Girona: memòria i futur, educació i viatges

Visió general

Episodi polièdric amb tres eixos principals:

• Girona i el seu passat-present amb el cronista oficial Joan Boades: funcions del cronista, balanç anual, reptes de patrimoni, preservació digital i el llegat de 21 segles d’història.
• Educació i adaptació escolar amb Anna Julià: rutines, coherència familiar-escola, confiança en els docents i estratègies pràctiques per una tornada serena.
• Viatges post‑pandèmia amb Martina Altadill (Pou Travel): del turisme de masses a les experiències a mida, tendència a viatjar en temporada baixa i consells pràctics.

"Som perquè els altres han estat" — una idea clau per entendre el valor del patrimoni i la continuïtat.

1) Girona: del passat que explica el present

El paper del cronista a una ciutat amb ecosistema cultural potent

• A Girona, el/la cronista oficial no competeix: suma, coordina i fa d’intermediari entre famílies, patrimoni i ciutat.
• Feines clau: conferències, presentacions, textos, memòries i connexió amb l’alcaldia. Figura honorífica, no retribuïda, amb mirada transversal.

Balanç anual davant del plenari

• Novetat: el cronista llegeix la memòria anual al plenari (primer quadrimestre).
• Dades rellevants: 1,75 M€ als arxius municipals (més de 0,5 M€ en accions directes de promoció documental).
• Reptes destacats a la memòria:

- Visibilitzar l’arqueologia urbana més enllà de titulars negatius. - Sales de reserva i magatzems: calen espais moderns i adequats.

Preservació digital i IA aplicada

• El pas de paper a dades digitals exigeix un model robust de preservació digital a 25, 50 i 100 anys vista.
• Projecte clau: amb Transcriptorium (UV), HTR d’actes manuscrites (1850‑1950), unes 40-50 mil pàgines, pressupost d’uns 60.000 €.
• Objectiu: transcripció automàtica per recerca i accés ciutadà.

Girona, 21 segles de trama urbana viva

• Fundació: 76 aC (fa 2.100 anys). Eix romà visible al carrer de la Força (via Augusta) i el cardo maximus.
• Continuïtats: del poblat ibèric de Querunda (Sant Julià de Ramis) a Gerunda romana; la catedral sobre el temple romà — més de 2.000 anys de culte al mateix turó.

Mirada al present: optimisme realista

• "Qualsevol temps passat va ser millor" és fals per a la majoria: cal optimisme crític.
• Girona cultural: bons equips humans, però manca de pressupost i equipaments contemporanis.
• Prioritats: arxiu històric provincial, modernització d’equipaments (exemple de qualitat: Biblioteca Carles Rahola), accessibilitat i serveis pensats per a l’usuari, no només per a contenir-hi fons.

2) Educació: una adaptació que es prepara a casa

Adaptació positiva i sense dramatismes

• Els infants estan naturalment preparats per adaptar-se; sovint els adults sobredimensionem el procés.
• Evitar extrems: ni "ja t’espavilaran" ni prometre una "experiència ultra". Cal realisme serè.

Claus per a una tornada fluïda

• Rutines i coherència: horaris regulars, responsabilitats, continuïtat entre casa i escola.
• Confiança en mestres i projecte pedagògic: defugir opinòlegs; cercar fonts fiables i canalitzar dubtes via el centre.
• Pantalles: de 0 a 6 anys, 0 pantalles; prioritzar conversa a taula i presència dels adults sense mòbils.

Estratègies pràctiques (a l’abast de tothom)

• Preparar motxilles i bosses (amb supervisió 4‑5 anys; autònomament des dels 6‑7).
• A l’estiu i caps de setmana: lectura, diari o àlbum de viatges (dibuix, text, presentació digital), jocs de taula i tasques domèstiques.
• Acceptar "petits obstacles" (conflictes, errors, frustracions) com a capítols necessaris del creixement.

"No els hi hem de treure capítols a la vida."

3) Viatges: menys masses, més sentit

Del turisme de masses a l’experiència autèntica

• Exemples d’overtourism: Fontana di Trevi, comunitats Massa (Kenya), Mujeres Jirafa (Tailàndia).
• Tendència clara post‑pandèmia: viatges a mida, personalització i autenticitat; la gent prefereix menys viatges però millors.

Temporades i pressupost

• Desestacionalització: creix viatjar a setembre‑novembre i primavera; auge fora d’Europa en tardor.
• El segment "honeymooners" s’eixampla a famílies i jubilats; creix el luxe experiencial i l’assistència personalitzada.

Consells ràpids

• Cap d’any a Nova York: experiència potent però cara i massificada; reservar amb temps i contemplar el clima.
• Vincles futurs: la convidada tornarà per parlar de escapades, honeymooners i redefinir el viatge motxiller.

Apunts inicials i to del programa

• Editorial: ressaca d’una Diada diferent i inici de curs.
• Xerrada lleugera: records de Barcelona (Pedrera, Casa Batlló, Arc de Triomf), ganes de Madeira i amor per Itàlia.