Girona i la neteja; Blaumut presenta “Abisma”; i salut pública sobre l’alcohol amb el Dr. Sirvent

Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius. dimarts 25 de febrer de 2025. A vegades tornar vol dir no acabar d'encaixar del tot. I és que com ha canviat Girona, la Girona que vaig conèixer per primera vegada fins a la que tenim avui dia. I és que l'alcalde també reconeix que continuaran les modificacions en el contracte de neteja. Les escombraries i la porqueria han agafat protagonisme en el dia a dia dels gironins i gironines. I també en els temes de conversa. Veurem què passa quan encara no s'ha implementat tampoc el sistema a tota la ciutat. El que sí que és cert és que les coses canvien, les ciutats també i resulta complicat a vegades saber ben bé on som. Girona és Girona i seguirà sent aquella petita ciutat que creix. Últimament plena de porqueria o això diuen. I com no podia ser d'altra manera, geni figura de la ràdio gironina també del Pla de l'Estany, el monstre de banyoles, Arnau Vilabond i Bonora. Ui, aquí ja comencem a repetir fascicles, eh? Com estàs? Bé, home de dimarts, avançant aquesta setmana a poc a poc, encara costa perquè és un dia que no som ni dimecres encara... No, el pitjor dia de la setmana, sempre t'ho he dit, és el dimecres. No sé per què, però aquell dia que enganxa allà al mig és el dia més tranquil de la setmana fins que es descontrola tot a mig matí. Exacte, exacte. Això no m'ho trauràs pas al cap, ja t'ho asseguro. El dimarts, mira, també fa com demà el passar, però vaja, passar-lo bé si ves, no, eh? Sí, i passat per aigua, perquè també m'han dit que plou aquesta tarda, o sigui que ja ho veurem, ens posarem nostàlgics, melancòlics. Avui, a temps de música, passarà per aquí Blaumut, que podem parlar amb ells en una estona, i també el doctor Josep Maria Sirvent. que ens vindrà a donar la seva particular masterclass sobre salut, benestar, sobre com podem estar millor. Sí, a veure si ens alegra una mica el dia. Sí home, sí, a més, ell va predicant amb l'exemple. Una persona feliç és molt agraïda. Molt bon fer. Exacte, completament. Escolta'm una cosa, què et sembla si comencem amb abisme? Doncs hi posem. Vinga va. No suporto els dies passatges, les engrunes que s'atclaven les meitats de res. No ho sé, tampoc pensar les coses ni jurar-me que mai més. Abisma és el nom del sisè àlbum de Blaumut. No sé si en gaire vertigen o no, que ens ho expliquin ells per presentar-nos aquest sisè fill abans de fer carretera per tot Catalunya, també passar per Madrid o el festival recòndit a Sant Mer, Vinodamuls, un d'aquells llocs que coneixes si ja saps on és. Bon dia i bona hora, Xavier de la Iglesia, Basil Lambrinof, Oriol Aymat. Molt bon dia. Hola bon dia. Algun dia aconseguiré que vingueu aquí a l'estudi de Girona? Ho farem, ho farem. Entenc que ara esteu molt ocupats també preparant el directe, al final vau treure disc i ara entenc que ve un 2025 ple de bolos. Doncs sí, per sort sí, estem contents que així siguis, se'ns ha omplert la agenda i nosaltres moltes ganes de presentar aquest nou abisme, moltes ganes de fer els nous directes i d'actuar-lo. En aquest sentit, avís-me, ho dic, vaja, no sé si encara amb un sisè disc teniu gaire vertigen. Home, sempre n'hi ha de vertigen. Al final és allò que si no tens les papallones a l'estómac abans de sortir a l'escenari malament anem, no? Doncs amb els discos passa una mica el mateix. Sempre que deus un disc, doncs, bueno, una mica de vertigen, sempre tens just aquella... És por, per dir-ho d'alguna manera, que tot vagi bé, que tot funcioni, que tot estigui allà. Amb els directes passa exactament el mateix. Doncs sempre n'hi ha de vertigen i és bo que n'hi hagi. I tant, i que duri. I que duri. En aquest sentit, de moment quin és el feedback de la gent que us hagi pogut escoltar? És positiu tant en els comentaris com quan va sortir l'any passat el disc. Hi ha aquests primers concerts que hem començat ja fa dos dies, per exemple amb l'Actuari de Mar, que va ser un concert així molt maco i la gent