Els 4 Rius Dimecres

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Dimecres 22 d'octubre de 2025. Amb ganes ja que arribi divendres, potser més que d'altres setmanes, amb ganes de donar el tret de sortida també a la festa. Tothom que passi per la plaça del vi al dia del pregó, si vol, podrà posar cara al bo de l'Arnau Vila, a la veu del Pau Villafanya o a un servidor, només haureu d'aixecar el cap i mirar algun dels balcons de l'Ajuntament de Girona. Un any més, pregó en directe, per aquesta casa, amb tot el que heu de saber sobre aquests dies a Girona, veus que no trobaríeu segurament a la copa precisament artistes, amics, coneguts i saludats, i som, i seguirem sent, divendres a dos quarts de set de la tarda, al pregó de les fires i festes de Sant Narcís, a Girona FM. I ja el tenim escalfant, ben llampant, ben llampant, ben llampant amb una camisa de color vermell i ha hagut d'entrar amb ulleres de sol a la ràdio aquest matí a les 8. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com anem? Home, va bé perquè així, doncs, si aixiqueu el cap al balcó va més que ens vegin, no? Home, et posaràs aquesta camisa el dia del pregó, no? Ja ho veurem, ja tens de rentar-se. d'aquest any. No, de fet, com el galliner és, vaja, són tan... tot i colori, que de vegades... Mira, aquí hi ha una cosa, el galliner tindrà molts actors i actrius. Per això hi ha molta color allà. Però si falta un tros d'artista com tu. No, jo no sóc actor, eh? Jo he fet teatre, però no. Jo he dit artista, jo no he dit en cap moment actor, eh? Bueno, però també és un artista. Paraules són importants en aquest món, eh? Sí, sí. Ai, la... Sí, home, a mi havia fet els pastorets. Havia fet els pastorets, és veritat. I la passió, també. I la passió? Sí, sí. Tu eres Jesucrist o...? No, jo era formant del poble. Els que diuen a la creu, a la creu. Saps que diries arbre número 2. Quina va dir, carai, vila. No, amb un pastoret vaig fer de xillet, sí. Sí, és que t'ho dic perquè ahir, tu saps que... És molt important. Tu sabies que hi ha una agència tributària catalana? Sí, ja m'ho has dit, sí, home, que sí. Tu sabies que existia això? Sí, sí, sí. Jo no? És la gent espanyola, però a Catalunya. Sí, clar, que a mi em sembla fantàstic, escolta, em passo el dia pagant impostos. A mi em sembla genial, però és que ahir no vaig poder sopar bé, o sigui, estava sopant, i em porten una carta i em diuen, no, mira, que t'ha arribat això, dic, agència tributària de Catalunya, dic, deu ser una estafa d'aquestes piramidals que t'envien a vegades, i veig que em cobren un impost pel CO2 del meu cotxe, que tingués un Ferrari, també et diré, No, però tens un cotxe. Sí, però jo em pensava així, dic, escolta, dic, però que es posin d'acord, qui em cobra? Seguretat social, Hisenda, l'agència tributària, la tributària catalana, qui em cobra? Doncs tots. Només els hi falta que em cobrin els de l'Ajuntament del Bacete, també. Espera't. Sí, ja ho sé, ja alguna cosa trobarem. No els hi temes. En qualsevol cas, Arrau Vila, si et sembla, d'aquí uns instants comentarem el llibre de la Montse Barderi, parlarem del mar que brilla i riu, tot això en uns instants, després seguirem amb el sac de jocs del Pau Regincós. Aviam què ens explica ell i també tindrem el David Martí de la Catalunya Business School, que ens porta un informe de la COE parlant sobre emprenedoria. que tenim aquí a Catalunya, i especialment també amb sorpreses, perquè és allò... Saps què passa? Que el Vox Populi el sabem tots, no? Vull dir, coses que diuen sí, perquè tal, perquè qual, però després necessitem estudis que tot això ho contrastin. Per tant, el David passarà per aquí amb dades i farà com de notari de la veritat. Sí, és important això, tenir notaris. Sí, de la veritat, sobretot. Arnau Vila, si et sembla. Doncs ens hi posem. I avui literatura catalana contemporània amb nom i cognom. Montse Verderi presenta la seva nova novel·la El mar que brilla i riu, una obra que és alhora un cant a la llibertat, també a la maduresa i a l'amor per la pròpia vida. La història ens situa davant del mar, escenari imperdible, en un far ple de llibres on una dona sola s'enfronta a la bellesa i també a la veritat del pas del temps. Montse Verderi, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal, com esteu? Ja veig que molt animats, parlant de cotxes, d'impostos, de tot, tot el que us preocupa realment els homes, però ara haureu de fer una mica de literatura per culpa meva, vinga, som-hi! Jo sempre ho he dit, que la cultura ens salvi, t'ho dic perquè això dos dies després de presentar l'IVA també és una data complicada, però bueno, Montse, t'anava a dir, quan feia que no venies per Girona? Vinc molt perquè sóc membre del jurat del Prudència Martarana i per tant estic allà i tinc molta connexió amb Girona per moltes raons pel Festival MOT, pels amics que hi tinc per tota l'ara que vau de fer una tertúlia tots eren amics meus i ens hem posat a abraçar-nos i per mi Girona és la segona casa Comencem pel final, presentem avui a la llibreria 22 A la 22 amb el Guillem Terribas i el Pep Prieto que és un honor que m'acompanyin i que em convidin i a més a més és el 22 i no ho fem a les 22 hores perquè no ens dona la gana perquè si no ja faríem 22, 22, 22 Et dono una dada, si vos fa dos dies la llibreria 22 va fer 47 anys Sí, ho sé, ho sé, ho hem posat i els hem felicitat