Fake news a X, estalvi d’aigua i Guinea Equatorial

11 i 5, benvinguts als 4 rius. Dijous 14 de novembre de 2024. Avui ens despertem amb la notícia que la Vanguardia i The Guardian han decidit deixar la xarxa social X o Twitter o com en vulgueu dir. A priori pot semblar un cop de punys sobre la taula davant la desinformació i les fake news. Especialment després que aquesta xarxa social quedés aprofenada amb l'arribada del masque a la seva propietat. Un Elon Musk que ha fet servir X com a arma electoral a favor de Trump i, oh quina sorpresa, entre formar part de l'establishment Yankee, una denúncia, i és, i una denúncia, en aquest cas, toc d'atenció per a tothom. La idiosincràsia dels mitjans anglosaxons m'enganxa una mica lluny, però la Vanguardia, em sembla, no ens enganyem, sabem i sé de quin veu calçar. El gran problema que es formula és la coherència. Nosaltres ens ho coneixem bé, especialment amb la perspectiva i les fonts que fan servir a la seva línia editorial, el ressò que li han volgut donar a segons què i segons com. Avui en parlarem de fake news i traduint-ho a la vida real, al nostre dia a dia, com d'important és mantenir la coherència amb la resta i amb un mateix. I la font més fiable que conec, probablement primària, secundària, a més a més, sempre ho diuen, més val ser precabut Arnau Vila, precabut val per dos. Val per dos, sí. Com està, Arnau Vila? Això és així, eh? Molt bon dia a totes i a tots. La veritat és que sempre jo dic que hem de mirar fons oficials, això és veritat, eh? No comencem a fer l'ànec perquè si no, escolta'm, no serà... Tu què en penses? En general, eh? Ja sé que tu ets un ampli dominador de la idiosincràsia dels mitjans de comunicació anglosaxons, perquè sé que t'has format allà, com aquell qui diu, i que has mamat molt d'aquest ram. Però tu què en penses que hi hagi mitjans de comunicació que surtin de les xarxes sociònics? Mira, jo penso que el periodisme és tan generós que el pot exercir tothom. I, per tant, hem de mirar de ser una mica més rigorosos en aquest sentit i buscar informacions de rigor amb canals oficials. I, sobretot, la informació, dirigir-la i saber contrastar. Perquè, si no, després passen coses com aquesta. Com aquesta o com el vídeo. O com el vídeo, per exemple. Allò és un riure, allò. Però hi ha d'haver seriositat. Arnau Vila, tu jo crec que tens una molt bona dieta mediàtica. Cada matí esmorzas molt bé quins mitjans vols llegir-te o vols escoltar. Sí, perquè si no, si comencem a menjar coses que no ens venen de gust, doncs també la cosa no anem per bon camí. Perquè les volentes també t'arriben. Home, clar. Per tant, doncs, hem de saber digerir bé aquest sentit. I tant, totalment. És el meu punt de vista, eh? Atenció. Arnau Vila, 14 de novembre, creant càtedra una altra vegada en el món de la informació, com no podia ser d'altra manera. Mira, avui parlarem d'Estalvi d'Aigua, aquí a Girona, ja veuràs per què, i és que arriba un atec bastant interessant, que ens ajuda bastant també en el nostre dia a dia. A més a més, parlarem de l'escriptor d'Un País Sense Llibres, una pel·lícula, una projecció que es podrà veure ja demà. En parlarem amb el seu protagonista, Juan Tomàs Ávila Laurel, i a més a més també parlarem amb en Germacap de Vila. Precisament sobre el vídeo aquest que comentàvem de la Nación. Plus que, bueno, de fet, ja et dic, es pot recuperar precisament a la xarxa social X. Jo crec que... Jo he preguntat a la direcció de Girona FM si sortirem nosaltres també de X o no. Sembla que de moment no. Encara no. No, encara no, o sigui que es pot recuperar el vídeo. Jo crec que algun dia petarà tot això, eh? Sí? Tothom li fotrà la X. Ja veuràs. Ostres... Arnau Vil... Aquesta puntal, eh? Sí, t'acabes de carregar la càtedra de cop, eh? Hem tornat una vegada primer de l'ESO, em sembla. En fi, escolta'm una cosa, comencem amb el programa d'avui, si et sembla. Vinga, som. I avui comencem parlant d'aigua, comencem parlant d'estalvi d'aigua. Recordem que nosaltres venim d'una sequera bastant interessant, si més no, aquests últims mesos. Unes sequeres que es quedaran de forma crònica i, com no podia ser d'altra manera, les empreses han de respondre a aquesta necessitat. Per això mateix, Plazy arriba a