Estrenes de cinema, Dia del Celíac i agenda Girona

Viu la Setmana Internacional dels Mercats? Estimo el meu mercat. Descobreix activitats especials als mercats de Girona, Lloret, Olot, Portbou, Palafrugell, Palamós, Roses, Sal i Sant Feliu de Guixols. Compra al mercat. Qualitat, proximitat i bon tracte garantits. És de mercat. És bo. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Divendres 16 de maig de 2025. I mira que la gent de Girona sempre és complicada, però ahir vaig acostar-me fins a la Casa de les Arts al Mar Ramada. I és que la Fundació Girona Est va celebrar el seu cinquè aniversari. Cinc anys d'impacte social i compromís amb unes 200 persones, patrons, veïns i veïnes i molta, molta gent que hi treballa dia a dia. Posar en valor aquesta gent, la que aixeca els ànims, la que penca, la que dinamitza, la que porta el pes del dia a dia, perquè la feina que fan és impagable. Per als nens i nenes, per a la gent del barri en general, per a tota aquesta gent, felicitats i per molts anys. I si parlem de pancaires, de gent que aixeca la persiana, de gent que la baixa, de gent que la fabrica... Tenim la raó i la bon dia i bona hora. Sí, però això tampoc seria possible sense la gent que tots som aquí, que l'aixequem entre tots, eh? Perquè jo fico tot el meu granet de sorra. Aviam, el detector de falsa humilitat acaba de... No, no, no, falsa humilitat no. No, no, jo sóc de dir-ho perquè si no, després de... És que... Què vol dir això exactament, la raó i la aviam? Treueixo el cristià. Que sóc força més humil. Que estem de divendres, no? Sí, també, sí, sí. Amb ganes ja, eh? Vull dir, de cap de setmana i tot. Ah, sí, sí, cap de setmana. I cap de setmana amb pessebres, eh? Els anem fent encara. Ja? Amb vermudes? Des d'anar i fins al desembre estarem força amb això. Sembla Costa Rica, això, que estigui amb pessebres amb vermudes. Sí, sí, gairebé. Bueno, esperta, que això encara només ha fet que començar, perquè hi haurà una sorpresa, el pessebre. Que xin, mira. Ja veuràs. Qualsevol cas, Arnau Vila, no sé si aniràs al cinema o no aquests dies, però tenim temps de cinema. També parlarem del Dia Mundial dels Celíacs amb la Michelle Barragán, que passarà per aquí, de la selva, i ens explicarà una miqueta per què cada vegada n'hi ha més, o potser simplement el fet és que s'en detecten més, també les coses com són. En qualsevol cas parlarem de celíacs avui en el Dia Mundial... Trobada de càmpers, Arnau Vilas, has estat mai en una càmpers, tu? No ho recordo, jo diria que no. Diries que no, és que has tingut una vida tan aforacent, tant allò que... Com les amores d'Espirina. Hi ha massa escapitud, no? Sí. Com per recordar-los tots. I acabarem amb la gent de Girona secreta, però sense en Carles Pintiado, que el tenim malali des d'aquí. Ah, sí? Sí, li enviem una abraçada molt forta. Ah, vaja. Però ara la farem nosaltres, la farem tu i jo, Arnau. I després amb la cirereta final. Amb la cirereta final. Com t'agrada la cirereta final. Sempre m'agraden les citretes, a mi. Pensava que ara que em fos cirereta amb cinderella i dic, ostres, extraventa focs. Va, temps de cinema, que tenim ganes de veure en Jep. Incombustible, inconmensurable, inacabable, immortal. Gem Soler, bon dia i bon dia. Què tal, bon dia, com aneu? Fas unes entrades fantàstiques, eh? Vagila amb el sucre perquè això puja. No interessa si el que tu era era una cidereta petita o era una cidereta d'aquelles que piquen, al final. No, una cidereta petita, sí, sí. Però les cideretes que piquen també m'agraden, eh? Vull dir que, clar, no sé si acabes d'una manera picant o de manera dolça. És així de... Poder comences dolç i acabes picant, no? No, res. La vida és una batalla constant entre això, entre l'alçó i allò picant. I la intolerància. Perquè em vindran a perdre els intolerants al gluten. Clar. Avui és el d'internacional. dels intolerants. De la salida. Comences amb lactosa i arribes no tolerant res. Jo crec que això, i tu, gent, potser que estàs en el sector de la salut i mèdic, on t'ha evolucionat és en la detecció, perquè molta gent segurament ho era i no ho sabia. Vols que parlem d'això ara? Ah, no, no, no, bueno, era una pregunta aquesta. També els hàbits han canviat, els hàbits de nutrició de la gent. Ah, sí, clar. També els pediatres fan introduccions o menjar molt més lents per detectar aquestes intoleràncies, però també... Els factors protectors que poder tenir antigament ara no hi són, perquè si som massa nets i massa polits excessivament també tenim menys defenses a l'hora del nostre cos. Vull dir que ha canviat tot tant i s'han anat descobrint cada vegada més coses que poder allò que no li feies cas fa uns anys ara n'hi fas més. Abans poder un celíac no menjava tant de cereals o tant de gluten com ara. Vull dir... És aquell laberint d'ombres que ens trobem muntant. Sí, sí, però bueno, al final és per emplenar minuts de ràdio, no? És que m'agrada molt aquesta expressió, la via de posació, o sigui, la de laberint d'ombres. Tu te'n recordes de la sèrie? No, jo no mirava sèries. Ah, no, TV3? No, no, ara ells va morir una actriu, la