i per tant em sento també part d'aquest regal No fos cas que no li portéssim un pastís al bo del Guillem, que si no se'ns enfada, però bueno. Escolta'm una cosa, jo t'he de dir una cosa, jo sóc un enamorat de qualsevol forma d'art que tingui a veure amb el mar. Molt bé. Perquè sóc de platja, llavors jo t'he de preguntar primer de tot, és a dir, en quin moment agafa el mar i t'inspira d'aquesta manera? Bé, jo penso que ho has dit molt bé. Les persones no som de mar, no som de muntanya. I després, els que ens agrada el mar ens enamora. I si Girona t'enamora, perquè et pot enamorar el mar, no? És la història d'amor d'una dona al mar. Jo tinc un petit espai a Caldes d'Estrac que està ple de dones soles que viuen després d'una llarga trajectòria laboral, d'on s'agafa un apartament, una caseta... Jo crec que tota la costa catalana està ple de moltes dones que... que passa la jubilació a prop del mar. La meva germana, sense anar més lluny, està fent la jubilació a Calella de Palafrugill. I per tant, quina connexió tenen amb el mar? Per què el mar? La gent em deia, podria ser la muntanya. No, jo penso que les dones al mar, al passeig marítim, ens sentim segures. El fet de ser dona també condiciona això. I en canvi a la muntanya ens tindríem més por. Vull dir que no és casual la connexió entre el mar i la dona. I a part el mar és l'origen de tota vida, i en poesia s'ha personalitzat molt, o sigui, hi ha molts poemes que parlen del mar com si fos una persona. Per exemple, el Joan Maragall té poemes molt bonics, aquí s'inspira el títol, El mar que brilla i riu, mar que riu, és un mar humanitzat, és un poema que es diu El pi d'estrac, Però, en canvi, no s'havia fet mai una novel·la que el mar parlés. I aquesta és la gràcia de la novel·la, que el narrador és el mar, un ésser pràcticament mitològic, amb milions d'anys, que ens ajuda a viure, ens aconsella, ens guia, ens porta de la mà, amb la mateixa saviesa que tenim nosaltres quan tenim una certa edat amb la nostra propera joventut. Tu, perquè encara ets molt jove, però quan tens 50-60 anys i mires les bestieses que vas fer de jove, aquell moment que vam passar t'hauries tallat el cap però mirat retrospectivament sens una dolça tendresa per l'animal que va ser i aquesta és una mica la cosa una mirada retrospectiva a través del mirall del mar és que jo sempre he pensat i més quan vaig veure la portada que el mar a vegades t'escolta i tot Jo penso que sí, i et diré una cosa que direu, esteu ja a la secta del mar, esteu com una cabra, però em passa una cosa molt curiosa, que és totalment verídica, que em venen, sobretot lectores, i em diuen, mira, he parlat amb el mar i m'ha dit que em matriculi al grau d'història, que no soc massa gran per fer la carrera. Jo sempre contesto, si t'ho ha dit al mar, fes-li cas. L'altre, tenia un apartament allà a Franc, estava en venda, però he anat a parlar amb el mar i m'he dit que no el vengui. Si t'ho ha dit el mar, fes-li cas. Evidentment el mar és un símbol, és una història d'imaginació, però també és un símbol que amb l'espai, el temps i la solitud necessària ens podem parlar nosaltres mateixos i dir-nos coses importants. Que això és una cosa que la societat no ens dona. És a dir, tot va tant de pressa, tot és gestió. Jo conec moltes dones de 50, 60, 70 anys que no han tingut el privilegi de passar un sol dia sola a la seva vida, que es lleven a cuidar els nens, els fills, els pares, i un dia es queden vídues. I la solitud de la qual ningú t'ha entrenat, ningú t'ha ensenyat a estar sola, passa. Bé, se'n fan dependents, aquelles mares que no paren de trucar-se, que ploren, que diuen que no ens vés a visitar. Bé, hem d'aprendre a estar ben acompanyats, però també hem d'aprendre a estar bé sols. I aquest és una mica també el tema del llibre. És el que t'anava a dir. Quin és el punt de partida? El punt de partida és que al final el gran amor és amb tu i la pròpia vida. És a dir, ens enamorem molt, pensem que les persones ens han de donar la solució a tots els nostres problemes existencials. És veritat que una vida sense amor no és possible, però pots trobar això amb els bons amics. Crec que l'amistat, a mesura que et vas fent gran, cobra cada vegada més importància i pot passar dues coses, bàsicament, quan et fas gran. Una és que els teus amics i la teva família triada i l'altra que la teva parella de fa 50 anys s'hagi convertit en el teu millor amic, que també és una forma, la passió, l'enamorament aquell, s'ha convertit en una altra cosa molt semblant al companyerisme dels bons companys de camí. Però hi ha més a més, apareix sense cap mena de dubte, un amor indiscutible que és tu i la pròpia vida. O sigui, ets conscient que el temps s'acaba, que les coses no duraran per sempre, que el fet d'estar viu, d'aixecar-te al matí i veure el sol brillar, és meravellós. I hi ha una cosa de dir, cada dia agraeixo el privilegi i el prodigi d'estar viu. Què té de tu aquesta novel·la? Doncs una visió de la vida. Tots els escriptors escrivim històries, tots ens inventem coses, però el que no podem falsejar mai és com mirem el que mirem i en què ens fixem. Si tu ets un escriptor de novel·la negra, estàs aquí a l'estudi de ràdio i ja penso el Seït, mata l'altre... Com el mataràs, no? Vull dir... Sé que seria un bon escenari, no? Crims a la ràdio. Si ets una persona que el que li importa més, jo que tinc aquesta vessant filosòfic, és el sentit de tot plegat, em preguntaria per la teva vocació cap a la ràdio, les teves habilitats comunicatives, el teu bon rotllo amb l'Orioles, l'Arnau... Tot això m'importa. Després jo crec que la realitat és la mateixa per tots, però cadascú trobem en la realitat allò que ens identifica. Per tant, sempre trobareu qui és un autor no pel que explica, sinó el que diu entre línies. I veureu si és prepotent, si és idiota, o sigui, el fet d'escriure un llibre no significa res, no significa que som persones superiors a ningú. I jo t'anava a dir, el llibre aboca a un... t'anava a dir, és un llibre molt íntim, és que més que íntim, vull dir, és com ho definir, és fins i tot meditatiu, des d'un punt de vista que aboca a tot això. És un llibre escrit en prosa poètica... i és una cosa que a mi em surt sola és a dir, no l'he de forçar el meu llenguatge natural és la prosa poètica és com més m'agrada expressar-me i el model que per mi no és que a mi vulgui comparar però que per mi va ser un impacte molt gran quan tenia 9 o 10 anys Esta deja mort la Marc com a penyora de la Carme Riera, que està escrita en un llenguatge líric molt interessant. A mi m'agrada, i m'agrada sentir el gust d'alguna cosa literària quan escric o quan llegeixo. Després, és veritat que sento que moltes vegades, quan en compro un llibre, el llenguatge és molt periodístic, que podria estar en un reportatge, en una revista, que podria ser intercanviable, i a mi m'agrada. això vol dir que hi ha gent que li encanta perquè es troba en aquesta i més té el ritme del mar és molt, és un vocabulari, tot i que passen moltíssimes coses i és molt dinàmic és tot l'arc d'una vida però quan tu ja tens una edat això també forma part de l'aventura de viure, quan tens una edat només has de fer coses que et vinguin de gust, que te les creguis que siguis tu, que siguin autèntiques ja no estem per perdre temps a determinat moment, per tant tu fas el que sents que has de fer i després ja trobaràs la gent que t'agrairà aquesta autenticitat i ara sóc plenament conscient que acabo fet el mateix discurs que la Rosalí amb Lux que és l'èxit, va dient que és l'èxit, pues hacer lo que tu necessites hacer en un momento dado, pues aquí va si vols ens anem a Jaume primer i intentem fer el que ha fet allà el callau que ara la denunciaran què dius ara? Sí, li farà un expedient a l'Ajuntament de Madrid perquè no havia demanat permís per fer l'acte públic però té un punt aquest de llibertat de dir l'èxit és ser jo, que està bé aquest discurs perquè estem associant molt l'èxit amb les vendes, amb els diners també és veritat que dir-ho des del punt de la Rosalie és fàcil també des del meu, des del meu és fàcil ara també, porto molts llibres escrits Tinc la vida solucionada, però entenc que a vegades, a l'iniciar una carrera, als 20-30 anys, has de fer diferents camins i diferents fases. És el llibre de més maduresa que presentes? És un llibre que podria acabar la meva carrera literària amb aquest, ja ho he dit tot, però això és una cosa que sempre ens passa als escriptors. L'últim que fem, sempre pensem que és el més madur, el que ja dius l'última paraula, som uns falsos autoenganyadors, vull dir, jo tinc un ritual molt divertit amb la meva editora, que és la Gloria Gas de columna, que cada vegada que acabo el llibre la truco i li dic, mira, vull dir-te, em poso molt tremenda, vull dir-te que no escrius res més, que aquest és l'últim que faig, que m'he quedat buida. I ella em contesta, ho entenc perfectament, no pateixis, ha estat molt bé, ja has fet 15 llibres, ho deixem aquí. I al cap de dos o tres dies la truco i dic, mira, és que he pensat una cosa, tinc una idea per un nou llibre. i amb tot en comptes de dir-me estàs com una cabra i no em torturaràs més psicològicament vés a la merda que és el que em mereixeria em diu molt bé però saps i juga amb mi i això crec que és molt important que trobem gent a la vida que ens acompanya a les nostres bogeries i ens permeti ser bojos com som tots jo l'aguantarem altres coses o el que sigui però això és importantíssim És el que t'anava a dir, has trobat un grupillo de companys de viatge sensacional. Ostres, sí, perquè jo crec que hi ha diverses coses que amb el temps valores. Una és l'entusiasme. Per aquest llibre parla d'una cosa que a mi em sembla importantíssima i ara me l'has fet recordar, que jo li dic el desencant meravellós, que és molt important això per la vida. Recorda-ho, això que et diré ara, perquè d'aquí uns anys anirà molt bé. Tu aniràs veient que tots els mites que tenies van caient. Aquest periodisme l'idealitzaves, patapam. Això ja ha passat. Els polítics, ai, canviar no sé què, patapam. La cultura, allò que dèiem, molta producció cultural, la indústria, patapam, van caient coses, eh? però la gran pregunta és què hi ha darrere del mite que tu fas caure si el que hi ha és un cert nihilisme una certa desesperança una certa setemfotisme tot això et fa mal però si darrere d'això trobes ostres, doncs me n'alegro molt perquè ara soc més conscient de la realitat estic més a prop de la realitat ha caigut aquell mur que em deixava no costar-me la realitat un exemple, un amic atriciona Osti, quina putada. No, no, és meravellós. Acabes de veure de veritat com és aquella persona. Saps de quina matèria està feta. Tens l'oportunitat de fotre'l fora de la teva vida. Si em permets, jo crec que la paraula és alliberament. Ah, exacte. T'allibera. t'allibera, per tant, en comptes de dir l'amistat és una merda, tot és una merda no, quina sort que hagis vist aquella persona com era un ex, ostres, un maltractor quina sort, tu, enhorabona això és desencantament meravellat, és a dir doncs ara estic aprenent a mirar millor la gent, a conèixer-la millor, no confiaré si no ve a conèixer-li de coses d'honestedat, de sinceritat perquè quan tu estàs enganyat Has de fer molts malabarismes per aguantar la mentida. O sigui, veus coses rares i les vas com... Bé, no passa res, no passa res. Vas intentant fer el cercle del quadrat que no tira. Per tant, és un alliberament, com tu molt bé has dit. És que al final és això. És que ara estàs parlant d'aquest tipus de coses que és la motxilla, per entendre'ns. Vull dir que vas traient-li pes. Vull dir, en el moment en què, per exemple, la política ja t'és igual, és una preocupació menys. Aquí és on hem d'arribar. El més igual, que és la indiferència. Has de dir, hem de buscar la manera de reenamorar-nos de la política, perquè si no hi ha política hi haurà tirania o règim dictatorial. Ja veus que l'extrema dreta està pujant. Per tant, en comptes de dir que tota política és una merda, vaig a votar Vox, perdó... És un exemple, eh? Però sí, sí, és que ho dic sincerament, vaig a votar a l'extrema dreta. Doncs potser és hora que persones com tu, que tenen idees i que tenen bons cors, doncs facin un pas endavant i ens posem a la cosa pública. que és l'antic ideal grec, que agafaves bones persones que treballaven a la seva... I dius, tu, què voleu de mi? Ai, sisplau, no m'agafeu. Ets molt bona persona, ho sabem, i volem que durant un parell o tres d'anys, en comptes de preocupar-te pel teu negoci, et dediquis a la política. Potser hauríem de començar a fer aquest tipus de llistes de bones persones que s'han de dedicar a la cosa pública. Per tant, no a dir prou política, sinó anem a fer una política millor. Això és el desencantament meravellat. La indiferència i ja no voto seria el desencant. Xungo. Montse, jo et vull preguntar una cosa sobre la novel·la i és tota aquesta... profunditat reflexiva surt a mesura que vas avançant amb la novel·la o realment és quelcom mitjanament premeditat? jo sóc així, tal qual parlaràs amb mi d'una cosa ja portaré una mica la cosa filosòfica perquè és la meva essència jo vaig estudiar filosofia i ho porto però penso que els nens són igual els nens pregunten les grans preguntes filosòfiques si hi ha filosofia, per què? Per exemple, a mi m'agrada molt Milán Condera, tot i que l'he rellicitat ara i no s'aguanten moltes coses sexistes que feia, però aquella cosa de parar l'acció i reflexionar sobre el que passa, jo crec que a tots ens fa molta falta. Allò de para't i pensa és molt important. La vida ens porta a un continu d'actes i coses i dir, bueno, un moment, treu com estàs, anem a parlar, què necessites, qui ets, què vols? Aquestes preguntes jo crec que ens l'hem d'anar fent constantment. És que t'ho pregunto perquè veig certa... És a dir, al final hi ha una sèrie de premeditació, amb una sèrie d'idees que tens clares, i clar, el que et preguntaré ara és què has après tu d'aquesta novel·la? Coses que t'hagin sorprès o coses que hagis pogut aprendre, desaprendre o reaprendre? Jo crec que l'aprenentatge ha de ser constant en tot, no només quan escrius, que sí que et portes a llocs tècnics nous, pensaments nous, idees noves, sinó que és una actitud vital. És una manera de ser, voler aprendre sempre. Jo crec que això també és una de les coses que no hem d'aprendre mai a mesura que ens fem grans. Aquella curiositat, aquelles ganes de llegir, aquella necessitat d'anar a veure una bona obra de teatre, aquesta cosa d'estar sempre... Perquè saps què passa ara? Que com que tenim tanta informació ens hem convertit en uns sordos ideals. O sigui, hòstia, va, scroll infinit, aquesta ràdio, canvio de dial... No tenim temps d'escoltar l'altra si no és amb un eslògan molt contundent i molt bèstia. Després ens perdem el 99% de les coses interessants. Tu no has de pensar que algú ja saps el que et dirà. Escolta'm com si fos la primera vegada que l'escoltes i potser et sorprendrà. I si no, descarta'l. Però sobretot el que és molt important és que amb aquesta banalitat que ens assetja per totes bandes no perdem la complexitat del món. És a dir, llegim llibres, no el meu, el que vulguis, i com més difícil millor, perquè com més complex tinguis el cervell, més difícil serà que entres en una guerra, per exemple. La guerra és pels idiotes. O sigui, qui rearma i fa la guerra... És que la paraula s'ha mort, només hi ha la violència. I anirem i veurem els nostres fills morint com està passant a Ucraïna. Hem de tenir aquest punt d'adoptar i de complexitat per dir, ei, solucions fàcils no. No en doneu solucions fàcils perquè això que són mentida i important a la guerra. Ara fliparàs, has anat mai a un concert del Rolling Stone? Jo a fora de mi només estudio i llegeixo. No tinc vida. És que això és una cosa que m'he perdut. Un concert, una cosa simpàtica, no? Aquest rotllo filosòfic que si m'estic potent. No, bàsicament, t'ho dic perquè a l'alçada d'un concert del Rolling Stone tenim la presentació aquesta tarda del Marc Cabrilla i Riu de Montse. Gràcies, que maco. Amb el bo del Pep Prieto, que ja va passar per aquí ahir, i també del Guillem Terribas, que també ha passat per aquí fa una estona. Això és el barmanolo, tu. Però en qualsevol cas, Montse Verderi, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Em m'he passat molt bé, també. Un plaer conèixer-te i espero que quan truquis a la Glòria per dir-li que és l'últim llibre, tornis a trucar una setmana després per dir-li que no és així, perquè d'aquesta manera vol dir que tornaràs a passar per aquí. Però això és com, igual que enamorar-se, és que quan t'enamores sempre sembla la gran persona, la meravellosa. Què vas explicar? Després el dos s'encapen, però ho vius en aquell moment com, tu dius, t'ho juro, i és veritat, i jo ho faig, no per comèdia, ho faig de veritat, i això és el bonic, no?, que tu mateixa no t'adones fins a quin moment et repeteixes, no? És que la pròxima vegada que vinguis, Montse, demanaré permís a la cúpula de Girona FM per fer 3 hores de programa, vull dir, encantat de la vida. Quan tu vulguis, quan tu vulguis, encantada. A les 7 de la tarda, eh? Sí, avui a les 7, a la 22. A la 22. El Marc que brilla i riu. I esperem nosaltres també brillar una miqueta i riure també. Montse Verderi. Ja segur, riure t'ho han de fer una mica més fàcil. Montse Verderi, moltíssimes gràcies. Vinga, merci. Girona FM. 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Aquest dissabte 25 d'octubre, vine a gaudir de les fires de Sant Narcís de Girona i passa a visitar-nos. T'esperem. Generalitat de Catalunya. Més informació a gent.cat barra gironès. El govern de tothom. Ets una empresa jove i necessites finançament pel teu projecte innovador? A Girona, innovar té suport. Sol·licita el teu préstec en unes condicions avantatjoses. Consulta les bases de la convocatòria a girona.cat barra innovació. Ajuntament de Girona, Institut Català de Finances. Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Doncs avui amb un toc de denominació d'origen de casa, com no podia ser d'altra manera, sac de jocs, Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Avui joc en català. Avui joc en català, com diu la Caixa, amb peu de joc, ens ha tret aquest joc, Jurassic Zoom, que si funciona i tot, després faran la versió en castellà o l'idioma que calgui, val? És un joc del nostre amic Guillem Coll. que en tenim uns quants i que, bueno, el coneixem, ve les activitats que fem i és un autor que ja té a darrere seu un munt de jocs i ens porta aquest Jurassic Zoom ambientat amb el món juràssic, amb els dinosaures, fa les delícies dels nanos que hi han jugat perquè, clar, aquí no li agrada un dinosaure i en aquest... També, doncs, a conèixer els noms, si és allò de dir, sí, aquell que vola, com es diu? Doncs aquí en tens uns quants. Tens tres famílies, tres categories. Tens els herbívors, diguéssim, els de color verd, que són sis dinosaures diferents. Tens els que volen, que diries, ostres, jo només en coneixia un. Doncs mira, aquí tens una bona manera de conèixer fins a sis diferents, que són els de color blau, i llavors tens els carnívors, que també són els més temibles. A part del T-Rex, doncs coneixen uns quants, Velociraptors, i tots aquests d'aquí. Col·loques les sis cartes de cada família al voltant del taulell. El taulell està molt bé en el joc perquè et porta dos taulells de dues cares. Per tant, tens quatre escenaris per poder jugar. I llavors l'element més xulo d'aquest joc són aquestes cartes transparents. Reparteixes tres, sis, set cartes, set pilons de cartes fas quatre pilons de set de cartes d'aquestes transparents i les col·loques en un dels quadrants d'aquest taulell el taulell es divideix en quatre parts i col·loques totes aquestes cartes tapant diguéssim el territori aquest que hi ha aquí on es troben els dinosaures què vol dir això? el set-up inicial és col·locar tot això i la història del joc és que estem volant amb el nostre avió a prop d'aquesta illa de Juràssic i volem amb la nostra càmera atrapar el màxim de dinosaures que veiem Però, per mala sort, els núvols i la vegetació ens atapen. Llavors, per torns, tindrem un dau, un parell de daus, llançarem els daus i el dau ens deixarà fer una acció o una altra. Si ens surt en el dau el dibuix de la pedra o el dibuix de la palmera... o també hi ha els dos al mateix costat del dau, podem escollir una de les làmines de la zona de palmera, que és la de baix, o la zona de pedra, que és la de dalt, i treure una de les capes de les làmines aquestes transparents. Traient una carta d'aquesta transparent... traiem una part de la vegetació o del núvol que ens molesta. Llavors l'objectiu és fer el màxim de fotos, que això ho aconsegueixes quan un dinosaure que està tapat es destapa, i apareix a la vista, tu pots fer, ah, mira, ja em veig un, clic, amb aquella emoció que quan busques alguna cosa, allò amb la càmera diu, a veure, no veig res, ara sí, ah, mira, veig aquí, pum, busques la carta, aquest és herbívor, és d'aquests d'aquí del culbert, el triceratops, perfect. li he fet la foto, me quedo la carta i me la poso davant meu en funció dels jugadors que siguem a la que algú té 3 cartes de la mateixa família guanya o si en necessites 4 una quantitat concreta de cada família a la que algú aconsegueix la quantitat aquella s'acaba la partida i és el guanyador del joc la gràcia és això anar tirant els daus i mirar hi ha cartes d'acció