Estrelles, Masdeu, tecno gironí i ruptures assertives

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dimecres 27 de novembre de 2024. Tres noves estrelles Michelin a Girona, Esperit Roca, Divinum i també Boramar. També reconeixement amb una estrella verda al bistró 1965 de l'hotel Emporium de Castelló d'Empúries. Quin goig fa la nostra gastronomia. Afortunats per l'escenari que tenim, juntament també amb un bon àpat. Sempre lluem el menjar i la gastronomia de fora. L'italiana, la japonesa, la xinesa, la mexicana... Però recordem que comptem amb algunes de les taules i sales més reconegudes del món. Les guardonades i les que no. També perquè cadascú sap a quina taula ha esmorzat, dinat o sopat millor. Sigui en un bar de poble o amb 17 coberts, que bé que s'hi menja a Girona. I avui tenim la sort que ens acompanya la persona que es va inventar tot això de les estrelles Michelin, tot això de posar en valor la teca de casa nostra. Té la seva pròpia guia, això sí, és privada. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Sí, no sé gaire gent, eh? T'anava a dir, el dia que algun dia... A pesar que em dius el xef de no sé què... El xef... Bueno, sí, és que cada dia és una implementació. Sempre cuina, exacte, sí, sí. Arnau Vila, la cuina també, eh? El dia que obrim el teu bloc de notes del mòbil i trobem totes les recomanacions gastronòmiques que puguem fer, em sembla que ens ve alguna cosa. Però bona, eh? És que saps per què ho estava pensant, ho deia? Perquè, clar, és que molta estrella a Michelin i tot el que vulguis, però després tu te'n vas a fer una esmorzada folquilla a qualsevol poble del Pla de l'Estany. Sí, hi ha molts restaurants que no cal que tinguin estrella, eh? Te'n vas a fer un entrepà de manxego, és que mira què et diré ara, un entrepà de manxego, bé d'oli, bé de tomata... a qualsevol ateneu de poble... I una xoia d'aquelles ben fetes a la brasi, escolta'm... Vull dir, a partir d'aquí... Bueno, això hi ha qualsevol tall d'un enciam, diguem-ne, ben fet. Però és que és un planazo per diumenge al matí. Una amanida ben feta. Bueno, una amanida tampoc tant. Escolta, per menjar-me una amanida em quedo a casa meva, saps què? Això que et deia, posar en valor sobretot això, eh? Vull dir, que no cal anar-se'n tampoc a menjar amb 17 coberts, eh? Ni tampoc que costi 400 euros el plat, eh? No, tampoc. Bàsicament perquè així costaria més que em poguessis convidar algun dia d'aquests, que també estaria molt i molt bé. Recordo que a mi mai ningú m'ha fet cap regal, o sigui que estaria genial això. Però quina cosa serà, potser... A partir d'aquí, escolta, avui parlarem de música amb Joan Mas Déu, que passarà per aquí amb nosaltres. Seguirem parlant de música, en aquest cas de Contracultura, Tecno, des d'una petita agrupació que tenim aquí a Girona, que està intentant impulsar també aquest gènere a comarques, i acabarem parlant Amb amor en sintonia, Clàudia Ramírez, que ens portarà temes de parella, entre d'altres misteris de l'amor. Però, bueno, mira, parlant d'amor, què et sembla si comencem parlant de música? Ens hi posem. Hi ha una trampa en cada cosa que expliques. I papallones que... I avui tirem, de present, també una mica de passat. Molts el recordareu com el cantant d'aquella banda sonora que ens va acompanyar durant tants i tants anys amb el nom de Whiskings. Molts altres haureu escoltat les seves cançons en solitari després que han seguit sonant en el nostre dia a dia. Joan Masdeu, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora en seguit. I moltíssimes gràcies per haver vingut. És un plaer, ho teníem una mica pendent, no? Encantat d'estar aquí. Casualitats de la vida, eh? Ens vam posar en contacte indirectament per una altra cosa quan aquella mateixa setmana estava pensant aviam com podia enredar-te per venir cap aquí. Doncs mira, les coses que han de ser són. I aquest ha sigut. Escolta, rostre d'actriu, avançament del nou àlbum. Sí, és el segon avançament d'una colla de cançons que hem estat preparant durant aquest any. Traurem un disc petit, petit vull dir que recollirà aquests singles que hem anat gravant en forma d'EP. En vam treure el primer... és un disc una mica gamberro és a dir, és un disc que m'ha permès jugar i encaixar-hi cançons que potser no haguessin tingut cabuda amb un disc més gran i un disc més oficial per dir-ho d'alguna forma i m'ha vingut de gust revisar algunes de les cançons potser més representatives d'aquesta trajectòria en solitari com és el carrer dels Jocs Orals que va ser el primer single que vaig editar en solitari amb la col·laboració dels meus estimats River Omelette que han fet una adaptació preciosa de la cançó i aquesta que estava començant a sonar ara que és una cançó de Joel López en la seva època de Deluxe una cançó del 2007 que el primer cop que la vaig escoltar el 2007 vaig pensar aquesta cançó un moment o altre m'agradaria adaptar-la al català i gravar-la i això s'ha tractat de saber esperar el moment i ha sigut molts anys després amb la sorpresa que finalment Joer López va escoltar la cançó, la vam enviar es va interessar moltíssim per l'adaptació que havien fet al català i finalment ha cantat amb mi en aquesta cançó, per tant per mi és un regalàs T'he de dir que escoltant ja els primers avançaments és un disc que pot semblar fàcil d'escoltar però em sembla que ens ho estàs explicant tu ara molt més complexa del que sembla Ha sigut una gravació molt divertida, molt orgànica, molt de deixar-nos portar intuïtivament pel que li calia a cada cançó, intentant donar el tomb a cançons ja existents que he volgut revisar i, per tant, portar-les cap a altres paisatges sonors. Hi haurà també algunes cançons noves, aquesta adaptació de la Joel López... És a dir, un disc una mica d'impàs, com un puny seguit o un puny a part per tenir temps d'assaborir-lo i rumiar què vull fer després. I aquest era el moment com per fer-ho, el moment que em venia de gust fer tot això. Un disc que fas també amb aquesta fredor que dona el temps, potser amb aquesta maduresa després de veure les coses en perspectiva. Quan diuen maduresa vol dir que ja et veuen comencen a veure gran, eh? I la fruita quan és madura cau, eh? Quan és massa madura... No, quan dic maduresa vol dir ja m'entens, vull distançar-te una miqueta per veure aquesta trajectòria que portes aquests últims anys. Això sí, i a part que me'n vaig adonar que, ostres, els anys també comencen a pesar d'alguna manera, no? Eh? Em vaig adonar que feia 30 anys del primer disc que vam editar amb Whiskins, en aquell moment encara Whiskins Collons, i que des d'aleshores fins ara no havia parat ni un sol any, ni un sol estiu. Res? Gens, no he fet allò un any d'impàs, saps? I vaig pensar, potser em vindria... El cos també a vegades t'ho demana, no? I la primera idea havia sigut aquesta, és a dir, parem una temporada i planifiquem, i no vaig poder fer-ho. I vaig dir, bueno, doncs faré alguna cosa petit i serà el moment de gravar aquestes cançons que, com et deia, potser no tindrien cabuda amb un disc convencional, un divertimento per explorar, per fer el que et dóna la gana, com sempre fem, però aquesta vegada potser sense menys autopressió, perquè al final la pressió te la poses moltes vegades tu en gran part, no? I ha sigut com, bueno, una mica un disc... de l'hora del pati, saps? Clar, és que al final el que veig és que potser... És a dir, no sé si és que ha arribat el cos cansat o la ment cansada. Una mica tot. I crec que està bé, de tant en tant, afluixar una mica. I, com et deia, crec que serà un disc per... Un cop hàgim tret tots els singles, hàgim tret el disc, fem la gira de concerts d'aquest disc, jo crec que sí que serà un moment per... per aturar i pensar una mica amb tranquil·litat què vull fer després, abans de intentar fer un altre dius nou. Una etapa en solitari és una etapa en llibertat? És una etapa amb més llibertat perquè, bé, has de consensuar les coses amb el coixí, però també això implica la seva dificultat, és a dir, tenir opinions i bones opinions al costat a l'hora de fer una cançó, a l'hora de produir-la, a l'hora de... no estàs sol davant del perill, quan estàs en una banda. Aquesta és la part una mica negativa, no? Penses bé, sí, m'aniré jo, ja, ja, però és que a vegades ens fa falta l'ajut, l'objectivitat dels teus companys, i això és una mica el punt feble. El punt fort és que fas i desfas una mica el teu aire, però que no sempre és constructiu, això. Trobo també molt constructiu tenir uns músics al costat que et recolzen... O et recolzes conjuntament, no? Per tant, una de cal i una altra d'arena. Com a artista ets molt que et parin els peus o...? De que em parin els peus. Que digui, nostre Joan, sí però no, eh? Vull dir... Bé, sóc inquiet, sóc inquiet i sempre tinc aquesta empenta, no? El que passa és que he tingut la sort i repeteixo... Clar, jo els discos en solitari que he fet no els he fet sol, seria impossible. M'he envoltat d'una colla de molt bons músics que també han fet aquest paper, no? És a dir, els discos els hem fet conjuntament, juntament amb els productors i aquests músics que m'han acompanyat. Per tant, els hi vull donar molt, i els hi dono molt de valor, no? Tu, Joan, em sembla que coneixes molt i molt bé com funciona la indústria, més en el nostre país, vull dir, ets coneixedor de bastants contextos, n'has viscut tu mateix en primera persona també uns quants. Quina indústria t'has trobat en la teva trajectòria en solitari? Bueno, una indústria que anava canviant, per una part una indústria que feia els seus canvis lògics i generacionals, és a dir, no té res a veure ara, en el meu cas en particular, que quan vaig començar fa 30 anys o 30 i escaig d'anys enrere, no? Jo crec que hi ha hagut canvis molt, molt, molt substancials i tot l'aire digital s'hi ha vist molt, molt reflectit en aquest sector. I crec que és sa que això passi en part, perquè crec que s'han de donar els relleus a les noves generacions, tot i que els que encara hi som, ostres, de vegades no... no tenim prou perspectiva, no?, i a vegades s'ha de donar pas a les noves generacions, i per una banda jo crec que hi ha una proposta musical més extensa que mai, i crec que hi ha un nivell musical òptim, hi ha xavals amb 18, 20 anys, 22 anys que surten preparadíssims de les escoles de música que fa 20 anys, 25 anys no existien, A nivell d'estudis de gravació ha canviat una barbaritat, ens en farien creu si veiéssim com es gravava fa 30 anys enrere i com es gravava ara. Per altra banda, crec que estem una mica massa... És tot una mica massa unificat a nivell estilístic. Ara sé que tot són etapes i tot són modes i tot són moments, no? Però potser el que hi trobo faltant és una mica de varietat pel que fa a les ofertes que reps de les emissores, per exemple, o dels programadors musicals. Ara estem a l'Urban i només és això. I aquí crec que és una mica una llàstima només fer cas amb això, perquè ara és el que funciona i només fem cas amb això. Això vol dir que hi ha un filtre molt determinat també. Jo crec que sí. sincerament crec que sí i crec que per altra banda hi ha propostes musicals molt bones que potser en aquest moment no tenen l'oportunitat de posar-se a l'aparador després el públic tria el que es quedi el que no però és que clar aquesta sèrie de prescriptors fan un paper molt fonamental per el filtratge pel que a tu t'acaba arribant sense que te'n donis compte si hagués de dir un però seria aquest És que al final, entrant una miqueta en això que dius, o sigui, també no només és el menú que menges, sinó també és el menú que ofereix. El que et posen al davant, exactament. Si et diuen que això està en oferta i que això està molt bo. Jo crec que això mediàticament, i després per conseqüència, a nivell de programadors, d'oferta de programadors de concerts, de festivals, contracten el que es veu, el que t'arriba, i el que t'arriba és això. I aleshores ho veig una mica descompensat en aquest moment. Estem massa embugits pel tema de xarxes socials? Totalment, totalment embugits. I tant, i tant. I clar, i com fas per sortir-te'n, no? Si és l'eina que d'alguna manera, si no hi ets, no existeixes, no? La soga que t'aguanta i que t'escanya. Exacte. Em deixes tirar una mica de nostàlgia? Vinga, va, ja tenim una edat, febo. Com van néixer whiskins? Whiskins va néixer sota el nom de Whiskins Collons, primer, i sota aquest nom vam fer els dos discos i mig primers. Dic dos discos i mig perquè el primer va ser un recull de tres grups novells que entraven amb una discogràfica molt nova, que es deia la Lluia Records, l'any 93, acabada de fundar en aquell moment, i que van començar amb tres grups més consolidats, com eren els Brahms, Oculs, Mallorquins... i Matamala, de Barcelona, i buscaven tres grups novells, van començar a rebre maquetes per fer un disc conjunt, per dir, anem a veure què passa, anem a treure una mica la puteta. I d'entre aquests seleccionats vam tenir la Santa Fortuna, uns xavals d'arreus, amb més il·lusió que coneixement, però... abismalment, no? Vull dir, vam deixar aquella maqueta i potser si no per la nostra... formació en igualitat musical el discurs els va interessar aquella frescura aquell descaro doncs aquella maqueta va entrar i vam tenir l'oportunitat de treure un primer disc compartit sota el nom dels joves que venia de la sèrie de la BBC de Young Ones I allí vam colar-hi tres primeres cançons, i això era l'any 93, després d'una primera Maqueta, Reus, etc. L'any 94 va arribar el nostre primer disc, amb la mateixa discogràfica, Whiskings Collons, títol homònim al grup. El 96 vam fer el segon amb Aleluia Records i crec que el punt d'inflexió va ser l'any 97, que vam fitxar ja per dismedi, una discogràfica que en aquell moment era gran, on hi havia grups com els Pets, com els Alex Ambusto, i el grup va fer una mica l'aleirament a nivell de públic, a nivell de mitjans, i a partir d'allà va ser continuar fent discos, canviant-nos el nom, escursant el nom a Wisconsin. Us esperàveu tot el rebombori que vau crear i generar? Bé, conjuntament amb molts altres grups i artistes, crec que va ser un moment molt maco, amb molta efervescència musical, amb molta expectativa per part del públic, amb moltes ganes d'anar a concerts, en un moment en què es venien discos, que tu anaves amb un programa més o menys de molta audiència de TV3 a fer una cançó en directe encara en aquell moment... Encara es podia. I veia substancialment com l'endemà s'havien vengut tants discos a les botigues, no? I, per tant, no existien les xarxes socials, era un pica pedra d'una altra manera, però tot tenia el seu procés d'elaboració, de degustació. Avui en dia et pots passar no sé quants mesos preparant, produint, gravant una cançó, la treus l'endemà i amb un cop de dit, clic! que són 10 segons, perquè no s'aguanta més de 10 segons aquella cançó mort. Si no tens molta fortuna i ets un cas d'un artista molt i molt conegut. Però és una immediatesa que tot es fa vell abans que hagi crescut, abans de donar-li l'oportunitat de créixer. I això és potser el que més trobo a faltar una mica d'aquella època. Va ser una època molt maca. Molt maca i és el que dius, eh? Bé, ja ho diu la vostra cançó, que no tornarà en moments que enyoro, però també és aquella nostàlgia dolça, no? De dir, ostres, que bé que va anar, no? En tinc molt bons records, crec que tot el grup en té molt bons records, de moments macos de la trajectòria, de concerts, de discos, de promos, i també moments entre nosaltres de viatjar a una furgoneta, i eren estius que... Ostres, ara hi ha molta oferta i és cada vegada més complicat. És a dir, ha desaparegut la classe mitjana. Saps què vull dir-te? Igual com està passant en la nostra societat, cada vegada hi ha més pobres i més rics i la gent de peu de carrer cada vegada existeix menys, doncs jo crec que ha passat una mica el mateix. amb whiskins, sense haver estat mai un grup dels punters, no? Vull dir, no vam arribar mai al nivell de sopa de cabra o dels pets, però eren grups amb els que acostumàvem a tocar moltíssim, però un grup de la nostra mida, trèiem un disc i aquell any fèiem 35-40 concerts a catxet, cosa que avui, si anem a fer la proporció amb un artista d'aquelles dimensions, això no passa, és molt difícil, perquè amb un concert mal pagat tens 40 artistes que s'estan partint la cara per anar-hi a educar. I en aquell moment jo crec que estava tot molt més repartit i era tot una mica més coherent en aquest sentit. El moment més dolç. Com ho faig gran en aquestes coses? No, això vol dir que has viscut molt. Això vol dir que has viscut molt, no que hagi vingut massa temps. Però ara fora bromes crec que una mica... Si més no, jo en perspectiva ho analitzo d'aquesta forma. Quin és el moment més dolç que recordes? Jo crec que el moment més dolç, no fa massa... Parlem amb companys del grup, que de tant en tant encara ens veiem. Crec que vam tenir un moment dolç, doncs això, quan vam treure el tercer disc, que això era el 97, i els tres anys següents, fins al 2000, 2001, jo crec que va ser l'època... Bona, objectivament parlant, i també la que recordem amb més nostàlgia, amb més enyorance. És a dir, 97, 98, 99, 2000, 2001, van ser uns anys molt, molt, molt macos. Tot i així, encara vau tenir acord d'uns quants anys més. Sí, fins al 2009. Jo crec que el grup, sense saber-ho, el grup va plegar, doncs, perquè, bueno, els grups de rock són efímers, excepte els estons, la resta de grups de rock de la història són més o menys efímers. Som un grup que vam tenir la sort i l'oportunitat... de poder explicar-nos, és a dir, de poder desenvolupar la nostra proposta i vam estar 17 anys en actiu, des del començament fins l'últim concert van ser 17 anys. Aleshores, això ara se m'ha anat alçant el cel. No sé què m'havies preguntat, disculpa. No, tranquil. Et preguntava, vaja, vull dir, que en tots aquells, jo tampoc me'n recordo aquest Bueno, en qualsevol cas, van haver-hi moments molt xulos, però jo del que n'estic més orgullós és una mica d'això, d'haver pogut anar desgranant i anar gaudint d'una història que crec que va poder fer les seves arrels, els seus fonaments i explicar-se, i crec que ens vam dissoldre en el moment... que tocava, que tocava, és a dir, just a les portes d'una nova generació d'artistes que havien de ser-hi i que, per tant, el fill ha enterrat el pare. O això és el que hauria de passar normalment, no? Va ser dolç, aquest adeu? Jo crec que va ser coherent, i per tant, com que enteníem que era coherent, per una sèrie de raons, vam intentar fer-lo el més dolç possible, i sobretot perquè estàvem a les portes, per exemple, en el meu cas, d'encetar alguna cosa que també tenia ganes que passeies, que era de començar a fer discos en solitari... i que hagués estat aguantant molt per aguantar una història a capa i espasa. I això crec que no ha de passar mai en cap àmbit, però crec que en el nivell artístic en el que menys. És a dir, fer art ha de ser la cosa més lliure del món. I aleshores estar allà per aferrar-te una mica, no sé en quin tros de terreny o de parcel·la que creus que et toca... Crec que ha sigut totalment absurd i mai saps què passarà després, però la llibertat artística es tracta precisament d'això. Crec que va ser molt... crec que va ser sincer. I clar, tu com que no tenies prou feina i no venies amb prou inèrcia, vas agafar i vas sortir en solitari. Recordes aquells primers bolos, aquell primer projecte? Sí, el recordo amb molta incertesa, precisament, perquè de la mateixa manera... que cadascú de nosaltres teníem ganes de volar al nostre aire, cadascú amb la seva aventura particular, de més o menys envergadura, al mateix temps el que et deia abans, no? Ostres, i ara on és el Terra, saps? És a dir, a l'hora de fer una cançó, donar-li mil toms a la producció, i va ser un procés molt llarg el d'elaboració del primer disc, i a més a més el vam agafar... També no sé, una mica per inconsciència, les banyes de la producció, jo juntament amb un company, és a dir, vam autoproduir artísticament aquell disc i va ser donar-li moltes voltes perquè no acabes d'estar segur que el que vas a fer com a primera llavor d'un projecte en solitari que vols tirar endavant sigui correcte, no? I per tant el recordo molt minuciós i molt de donar-li toms, però també molt maco en aquest sentit, no? Com és el teu dia a dia ara mateix? El meu dia a dia ara mateix és, per la part musical, seguir fent concerts d'aquest darrer disc que vaig treure, que és un disc que va sortir el 2022. De fet, aquest divendres farem l'últim concert d'enguany i d'aquest disc a Lleida. a Lleida, a l'Orfeó Lleida Tà al mateix temps que hem anat presentant dos avançaments d'aquest nou disc que vindrà aquest any i que ve sempre tenint alguna cançó al cap com a dia a dia I al Parc fa molts anys que compagino la meva pròpia música amb una oficina de comunicació que vaig tirar endavant ja fa 15 o 20 anys, que es diu Senyals de Fum Comunicació, i el que fa aquesta oficina és intentar ajudar altres artistes a nivell de comunicació i premsa, és a dir, tot el que són les campanyes de comunicació d'artistes que treuen discos, i intentar posar els aparadors corresponents mediàticament en tots els mitjans del país. Tenim data pel nou disc, aproximadament? Si tot va sobre el previst, la idea és fer un següent avançament al mes de gener, un altre al mes de febrer, i al mes de març treure ja l'EPSNC. En aquest sentit, i crec que t'ho pregunto en el millor moment, no sé si has començat ja aquesta reflexió d'on véns, tota aquesta mirada introspectiva que comentàvem abans, que et servia per parar una miqueta, ja l'has començada o la començaràs després del disc? No, jo crec que ja l'estic notant. Fa una sèrie de mesos, ja et dic, una de les opcions era després dels dies que vindran, que és l'últim disc, fer una mica d'aturada per pensar què vull fer o què vull fer quan sigui gran. però les coses han portat a animar-nos finalment a fer aquest disc que com et dic és un disc petit de 5 cançons i crec que una mica el cos ja m'ho està demanant fa un temps per tant amb molta il·lusió d'ensenyar aquestes cançons però crec que és un moment de punt i a part O poni seguit, digui el que vulguis. Què em pot avançar, Joan Mas Déu, de com serà d'aquí 10 anys? Uf, no en tinc ni idea, i prefereixo no saber-ho. És a dir, cada vegada, no només a nivell musical, sinó a nivell personal, intento no voler provar de pensar tant en el futur, i més el futur a llarg termini. I al mateix temps intentar no mirar tampoc el passat i intentar ser cada cop més conscient que estic ara xerrant amb el Saïd en aquest moment. La gràcia del dia a dia. Sí, que és tan fàcil de dir i tan difícil de fer. Doncs mira, jo em quedo amb això i amb la sinceritat que m'has dit abans. Aquests per mi són els titulars de l'entrevista. Fantàstic. Jo me'sdeu, moltíssimes gràcies. Sí, i tu un plaer, ha estat un plaer aquesta estona amb tu. barrejat-se dins del mateix sac. L'estiu ple de beves per enguany, la tardor no vol tardar, el fred i la sena el passar i no t'ho Tots aquells anys no tornaran, les busques del temps van anar. No tornaran moments que em lloro, tots aquells anys no ho tornaran, les busques del Teus van endavant. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Guanya 100 euros en compres a la Black Friday Week de l'Espai Gironès. Del 25 al 28 de novembre, vina el punt d'informació i participa en el sorteig per guanyar una targeta regal de 100 euros cada dia. En regalem 4. I fins dissabte 30, l'eclipse de preus que no et pots perdre. Els millors descomptes del Black Friday són a l'Espai Gironès. Diumenge 1 de desembre, tot obert. Som la teva veu. Som la gironina. Som la teva veu, som la Gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. I quan ja passen 7 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí, seguim en directe als quatre rius, mirem a l'agenda i és que aquests dies Ameji està intentant organitzar algun serau. Per això mateix parlem amb un dels membres del col·lectiu que ja m'acompanya amb nosaltres. Víctor Geli, bon dia, bona hora. Bon dia, moltes gràcies per la invitació. Només faltaria... Víctor, escolta'm una cosa, qui sou Ameji? Mira, Ameji som una entitat que neix l'any 2017... amb la voluntat de promoure la música electrònica a la ciutat de Girona. Les sigles signifiquen, bé, les sigles, l'acrònim, significa Associació de Música Electrònica de Girona i es funda l'any 2017 i es consolida aquest any 2024 ja amb la voluntat de començar a treballar seriosament i d'una manera més recurrent perquè l'activitat estava aturada durant molt de temps Mira, ara fa una estona que estàvem parlant amb en Joan Masdeu que sembla que la indústria estigui tot molt focalitzat cap a un tipus de música molt determinat al final vosaltres naixeu i creixeu des del punt de vista de la contracultura també d'intentar fer el contrapunt a tot això Efectivament, un dels nostres objectius amb la Fundació de l'Entitat i amb la feina i la tasca que duem a terme és promoure tot allò que coneixem com l'underground. És una mica donar visibilitat a nous productors, donar visibilitat a nous DJs i nous intèrprets de la música i promoure un altre tipus de cultura de club i sobretot de cultura nocturna, perquè... La música electrònica es viu de nit i per tant nosaltres ens movem en aquest àmbit i la nostra voluntat és això, promoure una altra cosa, una altra oferta, donar una altra oferta a la ciutat perquè creiem que l'oferta és molt limitada i que la demanda és més àmplia que aquesta oferta. També tot mirant una mica cap al model europeu, no? Vull dir que és molt... Bueno, aquest estil de club, de música electrònica i etcètera. Sí, a veure, lògicament, possiblement la música electrònica actual i el tecno que coneixem avui en dia no neix al nostre país, sinó que prové sobretot d'influència més dels països germànics, però hem de recordar que Espanya va ser un dels principals focus als anys 90 i als anys 2000, de la música electrònica europea i a nivell europeu a nivell mundial amb la música màquina, amb la ruta del Bacalau i Girona i la província de Girona va ser un territori molt influent en aquest sentit amb clubs tan importants com el Blaug o com la Sala del Cel el Parquer o altres que hi havia a la zona Precisament la festa que organitzem el divendres és a l'antic Club Blau Mira, és el que t'anava a preguntar, Víctor. T'ho dic perquè estem a la part d'agenda, o sigui que hem de parlar d'agenda. Aviam, què m'expliques? Què tenim aquest cap de setmana? A veure, aquest cap de setmana tenim la segona festa que organitzem en un club, perquè nosaltres treballem en diferents tipus d'esdeveniments. Treballem en esdeveniments que són impuls, que són per promoure DJs nous, que acaben de començar per oferir-los un espai. També estem... estem treballant en organitzar les nostres festes en clubs i també estem organitzant festes convidant a col·lectius. En aquest cas, la festa que organitzem aquest divendres és una col·laboració amb un col·lectiu de Barcelona, que és l'Euca Collect, i és una festa que hi haurà, no només música electrònica, sinó trobarem exposicions, trobarem performances artístiques, trobarem directes en modulars i bé, podrem veure diferents... podrem veure... diferents expressions artístiques en un mateix espai i en un horari nocturn i a un preu molt raonable doncs mira, això a l'antic Club Blau de Girona, quant has dit que ho tenim això? dissabte? aquest divendres 29 a partir de les 11 de la nit a partir de les 11 de la nit ja queda dit aquesta proposta de la Meji Víctor Geli del col·lectiu moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat que vagi molt bé aquest divendres Moltes gràcies i sobretot moltíssimes gràcies per donar-nos veu a les petites entitats que intentem treballar per oferir coses diferents. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Informació de proximitat, notícies, entrevistes, tertúlies, reportatges... Escolta tota la nostra programació a la carta i estigues informat del que passa al teu entorn més proper. GironaFM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Guanya 100 euros en compres a la Black Friday Week de l'Espai Gironès. Del 25 al 28 de novembre, envia el punt d'informació i participa en el sorteig per guanyar una targeta regal de 100 euros cada dia. En regalem 4. I fins dissabte 30, l'eclipse de preus que no et pots perdre. Els millors descomptes del Black Friday són a l'Espai Gironès. Diumenge 1 de desembre, tot obert. Som la teva veu. Som la gironina. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. I ara sí, encara en la recta final dels Quatre Rius d'avui, podem recuperar una veu que em fa moltíssima il·lusió de tornar a presentar aquí. Amor en sintonia, Clàudia Ramírez, bon dia, bona hora. Bon dia, moltes gràcies, encantada d'estar aquí. Com han anat les vacances, bé? Molt bé, molt bé. Bé, més que vacances, eren moments de desconexió per treballar millor, més concentrada i bé. A part molta feina, em sembla que tenies, que per això no has vingut, que la gent ja em preguntava i em deia, hòstia, que no tornarem a parlar de... De l'amor. De l'amor. I el desamor, l'amor i el desamor. Ai, quin remei, sí, sí. Avui porto un tema molt interessant. Tot xo, eh? Doncs mira, tenim estoneta, eh? O sigui que, si vols, jo ja el deixo anar, que és, parlarem sobre com deixar una relació de forma assertiva. Sí, i aquest tema ho porto perquè em trobo moltes persones en les que treballo i ajudo a nivell personal que pateixen molt pel tema que les deixen, que acaben una relació. La meva pregunta clau, sobretot, abans d'entrar al tema, és si realment estàs en un moment en què estàs pensant deixar a la teva parella... Pensa si realment la ho has deixat. Perquè saps què passa? Que s'entra en un joc dinàmic que pot ser molt perillós per a l'altra persona, inclús per a la relació, en què avui t'estimo, demà no, avui no ho sé, potser d'aquí un mes estimo millor. I la gent va deixant les relacions com si res. I de la mateixa manera... te la comuniquen. Llavors, d'un dia per l'altre, tu estàs i creus que estàs bé, i de sobte te ve la teva parella i te diu que vol acabar la relació. Evidentment, tenim el dret d'acabar una relació si no estem realment bé, però hi ha gent que no se ho pensa. No ho fa d'una forma conscient... Penso que realment, o sigui, clar que és important pensar en un mateix primer de tot. Si uno no està bé en una relació, no aguantis, d'això ho hem parlat aquí molts cops, però pensa que l'altra persona, que no se ho espera, patirà molt si tu no ets conscient d'aquesta decisió i no l'has pensat amb una maduresa realment realista. També et diré una cosa, el contrari tampoc és que sigui gaire bo, és a dir, anar dilatant aquesta situació. Exacte. Al final estem buscant un termo mig de com fer-ho de la millor manera possible. Exacte. Per què he dit de forma assertiva? Precisament per això. Primer, ser conscients de la decisió. I un primer pas seria buscar un moment adequat per acabar la relació. Perquè he escoltat moltes històries que, per exemple, una parella que m'explicava, bueno, una parella, vull dir, una noia que m'explicava que la seva parella l'havia convidat a sopar en un restaurant i enmig del sopar li va dir que volia acabar la relació. Crec que no és un lloc adequat. Un lloc públic, amb tothom mirant, etcètera. No és un lloc adequat. Un noi que me va explicar que la parella el va deixar en un creuer Oi, oi, oi, què dius? Imagina't tu en un creuet al mig del mar. Tu què fas? Mare meva. O sigui, hola, te llances al mar. És que clar, situacions així. Llavors, sisplau, buscar moments que realment, si tu ja has pres la decisió i realment és el que vols, pensa en l'altra persona. Ser assertius també és tenir l'empatia de pensar que l'altra persona, tu no saps mai com responera. O sigui, com s'agafarà aquest moment? Si està en un restaurant, tu creus que podrà plorar d'una forma, jo no ho sé, és que buscar moments adequats. A més, tenir en compte que no totes les parelles viuen juntes. O sigui, no? És a dir, jo, vale, doncs t'ho dic quan vinguis a casa, perfecte, estem vivint junts, però i les que no? Doncs tenir en compte això, d'acord? Després ser clars i honest en la forma en com diem les raons i els motius per als quals jo estic acabant aquesta relació. I ho dic perquè la gent no és sincera quan deixa una relació. No, no sol ser sincera. Realment són molt poques persones les que, per exemple, si deixen una relació perquè han conegut una altra, ho diuen. La majoria no, la majoria l'amaga. I saps què passa? Que això provoca que després l'altra persona, si tu no ets clar i no dones realment uns motius contundents i madurs, l'altra persona és quan venen a mi, per exemple, i se fan moltes preguntes que no tenen resposta. Perquè jo sempre els dic, per què us feu tantes preguntes il·lògiques? No veus que l'única resposta la té aquesta persona? En el moment en què te ho ha dit... És l'única que té la resposta que tu estàs buscant. Però també et diré una cosa, eh? A vegades, per molt que tinguis moltes preguntes, la resposta passa a un segon pla. És a dir, jo crec que també arriba un punt en el qual un cop t'estan dient això, per molt que tinguis mil interrogants, és que els interrogants van inclosos en el dol. Sí, és normal. Sempre en tindràs, llavors tu no pots estar trucant a aquesta persona tota l'estona amb preguntes. Vull dir, a vegades, jo et dic, per experiència pròpia o no, o d'amics, però tu també has d'agafar un punt en dir, d'acord, El fet és el fet, és el que hi ha, per tant, a partir d'aquí, jo no em faig preguntes. És a dir, és tirar endavant. És mirar-te a tu mateix i dir, jo miro per mi, i endavant. Però aquest treball personal ho fas quan tu ja has passat una etapa del dol. No, evidentment. Però la primera, se passa molt més fàcil, per això ho dic, de forma assertiva com deixar una relació. Se passa més fàcil si tu, que deixes la relació, ets sincer i honest dient el per què realment la deixes. Clar, sí. Llavors li poses més fàcil a l'altra persona perquè no és fàcil tantes preguntes. Si jo te dic a tu, te deixo perquè realment ja no t'estimo, això és una raó contundent. Contundent, fort i clara. Mira, ploraré molt, però m'estàs dient la veritat. I en el que hi ha. I llavors no m'estranya... No, no, que jo després te vegi en Instagram, perquè la gent comença després a veure fotos i m'explica, no, pues... Instagram el carrega el diable. I llavors s'adonaran que realment deixen la relació per una altra perquè veuen que ja està en una altra persona. Bueno, me l'has dit, no m'estimes més, és lliure, perfecte. Ho poses més fàcil, evidentment que després sí que hi ha preguntes que tenen respostes, però d'altres, sincerament, no, i és pel discurs que dona la persona en el moment, segurament per no fer dany, segurament per evitar el conflicte, però és millor ser sincer. Tema complicat, eh? El que has portat avui. Els altres dies fem més hi-hi-ha-ha i tal. Tema xungo, eh? Li he comentat a algunes persones i m'han dit que és un tema molt interessant perquè és molt complex i heu de fer una segona part, segur. Sinceritat. Què més? I la tercera, que per mi és molt important, és evitar missatges contradictoris. Vale? Ja. i que donin aquest punt d'esperança que fa mal com per exemple frases de potser més endavant mai se sap deixar la carpeta oberta Deixar la carpeta oberta és una gran errada si realment tu no vols estar més en aquesta relació. I ho fas per l'altra persona, per compassió, perquè és que no estàs segur. No, és que pot ser que realment no estigui segur de deixar la relació, però estàs deixant una porta oberta en què no saps el mal que li estàs fent a l'altra persona. Perquè per això venen a mi. I jo les ajudo en aquest procés de dir, a veure... En quins termes t'han deixat? Què t'ha dit? I realment com estàs tu? I vols esperar aquesta porta oberta? Llavors, jo crec que aquest discurs i aquesta explicació que estic donant va més dirigida a la persona que en aquest moment vol deixar una relació, no? És de realment pensa el dany que fas si no estàs segur o segura, d'acord? i sobretot no fer aquest tipus de comentaris tan generalistes i tan poc madurs i realistes d'una situació que tu ja saps que segurament l'estaves pensat des de fa molt i que hi hagi molt egoïsta que vol deixar precisament a una persona esperant perquè com no està segur o segura no vol perdre tampoc o sigui, imagina't, és en plan, jo te deixo perquè moltes noies, més noies, perquè els nois realment no els tracto tant, en la parella en conjunt sí, però les dones me diuen, és que m'ha dit que m'estima, llavors no entenc per què m'ha deixat. I llavors m'ha dit que potser d'aquí un mes que estigui millor, doncs puguem tornar. i penses, i tu t'hi quedaràs esperant, realment, què és el que vols, què és el que vols tu, no? O sigui, és molt important, és molt important realment ser sincer i madurs i amb alternatives. Si realment no estàs segur de deixar una relació segura, Demana un espai, per què no? Jo a vegades no estic tan a favor dels espais, però si es comuniquen, perquè tu realment, ostres, tots tenim coses, una moixella que a vegades tenim crisis existencials que no té res a veure amb la parella, i tu necessites un espai, demana-ho, va estar de vacances sol, l'altra persona ho ha d'acceptar abans de deixar la relació, no? Provar coses abans d'acabar realment una relació en la que tu no estàs segur o segura. Només hi ha una cosa, una cosa, una cosa que malauradament, i és que totes les històries o cadascuna és diferent, cadascuna és més fàcil o més difícil, cadascuna és més simple o complex. Mai ens podem comparar amb les relacions i amb les parelles, mai. Comparar jo crec que és dels errors més grans, això m'ho van dir un dia, que comparar és dels errors més grans que es pot fer. I avui dia la gent compara molt per les xarxes socials, per el que veu, per el que obria és una parella idíaca, errada, errada total. Això del tema de comparar, ja et dic, jo crec que és dels grans errors, i jo crec que al final l'exercici sobretot ha de ser el màxim de personal possible. Exacte, i sobretot, torno a la comunicació. És que la comunicació és clau. I no només de parlar. que estàs comunicant cada dia en el llenguatge no verbal, en aquesta relació abans d'acabar la relació. Tu ja estàs donant missatges en el teu llenguatge no verbal i físic, te distàncies, ja no toques aquesta persona, vols preparar-la per aquest moment? Errada. No estàs dient, no estàs parlant, no t'estàs comunicant i l'altra persona ha d'endevinar a veure què te passa pel cap. Ja. I això frustra molt, perquè pagaríem per saber què estàs pensant, què li passa a aquesta persona en el cap, pagaries. Clàudia Ramírez, jo com a catedràtic del dolor i del desamor, tu com a catedràtica de l'amor, tu què prefereixes, que et deixin o deixar? Aquesta pregunta ja me l'has fet. Sí, però te la torno a fer ara perquè ha passat molts dies. Tu què prefereixes? Me reafirmo. Que et deixin. No. Tu ets de deixar? Deixar en consciència. En consciència. Està molt bé això que acabes de dir ara. Sí. Ja està. Jo potser també. Jo potser també. Deixar en consciència. Sí. I amb la veritat per davant. Sempre. Per això, consciència és la responsabilitat de les nostres accions. I això és tot, tot, que inclou l'amor. Llavors, si jo soc conscient del que realment vull i el que no vull, jo te puc comunicar bé el que sento d'una manera assertiva. Clàudia Ramírez, que tard que t'he conegut. Això... Això... Això... Això... Amor en sintonia. Clàudia Ramírez, moltíssimes gràcies. Gràcies. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. No vengues a me el conte que m'estimaves. Però les circumstàncies són les que són. No vaches predica'n que ni per aprare.