Fires de Girona: Narrativa audiovisual amb David Sánchez, Halloween vs Castanyada, pluja i firaires, el tren de les castanyes i la donació de sang

Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Said Esbai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. El 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Onze i cinc. Benvinguts als Quatre Rius. Dijous 31 d'octubre de 2024. Un dia més pendents de les conseqüències de la dana. Encara no és moment de depurar responsabilitats, probablement és el moment de rescatar la gent que encara està atrapada als seus cotxes, que encara queda. És el moment de trobar la gent que encara està perduda. Que no sigui pas un comentari de barra de bar, que tothom es pensa ara que en sap de protocols d'emergència i també de meteorologia. ja hi hauria moment o ja hi haurà moment per depurar responsabilitats polítiques, principalment, però ara no toca. Així m'ho ha dit una amiga meva que viu a la zona, que s'hi ha trobat de cares, tot ajuda és poca i tot el que no vagi en aquesta línia ara mateix ens ho podem estalviar. Parlava principalment dels polítics i dels hiperventilats de Twitter i gent de mitjans. Un dia més i als que faci falta tot l'escalf del món des d'un petit estudi de ràdio a Girona. I, com sempre, aquest programa de ràdio no es podria fer. De fet, directament, la ràdio de Girona no es podria sentir. Si no fos per la inestimable ajuda d'Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. En tot cas, sempre som una coseta, encara que sigui música o... Ens estalviarem. Aquests dies ens hem d'estalviar les conyes del principi, perquè no toquen, les coses com són, tothom pendent del que està passant al País Valencià, també Castella, Andalusia... Però bueno, nosaltres, entretant, doncs a Girona seguim de festa major. Quin remei, això cau quan cau. I a més a més, home, aprofitarem per anar a voltar les fires, menjar les castanyes, els moniatos, fer festa major... Hauràs d'esborrar aquest tipus de comentaris d'inèrcia que et venen, perquè la setmana que ve ja no tenim fires. Sortirà una altra cosa. Això no en diguis cap dubte. Començarem a escalfar amb la Maria Carell. Fires i festes de Sant Narcís, avui últim programa que ens enganxa al mig de tot aquest tornado de festivitat aquí a Girona. De fet d'aquí una estona jo marxaré de l'estudi. Aniré cap a la devesa. Sí, perquè parlarem als firaires. Tornant, em sembla que em donarà temps, això ja veurem com... Hauré de córrer una mica. Hauré de córrer una mica. Passarem també a parlar del tren de les castanyes, el mític tren de les castanyes a plaça Independència. Però abans, també és que, clar, avui... Escolta, avui és Halloween, però principalment és la castanyada, però principalment també volíem parlar sobre com construir tot el que és una narrativa a través de la imatge. Nosaltres de veu en dominem molt, però d'imatge no tant. Rauvila. Per tant... Ens hi posem. Ens hi posem. I avui, com he dit, volem veure la vida a través d'un halen. I ho volem fer de la mà d'algú que la toca bastant més que nosaltres. L'Arnau i jo dominem el noble art de la veu, però qui domina l'exquisit art de la imatge és David Sánchez. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, molt ben trobat. Primer de tot, gràcies per haver vingut. T'ho dic perquè normalment la feina dels filmmakers, dels creadors, en aquest sentit, teniu una agenda molt, molt, molt, molt, molt apretada. Sí, la veritat és que no em puc queixar, perquè això és molt bona senyal, és veritat que també tenir algun temps lliure és interessant, i més amb família, però per sort no ens falta la feina i treballem aquí i allà on te faci falta. L'excusa de fer-te venir és el vídeo de Halloween, perquè ja s'ha convertit com un mite. Escolta'm una cosa, d'on va caure aquest vídeo? Doncs mira, si vols t'expliqui, l'episodio havia de ser una campanya de màrqueting per una empresa de Kijirona, que al final no es van atreviar a fer per el tema del castanyà de Halloween. Va ser en plan, no ens atrevim i tal, i vaig dir, tinc la idea, ho faré amb mi, ho faré jo. O sigui, jo seré la meva pròpia campanya de màrqueting, I qui vegi l'episodi ho veurà, que al final passa una cosa amb la meva pròpia marca. I a partir d'aquí la gent li va agradar molt i va dir, hòstia, has de continuar aquesta línia. I en comptes de canviar d'història vaig pensar que cada any podria fer un trosset més d'aquesta història. I aquest any és el cinquè. Cinquè, no? És el que t'anava a dir. T'esperaves tant de rebombori. No, la veritat és que no. La veritat és que va començar com una cosa de broma, perquè el primer episodi és que és una broma. El segon episodi, la cosa crec que es va començar a posar a sèrie. El primer era els dos protagonistes i jo gravant pel carrer. No era res més. El segon hi vam tenir més gent. I la cosa es va anar fent grossa, grossa, fins un punt que dius, ostres, ara mateix... Com anècdota, hi ha gent al meu Instagram que m'envia fotos, perquè ara he centrat tota la història en una espècie d'estructura abandonada que hi ha a la devesa de Girona, que el 90% de la gent de Girona no coneixerà ni sap que hi és, i li dius que és Girona i la gent dirà, això és Girona qui fa aquesta estructura aquí, no? I hi ha gent d'altres països que m'han enviat fotos al costat de l'estructura, dient, hem trobat l'estructura, aquí és on t'allarga el dolent de les teves pel·lis. És a dir que generes fins i tot turisme de masses. Sí, no sé si de masses, però alguna persona, gent de l'Índia, d'Àfrica, gent d'Anglaterra, gent de França, gent d'Alemanya, també m'han enviat fotos dient, eh, hem trobat l'estructura al final. Jo t'he de dir una cosa, és que em sembla que tu i jo pensarem igual, i mira que no t'ho he preguntat, però això del Halloween i de la Castanyada, aquest etern debat, jo crec que és complementari, perquè és que jo la Castanyada, jo sempre l'he recordat a la tarda, no a la nit. Correcte, jo que sàpiga, i mira que ho he preguntat, no hi ha un dia concret de la castanyada. Jo crec que són coses molt compatibles a 100%, perquè tu pots estar fent castanyada 27, 28, 29, 30, a la tarda, de fet és trobar-se amb uns amics i menjar unes castanyes i passar una bona estona. Jo crec que és 100% compatible i també jo crec que ens pot ajudar a fer una mica d'autocrítica, perquè Halloween pels nens o per a la gent jove és com molt atractiu, i la castanyada Potser no ho és tant. És una mica d'autocrítica de dir nois, perquè no reformulem una mica tot. Potser està guanyant Halloween en alguns casos, perquè potser el nostre necessita una mica d'actualització, no? D'alguna manera, també. Jo soc 100%... Vull dir, nosaltres fem castanyola i fem Halloween a casa. Fem les dues coses. 100% compatible. Ara ho entendràs. Tu tens veïnades? Clar, és que, per què es feia el 31? Molt fàcil, perquè arribaves al pont de Tots Sants i aquell últim dia, a les escoles, normalment es sol fira castanyada el dia 31, perquè d'aquesta manera la gent se n'anava de pont, van dir-nos que teníem la festa o el que sigui, i era una bona excusa. Però és que és el que dius, és que al final també, a vegades, no ens hem de passar de banderes, entén-me, eh? Jo crec que el món està canviant i ens hem d'adaptar. Completament. I cadascú ha d'agafar el que a ell li ressona, el que li funciona, el que li ve de gust, i sense abandonar les regles ni molt menys, sinó que pots fer compatible a tot. És que no hi ha cap problema. És que en aquest sentit, potser tu ets l'exemple clar que el món està canviant i que estem en un món globalitzat. Potser la teva història. Potser sí, és increïble que una persona a Girona, en una ciutat tan petita, en un món tan gran, una història tan petita com la meva, que no deixa de ser una slasher de tota la vida, que no aporta absolutament res de nou, però que crec que desperta certa nostàlgia amb la gent fan d'aquest gènere, perquè té tots els arquetips i tots els clàssics d'unes pel·lícules de terror super senzilles i normals, arriba a tot el món i a la gent li ressona d'aquesta manera. Com va començar la teva relació amb l'audivisual? Doncs, la meva relació és curiosa perquè jo des de sempre he volgut fer això, no he volgut fer cap altra cosa. Jo ho he explicat a xarxes moltes vegades, jo no tinc cap plan B. No sé fer absolutament res més que fer vídeos. Si algú em diu, hòstia, tens un plan B, no, no, no, no tinc res més. M'he centrat sempre només en fer això perquè sempre he cregut en mi mateix i en que podré tirar endavant això i que explicar històries I amb el mitjà ovisual, amb el que faig servir com a mitjà, doncs és el que m'agrada més, és el que no sé si em dona bé, però vaig tirant endavant i la gent va confiant en mi. I això és com em funciona. El primer contacte que vaig tenir amb el monodovisual va ser amb 12 anys. Uns amics dels meus pares tenien una UVH quesa, que veia que gravaven i vaig dir, m'agradaria que me la deixéssiu fer servir. i vaig mirar al món a través d'aquella càmera i vaig dir que això segur o si no vull fer absolutament res més que explicar coses un vídeo industrial has d'explicar una cosa, un espot d'una carnisseria has d'explicar alguna cosa a través d'una càmera. És que al final has d'explicar històries amb una superposició d'imatges. 