Girona, preveu estalviar a prop de 120.000 litres d'aigua, també 340.000 grams de CO2 únicament a l'any 2025. Sobre què és i com ho faran, m'acompanya avui Joan Manel Pérez, director de zona de Pleisi a Girona, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Buenos días, muchas gracias por la invitación y bueno, estamos aquí para responder y dar cara a esta iniciativa que tenemos en cuanto a sostenibilidad en el lavado y... limpieza de coches, embarcaciones, etc. Tarabadi, què és Plaisi? Plaisi és una empresa que es creó hace unos 4 anys, en la que estem enfocats principalment en dos pilars, que és la sostenibilitat propiamente dicha, en base a això que comentaves de la sequia que hem arraigat estos últims anys. i la qualitat del servei, ja que l'hacemos de manera sostenible perquè no utilitzem agua, tenim químicos biodegradables per a cada una de les limpiezas o serveis que prestem, principalment això, i l'hacemos en coches o veiculos a domicili, ja sean elèctricos o híbridos, també pensant en el nostre ecosistema i en el nostre ambient. Ara ho deies, per exemple, vull dir que això representa un estalvi d'aigua enorme. Tots hem anat a netejar el cotxe i, vaja, vull dir, aquest minut que està la manguera donant aigua, Déu-n'hi-do, no? Hemos sacado un porcentaje de que nos ahorramos un 70%, 80% del consumo de agua, de esta manera. Ya que nosotros podemos lavar el coche íntegramente, interior y exterior, con solo 33 centilitros de agua. Ah, sí, eh? Sí. És molt poc, això. Aproximadamente es lo que cabe en una lata de refresco. I això, clar, els químics que hi van inclosos, què fan, per exemple? Expandeixen aquesta aigua? Fan servir també aire comprimit? Tenemos cada uno de los materiales de un coche con un producto diferente. Por eso también... Cuidamos principalmente el acabado y por eso es otro de nuestros pilares. Tenemos para llantas un químico, para la pintura, para no desgastarla ni hacerle ninguna abrasión. En el interior igual tenemos para desinfectar, ya que no nos damos cuenta y en el uso diario Como en el mòbil, tenemos un montón de bacterias y demás. Entonces nos enfocamos en cada uno de los materiales que vamos a aplicar. Dèiem, arriba a Girona, a Pleisi, però em sembla que està a diferents punts de l'estat. Correcto. Empezó en Sabadell, en Barcelona, y nos estamos expandiendo a nivel nacional con varias aperturas en este mes y en el mes anterior. Aquí en Girón hemos lanzado hace un mes aproximadamente y estamos en camino. En aquest sentit, parleu de neteja, per exemple, de cotxes, però també de vaixells, i és una cosa que em sembla que aquí a Catalunya prolifera bastant, perquè ja sabem que aquí som tots molt nàutics, i la neteja de vaixells també s'ha de recordar una cosa, i és, un vaixell, sigui gran o petit, s'ha de netejar cada vegada que surt al mar. Correcte. Vull dir, això vol dir també, al final, una recurrència que va molt més enllà. Correcte. Ya que estos productos, como te explicaba, son biodegradables, no dejamos ningún tipo de residuos en el lugar donde estamos utilizando o haciendo uso de nuestro servicio. Entonces, también impacta de esa manera. Una miqueta, la visió de l'empresa, quina és? La visión de la empresa es esto, poder llegar ecológicamente a cada uno de los clientes y cuidando cada uno de los aspectos del medio ambiente. Ya sea desde no utilizar agua como... que sea todo biodegradable y no dejar residuos en ningún sitio donde se aplique el servicio. Tu creus que la gent cada vegada està agafant més consciència d'això? T'ho dic perquè abans les propostes sostenibles eren una opció Però ara sembla que la gent, o tu m'ho diràs, la gent cada vegada és més conscient del que fa i potser prefereix anar amb vosaltres que a rentar el cotxe de forma tradicional, per entendre'ns. Pues es un paso a paso. Como nos pasó en la pandemia con el COVID, que nos tuvimos que familiarizar con el contactless y dejar de utilizar muchas veces el efectivo para evitar el contacto y demás. Cada vez hay más conciencia con el medio ambiente, cada vez hay más conciencia con la sequía que hemos tenido y de qué manera cada uno de nosotros podemos aportar este granito de arena para mejorar nuestro estilo y calidad de vida. Què ho feu en format establiment físic? És a dir, són establiments físics que munteu en una ciutat? No, nosotros lo que hacemos es a domicile. Por eso otro de los pilares es el servicio y la calidad del servicio. Ya que cualquier cliente, ya sea B2B o B2C, ¿qué quiere decir? Un cliente particular o un cliente que tenga una flota de vehículos, no tenga que hacer más que contactarnos de nuestra aplicación o nuestra web para que nosotros acudamos al lugar. Quanta gent hi treballa, aproximadament, a Playgy, m'ho sabries dir? Depende cada zona. Actualmente aquí en Girona somos dos, por lo que estamos haciendo en lanzamiento, pero siempre estamos expectante a, depende de la ocupación de nuestra agenda, poder ir contratando más personal. T'ho dic perquè al final el que li passa molt a les cleantech, especialment a les start-up, en aquest cas que ja arriba en un punt de consolidació en el sector tecnològic, és que arriba un punt en què això és exponencial després. Exacte. Lo hemos podido ver en Barcelona, que durante el verano hemos tenido una agenda a tope. Eso ha sido muy bueno porque la gente está respondiendo a nuestra propuesta. Entonces, al corto plazo sí hemos tenido que agrandar el equipo. Ya que lo hacemos por códigos postales. Entonces depende de cada código postal en los cuales estemos activos, la cantidad de gente o de personas que nos invitan a hacer el servicio. Dieu també que hi ha un estalvi de 340.000 grams de CO2. Això és el que es preveu en un any, en l'any 2025. Com s'estalvia CO2, també? Básicamente por la utilización de nuestros vehículos ecológicos. Val. Sí, por eso nosotros nos... Nos limitamos a utilizar vehículos eléctricos, ya que estamos haciendo los domicilios, evitar esta contaminación, ya sea de gasolina o de diésel. I en aquest sentit, creus que al final la gent també li falta aquesta cultura que de mica en mica es va agafant sobre conscienciació del medi ambient? Jo crec que la sequera ha ajudat moltíssim també a cara a l'aigua, doncs ja no és obrir l'aixeta i tancar-la, i prou, sinó que sembla que aquesta conscienciació és el que deies abans, a partir de la pandèmia està arribant cada vegada més, ho noteu vosaltres, des de PlayZee. Correcte. Además, lo podemos ver en el parque automotor que tenemos en nuestras calles, que cada vez somos más los que nos animamos a tener un coche eléctrico. Depende de las posibilidades de la zona. En aquest sentit, el creixement de Pleisia a Girona hi haurà que va més, no? I especialment ara mateix amb tot el tema de sostenibilitat que podem trobar. Correcte. Joan Manel Pérez, director de zona de Playsia Girona, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius. Muchísimas gracias a ustedes por el espacio. Només faltaria, això és casa teva. Gracias. Som la teva veu. Som la gironina. Som la teva veu. Som la gironina. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Fet i pensat en digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de bàsquet. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Som la teva veu. Som la gironina. La Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Girona FM obre a la finestra la participació donant veu a les entitats i a la vertebració de tots els barris de la ciutat. Entra a www.gironafm.cat i descobreix la ràdio més participativa. Recupera qualsevol programa, entrevista o reportatge sobre el teixit associatiu dels nostres barris. Vols comprar o vendre una empresa a Girona? A Reempresa posem en contacte persones que volen vendre el seu negoci amb persones que volen iniciar una empresa sense haver de començar de zero. Oferim assessorament personalitzat i suport financer gratuïts gràcies a la col·laboració amb la Diputació de Girona. Visita'ns a reempresa.org Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. El nom a la pell, el cor a la mà. La vida en un punyapunt de volar. No és tan fàcil, res més lluny del cap. que s'escapin sense fi. Sents que és fràgil i s'enfila cap al cim. Cada cop més fràgil fins que calgui. Sous-titrage ST' 501 Sembla que s'escapi sense fer. i em té llevat fins altres hores atrapat dins d'un xat en ple de nit sóc com un gat I si ens tornem a liar, quina liada més gran. Tota la vida canviant, és l'únic que es manté constant. Vaig sortir de casa preparar pensant que avui no dormiríem junts. Però la veritat és que anava vestit amb la roba interior a conjunt i quina roba. Si penses que podem actuar com si no hagués passat-ne entre els dos, carregant una bossa emocional plena de penes i pus. Si penses que lo nostre és un cercle que sempre torna a començar, però hem canviat, no estem al mateix lloc, és una espiral. I hem tingut fins altres hores, atrapat i sorollat. En plena nit sóc com un gat i si vols atrapar-me. I jo no vull ser el teu superman, tremolant com un flam. Em vull deixar portar endavant, però ja m'han fet mal molt abans. I encarem ja al punt de dos quarts de 12 del matí. Els Quatre Rius seguim en directe quan m'agradaria posar-te a l'agenda Arnau Vila per demà 15 de novembre. S'inaugura el festival itinerant de cinemes africans de Catalunya amb la projecció precisament d'un documental que es titula L'escriptor d'un país sense llibres de Marc Serena sobre Guinea Equatorial. Precisament, volíem parlar-ne amb el protagonista de la pel·lícula barra documental, que ens explicarà no només el que s'hi podrà veure, sinó també el que ha pogut viure. Ja ens acompanya Juan Tomàs Ávila Laurel, a qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia i moltes gràcies. L'escriptor d'un país sense llibreries, sí senyor. Sí, recoge alguns aspectes de mi vida i aspectes de la vida d'altres guineans que desgraciadament viuen en les condicions que se veran en alguns o sugeriran en el documental que se verà mañana en Girona. En aquest sentit és autobiogràfic. Un poco sigue mi vida, pero lo que más bien es que sigue algunas de las cosas contadas en los libros que he escrito. Y como algunos sí que efectivamente pueden recoger aspectos de mi vida, podían decir que sí, pero se podría decir que es un libro que recoge las vivencias de personas de mi generación, ¿sabes? Y de la suerte que nos ha tocado vivir desde que Guinea Ecuatorial accedió a la independencia En aquest sentit, si no m'equivoco, ens ubiquem cap al 2011, quan et vas haver de refugiar a Espanya per denunciar precisament aquesta dictadura, una dictadura que va ser la més longeva del món. Efectivamente, efectivamente. Y además en aquel tiempo estaba ocurriendo que se inició lo que se llamó la Primavera Árabe y era un movimiento popular, al menos creíamos así, de los países del norte de África que querían sacudir a sus dictadores porque era una zona infestada de dictadores y mientras eso ocurría iba a nuestro país una delegación del parlamento de España encaminada por su presidente yo entendí que eso era una forma de apoyar a nuestro dictador toda vez que debería ser una persona que estaría en el ojo del huracán en ese momento en concreto Fue que no sabiendo nada que hacer, no teniendo nada que hacer al respecto, inicié una huelga de hambre y yo no terminó porque vine aquí y teniendo en cuenta que yo hacía una huelga para los guineanos, puse fin a la misma, aunque hice actividades para que la situación del país se conociera mejor o un poco más. En aquest sentit, una situació del país, quina va ser quan tu vas sortir d'allà? Quina era? Ens la pots descriure? Com? Si ens pots descriure, com era la situació del país quan saliste d'allà? Ah, sí, ok, però... En realitat, en Guinea Ecuatorial, uno no va allà i veu ruït i veu tumult i veu golpes perquè realment això tot està camuflat. Pero por debajo, cuando en las esferas o en las cárceles o en las comisarías o por debajo, fuera de los focos mediáticos, ocurren abusos, ocurren encarcelamientos, ocurren expropiaciones, ocurren golpes, ocurren encarcelamientos. Y esto es lo que uno que viaja, excepto que no es un país que recibe muchas visitas, no puede ver, porque no es algo que ocurre a la calle. Y además no ocurre en la calle... porque tampoco en Guinea Ecuatorial hay una tradición de manifestarse, porque el miedo está metido en la vida de los guineados de tal manera que ni siquiera las personas deben hablar. Entonces estaba ocurriendo eso de que, bueno, que los que mandan son los que se apropian de todo, son los que son capaces de organizar fiestas con muchísima cantidad. Estaba ocurriendo también que sacaban artistas famosos de extranjero, incluso de Estados Unidos. para ir a Guinea a festejar cosas como el cumpleaños del presidente. Incluso había ido personas conocidas en España como Chinoa o como Julio Iglesias mientras nosotros pasábamos las de Caín, como se suele decir. Sin contar los abusos de personas de la oposición detenidas y golpeadas. Y yo doy fe porque yo he trabajado en el pasado en un centro de salud Y bueno, como eran personas que no podían ir directamente al hospital, hacíamos lo posible para tener las necesidades sanitarias de esas personas golpeadas cuando llegaban a nuestro centro. Esto era lo que estábamos viviendo y esto ocurre hasta hoy. Sigue activo todo esto. Sí, sí. Supongo que al final, o suposo que al final, aquesta projecció que podrem veure demà a Girona, en aquest cas també el que busca és precisament conscienciar la gent de tot el que està passant. Efectivamente, efectivamente. La gente tiene que saber que por más que no asaltara a los medios informativos de España o del mundo los casos de esos países, sí que ahí pasa algo. Si atendiéramos a las estadísticas de por qué esos países... No avanzan o porque esos países expulsan a tantas personas hacia el desierto o hacia las aguas canarias o hacia las aguas del estrecho. Alguien tiene que preguntar qué pasa en esos países. No tiene que ser algo que se resuelva aquí localmente diciendo que vamos a crear un centro de entrenamiento o vamos a enviarlos a otro país. Se tiene que preguntar. Yo estoy viendo, estoy en España, y estoy viendo que se habla mucho de la inmigración, pero cada vez que hablan de la inmigración o de la llegada de pateras, nunca he visto que se hablara en serio ni nunca he visto que se mencionaran a los presidentes de esos países. No puede ser que se hablara de gente que llega aquí de una manera determinada y no se hablara de quién vive en ese país, quién es el que manda ahí, con quién está aliado y todo eso. Esto tiene que ver con lo que pasa en Guinea Ecuatorial, que de una manera determinada se quiere que no se sepa lo que pasa ahí. Y bueno, en Guinea Ecuatorial hay relaciones con los españoles, queramos o no, Y no puede ser este país, precisamente, de que no se sepa algo en España. Y parte de eso... Se sugiere en el documental, toda la vez que se verá que hay muchas dificultades para entrar en Guinea Quadrat, y hacer un documental que quiera recoger el testimonio de lo que se vive es muy, muy difícil, y se verá también en el documental. Un documental que podrem veure demà, en clau del festival itinerant de cinemes africans de Catalunya, que ho hem dit, la projecció d'aquest, l'escriptor d'un país sense llibreries, que en aquest cas series tu, no, Joan Tomàs? Efectivamente, yo creo que el director y el equipo fueron del país, fueron a la Malabo principalmente, y anduvieron por la ciudad, lo que pudieron ver, y vieron bares, vieron algún negocio, pues que sí que la gente sí se comercia ahí. Y estaban, yo creo que se sorprendieron de que no hubiera, no hubiera, pero como la persona, que les acompañó en este asunto, es un escritor y además el documental está atravesado por mis libros o mis libros está atravesado por el documental, se sorprenderían tanto que dijeron vamos a poner ese título porque realmente no entendemos cómo es que pudiéramos estar hablando de un escritor y hasta ahora no hubiéramos visto ninguna literatura. Por eso pusieron ese título. Jo em quedo també molt amb un missatge que has dit i és que a vegades no ens hem de preguntar què fa la gent venint cap a Europa, sinó que el que ens hem de preguntar és per què ve la gent cap a Europa. Efectivamente, es una pregunta muy importante. Y además, últimamente yo creo que el mundo se ha puesto tan mal que cosas que no deberían ser normales se normalizan. Por ejemplo, no sé si tengo mucho tiempo para hablar, pero sabemos que algunas personas africanas que llegan a Europa, por ejemplo, que llegan al Reino Unido, ahí se coincidió la idea de que esas personas fueran llevadas a Ruanda. Lo decidieron así, aunque luego no se llevó a cabo. Sabemos que personas migrantes que llegan a Italia fueran ser llevadas a Albania, pero desde el punto de vista de los derechos humanos, esto se puede permitir, esto es justo, esto es legal, esto es humanitario, como una persona que quiere ir a un sitio determinado por las condiciones que se han Un poder puede decidir que estos sean llevados a un país del que no se tiene noticia, porque en Europa precisamente no se habla mucho de Albania, o sí. Entonces, que se decida que eso esté ocurriendo con personas que no están infectadas de algo, o personas que llevan un historial criminal, es una cosa que las personas normales no deben normalizar. Por eso insisto, ¿alguien puede preguntar qué pasa en esos países para que niños de brazos, mujeres embarazadas salgan de esos lugares? Eso es lo que yo creo que se debe hacer cada vez que se habla de inmigración y que las personas estén expuestas a burlas, mofa y todo lo demás porque están saliendo de su país para venir aquí, creando una situación irrespirable para esas personas que no tienen absolutamente nada. Em sembla que és una molt bona pregunta, que també deixem entreveure en el documental, com hem dit, l'escriptor d'Un País Sense Llibres. Joan Tomàs Ávila Laurel, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí a Els Quatre Rius. Gràcies a esta ràdio, gràcies a ti, y bueno, gracias a los organizadores del festival por acoger este documental. Som la teva veu. Som la gironina. Som la teva veu. Som la gironina. Som la teva veu. Som la gironina. Som la teva veu. Som la gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa Fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. I ja encara en el punt de 3 quarts de 12 del matí, quan nosaltres, ara sí, ja és moment de parlar del famós vídeo que vam publicar a la xarxa social X. També parlàvem de desinformació, el cop de puny sobre la taula de The Guardian i de La Vanguardia. Algú que coneix la idiosincràcia dels mitjans argentins molt millor que nosaltres és Germà Capdevila, que ja aprofito per donar-li la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia, com esteu? Sempre és bona excusa per parlar amb tu, eh? Molt, molt content, com sempre. Escolta, germà, no sé si has pogut veure el vídeo de La Nación Plus. Em sembla que d'un tal Cristian Martín... Cristian Martín. Què en penses d'aquest vídeo? Bé, realment sorprenent i jo crec que mereix diverses anàlisis... des de diversos punts de vista, no? Primer, és sorprenent que un mitjà com aquest, perquè La Nación és un diari amb un cert prestigi a Buenos Aires, juntament amb Clarín són els dos grans diaris de l'Argentina, és un diari conservador que podríem equiparar a La Vanguardia i que en el seu moment va fer una aposta pionera per fer una televisió de notícies i d'una certa qualitat, però, bueno, de vegades tothom patina, no? I en aquest cas, clar, a la distància s'assembla més ridícul que un corresponsable que pensa aquest periodista està Glasgow. I clar, suposo que a 12.000 quilòmetres iran, bueno, Glasgow, Girona, més o menys. Són uns pocs quilòmetres, més o menys, és el mateix. I aquest home a la distància... Ha buscat a internet, s'ha trobat aquest meme i ha pensat que era real, imagino jo, i ha tirat pel dret. Això parla del rigor del periodisme del segle XXI. És allò que dèiem sempre, Germà, que les distàncies al final aquí a Europa són molt i molt curtes relativitzant-ho, per exemple, amb les distàncies que hi ha a Llatiu Amèrica. Sí, i que nosaltres també ho fem. De vegades estem mirant al TN una peça sobre Venezuela i la està fent el corresponsal de Televisió de Catalunya des de Buenos Aires. Clar. I clar, està a 6.000 quilòmetres de Venezuela i tu dius, realment, quina visió propera pot tenir aquesta persona? Segurament la mateixa que podem tenir nosaltres. Però, clar, suposo que això és una tendència natural. El mitjà busca algun periodista que estigui a prop, que pugui donar la sensació que està cobrint la notícia, perquè si tu mires aquest vídeo sense posar-hi gaire atenció, et pot semblar que aquest home està... allà al costat de l'Oñà, com aquell que diu, no? Perquè està ploguent, és fosc, no sé què. Tu diries, mira, aquest està cobrint l'esveniment i a la distància tot es difumina, perquè parla de Girona, Cadaqués, València, si em sembla, és tot un mix que no saps ben bé de què t'està parlant. Bé, entre Barcelona i els Pirineus. Sí, exacte. Sí, sí. I diu, he parlat amb algú de Girona i m'ha dit que estan tots bé. Bueno, estem més tranquils. Aquesta és la part divertida, jo crec, que ens l'emportem tots, però després és que això coincideix amb el que dèiem, el cop de puny sobre la taula de The Guardian, de La Vanguardia, que diuen que volen sortir de la xarxa social X. Parlem de fake news, parlem també de... Jo crec que no és que sigui tant la intenció de deixar anar un bulo, que podríem entendre, sinó que és més un tema de falta de rigor, en aquest sentit. De rigor, sí, jo crec que l'autocrítica que ha de fer el mitjà és molt gran, perquè això té molt a veure també amb la precarització de la feina del periodista. Em dóna la casualitat que aquesta cadena, la nació amb mas... em va trucar al matí per preguntar-me si jo podia sortir a explicar el tema de la Dana. I clar, jo em va agafar en un matí de molta feina, no em venia bé de cap manera, i si ho hagués fet és un favor que li faig, però clar, jo ni em paguen ni estic en relació de dependència amb aquest mitjà, Ells tampoc saben quin rigor tinc jo, si realment estic al dia del que està passant, o em puc inventar la meitat del que expliqui, o agafar un meme d'internet i colar-lo com que és una imatge del que està passant a Girona. I els mitjans, per un tema de falta de recursos i de tirar pel dret, en comptes de tenir com abans corresponsals per tot el món, Van a Twitter i busquen un periodista a Girona i els primers que li surten envien un missatge directe, avien si té 5 minuts per connectar-se. I passa el que passa després. Passa el que passa, que ja et dic que a vegades això ens obre també el debat a nosaltres mateixos, pensar a vegades quan fem aquestes coses en pilot automàtic, i ho dic per tot, vull dir... Sí, sí, sí. Ostres, a vegades hem d'anar en compte perquè el dia que patines són 25 passes enrere, eh? Sí, exacte, exacte. I un mitjà que potser porta molts anys construint una reputació de mitjà seriós, de mitjà rigorós, amb una patinada d'aquestes, perquè, a més a més, vosaltres vau publicar aquest tuit i això va córrer com la pòlvora, també a l'Argentina, perquè em consta que entre l'ambient penyodístic l'acudit del dia era aquest. Doncs jo li envio una forta abraçada al Christian perquè això ens ha passat a tots, potser no tan heavy, però aquesta petada a l'estómac ens l'hem emportat tots alguna vegada. Sí, sí, i jo crec que també com a periodistes hem de ser prou honestos com per dir, escolta'm, jo soc a Glasgow, no sé què està passant ara a Catalunya, no t'ho puc explicar jo, jo puc explicar el que està passant a Escòcia, però hauríem de buscar algú que ens ho expliqui allà. Germà Capdevila, com he dit al principi, sempre és bona excusa per parlar amb tu. Moltes gràcies, sempre a disposar. Una abraçada. Una abraçada, que vagi bé. Som la teva veu. Som la gironina. Som la teva veu. Som la gironina. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Som la teva veu. Som la gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Ja, Sernau Vila, que tu ets amant de la música en general. En general, sí, sí. O sigui, no cal ni tan sols especificar, perquè segurament menys el vermut, no la ratafia? La ratafia i el reggaeton. I el reggaeton? Sí, aquesta combinació no m'hi trobareu gaire. Doncs tu que ets un mal home de la música, igual que en Giné. Sí, sí, un trobador. Data Limit. Sopa de cabra i Santi Valmes. Doncs sí. Sí, sí. Trots de cançó, eh? I a més a més la veu mítica de Gerard Quintana, eh? Home... Com ha passat per aquests estudis. Ja passarà. I tornarà? Home... Ah, mira que bé. L'última vegada vino a parlar de su libro, eh? I aquesta vegada haureu de parlar de la seva... Però sí, ja ho gestionarem. Però... Ostres, és que... Sopa de cabra, tio. Sí, home. És mític, eh? Han tornat una altra vegada? Que no... però això ja m'agrada que torni a mi m'encanta és que a vegades els llocs, el millor de tot no és anar-hi per primera vegada no, no, és poder-hi tornar o poder-hi tornar perquè a vegades és més difícil amb aquesta frase que quedarà en l'imaginari col·lectiu de tota la gent que ens estigui escoltant en aquest mateix instant Arnau Vila, ens acomiadem fins demà divendres fins demà Sents com cau la pluja. Cau pels teus cabells. Sents l'altre volor. Però jo, acostumat al vici, de pensar també la por, la por de no ser res. Fora mi, ja mi hi va.