Girona Gravel Girls: ciclisme, comunitat i solidaritat + Albert Ballesta i “10 anys menys 53 dies”: del balcó d’Interior als 53 dies d’alcalde

donafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la Ruta del Vi de la Dé on portar. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava-Girona Diputació de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius. Dilluns 17 de març de 2025. Hi passen els dies i passen els anys. I sense adonar-nos-en, tornem a ser allà mateix. Avui parlarem del temps, de l'afredor, de com els anys et donen també aquella perspectiva, 1 o 10 és indiferent quan et plantes a mirar enrere. Avui ho podem fer tots, però ho farem especialment amb Albert Vallesta, alcalde de Girona, que presenta llibres sobre els seus 10 anys a l'interior i 53 dies com a alcalde de la ciutat. Com a vegades podem o en aquest cas poden tenir més pes uns dies que una dècada? En qualsevol cas, que la lliçó ens la doni el senyor Ballesta, que per alguna cosa som a Girona i això sí, abans parlarem de bicicletes. Arribats a dilluns només li ha calgut dia i mig per convertir-se en l'agenda de l'Hospitalet Arnau Vila, bon dia. Molt bon dia. Què tal? Per l'Hospitalet, no? Sí, vàrem estar per les comarques de Barcelona, que és al Baix Llobregat, i sí, sí, maco. Passejada per la muntanya? Va ser? Sí, no, van passar per Colxerola i sí que van respirar una mica d'aire però van baixar una mica més cap avall. Sí, anava a dir. Sí, sí. Però si estaves de festa. Un cap de setmana diferent, sí, un tardet, un vespreig, que es diu. Un vespreig? S'està posant de moda. S'està posant de moda, sí que és veritat. Aquí a Girona hem tingut alguna cosa. Jo a les 12 hi era a casa. A les 12? D'al vespre. D'al vespre. Sí. Però com ha començat això? A les 5 de tarda. Ah, val, que anava a dir. De quin dia? El dissabte, el mateix dissabte. Això és una altra història. Mira, això l'altre dia ho va fer la... la dolça. Ah, sí? L'altre dia també. I sembla que estava fent força, això del... Sí, sí, va agafant força i... Home, és que de fet jo prefereixo més, eh? Potser llogar a la tarda i després al vespre descansar. I el diumenge el pots aprofitar tot perquè si surts és complicat després. El diumenge no podia. Si et passes de la ratlla és complicat. No podia faltar. la passejada pel Pla de l'Estany i... És una volta. Dissabte al matí vam fer això. Dissabte al matí. Va ser complet. Hòstia, ets un tio que porta les coses al límit, eh? I t'agrada fer el mateix sempre al... Mira, sempre va bé, sí, sí. En qualsevol cas, avui dilluns comencem amb l'altra girona i després farem una petita pausa i parlarem amb Albert Ballesta Itura, que presentarà llibre sobre els seus 10 anys com a director dels Serveis Territorials d'Interior a Girona i també sobre els seus 53 dies com a alcalde de la ciutat. En qualsevol cas, ho he dit abans, com que som a Girona només faltaria començar parlant de bicicletes. I si Girona es mira però no es toca és moment de donar la benvinguda a la Mariona Ferrer diària ara. Bon dia i bona hora. Bon dia. Com estàs? Molt de dilluns avui tu també. M'agradaria estar millor però farem que estem molt bé. Ara estem molt bé, estem amb família avui. Ai, sí. Escolta, família, nombrosa, eh? Vull dir, ens hauran de donar el carnet per altres comptes aquests del transport públic i tot plegat. T'ho dic perquè ho he dit abans, eh? Parlarem sobre bicicletes avui, només faltaria. I, a més, Mariona, em sembla que tu domines bastant del tema, però avui portes diferents veus que ens en parlaran molt millor. Jo no domino el tema si no fos per elles. Avui estem acompanyades de tres noies que si no fos per haver-les trobat un dia pel camí, no seria el mateix com veig la ciutat de Girona, ni tampoc com veig la comunitat d'aquí, ni les relacions amb els vincles de la gent que ve de fora. Per tant, és important tenir-les en compte i no és només l'excusa... Per mi la bicicleta ens uneix, però també és la perfecta excusa per trobar-nos i parlar de molts altres temes. Ens acompanyen l'Anna Givert, anji a xarxes, que és una gran ambaixadora del ciclisme a Girona, la Mariona Massaquer, que és una de les ànimes del foment però també una ambaixadora gironina exemplar, productora Nata, perquè a mi em pot produir tots els temes aguts i per haver parlat ara, En un moment, fantàsticament. I la Júlia Txacín, que també m'ha fet temes per Lara, també m'ha ajudat. També l'he gratuït perquè em parli de bicicletes per Lara. I la Júlia porta a Europa des de ja gairebé una dècada que portes a Europa, però a Girona menys anys. Vas primer anar-te'n a Mallorca i ara fa uns cinc anys que ets a Girona. 4 anys que viu aquí i forma part d'aquesta comunitat i el que ens uneix és un grup que es diu Girona Gravel Girls i haurem una miqueta d'explicar què volen dir Girona, ho sabem tots, Gravel què és no ho tenim tan clar Jo no gaire. Jo crec que no, i Gels sí, som totes noies, perquè és una gran comunitat ciclista formada ja per més de 200, jo diria que ja som 300 al grup de WhatsApp. No sé, gairebé 300 dones que ens reunim el segon diumenge de cada mes per pedalar plegades. Això és com... el tema principal. Però després hi ha molts subtemes que ens uneixin. Però, sobretot, en aquesta secció d'altre Girona, avui volia parlar de ciclisme, perquè al final és un fenomen que ha vingut per quedar-se, que genera directes hidratactors, vull dir, sembla la invasió subtil, no tan subtil, perquè en tenim molts, però alhora també genera beneficis econòmics, i a vegades és menys fàcil de veure quins són els lligams locals que hi ha en aquesta comunitat ciclista. I la GGG, les Girona Gravel Girls, jo crec que exemplifiquen perfectament les possibilitats i tots els avantatges que tenim d'aquest fenomen a casa nostra. És que al final és tota aquella xarxa que impregna. Veus la que impregna, la que es queda, la que tenim, la que hi ha, vull dir que al final és anar una miqueta més enllà i veure el que dius, les repercussions de quilòmetre zero que tenim d'aquest fenomen global. I volia començar avui aquesta conversa perquè justament per mi és una miqueta emotiu parlar-ne perquè el primer article que vaig fer treballant per Lara Girona va ser sobre ciclisme i va ser on vaig conèixer parlant per telèfon amb l'Anna, que no ens vam conèixer ni personalment. I de fet, qui em va parlar de l'Anna va ser la parella de la Mariona, o sigui que la Mariona ja estava produint allà les bambalines. El Gravel és una nova disciplina de ciclisme, ja reconeguda pel Consell Català de l'Esport. i fins fa un any no podíem dir-ho això, perquè com a disciplina només estava reconegut el ciclisme de carretera, muntanya, trail, descens, BMX, però gravel encara no. Ara ja sí. Tot i que va començar fa molts anys aquí a Girona. I la gent que vagi, diguéssim, pel carrer, com identifica una bicicleta gravel? Per la gent de carrer podríem dir que una bicicleta gravel és una bicicleta de carretera amb rodes de muntanya. I que pot... és un ciclisme com mixte. Tu tant pots anar per carretera com pots anar pel carrer o bici, per carreteres de grava, i si vols complicar-te una miqueta més la vida, pots pujar a Sant Miquel també. I què té d'especial que hi hagi tantes dones que s'han aficionat a aquesta disciplina? Perquè és un ciclisme més segur, no tan tècnic, és ràpid i a Girona gaudim d'unes carreteres fantàstiques. Clar, ens allunya diguéssim de l'asfalt, que és la cosa, però si hem de passar-lo tampoc... Sí, com que ens agrada molt xerrar, doncs clar, un carril bici ens permet molt més xerrar que no pas a una carretera. Justament parlàvem de xerrar com neix aquesta aventura de la Girona Gravel Girls. Ara ja s'ha fet... Quants anys té? Ja és un club, eh? Ja no és només un espai, un grup de WhatsApp. 4 anys. Ara aquest mes, fa 4 anys que vam començar, sempre comences a anar amb Gravel i... els grups són de nois, ja la majoria són nois, i amb un altre noi, amb l'Esther Barris, vam dir, ostres, Esther, que sempre ens anàvem trobant ell i jo, fem un grup de WhatsApp, de només noies, i farem una sortida al mes només noies. I vam començar, el grup érem set, i d'aquí vam anar creixent, cada mes hem fet la sortida, i ara això, ens som gairebé 300, i a les sortides no som 300 dones, seria una bogeria, però sí que ens podem ajuntar 50. En aquest grup de 7 persones, al principi, eren totes locals? Sí, no, no, no. Mira, la primera sortida va venir la Joan Malibu i la Dai Lin, que portaven uns oñets aquí, i elles crec que van ser de les primeres que... a la primera sortida van venir. Mariona, tu com els coneixes, la Girona Gravel Girls? Com hi entres? El meu home sempre ha estat vinculat a la bici, sobretot amb el gravel, és la seva passió. Tot i que a mi m'ha agradat anar amb bicicleta, i de fet fèiem viatges a l'estiu amb la família amb bicicleta, no feies ciclisme d'una manera... no vull dir professional perquè no, però... Grupal. o sortir a pedalar de manera freqüent els caps de setmana, ni res. Llavors el Jordi, el meu home, a l'estat tan ficat en el món de la bici, va ser ell que m'ho va dir. Va dir que hi ha un grup de noies que han començat a pedalar, dic que amb elles aniràs més bé, perquè... Ens passa o ens ha passat de moltes que si vols començar a pedalar o molts esports estan molt més dominats per homes i que una dona hi encaixi, sobretot una dona de les meves condicions, mitja-baixa, diguéssim, doncs és com molt impossible. amb el meu home gaudint de la bicicleta, però com dic, ell quan anem junts, que ens ho passem molt bé, em treu a passeig. Ell no disfruta de la pedalada com jo ho faig quan vaig amb les noies. Perquè pedalem com noies. Que això, tens enrere, era com una cosa negativa, no? Corres com una nena, fas les coses com una nena, però és que ho fem diferent. Llavors jo em diverteixo molt. I la primera vegada, perdona que me n'hi ha anat una mica, Vam fer una sortida amb tu, la va organitzar el Jordi, i ens vam trobar, que tu portaves un casc de la Brompton. Aquest casc no lliga. Hem vingut avui amb bicicleta les dues, i també les dues van amb Brompton, perquè no són no