hi ha cartes que et permet canviar la teva carta per la carta d'un altre jugador o directament robar-li la carta sense tornar-li cap a canvi. N'hi ha d'altres que pots protegir la carta, perquè no te la robin, la gires, i així que ella està protegida. I ara no te podrà venir ningú amb aquesta acció del dau i no te la podrà robar. Tot això són accions que pots fer amb les cares aquestes del dau. També hi ha el meteorit, el temit meteorit. Si et surt amb una cara meteorit, aquell dau és com si no el poguessis fer servir, però és aquella acció. I si tens la mala sort que tens els dos, aquell torna a ser un nefast. i perds una de les cartes que tenies i la regales a algun altre jugador vigilant que no sigui després la carta que necessitava per guanyar la victòria molt interessant els amants dels dinosaures un joc més dins la família aquesta de dinosaures per seguir jugant amb ells donar a conèixer noms d'altres que no són tan famosos amb un nom tècnic d'aquests i la diversió aquesta d'anar aixecant les làmines a veure si veus aquella jo crec que quan destapi, sí, mira ara ja fem més, mentre estigui una mica tapat encara no li pots fer la foto fins que no l'acabis de destapar amb la làmia que el tapava no li pots fer la foto i quedar-te la carta molt xulo, una proposta d'en Guillem que ens porta aquí en català i que funciona molt bé aquests dies que l'estem fent servir doncs mira, aquest Juràssic Zoom que ens l'apuntem, Pau Regincó sac de jocs, moltíssimes gràcies L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. El més clàssic i el més actual del soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM I ja per tancar aquest dimecres, és moment de comentar la jugada des d'un punt de vista d'emprenedoria, també d'economia. Per poder-ho fer, ens acompanya avui la Catalunya Business School en veu de David Martí. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Com anem? Molt bé, m'encanta aquesta cançó del Sintonia. Van deshonorar... Ocean's Eleven, m'encanta. Per parlar d'economia i d'empresa, una pel·lícula de lladres. Correcte. Completament d'acord Però no parlarem de lladres, no parlarem d'impostos avui Ni tampoc de quotes d'autònoms Avui del que parlarem, si no m'equivoco, és sobre un estudi de la COE Vaja, vull dir, en mercat accent sobre el perfil d'emprenedors Sí, de fet és un estudi que s'ha presentat aquest 2025 Amb el treball de camp fet el 2024 I és el primer estudi global i seriós que s'ha fet a Espanya sobre allò que coneixem com emprendimiento, emprenedoria. I el que comentàvem abans, sí que deixa clares tota una sèrie de coses, posa negre sobre blanc, algunes coses les confirma, d'aquella cosa que ja ens imaginem tots que la gent deu pensar sobre l'emprenedoria, i d'altres les desmenteix. I per tant, he cregut que era interessant comentar-ho. És que és el que més m'agrada dels estudis, perquè normalment hi ha com una part, hi ha un intangible que tothom sap, que tothom intueix, etcètera, però fins que al final no venen les dades. I a vegades també ens en portem sorpreses, que em sembla que és el que t'ha passat. Però vaja, anem per part, si et sembla, i ens ubiquem de moment en aquest primer. D'entrada, així com a resum executiu, aquest estudi el que diu és que el 60% de la població té una visió positiva sobre l'emprenedoria. Sí que és veritat que, veient després el que la gent considera ser emprenedor, sí que hi ha algunes coses a tenir en compte. Per exemple, el que primer li ve al cap a la gent quan li parlen d'emprenedoria són empreses grans, quan en realitat, fent sumes, el 98% de les empreses espanyoles, inclosos els autònoms, que també es consideren la manera més senzilla, diguem, de ser un empresari, de ser un emprenedor, el 98% són o directament autònoms o micropimes, és a dir, empreses que tenen menys de 10 ocupats. Això ocupa el 98% de la força laboral que hi ha a Espanya. De les coses que es valoren més dels emprenedors són la il·lusió, la valentia, l'idealisme, la mentalitat analítica o el caràcter resolutiu. Les tres primeres val a dir que si no les tens, millor que no t'hi posis mai. il·lusió, valentia i idealisme t'has dit que no parlaríem de les quotes d'emprenedors però és que t'ho dic perquè si no tens aquestes 3 primeres com que hi ha 70 murs per aquí davant teu no superaràs ni el primer és una pista d'obstacles Espanya, oh quina sorpresa no és vista com un referent a nivell internacional per iniciar un negoci per cuenta pròpia que diu l'estudi barreres d'impostos, tràmits burocràtics, problemes de finançament, que curiosament són les tres, estem parlant de percentatges del 87%, el 77%, el 77%, és a dir, quasi tothom, dels emprenedors, però és curiós veure com després els empresaris, diguem-ne, consolidats, tenen aquest mateix visió i aquest mateix problema, és a dir, tant si comences com si no estàs començant, el problema de tenir una empresa avui en dia és el mateix. Resol una de les preguntes que jo m'havia fet tota la vida, no havia sabut mai respondre, que és quin percentatge de persones a Espanya ha iniciat alguna vegada a la seva vida una aventura emprenedora. I aquí tenim les dades. Dels menors de 30 anys, un de cada 5. Un 20%. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. I, curiosament, en el cas de les dones el percentatge és una mica més alt. És un 24%. Després veurem alguna dada més sobre això. Els motius que et porten a voler emprendre l'autonomia, la vocació i ser el teu propi jefe, ser el teu propi amo, després veurem que en el cas de les dones hi ha algun petit accent. Barreres, les que dèiem abans, tràmits burocràtics, impostos, financiació i després també... Una cosa més de base, de substrat, que és l'absència d'una cultura empresarial arraigada. Espanya no hi és. Encara et trobes una mica amb aquell tòpic que, no dic que no hi siguin, aquesta mena d'empresaris, però que l'empresari és aquell senyor amb un barret de copa, amb un puru i amb els bitllets que li surten de les butxarres. Insisteixo, no dic pas que aquests no hi siguin encara avui en dia, però són una immensa minoria. Almenys no en conec a cap directament. Jo al final, David, no... per comentar una miqueta, jo el que veig és que a vegades potser el context el que fan precisament és frenar el talent, en aquest sentit, perquè sí que és veritat que després t'obliga a ser el triple de creatiu, és a dir, on abans potser amb 3 obstacles series X, amb 25 obstacles has de ser X per 25, però el que veig és que al final el context, digue-li finançament, impostos, regulacions, etcètera, vaja, vull dir que això no és ni de dretes ni d'esquerres, això és una evidència... Totalment, i està molt bé que diguis això perquè... Et dèiem, Espanya no és dels millors llocs del món per emprendre. Quins són els millors llocs del món per emprendre? Estats Units, ja ho teníem més o menys clar, centre i nord d'Europa, països nòrdics, països baixos, Bèlgica, i després hi ha tot el que són els països llatinoamericans i països africans que, bàsicament, perquè a la gent no li queda més remei, que és l'altre motiu. Un, ara mateix ja no és Espanya, ja no és tant aquest, Però sí que en altres moments, sobretot en crisi financera 2008-2009, la gent emprenia perquè no li quedava més remei, especialment la gent jove. I llavors, clar, la gent es fotia unes patacades espectaculars perquè s'obrien negocis i empreses al tuntunt. L'estat t'empenyia a emprendre perquè no era capaç de buidar les llistes d'atur i, per tant, emprèn tu mateix. I normalment t'acabaves estudiant. Mira Pessadilla en la cocina. Tots aquests són els que van sortir d'aquesta crisi. Poca broma, eh? Pessadilla en la cocina, cadascun dels casos és un cas d'estudi. És increïble, eh? Escola de negocis, eh? Al final estem... Vèiem això, eh? Vull dir, gent que tenia 20.000 euros o 30.000 euros i que acabaven endeutats amb mig milió d'euros. Totalment. El perfil mitjà d'emprenedor a Espanya és un home de 48 anys, ojo la dada, estem parlant de gent ja granadeta, que ha emprès en més d'un cop, un 40%, pràcticament, que emprèn una empresa de menys de 10 empleats, lògicament, del sector de l'hostaleria o del comerç, que la seva motivació bàsicament és l'autonomia i la vocació. Això pel que fan els emprenedors, en general. I una de les coses que feia aquest estudi era... anar al detall en el cas de dos col·lectius concrets, que són la gent jove i les dones. Però el que fa a la gent jove és bàsicament el mateix que hem vist abans, però destaca que, a diferència de... L'emprenedor en general es dedica a una activitat familiar, és a dir, d'una empresa que ja sigui de la família, és un 27%, que no és gaire. En canvi, en el cas de la persona jove, és un 46%. Aquí probablement hi ha bastant del relleu generacional en empreses familiars, que és el teixit més rellevant que hi ha a Espanya, o un dels més rellevants, i a Girona, concretament, a comarques gironines, del que més. Curiosament, els joves emprenedors es dediquen sobretot a les activitats financeres, a diferència del que teníem com a emprenedor general, i la motivació són les condicions econòmiques. Per tant, aquí sí que hi trobem aquell jove que emprèn perquè veu que en una feina normal, en un mercat laboral normal, no es pot guanyar prou bé la vida i decideix emprendre amb una idea i amb una il·lusió, però per una condició econòmica. I en el cas de les dones no hi ha masses canvis, sí que és veritat que en el cas de les dones l'accent bàsicament és que els motius per emprendre tenen una mica més a veure amb la llibertat individual, la llibertat de moviments i tal, que porta a pensar encara en una certa idea d'anar a buscar la conciliació. Que potser en la gent jove masculina o en l'emprenedor en general... no és tan així. Però no veiem massa més diferències, a part d'aquesta que dèiem de la conciliació, i en el cas dels joves, el tema d'emprendre per necessitat o per voluntat econòmica, diguem. Què és el que més t'ha sorprès, en general, de tot l'estudi? M'ha sorprès l'edat mitjana dels emprenedors. Sí, perquè penso que hi ha bastant el tòpic Si tu vas a Google i busques una imatge d'un emprenedor i et sortirà un noi jove amb una motxilla i amb un portàtil i que muntarà una empresa tecnològica. En canvi, si busques un empresari consolidat, et sortirà el senyor del cop i el cul. Jo vaig fer aquest exercici que no fa masses mesos i encara sortia això. Va millorant, perquè pel mig ja hi ha més accents, però és de les coses que m'ha sorprès més. l'emprenedor que és més gran quan emprèn, que a més a més té més possibilitats d'èxit quan ja te n'has fotut més d'una d'aquesta nit. És més normal, és més habitual. I si combines talent jove amb l'experiència de més sènior, jo sempre dic, i això és una cosa que a la Business School la tenim molt clara i intentem que transpugui a tots els programes, que és la combinació junior-sènior. Han d'haver-hi equips compensats, on hi hagi de tot, on hi hagi homes i dones per descomptat, que són equips més rics i que rendeixen més no és un tema de RSC o de ser molt bona gent, és que rendeixen més els equips quan estan així diversificats Clar, és que jo ara, per exemple, em poso el cap en la situació aquesta que deies, vull dir, en època de crisi, on hi havia incentius per tal de poder emprendre i tot plegat, perquè al final el que volien era baixar les llistes de l'atur. En aquest moment, on la rabiosa actualitat et diu que pujarà la quota d'autònoms i tot plegat, és a dir, què passa? Que ara mateix no s'ha d'incentivar això, s'ha d'incentivar una altra cosa? Bé, jo crec que al final el que hi continua havent, per desgràcia, és una distància molt gran, no diria d'esquena contra esquena, però pràcticament entre l'economia real o l'economia privada, per dir-ho així, l'empresa privada i l'administració. És a dir, continuem estant en un escenari en el qual hi ha desconeixement mutu, recels i desconfiança. Llavors, tu no pots... A mi em fa gràcia quan estic a vegades en algun lloc on hi ha algun conseller o sents les declaracions de... del president Illa o qui sigui, és igual, i està bé que ho diguin, perquè crec que és molt important, però la col·laboració pública o privada, és a dir, sense això és impossible fer res. Ni es poden fer 200.000 pisos a Catalunya en una legislatura, ni m'atreviria a dir que no es pot fer res. És a dir, l'altra llegia, com s'han simplificat, es van eliminar no sé quantes ordenances del Diari Oficial de la Generalitat, centenars o milers directament, que estaven caducades, llavors que feia que quan tu buscaves una... una normativa per obrir el teu negoci, no sabies què estava actiu, què no estava actiu, què havies de complir, què no. Per tant, mai és tard per posar-s'hi, evidentment és important, però portem molt d'endarreriment. I en aquests països que hem vist que tallen molt el bacallà a nivell d'emprenedoria, que llavors tenen molts altres problemes, eh? Bueno, sí, vull dir, sí, allò que és el paradís... Estats Units no és el paradís en cap sentit, o en molts sentits no ho és, Però des d'aquest punt de vista, clar, hi ha la regulació justa i tu comences un negoci i quan comencis a guanyar diners ja et vindrem al darrere perquè paguis impostos. Però de moment arrenca. Jo, que un autònom cobri 100 euros en un mes i en pagui 250 de quota, és que això no cal que siguis empresari per veure que és una cosa que no se sustenta de cap manera. I llavors, bueno, hi ha aquesta distància, és un gran problema. Això i la burocràcia. no sé què en penses tu del tòpic aquest que diuen que Espanya és un país de funcionaris depèn dels llocs per cert, ara que deies una cosa que m'ha sorprès de l'estudi que no ho portava aquí les notes però no m'ha vingut al cap una de les preguntes és si ho tornaries a fer Ah, és una molt bona pregunta. Sí, és una molt bona pregunta. Llavors, ho il·lustraven en un mapa d'Espanya. I a tot arreu era que sí, al voltant dels 60, 50 llargs, 60 i pico per cent, i a la zona d'Espanya, on la resposta era sí d'una manera més gran, que eren 70 llargs, era Andalusia. Llavors, el que no diu l'estudi són els motius. No sé si allà hi ha alguna mena de suport diferent, o és un tema d'una emprenedoria diferent, o va lligada a alguns determinats sectors, no ho sé. O perquè s'ho agafen tot més bé i s'ho agafen amb més il·lusió, no sé com dir-ho. Però allà era on hi havia més... Però és curiós que tot i així la majoria dels emprenedors ho tornarien a fer, i de fet la mitjana és d'1.5, és a dir, la gent que ha empres, ha empres un negoci i mig, A la vida, això és com allò del pollastre, eh? Cada espanyol es menja cada any dos pollastres, o 1,7 pollastres. Però han après més d'una vegada, per tant, són gent que ja ha tornat. Bueno, perquè al final, quan aprens com arreglar una moto i fer-la arrencar, doncs potser és més fàcil després fer-ho amb una altra, no? I si t'ha anat bé, ho voldràs tornar a provar, i si t'ha anat malament, voldràs que et vagi bé aquesta vegada. Home, sí, per supervivència, anem que sí. O per refer-te de la primera patacada. Al final jo el que veig és que amb tants d'obstacles, i les coses com són, quan el context és tan complicat, el que fa és que després hi hagi aquesta llei de la selva, on el més fort és el que sobreviu i el que tira cap endavant, i això et genera després una sèrie de valors molt potents, però clar, la cosa és, potser no caldria que fos tan complicat. És així, és així. Una altra cosa que desmenteix aquest estudi és que l'emprenedoria sigui bàsicament tecnològica. La gent, si no hi ha un emprenedor jove amb una motxilla i tal, i que em pren una empresa digital. No, la gent obre fleques, obre bars, obre tallers, obre apartaments, obre hotels, botigues de cosmètiques... És a dir, la gent munta coses offline, coses de tota la vida. Això en parlarem en un altre programa, de l'ecosistema emprenedor i de la quantitat d'estàrtups que hi ha a Catalunya i de quina mena són i quin accent té a Girona aquesta mena d'empreses. Doncs ja comentarem la jugada, especialment amb tu i amb la Catalunya Business School. David, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé.