Gaudi vs rendiment esportiu i Nadales alternatives

És el més important, el disfrutar-ho és bàsic, no? A partir d'aquí, dic, home, sí, per si tu vols fer un esport i divertir-te i tot plegat, és que sortint al carrer i estàs fent activitat física. Aleshores, quan més orientat ho tinguis millor, però sí que després arriba un punt en què la gent es planteja rendir. I rendir ja és una qüestió ja sumament diferent de només fer activitat física per entrenar, per divertir-s'hi tot plegat. I aquí és on hi ha la gran diferència, amb aquestes dues vertents. A més, parlem, Jordi, és que al final cada persona és un món. I entenc que física o fisiològicament també. O sigui, cada persona és un món, per tant, cada persona que arriba amb tu és un cas completament únic. Sí, mira, nosaltres en aquest aspecte tenim grups que ja són organitzats, que els hi preparem, sobretot preparem molts corredors de bicicleta de muntanya, de bicicleta de carretera... Aleshores tenim grups d'entrenament i escola de BTT a Banyoles que els hi portem un control que és més grupal. Però després sí que és veritat que el gran gruix de clientela nostra són gent que té a veure amb la individualitat. I aquí tenim des de triatletes, tenim gent que corre, tenim senyores que venen a perdre pes, gent que es prepara per proves de bomber, de florestal, de Mossos d'Esquadra... Ara sembla ser que tornarà a haver-hi proves per accedir una altra vegada a INEF. Aleshores, aquí entres en una versió ja que vas a buscar més el resultat, més el rendiment. I una de les parts més importants, més que gaudir-ho, sí que és veritat que gaudir és important, però hem d'intentar gaudir en aquell moment en el qual anem a demostrar el que hem fet, el que hem après. Allà és el moment, és el partit. Anem a disfrutar-ho, no? Això també ho deia el Cruyff en el seu moment. Aquesta setmana ha sortit això no sé quantes vegades, eh? Sortiu i disfruteu i honor Nauvila. Sí, sí, ha sortit unes quantes vegades. De fet, ell tenia un joc de paraules que era... Sabeu que era el sales de frutes? Sales de frutes. Exacte. Sales de frutes. Ja et dic, de Lleida no era aquest home, aquest home era holandès. No, no, no. Està clar que no. Però sí que és veritat que aquest moment del gaudir, així com l'esport en general, de carrer, de la gent que va divertir-se i va a fer salut, és precisament aquest gaudir, aquest disfrutar és important. En el món de la competició, i parlo del món de la competició en el moment en què tu has de demostrar el que has entrenat, eh? Seria el moment de la competició. Aquest moment ho has de disfrutar. Perquè si ho passes malament és quan tens la mala sensació, no? Fem una miqueta l'anàlisi, és a dir, si ho segmentéssim, jo crec que hi hauria tres grans grups, que serien els professionals, semiprofessionals, i després podíem parlar de gent normal o de carrer. Jo crec que el tema professional ja s'ha explotat moltíssim, i a més jo crec que el gran kit diferencial és que els professionals, quan arriben amb tu, tenen una disponibilitat horària i de recursos sense límits, és a dir, ells busquen directament això perquè per ells és molt important. Llavors... jo entenc que al final també això a tu com a professional et posa la pressió de dir, ostres, és que ell ha d'obtenir resultats perquè per alguna cosa m'està contractant exacte, i aquí és on hi ha moltes vegades la diferència del preu perquè sí que és veritat que amb un amateur li comprimeixes l'horari, li fas les mil i una adaptacions perquè ell pugui tenir d'alguna manera el seu horari laboral escolar, perquè hi ha gent, hi ha molts joves que el gran escull avui dia abans d'arribar al professionalisme Sobretot és en l'època que estan estudiant. Estem en un país en el qual no hi ha masses facilitats, en aquest sentit. A vegades la gent em pregunta, per tu quina seria la clau per rendir de veritat? I jo sempre els he dit que una de les coses més importants és la continuïtat. I aquesta continuïtat esdevé, sobretot, per no lesionar-se, per exemple. Em sembla que hi va haver una xerrada