biciclistes de Gravel, també es mouen amb bicicleta un dia avall, amb això ens trobem. Jo era urbana. I el teu outfit no era de ciclisme. No, no, no. Aquesta és una altra. Perquè, clar, també tens aquesta sensació que per anar amb bicicleta has d'anar fent un pinzell si no te saps les marques o si et compres roba equivocada i que val bastants diners. Llavors jo vaig començar a pedalar amb el que tenia. I anava amb una vedana i unes malles del gimnàs a sobre. Jo vaig començar amb les malles de ioga. El primer dia. De seguida vaig saber que m'havia de comprar un colot perquè es nota, però amb una bici que m'havien deixat, però va ser gràcies a l'Anna que va dir va prova-ho, prova-ho, prova-ho, prova-ho i a través del grup ja em vaig comprar una bicicleta i ja ens va liar, ja ens va liar. Jo recordo el primer dia quan vas amb vosaltres a la botiga per comprar la roba i la casca. Va fer assessorament. Va anar a aciditat. Vaig tenir personal choppers, elles dues. M'hauríeu d'haver vist a mi entrant al gimnàs i sortir a córrer. I em va portar perquè, clar, Girona no... Hi ha com un cert outfit que has de portar per món ciclista, perquè com que som una de les capitals mundials del ciclisme, i ja ho podem dir sense vergonya, perquè és així, clar, hi ha cert nivell a l'hora de com has de vestir. Jo tampoc em discrepo una mica, però al final acabes entrant una miqueta en el... Tu perquè ets molt outsider. En el pack. Bueno, insider, però formo part perquè, justament, jo crec que una de les grandeses de la Girona Gravel Girls, que ara parlàvem dels inicis, és que ha unit ànimes molt diferents i ha sigut molt inclusiu. I representa molt, jo crec, també aquesta forma d'unir-se entre dones. No hi ha cap grup de Gravel, igual d'homes. Hi ha grupetes petites, però un espai igual no existeix. I volia que ara poséssim el testimoni d'una Girona Gravel-Meguel més, que és la Mònica Pira Muelles. Ella no és de Girona, viu a Granollers, i ens explica què significa per a ella, molt més enllà d'anar amb bicicleta, ser de la Girona Gravel-Meguel. Girona Gravel Girls és empoderament. A l'agost del 2021 vaig trobar aquest grup a Instagram i em va fer il·lusió poder trobar un grup de noies per poder pedalar. Jo ja tenia una bici de gravel. i estava patint una situació personal, un divorci, després de 22 anys de matrimoni, dues filles, i jo no em trobava molt sola. Aquest grup m'ha donat empoderament, il·lusió, ganes de fer una sortida darrere una altra i on he conegut unes noies fantàstiques i nois perquè arrel d'aquest grup he pogut fer esdeveniments, sortides que no hagués pensat mai que arribaria a fer, i tot gràcies, principalment, a totes, però en particular amb l'Ana Givertsau. Aquí et dona un agraïment. Jo crec que aquí el testimoni de la Mònica cada un d'alguna manera, aquest és colpidor, però d'alguna manera Girona Gravel Gales a part de ciclisme s'ha convertit com un espai, potser terapèutic seria molt, però un espai de trobada de les nostres inquietuds i de conèixer a gent a qui potser no has parlat mai i que acabes explicant-te la vida mentre pedales. És més fàcil tenir una conversa més íntima sobre una bicicleta que no amb un cafè cara a cara. Aquesta és la teva teoria. La compartiu? Sí, sí. Jo recordo molt el dia que vaig conèixer la Mònica. recordem sovint aquesta conversa, que ens vam acabar assegudes al Pont de Pedra mentre ens esperàvem al grup, i tu d'on vens i què fas, i recordo que li vaig dir que vens cada dia des d'allà, una hora de cotxe amb la bici a dintre, i em va dir que no només ho faig, sinó que no ho deixaré de fer mai, perquè per mi estar a les Gravel Girls ha sigut el motiu per tirar endavant amb tot el que portava darrere. I n'hem parlat sovint, hem rigut molt, per sort puc dir que som amigues, i històries com la seva, No és l'única, perquè a tothom li passen coses, i és una mena d'allò on totes anem obertes i amb molta generositat per escoltar. És molt divertit, bàsicament, i ens alliberem molt totes. En el teu cas, Juli, també ha sigut com un espai de trobada en una comunitat local, no? Sí. Quan jo primer vaig trobar la Gravel Girls, jo vivia a Mallorca i estava a Campeon, només fa tres mesos, i vaig trobar la Gravel Girls a Instagram. i he compartit per dues sortides i després la segona sortida em vaig dir que el meu marit necessita moure a Girona. Després de dos mesos he trobat un pis aquí a Girona i ara ells són la meva família. són més que el meu club de ciclisme, més que amics, són com una família i no només compartim experiències amb la bici, sinó també fora de la bici, vivint dins de la família, tinc la sort de tenir aquesta comunitat de amics sense la família que m'ajuda aquí. Des d'esdeveniments socials fins a trobar un pis per navegar pel sistema americ-català i per descomptat ens divertim molt sortint en les nostres visites i no sé què faria sense elles. No em diguis fes fantàstic, que noies que venen de fora els interessa aprendre català gràcies a la Girona Gravepels i conèixer les tradicions catalanes, perquè