perquè ell tingui una recepció positiva davant d'aquesta arribada del nadó. Com fer-ho? Doncs hem de passar una estona amb l'animal, la necessària, no?, per saludar-lo, per veure com està sense la criatura, eh?, fer un passeig de qualitat amb aquest animal perquè estigui tranquil... I quan hem fet això, que veiem que l'animal està com tranquil, justament, més calmat, és hora d'iniciar aquest procés de presentació. On? A casa? Al sofà? No, no, no. Millor en un lloc exterior per afavorir que no es focalitzi només en el nadó, no? I que no es senti com si fos una intrusió, no? És com no forçar el moment. És que és com molt lògic, no? I, bueno, una manera és... acostant el nadó en l'animal però no cal agafar el gos pel collar ajupint-lo o estirant-li perquè el coneguin i forçant la situació sinó que deixant que sigui una cosa normal que flueixi i en aquest sentit al final també entendre una cosa i això no és d'un dia per l'altre és un procés simplement tenir-ne cura estar al cas i a poc a poc Exacte, és que els humans moltes vegades tenim pressa i volem que les coses siguin de manera ràpida i ens agradaria que ja s'entenguessin, que ja és un bon vincle i en canvi l'arribada d'aquest o dos sí que és de cop, però aquest vincle, aquesta acceptació també és una cosa progressiva. és com quan a casa arriba un germanet. Per tant, és un procés i tots ens hem d'adaptar. Natàlia Artigas, psicòloga perinatal, ens donava una mica de consell sobre com havia de ser aquesta coneixença i ella feia especial incís en que tot això és un procés. Efectivament, l'arribada a casa d'una dona deixa de ser un esdeveniment vital que requereix un procés adaptatiu i progressiu per part de tots els membres de la família, inclús en les cases en què existeix un animal necessita també adaptar-se a aquest nou canvi vital. I a vegades pot ser útil utilitzar una peça de roba perquè l'animal ensumi l'olor del nadó, aquesta peça de roba que faci olor del nadó, perquè es vagi familiaritzant i perquè d'alguna manera pugui rebre bé l'entrada del nadó a casa. I em sembla que, imagina't, si els pares i mares s'han d'acostumar a olors i a sorolls nous a la seva casa, imagina't també això com li afecta a un gos. Sí, exacte, el gos ja saps que tenen una uïda molt i molt fina. Hi ha, per exemple, sorolls que nosaltres ni els sentim. I ells, en canvi, ho perceben. Per tant, per ells també és un procés d'adaptació i necessiten acostumar-s'hi. Sílvia Pairet, educadora social amb postgrau d'antrosologia, que és aquesta ciència que estudia la relació entre humans i animals, doncs, ella m'explicava, així com a curiositat, que sortia a passejar embarassada amb el cotxet i els seus dos gossos perquè d'alguna manera es familiaritzessin, no?, amb aquesta situació. Sí, ella em deia així una mica com... En broma em dèiem, bé, amb un sofà no pots fer això, però sí que amb un cotxet, que si surts a passejar s'acostumaran en aquest soroll i és una bona manera que després no els hi resulti estrany. Que no els hi hagi un dia per l'altre. Exacte, l'arribada del fill i després aquest soroll del cotxet. I pels més impacients, més o menys, quan es considera que arriba el vinclar? Com dèiem abans, sempre hi ha aquesta pressa perquè hi hagi vincle entre el nadó i el gos i, com sempre, hem de dir que cal un temps. Primer consell, el gos no necessàriament ha d'estimar el nadó. És bo que passi, perquè si no tindrem un conflicte i si o si necessitarem l'ajuda d'experts, autòlegs o educadors canins... no podem obligar que el gos es vinculi amb el nen, però sí podem ajudar-lo. Com fer-ho? Doncs fent la vida no tan còmode possible, respectuosa possible, per evitar que hi hagi justament aquests conflictes. I els gossos no es vinculen fins que el nen no té una capacitat empàtica desenvolupada. Que això sol ser cap als 5 o 6 anys. Per tant, ja veus que d'entrada necessitem... donar-nos temps. I en aquest sentit, clar, jo el que estava pensant és, sobretot en una societat on sembla que els animals de companyia estan agafant cada vegada més pes, no només pes específic, sinó també numèric, ho dic perquè ja tothom que pot té un animal de companyia, entenc que també no deixa de ser beneficiós tant pel nen, pel seu desenvolupament, t'ho diu un nen, que li tenia por als gossos fins als 14 anys, com aquell qui diu, o sigui, imagina't, però també per l'animal. Que te van mossegar, potser, o perquè... No, no, que va, que va, era perquè era un poruc de petit, jo no podia... Jo m'espantava moltíssim, però entenc que vaja, vull dir, aquesta relació de coexistència en una mateixa llar entre un animal de companyia, un gos en aquest cas, i un nen o nena... Només pot tenir coses bones en aquest sentit. Sí, sí, és així. Afavoreix a tots nivells i això és el que diuen els experts. Un nen aprèn, per exemple, què implica tenir un animal a casa, com se'l cuida, com formar part de la família, no? I si se'l té en compte, no? A l'hora de prendre decisions, és a dir, si... si hi ha un animal a casa s'han de prendre decisions si marxem de vacances on deixem el gos és una decisió més que pol·lula per allà per l'entorn familiar i que per tant són nous reptes els menors a més a més que tenen animals de companyia a casa segons em van explicar són menors que són més actius que tenen més oportunitats de jugar a l'aire lliure que avui dia amb tot el tema de les pantalles és fantàstic desenvolupen amb el seu animal una relació de vincle, com la que poden tenir amb el seu cuidador principal. Per tant, també això és una cosa que els afavoreix. I aquesta relació càlida i íntima contribueix a desenvolupar la seva autonomia en aquest infant, la seva autoestima, i els permet també adquirir habilitats socials, de comunicació, verbals, no verbals... Són diferents beneficis que... Que ajuden, no?, en aquest nen, en aquesta família, en agrupar sinergies i en tenir una, no sé, com una situació diferent, divertida, no?, en el que és en el si de la família. Sí, perquè és un element que no controles, de fet, vull dir, és que clar, si tu tens el gos per allà i de cop i volta, jo sempre tinc al cap aquesta imatge d'estàs trist, perfecte, el nen quan està trist, què fa? S'aïlla, normalment no, se'n va, en aquest cas imaginem cas ideal, vull dir, d'aquestes de publicitat, vull dir, en un jardinet, doncs agafa el nen o nena i se'n va a una cantonada, li arriba el gos i en tenc que d'aquesta manera, clar, li xica els ànims, però vamos... I tant, que sí, algunes vegades també, no? Veus, ara m'imaginava aquesta situació que descrivies, i pots veure com un gos trist, ai, perdona, com un infant trist que se va cap allà en un racó, i és com fàcil imaginar-se, i és una cosa que passa, que el gos tot darrere va allà, al costat del gos, a fer-li companyia, com dient jo estic aquí, estic amb tu, estic per tu, home, això li aporten al nen una calidesa indescriptible, i que l'ajuda a beneficiar-se de tots aquests elements positius. I sortim de la bombolla, també, perquè em sembla que això, clar, per als àcars, per exemple, la pols, tot això, és a dir, ja sabem que el nen arribarà brut, o nena arribarà brut al final del dia a casa, això ja ho sabem. Però jo crec que també això ajuda, no?, amb el tema d'al·lèrgies i tot plegat. Sí, és increïble, podríem pensar que pel fet de tenir animals de companyia a casa, no un gos, doncs clar, hi ha pèl, hi ha pols, hi ha més brutícia, i ens podríem posar les mans al cap pensant, mira, millor ho evitem i així ho deixem tot net. Doncs no, mira, justament una pediatra, Glòria Colli, amb qui vaig parlar, em va dir que... Els nens que tenen gos durant el primer any de vida tenen menys risc de patir al·lèrgies als àcars de la pols. És a dir, que fins i tot per això el fet de tenir un gos a casa és un element afavoridor per a la família. És a dir, que el resum total de tot és que quan arriba un nen o nena a una llar i tenim un animal de companyia, en aquest cas un gos, que és possible i no només possible sinó fins i tot és bo. Sí, és bo, per tant, jo crec que el millor consell que us podem fer si és que teniu un entorn i ganes és anar amb una protectora o a buscar o a comprar, no? Volia dir perquè hi ha gent que prefereix comprar-lo, però hi ha molts animals que necessiten un allar, que estan en les protectores, gossos joves, gossos vells també... I, per tant, tenir-lo a casa, que hi ha moltes oportunitats i coses positives per viure en tot això, i que l'objectiu, el resum del que és aquesta secció d'avui seria endavant, amb l'objectiu, això sí, de minimitzar els riscos perquè hi hagi, entre tots, una convivència saludable i ben enriquidora. I que si teniu qualsevol dubte, truqueu a un professional que per alguna cosa hi són. Exacte. I ho tindríem. Bàrbara Jolbert, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. A vosaltres. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Deputació de Girona Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Trec el cap per la finestra del vagó. Veig algú que espera l'estació amb un paper que du el meu nom. Pujo a un cotxe que té més anys que jo. A la ràdio sona la cançó, take me home, country road. que tot anirà bé. Quan cau el sol, farem una pensió. Els queda lliure una habitació al costat del menjador. A mitja nit, de sobte sento un crit I algú que riu em fa sortir del llib. T'esperem, diu, al segon pis. I en el cor em diu que tot anirà bé. Fins demà! I ara, vint anys després, recordo aquell moment i ens veig a tots tan bé. Tornaria a agafar el tren, tornaria a aquell hotel per trobar-te entre la gent. I ara el cor em diu que tot anirà bé. Fins demà! Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Entre ombres i roig de llum vam començar a caminar. dels cors ferits buscant la manera de sanar, quedat per citat, una estòria guardada, els secrets compartits, la nostra connexió forjada, com dues llunes en una nit estel·lar. I ja escoltem de fons Dues Llunes, tema que ens serveix per introduir, reconec el disc, el debut en aquest cas, Andaria Lua, l'artista que ens acompanya avui aquí als Quatre Rius de Girona FM i que aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia. T'he de dir que no ets la primera ària que conec, que en conec dues ja. De fet, ve d'Ariadna, eh? Vull dir... Nom artístic, ària lua, i de fet, vaja, un disc debut que me l'explicaràs tu, però em diuen que és valent, íntim i colpidor. Aviam, desenvolupem això. Bàsicament és el primer disc que faig i volia com plasmar les meves vivències, tant les bones com les dolentes, i donar com un missatge important. Per mi la música no és fer música i hi ha, sinó que és música per donar un missatge, per ajudar, per fer riure, per fer florar, per fer tot. I aquest disc, bàsicament, passa des de la mort, des de trastorns alimenticis, bullying, l'autoestima, de com una persona comença amb una autoestima molt baixa i acaba reconeixent-se ella mateixa. és com una mica la cronologia que es pot trobar una persona des que neix fins l'adultesa clar, és que el que acabes de dir és molt madur és de mirar-se al mirall i reconèixer-s al final és això que diuen que fer-se gran al final el que vol dir és conèixer-s'hi més o una mateixa Totalment, i encara estic en el procés, vull dir, en el disc no és com dir ja està, ja he trobat el Nirvana, sinó que és també com una mica autoterapia, per dir-me a mi mateixa i recordar-me de... Ei, primer vas tu, primer escolta't i estigues per tu i cuida't. I també per als altres, perquè els altres puguin escoltar i dir, és veritat, doncs primer he d'estar per mi i reconèixer-me i cuidar-me. T'ha servit per ordenar prioritats, per exemple, aquest disc? Sí, totalment, sí, sí. Veient tot això, t'ho dic perquè, més enllà de tot aquest missatge tan potent, també la part aquesta de debut, al final inevitablement, és allò de dir, bueno, ja per fi he fet un disc, no? Vull dir, xec i comencem a lleugerar una miqueta a nivell de contingut, com aquell que diu. Clar, realment porto molts anys en el món de la música, però sempre des d'un segon plan, com a curista, com a percussionista... i ja feia un parell d'anyets que estava ja rondant allà de vull compondre, vull fer les meves cançons i va sorgir sol va ser a l'estiu que era l'aniversari d'una amiga meva no sabia què regalar-li li vaig fer una cançó, va sortir sola superràpid i a partir d'allà és com se'm va despertar la creativitat i no vaig parar d'escriure fins a treure el disc ha estat molt efervescent? és a dir, a l'hora de compondre, a l'hora de fer-ho ha anat prou ràpid el procés? Sí, la veritat és que sí, ja et dic, després d'aquesta cançó, que és la de Linda, del disc, va començar a sortir sol, o sigui, anava escrivint, era com natural, i ja quan tenia quasi tot escrit, va contactar amb mi, amb Mar Bosé, que és el productor, i vam dir, va, anem a gravar. No, t'ho dic perquè moltes vegades, vull dir, especialment quan és un primer disc, hi ha com, no direm aquesta por, però sí aquest... intent de perfeccionisme extrem on no saps fins a quin punt, vull dir, seguir refent, refent, refent, refent cosa que potser no t'hi has trobat o no t'hi has trobat amb aquesta magnitud Sí que m'hi he trobat, és a dir, al principi, abans de fins i tot escriure Linda, que és com la cançó que va donar-me a escriure el disc, vaig escriure moltes coses abans, però per mi mai era suficient, buscava aquest perfeccionisme, aquesta cosa, fins que vaig trobar que no és tant buscar la perfecció o buscar el hit, sinó simplement escriure, treure... Les teves inquietuds, les teves històries i fer-les música. I quan em vaig deixar anar i ho vaig mirar des d'aquesta perspectiva i no des de buscar la cançó, ja em vaig relaxar i va començar a sortir tot bé. Què vas pensar l'últim dia de l'estudi? Quan ja, com aquell que diu, era allò de dir, va, només queda avui. Ara diré una incoherència, però per una part tenia ganes d'acabar perquè eres molta feina, estàvem esgotats d'estar allà gravant i de tota la feina que comporta gravar un disc, però alhora també nostàlgia, s'acaba, perquè també ha sigut molt guai l'experiència de gravar un disc i de... I també a l'hora de gravar està encara component i creant coses noves. De fet, hi ha dues cançons del disc que es van crear a l'estudi, que no són prèvies, diguéssim. I sí, tinc com aquestes dues parts, com les ganes d'acabar per al cansament de la feina, però a l'hora, nostàlgia, vull tornar-hi a gravar. Tinc una pregunta que és de moltíssima curiositat. Veig que toques l'Ukelele. És fàcil de tocar? És que jo m'ho vull comprar un. Ah, doncs no és tan difícil, eh? És més sentit que la guitarra, no per entendre'ns, perquè clar... Té les seves coses, com tots els instruments, que requereixen d'una tècnica, de pràctica, però trobo que és un bon instrument per començar a tocar corda i és guai. Oi que sí? És que és això, em van dir que la corba d'aprenentatge era molt bona, i a part que em deien això i que em quedaria molt bé a mi un ukelele. D'on et baixa això de l'ukelele? És poc habitual. Doncs mira, és molt curiós, perquè jo soc professora d'escoles de música i sempre he fet de percussió i de cant, però just em van oferir de fer un projecte que era molt xulo, que era de cantar i tocar l'úquil en famílies. Ah... I clar, jo vaig dir, ostres, però jo no sé tocar l'Ukelele i em van dir, no, és molt fàcil, has de saber el bàsic per ensenyar als nens i tal. I em vaig comprar un Ukelele, em vaig tirar tot l'estiu estudiant molt, també amb altres professors que m'anaven ensenyant i, ostres, em va agradar moltíssim i des d'allà no he parat amb l'Ukelele. ja m'explicaràs com es fa, en qualsevol cas, tot això, és a dir, al final el disc és el principi d'alguna cosa, sempre t'ho dic perquè ara toca convertir tot aquest disc, aquestes capes, en una performance. Clar, com ha estat això també? No sé si buscaràs la fidelitat absoluta o també entens que l'album és una cosa i que la performance és una altra. Sí, de fet, sempre reivindico que el disc és una part molt maca i que és un tipus de producció, de composició, però el... el directe ha de ser totalment diferent però fidel al disc és a dir jo en el meu cas tinc la sort de comptar amb dos músics molt guais en el directe que és la Noelia com a percussionista i en Joan Peiró com a guitarrista i plasmarem superbé el missatge i tot el que plasma el disc però des d'una altra perspectiva i també perquè el directe al final ha de ser especial ha de ser diferent també jo també coincideixo amb això en aquest sentit, què tenim granollers em sembla? el juliol què, s'anima la cosa de bolos o què? doncs mira, clar com és una cosa nova i que està arrencant estem tot just ara acabant de tancar concerts, buscant també estem com allà però de moment ha sortit aquest concert de granollers que té pinta que serà molt xulo 16 de juliol, eh? ja tu i jo, que no te'n recordaves però ja t'ho recordo jo I ara també fa poc que ha sortit un altre concert al juny, el dia de Sant Joan. Ah, que bé. A Caldes de Maravella. Que bé. I superbé també, o sigui, van sortint a poc a poc, estem encara, també és com estic en procés d'assimilar, que he tret un disc, no? I alhora buscant els concerts, vull dir que està en procés, però sortiran molt segur. I ja estàs pensant en el segon? No estic pensant com a tal de fer-lo ja, però sí que... Alguna coseta al cap. Sí, tinc la cosa de seguir amb la component i també, doncs, crear la música també de forma orgànica. O sigui, a mi m'agrada no ficar-me una data de dir l'any que ve he d'estar... No, prefereixo anar fent, anar escrivint, anar fent música i quan hagi de sorgir, doncs sorgirà el segon. Clar. Qui és en Biel? És el meu nebot. Ah, perquè tanquem el disc amb una cançó que es diu Biel. Sí, m'encanten les cançons de bressol i quan va néixer l'any passat amb Biel, el meu nebot, em va néixer aquesta tendresa i aquesta cosa de tieta, a més és el meu primer nebot, i vaig haver de fer-li aquesta cançó de bressol, no podia no fer-li. Doncs escolta, què et sembla si marxem amb biel de fons, Ària, i en qualsevol cas ja hem presentat aquest Reconec, el teu primer disc, el disc debut, i t'esperem pel segon. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona. Gràcies a vosaltres. Que ja és hora. Petit pied, que ja és orador. Petit pied. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Deputació de Girona Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. I encara hem recte final d'aquests quatre rius d'avui dilluns, dia 19 de maig, com si estiguéssim a ple estiu, gairebé. Sandàlies no porta, em sembla. Bermudes tampoc encara. Però encara no falta, eh? No falta per gaire. T'anava a dir. Jo encara m'ho he pensat, aquest matí, de bafa i de dir, escolta, ja avui comencem amb bermudes, sabarreta curta i sandàlies, però no. Al final no està... Jo crec que la setmana que ve potser poden començar a caure les primeres bermudes i sandàlies, eh? Bueno, que passa que sandàlies no, però allò roba curt de 100% sí, ja. No, això segur. T'anava a dir, Arnau, avui obrirem un club... que és el club de la no informació, i és que parlem d'Eurovisió, a Nòvila, i del desinterès que genera Eurovisió, també. No, hi ha gent que li agrada. Hi ha gent que li agrada. Però no és el nostre cas. A mi no em genera... Ho vaig mirar, eh?, perquè és el que hi havia, i mira. En fi... Jo no, eh? És que jo no ho vaig dir ja. Vaig veure a Twitter el de l'Expresso Macchiato Macchiato. Tu què en penses d'aquest Espresso Macchiato Macchiato? Fa de mal opinar aquestes coses, eh? Fa de mal opinar. T'anava a dir, Arnau Vila... Mare meva, quin temàfor. Ja que parlem d'això, posem-la. Que les coses de l'Arnau són els divendres, però... Sí, no això. Això, mira, com que parlem d'obligació, li fotem la gran final. I ens ajuda també que el dilluns... No sigui tan dilluns, potser. Oh, mira, que li va agradar molt l'actuació, eh? Això sí. De la melodia, no? De la melodia, sí. Hi ha gent per tot. Hi ha d'haver gent per tot. És que Eurovision és una cosa que, bueno, vull dir, que... Jo crec que abans sí, abans, però ara ja... Sí, a l'època del Chiquili 4, eh? Sí, i abans. I de la Bet, i que sí, home. Jo crec que abans, molt abans, vull dir, sí que era una cosa que tirava. I poc que se'n parla del gall. Del gall, home, sí, ja me'n recordo del surfer aquell. Sí. Ai, en fi... La gent que esteu aprenent ràdio, aquesta és una manera de fer una secció improvisada. Escolta, és que la mar, la ràdio és improvisació, Arnau Vila. Sí, sí. Jo t'anava a dir, jo saps quan escoltaré o miraré Eurovisió? Quan ho miraràs. Quan hi vagis ginestar. Molt bé, doncs. El dia que hagi ginestat, toqui. Doncs en parlarem. On te toqui, allà a Suècia, Suïssa... No, clar, ara qui ha guanyat? Qui va guanyar aquesta vegada? Polònia, no? Sí. Colònia i Suècia, sí. O Ecrina. O Suïssa. No ho sé, no ho sé. No ho sé, jo tampoc. Una d'aquestes dues. No, perquè normalment... Em sembla que va ser Suècia. Perquè normalment el guanyador... No, Suècia no, aquesta vegada no. No? Si no ho sabria. Però... Perquè normalment el guanyador és el que agafa la seu l'any següent. Ah, val. Crec. Val, val. Em sembla, eh? Jo tampoc. Eurovisió, un fill, no. A mi m'enganxa lluny. Quina secció més fonamentada? Aquí farem Eurovisió. No ho faràs. Faré Eurovisió i farem la narració en directe quan Ginestà vagi a Eurovisió. Molt bé. Molt bé, molt bé. Doncs els voltarem. Qualsevol cas, tanquem d'aquesta manera tan i tan dolça, no sé si valenta també i poderosa, aquest 4 Rius d'avui dilluns, dia 19 de maig. Arnau Vila, moltíssimes gràcies per tot i per tant... Fins demà. Si Déu vol. Tu grandeza, la igualdad es mi bandera y la música es mi única y lo sé. Una diva es simple, ya como un simple mortel. Una diva no pisa a nadie para brillar. Su voz voy a hacer grande. ¿Quién me está? Si es libre cantando como un Peter. Sillas libres cantando como un pece en el mar. Una diva es valiente, poderosa, su vida es super. 5 concerts i un exclusiu espai gastronòmic. Viu del 25 al 29 de juny al Festival Musicant, amb els catarres Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. Un festival de música catalana amb ànima de poble. Adquireix la teva entrada a musicancamllong.cat i viu Musicant, el festival de música del país. A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina. Som la teva veu, som la gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles... Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dilluns 19 de setembre.