molt feliç. I nosaltres necessitem realment rebre el feedback perquè al final quan estàs a dins, i treballes tot tan amb lupa, doncs a vegades és fàcil perdre una mica la sensació real. Però quan em succeeix el concert, quan veus vibrar el públic i després pots parlar amb els companys i tal, doncs és positiu. Estem contents i lo bo és que ara tenim tot l'any per endavant per encara experimentar-ho més, amb diferents espais, diferents sales, diferents indrets, que això també sempre porta algo diferent a cada concert. No és repetir vint vegades el mateix concert, sinó que realment, algo diferent succeeix a cada lloc que hi anem. Anem per parts. De què ens hi parleu, en aquest disc? Doncs el disc, el fil conductor, és aquest abisme. Però l'abisme, vist en positiu, és allò de sortir de la zona de confort per veure que hi ha més enllà. Suposo que sembla un punt a la vida que d'alguna manera tu preguntes això, no sé si per edat o per situació, però et preguntes on ets. I d'això parla el disc, d'enfrontar-te a tu mateix, a les pors, a canviar coses i a pensar que un abisme no té per què ser una cosa negativa, profunda i fosca, sinó que pot ser una cosa plena de llum, no? I que si fas una passa endavant, doncs sovint creixes tu com a persona. D'això va. Ho acabes de dir, això potser t'ho dóna la data. Segurament, segurament. Ja no som uns crius. No anava dels abismes, oi? Això es nota. Exacte. Era d'un turista, no? Exacte. Al final, una sonoritat bastant en la vostra línia. Això sí que és veritat. No sé si heu canviat alguna cosa en aquest sentit. En principi no, és la base, sabentment és la veu del Xavi, en quantes sonoritats hi parlem, la veu del Xavi, els instruments de cordes, veurem el que ens caracteritza, i això sempre, sovint la gent ens ho diu, que ostres, es reconeix aquest so de blaomut, que nosaltres també alhora no és un so que busquem, sinó que fem el que som i el que sentim, i ens el sort així, no és que sigui algo buscat, sinó que jo crec que si un és autèntic acaba sonant a un mateix i jo crec que és el que ens està passant amb tot el cada dia que fem. De fet és el millor que et poden dir que sones a tu mateix. És un bon afelac. Només que de fet jo sempre ho he pensat, per mi sou dels grups més coherents en aquest sentit. Moltes gràcies. Al final és un tema d'essència, de seguir fent el que sempre ens ho hem plantejat així, de fer el que volíem en cada moment i no guiar-nos per modes, no guiar-nos pel productor de moda, no guiar-nos per la col·laboració de moda, sinó que què ens ve de gust fer? Doncs això, cap aquí. I suposo que al final una cosa que pensem i que és xula és mirar enrere i no avergonyir-te de res del que has fet ni que res et grinyoli. Ser coherent amb tu mateix i dir doncs mira, fins aquí la carrera que hem fet, doncs fantàstica, endavant, seguim. T'ho dic també perquè a vegades sembleu autònoms, cadascun de vosaltres, homes d'orquestra, o sigui, una orquestra feta per homes d'orquestra. M'encantaria veure aquest procés creatiu que, o sigui, jo no me'l puc imaginar, no sé si seria una taula d'un bar, però a l'hora de combinar tots aquests elements, deu ser, vaja, ja ho has dit bé, els abismes a vegades poden ser bons, però jo entenc que els caos també. Sí, i de tot en neixen coses. Els companys també, també, que dic la seva, però tant d'avismes bons com d'artígens, doncs, i neixen coses bones, no? Al final és la vida d'allà on estàs i descobrir coses noves. Crec que és un dels avantatges d'haver fet ja 6 treballs, és això que hem experimentat amb moltes metodologies de treball, amb moltes maneres de gravar, de produir, hem treballat amb diferents productors, músics també que a vegades que hem col·laborat i tot això al final ens ha anat enriquint i vas perdent sovint la por als processos i ara per a nosaltres és una cosa molt natural i fàcil gravar, mesclar i sobretot també un desenvolupa la seva oïda i la seva ment cada vegada més en aquest sentit. Sobre el primer treball era d'una manera i aquest últim s'ha fet d'una altra manera però la ciència jo crec que és la mateixa. L'Oriol, per exemple, recordo el primer disc, els arrenjaments que es feia de les cordes, que n'havia fet però era relativament nou per tu, no fer tot això, i ara ja és algun no rutinari però que ja... No, en absolut, hi passo moltes hores però cada cop... acotem més i entenem més algun concepte que volem tots. I de fet d'un abisme gairebé apocalíptic que vam viure tots el 2020 en pandèmia, ens vam atreure algo lluminós com a aprendre a treballar tots des de casa. I això estem fent últimament també gravant i masclant i fent tot el procés creatiu també, i aleshores en gastant tanta energia i temps i diners com no. I és una cosa que ens n'hem aprofitat molt. A Blaumut també li costa quadrar hàgines? Uf! És el pitjor. Al final tots fem coses i tots estem en aquest projecte i estem amb mil projectes i mil històries. I bueno, clar, evidentment costa. Blomut és una part molt important de tots nosaltres. Però bueno, sempre tenim els nostres moments de... Ostres, jo aquest dia puc, jo aquest dia no puc... Però sempre arribem a un punt de trobada. En un siset, quin és el gran repte que us hi heu trobat més enllà de l'agenda? El gran repte jo crec que és intentar arribar com més territoris puguem, com més uïdes puguem i que la gent vagi descobrint el que hi ha darrere Blaumut. I penso que en aquest disc, pel feedback que ens està arribant, està passant. Penso que hi ha gent que fins ara, doncs Blaumut, havien escoltat el Pan Boli, s'havien escoltat Bicicleta, havien escoltat el primer arbre. Però la sensació que hi ha és que hi ha gent que s'està interessant en què hi ha darrere aquest projecte, en aquest disc. I això és que estàs arribant a més gent i és que més gent s'està interessant pel que fas. I és xulo. En aquest sentit, per veure una miqueta clar, la conversió del disc cap al direct entenc que és una feina que ja teniu, que tot i així sempre s'acaba afinant sobre la marxa, com aquell qui diu, i més amb figures tan polivalents, versàtils, com li vulguis dir, com vosaltres, perquè toqueu diverses tecles a la vegada. Sí, posant al directe el que hem fet en un disc, vols dir, no? Correcte, és a dir, és la conversió cap a la performance. Sí, sí, bueno, això ens ho hem trobat des dels inicis, no? En el qual, clar, quan graves el disc, que és molt germinent, afegint capes de veus, de cordes, de síntesi, etcètera, que no hi ha... De fet, no ens limitem, mana realment el resultat final i volem que ens agradi que soni, si cal que soni una orquestra sinfònica darrere, ja ens ho fem fer perquè hi pugui ser, però bé, en els directes hem d'adaptar-ho. I a vegades, inclús mira, ara mateix tenim dos formats diferents pels concerts, tenim un format més potent amb tota la instrumentació que som capaços de tocar. També tenim un format que li diem potser més íntim, en el qual anem així sense efectes, només crescó el seu instrument amb uns taburets. I alhora, el públic, el que ens ha sorprès molt positivament, és que també valoren aquesta cosa, una cosa que simplement podria semblar menor o més petita, té una sèrie de característiques d'autenticitat que també és una atracció. O sigui que al final fem els directes i l'essència crec que sempre hi és. I la gràcia és que, si vols, tens la sonoritat del disc, tens la sonoritat del directe gran, tens la sonoritat del directe íntim, inclús hem fet alguna promo que, per exemple, amb el Xavi fa uns mesos vam anar ell, jo i el Toni Pagès, el bateria, que eren els que podíem en una llibreria, vam fer un format molt pelat i les cançons continuen funcionant i el públic continua a connectar. O sigui que hi ha algo que trascendeix, finalment, aquesta part, però que alhora necessita de les cinc ànimes que formen part. O sigui que jo trobo molt màgic que no sigui literalment el mateix el que sona en un disc que el que trobes en un concert a nivell sonor. Clar, jo estava repassant els bolos que teniu ara programats i n'hi ha hagut en un que m'he enfadat bastant, que és amb el de Madrid, perquè he viscut dos anys a Madrid i no heu passat per allà. I últimament, ho estic veient molt, primer de tot hem de deixar clar que Madrid està ple de catalans. Xuta és una pedra i n'apareixen 53. Llavors jo entenc que al final també és una miqueta com portar-los el que s'han deixat a casa. Sí, d'una manera sí, però el que ens ha sorprès l'últim cop que vam estar a Madrid ja fa uns quants anys, deu ser set anys, si no m'equivoco companys, una cosa així. I el que ens va sorprendre més, que esperàvem trobar molts catalans allà, i el que ens va sorprendre és trobar gent que venia de Sevilla, que venia de... Sí, gent que en aquest moment els hi quedava més a prop i van aprofitar per viatjar a Madrid per anar al concert. I ells mateixos deien que l'idioma no és una barrera per a nosaltres. No és cap problema. Al final hi ha més política aquí darrere que una altra cosa. La música al final està part de tot això. I és important que així sigui. Amb la qual cosa tant de bo vinguin tots els catalans de Madrid, però també tota la gent no catalano parlant de Madrid i del voltant estan convidadíssims. A més a més, ara, si no m'equivoco, el mes de març, el que dèiem amb el festival Recondit, aneu a Sant Mere, a Vila de Muls, com he dit al principi, un d'aquests llocs que coneixes si ja saps on és. Si no és una mica el nostre cas. No, no te'l sacam encara. Entenc que també, i amb el que deia abans, el vacil, també és buscar aquell format íntim en un escenari on, vaja, seria molt complicat veure-us a vosaltres. Mira, aquest format el vam estrenar amb la gira als 10 anys i ens ho vam passar tan bé fent-lo perquè és una manera de format com si estiguéssim al local de saig. Una mica de reminiscència del que... de quan vam començar amb els instruments acústics i... I és realment el que comentàvem Bacil abans, que la gent ho rep superbé. Suposo que també hi ha una energia a l'escenari que es transmet. Gaudir molt amb el format gran, perquè és potent, té molta força, però aquest acústic té una essència molt més delicada i molt més... molt més de tu a tu que és important conservar-la. I oferir un espectacle amb aquestes característiques també trobem que és molt atractiu pel públic. Al final, en aquests acústics, estem més com a casa. El format et convida com a posar els peus damunt de la taula, saps? I això també crea que hem de lligar entre nosaltres i públic i crec que es crea un caliu que no existeix en general als grans escenaris. I val la pena fer-li un tast, també. Sempre he pensat que tot artista deixa una part seva en cada obra que publica o no publica. En el vostre cas, a títol personal, què creieu que hi heu deixat en aquest disc? Sempre expliquem una cosa que és curiosa. Per nosaltres, quan publiquem un disc, per la gent, quan surt un disc, és el començament d'alguna cosa. Comença la gira, comença a escoltar les cançons noves, i per nosaltres, d'alguna manera, tanquem una etapa. Perquè tot allò que has anat sumant durant la creació, durant tots aquells dos anys o el temps que hagi estat, ho aboques allà i ho poses allà. I allà són pensaments, són vivències, són experiències, errors... Tot allò ho deixes en aquell disc. D'alguna manera, li fas un llaç i cap endavant, no? I ha preparat coses noves. D'alguna manera, vivim els discos una miqueta així. Sí, també en la part tècnica, anem evolucionant d'una manera a l'hora de produir-ho i a l'hora de gravar. En el cas de les cordes, Oriol i jo ens vam dedicar, hi ha moltes capes dins de la sonoritat de les cordes. a gravar molt, a editar, a polir, a provar. Aquesta part també ha de créixer des del punt de vista tècnic, que al final ha d'estar enfocat a la part musical, si la tècnica per si mateixa no té un sentit fet. I aquest procés de treballar d'una manera tan... detallada i que al final doni un resultat global que hi sumi. És un procés molt interessant que, per exemple, amb el primer disc no va ser el cas, no? Com a contrast, en el primer disc vam gravar casco Luceu allà amb relativament poc temps i ja estava aquí el producte. I no serà això pitjor, però ara, en fet de tenir aquestes eines i de poder dedicar a casa moltes hores a gravar, a editar, a polir i tal. Jo crec que en aquest disc, en aquesta part, hi hem abocat moltes hores i molts esforços. Potser conscientment no el percep el públic, però jo crec que dins, quan està tot junt, d'alguna manera hi treballa a nivell subliminal, creant alguna cosa diferent. Jo volia afegir que a cada disc inconscientment el prenem un caminet una mica diferent de l'anterior i com que hi passem tantes setmanes i mesos, al final arribes a un lloc com... és diferent tant a nivell de lletres i textos per part del Xavi com a nivell instrumental o d'harmonitzacions em prens com un viatge nou i això és el que fa que al final el conjunt té un color diferent dels altres i arribar-hi i veure-ho amb perspectiva ens dona també aquest calma i aquest orgull de presentar-lo, aquestes ganes de portar-lo a escena i crec que d'això el que acabem comunicant després els concerts. Una imatge amb més que mil paraules, però com que estem en ràdio, si em permeteu, una cançó a vegades val més que mil paraules, encara que no les porti totes, marxem escoltant-vos a vosaltres, Xavi, Bacil, Oriol, moltíssimes gràcies per aquesta estona, i que vagi superbé aquest 2025 d'Avisma. Gràcies. els pernes foreres i es fa com les persones. Hi ha turistes i ell espera que la nit sigui més boc bona. I passa el temps. Ja veu la lluna blanca amb un remet d'estrelles que s'estiren una onada fins que li arriba a tocar els peus. Ja de nit es treu la roba, la camisa de palmeres, i tant o com una aurora, Marendins fa braça i neda. Sempre molt millor si és Marendins, una blanca i el seu remet d'estrella s'estira en una onada i surt com surten els vells. I pensa coses que no són prou importants I des d'aquí la riva sembla molt més estrany, a la que a punt de llums de cas ha sigut un fart. És tot qüestió de temps. Se'n va la lluna blanca, i el seu remet d'estrelles. Veig tu és el concepte, Som aquí per prendre mal, som de lletra grossa. Masteguem la poesia i fem un glop de prosa amb el que tu jo hem estat, amb el que tu jo hem signat. Si les conques d'aquests ulls parlessin ja dirien blanc. Si el madés, si em saps, faria curt. Penso en carrers poc esfaltats, entre camins, masos i prats. Viure en dilluns és una opció, un cafè amb gel, i és mitja vida. Deurem plorar en vertical, creure per fi en un signa vital. Mireu segon pel retrovisor, tot queda lluny, tinc miopia. Rellejint el manual, no he trobat res d'especial, res que no sabéssim, res que en recordés un sangrial. Deu ser cosa del progrés, deu ser cosa del meu cap, d'un impuls irrefrenable de fugir d'aquest combat. Si el voléssim se'ns veuria el truc. Penso en carrers poques faltats, entre camins masos i prats. Viure en dilluns és una opció, un cap en germ i es mitja vida. Veure florir en vertical, creure per fi en un signe vital. Mira un segon el retrovisor, tot queda lluny. Tinc niopia. Se'n parenxen les formes i els colors a més distància de la taula. Penso en carrers poques faltats, entre camins, masos i prats. Viure en dilluns és una opció, un cafè amb gel i es mitja vida. Veure florir tan vertical, creure per fi un signe vital. Mireu segon món retrovisor, tot queda lluny. Amater, amateur, amateur, ets un amateur Amater, amateur, amateur, ets un amateur Amater, amateur, amateur, ets un amateur Amater, amateur, amateur, a l'esquena ets un amateur carrego el foc del veïn Tant certa la primera, les cares de la sort, la incertesa, aquells intents que m'he callat tot el que no sóc. Ser un brillant interpreu de cada situació. La traçada me urdo i aplaudeu. L'actualitat en 180 segons, que d'hora en punt arriba a l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM, la Gironina. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Perquè has vingut Vellosa a les roses Mireu la noia que us guanya l'esclat, vella i pobilla I és bruna de rostre el que has vist perquè has vingut. De tant que és jove, en amor al seu pas, Quina veu s'enamora perquè has vingut? El cas bingut, el cas bingut. Tota monestat i tot sistema prou. Tot s'estema propi, que el canta més fort. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. I avui toca parlar de salut, com hem dit al principi del programa, i sempre amb alegria i amb il·lusió, doctor Josep Maria Sirvent. Bon dia i bona hora. Què tal? Bon dia. Com estàs? Com ha anat aquest mes? Molt bé, molt bé. Bé? Sí, sí, sí. T'he vist en alguns bolos. Ah, sí. A la vitòria i tal. Ah, pensava que diries el circ. Molt bé, molt bé. Fent de pallasso. Vas poder anar al circ o què? No, no, no, no. Ostres, saps que a mi m'ha sorprès el circ per molt bé? Sí, no, no. Jo no hi havia anat mai, eh? i m'ha sorprès per molt bé. Bueno, no vaig poder anar-hi. Per l'any que ve. L'any que ve. Com que fan cada any... Hi ha més dies que llonganissa, sí. Avui em sembla que parlem d'un tema que ho vaig demanar explícitament, perquè és un tema important, molt important, que és el consum d'alcohol. Doncs sí. Mira, el consum del cor implica a nivell social moltes coses. A nivell econòmic i fins i tot. Si a l'agenda tens contenta amb alcohol, tampoc et protesta. A nivell polític també et diria que és interessant fumar el consum. És allò que ens diuen que la gent ho passa malament treballant de dilluns a divendres per després emborratxar-se el dissabte, per després el diumenge passar-lo de ressaca i tornem a començar. I el dilluns ja no se'n recorden dels problemes socials ni empresarials. Bé, fixa't, hem de diferenciar. Hi ha un consum social i un consum patològic. El consum social és aquest que el que deies tu, el cap de setmana, les celebracions familiars, sortir de festa, no? El vi, la cervesa, no s'entén una festa socialment actual sense aquest consum d'alcohol. I després d'un bon àpat, a més a més, el gintònic de valor. Bueno, o no. És a dir, què és lo normal? Pràcticament, un comportament més sa seria no prendre-ho. Però bueno, ja entrarem en detall. Jo el que m'interessaria comentar són els efectes de l'alcohol amb la salut. Sabem que l'alcohol afecta la salut. Hi ha uns efectes físics i uns efectes psicològics. Però quan estem amb el consum aquest social, no sabem molt bé si estem encara amb la banda del consum aquest agut, social, de relació, que ens posa una mica xispetes i bé, o ja estem amb un consum diari, persistent, i dient que és normal aquest consum. No sé si és normal. Quan anem al metge ens ho pregunta. I llavors li diem el normal. I la majoria de metges diuen, m'ho pots especificar? Doncs diu, mira, el dematí faig el mini i em prenc una cervesa. Dino amb vi. dos, tres gots de vi i després al final faig el gin tònic o el carajillo. A la tarda faig la cerveseta. A la nit sortim cada dia. Vull dir, això és un consum social que podries dir que entres dins de la normalitat en absolut. No, és normal per tu. Exacte. És patològic. I això, any rere any, al final et pot portar problemes de salut físic. Ho sabem, en el fetge. Però el fetge en diferents graus. Patitis alcohòlica, la cirrosi, el càncer de sofà, càncer de gàstric... I això, ho oblidem. No ho tenim present. Primer, fina línia entre consum social i consum patològic, que es diu. I després, també un pas progressiu a malalties que poden comprometre sèriement la nostra vida. I després els problemes psicològics, que no són despreciables. No, no. Vull dir, quan un té problemes amb l'alcohol, és molt difícil portar una vida relacional adequada, amb facilitat ens emprenyem, no? Arribem tard a la feina, no complim, no? I entrem en una espiral aquesta de fabular, inventar, de dir, coi, com que no has fet això? No, és que havia anat a portar la meva dona, mentida tras mentida, saps? I estem entrant en un tema molt, molt complex. És que és un cercle viciós perquè al final et genera problemes i per fugir d'aquests problemes consumeixes alcohol. I quan consumeixes alcohol et genera problemes. Efectivament. I així vas fent. Mira, els efectes psicològics sobretot s'han vist amb la depressió. I la depressió és així. La persona està deprimida, està trista i per sortir de la tristesa veu. I l'alcohol està associat però clarament amb el desencadenament de més depressió i més fenòmens de tristesa. A la son, l'alcohol, tu dius em prenc un gintònic abans de dormir i dormo com els Àngels. Inicialment sí, però després pot alterar la fase REM. Saps que la fase REM és la fase de descans necessària i comences a tenir un son molt alterat, irregular, amb despertars freqüents i el dia següent no val un duro. Estàs cansat perquè no has dormit més i a més a més ja has afegit Moltes vegades, la ressaca. Els efectes de la ressaca són terribles, desagradables a tope. La nàusea, el vòmit, el cap embotat... Però si puc triar, jo vull una vida sense ressaca. És el pitjor. Vull dir, la ressaca és el pitjor. I es pot tenir a veure alcohol moderat i no tenir ressaca. Està claríssim. Es pot fer. I a més, alcohol que té una altra cosa i és el grau de tolerància que li vas agafant, perquè tu abans deies el del gintònic. Clar, si una persona s'acostuma a anar-se'n a dormir un gintònic, és que amb el pas de les setmanes en necessitarà dos. I després tres, i després quatre... Efectivament, capacitat d'addicció de l'alcohol. Aquesta és la fina línia que jo et deia abans. És dir, oh, bueno, sortim els amics, va, vinga. I després no hi ha dia que no puguem passar sense prendre alcohol. Jo t'ho he de preguntar, i totes aquestes campanyes que sempre s'han impulsat sobre Una copa de vi, mentre es dina, és saludable perquè ajuda al no sé què, no sé quantos, no sé quantos. Tot això, és a dir, era el lòbi de l'alcohol el que ho tirava cap endavant, això segur, però la cosa és... És a dir, es pot considerar sa el consum d'una copa de vi, per exemple, a la setmana? M'hi has tocat un tema extraordinari. Mira, jo avui no vinc aquí per fer un discurs moral. Aviam, enteneu, jo vinc a parlar d'evidència i l'alcohol fa mal. I parlem de l'alcohol aquí en petites dosis. Què m'has dit? Hi ha molts estudis, moltíssims, però molts també tenen biais. I aquest biais és el patrocini. El patrocini de la majoria d'estudis són amb empreses, productores, de l'alcohol, els globis, com has dit abans. Jo diria que cada vegada hi ha més tendència a pensar que té un comportament enjota. És a dir, inicialment, una dosis veixeta, com deies tu, una copa de vi al dinar per acompanyar un bon plat i tal, seria verificiós. A nivell, diríem, psico-efectiu, no? Però parlem d'una copa, eh? Prou. Jo estic parat d'una copa. Després... amb la J, que t'he dit, després més alcohol podria provocar aquests problemes que hem comentat. Que dels problemes que hem comentat, n'hi ha un que potser no m'han aprofundit, que és la relació de l'alcohol amb la demència. Sí, fins i tot amb l'Alzheimer. És a dir que hi ha estudis cada vegada més potents, hi ha un molt recent que ha estudiat més d'un milió de persones, en què es relaciona l'alcoholisme sense arribar al grau d'alcoholisme, perquè ja sabem que l'alcoholisme crònic, sever, doncs te fa problemes de demència, de comitives... És molt més agressiu. És molt agressiu, no? Però... quan la demència que diuen, jo què sé, fins i tot l'Alzheimer, s'ha relacionat amb consum d'alcohol. És a dir, que el millor per la nostra salut és no beure res. Però jo crec que ens hauríem d'aprofitar d'aquest efecte de la J, no?, de que beure... per amençar un bon dinar o una bona celebració familiar, jo crec que no ens hauria de fer mal. Però ve ben amb responsabilitat. Sempre ho vull dir. Jo ara he aprofitat perquè estem abans del Carnet Stoltes. I sé que molts, molts amb la vostra edat ens disfruteu de la disbaixa i el frenesí. I us vull donar uns tocs de tensió perquè us serveixen. Anem bé de temps? Anem molt bé de temps. Mira, primer, si bevem molt, sisplau, no agafem el cotxe. El 40% dels accidents de cap de setmana tenen relació directa o indirecta amb el consum excessiu d'alcohol. O sigui, un accident, el divendres a la nit, el dissabte, I, evidentment, això els mosos ho saben. I fan el test i voreu, compteu-ho, si teniu temps, i voreu que la majoria tenen una relació amb l'alcohol. No passa res, si heu begut molt, doncs es quedeu a dormir a casa d'un amic. Jo t'he de dir una cosa, nosaltres fomentem molt les carrosses de carnes toltes, fomentem molt el fet que la gent que ve a passar al carnes toltes que s'agafi un pis. Sempre els diem, intenta incloure en el preu, com que és un any vist, d'agafar-te un apartament, d'anar a casa del teu amic, a casa de qui sigui, perquè si no és una matada. Però és que això de veure i conduir... Saïd, i després hi ha una cosa molt important. Respecteu el que dins de la colla diu que no vol veure. Correcte. No saps que hi ha mai darrere d'això. Això ho diuen molt, ho comenten molt els sumiliers que han deixat l'alcohol. i els humillers que han deixat l'alcohol perquè estaven addictes total. Eren addictes, correcte. I han dit això. Ei, anem a una celebració i diu jo aigua, sisplau. Prou, no fotem conya. No li fotem conya. Això i també gent que pren antidepressius. Clar, clar, clar. Que no podem barrejar-ho. Que no podem barrejar. És a dir, que no sabem el que hi ha darrere. Correcte. Per tant, mutis i respecta, sisplau, a la persona que no veu. I no el forcem. Totalment. no fer un consum simultani de diferents substàncies. Fa un moment ho estàvem comentant, l'alcohol, les drogues... Hi ha un poti poti allà que l'organisme després fot un pet. I el dilluns ens mirem un vídeo a Instagram dient què ens va bé de menjar per la salut. Però si t'has fotut un fart de tòxics, m'entens? És que la condició humana és d'una hipocresia. Som increïbles. És terrible, no? Per l'oboi, per l'obrent. El dilluns diu allà fent una manida d'Espàrrecs. Diu, és que he vist un vídeo TikTok, això depuratiu i tal, però si t'has posat a rebentar de porqueries. És tota la raó del món. I totes remullades amb l'alcohol. És que no pot haver una festa en què mengis i gaudeixis de la festa sense remullar-ho? Per favor, no? O prenen una copeta de bon vi... Mira, jo t'ho dic, jo prefereixo fer un bon vinet, una copeta, copeta i mitja, i està, i acabes el dinar de puta mare. Clar, jo tinc una edat, no? Bueno, però això... En canvi, vosaltres joves, no? És que tu sents programes de ràdio, de Ràdio de Bast Nacional i tal, i és que és norma parlar... Que l'ha agafat una, n'ha agafat una... Ja. I això és bo. Ja, ja. Estàs fent proselitisme d'un terrible tòxic. Totalment. No, no, és que és un tòxic. L'alcohol és un tòxic? També jo crec que hem d'evitar l'excés de begudes energètiques. Doncs sí, també. Barrejant-te, barrejant amb l'alcohol, no? I jo crec que millor, si vols beure, begudes simples. Cervesa, vi, cava, eh? Però begudes simples i garantissades. La ratafia que està feta amb herbes. és bona i està molt bé per celebrar. I jo diria, et jove, tu tens la clau. Agafant una frase dels que han estat abans, dels joves que han estat abans. Que tingueu un bon Carnestoltes. Consum moderat de l'alcohol i de tot. Doctor Josep Maria Sirvent, moltíssimes gràcies per embriagar-nos d'aquesta manera. Molt bé. Fins la propera. Adéu. Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a Funtajau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres, a partir de les 9 del matí, amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Digue-me li deia el cel amb els ulls tancats mentre la llum mirava i els dos sentats allà. Tan intens, tan lluny Les coses que veia anaven marxant, el foc de l'aurora que l'anava pagant tenia guardada sota el seu braç, trossos de vida per anar regalant. Seguint el vol fent veure com si no ho hagués vist pintava el sol les merdes per aguantar aquest pis les seves fons que cridaven Tornis tard avui, sense rem. Anava marxant el foc de l'aurora que l'anava pagant. Tenia guardada sota el seu braç, trossos de vida per anar regalant. Les coses que veia, tornaven al lloc. Es preguntava si quedava el record, la seva llum que brillava tan fort. Davent-se a buca il·luminada en ser bo. 92.7 FM La ràdio de Girona Trec el cap per la finestra del vagó Veig algú que espera a l'estació amb un paper que du el meu nom. Pujo un cotxe que té més anys.