aprofitem les sortides també per ensenyar-los aquestes tradicions, que sigui la castanyada, que sigui el carnes totes, que sigui el Nadal, és molt divertit. Sí, la Júlia ha picat el tió com totes, te'n recordes del tió? Hem tingut el tió, hem menjat castanyes, hem volgut mosqueteig, la carnivau... Són més que les sortides de la bici. La ratafia, el puro... O anar a provar xuxos, avanyoles... També hi ha totes sortides que al final ens criden uns vincles com a comunitat. I en aquest sentit Anna, també et volia preguntar perquè la teva feina et dedica justament a atendre moltes dones. I com la teva experiència professional, com l'has unit a la part també ciclista? No t'ho sé, ha anat sortint tot sol. Suposo que em trobo a gust això, aquest acompanyament de les dones, aquest empoderament, trencar una miqueta aquestes barreres de gènere. Em trobo a gust en aquest àmbit, perquè a la feina porto 25 anys treballant en temes de violència masclista i no canviaria. Ha sigut aquí una unió. I quan parleu amb homes ciclistes, com ho veuen el fet que hi hagi aquesta comunitat? Estan sorpresos que hi hagi una comunitat tan gran a Girona? Cada mes, quan arribà el punt de pedra, hi ha 60 noies allà, nosaltres fèiem una foto i jo compartia a les xarxes socials. I les meves amigues a Inglaterra i als Estats Units, 60 noies amb aquesta gent! I, sí, claro, tots, tots són noies i hi ha la bici. I per mi és sempre molt interessant perquè hi ha noies professionals en la foto i noies amb bicis tot nova. No hi ha les zapates de la bici. I tots són... Benvingut, benvingut al grup, i tot és sonor i és tot molt bon ambient. Sí, és una mica el missatge que volíem transmetre perquè jo avui em formo part, normalment faig de periodista a l'altra banda, però és que aquí me'n sento molt part d'aquesta transversalitat que ha aconseguit la Girona Gravel Girls i també No tot és dolent, els que són molt detractors del ciclisme a Girona, cert, de turisme n'hi ha tot arreu, però hi ha turistes ciclistes i turistes com també hi ha turistes de borratxera, però al final hi ha molta gent dedicada al món de la bicicleta que també viu aquí. i que també té ganes de relar, com la Juli d'alguna manera, i aquesta transversitat que m'ha aconseguit entre dones, perquè dones que no en tenien ni idea ni havien pensat anar amb bicicleta, doncs facin el pas i entri en aquesta comunitat, que crec que la Mariona té una mica una reflexió en aquest aspecte. No, no, això estic totalment d'acord, i a més jo soc un exemple que jo no... He començat de zero, ja saps que soc la bici escombra, perquè quan vas venir tu anàvem juntes. I perquè tinc molta empatia amb tothom que es va introduir en el grup. No, però jo el que volia dir és amb el tema dels nois, jo crec que, bueno, els nois han seguit fent la seva, però sí que hi ha una sèrie, un grup de nois, que a mi m'agrada dir que són els nois de les Girona Gravel Girls, que els agrada molt pedalar amb nosaltres. perquè nosaltres fem una sortida al mes, que només som noies, però fem moltes més coses. I hi ha un grup, jo diria important, de nois a qui els agrada molt venir amb el nostre plan, amb la nostra... És que... El ritme. Hem instal·lat unes maneres que també... que són diferents, però que també agraden. I tot això que surt de la pedalada, que, deies tu, els grups ciclistes d'Homes no ho tenen, també convida i anima molt. Vull dir, fem festes, fem quines... La quina. D'on heu tornat ara? Ah, de l'Índia. Acaben de tornar a l'Índia. Què dius ara? Us heu trobat a vosaltres mateixes? Un projecte solidari. Fa un any que som un club, i un club és una entitat sense indint de lucre, doncs és què fem amb els diners? Molt bé, ben fet. Anem a ajudar, a contribuir una miqueta amb alguna fundació, on treballin dones i amb nens que necessitin bicicletes. I ens n'hem anat a un altre continent, a comprar bicicletes per tot un poblat on els nens viuen a més de dos quilòmetres de l'escola. Tots aquests nens ara poden anar a l'escola gràcies a les 65 bicis que hem comprat. I a més a més també ens ha arribat per donar a grups de dones, els sangangs que són d'allà a l'Índia, comunitats de dones que gestionen elles. Jo el que veig, el vostre gran èxit, és una cosa molt complicada de fer, que és fer les coses fàcils. A vegades a la vida sembla molt complicat fer les coses molt fàcils i és el que dèiem abans, al final en aquesta facilitat de fer les coses és com realment heu aconseguit fer comunitat. Ha anat sorgint. La meva reflexió en aquest sentit. Anem a fuir. Tu has preguntat a l'Anna abans com ha arribat aquí, jo crec que ho portava a dintre, o sigui, ell és Gravel Gel de naixement, però no ho sabia. Fins i tot, dona el cas que totes tres estem una mica en l'equipet que gestionem les coses. I resulta que les coses van sortint sense que el nostre dia a dia, que és molt complicat, mares, treballem, tothom té moltes coses a fer, doncs s'articula d'una manera molt natural. Aquesta facilitat a les feines, no sé per què no hi són, en aquest grup sí. Jo suposo que és l'actitud de tothom, però l'Anna sobretot el que fa és sempre anar endavant i al darrere la seguim incondicionalment. llavors ens qüestionem poques coses i anem avançant i està clar que el que s'ha aconseguit és gràcies a la confiança col·lectiva o a la necessitat col·lectiva, les dues coses alhora, de voler que això funcioni. Ho he exagerat una miqueta, eh? Ho posen molt fàcil. Ho posen molt fàcil. Ho visualitzem, ho fem, i no sempre és fàcil en aquesta vida, i si totes les peces encaixen és el que ha passat amb aquestes tres. Jo per avui crec que ja ho tenim, I el que convido és, si ens esteu sentint i teniu ganes de pedalar, posa el segon diumenge de cada mes al Pont de Pedra, ja sortida, o a buscar el grup d'Instagram de Girona Garebreu. A mi només em queda dir que, que fàcil i que agradable que ens heu fet un dilluns al matí, imagina't el segon diumenge de cada mes, que fàcil i que agradable deu ser anar amb vosaltres a donar un bou. L'altre, Girona. Moltíssimes gràcies, Girona Gravel Girls, per passar per aquí aquesta estona de dilluns. Gràcies a vosaltres, moltes gràcies. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els 4 rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Aquest abril, la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba el Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la Ruta del Vi de la Dèom-Pordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, meridatges exquisits... Entra vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust de vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava Girona, Diputació de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de cinquanta parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres cada quinze dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM. La gironina. I em té llevat Fins altes hores atrapat dins d'un xat En ple de nit sóc com un gati Si vols atrapar-me Potser el moment està a punt d'arribar Si vols atrapar-me Potser m'hauràs de deixar anar I si ens tornem a liar Quina liada més gran Tota la vida canviant És l'únic que es manté constant Vaig sortir de casa preparat pensant que avui no dormiríem junts Però la veritat és que anava vestit amb la roba interior a conjunt Si penses que podem actuar com si no hagués passat entre els dos Carregant una bossa emocionada pleneta de penes i pus Si penses que el nostre és un cercle que sempre torna a començar Però hem canviat, no estem al mateix lloc, és un espiat I hem telat, fins a altres hores atrapat en un xat En plena nit sóc com un gat i ells qui vols atrapar-me Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. 10 anys menys 53 dies. En aquest cas, així ha volgut titular Albert Vallés Teitura, una de les dècades més afirmacents del nostre país, primer com a director dels Serveis Territorials d'Interior a Girona, després com a alcalde de la ciutat, relleu de Carles Puigdemont en el preludi del procés. Entretant, amb els carrers agafant temperatura i amb una agenda també marcada per l'autodeterminació, Ballesta va agafar el relleu d'una girona que va fer bullir l'olla abans d'hora. Demà es presenta el llibre, la seu de la Generalitat, a partir de les 7 de la tarda. Entretant, nosaltres podem saludar Albert Ballesta. Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Primer de tot, què tal? Bé, és la primera vegada que m'atreveixo a fer un llibre i jo em semblava que tenia coses per explicar i per això l'he fet. Tu mateix ho has dit, que són afarbacents, no? És clar, viscuts des d'un departament com interior són viscuts molt, molt intensament. Jo volia dir d'on te venim, eh? Clar, jo quan entro a interior com a director territorial el març del 2011, doncs venim de que ja ha esclatat la bombolla immobiliària, ja hi ha una crisi galopant, Mas ha guanyat les eleccions però, a més a més, un tema molt important, hi ha hagut la sentència de l'Estatut i, per tant, això comença a canviar les coses i també les canvia a nivell de comarques de Girona. I aquest és el tema que a mi em va semblar que era important de reflectir, de que quedés negre sobre blanc, doncs explicat. Perquè segurament moltes de les coses que han passat s'han explicat des de l'àmbit Catalunya, i jo les he explicades des de l'àmbit gironi. El temps dona fredor per escriure aquest llibre. Sí, ajuda, ajuda. És un llibre fet a foc lent, que ha fet xup-xup. Perquè, a més a més, aviam, això comença quan jo plego d'alcalde, després del meu breu pas per l'Ajuntament, són aquests famosos 53 dies, que, quasi com una teràpia, com una necessitat, jo he d'escriure el que m'ha passat. tinc la necessitat de contrastar-ho i de veure allà on escriu. En aquell moment, jo no sabia que tot això podria esdevenir un llibre, però volia, per mi, per fer aquesta reflexió interna i tal. I això ho vaig escriure de seguida. I llavors, quan el 2021, deixo de ser director d'interior, per tant, són aquesta dècada. Ja hi havia hagut el Covid, havia començat el Covid, i és quan ja vaig fent capítols d'aquests deu anys. Els vaig fent de manera desconecça i vaig escrivint. Però això no anava bé, llavors jo vaig fer una endresa, vaig fer un guió. Segurament hi haurà gent que et pensarà aquí falta aquella recta, falta que hi ha una altra història. És el que hi ha. Jo vaig prioritzar les històries que em semblaven més importants. Són dues parts, una primera de 10 anys, l'altra de 53 dies, que almenys en el llibre sembla que tinguin el mateix pes. Més que els 53 dies van ser molt i molt intensos. Sí, perquè jo penso que... I que a més a més, també voldria dir que un es compensa amb l'altre. Són 10 anys d'anar fent, de picar pedra, de treballar des de l'òptica de comarques gironines, de presentar propostes a les comarques de Girona, tal. i de batallar-les molt, perquè una de les coses que demostra al llibre és que les coses no són gens fàcils, que a l'administració sempre et trobes molts i molts obstacles i que s'han d'anar superant. I llavors hi ha aquesta voràgine dels 53 dies trepidants que et poses com en un túnel i és una experiència impactant. Abans d'entrar-hi, una carpeta tan calenta com és interior, per exemple, i abans ho comentava, en un moment on la pau social... Es complica no només per una greu crisi econòmica, sinó a més a més també per el preludi del que després seria el procés i el tema independentista. Com va viure tots aquells anys, aquell inici? Quina benvinguda. Exacte. Jo comiat ja t'ho explicaré. A l'interior tot es viu molt intensament. Molt. Perquè és un balcó on veus la vida en directe des d'una perspectiva però molt xocant. Aleshores, esclar, ens trobem que, d'entrada, la meva estrena va ser amb un fet lamentablement fatídic, com van ser els incendis de l'Empordà, però de seguida ja va venir el 9N, després l'1 d'octubre, i tot això esclar es viu des de dins, es viu des de dins, i és una experiència, bueno, és una experiència impressionant, molt, molt intensa. I aquesta sortida que comentava? La sortida d'intesió no, és que hi ha hagut tantes i tantes coses, tants i tants esdeveniments, alguns s'expliquen en el llibre, ja ho he comentat. Comencem amb els... Jo m'estreno amb una gran emergència als incendis de l'Empordà. Després ve el tema de l'assassinat d'en Jordi Comas, El president de la FUEC. Tenim el Glòria. Tenim la Covid. I jo recordo que un 16 de juliol del 2021, ja fins i tot havia fet el comiat a la meva gent, perquè el 19 començava com a director territorial de justícia, I era un divendres i ja me'n volia anar cap a casa i em diuen, no, no, hi ha un incendi a llançar que doncs ja has d'anar-hi perquè pinta malament. Sí, me'n recordo. Sí, incendi que ens va tenir negar tres dies. També cal dir, aquí, que són tres dies que ens els haguéssim pogut estalviar si l'estat espanyol hagués entès que és a Europa, i que si és a Europa, doncs els veïns s'han d'ajudar. Per què ho dic? Perquè una de les coses que s'explica en el llibre és un projecte que per mi va ser... ha estat molt enriquidor, jo penso que és molt important, que és el projecte que operem, que els bombers catalans i els bombers francesos que ho pedin a la frontera ja doncs d'entrada puguin... No és això que perquè un és amic de l'altre... No, no, no, que hi hagi uns protocols d'actuació ja. Llavors, això eren protocols terrestres, però amb aeris, doncs com que ja ens coneixíem, bueno, doncs el teníem coronel dels bombers del CD66 de Perpinyà, ens truca i ens diu, escolta, si necessiteu els avions, els tenim a Perpinyà. Vull dir que us els podem portar, perquè això precisa de l'autorització de l'estat espanyol. i aquesta autorització no va arribar, perquè varen dir, no, no, farem venir els nostres canaders de Saragossa. Aquests tres o quatre hores varen fer el foc gran i una cosa que hagués pogut resoldre amb una tarda va durar tres dies. I amb les conseqüències molèsties, doncs, esclar, estaven parlant del juriol, en plena temporada turística, municipis com Llançà, Port de la Selva, gent confinada, gent gran. És tot un problema. Per això t'ho deia que va ser un començament i acomiadament. En tot cas, es viu molt intensament. Ara també s'ha de dir que és apassionant. Què va ser més dur, 10 anys a l'interior o 53 dies alcalde de Girona? És diferent. És molt diferent. Lo de interior es construï. Et donen la possibilitat, jo penso que em sento un privilegiat, et donen la possibilitat de ser el director dels cerrets territorials d'interior, i per tant de fer coses en favor dels ciutadans de les comarques de Juliuna i per mi això va estar un honor. I per tant ho vaig aprofitar, ho vaig intentar aprofitar al màxim i fer coses i prendre iniciatives. Una d'aquestes és la que hem comentat fins ara, el COPAREM. El COPAREM és una iniciativa que neix a Girona i que es desenvolupa des de Girona. El tema de les franges de protecció contra incendis. Ara en parla tothom. Estem al 2025. Ara en parla tothom. Però puc assegurar que el 2012, quan els incendis de l'Empordà no en parlava ningú. Però bueno, hem empenyat tot aquest tema, juntament amb la Diputació de Girona, amb els Consells Comarquals, i hem anat tirant endavant tota aquesta qüestió. Això és construïst. Et criden i et diuen, escolta, has de... Jo no m'havia plantejat mai ser alcalde. Això és l'entrada. Però a mi em crida el meu amic i president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i em diu, escolta, hauries d'agafar tu l'alcaldia de Girona. Bé, era un moment fundacional, era un repte. I jo em veia en cor de poder-ho tirar endavant. Va, entres allà dintre i veus que tothom... va contra tu, alguns per uns motius, altres per uns altres, i jo el que vull fer és d'alcalde, jo el que vull fer és gestionar per als ciutadans de Girona i tal. Aquí jo ja... És un llibre que jo faig força autocrítica, perquè jo em vaig dedicar a voler ser a voler fer d'alcalde anar a totes les reunions amb els veïns, a conèixer totes les associacions de veïns, anar per tot. I, possiblement, no és que descuidés, però m'hauria d'haver centrat molt més en el tema de dir, escolta, no tens una majoria, primer centra't i fes una majoria i després ja faràs d'alcalde. És una autocrítica que em faig a mi mateix i que la veig així. Ara, Dit això, també penso que es van donar unes circumstàncies polítiques ja externes del que seria la ciutat de Girona i que varen confluir que jo fos una víctima propiciatòria. I que, per tant, doncs jo pagués molts, diguem-ne, rebés moltes garrotades que realment no van anar... Els rebia jo, però no anaven contra mi. Va viure una tempesta perfecta. Sí, és això. És exactament això. És aquí. I bé, va ser... Jo sempre dic que va ser un honor ser alcalde de Girona, encara que només ho hagi estat 53 dies, perquè hi ha una cosa que jo a la meva llarga vida a l'administració sempre he defensat. Més o menys jo vinc del peniar del món municipal, i és que l'administració municipal és l'única que té aquesta simbiosi entre ciutadà i administració. Administrat i administració. No n'hi ha cap més. Perquè, a la que puguem més amunt, ja els governs relacionen amb els alcaldes, alcaldeses... Ja hi ha un altre nivell, ja hi ha filtres entremig. En canvi, un alcalde o una alcaldesa es troba amb el ciutadà cara a cara. I això... Això és impressionant. Si t'agrada el tema públic és apassionant. És apassionant. I per això jo m'hi vaig voler posar perquè vaig dir que és una oportunitat de poder fer feina a favor dels ciutadans i poder estar a la vora dels ciutadans. Albert Vallés estava comptant amb alguna cosa més enllà de la confiança de Carles Puigdemont? Es va sentir sol, aquests 53 dies? En alguns moments, evidentment, que te sent sol. Sí, sí, sí, sí. Però també s'ha de dir que a vegades et sents sol sí, i tenia. Si la idea és dir que et van llençar els llaons i allà et vas quedar, no. Jo tinc molts amics que em van ajudar en aquells 53 dies i que em van donar suport i que ho van passar tan malament com jo o molt malament. Però sí, és un punt que malgrat això, malgrat aquestes ajudes, això no nega que et puguis sentir en algun moment determinat sol. Ho explica en forma de dietari. Un dietari... o ni surt tot el que va passar o encara quedarien coses al cas? No, jo en aquest sentit sí que diria que lo essencial ja és tot. I en aquest sentit fixeu-vos que... El president Puigdemont ha sigut molt amable i estic molt content i estic molt honorat que m'hagi volgut prolongar aquest llibre. I fixeu-vos que els pròlegs moltes vegades no tenen títol, però aquest sí que en té de títol. I el títol és A cor obert. Si la pregunta és si Albert és d'alguna manera censurat, jo penso que he dit el que volia dir. El que tenia necessitat de dir i el que d'alguna manera no vaig dir en el seu moment, doncs per les circumstàncies, perquè jo penso que els ciutadans de Girona mereixen saber. I aquesta és una altra inquietud que jo tenia, és que... Clar, jo me'n vaig anar un 8 de març presentant la dimissió a l'Ajuntament de Girona i jo aquell dia, jo soc sincer. Jo és que en aquest sentit soc... Crec molt en els mitjans de comunicació, crec molt que els mitjans de comunicació són un puntal important de la democràcia. I jo aquell dia em vaig sentir malament de no poder contestar i respondre totes les preguntes que em feien els mitjans de comunicació. I em diràs, i per què no ho vares fer-ho? No m'hi veien com. Estava enfonsat. I em varen dir, jo m'ho havia escrit, m'ho havia preparat, i jo vaig dir, ostres, és que jo vull contestar les preguntes. I em varen dir, escolta, això pot ser perfectament una compareixença, no té per què ser un d'allò, una roda de premsa on hi hagi preguntes. Però jo em vaig quedar amb aquella espina clavada de dir, No, jo penso que els ciutadans, que són els sobirans, mereixen una explicació. I aquest llibre serveix per a aquestes explicacions? Aquest llibre és l'explicació que jo volia donar. I a més a més s'explica... Jo intento que s'expliqui d'una manera que enganxi en el lector perquè és trepidant en aquest sentit. Jo fins i tot hi poso, ni que sigui un paràgraf, doncs cada cosa que anava fent perquè la gent vegi que esclar que és que t'hi dedicaves eren dies de... 15-16 hores i quan arribaves a casa havies de pensar com enganxar tot el tema del pacte, no sé què, no sé quantos, del cartipàs, de cirquí, que si allà i si collons. Amb noms propis fins i tot, Berlosso, Riera, Clarió... Sí, però jo ara tampoc vull entrar en aquestes... Es diu i s'explica, vull dir que cadascú... Per mi són fets, és que a més a més jo explico els fets d'acord amb la meva experiència, amb la meva pròpia experiència d'aquests 53 dies. Explico el que va passar, cadascú pot explicar-ho de la seva manera, pot contradir-ho, pot dir el que vulgui. però jo ho explico de la meva manera. I el Batlle Bastons amb Esquerra, ara l'entén, passats els anys? Sí, més que mai. Més que mai. Està clar que aquí hi havia unes ganes, i aquí, com em refereixo al tema d'actuacions superiors, la figura emergent del president Puigdemont, hi havia una vaula feble, que es deia Albert Vallesta, i per tant doncs Esquerra va atacar aquesta baula feble. A veure, jo també vull dir una cosa, això, que aquest llibre surti ara, ni no hagi sortit, que sé, el 2018 o 2019, tampoc és casualitat. Jo penso que la història, jo ho he dit, que el llibre és un llibre que ha fet xup-xup, la història s'ha de deixar posar, i un cop està posada, llavors es pot explicar. Ho dic perquè així li treus bastant aquella força, aquella càrrega emocional. que té un començament, tot i que el del 53 dies es va escriure, com he dit, el mateix 2016, però després potser sí que jo el vaig revisar per treure l'únic, aquesta càrrega emocional que hi havia, que és lògica, que era del tot lògica. Per tant, explico el que va passar. Explico el que va passar. Hi ha tuits que es van fer en aquell moment, vull dir que ja estan fets. Per tant, és el que hi ha, no? I 6 anys després, entén exactament el que va passar o encara li falta alguna explicació per part d'algú? No, ja penso que està bastant clar. A més, aquí... Jo també faig al final d'aquests 53 dies una mena de conclusió, unes claus. Vaig a ser, ja he dit, una víctima propiciatòria i fins i tot, i això sempre ho he comentat, ara diputada i exalcaldessa Marta Madrenes, li vaig ser de servida fusible, doncs perquè ella pogués tenir un mandat, doncs com el que va tenir després de la meva dimissió. Vostè encara es porta bé amb Carles Puigdemont? Jo em porto molt bé amb Carles Puigdemont, sí, sí, sí. Més enllà del pròleg, què en pensa de tot el que explica? De tot el que explica vostè. Ell ens hem vist, ens hem parlat, ell sempre m'ha donat suport. Sempre m'ha donat suport. I també diré una cosa, jo sempre penso, i ara sé que si m'escoltés, que cosa que m'agradaria i cosa que és un dèficit democràtic que no em pugui escoltar, perquè no em pot escoltar perquè en Girona FM no s'escolta a Barcelona. Per internet sí, arriba a tot arreu. Cap problema senyor Ballesta. Però vull dir que jo a vegades sento que perquè jo soc molt crític a mi mateix, sento que vaig fallar-li, que no l'hi vaig acer, que no vaig fer prou. Com sent això em diu, Albert, que de cap de les maneres que t'ho vas donar tot, que això no ho pensis i tal, i se l'enfada i tot, no, no, no, no, això no és així. Per tant, doncs, bé, doncs jo encara, allò que penses, bueno, ostres, haguessis pogut fer allò o haguessis pogut fer l'altre. Ara ja. Aquí està explicat. Ara això és història i per tant és història de la ciutat i és història de comarques de Girona. Fa unes setmanes vam tenir una taula d'alcaldes amb motiu del Girona 2100. Volia saber si l'havien convidat i en cas que no fos així, si li va ser greu. Aviam, em va trucar l'alcalde Saletlles. I em va dir, mira Albert, com que hi vas estar-hi tan poc temps, entes que no era necessari, doncs que vinguessis. I jo li vaig dir molt bé, que és un tema de decisió vostra, i per tant, doncs gràcies per trucar i ja està. I va ser greu. Aquestes coses que t'oblidin, quan són 53 dies que d'allò sempre passaven greu, però no en farem cap d'allò. Una cosa sí que vull deixar molt clara. No tinc rancor envers ningú, envers ningú. De veritat, jo em trobo tota la gent que apareix en el relat i parlo amb ells i si em demanessin qualsevol cosa, els ajudaria. No hi ha rancor, de veritat, no hi ha rancor. Com és el seu dia a dia ara mateix? Suposo que molt més tranquil. Jo vaig estar un any i mig, que també va ser molt divertit, director d'Els Serveis Territorials de Justícia. Aquest és un altre àmbit que déu-n'hi-do. I després, quan Junts va decidir sortir del govern, vaig tornar a la meva plaça de funcionari i avui en dia he ocupat el lloc de cap de serveis de joc i espectacles. I divertida. Sí, sí, és diferent. És una altra feina, distreta, divertida, com dius, i que també es poden fer moltes coses amb bé dels ciutadans, que és un xicl objectiu d'un servidor públic. Doncs 10 anys, menys 53 dies, presentació demà, hem dit a la seu de la Generalitat. Sí, sí, a la set, a la seu de la Generalitat. El meu estiu és Jordi Grau. Ah, exacte. Em fa l'honor de presentar aquest llibre, cosa que per mi és una gran satisfacció que sigui ell que em presenti aquest llibre.