100%. Jo crec que l'home, diguem que som l'home sapient-sapient, jo crec que som l'home narracionis, no? Tots ens encanta que ens expliquin coses. De fet, és el que estem fent ara, no? I crec que l'home té una certa predisposició i que li agrada que l'expliquin coses. De fet, això és el que fem tots. En quin moment te'n vas adonar que era realment explicar una història? T'ho dic perquè a vegades, quan comencem amb aquest tipus de mons, també parles fins i tot en el món del periodisme, dius no, explicar una notícia, però en el moment en què li agafes la importància al relat, a la narrativa, recordes més o menys com va ser? Jo, per buscar-me com començar en aquest món, em vaig dedicar als dos primers anys a fer vídeos de casaments per una empresa aquí a Girona, perquè era el que vaig poder trobar. I allà vaig començar a entendre que un casament ja era explicar una història, explicar la història d'una parella. Era la conclusió al final d'una història que han passat. Jo ho trobava molt interessant. I a partir d'allà em vaig interessar molt pel periodisme. Vaig estar treballant dos anys a televisió de Girona on vaig poder veure com funcionava la creació d'una notícia que crec que era molt interessant perquè en el fons és una història petita explicada en un temps molt curt i explicada d'una manera molt alienada a tu mateix, has de fer-la molt plana sense aportar molt de tu mateix. En aquella època de la meva vida, molts inicis, em va interessar molt això, explicar petites cosetes del dia a dia, a la fira de la ratafia de no sé on. Ja vas aprendre el que era una imatge recurs, eh, per exemple. Correcte, correcte. El primer dia que vaig anar a gravar, a mi ningú em va abandonar una càmera i em va dir que vés a gravar. I vaig gravar-ho tot a color blau. Jo no sabia ni en què eren els blancs de blancs, perquè quan gravava l'empresa dels casaments jo anava d'auxiliar, ni agafava càmeres, vull dir que... I mica en mica vas veient i et van agradant les històries, vas coneixent gent, vas veient l'interessant que és explicar coses a altra gent. Quina és l'aventura fora de Girona, la primera? La meva primera aventura fora de Girona gran... Jo vaig estar a Bòsnia, en postguerra, i quan encara hi havia el tema del conflicte de la República Sepsca, que sabeu que la guerra es va acabar de cop, i la gent es va quedar on es va quedar, servís a un lloc... i vam estar gravant un... part d'un documental per Europa Press, que no es va arribar a fer mai, però vaig estar una bona temporada a Bòsnia, dos, tres setmanes, visquent el que havia sigut la postguerra, i... clar, això et marca molt. Et cortes, eh? Et transforma. Quan tornes d'una guerra o d'un lloc en conflictes, has d'intentar tornar viu, però sobretot has d'intentar tornar a seguir en persona. Continuar a seguir en persona. Perquè el tornar és molt complicat. allà passa tot molt ràpid i vas fent i tal i igual i sobrevius com pots i és veritat que la càmera i ho ha dit tothom però és veritat tu et fots darrere una càmera i fa una marca una distància la professionalitat o el fer tu estàs pendent del que has de fer i no del viure moltes vegades i això et separa una mica però quan tornes tot allò torna i és és fort Claudi, suposo que va ser una etapa, no sé si també vas seguir en zones de conflicte en algun moment o... Sí, la veritat és que no em vaig quedar content i el 2005 vaig tornar a la guerra que va haver-hi entre l'Ivan i Israel i vam estar allà gravant dues setmanes i tot el que et porta una guerra és complicat. I allà vaig decidir que la guerra no tenia res de romàntic. Però molta gent atrau com, vaig a una guerra, és com molt guai, i dius, no, una guerra és terrible. O sigui, no té absolutament res de bo. Jo, quan va haver-hi el tema de la independència a Catalunya, me'n recordo que molta gent era com, jo agafaré l'escopeta, sortiré al carrer, i el que faci falta, dius, tios, no teniu ni idea de què és una guerra. O sigui, me'n tinc en el cap fred perquè no ens aportarà res a ningú. No aporta res a ningú. Jo crec que està bé això que dius, eh, perquè tothom romantitza el fet d'anar a una guerra. Per culpa nostra, eh? Per culpa dels que fem pel·lícules. De tu i els pel·lícules que dius, hòstia, és com molt guai anar a una guerra i tens aventures, i fas nòvies, i tens amics... No tens res, absolutament res, de debò. Suposo que tot són etapes, després d'aquesta etapa potser més aventurera, podríem dir-ho. No sé si després ja tornes cap a Catalunya amb una idea més clara. Sí, la veritat és que després d'intentar reflexar la realitat, el que em vaig adonar és que m'agradava o tenia intenció de fer un pas més i començar a explicar les meves històries inventades per a mi mateix. Vaig voler fer aquest pas de passar de la realitat pura i dura a ficció, començar a fer coses per ficció, que crec que era En aquell moment el que m'interessava i ara és el que més m'omple absolutament. O sigui, fer ficció, ja sigui amb cormetratges meus o per altra gent o el que sigui, el que més m'omple ara mateix és omple aquest buit creatiu. I jo t'he de dir una cosa, vull dir, el sector audiovisual és dels que més tira. O sigui, de feina n'hi ha, apetades i ametades, però perquè tothom ha d'exposar la seva pròpia narrativa. Correcte. I ara tots som creadors de continguts. Tothom amb un mòbil... Tothom pot crear... És guai. Aquesta democratització està molt bé. És veritat que també ens traguem... O sigui, d'aquí hi ha una gran part que potser no... I després de l'intrusisme laboral que deus tenir... Bueno, clar, això és una altra. Per al nostre de cada dia. 100%. L'intrusisme laboral és una cosa que ens fa mal. I ens fa mal, sobretot, perquè molta gent es pensa que comprant-se una càmera ja pot fer vídeos. I els dic a tothom, fer vídeos no és quina càmera tens, és quina història ets capaç d'explicar. Perquè jo ho faig sempre com una piràmide, no? A dalt de tot, hi ha la història. Amb totes les màquines, la càmera més bona del món, tu li pots donar la càmera més bona del món, un ARRI de 100.000 euros al meu pare, i em sap greu, eh? No creu en un contingut molt bo perquè té un ARRI, però li dones un iPhone No l'han i et fotran una pel·li al·lucinant. Perquè el que compta és la història, és el que vols explicar. En aquest sentit, quan parles d'història, jo crec que fins i tot parles de mirada, no? No sé si és una mirada que a vegades... es pot desconnectar d'aquesta mirada? T'ho dic perquè quan vas pel carrer i veus alguna cosa, ho veus en format fotograma o...? És terrible, perquè jo podria fer històries de... o sigui, cada dia... un petit punt de llum, que veus una cosa que passa i dius, això podria extreure i crear una història només d'això. De fet, un dels curs que ha tingut bastants premis i a la gent li ha agradat bastant, que es diu All Those Days, que està en el canal i el es pot trobar, és una història molt petita sobre la pandèmia, que l'anava a publicar durant la pandèmia, però no em vaig sentir còmode, vaig pensar que la gent es pensaria al millor que em voldria aprofitar de tot aquell moment, i vaig aplaçar quasi un any. o dos anys, quasi. I neix d'un comentari que vaig sentir al carrer entre dues persones. O sigui, jo estava sentat, la meva dona sempre diu, és que estàs escoltant a tothom, és que no sé què, i no, no, no. És que tu estàs sentat i sents un comentari entre dues persones, estàs al metro, veien coses i m'entren molta informació. Jo vaig sentir el comentari entre dos adolescents en un banc, jo estava sentat en un banc escrivint uns missatges, i vaig sentir el comentari entre dos adolescents i des d'aquí em va sortir tota una història. O sigui que... és la mirada, com enfoques i què és el que expliques, que ets capaç d'explicar. Hi ha crisi al sector? Jo crec que no hi ha crisi, perquè realment hi ha feina per molta gent, hi ha crisi de qualitat de contingut, crec jo. Jo crec que hi ha una crisi de qualitat. O sigui, molta gent es pensa que comprarà una càmera podrà fer grans coses. Hi ha una crisi de qualitat, i no visual, perquè visual, amb un iPhone es veu tot molt bé, però aquí hi ha una crisi de qualitat de contingut, de com s'expliquen les coses, de la immediatesa que ens porten les xarxes socials... És un tema tècnic des del punt de vista que no saps enquadrar una imatge o és més un tema sobre exposició narrativa? Jo crec que és 100% narratiu. Jo crec que sap... O sigui, fer el contingut tan curt ha fet que no ens doni temps a explicar. Ara, l'impuls de veure shorts, de veure reels de 5-7 segons, pots explicar un instant. I això fa que es perdi una relativa més llarga, crec jo. Que ens aporta a explicar històries pitjors. Des del meu punt de vista. Clar, al final ens quedem amb això, amb el succedent i el que pot ser una història. Correcte. Ens quedem amb coses tan petites que no et permet aprofundir. Et quedes amb una cosa que t'atrau al moment i dius ah, molt bé, fora, una altra. Però no hi ha reflexió darrere de tot això. En defensa de la professió, jo crec que també parlant abans del caràcter global o de globalització, vull dir, abans ho dèiem, tu pots ser un gran professional de la càmera vivint a Girona. Sí, sí, cent per cent. O sigui, pots viure al poble més petit, no vull dir cap nom de poble, no es pensi que ara el vull, però es pot viure a qualsevol lloc ara mateix. I viure del món de la càmera. De fet, jo crec que si treballes bé, si et prens en sèrio la feina, si ets capaç d'entendre el que volen els teus clients, i fer una mica de pedagogia, perquè fer pedagogia amb els clients és important, perquè els clients et diuen jo vull fer això, i dius... Jo entenc que vols fer això, i tu tens una màquina que val un milió d'euros dintre de la teva empresa. Però explicar aquesta màquina potser no és el que el teu client necessita. Potser explicar què vens, o què vols transmetre, o què vols que sentin els teus clients comprant-t'ho, és molt millor que la màquina que fa la cosa que estàs fent. T'hi has trobat masses vegades amb això? Vull dir que un client vol avatar i al final ell només pot oferir els pastorets de ripoll per dir alguna cosa? És un clàssic, és un clàssic. És veritat que jo crec que amb el temps la gent ha après. Potser fa deu anys enrere la gent et deia, mira aquest plànol que ha vist el senyor dels anells. I dius, jo t'entenc, eh? I m'encantaria que tinguessis el pressupost que em permetés gravar aquest plànol. Però si et poso amb els números sobre la taula em diràs que m'he tornat boig. que a més a més parlant d'aquesta pedagogia, vull dir, tu a través d'Instagram, DavidFilmmaker, també fas aquesta pedagogia i també aquest tipus de divulgació, no només tècnica, sinó també, potser, conceptual, dels teus usuaris i seguidors. Jo vaig muntar el meu Instagram perquè, per culpa, entre cometes, de la meva dona que em va dir, eh, fas coses xules, i jo crec que estaria guai que ho compartisses a Instagram i que la gent veiés els vídeos que fas. Jo no havia sigut mai una persona de xarxa. Si vaig començar penjant vídeos, i a partir dels vídeos vaig començar a penjar com feia aquests vídeos, i la gent com que li va agradar, ostres, això com ho has fet, això explica-m'ho i tal. I ara, tots els pols que faig han de ser unes regles molt bàsiques, que és que ensenyin algo, que emocionin d'alguna manera, o que emocionin o que ensenyin d'alguna manera, o fer pedagogia o generar certa emoció, o despertar alguna cosa a la gent, crec que és important. M'encanta una cosa, i és d'aquest tipus de vídeos de How We Made, tot plegat, és increïble, perquè en un petit vídeo, en una fotografia que abans parlàvem de la romantització, per exemple, jo estic veient una que surts tu editant en un joc de clasi foscos, una imatge bastant romàntica, tu davant de dues pantalles editant i creant, com d'increïble és aquest instant representa tantíssimes hores de feina, tantíssimes, i la gent es pensa que no, la gent es pensa que això és una tarda. No, no, clar, és que el procés de crear qualsevol cosa, o sigui, crear un reel, o crear, porta molta feina si la fas, ben feta, entre cometes, o almenys, i ho fas amb passió i amb ganes de fer-ho. I porta moltíssima, moltíssima feina des de la pre-producció, anar a buscar els llocs on te vols gravar, parlar amb els actors, Com es diu això? Em surt amb anglès. Ensejar amb els actors. Ho pots dir en anglès, aquí toquem amb tot. El visual té com moltes paraules tècniques amb anglès que es mantenen. Hi ha una feinada darrere de cada... De fet es diu que per cada hora de tele, de cara de cine, més o menys tens 100 hores de feina. Carai. Més enllà de tot això, al final és que veig tota aquesta part pedagògica. Vull dir, els teus seguidors t'ho agraeixen també? Sí, la veritat és que es crea una comunitat molt xula. Sí? I tinc la sort que tinc pocs haters. Per sort en tinc pocs. N'he tingut, vaig tinguent, però bueno, això crec que si tens haters vol dir que les coses les estàs fent bé. I la gent és molt agraïda. I jo demano molt a la gent, què és el que voleu veure? Què us interessa veure? Jo us puc compartir el que sé jo, no et dic que estigui bé, que estigui malament, el que soc jo, jo t'ho comparteixo. He fet aquest plànol, t'agrada com l'he fet? Sí, t'explicaré com l'he fet, com he ficat les llums, on t'he ficut el plànol, tot això. Portes més de 20 anys de trajectòria? De fet, l'any que ve farà 25 anys. 25 anys de trajectòria? Com a autònom. Com a autònom? Sí, pagant cada mes. Jo crec que a la gent algun dia els haurem d'explicar exactament què vol dir ser autònom, perquè n'aprendreu moltíssim. Li queda alguna cosa pendent per fer, David Sánchez? No, que estic començant. Jo soc mestre absolutament de res. Jo soc alumne de tot i crec que estic començant. Jo, el meu objectiu és poder fer una pel·lícula. És el meu objectiu, sí, sí. Professional, eh? I mans a l'obra ja? I estic amb mans a l'obra. De fet, tots els curs que vaig fent són perquè algun dia algú es desperti i em digui, eh, aquest tio no fa les coses tan malament, saps? D'aquí en podem treure alguna cosa. Anem a proposar-li a fer una pel·lícula. De fet, tinc quatre guions de pel·lícula escrits. Sí? Sí, sí. Doncs el dia que toqui presentar-la saps que passaràs per aquí, no? Ho passaré segur. Seràs el primer. David Sánchez, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. Gràcies a vosaltres. Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM hi ha gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Als dijous, un cop al mes, Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes. Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a fontejar-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de bàsquet. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. El Primer Cafè Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rey. En directe al 92.7 i a gironafm.cat. Amb la narració de Pau Villafanyé, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia. El partit integrar i totes les reaccions dels protagonistes després del xulet final. A Girona FM, només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina. Viu la Fira amb els cinc sentits. Observa les propostes més innovadores. Tasta els productes de proximitat. Flaira l'aroma de les grans idees. Palpa les tendències que estàs buscant. I escolta tot el que tenen per explicar. Vine a la 62a edició de la Fira de Mostres del 29 d'octubre al 3 de novembre de 10 del matí a 8 del vespre al Palau de Fires de Girona. Els Quatre Rius El Magazine Matinal opera la ciutat. i seguim pendents de la programació de fires i festes de Sant Narcís 2024. Ja hem parlat, per exemple, del curaquet de Halloween, també hem parlat de la Castanyada, tot el programa d'ahir. Ara ens en anirem molt ràpidament cap a la Devesa i Plaça Independència, però abans volíem passar per Plaça Catalunya. Ho dic perquè l'associació de donants de Girona celebra la seva ja tradicional marató de donants de sang a la ciutat de Girona. Avui, també demà, 1 de novembre, i no volíem passar-hi de llarg. Per això mateix, Blai Buisan, bon dia i bona hora. No sé si ens acompanya en Blai. Em sembla que sí, diria. Doncs no. No ens acompanya en Blai. Podem comentar a nosaltres, Arnau Vila, que tenim aquesta marató de donants de sang aquí a la ciutat de Girona entre les 10 i les 8 del vespre. A la plaça Catalunya, i també hi serà demà, 1 de novembre. Doncs sí, animeu-vos a tots a anar-hi, i si no ja ho sabeu que sempre, o sempre us ho recordo, que a l'Hospital de Josep Trueta, doncs les 24 hores podeu anar-hi una estona que us convingui més, però vaja, tots els dies de la setmana, això sí, que podeu anar a donar sang. Correcte. Podrem fer-ho. Recordem, especialment en aquestes dates, que ja ho hem dit fa unes setmanes, que les reserves de sang estaven una miqueta baixes, que la gent s'animi, que no passa absolutament res, que abans d'anar cap a plaça Independència i abans d'anar cap a la Devesa, que poden passar per plaça Catalunya per fer aquesta donació de sang. Com dèiem, marató de donants de sang a la ciutat de Girona, motiu de les cires i festes de Sant Narcís. Entre les 10 del matí, per tant, ja han començat, per tant, Arnau Vila, ja està sent tard, Fins a les 8 del vespre, això avui, i també demà dia 1 de novembre. Això pel que fa a la donació de sang? Sí. I d'activitats de Fires i Sant Narcís en tenim moltíssimes més. Doncs en tenim més, que les anirem repassant durant aquests dies. Doncs mira, Arnau Vil, em dónes dos minuts que me'n vaig corrent ara cap a la devesa, aviam si arribo. Fem una petita pausa i de seguida connectem. Si vols saber tot el que passa a Girona i al l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe, cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. Al 92.7 de la FM hi ha gironafm.cat. Som la teva veu, som la Gironina. Escacs en joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la Gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas. Ah! Ah! Aquest any, malaurablement, tenim el problema de la pluja. que ens està afectant bastant i semblava que havia de parar i encara no tenim clar que ja acabi, avui deien que és l'últim dia però estem mirant els mòbils tots espantats i bueno, les fires com sempre, aquí és una fira que està molt ben instal·lada aquí a la Devesa i que agaudim una festa major d'un parc d'atraccions molt, molt, molt maco i bueno, esperar doncs que pari de ploure i vingui tota la gent possible cap aquí. Es nota molt la pluja uns dies com aquests? Sí, sí, sí. La pluja és un dels pitjors traumes que tenim, no? Perquè clar, la gent s'espanta, no ve la fira... Nosaltres depenem del temps. que potser la gent no ve tant repartida en els dies que tocaria i pel dia que fa bo doncs especial curva. Correcte llavors venen més, se concentren més en els dies que fa bo, que no ha plogut o que no plourà i venen més concentrats tot, tot anem una mica més apretats per atendre el públic i això, però bé, millor que sigui al final que vinguin eh, perquè ens fa falta a tots eh. Aquesta primera setmana entenc que ara tots els espectadors de la pluja aquest cap de setmana i aquest pont de tots sants. Sí, estem ara a l'expectativa que pari ja de ploure i ens deixi treballar aquests dies, aquest final de setmana que ens queda, i a veure si realment és així. Moltíssima gent aquests dies i, de fet, inevitablement, moltíssimes parades. No sé quantes esteu ara mateix aquí a l'esquena de Girona. Sí, entre unes i altres, entre atraccions infantils, atraccions d'adults, casetes, bars, restaurants, tot plegat, són 167 parades i atraccions entre tots. 167. En consten el llistat de l'Ajuntament. Mentre parlàvem, m'he hagut de veure com solucionaves aquest tipus de coses que van passar una miqueta durant fires, que si aquest espai, per acolipassar la gent, al final sempre esteu atents. Sí, a veure, això ja es preveu a l'hora d'instal·lar, cada un va al seu lloc i tot això, però hi ha detalls a vegades que s'han de retocar, eh, però bueno, això entre l'Ajuntament i l'Assentador i nosaltres, l'Associació, col·laborem entre tots i mirem de tenir-ho tot el màxim de bé possible. Entenc que al final hi ha unes cires de girona i inevitablement som una miqueta com pel dia gran també de la CREMI, especialment aquí a comarques gironines. Aquesta és la fira més important que tenim a tota la província de Girona i diria que Barcelona, o quasi Catalunya, podria dir. És la fira més important. Ve gent de tot arreu, aquí, des de Sevilla, de Madrid, de Màlaga, hi ha firaes de per tot arreu, d'aquí a Girona, de Barcelona, allà, però que també ve gent de fora. I és una fira que, com deia abans, està molt ben muntada i ben situada a la devesa. i que puguem gaudir d'una festa i una fira molt atractiva. Ja per últim entenc que tots pendents ara mateix del temps, una primera setmana amb gent, de moïó, especialment gent ginoïna, hem remarcat per la pluja i entenc que tots pendents d'aquest punt de tots sants, doncs esperem que també la pluja respecti el sector agrènic. Esperem que aquests dies que ens falten de fires el temps ens acompanyi i puguem salvar la fira, perquè de moment està la cosa fotudeta, eh? Però si aquests dies ens acompanya i ve públic i tot va bé, no plou, esperem salvar la fira. Gràcies a vosaltres. Ho veig molt bé. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! Garcia i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere Garcia i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul amb Oriol Mas Bé, doncs ens escapem una estoneta cap a Plaça Independència. Volíem parlar amb alguna parada de castanyes, també de moniatus, i per què no dir-ho, hem passat per Plaça Independència per buscar una de les més emblemàtiques d'aquestes Fires de Sant Narcís. Aquest 2024 també ens acompanya el mític trenet que tenim aquí a Plaça Independència. Per parlar-ne ens acompanya avui Ivan Grima, bon dia i bona hora. T'anava a dir, és que si parlem de parades de castanyes i de moniatus aquí a Girona, inevitablement pensem en el trenet de Plaça Independència. és que des que he tingut raó, el pare hi havia estat sempre fent castanyes i a la meva vida, que són 40 anys, 39, ell portava fent castanyes 42. Jo crec que també ha sigut un lloc molt típic. Com aquell qui diu tu, has crescut al costat del tren. Vosaltres noteu com la gent va buscar el trenet de plaça Independència? Vull dir que la gent ja us ubica aquí. El trenet es nota com un carinyo pel trenet. que era que els clients que venien venien amb els seus pares quan eren nens i ara venen amb els seus fills ara que estan a l'oci. I de fet això vol dir que el pare va fer molt bona feina, sí que és cert que abans anava per les escoles, anava als segons events que els tocaven, i després es va instal·lar més fixat ja amb la independència, però sí que es nota molt el carinyo de Girona, que és una cosa molt típica de la Fira de Girona. T'anava a dir, de fet, tenim moltíssimes parades de castanyes per Fires. Jo t'ho he de preguntar, però és que després la resta de l'hivern, per què hi ha pas parades per aquí, per Girona? No sé si tu també ho has notat, això. que a Sardia o algun poble ser més proper, però el que és Girona, Girona, que jo sàpiga no. De fet, el pare, durant molts anys, ja havia fet una temporada més llarga, que no només fires. De fet, ell feia més d'una setmana abans de fires fins a poc a Nadal, quasi. O sigui, pràcticament dos mesos. Però, de banda del pare, jo diria que no. No tinc record d'un altre castanyero. Passa el cul, m'assembla, li diria, amb una paradeta de tant en tant, però dies puntuals. Però si de saber que el castanyero és Girona, I a més també diré una cosa, amb el dia a dia de la gent, que a tothom ara sembla que li costa molt fer les coses a casa, vosaltres sou un salvavides per a tota aquella gent que vulgui encara recordar com de bones són les castanyes i com es calpen, no? Segurament s'haurà de preguntar a gent de bo. Hi ha no sé quantes formes d'aquestes castanyes, i si hi ha a l'aigua o no. I suposo que és un producte important. I a més a ciutat, si tens la comoditat de venir i comprar-lo, que ja fa el que ets no, no serveix, no serveix, no serveix. Suposo que és un producte maco de sortir al carrer a comprar i no passa res. Són dies de feina molt intents aquests o...? Són dies molt intents. Quants quilos de castanya pots comprar tu ara en previsió per aquests dies? Doncs mira, podríem dir que la setmana de tires haurem d'anar amb 100 quilos. Obviament, tot ho hauríem d'haver recolzat aquest dia. Això s'està perdent potser una miqueta també, ho dic perquè al final la novetat, més parades que s'hi sumen, parades de tota la vida tan reconeixibles. que és cert que s'ha de tenir un suport, s'ha de tenir un cuidado per a aquelles persones que volguin fer l'emenda en volant. Però a vegades la progrècia té un problema. Potser estan típiques, estan mítiques, o parades que podien haver-hi diferent de bé. La veritat és que a vegades, com que a mi em pedim és que, per exemple, a les mateixes sortides d'hiverns, aconseguir el permís per poder fer dies extras, cap a molts dies d'hiverns, s'ha de tenir un problema. No, que al final ja ha d'haver-hi un control, però que a vegades ens passem una miqueta a l'hora de controlar les coses. Clar. Jo ara vinc de parlar fa una estona amb el Gremi de Firaires. M'han parlat sobre la pluja que els ha afectat. No sé si a vosaltres també us afecta en aquest sentit. De fet, estem a Cobert, eh? Plaça Independència ara mateix. Però no sé si us afecta també a l'hora d'afluència de gent, de gent que pugui passar per aquí. Sí, sí, òbviament, òbviament afecta. I... Aquesta que és l'aspirada de Ciutadans, són deu dies, és l'aspirada llarga. Mhm. I parlant precisament sobre la facturació, t'ho he de dir, el Moniato és el gran oblidat o això només per algú li és gent? Doncs, sincerament, jo no soc un gran apassionat del Moniato, almenys jo m'agrada, crec que és un superaliment, però em sorprèn Sí? Ets de per aquí Girona tu, Ivano? De Girona. Teu pare també? És el que t'anava a dir. Per vosaltres les fires són castanyes, eh? I què fa l'Ivan la resta de l'any? I parlant de tradicions, no sé si també amb tanta castanya et dona temps a tu per passar per fires, per barraques, per poder gaudir una miqueta d'aquests dies de Sant Narcís. que, no sé com dir-ho, aixem de sortir amb un company i jo a fer un recado, s'estan pendent de fer la màquina mental. S'estan pendent de fer la màquina mental. S'estan pendent de fer la màquina mental. S'estan pendent de fer la màquina mental. S'estan pendent de fer la màquina mental. S'estan pendent de fer la màquina mental. S'estan pendent de fer la màquina mental. Ivan, només em queda desitjar-te unes bones fires i moltes gràcies per atendre'ns en aquest tren de la plaça Independència que em sembla que ja et dic... Nosaltres parlem, això es veu, però em sembla que la gent més o menys ja s'ha fet completament a la idea i segur que li ha vingut la imatge al cap. Moltíssimes gràcies, Ivan. Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin, acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció Domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil Vuit a la web i a xarxes i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. A Girona. Actuem per canviar la situació d'emergència climàtica. Cambiem barrejar per reciclar. Perquè res canvia si res canvia. Girona Ciutat Circular. Ajuntament de Girona. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a fontejar-ho. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de bàsquet. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. gironafm.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. García i Terribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Terribas, explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a Funtajau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber, de primera mà, l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanye, Said Svai i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Tant t'importa si no et farà res més que mal. Els fets no són paraules, no et creguis tot el que et dirà. Si et fomes part del meu voltant, tots de tu pensis vine amb mi. Que ja m'és igual, si em quedes sols i marxes i dius adeu o te'n vas, jo no aniré a buscar-te i ja m'és igual si em parles sols i calles perquè si em dius que te'n vas, jo sempre et podré dir que et tinc i sóc. No et dic que tots m'enganyen, sent tot moment que està mentit, El meu cor és de marbre però a poc a poc es va partint. Fugirem junts dissimulant però no et permeto ser especial si no m'importa fer cap mal. Ja no m'importa fer-te mal Tu saps que ja m'és igual Si quedes o si marxes, si dius adeu o te'n vas Jo no aniré a buscar-te i ja m'és igual Si parles o si calles perquè si em dius que te'n vas Sempre et volia dir que tinguis sort Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.