Gladiator 2, Flamengí i l'agenda de Girona

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Divendres 15 de novembre de 2024. Amb ganes de cap de setmana, avui m'ha vingut al cap la banda sonora de la Dolce Vita. La dolça vida, la vida dolça, quina manera tan particular de viure. Quina manera també tan bonica d'afrontar les coses. Les coses com són? Una agenda ben apretada d'activitats i propostes. Una agenda ben plena, aquí i allà. A Girona i arreu sempre tindrem alguna cosa a fer. La qüestió és saber triar i saber triar bé entre tantes i tantes opcions. que l'energia social i vital es gasten i més val acabar amb un somriure. Avui pensava també que la vida són sorpreses i ens hi hem de posar perquè siguin totes agradables. I malauradament no sap italià perquè si en sapigués sabria que l'apuntamento d'Ornella Manoni la van escriure en un ordell. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Buongiorno. Com estàs? Bé, bé, bé. Mi piensa la pizza, mozzarella amb perpiziano. M'acabes de trencar completament el rotllo. Si tu saps l'apuntamento de la Ornella, tu saps aquesta cançó quina és? Vagament. Més o menys et sona. Vagament. Mira, doncs, avui acabarem amb l'apuntamento de la Ornella, sí, perquè seria una... Tu saps què significa l'apuntamento en italià? La cita. Sí? És una cita. Ah, doncs mira, no. Hauria dit un apuntalament, però vaja. Ostres, Arnau Vila. De fet, apuntar la cita, sí, ja seria això. Estamos de viernes, eh? Sí. Cachindera. Com va això, Vila? Bé, bé, bé, hem tingut una conversa molt interessant avui en aquest segon programa de la Fons, i ara els Quatre Rius. Home, sí, els Quatre Rius. No en seran pas tres, això ja t'asseguro. Bueno, depèn de com posin. Saps que demà vinc de visita al pla de l'Estany? Sí, m'ho has dit, m'ho has dit. Sí, sí, crec que aprofitaré per sortir a córrer per l'Estany, que sempre m'ho recull. Home, de fet, només has de travessar el carrer Magdalena Olina, que és davant de l'estadi Miquel Morató, Coramina i Morató. Morató. Coromina, correcte. I davant dins l'Estany, per tant... Sí, sí. A tu t'enganxaré per allà o què? Jo estic a la zona del monestir perquè estem acabant els pessebres. Els pessebres, ja, hòstia. Estem a novembre i ja esteu... Bueno, vau començar al setembre, em sembla. Bueno, no, abans, abans, comencem. Abans. Ei, la Maria Careia la tenim aquí a la cantonada trucant la porta, eh? Sí, la Maria, estem treballant, aviam si podem fer la connexió LA a Girona, per fer la Maria Carell, però bueno, entretant, abans de la Maria Carell passarem a parlar del temps del cinema, també passarà el sac de jocs, trucarem i parlarem del Flamengi avui també, avui a més a més va de teca, alguna coseta més, i per què no dir-ho, la Girona secreta, per tant, no desvetllarem cap secret dels que ens pugui portar en Carles Pintiado, més tard. Si de cas, anem per feina, Arnau Vila i comencem amb el temps de cinema. I em sembla que moltíssima gent acaba de parar les orelles. Esperem que encara continuïn escoltant a Carles Ribas. Bon dia i bona hora. Bon dia, Seid, què tal? Jo crec que cada dia... La vida és una caixa de sorpreses i que siguin totes agradables. Avui ho teníeu molt fàcil, eh? Sí, no? T'anava a dir, jo anava a posar l'apuntamento, però com he quedat així? Dic, però si parlarem de... Exacte, sí, sí. Al final és el que hi ha. Jo entenc que és l'estrena del cap de setmana, l'estrena de la setmana, l'estrena del mes, l'estrena de l'any, fins i tot, que ara l'analitzarem tranquil·lament, eh? Sí, sí, sí. Sí, bé, doncs això, escoltant aquesta magnífica cançó que va composar Elisa Gerard, amb la magnífica banda sonora de Hans Zimmer, Sense dubte, una de les millors músiques dels darrers anys, de les darreres dècades, a les bandes sonores de cinema. I bé, bé, sí, sí, tal com dius, l'Editor 2, no hi ha més. Tot desapareix al voltant d'aquesta pel·lícula que, bé, ja tenim unes prèvies, sempre, com diem, sempre hi ha un rumrum previ. al voltant de què pot ser aquest Gladiator 2, i més o menys el que ens venen a dir és que els amants de Gladiator, aquells que ens agrada tant i tant, que l'hem vist 50 vegades, ens encantarà, ens encantarà molt, i poder els que no són tan seguidors de Gladiator, m'has quedat una mica així, com així, mig-mig. El fil argumental quin és? El mateix que la primera. Ah, d'acord, és un remake. És una seqüela, remake no, però realment la història és la mateixa, l'únic que canvia els personatges. Clar, canvien els personatges, però deuen tenir alguna relació, no sé si el fill al final... Sí, sí, sí, al final, de fet, l'Editor 2, diguem que el protagonista seria Lucio, que és el fill de l'emparaderiu, vaja, de... Ah! sí, clar, clar, clar i que bé, de fet el que li acaba passant a aquest noi és una mica el que li passava al personatge de Russell Crowe a la primera part amb Maximus que passa de ser el fill dels grans del fill de l'emperador lluva de Droma per unes serienes circumstàncies doncs acaba havent de sobreviure anar a una escola de gladiadors fer-se gladiador i intentar a partir d'aquí tornar el poder a Roma entenc que al final el contrapunt també perquè he vist en algunes imatges també els efectes especials suposo que són una altra història Rilly Scott en aquest cas crec que ha sigut molt sincer també és una mica el que apuntàvem al principi no ha volgut inventar res de nou o sigui l'originalitat Diguem, narrativa gairebé no hi existeix, però sí que el que ha fet és, com se sol dir, corregir i augmentar tota la parafernàlia d'acció que ja hi havia a la primera part. Òbviament aquí també ja avisem que tots aquells... espectadors que busquin cert rigor històric en aquesta pel·lícula, que el deixin a la porta a l'entrada del cine, perquè aquí tenim dofins, rinocerons, uns micos assassins, fins i tot diuen que hi ha una escena que els soldats es posen a jugar a futbol. Què dius ara? Els romans van inventar el futbol, no van ser els anglais. Això pot ser una tragèdia anglesa. Això ja els he declarat la guerra cultural, però de mala manera. No, jo he vist una escena que, de fet, que és bastant fidel, em sembla, perquè el Coliseu romà, perquè ja han passat milers d'anys, però que abans, i això sembla que és veritat, s'omplia d'aigua i hi havia batalles navals, entre cometes, allà dintre. I això que la gent no es pensi ara que s'han inventat avatar a Galadí i Tordós, perquè això... És cert que passava, això passava abans. Això és cert. Doncs bé, una mica això, repetim una mica el mateix esquema argumental, amb molt més escenes d'acció, molt més violentes, molt més efectes especials, i torna a deixar una mica, Scott, una mica les regnes a aquest argument. l'any artístic, això sí que en sap molt, que ha compost la pel·lícula. Per interpretar el protagonista tenim a Paul Mescal, és un actor jove, encara no està ben bé al top dels grans actors, però ho estarà ben aviat perquè realment és un nano amb un talent espectacular, l'hem pogut veure en pel·lícules com Aftersun o Desconocidos, també la sèrie Normal People, i és un nano que, ja et dic jo, que en pocs anys serà un dels tops dels actors de Hollywood. De fet, la propera pel·lícula també la rodarà amb Ridley Scott, una que es diu The Dog Stars, vull dir que, diguem que Scott ja també el té fitxat com un dels seus actors que pot ser importants en els propers anys. Per altra banda, tenim Pedro Pascal, actor de sèries com Mandalorian o The Last of Us, un altre actor que també amb els anys s'està ja fent un nom dintre de l'estrellat cinematogràfic. També repeteixen, dels personatges de la primera part, repeteixen Connie Nielsen, que és l'emperadriu, i Derek Jacobi, que era el senador que intenta tornar a la república a Roma. I bé, aquí hi ha un tothom, qui tothom coincideix i qui tothom destaca entre els protagonistes és el senyor Denzel Washington, que ens ofereix una, com no podia ser d'una altra manera, una interpretació espectacular. En el seu cas, doncs, simulant una mica el que feia l'embeig de la primera part, és a dir, aquell... o entrenador de gladiadors, aquell amul de gladiadors que munta tornejos per arreu de l'imperi, doncs en aquest cas l'interpreta Denzel Washington, que precisament fa uns dies vaig llegir que anuncia que es retira del cinema. No? Sí. A veure, és que ja està gran, eh? Bueno, gran, però... Bueno, gran. No ho sé, deu tenir 60 anys, ja? No, menys actors que en 80 encara tiren. Bueno, sí, però... Sí, sí, m'ha decidit que penso que té tres rodatges pendents i un cop acabi això va viure la bona vida i abandona el món de l'espectacle. Una llàstima per això, per tots aquells espectadors que hem gaudit tant i tant de les seves impressionants interpretacions. Bueno, seguirà el mite i quan mori naixerà la llegenda, vull dir, al final això sempre passa el mateix. Bona apunt, Radiator 2. Bueno, això m'ho vaig apuntar jo per quan mori jo. També val a dir, per acabar amb Radiator, que òbviament es poden estalviar moltes referències a la primera part. ja, però és aquell joc constant de la nostàlgia fins i tot la banda sonora que en aquest cas la signa Harry Grigson Williams que és un molt bon també director musical però no poden evitar que tant escol hi ha algun filet d'alguna partitura de la banda sonora original de Hans Zimmer però jo crec que aquesta pel·lícula pel que ens estàs explicant té una cosa molt bona i és que sap el que és és a dir Gladiator és probablement de les millors pel·lícules de l'era moderna o de l'era contemporània que puguem imaginar-nos. Per tant, sabent que aquesta pel·lícula, amb tota la humilitat del món, m'entens? Vull dir, no va a trencar res. És a dir, no va a buscar estar per sobre de la primera. No és allò que diguin, no, la segona ha estat millor que la primera. Sabent-ho i ja plantejant-ho des d'un bon inici, jo crec que ja ho han encarat bé. Sí, sí, bé, és el que et comentava al principi, a Rili Escot ho ha tingut clar, tres d'invents amb gasosa, que no passi un Joker 2, no? Clar, clar, clar, vull dir... Clar, què va passar amb Joker 2? Mira, acabem gladiator. Què va passar amb Joker 2? L'han retirada, no? retirada, com l'han retirada. Què va passar, que la van retirar dels cinemes? Sí, bueno, penso que no havíem parlat ja, això. Veient el desastre que era, al cap d'un mes la distribució va decidir que s'anava directament a plataforma. Direct a plataforma? Sí, sí, sí. Carai. Va durar quatre setmanes en cartell. Això, bueno, vull dir, desastres d'aquests que a vegades no... Per tant, Scott, el que diem, no... Té clar que no vol fer invents i, per tant, allò que es diu más de lo mismo, però, com dèiem, corregit i augmentat. I la pregunta és, encara quedarà alguna coseta a part de Gladiator o tothom s'ha guardat la carta per la Sant Marecabé? Tenim un ple de coses, tenim un ple de coses, sí, sí. Perquè ells, sobretot pels amants del cinema, poder no tan de terror, però sí que aquest que fa, saps, que està molt, molt incòmode. De fet, és la flamant guanyadora del darrer festival de Sitges, el Banyo del Diablo. que aquesta setmana també s'ha endut el Premi Europeu al millor vestuari, una pel·li austríaca, ambientada a Austri al segle XVIII, i que ens explica una història realment molt perversa, molt malsana, al voltant... Bé, diríem que més terror seria terror psicològic, podríem parlar. I al voltant de, com en aquella època, com es tractava les depressions o els intents de suïcidis en el món femení, que estan molt mal vistes, de fet... que es considerava que depressió o això no era res. I ja et dic, comença amb una mica de suspens, amb una pel·lícula que vol ser molt costumista de l'època, per això ha estat, sobretot, destaquen l'ambientació, que diuen que és espectacular, i com aquest suspens es va convertint en terror psicològic, i també val a dir que hi ha alguna escena, que aquest error ja... potent potent és una pel·lícula per tots els públics però sens dubte és una d'aquelles pel·lis de terror entre cometes com ja us he dit però que han gaudit d'un gran prestigi d'una bona crítica pels festivals arreu on ha passat també ha passat per Berlín vull dir que val la pena per tots els amants del gènere que la vinguin a veure Això per una banda, i per l'altra encara tenim alguna coseta més. I bé, ja parlàvem, ja vam apuntar la setmana passada, la preestrena que vam fer al Trifó de Pol Boceran, la darrera pel·lícula de Carlos Marquez Mercet, que finalment avui arriba a tots els cinemes de l'estat espanyol. Bé, també una proposta arriscada, eh? Una... també amb un tema complicat, com és el suïcidi assistit o la mort assistida, però que Mercè, en aquest cas, ho vesteix d'una manera molt original i arriscada, com deia, envoltant-la com si d'un musical es tractés. A partir d'aquí, musical o més aviat dansa contemporània. Bé, és una barreja una mica de tot, una proposta, com dèiem, també que... que bé, arriscar i que cal cal tenir en compte això segur i de fet, mira, avui hi ha una projecció del trofó també que és la de l'escriptor d'un país sense llibreries que ja heu parlat amb el Juan Tomàs exacte, molt bé, doncs sí, sí, efectivament avui a les 8 es presenta el cinema Trufó dintre d'aquests actes del FECAT FICAT, perdó, FICAT FICAT, exacte, la mostra que està a cinema africà el Trifó col·labora i dintre de tots els actes que es faran aquests dies i sí, sí, avui comptarem doncs amb la projecció d'aquesta pel·lícula Per tant, també us animem, si us ve de gust, a venir a veure-la. Tu hi seràs, aquesta tarda, allà? Sí, és que jo saps què passa, que presento un acte abans, el claustre, ja que hi soc, ja aprofito el claustre, presentem a l'Aida Mauri, una artista, saps? Ara també la toco d'art, pel que sembla. Molt bé, toca les tecles. Però això et deia allò de l'agenda, saps? Això ho tinc a les set, llavors aviam si em dona temps de... T'escapes i ens vens a sobre. De fet, encara se'm cau la cara de vergonya Que fa molt i molt de temps que no passo pel trufó Que dic, ostres tu Moltament rai Carles Ribes, de pel·lícula Una setmana més, moltíssimes gràcies Et veiem ben aviat Més aviat que tard La setmana que ve Gràcies, vinc a vosaltres A l'oixada, a l'oixada Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat. Una setmana més, moment d'obrir el sac de jocs. Per fer-ho, doncs, hem trucat ràpidament al Pau Regincós. Bon dia, bona hora. Bon dia, bon dia que hi estem. Vinga, va, un altre joc, aviam, quants presentes avui? Avui, mira, t'avui mesclar videojocs recreatives de tota la vida amb jocs de taula, d'acord? A vegades ens ho demanen, o a vegades els nanos estan enganxats a les taules, a les consoles, no? I allò que no el treus de les pantalles, doncs molts cops fas aquest guinyo que hi ha en jocs de taula que et porten al que són els videojocs. I t'he portat un joc molt especial, perquè jo crec que molta gent, quan li digui que és la versió Corridor, és un joc que ja existia, però la versió Pac-Man. Qui no coneix el Pac-Man, qui no li ve al cap la musiqueta de la recreativa, i anar caminant menjant. Les boletes, doncs, et presento un joc que es diu Corridor, ens el porta Gigamic, que és l'editorial francesa, i aquí el distribueix Mevo, Mevo Edicions. Llavors, és un joc que ja existia, però l'han tematitzat posant les fitxes dels quatre fantasmets i la figura d'en Pac-Man. El joc es pot jugar tal qual era, és un joc abstracte, on te poden jugar fins a quatre jugadors, el seu número millor són dos, perquè és un contra l'altre, tens un taulell quadrat ple de rectangles, així ben quadriculat, I unes parets, reparteixes 10 parets a cada jugador, i has de portar, en aquest cas, com que les fitxes són fantasmes, doncs cada jugador agafaria un fantasma, i ha d'anar d'una punta del taulell a l'altra punta. Llavors, en el teu torn tu pots moure el teu fantasmet un pas, o, a més de moure el teu fantasma, pots col·locar un mur d'aquests que talli el pas de l'altre jugador. I creï com un laberint. El problema de crear un laberint és que també el trobaràs tu pel camí, perquè tu has de també travessar a l'altra punta. I aquí és on comença el joc. El Corridor és molt famós per això, perquè vas col·locant parets, has de buscar la manera d'esquivar aquestes parets que te posen de trampes, si et quedes sense parets ja no en podràs posar de noves i llavors sí que només hauràs de moure la teva fitxa. Aquesta és la versió normal que es pot fer amb l'estètica Pac-Man, però aquesta versió ha incorporat un joc que és Pac-Man contra els quatre fantasmes, com si fos ben bé la recreativa. El Pac-Man comença al mig, li col·loques quatre boles d'aquestes de menjar, que no la recreativa són les cireres aquelles famoses, i l'objectiu d'en Pac-Man té tres vides, ben bé, com si tinguessis el videojoc, i ha d'anar caminant de dos en dos, en Pac-Man mou de dos en dos, i els fantasmes mouen d'un en un. És cooperatiu, els dolents juguen junts amb els quatre fantasmes i han d'intentar arraconar en Pac-Man per atrapar-lo. Però què passa, igual que en el videojoc? Si en Pac-Man arriba a la boleta, que estan col·locats a diferents punts, Un cop menja la boleta té tres passos gratis, diguéssim, on te pot mossegar menjar-se un dels fantasmes. Com si es posés blau i comencés a córrer. Doncs el mateix, és la mateixa sensació. Has de pensar molt bé els passos, és abstracte perquè vas comptant i vas mirant per on te passar, i calcular que quan menja la boleta pots anar a menjar-te un fantasma i quedar amb un fantasma menys per tancar-te. i més avantatge després. Tens tres vides per intentar-ho, vas mouent el teu Pac-Man i en aquest cas no vas posant parets. Per fer-ho difícil comences amb unes parets concretes i a partir d'aquí has de moure't, ben bé com en el videojoc. Vas passant, que vols fer una altra pantalla, canvies les parets de lloc, torna a fer un jugador de Pac-Man al mig del taulell i els quatre fantasmes van organitzant per anar fent. Té la gràcia que si un fantasma veu en Pac-Man allò amb línia recta, entra en pànic de dir, ah, el veig, i es fot el turbo i després pot moure's dos passos. I llavors també en Pac-Man ho ha de tenir en compte. És molt xulo, visualment veus el taulell de fusta, components molt xulos, et ve amb un insert per guardar totes les peces, la quadrícula aquesta està molt bé, és de qualitat. Tota aquesta marca de Gigamic té una gamma de jocs abstractes que valen molt la pena i està bé això, que facin versions d'un joc... però conegut amb Pac-Man i barregin el que són videojocs de tota la vida, amb jocs de taula, per fer-ho arribar a públic, que no li entrarà un joc de taula normal, però Pac-Man potser és un forof i diu, ostres, calla, vull saber de què va aquest joc, no? Joc para nostàlgics, eh? Sí, totalment, per col·leccionistes de videojocs també és allò de dir, ostres, doncs vull saber-ne més i m'interessa, en activitats el donem a conèixer i la gent disfruta molt, perquè no ve jugant mai un joc d'aquest estil abstracte, però com que té la temàtica Pac-Man... els nanos, a les tres escoles que fem i tot, bueno, s'han enganxat i sempre me'l demanen, i és allò de, va, torna-la a portar, que juguem 4 contra 1, que està molt bé. Sac de jocs, Pau Regincós, gràcies, fins la pròxima. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. El cor de la mà. La vida d'un puny a puny de volar. És tan fàcil, res més lluny del que has escrit. Canvis, que no hagués previst, que pots anar a trobar... Els Quatre Rius, el magazín matinal ober a la ciutat. I ja passem del punt de dos quarts de dotze del matí, quan nosaltres volem tornar a mirar l'agenda. Ho hem dit al principi, hi ha moltíssimes activitats per fer i una d'elles la tenim aquesta tarda, a partir de dos quarts de vuit del vespre a l'Auditori de la Mercè, el flashmob del Flamengí. Per parlar del Flamengí, com no podia ser d'altra manera, hem de parlar amb Noemí Osorio. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia, moltes gràcies per convidar-me. Només faltaria. Escolta'm una cosa, un flashmob ja tradicional del flamengí, que si no m'equivoco el tenim avui a dos de vuit, eh? Sí, exacte, davant de l'auditori de la Mercè, abans de començar amb l'espectacle de l'Antonio Canales hi haurà una flashmob on hi participaran diverses escoles i alumnes i estudiants de flamenc que s'hagin volgut estudiar aquesta coreografia fantàstica. I allà les tindrem per veure una mica de mostra de flamenc urbano, almenys a fora, a l'exterior. En aquest cas a càrrec del Joel Vargas, si no m'equivoco. Correcte, la coreografia és d'una de les joves promeses catalanes de flamenc que tenim a Tarragona. I sí, sí, va venir a Girona, el va ensenyar la coreografia i avui la mostrarem. En aquest sentit, ja ho has dit, just abans de l'actuació que podrem tenir de l'Antonio Canales, que m'encantaria poder dir aneu a comprar les entrades, però em sembla que estem amb soldat ja. Jo crec que sí, aquest dematí quedaran dues entrades o tres, vull dir que ara mateix, no sé, ja... Imagina't. Doncs t'anava a dir, estem ja en marxa amb el Flamengi, com està anant aquesta edició d'enguany? Molt bé, la veritat és que estem tenint una acollida increïble, o conseqüent, després de tantes edicions, també del suport al públic, gent que ja és assídua, gent que ja confia en la programació, i la veritat és que aquest any la programació és excel·lent, tots els artistes que tenim, molts d'ells catalans. són figures dins del gènere, i els tindrem en un format proper, en un format íntim, i això també costa molt d'aconseguir. No és el mateix anar a veure un artista amb un auditori, amb un pavelló on ficaven 2.000 persones, que poder-los gaudir amb teatres petits, amb auditoris mitjans, amb sales, com per exemple vam fer aquest diumenge al Sunset, que tens l'artista davant teu, Això crec que és un dels secrets del festival, que la gent pot gaudir primerament del flamenc, que és un festival únic en el gènere aquí a Girona i que la gent ja comença a reconèixer el novembre com el mes de flamenc. a Girona, i segona, aquests formats tan especials i tan propers. En aquest sentit, t'anava a dir, el flash mob serveix només per donar el tret de sortir d'aquest cap de setmana, ja ho hem dit, després tenim l'actuació de l'Antonio Canales avui divendres, però és que em sembla que dissabte tenim espectacle Tablao de Carmen, també, i La Tremendita. Sí, demà estem molt contents perquè inaugurem un nou escenari, que és a la Casa de les Arts, a Vilarroja, al barri de Vilarroja. Nosaltres som un festival social que anés als barris i continuem fent moltes accions en els barris. I en aquest cas, demà, estarem a la Casa de les Arts, gràcies a la Fundació Girona Est, i gràcies també al Tablau Carmen, que s'han prestat a fer aquesta actuació amb joves talents catalans, també, surten del Tablau per arribar aquí a Girona i mostrar amb aquest format gratuït, és a dir, que hi pot anar tothom, en aquest espai tan especial el que és un espectacle de flamenc tradicional. Això ho podrem veure demà al dematí i al vespre tindrem la gran Tremendita que és potser de les artistes més trencadores del flamenc perquè ella va ser les pioneres en fusionar el flamenc amb l'electrònica, ella toca el baix, toca la guitarra, canta, va acompanyada de músics increïbles, com Juanfe Pérez a la bateria, ai, perdó, el baix, i altres músics a la bateria i teclats. En definitiva, és una proposta trasgressora i que val la pena veure-la tant per gent que hi entén el flamenc com per gent que no té cap contacte amb el flamenc, perquè al final nosaltres el que volem és trencar estereotips i aquest tipus d'espectacles són els que ho aconsegueixen. Clar, a més a més, i ja per anar, és que clar, teniu moltíssimes coses, és que el diumenge també, no?, el José Micarmona, no Solea Morente Sí, José Micarmona i Solea Morente va ser dels primers espectacles que es van esgotar a les entrades perquè és una parella molt especial, no?, ella, bueno, els cognoms Carmona i Abitxuela, no?, s'ajunten, sí, sí, s'ajunten per primera vegada Per tant, serà una ocasió única que segur que els que estarem allà ho gaudirem moltíssim. T'anava a dir, és que jo soc molt fan dels documentals i mirant una miqueta l'agenda veig aquí que tenim el Caminos, el 27 de novembre, ja a la recta final del Flamengí, que acabarà el 29. De què tracta Caminos? Doncs mira, Caminos és un espectacle de Chicuelo, que com tots sabem és un premi Goya, entre altres coses un músic increïble, un dels millors guitarristes que tenim a Catalunya i ha volgut fer una proposta molt innovadora també sense canter, sense un dels elements principals del flamenc. Llavors ell ve acompanyat de músics i una bailaora i la seva guitarra. Llavors serà un espectacle molt especial que també sembla que se'n va una mica al jazz. Tot i que per flamenc jazz tenim el Carles Benavent, que serà... l'espectacle Fusió per excel·lència d'aquesta edició, que això és divendres que ve a l'Avisbal. Vull dir que tindrem una mica de tot, no? Intentem mostrar aquest ventall des del més tradicional, vull dir, hem fet concerts i farem concerts com els de la Laura Santos i Edgar Platón, que són purament tradicionals, una guitarra i un cante, i després volem mostrar tot aquest ventall més obert, no? Més fusió, més transgressor, més... més especial, no? No sé com dir-ho. Trencador. Trencador, sí. Sí, sí, sobretot per això, perquè ja hem detectat que hi ha molt prejudici envers el flamenc, no?, i que la gent diu, a mi no m'agrada, o a mi m'agrada, però realment la gent coneix tot el que hi ha dintre del flamenc, perquè el flamenc és un art viu, és un art viu que està mutant i que està contínuament evolucionant, i val la pena, no?, posar-hi l'orella i veure cap a on va, i decidir també quin és l'estil que més t'agrada dintre del flamenc. I, a més, una altra cosa que seguiu amb el Flamengi, que m'agrada molt, i és que no només us centreu en una població, sinó que teniu programes o programació repartida per tot comarques gironines. Sí, sí, per nosaltres és molt important apropar el Flamengi a tota la província. Sí, sí, perquè pensem que hi falta aquesta accessibilitat i aquesta manca de programació. Llavors, per almenys que al mes de novembre la gent pugui disfrutar el flamenc, tant si vius a Girona com si vius a la Bisbal, com si vius a Figueres, que puguis anar seguint una mica el fil i disfrutar-ho. Doncs mira, Flamengi, que podeu trobar a la pàgina web tota la programació, totes les entrades, tot el que necessiteu. Com hem dit, avui amb el Flashmob, ja a partir de 2 de 8 davant de la Mercè, si no m'equivoco, activitats aquest cap de setmana i fins al dia 29 de novembre. Noemi Osorio, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies. Dir-vos només que us fiqueu dintre la pàgina web, que és flamengi.cat, i que allà podreu veure totes les activitats i també les nostres xarxes socials, on estareu avisats de tot el que va passar. Ja la tinc oberta. Gràcies, Noemi. A vosaltres, moltes gràcies. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat. Necessite ajuda, vull llegir-te així, vull seguir el meu propi camí. L'horitzó molt més lluny és seu, el destí és un lloc de Deus. A la nit et pensi al meu costat, tu i jo cap per avall. I és que tinc casò per dins que m'arrossega, una cosa que em fa més gran aquesta espera. Es que ya no sé qué hacer, sintiendo tu ausencia cada vez más. Me apartaron de ti con sus garras, esos escondidos tras sus máscaras, sentencias de su puño y letra, jugando con un futuro que me ha hecho caír en estas reflexivas paredes, tenerte al otro lado es lo que me sostiene. Soñando sigo libres de vuestra red. Sóc lliure i així d'ací, seguiré el meu propi camí. L'horitzó molt més prop, ja ho veus, el destí no és un lloc de gens. Recordant aquell octubre, de cops i amargures, vindran nous abrils i primaveres, i sabrem fer compte amb el cor ple. És que ja no sé què No sé qué hacer Sintiendo consciencia cada vez más Dancing in my house Cause I can't get out I can't get out Freedom for the love Un divendres més, moment de veure el Ba de Teca, moment de parlar amb Lídia Casademont. Bon dia i bona hora. Bon dia. Què ens recomanes per aquest cap de setmana? Doncs mira, us recomano la fira del pa i la xocolata de Sant Gregori, perquè per tots els amants de la xocolata, que em sembla que són molts, és una fira molt interessant que fan cada any i fa bastants anys que els fan. I, bueno, principalment us destacaria dues coses. La xocolatada que fan a dos quarts d'onze del matí i a les cinc de la tarda, que et donen un bot de xocolata amb coca, i també totes les parades que hi ha que es poden aprofitar i comprar productes de xocolata. I com sempre diem, qualsevol aliment és bo, sempre i quan es prenguin mesura, però bueno, jo crec que la Fira de Sant Gagori també és una molt bona excusa per aquell dia passar-nos una mica de la ratlla, eh? Exacte, sí, una mica per treure'ns allò que sempre menjaria amb un tall de xocolata, no? Ja sigui per esmorzar, per dinar, de postres, quan sigui, sempre bé de gust, no? Lídia Casademont, Bada Teca, moltíssimes gràcies. Merci a vosaltres. It's all last night together with your love La teva ràdio, la gironina. Festa, no sé quina hora és, però és fosfastona. És fàcil veure que no hi ets ni un paper. Ja poc importa, poso els peus a terra, vull caminar. Encara em queda temps per descobrir tot allò que m'he amagat i que no m'he volgut dir. Corren, corren pels carrers, corren, paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van. I ploren, ploren pels carrers, d'aigua senyora, aquells que ja no es veuran. Difícil descobrir qui sóc avui. Una gota em cau mentre un altre em treu la set. Plou i passava l'hora. Tumpa la bala, tumba la bala. Acabarà la meva, jo mateixa em disparava. Raig de llum, il·luminant trauma al fons. Una revolució dins meu, que s'adueixo i es transforma. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. I jo ara ja marxava cap a casa, a l'Arnau Vila també, però clar, ens n'hem recordat, dic, ostres, no podem marxar d'aquí sense parlar amb Carles Pintiado. Bon dia, bona hora. Bon dia, com estem? Has vist quines coses? Vull dir, agafem i ens plantegem d'aquesta manera, dient, vinga, va, marxem. No, no, no podem marxar sense... És que avui estem reivindicant agendes, les bones i les dolentes, perquè n'hem parlat al principi, que hi ha moltíssimes activitats i que també s'ha de saber triar. Perquè l'energia social i vital es gasten. I no cada dia és festa. I després arriba el dilluns, que no has descansat, i entres en aquell bucle i en aquella misèria de la vida moderna, que després t'enganxes els dins. O no? Perquè la gent es pensa que aquí parlem de varietats, aquí parlem de filosofia, parlem de cultura, de veritat. Entrem en detall. Carles Pintiado, entrem en detall. Parlem de cultura, parlem de gent. Va, comencem per un pla molt especial. Aviam. Perquè avui, a les 7 del vespre, s'inaugura l'exposició d'Aida Mauri. Ah, mira! I qui presenta aquesta exposició? Ara, qui presenta això? El presentador de los Quatre Rius. Ara! Home, a veure com ho pronuncieu. Seït es vai. Molt bé, sí senyor. Si em busqueu, sobretot especialment la gent a qui us dec calés, estaré allà, principalment a partir a les 7 de la tarda. I si ja l'heu escoltat prou durant el dia i no voleu tornar a l'escoltar aquest vespre, també tenim altres coses per fer a la tarda. A veure quines coses a fer, no? Mira, ara, aquestes li interessen a l'Arnau Vila, la primera no gaire. La primera és una jam session a la plaça de l'Assumpció, al barri de Sant Narcís. Tindran, com fan sovint, aquesta banda de música per a tothom qui vulgui pujar a cantar o participar en algun instrument obert per a tothom. També hi haurà foodtruck a partir de les 8 del vespre. I tornem a la terrassa del Corte Inglés de Girona, perquè hi havia un concert molt esperat, que l'últim cop que el van fer allà ho va petar molt, quan ho fan altres terrasses de Girona ho peta molt, i és que torna en Toni Caiena amb la seva rumba a les 7 de la tarda, una terrassa perfecta, amb estufetes per no passar fred, si algun té. i us recomanem que hi aneu amb una mica d'antelació de temps perquè és gratis però hi ha lloc limitat i per tant abans de les 7 intenteu estar allà per gaudir del concert amb una bona taula i una bona beguda i el que vulgueu prendre allà Demà dissabte podem començar el matí amb una nova visita guiada del Gironès que demà toca Caçada a la Selva a partir de les 11 del matí I a la tarda tenim un parell d'activitats a la zona de Fontajau. La primera serà el correfoc infantil, que organitza la colla infantil dels diables de l'esplai de Bellvitge. Això serà a les 5 de la tarda, davant del pavelló de Fontajau. I a més a més, durant tot el dia, l'Associació Juvenil Salsa Jove estarà recollint joguines posades per fer donacions. i a més a més, també a les 5 de la tarda al Parc de la Guingueta de Fontajau hi ha una ballada de l'Indy Hop amb el grup Hopstrio per tant, tot això demà a la tarda a més a més, si volem una mica de cultura, quedem una mica de teatre al canal, al centre de creació d'arts escèniques, arriba l'obra de teatre Gola, que és la nova creació d'Oriol Pla i Pau Matas després de l'èxit de Travi en el marc de la temporada alta hi haurà dues interpretacions, una a dos quarts de 5 de la tarda i una a les 8 del vespre. Doncs mira i a més tenim encara alguna coseta més per dissabte sí, demà a la nit des de les 10 de la nit fins ben entrada la matinada a la sala del cel han muntat una festa molt especial que es diu Dance for València amb música electrònica molts de DJs que recaptaran tots els beneficis per la Fundació Horta Sud Arnau, tu coneixes clar, és que això defineix molt a una persona no tinc aquí el sumari no m'ho demaneu perquè no el tinc el sumari però podem anar-hi segurament la pregunta que et faré ara defineix molt una persona tu coneixes la sala del cel Arnau Vila? home sí mítica allà al costat del pedret tu ho replantejo tu has estat a la sala del cel Arnau Vila? uns quants cops això defineix molt una persona i el petxar també home no t'enfis de qui no hagi trepitjat la sala del cel alguna vegada les bones èpoques també m'empastis Ostres, si en Buenri, que si en Sisu, clar, és que... Tots aquests els tenim a la Casa Gran. Putrum, putrum del bo. Sí, senyor. Va, saltem a diumenge per qui no vagi a la Sala del Cel, perquè normalment quan entres a la Sala del Cel el diumenge no és que puguis fer gaire cosa, però bueno. I aquest pla en concret no crec que el puguem fer perquè és la cursa de muntanya de Girona que tindrà tres recorreguts. Però sí, eh, perquè de fet d'aquí vas endullat i de fet d'aquí a veure com va. En fi, sí, sí, tirem, tirem perquè estem entrant en terreny pantanós. Tres recorreguts, express, treli, transgabarres, i el punt d'arribada serà la plaça Sant Domènec. Alguna anècdota? No, no, no, tira, tira. Què dius? A més a més, va, seguim. A més a més, el diumenge a la tarda, dos quarts de set, l'Espai Mas Marroc acull el concert Onco Gospel, que l'organitza Onco Lliga Girona. Vam passar per aquí, sí, sí. Doncs ja sabeu que serà un concert molt especial per recaptar fons per la lluita contra el càncer. Amb l'Ernest Prana, també, si m'ho equivoco. Sí, sí, amb la participació del compositor Ernest Prana. Molt bon pla, les entrades només costen 15 euros amb el donatiu a l'oncolliga. Per tant, molt bon pla pel diumenge. I si ens anem a fixar en tot allò que podem fer durant tot el cap de setmana, primer de tot tenim l'Encent Montilivi, que va començar ahir, tant avui com demà, com demà passat. La facultat de Montilivi de la UDG munten aquesta exposició oberta, Encent Montilivi, una exposició que comptarà amb set instal·lacions interactives, amb espectacles audiovisuals i on el protagonista és la llum, enmig de la nit, tot de muntatges lumínics molt xulos. No l'he vist encara el d'aquest any, ja aniré avui, però els altres anys eren molt guai. I a més a més, tant avui com demà, com demà passat, a dos quarts de set i a les set, si aneu al punt de trobada de l'aparcament de l'edifici P2, hi haurà visites guiades. Per tant, algú us acompanyarà i us explicarà tot el que aneu veient en aquestes set exposicions. Molt bé, per molt dels Jardins Gala... Com cada cap de setmana, al migdia podem aprofitar per anar cap als Jardins Gala... I a més a més, a la Fira de Girona tenen muntat aquest cap de setmana el Dinosaures Tour, que és una exposició de dinosaures a mida real i que també podeu aprofitar per anar-hi fins diumenge. I encara no hem marxat, eh? Però torna a pujar nou. No desisto, no desisto. Jo crec que... O sigui, no sé què passa, Carles Pintiado, que quan toca marxar amb tu, com que marxem de cap de setmana, sempre ens posem filosòfics, ens posem cançons amb grans èxit. Abans parlàvem de dinosaures, doncs mira... L'Ornella, eh? Un altre dinosaure, sí. L'Ornella vindria a ser el que seria la Pantoja d'aquí, allà a Itàlia. Però al temps del Paleolític, eh? Però, escolta, és que hauríem de viure en una altra època. És que tu i jo som d'una altra època. Més del Neolític, amb els Neanderthals. No tant. Aquesta és la cançó que et deia al principi, l'Apuntamento de l'Orneva. Sí, sí. Doncs la deixem així i marxem? Amb això marxem, perquè no vull privar la gent que pugui escoltar això per encarar el cap de setmana. Bon cap de setmana a tothom. Bon cap de setmana. Dilluns. Se tu no la vivi, non esista, non esista, non esista. Luce, macchine, vetrine, strade, tutto quanto si confonde nell'amore. La mia ombra si è stancata di seguirmi, il giorno muore lentamente. Non mi resta che tornare a casa mia, alla mia triste vita. Questa vita che volevo dare a te, l'ha spicciolata tra le dita. Bona nit. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. La Ràdio de Girona. Recordo quan no ens calien ni l'ahir ni el demà i l'avui ens reclamava cada instant. Quan per primer cop vam poder triar érem només que d'ells tastant la llibertat érem només que d'ells que s'han somnis amb les mans i dic no hi tornaria mai. Pots te m'enteixo, cert que hi ha cops que se'm fa estrany seguir el que sento però sé que en mi encara hi batec aquell que dissimulava que semblés casualitat.