també sobre temes d'entrenament i lesions esportives, recuperació. Doncs el fet de lesionar-te... és una aturada esportiva com pot ser el fet de no tenir res ganes d'entrenar o de patir una malaltia mental la qual faci que estiguis malament per poder entrenar no surten bé les coses per això per un esportista que es dedica a la seva feina a fer això és un gran problema, perquè és la seva feina. Ja no vull dir que això és la seva passió. Jo entenc que tots els jugadors que juguen, per exemple, al Barça, tots són uns autèntics apassionats d'això. Si no, és que no arribarien. A vegades la gent té la falsa idea que un jugador de futbol, com que cobra tants de diners, ha d'estar motivat per poder-ho fer. I és totalment incert. És fals. la gent, els jugadors que juguen a primera divisió són jugadors que ho senten en l'ànima, el que volen és jugar evidentment hi ha uns diners al darrere i uns aplaudiments però el que volen és sortir al camp cada cap de setmana i marcar tot el que puguin jo t'he de dir que em sembla que el gran problema i això m'ho diràs tu, te'l trobes segurament amb el terme mig Per què? T'explico. No sé si és que jo estic arribant, jo no, però els meus amics estan arribant tots a la crisi dels 30, dels 30 i pico, i ara tothom vol fer Ironmans, tothom vol fer maratons, tothom vol ser un esportista d'elit, amb una vida normal, amb les seves obligacions, responsabilitats i horaris. Jo crec que potser aquesta és la franja més delicada. Sí. Mira, nosaltres com a empresa el que fem és plantegem una planificació amb tots els nostres atletes que normalment compagina esport i educació fins als 23 anys, que és la categoria sub-23. intentem, a veure, queda una mica lleig la paraula explotar-los al màxim a nivell esportiu, però sí intentem buscar el màxim rendiment. Quan arriben al final d'aquesta fase, estan pràcticament acabant la seva carrera universitària, s'hi han fet una carrera universitària a partir del sub-23, i a més a més han fet una bona formació a nivell esportiu. En aquest moment han de triar. I ja, de fet, hi ha alguns que quan ja tenen realment talent, a partir de júnior ja han de triar. I sobretot si l'esport és molt important i té un rendiment econòmic que s'hi puguin dedicar professionalment de veritat. Malauradament no tots són així. És a dir, que hi ha molts esports que no et permet fins i tot que siguis campió del món d'aquell esport i no et permet viure'n, no? I això ja és un gran problema. En altres països els hi permet... poder viure, però hi ha molts que actualment no. Aleshores ho han de compaginar-ho d'alguna manera, no? I el fet d'estar motivat, el fet de tenir un ambient al màxim d'acollidor per poder rendir al màxim no garanteix que puguis arribar. Hi ha aquests altres factors que dèiem, eh? En aquest sentit, Jordi, jo t'ho he de preguntar. T'ho dic perquè arribem a Nadal, arribem a Cap d'Any, a punt de començar un nou capítol d'aquesta història que li indiuen vida, segurament aquest 2025, si és que hi arribem, espero que sí. Moltíssima gent es posa de propòsit a fer esport, tornar a fer esport o simplement començar. Quins són els millors consells que els pots donar a aquesta gent? Ara ja hem passat a la part terrenal, eh? Mira, el més complicat és començar. És posar-te el xandall i anar a fer alguna cosa. És el més difícil. Si a algú li costa fer això, és tan fàcil com sortir del carrer i caminar. Ja estàs fent activitat física. Aleshores ja trenques una mica el gel. És molt important imposar-te, si és que realment vols que tingui continuïtat, imposar-te uns horaris. dos dies a setmana, tres dies a setmana, o simplement aprofitar el desplaçament que vas de casa a la feina o de casa a l'institut per fer-lo amb un mitjà que no sigui el vehicle motoritzat. És a dir, anar-hi amb bici, anar-hi a peu. Jo, per exemple, he vingut a Girona, jo soc de Banyoles, he deixat el cotxe just a l'entrada de Banyoles i m'he acostat fins aquí a la redacció amb bicicleta. Aleshores... No és que sigui una excusa, però sí que és pràctic perquè a sobre fas activitat física i a més a més he pogut aparcar amb facilitat. És veritat que aquesta zona no té gaires aparcaments de bici. Si t'escoltessis cada dia. Sí, sí. Aleshores, però bé, l'he aparcat, perfecte. D'acord? Jo crec que el problema principal és començar. un cop ja t'has posat el xandall i ja tens la teva primera sessió fer mitja hora o fer una hora és relativament fàcil després aquí ja no hi ha el problema, pujar de carga, fer més sèries aquest no és el problema perquè quan ja hi ets, ja està la gent li fa molta mandra Aquell clic, allò de dir, va, vaig a entrenar, no? Al posar-se la roba, al posar... Bueno, de vegades els hi dic, a la gent que comença, que els hi costa molt, que facin l'exercici de posar-se el xandall, fer-se la bossa el dia abans, tenint-ho tot a punt, quan sigui l'hora de... Posar-s'ho, sortir a fora, fer quatre reflexions i tornar a anar cap a dintre i dutxar-se. És a dir, agafar l'hàbit. Sense pensar. Sí, l'hàbit de fer-ho en aquell moment que ell ja té autorització a la seva vida, que ja li ha fet un espai a l'esport per fer activitat. Al final, quan tu vols fer qualsevol projecte nou, sigui això, sigui llegir, sigui fer el Duolingo, qualsevol cosa, necessites el teu moment. I si tu no tens aquest moment, et passa el dia i dius, ostres, no m'hi he posat. I quan et passa el moment, almenys a mi em passa, jo sé que entreno amb una hora molt determinada. Si em passen 10 minuts d'aquella hora, aquell dia ja no entreno. Perquè tinc altres responsabilitats, també. I aleshores és important respectar el teu timing, no? Aquest és el primer consell que li dono a tothom. Jo penso que funciona bastant, això. Doncs Jordi, em sembla que tens experiència bastant més que contrastada, com per, si més, no almenys, fer-te cas. Sí, a mi... Jo soc el... Bé, soc com el metge que s'automedica, eh? Que no és massa bo, tampoc, no? Però sí que és veritat que, bueno, dintre de tot, a part d'intentar fer que la gent faci esport, jo també en faig. És a dir, que tinc encara... Estic ja cap als 50 i alguna cosa, i continuo competint i competint a bon nivell. Des d'aquí vull felicitar el meu company de 4 School de Banyoles, el Salvador Martí, que avui fa 55 anys, és el vice-rector de la Universitat de Girona, i la veritat és que entrenant, Clar, ens podem dedicar a moltes coses, no? A futbol, a bàsquet, a entrenador de gent de tot tipus, però sí que és veritat que al final jo m'he de centrar en alguna cosa que em satisfacin a mi personalment, no? I que no em barregi massa amb la meva vida professional, no? Aleshores, com que havia remat quan érem molt més jove, vaig dir, doncs ara ja no anirem més en bicicleta, ja no farem més triatlons, ara tornarem a remar un altre cop, no? I ara porto-te una colla d'anys que vaig decidir tornar-hi i tinc els meus horaris. Aleshores, allò que a vegades els hi diuen els altres, moltes vegades no m'ho compleixo a mi mateix. Però sí que és veritat que t'has d'imposar una manera de fer i uns horaris, bàsicament. Doncs mira, amb horaris, amb maneres de fer i amb guspires d'aquestes que serveixen per aquest efecte bola de neu i ja no parar. Jordi, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona aquí als Quatre Rius i que acabis de passar un molt bon final d'any i que tinguis un 2025 fantàstic. Molt bé, molta alegria per tothom, molt d'esport i molt d'entusiasme. Fins aviat. Aquest Nadal participa a la campanya solidària de l'Espai Gironès a favor dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Vine a dibuixar la teva mà al nostre llibre gegant i estaràs col·laborant per millorar el denestar dels nens i nenes ingressats. Per Nadal, ajuda'ns a omplir l'Espai Gironès de mans solidàries. Dies 6, 8, 15, 22 i 29 de desembre i 5 de gener tot obert. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina. Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Bau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. I hem posat una de les sintonies més elegants que tenim per donar pas a la persona més elegant, probablement, que passa per aquests estudis del carrer Valmes 15 de Girona. Adrià Giné, bon dia i bon dia. Què tal, això d'elegant ho dius per la sequeta nova que m'he comprat? Ho dic per tot, tio. L'elegància no només és la roba, és moltíssimes coses. Tu et trobàvem a faltar, és que em sembla que estàs de viatge tot el sant dia, tio. Bueno, això és una cosa que sembla, però no és així, però jo també us trobo a faltar a vosaltres. És la màgia d'Instagram, eh? Exacte, exacte. Mostrem la identitat que volem construir, eh? Correcte, exacte. Escolta'm, Seït, avui et porto una mica de... Això, encara que s'acosta aquesta època de Nadal. Nadal, eh? Uf! Doncs parlarem una mica de Nadales, intentarem fugir una mica de les Nadales més convencionals, tot i així us vull explicar una historieta amb aquesta primera Nadala que escoltarem, que és una Nadala que tots coneixem, que és probablement la Nadala més coneguda de totes, però no estava feta per ser una Nadala. Ah, no? No, escoltem-la. Aviam. Escoltem aquesta, no? Tots ens sona aquesta. La coneixem bé. El Jingle Bells. Aquesta cançó que estem escoltant és la versió original de l'any 1857. Que ens han cobrat pasta, eh, per royalties. Home, t'ho diràs. 1857, però pensem que aquesta cançó que estem escoltant de fons... Pujem-la una miqueta. Jingle bells, jingle all the way. Oh, what joy it is to ride in a one-verse open space. Doncs aquesta cançó no havia de ser una Nadala. Aquesta cançó és una cançó inspirada amb els trineus tirats per cavalls, els típics, i parla sobre les carreres de trineus. Ah, mira. El que passa és que després, a través del trineu, de la neu, de tal qual i pasqual, es va acabar convertint en una Nadala per culpa de l'església. L'església se'n va apoderar i tots els Nadals la posaven, la posaven, la posaven, i al final, amb el pas dels anys, s'ha acabat convertint en una Nadala que tots coneixem. Si us hi fixeu, l'estribillo és una miqueta diferent. Fins demà! D'aquesta cançó se n'han fet moltíssimes versions, les hem escoltat a tot arreu, al Nadal l'escoltarem, o sigui, aquests dies que ens vénen ara per davant les escoltarem una i una altra vegada. I em va fer una versió molt xula, que a mi em va agradar molt, la mitiquíssima Gwen Stefani. Fins demà! ràpid, si una nadala o no, s'han senzill com veure els cascabells aquests, no? Totes les nadales sonen de fons els cascabells. Tens tota la raó. Mira, la Buena Estefan, què se n'ha fet d'aquesta dona? No ho sé, la tia deu estar visquent de puta mare. Segur. Amb tota la pasta que ha fet. Amb el Royalty, sí, sí. Però realment era un artista que a mi m'encantava. Recordo, no sé, cap al 2005, 2006, va treure un discazo que la va, que t'apuntar cap a dalt de tot. I sí que és veritat que des de llavors no se n'ha començat. Jo me'n recordo del Sweet Escape Sí. No, no, és que tenia temazos, tio. Ara mateix, no sé, la veritat és que... Era una diva, era una senyora diva. Li he perdut bastant la pista, però aquesta versió m'agrada molt perquè incorpora aquests vents, no?, les trompetes i això que li dóna com molta... A part això és de pel·li de Jennifer Aniston de Nadal. O sigui, tu veus aquesta pel·li i saps que s'ha gravat entre el 2000 i el 2005 amb la Jennifer Aniston de protagonista amb un desamor nadalenca allà entre mi. Correcte. Total, que deixem ara les Nadales típiques, perquè si esteu farts... de la Maria Carell o de... és Nadal, o no, totes aquestes coses. Per cert, la Maria Carell. L'altre ja llegia que Maria Carell, la seva cançó famosa de Nadal, o la I One For Kids, no em sortia ara, Li genera cada any, cada temporada de Nadal, 3 milions i mig de dòlars, que som en directe cap a la seva butxaca per no fer res. Pensa que aquest any fot 30 anys que va sortir la cançó. 