Montserrat Sobador, que feia el senyor Ramon Solís. No havia vist mai, tampoc, aquesta sèrie. Jo no, aquesta no, però laberint d'ombres sí. Les sèries catalanes, menys aquesta que es va fer aquí a Girona, perquè era de Girona, Els secrets de família. Sí. Aquella sí que mirava, perquè era aquí Sant Narcís, que de tant en tant sortia algun carreró d'aquest. Ah, mira. Era com alguna cosa... Més nostrat. Escolta, sí. Ja saps que gironims són molt de nosaltres, eh? Sí, això és veritat. Surt algú, tot. Has anat a temps de flors? És molt seu. Has anat a temps de flors? Jo encara no. Jo tampoc, imagina't. Mira, havia pensat potser aquesta tarda de donar-hi un vol, però tampoc allò... Aquesta setmana, cinematogràficament parlant, s'ha notat el temps de flors, el cinema ha baixat bastant la fluència de públic, tot i que ha baixat també a nivell de tot l'estat, però Girona sempre sol baixar molt per temps de flors, la gent s'hi aconsegueix trobar per camí a Girona, va a veure flors. Sí, sí. Tu saps, o sigui, jo per trobar pàrquing aquí, Gep Soler, que aquests últims dos dies he vingut amb cotxe, jo m'aixecava a les 5 i mitja del matí i agafava el cotxe a les 6 per arribar aquí a les 6.40. Imagina't. I poder percar gratis en algun lloc. Sí, bueno, i tot i així sota paraula d'honor, eh? Allò que dius, mira, és que tinc més pressa per agafar el cafè que no pas d'una altra cosa i el vaig haver de posar en zona blava. Imagina't. Però bueno, ens oblidem de les meves pel·lícules particulars, si de cas, i mireu les pel·lícules de veritat, les que projecten. Et recomano un dia que miris, si la pots trobar, un dia de fúria, Michael Douglas, l'has vist mai? No. Jo crec que aquesta t'agradaria. Sí? Sí, sí. Un dia de fúria, gran pel·lícula sobre l'estrès i sobre la pressió de la societat i sobre com se t'acaben emplenant les gònades externes. i explotes. Bé, nosaltres seguirem surfejant la vida, o almenys ho intentarem. Va surfejant, hòstia, a veure, surfejant. La setmana passada va començar la Filmoteca de Catalunya dedicada a la directora Catherine Bigelow, suposo que Carles en va parlar, i la setmana passada va surfejar amb la pederilla Mavambodi, que no sé si t'havies nascut o no. No, n'hi ha 94 jo. No me'n recordo de quin any era, 94. Doncs mira, aquesta setmana, comencem per la Filmoteca, ja. Vinga. Aquesta setmana, dilluns, es projecta una pel·lícula del 95. Del 95. Tenies un any. Ahà. Catherine Bigelow, sabeu que ja no fem el segle corossal, es va acabar, tu vas voler saber quin fèiem, doncs fem aquesta part curta fins a arribar a l'estiu, que són menys pel·lícules de la Filmoteca. i es fa dies estranyes, una pel·lícula de l'any 95 amb el superfamos ara Ralph Fiennes que ara ha fet el Conclavé i està pertot arreu sí Júel Lévis i Àngela Basset, una pel·li que ens aposa en el dia de cap d'any de l'any 1999, és a dir, el 95, una pel·li futurista, ara ja no, però és que s'ha trobat una droga nova que és que tu te pots veure els records d'una altra persona. És a dir, tu estàs pagues per veure els records i la vivència d'una altra persona. Posa un casc aquí, un casquet... I tu ho pots veure. I hi ha un problema en aquesta droga, que és el que la gent ha de veure. I tot passa durant la nit de cap d'any. Que era un cap d'any especial. Tu no te'n recordes perquè eres petitó, però cap d'any del 99, el 2000, era com... La fe del món. Havia de passar alguna cosa. Sí, de veritat, ho deien. I clar, això reflecteix l'any 95, aquesta visió de què podia passar l'any 2000, en un futur pròxim on les drogues, la festa, els acaba tot, doncs es passa al mig del bal. Doncs la gent que vulgui ja sap, dilluns, filmoteca... Una oda a la perversió. Bé, o la necessitat de trobar estímuls a la vida. T'anava a dir. I la gent les busca... Foscó i Tenebres, vamos. La gent les busca en llocs que poder no toquen. T'anava a dir, Foscó i Tenebres. És que aquesta pel·lícula va deixar... Però recordem que suposo que va explicar en Carles, no ho sé, que Catherine Bigelow va ser la primera directora dona a guanyar un Òscar. Després d'ella hi ha hagut un premi més, però ella va ser la primera i per tant una mica per això es fa aquest cicle de Filmoteca també i les que vénen després són tres pel·lícules de guerra que ella per això va guanyar l'Òscar amb Tierra Hostil i per tant, bueno, es veurà. Això seria una. L'altre vull parlar d'una cosa que va parlar la setmana passada en Carles. Val. Però que era una pel·lícula que finalment no es va estrenar a Girona i s'hi estrena avui, que és una quinta portuguesa. Una pel·li superrecomanable, una de les millors pel·lis que ha passat pel Festival de Màlaga, una perla que la podreu veure al trufó a partir d'avui i que la recomano al 100% perquè és una cosa maquíssima sobre... Moltes coses parla, però sobretot parla de l'identitat de la persona, de buscar aquell lloc on siguis ben... com t'ho diria jo? Siguis ben acceptat. El teu lloc al món. Com buscar-lo d'una manera... És que és maquíssima, la pel·lícula. Aquesta és una quinta portuguesa, com que ja m'ha parlat en Carles, no m'extén, però és una pel·lícula amb Manuel Soló i la Maria de Medeiros, que jo crec que s'ha d'anar a veure i és una de les... I la recuperem... S'estrenava la setmana passada, no es va estrenar a Girona i per això el trofó ara l'ha recuperat aquesta setmana perquè la gent la pugui veure i anem una setmana tard, però val la pena. Passa res, això, més val tard que mai. Va, anem pels estrenes Suposo que tots sabeu què vol dir Destino Final Sí, les veu veure, Destino Final Tornau, no? Sempre No saps quin és? No, no els he vist Sempre hi ha un grup de penya Són un grup que esquiven la mort Vull dir, que havien de morir en un d'allò, esquiven la mort, i llavors la mort els persegueix perquè, teòricament, la mort no perdona. I aquests intentarà escapar la mort. Exacte. Home, s'està bona pinta, eh? Saps què passa? Quantes em porten, ja, gent? Aquesta és la setena, no? La setena. Clar, però és que és el mateix argument que... No, però clar, però no, és que... Aquí és una cosa interessant, eh? És a dir, a la U, que és l'any 2000, són un grup de joves que volen pujar en un avió i un d'ells sempre té una visió, un somni, que l'avió s'estrellarà. I, per tant, no pugen a l'avió una sèrie de companys... i, com que no moren, la mort els va buscant per ordre d'on estaven asseguts. Sí, correixo. Això és xulo. La segona torna a ser un somni en un accident de cotxe al mig d'una autopista. Correcte, és veritat. Un altre en un parc d'atraccions. Sempre van buscant una cosa diferent. I què és interessant d'aquesta pel·li és com la mort els va buscar cada un i com els mata. Sí. i cada un recorda una escena aquell del tronc que salta al mig de l'autopista a la segona o em sembla que és la tercera el que se'n va prendre el sol en una no sé si era la segona allò d'una raiguda i queda tancat allà dins i queda cremat que aquesta noia per exemple havia mort teòricament en el cotxe Cremada. Cremada, i com que no mor crema en el solari. I clar, quin és l'incentiu? És veure la imaginació que tenen els guionistes en fer morir la gent. Sí, és espectacular. És un incentiu una mica macabre, però val a dir que totes les pel·lis, l'any 2000 no sé si va costar 20 milions la pel·lícula, les últimes n'han costat 40, però és que sempre ha superat la xifra quasi sempre dels 100 milions de recaptació de tot el món. A tu, a part, això et deu encantar, perquè recordo que un dia em vas dir que a tu t'encantava veure com mataven a la persona. Clar, per tu això és festa grossa. Sí, sí, jo és d'aquelles sagues que m'agraden. M'agraden molt les sagues del típic slasher, l'assassí que persegueix algú amb un garibet, amb una serra, amb unes tisors de podar, amb el que sigui per intentar matar la gent, o ser el que hiciste el teu verano, escrim, tot això a mi m'encanta. Hem de fer la imaginació... de saber com iràs matant a la gent vull dir que esclar això és el que interessa en aquell moment pels que som, no sé si són una mica sàdics o no però és el que ens diverteix això jo crec que aquesta, que és una sèrie de gent que no va morir en una situació anterior que és de destino final i ja es diu destino final lazos de sangre i per tant vol dir que com que tu no et vas morir i et vas salvar la mort en aquell espai tots els teus descendants no haurien d'haver nascut Ah, i va pels fills. Va per tots. És a dir, va per la iaia, i va pel net, i va pel fill, i va per tothom. És a dir, aquí dupliquem l'aposta. No només són els sis o set que es van salvar en aquell moment, sinó que tu aquí no saps com es van salvar, ja t'ho expliquen. Ens vam salvar aquell dia allà, i ara hem estat pendents de... Hi ha un personatge que, de les sis, em sembla que surt en quatre pel·lis, o així, que és l'Enterra Morts i qui torna a sortir. L'Enterra Morts és com la figura aquesta que representa més la mort i els hi va explicant una mica el que va diguent un senyor negre... Sí, que en sap molt. I bé, jo crec que aquesta és la gran estena de la setmana i que això sí que... Home, funcionarà en els cinemes, l'adolescent, la gent jove, els quatre friquis i els que hem vist. Clar, pensa que aquesta fa 25 anys de l'estrena, que fa 25 anys enrere la gent que ara en té 40 s'ho va passar teta veient Destino Final. Eren aquelles idees originals encara. Clar, amb 14-15 anys, jo tinc pacte, són aquelles pel·lis que van quedant i que la gent va recuperant i que va fent. això seria l'estrena de la setmana que el podeu veure al cine i o de on de sal i després també s'estrena una comèdia d'aquestes per tots els públics que jo crec que a TV va bé anar a veure ara que hem passat temps de flors i fa sol doncs una mica de comèdia Gen Austen, arruineu mi vida Gen Austen, sabem qui és? no, jo no escriptora de sensibilitat no sé què tu com ho portes l'amor? L'amor. Sí. Bé. El portem. És a dir, quan l'amor el basem sempre en aquestes novel·les romàntiques que hem llegit de joves, a vegades podem caure en l'error de pensar en l'amor romàntic. Que això és una pel·li. Que sí, home. Doncs això és el que li passa a la protagonista. Una gran aficionada, per això li diu Merri un nom i vida, no? Una gran aficionada, Jane Austen, que vol ser escriptora, que vol ser com ella, que li agrada molt aquest missatge d'amor que tenia les novedades de Jane Austen, rep una beca per anar... aprendre a escriure en un lloc on tots són fans de la gent Austin però ell en la seva vida personal l'amor no acaba de funcionar i en aquest entorn més romàntic més de parlar de la literatura doncs es va replantejant quin tipus d'amor és el que li va bé comèdia romàntica al 100% per allà a deixar-te anar i a pensar en l'amor i en la gent que t'estimes i en com vols que sigui el teu amor perfecte De les que ens vindrien al cap la pel·lícula de... Era ser una vez en Manhattan, eh? O no, sucedió en Manhattan. O Bridget Jones. O Bridget Jones. Aquestes coses tan més desengressades, que també va bé anar al cinema a vegades. Home, i tant. I riure un rato. Si està bé per riure un rato. Sí, somriure i a veure amb qui es quedarà. Sí, a veure què passa, si el morbo aquest de... I tant, totalment. I com que l'amor està... És el que tenim, no? Més a... No, sí, ja. Ja ho sé, per cert, escolta'm una cosa, d'aquí poquet tenim ja el festival d'aquí de Girona, no? Tenim el festival de cinema de Girona la setmana, sí, la setmana de Girona, en parlarem i tant. Sí, no? Sí, del 12 al 15 de juny. Ah, bueno, bé. Encara queda una mica. Sí, home, però jo us he d'anar a la gent... És que la gent aquí s'ho ha d'apuntar a la gent, perquè si no malament rai. No, no, del 12 al 15 de juny, Festival d'Assinament Independent de Girona, amb moltes coses, moltes sorpreses, i es farà el modern, i el trufó, clar, és l'edifici. Aniràs al temps de flors avui? No. Demà? No, tampoc. Diumenge menys encara. Avui vaig a un lloc que segurament no has estat mai, perquè avui... A la biblioteca? No. Jo soc d'un... Bueno, vaig néixer en un poble que es diu les Planes d'Ostoles, i precisament en un barri que és el barri del Junquer, que és el barri que està a les... Bueno, allà al I el barri de Juncker avui celebra els 50 anys de la seva festa major. Ah, mira. Fa 50 anys que cada bols de Sant Isidre fa la festa major amb teatre, música, sardanes... I l'especialitat és, perquè és un barri on bàsicament la majoria de gent són immigrants que van treballant al tèxtil o que van de Catalunya o de fora de Catalunya. I un d'ells era gallec... i per tant des de fa molts anys que el típic és el pop a la gallega, que és espectacular, i es fan unes tapes de pop fabuloses. Jo no hi he estat, però segur que a l'Arnau Vila sí. I recordeu que fa un any, i evidentment ho tornaré a dir aquest any, hi ha l'Embàlat també. No sé si es fa aquest any. Sí, sí que es fa, sí. Què és l'embalat? És un festival així que es fa a la planta, a la zona de la planta. A la plantada. A la plantada. A la plantada. A la plantada del Juncker. Exacte. Doncs es fan concerts, festivals, hi ha mil food trucks i, a més a més, aquest any hi ha Toro Mecànic. Ja t'ho puc garantir de bona tinta. La paraula de Juncker pertany a aquest barri que digui jo que és la gasolinera. L'any passat vaig dir-ho i no s'havien entès les plans dels dos estoles, per certa. On? L'Àlex i en Pau. Qui és en tu? Tu el que estàs parlant. La gent ja et coneix de sobres. Que ho sàpigues, que ho sàpigues. I segur que... Segur que encara seria d'aquells que pagaria per anar a les gorgues i aquestes coses. Segurament. Si ho sabés... La conversa ja està degenerant una mica. Per tant... Però també ara, tirant la falca, hem de saber que aquella gent que hagi vist estiu del 1993, la directora Carla Simón, que aquesta setmana està a Canys presentant la seva pel·lícula, va anar a viure a les Plans d'Ostola. Ah, mira. Per tant, allà és on ella, en la pel·lícula Estiu 1993, que se li mouen els pares, i marxa de Barcelona i va viure amb els seus tius, els tiets vivien a les pares d'Estat. I mouen a les pares d'Estat. Ho haurem d'anar. Quin remei. Era un poble molt famós, i vaig llegir jo, vull dir que... Ho veus? No, però això et deia, ah, clar, deu tenir entrada a Viquipèdia i tot. Ho veus? Sí, sí, sí. Xep Soler, moltíssimes gràcies a tu. I ben tornat. Gràcies. La segona quinzena de maig viu la Setmana Internacional dels Mercats Estimo el meu mercat. Descobreix activitats especials als mercats de Girona, Lloret, Olot, Portbou, Palafruixell, Palamós, Roses, Sal i Sant Feliu de Guixols. Compra al mercat. Qualitat, proximitat i bon tracte garantits. És de mercat. És bo. Diputació de Girona Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Voluntaris.cat, un programa de ràdio i també en format podcast elaborat per la Federació Catalana de Voluntariat Social i produït per la Ràdio Municipal Girona FM. Escolta'l sempre que ho vulguis al podcast de gironafm.cat. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. I quan arribem al punt de dos quarts de dotze del matí d'avui divendres, com hem dit abans, dia mundial dels celíacs, és a dir, de la gent que no és tolerant al gluten. Per poder comentar la jugada, avui ens acompanya la Michelle Barragán, ella és de la selva d'aquí al costat, com aquell que diu, no de la comarca, sinó de la selva del cafè, que em sembla que tots hi hem pogut passar de tant en tant. Michelle, bon dia i bona hora. Què tal? Moltes gràcies per convidar-me, per acceptar aquesta proposta també, i donar una mica de veu a un col·lectiu que cada vegada és més gran, però que encara està força marginat d'alguna manera, perquè no estem preparats. Molts de nosaltres, ni nosaltres mateixos, al moment que reps un diagnòstic com celiaquia, Home, és dur, perquè saps que la vida, d'alguna manera, començarà a ser més difícil a nivell social, especialment. Perquè tu a casa teva te fas el que vulguis, però el tema és social. Ara entrarem en el qui i en el què i en el com i en el quan, però m'agrada molt la pregunta que planteges i és si acabem tots a taula. Sí, mira, de fet, aquesta pregunta me la vaig fer justament abans d'obrir Selva, que és una cafeteria-restaurant que també és apta per cel·líacs. Per què? Perquè de vegades, a mi, com a experiència pròpia, i vaig a menjar on sigui, i no puc menjar gairebé res, gairebé res. Hi ha espais cada cop més, i això s'agraeix molt, on sí que pots tenir aquesta, no?, i compartir, però la majoria no, doncs te quedes relegat o vas a casa d'algú i com que hi ha molt desconeixement també sobre aquesta malaltia, la gent no pren consciència que si et celíac realment traces i que facis servir el mateix forn, la mateixa fregidora on fas què sé jo, saps? Això ja no a mi ja me fa mal, tot i que no sigui que me mengi el croissantet que està per aquí sinó que realment has de tenir més en compte moltes altres coses que també s'entén que per això a nivell d'hostaleria és més complicat de gestionar però si li fiques una mica de voluntat pots tenir una oferta que poder no és tota la carta sencera però que sigui apta per celíacs Clar, és que jo el que vaig aprendre és que hi ha diferents graus en aquest sentit. Sí, o sigui, d'intolerància sí, però la celiaquia és una. O sigui, no ets més o menys celíac, que això també és un tema. La celiaquia, de fet, no és una intolerància, sinó una enfermedad sistèmica autoimmune. Vull dir que et pot atacar, per dir d'alguna manera, de qualsevol manera. No hi ha una cosa concreta. Hi ha gent que confon i diu, bueno, tindré una mica de cagarrines. Aquest no és el problema. Aquest és el problema mínim. I de vegades hi ha gent que no té mal de panxar. però té hipoteiroidisme, què sé jo, i una sèrie d'enfermetats automonistes. Malestar general. Malestar general, perquè entres en un procés d'inflamació. Jo menjo gluten, el meu cos el rep com un agressor i agressor. Llavors lluita contra aquesta proteïna, que és la del gluten. Llavors pot anar, per el fet ja, pot anar a nivell nerviós, hi ha moltes coses, de fet, hi ha moltes infermetats... on els helíacs tenim molta més tendència a detenir-les, però moltes, L, Parkinson, tipus de càncer, perquè clar, si el teu sistema immunitari està sempre en alerta i el teu cos sempre està en un procés inflamatori, Malament. I aparent és molt important el tema de les traces i realment hi ha una millora important. Jo a nivell personal ara no prenc res i vaig tenir un temps diagnosticada com hipotiroidisme, reumatisme autoimmune, des de molt jovenet, o sigui, coses que dius, no pot ser, i ara em trobo molt millor que quan tenia 20 i pocs. Michelle, tu quan surts a sopar o a dinar amb amics, familiars, és una odissea? És una odissea, una mica sí. Cada cop amb la gent que ja te coneix més, amb la que tens més confiança, també ja ho dius, i la gent realment, la majoria és molt solidària i procura. El tema és que de vegades hem de preguntar. És millor? Jo prefereixo que em diguin, mira, millor no pots menjar, prefereixo això, Que de vegades tu tens la bona voluntat, però si no tens el coneixement, poder no te n'adones això, no? Que si has fet servir la mateixa torradora per al spa de la resta, el meu ja no podria anar allí. Cosetes que no són complicades, però que sí que és veritat que falta una mica de coneixement. Però és que és això, és precisament, potser és més... per omissió de la gent, que no pas tant per inacció. Exacte, i també de vegades és molt fàcil, o sigui, ahir que parlem amb la Judit i la Clàudia, que porten també dos negocis d'hostaleria que són aptes per celíacs, Xoco Dissert i Paiva i Blat, i jo tinc Selva, que tinc també pa de la puntual, vull dir, jo tinc de les dues coses. I una d'elles deia, clar, que de vegades li diu a la gent, clar, però és que com puc lligar la beixamel? Si ja faig servir ara maicena, però és que ja la maicena està lliure de gluten. Si hi ha moltes coses que tu pots fer, jo tinc menú de migdia cada dia i no et pensis que em trenco el cap. Vull dir, hi ha molta cosa que tu pots fer sense gluten naturalment. Clar. Sí que és veritat que en el meu cas el teniu negoci. També a Parcelíex m'hi fixo molt, la fitxa tècnica de tot, que l'arròs no estigui amb contaminació, poder de traces de gluten, perquè això és un tema que porten al mateix espai de tot. És això, és com anar mirant, anar veient i enterar-te una mica. Clar, jo el que estava pensant ara és que, malauradament, el fet que les coses siguin tan complicades fa que després això repercuteixin els costos. Sí. Ho dic perquè, és a dir, m'ho estic inventant, si hi hagués un distribuïdor exclusivament de productes sense gluten, etcètera, doncs a vosaltres us agilitza, per exemple, la feina, però el fet que no hi sigui el que fa és que al final és una cadena que el fet d'haver de revisar, de fer, etcètera, repercuteix en uns costos que són més alts que els productes que sí que tenen gluten. Sí, la veritat és que sí. I també que hi ha molta cosa que trobes ja quan és un producte de molta qualitat. O és ecològic o tal. Jo a Selva faig servir els productes que faig, ja de normal, la carn i tot, són ecològics. Però també és perquè és més fàcil en aquest sector trobar coses que realment tinguin certificació sense gluten. Perquè és un tema també de la noblesa del producte. O sigui, un producte, per què ha d'estar barrejat? Per què ha de tenir un conservant que té gluten? Perquè un dia em vaig contaminar amb una copa de vi. Què dius ara? Amb una copa de vi. Si no porta gluten o vi. Mira, com a conservant, depèn de la qualitat del vi, podria portar traçats. Què dius ara? Jo també deia, no pot ser, no pot ser, i sí, sí, sí que podia ser. Que normal que no te'n fies de ningú, ja. Clar, llavors... Però és molt de qualitat. Com més baixa la qualitat, pot tenir més conservants del que sigui, fets de qualsevol manera, saps? I quan vas pujant una mica, també... Ara, això no vol dir que la gent que mengi... Perquè també hi ha un punt de moda. I això tampoc... Ajuda i no ajuda. Ajuda a que hi hagi més oferta, però no ajuda perquè llavors la gent no s'ho pren seriosament. I pensa que és perquè ara està de moda, m'ho vull aprimar o el que sigui. O sigui, hi ha coses que... Però, en canvi, la gent que realment pateix la malaltia, sí que necessitem una rigorositat. Jo el que voldria d'aquí és que la gent que, sobretot, té negocis i hosteleria demani ajuda. Hi ha canals, hi ha associacions, l'Associació de Cèl·lics de Catalunya, per exemple, tu per certificar-te t'ajuden molt. És veritat que has de fer una feina de tenir fitxes tècniques i tal, però un cop els tinguis... va superbé, perquè també t'ensenyen, te diuen que sí, que no, i pots tenir destinat un racó de la cuina, una paella, saps? Vull dir, que també és una mica de ficar-li ganes, i això és, i abans sí que podrem seure tots a taula. Perquè si no estem com relegats. I pensa que la sobretaula, sobretot, el ser i a taula, és el que fa la societat al final. És que és un tema social, és que ja no és un tema més de... No és només de menjar per menjar, perquè jo, sí, a casa puc menjar, clar que puc menjar, però socialment te sents com... I més aquí. Exacte, és com una mica més complicat. Doncs crec que podríem entre tots fer una mica l'esforç i selva, justament, en una selva tots són importants. Pot ser un bitxo petitó? Tothom té una importància semblant per mantenir l'ecosistema i la biodiversitat. Per això també el nom del meu restaurant, de la meva cafeteria, perquè era que tothom se senti inclòs i tothom sigui important. Michelle, una cosa sobre el que comentàvem abans de començar, que estàvem fora micros, vull dir, realment, el fet segurament no és que hi hagi més gent celíaca, sinó que probablement el que ha passat és que cada vegada es detecten més. Sí, sí, això també, mira, per una banda jo crec que hi ha un tema que, sí, ara ja tu també tens una referència i dius, ostres, poder, a mi també m'està passant això, i tu també com a persona tens més accés a informació i te pots... Tu mateix pots tenir una mica més de criteri, si vols. Però, per l'altra banda, també jo crec, i això també ho parlàvem ahir, amb aquestes noies, que també ara tenim tants inputs. O sigui, hi ha més pol·lució. Estem més exposats a ones electromagnètiques que encara ni sabem ben bé com poden afectar. Que si... Hi ha molt de químic, hi ha molt conservant el menjar, estem menjant molt industrialitzat, hi ha un nivell d'estrès que no vegis. Sí, també crec que el cos en general de la societat actual està més, saps, com més a la defensiva. I també això, tot influeix en que siguéssim menys tolerants, no sé com dir-te, saps? O sigui, crec que també, perquè de vegades la gent diu, bueno, abans es menjava tot, sí, però el blat no era transgènic, saps? Ho feien a casa, és que tot era diferent també, llavors el cos també tenia una altra manera de pair. Ara anem com tot ràpid i jo crec que també el nostre cos no està, no va al ritme que la societat evoluciona, el cos com a éssers humans a nivell físic, encara nosaltres vam una mica més lent i això també influeix. Anem lents i precisament les tres i aquests merders que tenim sempre són precisament el fet de no poder atrapar el ritme que ens marca. Sí, és com una sensació de no arribo, no? Estic sempre com... Sempre has de fer alguna cosa. Sí, falta alguna cosa. I com de bonic és vedar, de tant en tant, estirar-se al sofà, mirar així el sostre i no he de fer res. No he de fer res. No he de fer res. És com, bueno, mira, gaudeixo de l'aquí de l'hora. I si ens portes el cafè ja, amb això ja, Michel... Amb aquest cafè d'especialitat ja no te digo. Aquí estem al costat, quan vulgueu. Escolta, Michel, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres i tant de bo puguem parlar en un futur que la cosa estigui millor. Segur que sí. Jo tinc la il·lusió i la confiança que anem per bon camí. Moltes gràcies, Michel. Gràcies a vosaltres. Fins demà! Probar-se l'epedre i fer tot xes camins, con ei seramins que li donen sentit, donar-se l'ama quan estem en petit. La vida és dura, no anem a mentir, som la família que va de parranda, no som estipis que donen la llanda, i se bon rollo és el que es guarda, no anem a dormir, la cosa és allargar. Fins demà! Fins demà! Passant-nos la bot abans de la batalla, encara que esteu junts, jo vos em prop, teniu cairet al costat del meu cor, pels anys indomables, pels dies elèctrics i pels nostres morts. Robar-se la pedra per tots els camins, con ells serà amics que li donen sentit, donar-se la mà quan estem en peti, la vida és dura, no anem a mentir, som la família que va de parranda, no som els típics que donen la llanda, i seu bon rotllo és el que es guarda, no anem a dormir les coses allà. Sentir-se estimar, sentir-se volgut, amor, amistat, família i futbol. Un xata de chup encara més gara. Mora la terra llaurada, així però mal i pa bé. S'estima l'horatge també, els buñols de la tia. Entrem quan fa fred. Així pel carrer fa fred. En falles també fa fred. Què? Diga'm vostè, la manta, el col i el cabaixet. Amb ella se'm el drama, tot és festa. Eres el solet que m'entra per la finestra. Que de molt tenir pa celebrar. Són els meus amics, la meu allar. Tu me'n La vida es dura, no anem a mentir. Som la familia que va de parranda. No som estipis que donen la llanda. Y se bon rollo es el que es guarda. No anem a dormir, la cosa se alarga. Estar ambos al 3, donado el gust. Sentirse estima, sentirse polgut. Amor, amistad. Sentir-se estimat, sentir-se volgut Amor, amistat, família i futur I em t'he llevat Fins a altres hores Atrapat dins d'un xat En plena nit sóc com un gat i si vols atrapar-me, potser el moment està a punt d'arribar. Si vols atrapar-me, potser m'hauràs de deixar anar. I si ens tornem a liar, quina liada més gran. Tota la vida canviant, és l'únic que es manté constant. Vaig sortir de casa preparar, pensant que avui no dormiríem junts. Però la veritat és que anava vestit amb la roba interior a conjunt i quina. Si penses que podem actuar com si no hagués passat res entre els dos Carregant una bossa emociona plena de penes i pus Si penses que lo nostre és un cercle que sempre torna a començar Però hem canviat, no estem al mateix lloc, és un espiral I hem trebat Fins altres hores a atrapar-te'ns d'on un xat Em plena nit, sóc com un gat i si vols atrapar-me Puig el mover no està a punt d'arribar Si vols atrapar-me Potser m'hauràs de deixar anar I jo no vull ser el teu superman Tramolant com un flam Em vull deixar portar endavant Però ja m'han fet mal molt abans Però sé que si hem d'estar-me Ens trobem en un lloc on poder anar Anem a trobar-nos on ningú mira A la corda quan em busquis que només et vull trobar Mira anem a fer-ho ja Jo només vull confiar però em té llagat Fins altes hores s'ha atrapat dins d'un xat En plena nit soc com un gat I vols atrapar-me? Potser el moment no està a punt d'arribar I vols atrapar-me? Potser m'hauràs de deixar anar I de un i dos, ni un i dos Me das de tu, menys les pors Fins a altes hores atrapat dins d'un xat. En plena nit sóc com un gat i si vols atrapar-me. Puc ser el moment està a punt d'arribar. Trau la botella de vi per a taula i mantell, pompa una boda com per al rei. Tria un vestit que no estiga de moda, sense vergonya, sense rebrei. Reli homenatge a la mort del teu odi, crida salvatge la fe del convers, buf. Cauen com a mosques en la mel, ple i que sia, tant no volaven, no eren ocells, no. Posaven trampes, posaven frens, comptaven coses, pensen que saben, saben que tens, i no flueixen ni en ràpid ni en lent. Toni, sap per dimoni, sap més per bé, sent les pulletes per aire i per mar, posen de luxe, ràpid i està mal, i diuen boles, van a les mocs, malgasten bolis, no calen pedres, cauen a sol. És la clau i no el martell. Tant tard, sempre tan tard, no canvia mai la persona. Canvia el grau de soledat i el mal pesa les mans perquè els marrons es fan volar. I els remou més el passat. Records que no alimenten. Records que donen fam. Listos però abandonats. I aixòs van ser listos sempre. És la clau i no el martell. No és la ploma, és el pinxell. Tots guardem un secret. I jo ja sé que t'agraden més els Beatles. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. I encarem ja recte a final d'aquests quatre rius d'avui. Seria el moment... És que no vull desvirtuar la secció, clar, és la Girona secreta, però si és en Carles no és secreta i no és Girona i no és res. A mi no ho sabia, que estava fotut, eh? Sí, m'ha dit que no es trobava gaire bé i mira, des d'aquí una abraçada i un... Pato molt i molt gros el Carles Pintiado, que sempre ens alegra una miqueta aquest final de divendres. Això sí, sí que podem comentar unes quantes coses que tenim aquest cap de setmana. Arnau, per exemple, concerts gratuïts avui del Toni Cayena a la terrassa del Corte Inglés, que tornen els concerts allà al rooftop. Sí, és veritat, és veritat. Molt madrileny això, eh, dels rooftops. Sí, però agrada, eh? Sembla que no va agradant i va agafant tendència. Jo quan vivia a Espanya anàvem constantment als rooftops. No hi havia concerts, o sigui, era més d'anar a prendre l'aire lliure. Sí, a Gran Via, o sigui, tornaràs a Gran Via, estava ple de rooftops i llavors hi havia els rooftops dels guiris. dels turistes, que eren els que... Aquests són els que deixen la cartera. Sí, però aquests són els que obren la cartera i no els hi fa res. És espilletar, eh? Per exemple, el riu, em sembla que era, tu pagaves 15 euros només per pujar. Molt carai. I després el bar a dalt, bueno, el preu ja et pots imaginar. Un festival, un festival. Vull dir, sí, sí, es podria construir el Camp Nou només amb el que guanyen allà un dia. Però després hi havia els altres rooftops, que eren els nostres, els de la gent del poble, que sabíem on tapujar i què fer. Això per una banda, també tenim Black Music Big Band Combo a partir de les 8 a la plaça de Sant Domènec, això divendres, també molts i molts concerts, recordeu, a l'agenda de Girona.cat ho trobareu tot, barra agenda, per a demà dissabte de Humphrey's Quartet, a partir de les 6 de la tarda, amb clau del festival a Capella, Girona a Capella, a la plaça Independència a partir de les 6, com he comentat. També concert solidari, rock pels xuclis, a la Mirona, que és el que vam comentar, de la Fanoc, precisament aquest Correcte, a partir de dos quarts de nou del vespre i també tindrem portes obertes als museus a la ciutat. Museus de nit també, eh? Saps per què? Perquè... El Dia Mundial dels Museus. Sí, i també... No, no, no, però la nit dels museus també era, no? Ah, és la nit dels museus amb motiu del Dia Internacional dels Museus. Per tant, ja ho sabeu, tot això fins a la mitjanit. Carai. I a més amb temps de flors, per tant, escolta, vull dir... s'ajunten plans correcte, concert també de Dani Luz Music a les voltes d'en Rosers a partir de les 8 del vespre i Delirium Music Festival a la Pineda Fosca a caçar el Delirium que sempre ens agrada moltíssim com no podia ser d'altra manera Arnau Vila i saltem ja diumenge perquè diumenge tornarem a escoltar un dels grups que va marcar tendència la veritat fa un temps però que ara feia dies que els tenia despistats una miqueta que era el Pony Pisador El Pony Pisador. Que ho van petar molt i molt fort. Sí, ho van petar, sí. Jo crec que han fet una pausa allà o alguna cosa. Sí, un descans i sí que és veritat que feia molt, que és veritat que no en sentia del Pony Pisador. Sí, jo feia molt que no sentia res del Pony Pisador, tampoc. En qualsevol cas, Pony Pisador, a partir de les 6 de la tarda, plaça Independència, en clau del Girona, a Capella. I, a Rau Vila, hem arribat a que només queden 5 minuts per arribar al punt de les 12. I arriba la secció per ballar el cap de setmana. És una d'aquelles que s'enganxa, ja he vist-ho. Jennifer López, waiting for tonight. It's perfect, it's passion, it's setting me free. És una versió una mica diferent, aquesta, eh? Sí, no és pas d'original, eh? Tens dos microberts, no, Arnau? Sí, sí. Ah, va, l'estem parlant. Que no es patis a la gent, ara. Mira, puc posar l'original, l'hauria de buscar, però, eh? No, tranquil, ja fem temps. Arnau Vilaturo has de patir per absolutament res, només faltaria... És que tinc aquí una discoteca que és espectacular, eh? Sí, no, és increïble. A mi la puc tenir aquí, per exemple. Aquesta, aquesta, aquesta. Ara posem la que sona, sí. Ara, aquesta, aquesta, aquesta. Baixa'm el micro, no? És perillós cantar al teu micro, eh? És perillós perquè, clar, jo em poso a cantar i el senyor Arnau Vila, que això a primer de tècnic ho ensenyen, no pugis el micròfon mentre la persona està fent, li et diu, doncs ell puja el micròfon. Home, però és que això és bo que tothom faria en aquestes circumstàncies. Si em veiessis... Quina sort que no se es veu, eh? Ai, senyor. És una cançó molt... Sí, però és una cançó molt 2000. 99-2000, sí. És una època molt més dolça, jo crec. Era molt més dolça. Es vivia potser més. Ara potser també, però jo crec que ara vivim més del Remember. Sí, però en aquella època... Era en altres temps. Era diferent. Era diferent. Que eras constructor tú, Val. Sí, era como Núñez y Navarro. Heu de saber, tots els oients, que porta tota la setmana cantant aquesta cançó, eh? Però tota la setmana, des de dilluns fins ara, eh? Tota la setmana, menys ahir. Ahir em va a xicar Alejandro Sanz. Em va a xicar... Que me va cuidar tus emociones, que me va... Coraçó en partiu. Sí, no, no, ja, ja. En fi, amb això acabem 3 minuts i les 12. Pues res, escolta, intentarem tornar a dilluns, no? Sí, home, esperem que sí. Vull dir que tot ha anat bé, no? Serà fins les hores. Adéu-siau, bon cap de setmana. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És divendres 16 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanya.