
Girona: memòria i futur, educació i viatges
Parlem amb qui fou arxiver municipal de la seva tasca com a cronista de la ciutat, el seu primer any i una Girona pretèrita
Anna Juliá ens parla sobre la tornada a l'escola, el procés d'adaptació i alguns consells pràctics per mantenir els hàbits dels més petits durant tot l'any
Parlem amb Martina Altadill de Pou Travel sobre la consciència col·lectiva que està agafant protagonisme en el món dels viatges. Cada vegada més persones s'interessen per propostes sostenibles i que s'allunyen de la massificació que ha predominat fins ara
Visió general
Episodi polièdric amb tres eixos principals:
- Girona i el seu passat-present amb el cronista oficial Joan Boades: funcions del cronista, balanç anual, reptes de patrimoni, preservació digital i el llegat de 21 segles d’història.
- Educació i adaptació escolar amb Anna Julià: rutines, coherència familiar-escola, confiança en els docents i estratègies pràctiques per una tornada serena.
- Viatges post‑pandèmia amb Martina Altadill (Pou Travel): del turisme de masses a les experiències a mida, tendència a viatjar en temporada baixa i consells pràctics.
"Som perquè els altres han estat" — una idea clau per entendre el valor del patrimoni i la continuïtat.
1) Girona: del passat que explica el present
El paper del cronista a una ciutat amb ecosistema cultural potent
- A Girona, el/la cronista oficial no competeix: suma, coordina i fa d’intermediari entre famílies, patrimoni i ciutat.
- Feines clau: conferències, presentacions, textos, memòries i connexió amb l’alcaldia. Figura honorífica, no retribuïda, amb mirada transversal.
Balanç anual davant del plenari
- Novetat: el cronista llegeix la memòria anual al plenari (primer quadrimestre).
- Dades rellevants: 1,75 M€ als arxius municipals (més de 0,5 M€ en accions directes de promoció documental).
- Reptes destacats a la memòria:
- Visibilitzar l’arqueologia urbana més enllà de titulars negatius. - Sales de reserva i magatzems: calen espais moderns i adequats.
Preservació digital i IA aplicada
- El pas de paper a dades digitals exigeix un model robust de preservació digital a 25, 50 i 100 anys vista.
- Projecte clau: amb Transcriptorium (UV), HTR d’actes manuscrites (1850‑1950), unes 40-50 mil pàgines, pressupost d’uns 60.000 €.
- Objectiu: transcripció automàtica per recerca i accés ciutadà.
Girona, 21 segles de trama urbana viva
- Fundació: 76 aC (fa 2.100 anys). Eix romà visible al carrer de la Força (via Augusta) i el cardo maximus.
- Continuïtats: del poblat ibèric de Querunda (Sant Julià de Ramis) a Gerunda romana; la catedral sobre el temple romà — més de 2.000 anys de culte al mateix turó.
Mirada al present: optimisme realista
- "Qualsevol temps passat va ser millor" és fals per a la majoria: cal optimisme crític.
- Girona cultural: bons equips humans, però manca de pressupost i equipaments contemporanis.
- Prioritats: arxiu històric provincial, modernització d’equipaments (exemple de qualitat: Biblioteca Carles Rahola), accessibilitat i serveis pensats per a l’usuari, no només per a contenir-hi fons.
2) Educació: una adaptació que es prepara a casa
Adaptació positiva i sense dramatismes
- Els infants estan naturalment preparats per adaptar-se; sovint els adults sobredimensionem el procés.
- Evitar extrems: ni "ja t’espavilaran" ni prometre una "experiència ultra". Cal realisme serè.
Claus per a una tornada fluïda
- Rutines i coherència: horaris regulars, responsabilitats, continuïtat entre casa i escola.
- Confiança en mestres i projecte pedagògic: defugir opinòlegs; cercar fonts fiables i canalitzar dubtes via el centre.
- Pantalles: de 0 a 6 anys, 0 pantalles; prioritzar conversa a taula i presència dels adults sense mòbils.
Estratègies pràctiques (a l’abast de tothom)
- Preparar motxilles i bosses (amb supervisió 4‑5 anys; autònomament des dels 6‑7).
- A l’estiu i caps de setmana: lectura, diari o àlbum de viatges (dibuix, text, presentació digital), jocs de taula i tasques domèstiques.
- Acceptar "petits obstacles" (conflictes, errors, frustracions) com a capítols necessaris del creixement.
"No els hi hem de treure capítols a la vida."
3) Viatges: menys masses, més sentit
Del turisme de masses a l’experiència autèntica
- Exemples d’overtourism: Fontana di Trevi, comunitats Massa (Kenya), Mujeres Jirafa (Tailàndia).
- Tendència clara post‑pandèmia: viatges a mida, personalització i autenticitat; la gent prefereix menys viatges però millors.
Temporades i pressupost
- Desestacionalització: creix viatjar a setembre‑novembre i primavera; auge fora d’Europa en tardor.
- El segment "honeymooners" s’eixampla a famílies i jubilats; creix el luxe experiencial i l’assistència personalitzada.
Consells ràpids
- Cap d’any a Nova York: experiència potent però cara i massificada; reservar amb temps i contemplar el clima.
- Vincles futurs: la convidada tornarà per parlar de escapades, honeymooners i redefinir el viatge motxiller.
Apunts inicials i to del programa
- Editorial: ressaca d’una Diada diferent i inici de curs.
- Xerrada lleugera: records de Barcelona (Pedrera, Casa Batlló, Arc de Triomf), ganes de Madeira i amor per Itàlia.