3 milions i mig cada any. 3 quilos i mig. 3 quilos i mig. I es veu que la cançó li ha reportat uns beneficis de 72 milions de dòlars a dia d'avui. És a dir, fent aquest hit, que a més a més diu que el va composar en 15 minuts... Només 15 minuts. La tia ja guanya 72 milions. Això un dia jo crec que seria un temazo dels teus per aquesta secció de fer grans hits. Que més han generat. Més que que més han generat. És a dir, gent que ha viscut de rendes per fer una cançó. Ah, doncs jo d'això en vaig parlar un dia en un podcast que tenia. I hi havia molts grups que són els one hit... Sí, one hit group o el que sigui. Algo així. Que sortien, doncs, Los Bravos amb el Black is Black, tal, tot de cançons. Bravos Té a 20 d'ell de Ozon. Brutal, brutal. Total, que li has anat bastants calarons, aquesta cançó de la Maria Carell. Jo us porto una nadala diferent que, segurament, pot ser que l'heu escoltat, però que és d'una cantant que em té boig, que és la Sia, d'acord? I és que jo, què voleu que us digui? A mi el Nadal m'encanta. De fet, sempre dic que ens hem de malfiar de la gent que no li agrada el Nadal. Ara això potser em tira una mica en contra, però hòstia, és que el Nadal és una època molt bonica. Escoltem la Sia, que el 2017 va fer aquesta meravella. Don't cry snowman, don't leave me this way A puddle of water can't hold me close baby Can't hold me close baby I want you to know that I'm never leaving Cause I'm Mr. Snow till death will be freezing Yeah, you are my home, my home for all seasons My snowman and me Baby Don't cry a snowman, don't you fear the sun Who'll carry me without legs to run, honey Without legs to run La CIA, que s'ha dit, no sé si ho saps, que es va fer molt popular, a part de pel seu talent i per les seves cançons i aquesta veu tan característica i tan preciosa que té, es va fer molt famosa per als videoclips que feia. Sí. Feia uns videoclips que no deixen indiferent a ningú. Completament d'acord. Coses molt abstractes, molt rares. Recordo un, que ara no me'n recordo el nom, perdona, que era una ballarina brutal, una noia molt jove, molt petita, molt primeta, que feia un ball espectacular i la CIA es va fer famosa pels seus videoclips. Sí. i per tot el talent evidentment jo crec que són uns videoclips molt trencadors i sobretot els de la Lady Gaga també eren trencadors però aquests eren molt més refinats jo crec molt més subtils fins i tot amb una perspectiva molt més artística la veritat és que brutal tot el que ha anat fent la CIA my snowman in me baby Pel Nadal és temps de trobades amb amics, familiars, pot ser una època, com deia abans, molt bonica i que ens agrada a la gran majoria, tot i que si tens algú a la família que no suportes, entenc que es pugui fer una mica fessuc. El cunyat, això? Per exemple. Tota aquesta marató de dinars, sopars, regals, abraçades i tanta felicitat. Imagina que tens allà el cunyat pesat que no suportes de cap de les maneres. Doncs clar, ha de ser complicat. Això és el que li va passar a Santi Balmes el gener del 2007 quan li dedica una Nadala al seu cunyat Fernando. Hoy es Navidad, qué felicidad, vamos a cenar toda la familia y maldición. Él ya llegó con su cucharita y su obsesión. Vamos, dale más, dale mucho más, lo puedes lograr, destrozar mi acuario, por favor, déjalo ya. ¿Me escuchas, Fernando? Creo que no. Para este al lado te aviso con antelación que alguien lo ate en la cama y le dé una inyección. Cuidado con esa cuchara, Fernando, ahora reza, señor, porque tú te acabas de buscar la ruina y ahora yo empiezo a reaccionar mis brazos se mueven como aspas de un ventilador porque te acabas de buscar la ruina y me da igual que sea navidad con hilo dental pienso hacerte la circuncisión M'hauràs de recomanar llocs a Madrid, perquè m'he cobrat entrades per a veure el Love of Lesbian a Madrid. Ah, sí? El We Think Center encara queda bastant, em sembla que és el novembre de l'any que ve, però m'hauràs de dir quatre coses. Em sona que em vas dir que vivies a més a més per allà o que estaves molt sovint per allà a la zona aquella? Jo treballava allà davant, llavors n'hi hauràs d'anar al Pintón, que està davant, i de fet a la plaça on te faràs cua es diu plaça Salvador Dalí. Ah, sí? Sí, és la plaça que hi ha just davant del We Think Center amb el Corte Inglés, és la plaça Salvador Dalí de Madrid. Sí, l'escolla. Doncs aniré cap allà d'aquí un anyet a veure els meus amics la doblesbien, que la veritat és que en soc molt fan. Ai, que bo. Jo saps on t'he comprat entrades que tu segurament també. Ho tinc claríssim, vamos. Els sons del món, sopa de cabra, els pets. Bona. Em sembla que t'hi trobaré. Bona. No, no, és que tu no has comprat entrades. Jo no he comprat entrades perquè hi treballo, sí. Ai, que bo. Encara no he parlat-lo l'any que ve, però molts anys que hi soc. Té pinta, no? És bastant probable que hi sigui. O sigui, que podré escoltar a dues de les bandes més mítiques de tot el rock català i a més a més a l'Adrià Giné també, de regal. Això és el que ha passat tots aquests últims anys. Ah, que bé. Tu, que torni a passar una altra vegada, no? Fantàstic. Tu, ets de Tio o ets de Reis Max? Dels dos. Dels dos? Sí. Ho volem tot, eh? Ho volem tot. Bueno, a casa meva sempre hem fet el 24 el Tio i el 6 el Reis. Bueno, el 5 a la nit. O sigui, tot, tot, tot. No agafarem un bastó per picar en Vil a veure què ens caga, però sí que et diré, aviam què li demanes en aquest 2025, tio. Què li demano en aquest 2025? Hòstia, doncs mira, et diria que li demano molta música... Molta música, però d'aquella que et remou per dins. És a dir, no música fàcil i que vengui. Música que te l'escoltis un cop i no puguis parar d'escoltar-la durant setmanes. Música que remougui alguna cosa a la gent per dins. Doncs quina sort de tenir-te per aquí, perquè aquesta música ens la portaràs, no? Us la portaré tot, sí. Adrià Giner, moltíssimes gràcies i felicitat. Que vagi molt bé. Adéu-siau. Fins demà! Fins demà! A day or two ago, I thought I'd take a ride, and soon Miss Fanny Bright was seated by my side. The horse was lean and lank, misfortune seemed his lot. He got into a drifted bank and we, we got upsot. Jingle bells, jingle bells, jingle bells. Fins demà! Fins demà! Jingle bells, jingle bells, jingle all the way Oh, what joy it is to ride in a one-horse open sleigh Jingle bells, jingle bells, jingle all the way Oh, what joy it is to ride in a one-horse open sleigh Now the ground is wide, go it while you're young. Take the girls tonight and sing this slaying song. Just get up up till bay to 40s' speed. Hitch him to an open sleigh and crack, he'll take the lead. Jingle bells, jingle bells, jingle all the way. Oh, what joy it is to ride in a one-horse open sleigh. Jingle bells, jingle bells, jingle all the way. Oh, what joy it is to ride in a one-horse open sleigh. Gràcies. La ràdio de Girona, Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina. Som la teva veu. Som la Gironina. La teva ràdio. La Gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el mes destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet, el programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Perdre l'orgull després de tants colts contra el mateix mur vam escriure'ns cartes de mans i entre línies dibuixàvem les carícies d'amagat sense por Avançant. Hi ha que no queda res a perdre. Hi ha que la pluja ha mai anat. Sense por seguim caminant. Coen vies paral·leles que hi ha mai. No has trobat Contra tot el que venia No érem més que un gran arena d'aquest mar Que ens uneix en un instant El mateix que ens acaba distanciant Sense por anem Construint les nostres vides allunyant-nos del passat sense por seguim caminant però en vies paral·leles que hi ha mai no es trobaran no es trobaran Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM De la font, del plaer, diuen que veure't no és bo, doncs a calma les set, jo he pogut volar i des del cel he vist el mar i m'ha agradat tant que ja no puc baixar. I desperto en un món millor. A on tot és de la vó i em pregunto com feita sóc? O de pedra s'ha fet el meu cor? Mai he vist tant la veritat, no em deixava portar. Mai jo mai no ho he tingut tan clar i en el foc el record s'ha cremat. Per què trencar el llibre quan començo a escriure? Per què està en silenci si ara és quan més puc cridar? I recordo el teu marxar, i enrere vas mirar, vol el temps al passar, les coses com eren i com estan. Mai vas veure la veritat, no et deixaves portar. I ara sóc jo qui pot fer realitat tots els somnis que hi ha al meu cas. Per què tancar el llibre quan començo a escriure? Per què està en silenci si ara és quan més puc cridar? Per què una paraula? si tinc mil imatges per què no ets com desitges i ets el que hi ha dins teu no ets mai com desitges sempre ets el que hi ha dins teu Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM No saps lo bé que me sec cuidar No saps lo bé que estic sola No vull res més No vull res més Uff Ja fa temps que vaig esmones en revés, ja fa temps que gripem fort i no me sents, no puc més, no puc més. Obre't-s'ho i sí, ho vaig tot apagat, no sens res més que un silenci apagat, despassat. Fins demà! I m'atur a mirar els buits que has deixat, un silenci ideal per crear sense por, sense por. Tu comença amb un trast difuminat, que desperta mil colors a dormir saps plans de pau, plans de pau. Tanca el lluís i ho vaig tot ple de fum. D'un incens que m'aprova gues futur sense tu. Sense tu. Oh, morir-vos a creu. Has vist el cel. Fins demà! La Ràdio de Girona Pots entrar per tu, està obert. Papallona, que la llum artificial l'estimes tant com el cel obert. No és que jo em distregui, no. És que penso en altres coses. En temps antics de donzelles i cavallers. En paraïsos els teus llavis calents. Eh, eh. Vendràs a mola i t'aniràs ballant. Vendràs a mola i t'estimaré igual. Si és millor estar tot sol per allapar-se les ferides. Deixa'm com un animal ferit, sentint només els batecs del pit. No és que m'hagi perdut. És que no sé on estic ara, a quin nivell de pau espiritual, o a quina profunditat del fang. Vendràs a embolar i t'aniràs ballant. Vendràs a embolar i t'aniràs ballant. Vendràs a voler i t'aniràs ballant. Vendràs a voler i t'estimaré igual. Vendràs a voler i t'estimaré igual. Ja tenen setz anys I ara tot els cremes refreguen els cossos pels camps del costat. Un vestit de flors i una camisa descansen a l'herba si el riu és a prop. Marxen les hores buscant pigues noves, tan sols els ocells les han vist, agafant les bicis sabent que és l'inici, sobre els seus caps s'ha fet la nit. Quan li agafa la mà, No passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat. No sé què som, què està passant? I entra uns grits als dits de l'altre, com si fos un videoclip. Què ens ha passat? No sé què som, però què ho ha passat? La Jana ja dorm, perquè quan sent un pip contra l'esquena li agafa la son. L'Eva s'ha llevat, està molt nerviosa perquè té un examen a la facultat. que no sap cap tema dels 30 que té per llegir. S'apropa la Jana, que ve per darrere, diu que amb ella ha après a ser feliç. Quan li agafa la mà. No passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat, no sé què som, què està passant. I el record, les tardes bones, com si fos un videoclip del que ha passat, de tot el que som, però que guapa estàs. Li fa un petó al front. Mentre la camilla la Jana fa estona que pensa que es mor. Una mica més. Un terç d'una joia ja és fora del temple on la vida neix. petita i té els ulls de la jana i quan plora sols l'Eva somriu ja passa vegades que algunes històries tenen un final feliç. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Plouen lluny milers de mals i ara veig com va canviant allò en el que creiem. I ara sento el cor glaçat i a poc a poc tot va avançant. No hi ha res per sempre. Trobo un lloc on aterrar I ara torna tot el que ens fa fer mal durant tants anys, però jo seré sempre al teu costat. És cada cop que bufa el vent, cada cop que intento que tu estiguis bé, deixem valents a cada pas. És cada cop que bufa el vent, Cada cop que intento que tu estiguis bé, el teu somriure em fa més gran. I plouen lluny milers de mals, i ara veig com va canviant allò en el que creiem. I ara em sento enmig d'un mar, que per un altre és un vessant. Tot depèn de com ho penses. Troba un lloc on aterrar que ara torna tot el que ens va fer mal durant tants anys. Però això seré sempre al teu costat. És cada cop que m'infla el vent Benvinguts a Girona FM Benvinguts a la ràdio de Girona