Esport municipal, Tremendo i decreixement a Girona

Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dimarts 25 de març de 2025. Ambient tènua a la ciutat de Girona aquests dies. No només per la pluja, després dels aldarulls i els incidents al centre cívic unia d'aquest cap de setmana, la ciutat es desperta amb una vintena de tombes del cementiri vell que han patit actes mandàlics. Una bratolada, o no, que no té cap sentit de ser. Cap. De moment, sembla que ho deslliguen del que ha passat aquest cap de setmana, sembla que ho estan investigant i que trobaran alguna cosa. Però la sensació no és pas bona. Masses històries en poc temps no ajuden. I la sensació, com dic, és la que és. Suma i la foscor d'aquests dies i mil històries més deixen també aquest regust agra en la sensació col·lectiva de Girona. Veurem si para aquí o quina serà la següent. I sons d'ultratomba, que sempre torna, el que deia que l'havien matat, però no, sempre hi és aquí. Sempre torna, com l'au fènix. Arnau Vila, bon dia i bona hora. Sí, sí, això ben bé que podria ser així, eh? Sempre reneix de les seves cendres. Exacte, sí, sortint, treu, surt la mà, surt l'altra i escolta, ens reneixem. I mira que encara falta pel mes d'octubre, eh? O novembre, per tots sants. Sí, clar. Depèn de com t'ho miris, això, Arnau Vila. Com estàs? Bé, home, avançant aquest dimarts. Encara és dimarts, eh? Rúfol! Encara és dimarts rúfol. Vaja, aquest matí havia sol i ara sembla que el temps es va tapant. Atenció aquesta tarda, en Luis Víti, de fet, ens ho deia abans, que encara algunes tamborinades poden caure. Encara plourà una mica, eh? Déu-n'hi-do el que està caient. Jo el que em preocupa tot plegat és que fotem un bon ús dels pentans, perquè és que si comencem a treure l'aigua, l'avells ja estan començant a desenvassar. Sí, avui més... Cuidado amb això. Hi ha energia elèctrica, perquè al mig... És que són moltes històries, Arnau Vila, això de la sequera que ens han venut. Ens han venut un tros de moto... No, una moto no, un concessionari sencer. Un concessionari sencer, de veritat. A veure com passarem aquest estiu, perquè sí que hi ha molta neu als Pirineus, els petats van tinguent bona cara, però... Ja en parlarem. On aniràs aquest estiu? Doncs no ho sé encara. No ho sé, però serà muntanya. Muntanya? Sí, sí, cap a la Valteran. Segurament veurem, però... I el carnet de la piscina ja el tens? Encara no, encara no. Però no falta gaire. No ho diem gaire, o no fos cas, que la gent... vagi en allau a buscar aquest carnet i tanqueixi. De fet, sóc dels primers socis, per tant, hi ha una mica de... Tu vas amb preferència, no? Jo i els que tenen carnet de fa temps. Però com sempre, eh? Sempre tens preferència amb tot. No, home, però els que tenim el carnet també tenen alguna cosa de preferència. Només faltaria. Privilegis de llegenda viva, no? Vull dir... Només faltaria. Escolta'm una cosa, parlarem d'esports avui amb Juan de Dios Ramírez, com a assessor tècnic de la Federació de Municipis de Catalunya. També Temps de Música, amb en Tremendo, que passarà per aquí. Aviam ens explicarà aquest viatge que ha anat des de Girona, a la plana de Vic, als Andes. Sí, sí, que al costat, és al costat mateix. És al costat. És que, de fet, s'hi va recte. És l'eix, és l'eix. Exacte, és que s'hi va recte, ja hi cauràs. Sí, sí, és l'eix. Vull dir, Vic, Girona, els Andes. Ja està. Estem allà mateix, només faltaria. I temps d'art al final de tot amb la Fundació Balbi. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla. Avui, dimarts, Rúfol. Intentem aixecar-nos. Ens hi posem. Bé, doncs, un dia més, obrim la secció de COPLEF. És moment de parlar amb els professionals de l'activitat física i l'esport i avui ens acompanya el col·legiat número 60.608. Ell és Juan de Dios Ramírez, ell és director del Servei d'Esports de l'Ajuntament d'Esplugues i, a més a més, també assessor tècnic d'esports a la Federació de Municipis de Catalunya, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, Saïd. Bon dia i bona hora. Primer de tot, m'encanta sobretot definir càrrecs. T'ho dic perquè assessor tècnic d'esports a la Federació de Municipis de Catalunya. D'aquest tracta exactament aquesta feina? Doncs la Federació de Municipis és una associació plural formada per municipis i està constituïda fonamentalment per defensar i promocionar l'autonomia local. El que fan s'estructura en comissions i una d'aquestes comissions és la Comissió d'Esports. Tot el que té a veure del món local en l'àmbit de l'activitat física i l'esport intenta prestar servei i donar assessorament. Suposo que al final és aquella concepció que a vegades intentar fer normes o legislacions o fins i tot coordinacions tan generals quan al final els municipis tenen la seva pròpia realitat. Efectivament, les normes són per tots els municipis, cadascú amb la seva singularitat. i des de la federació el que intentem és buscar aquestes identitats, aquestes singularitats i baixar a fer aterrar les normes a les necessitats que tenen els municipis per poder-se assessorar, donar representació, donar consell perquè tenen realitats molt diverses és molt diferent el municipi que està dintre d'una àrea metropolitana d'un teixit urbà important al municipi que té necessitats perquè el seu territori està en el món rural. Com és el dia a dia en aquest sentit? L'assessorament tècnic a la federació no és una dedicació professional, és una dedicació diària, És un assessorament, és una participació voluntària per intentar que des de l'Ajuntament d'Esplugues, que en aquest cas és on desenvolupo la meva tasca professional, poder ajudar altres municipis en aquells temes que els preocupen i des de l'expertesa que et pot donar. l'he treballat a l'administració pública durant 30-32 anys. I tot això en el dia a dia, des del punt de vista de projectes, com es tradueix? Quins projectes teniu ara mateix en marxa? Doncs mira, tenim un projecte fonamental, que és dotar de formació els tècnics, tècniques i els càrrecs electes dels municipis, que és el tema de la formació per la Federació de Municipis, La formació i l'assessorament és un element clau. I aquest és una constant, és un dels elements estratègics. Però en quant a projectes que tenim sobre la taula, dos, fonamentalment. Un, la participació dels municipis en la nova llei que s'ha de produir de l'Esport a Catalunya i de l'Esport a Catalunya, I un altre aspecte que també és crític i que també estem treballant és el nou decret de piscines, que és un aspecte clau. Les instal·lacions aquàtiques són equipaments delicats i complexos que aterren als municipis i necessiten d'un assessorament, d'una constant preocupació per portar-los a terme en bones condicions. És un element crític per a la salut i per a l'activitat. Clar, entenc que al final, en aquest sentit, el gran repte que tens com a assessor és tenir en compte sobretot aquesta particularitat de municipis i aquest caràcter heterogènic que té l'esport català. Correcte, com comentàvem, cada municipi té necessitats molt diverses, en funció de la seva ocupació en el territori, de la seva composició, de la seva dimensió quant a població i també de la seva particularitat en com aborda l'activitat física i l'esport. I aquesta diversitat també és un avantatge perquè et dona una riquesa importantíssima de realitats diverses i com s'afronten els projectes d'activitat física i esport a nivell municipal. La federació té una especial atenció en aquest compartir coneixement, compartir experiències, perquè de realitats diverses apareixen solucions diverses que són interessants i molt innovadores. En aquest sentit, també cal afegir que al final, i més tu, que segurament t'ho coneixes molt bé, sabem tots que l'administració té els seus ritmes. Quin paper han de tenir les institucions en aquesta nova llei de l'esport i especialment també quina mirada han de tenir, perquè entenem que l'han de tenir el màxim de global i concreta possible. Correcte, sí, aquí és un dels temes que estem estudiant i analitzant, veure quin és el posicionament que han de tenir les administracions públiques locals en aquesta nova llei de l'escola Catalunya. Evidentment, d'una forma silenciosa i d'una forma molt prudent, les administracions locals són les més properes a la ciutadania i que han assumit tota una sèrie de competències i reptes per prestar el millor servei a la ciutadania en matèria d'activitat física i esport. I això pensem que s'ha de reconèixer i s'ha d'articular dintre d'aquest nou marc legislatiu. És un repte, és una oportunitat i és el moment de reflexionar sobre aquest paper, aquest rol que ha de desenvolupar l'administració pública local. És intentar canviar una miqueta fins i tot el paradigma, perquè fins ara sempre ha anat de dalt a baix, ara la idea és que vagi de baix a dalt. Evidentment, la ciutadania, prestar el servei a la ciutadania el tenim amb la proximitat que donen els ajuntaments, els municipis. I és on en primera instància s'adreça el veí, la veïna, a sol·licitar serveis. I més encara en l'àmbit de l'activitat física i l'esport, que ha estat declarat com a bé essencial i és clau la seva implicació en la salut, en la qualitat de vida i en la salut. I en aquest sentit els municipis estan en primeríssima línia. Clar, ara entenc perfectament quan em deien que tenies una agenda molt complicada i és que el repte, vaja, també és complicat, eh? Sí, una de les matèries més interessants de la Federació de Municipis de Catalunya és... treballar amb aquesta transversalitat temàtica. Quan estem parlant de les piscines estem parlant de temes de salut i hem de col·laborar amb els nostres companys de l'àmbit de la salut, però quan parlem d'educació, d'educació física o d'activitat física, doncs estem evidentment parlant amb els companys i companyes de l'àmbit de l'educació. És a dir, la mobilitat, la cohesió social, etcètera, parteixen des del propi municipi que genera aquest ecosistema en què tots estem interaccionats. I posar exemples, donar solucions, aportar alternatives, tenir perspectives diferents, ens ajuda que els municipis finalment siguin aquesta concepció que tenim de municipis actius, de territori actiu, on la gent està en la línia de fer exercici físic, de fer activitat física, de fer esport, per tenir una vida més sana i més saludable. Doncs, Juan de Dios Ramírez, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres i molts ànims, que de feina en tens molta. Gràcies, seguim. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Aquest abril la Costa Brava es vesteix de vi i gastronomia. Arriba al Vivid, el mes de les experiències anoturístiques a la ruta del vi de la D. Ompordà. Esmorzes entre vinyes, tastos en espais singulars, maridatges exquisits. Entra a vivid.costabrava.org i compra la teva entrada. Vivid, la primavera té gust a vi. Organitza patronat de turisme Costa Brava, Girona, Diputació de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. I la nit reneix, no acaba mai. Hi ha tanta gent que està esperant I la pluja cau sobre els seus caps, sota un cel que no té final. Van preguntant qui té la clau. Queda't amb mi, no marxis mai. Diuen que els rius porten el mar, tots els cors d'avui s'han desbordat. Diuen que haurem de travessar, però els baixills també s'ha notat. Sota un cel cada cop més gran. M'han preguntat si arribaran. No em deixis, no, perquè se'n van. Queda't aquí, no marxis mai. Sobre el gel que ara es va trencant. Anem preguntant si vivarem. Queda't amb mi, portem el cel. No em deixis sol, no m'agris mai. Totes les llums s'han apagat i la gent segueix aquí esperant. Tots els camins estan tallats, trobarem lloc on arribem. Els quatre rius El magazín matinal obert a la ciutat. I ja escoltem de fons. A mig camí és el títol no només d'aquesta cançó, sinó també disc homònim de Tremendo. En aquest cas, Dani Rifà, que ens acompanya avui als Quatre Rius, al Temps de Música, per presentar-nos aquest segon treball. Dani, bon dia i bona hora, Tremendo. Hola, què tal? Com anem? Bé. Bé. Molt bé, molt bé. T'anava a dir, d'estrena amb aquest segon disc. A tolper. Sí, sí. Una història, escolta, que em sembla que va començar l'any 2022... res, aquí al costat, o sigui, és Girona, Roca Corba, els Andes. Exacte, res, has de tirar una mica amunt, només. Allà ja està, no? Expliquem una miqueta d'on surt aquest segon disc. Doncs, bueno, mira, jo tinc una història amb Sudamèrica que fa 20 anys hi havia estat de viatge i sempre hi volia tornar, però coses que passen de la vida, un dia per una cosa, un dia per una altra, no es va adonar, i 20 anys després, el destí, la casualitat, la vida... m'hi van tornar a portar. I m'ha omplert molt de ritmes d'allà, de la xacarera, del nord d'Argentina, i ritmes una mica més latinos, que m'han fet desavorrir del meu 4x4, no el meu tot terreny, el ritme 4x4 que tenim els occidentals. I això, i allà vaig escriure molt i bàsicament han sigut les lletres del disc. Ja ho deies, eh? Vull dir que volies tornar, però al final qui dia passa any en penya, eh? Exacte. Amb tot això construeixes aquest disc que et serveix també una miqueta com el diari de bitàcora, no? El diari de viatges que vas poder teixir a finals del 2022. Sí, sí, una mica és això, cada cançó té una mica de... n'hi ha unes quantes que són part del viatge, del diari, llavors també hi ha alguna penjada i algun joc de paraules que sempre m'han agradat molt, com la parada al mig del camí i això, però sí, sí, m'ha anat molt bé com això, com a diari de bitàcora. Quant de temps has estat de viatge? Dos mesos. Vaig estar dos mesos a Sud-amèrica i llavors ha continuat per aquí el viatge. El viatge ha seguit aquí fins aquest 2025, fins a la plana de Vic, que és on t'entenc que agafes i cristal·litza tot aquest àlbum. Sí, de fet és d'on soc jo, arribo allà, em trobo amb Marcel Lázara, que ens trobem tots dos en un moment així de la vida... Bueno, no sé, ens vam trobar en un moment vital. I m'ha ajudat amb la producció, la gravació i tot. I la veritat que li ha donat un so molt professional. És el que t'ha anat a dir, ell hi col·labora. Sí, de fet ell ha cantat en una cançó, també hi ha gravat algun xarango, curiosament, i guitarres. Era molt bo perquè jo et dic, jo venia amb la idea aquesta dels Andes, amb les xacareres i tal... I de cop en Marcel deia, bueno, ara necessita paisatge, això, no? I gravava un xarango i de cop estaves a dalt dels Andes, que amb el soc crec que s'explica moltes coses, també. És el que t'anava a dir, volies trencar amb aquest 4-4, com li explicaves això al Marcel? Bueno, la veritat és que ens vam entendre molt bé. A mesura que anàvem treballant, de cop m'escoltava una cosa i deia, hòstia, aquest estribillo l'hem de treure. I diu, estic pensant el mateix, tio. O això ho hauríem d'allargar. Hòstia, tio, pensava... Mola perquè ens... Vèiem bastant la mateixa idea, i és molt bon música, ell també, vull dir que entén molt bé el que li explica un mateix. En aquest sentit, jo t'ho he de preguntar, més enllà del viatge, quin ha estat el gran hàndicap d'aquest disc, el repte que dius, ostres, com m'hi poso? Bé, ho dic, durant el viatge vaig fer la teoria del disc, de dir necessito un bon groove, necessito un bon so, uns estribillos macos, unes lletres interessants, era com la teoria del disc, que una cosa és la teoria i l'altra que ho aconsegueixis. I també que em va passar que amb 8 anys, des que vaig començar aquest projecte, ho combinava amb un xiringuito i tal, i no tenia temps de res. I l'any passat vaig dir, tu, torna't a tirar la carretera, carretera i manta, centra't en la música i passa d'altres coses. I una mica l'objectiu era això. I el que ha molat és que he tingut molt temps... de poder-te dedicar a un vers o una lletra, dir, ostia, ja em sí que envio un article, aquestes coses, que al final fan... Que has pogut anar a perfeccionar-ho, per entendre'ns. Exacte, tenir temps de dedicar-te a cada cosa, des de mirar un acord, una nota, el ritme, la velocitat, quins instruments triem... Clar. I està bé. I una mica d'això, el 100% del temps dedicat a això. Et veig molt tranquil, i t'ho dic perquè això, adaptar-ho al directe, em sembla que serà més complicat. Sí, però bueno, estic tranquil. De moment vaig a un format que l'any passat ja el vaig fer anar, que vaig jo sol, amb un lupestation, i de moment vull continuar amb aquest d'això perquè és molt fàcil moure's i caminar i que et surtin els números. I més endavant vull fer alguna cosa amb més gent. Per exemple, el cap de setmana que ve faig un concert a Ribes de Freser i en Marcel li serà i col·laborarà en un tema i llavors aniré fent petites col·laboracions. Però en principi ho defenso jo sol amb guitarra, un loop station i la meva veu. I la idea és carretera i manta, com deies, vull dir, com va de moment el tema Volus? Tenim presentació a part de Ribes? Bé, sí, tinc una vintena de concerts. Que bé. Dissabte passat vaig fer el primer, que quan vaig acabar els concerts ja els vaig dir, no ha sigut el millor, però ha sigut el primer. Perquè també passa quan comences una gira, els primers concerts ho estàs acabant de construir. Necessiten tant jo com les cançons una aposta en escena. Llavors vas veient què funciona, què va millor primer, què millor segon, on fas una pausa... Veïn tot també, vull dir... Sí, per fer-lo agradable per la gent, no?, el concert. Et tocarà anar per tot Catalunya, no?, em sembla, perquè vinc concerts a la plana de Vic segurament no. No, no, tinc coses a Catalunya, l'any passat vaig obrir València i no hi havia estat mai, i també vaig a Balears... I de cara cap a octubre, novembre, com et deia, tinc moltes ganes de viatjar i voltar, i vull mirar de portar-lo a Sud-amèrica. També aquest format que et dic de carretera i manta, jo sol, amb la guitarra, i per què no? És el que dius, eh? Al final aquest disc no ha deixat de ser una excusa, potser, per seguir viatjant. en certa manera sí, sí, perquè a més tinc molta set de vida i de viatjar i de voltar més que complicar-me la vida i d'agafar molts músics i fer un concert que no surtin els números que no sé què fos-te cantos, que me n'he fet un fart i al final et dic m'interessa molt més el viatge, el camí i la vida Doncs què et sembla si descobrim una miqueta més el teu viatge i el teu camí, el que portes recorregut fins ara, escoltant-te de fons Dani, tremendo, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquesta estona Gràcies per haver-me convidat Un plaer M'agrada estar amb tu M'agrada estar sol M'agrada estar serep I les trompetes de la mort Fins demà! No esperes res de res, ho disfrutes tot del tot, tu que estàs ple de buits i de bonys, deixa de queixar-te, deixa de fer l'ànec, sigues àguila i vola molt l'alt. Feliç de la vida que portes, de com te la busques i com te la trobes, tu que has tirat els desitjos al vent, tenir la raó. És tenir molt poca cosa. Els núvols fan formes i formes i formes. El bé les deforma, transporta i transforma. Tens la llibertat de fotre el que et rota. I esculls fer l'idiote, això sí que es nota. M'agrada estar. S'ha d'estar sol, m'ha d'estar sol, m'ha d'estar sol i les trompetes de la mort. Sortirem ben contents a canviar tots els temps, perquè riure és molt millor que qualsevol revolució. Ara estem sempre atents d'un minut fan els vents, perquè riure és molt millor que qualsevol revolució. Sortirem ben contents a canviar tots els temps perquè riure és molt millor que qualsevol revolució. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. El Festival Musicant de Camllong organitza la trobada Musicant Cultura, més de dues dècades de música catalana del país. Xerrada amb el director de Musicant, Albert Bosch, el director de projectes d'Andarroc, Jordi Novell i el periodista cultural del Punt Avui, Xavier Castellón. Actuació musical del bateria Ramon Prats i la veu de Victoria Vilalta. 20 al 2 d'abril a les 7 de la tarda al Foment de Girona. Reserva-t'hi un lloc a la web www.alfoment.org Viu Musicant, el festival de música del país. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM El matí m'agrada quan encara no hem dormit. I ens esmorzem a poc a poc dins del teu llit. Què diu? La llum es posa vermella quan descobreix el teu ar. I ens hi posem tan fort que portaríem la vida a mar. Quan els dos som un descobrim un món profund i donem llum a mil ciutats per néixer És quan embugim, ens trobem. Quan ens perlin els timps, som dos gats que fugim saltant terrats. No hi ha por on poder atrapar un vaixell que no sap on va anar el freguet i ens deixem endur pel vent. Què diu? La lluna és molt vermella quan descobreix el teu ar. I ens hi posem tan fort que apuntaríem la vida mal. Quan els dos som un, descobrim un món profund. I donem llum a mil ciutats. Vam deixar per ser un altre. que no ho farem més fort, ja ho veurà. I encarem recte final dels quatre rius d'avui. Completem el que vam començar la setmana passada. Moment de parlar d'art, moment de parlar també, en aquest cas, passar per la Fundació Balbi. Idees silenciades és l'exposició que tenim en aquests moments a l'espai i la setmana passada passaven per aquí els dos primers artistes. Avui ens acompanyen els dos restants per completar la mirada completa. En aquest cas, Fiona Morris, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Bon dia i bona hora. Mike Duff, bon dia i bona hora. Bon dia. Anem per parts. Primer de tot, jo us he de preguntar, igual que els hi vaig preguntar als altres dos artistes la setmana passada, al Quim i a la Michelle, com ha estat això de treballar amb tantes mans, tantes veus diferents, tantes mirades, com ho heu articulat? Comencem per tu, Mike? Fiona? Ha sigut una experiència molt enriquiora. De fet, d'entrada, la Michelle i jo ens va suposar un repte de fer treballar amb els nostres marits, perquè en aquest sector no ho havíem fet mai. I va ser una idea de l'amaguí i realment, amb el pas del temps, veiem que va ser una idea genial de l'amaguí, com sempre. I... i ha sigut molt enriquidor perquè hem parlat molt d'aquests temes que estem tractant a l'exposició i jo crec que he crescut molt al costat del Mike i la Michelle perquè ells aquests temes els toquen molt i molts dubtes que tenia se m'han resolt i realment em considero més militant del que era en aquests moments Ara arribarem a la paraula militant. Mike, com et van enredar, tu? Personalment, per mi era un creixement també, i m'han acompanyat la Fiona i la Michelle i en Quim molt, perquè l'expressió artística és una cosa que jo feia de jove, i després vaig passar 24 o 25 anys treballant en urbanisme i estratègia per països i ciutats impactats per conflictes i guerres i... I això, doncs, tornar a expressar-me amb els mans era com una mica de teràpia i jo he passat, perquè jo passo el meu temps en el món de les idees i de les polítiques i del canvi sistèmic, doncs, aprendre... amb aquests tres artistes com treure això de la ment i aplicar-la físicament en una obra plàstica, era molt maco. Saltem, si de cas, a la vostra obra particular, en aquest cas, que totes, de fet, tenen com aquesta conversa, però en el teu cas, Fiona, parlem sobre aquesta instal·lació que tenim. Jo l'he pogut veure, l'he pogut tocar, també, que primer de tot ja trenquem aquesta barrera, que és una instal·lació, en aquest cas, on la gent hi participa. Sí, de fet les meves tres instal·lacions d'alguna manera estan lligades, comences amb la línia vermella, veus les dates on hi ha el compte enrere, que si no ens espavilem doncs que ja no podrem recuperar el que tenim. i entre elles la que tenia la data més propera del 2030 era l'aigua dolça, i vaig fer la instal·lació d'aquests gerros, aquestes gerres de grés, de grans dimensions, on hi ha uns gerros a la base, plens d'aigua, i pots agafar l'aigua d'aquests gerros amb un collerot i una gerreta que hi ha allà a disposició i pots anar-la administrant des de les gerres de dalt llavors aquesta aigua va caient i es va reorganitzant a les gerres de baix i el que s'ha de fer és intentar que estigui equilibrat el nivell de les aigües dels gerros de baix i és una manera que cada persona pugui administrar l'aigua amb l'afegit que ho està fent amb peces de ceràmica de porcellana, de greix, i el clinc-clic posa'm alerta que allò és quelcom delicat i et fa posar tots els sentits allà perquè penses una miqueta. És per prendre consciència de la fragilitat, no només, al final de tot el cicle. en el teu cas Mike per exemple he pogut veure els panells solars una miqueta què buscàvem en aquest sentit era explicar o posar posar en o il·luminar la complexitat d'aquestes solucions que a vegades el mercat Vol que siguin senzills, doncs si fiquem panels solars a tot areu tot serà resolt, ningú haurà de canviar el seu comportament, tot bé, tot segueix. Seguim amb el creixement infinit de l'economia en un planeta finit i podem seguir la vida normal. I això de fet és una impossibilitat, doncs la Fiona ha parlat d'escassetat de... d'aigua dolça i metalls i altres coses jo l'he fet al nivell dels elements específics que necessitem per fer un panel solar que són entre 28 i 30 i la mida dels blocs a la paret i el color indica l'escassetat d'aquests elements i espero una mica il·luminar la idea que una versió renovable del món que tenim ara és impossible No és que l'energia renovable és dolent, és molt bé, però hem de gastar menys. I amb tot, aigua, energia, materials. Jo el que veig és, en aquest diàleg de les idees silenciades, vull dir, una miqueta en l'aportació dels quatre surt el terme de creixement. És a dir, surt també, perquè al final no ens enganyem, vull dir, el capitalisme el definim com a creixement infinit, per tant... inevitablement, si aquest és el sistema predominant, el que intenta és silenciar unes idees que el que busquen és exactament el contrari, que és les antípodes del creixement, que és també el concepte de creixement com una cosa viable i positiva. Sí, és important. Jo partiria potser també... del que ha explicat el Mike del concepte colonialisme que és com si no existís però en aquests moments està com camuflat i existeix el colonialisme per l'extracció dels materials que interessen al nord global llavors el Mike i la Michelle un dia em van regalar un llibre que per mi és com una joia, és dels millors llibres que he llegit, que és el Jason Hickel, que es diu Menys és Més, precisament. I a mi m'ha inspirat molt aquest llibre per acabar d'expressar-me amb les obres que he fet per l'exposició. I realment, si no seguim per aquí, per aquest camí, no anem bé. I és una solució que ens dona, és una llum. que hi ha possibilitats de canviar però ens hem de mobilitzar Potser és el sistema també el que demonitza aquest concepte perquè no créixer vol dir també aquest paradigma d'anar menys El decreixement fa por a la gent però de fet és un risc per la gent que tenen poder i control del capital perquè és una paraula negativa però el moviment de creixentista ha seleccionat una paraula negativa específicament per no perdre-la al món de màrqueting doncs les paraules com sostenibilitat o regenerativa o economia circular s'agafin per empreses i després el sentit real d'aquests terminis està perdut però ningú vol agafar de creixement perquè comença amb D Correcte. Però és una idea silenciada, com el títol de l'exposició. Fa unes setmanes l'Ajuntament de Mollà va negar una subvenció de 500 euros a una entitat petit del Mollanès decreixentista i la raó de negar aquesta subvenció era que el decreixement no està en l'interès de la població general. Correcte. Però el decreixement només vol dir una economia que està reordenada per tenir com a objectiu el benestar humà i planetari. És molt maco. I per què viure en una economia que no té l'objectiu de donar benestar al planeta i l'humà? Al final és dimensionar. és fer un jersey a mida per entendre'ns no busquem, no sé, si jo porto una L no busco posar-me una S o comprar-te nou jerseis o una nova cada setmana i va rotant, aquesta és la idea És com vivien, en molts països és com vivien els nostres avis, els nostres avantpassats, molt més en equilibri amb el planeta. Sí, això de fet, jo tenia una professora a l'escola que m'ho deia, diu, vosaltres no sé per què perdeu els arceis, diu, jo la meva època, que devia ser el 1960-70, diu, de arceis en teníem un. Diu, ja et dic jo que el cuidava. I el sorgia. Clar. Sí, sí. En aquest cas, el feedback que heu pogut tenir ara mateix de les idees silenciades amb amics, coneguts, saludats, gent que hagi passat per la Fundació Balbi, quin és? Han entès el concepte aquest de decreixement? Sí, jo crec que ens podem donar per satisfets perquè tothom que ha anat ha captat directament tot el que volíem dir. amb totes les obres i jo personalment em sento molt contenta perquè crec que hem transmès molt bé el missatge i alguns també han sortit canviats, diuen Sí? Sí, sí L'altre dia em van comentar que volíeu que això tingués una continuïtat, és a dir, que la Fundació Balbi fos el tret de sortida, però que després aquesta expo pogués moure's una miqueta més pel territori, no sé en aquest sentit què podem tenir a l'horitzó, tot i que encara es pot visitar la Fundació Balbi. Sí, hi ha la possibilitat que es veurà d'aquí uns mesos a Girona, i d'això no està totalment confirmat, però parlarem d'això d'aquí a poc a les nostres xarxes. També la gent tindran i estan demanant visites guiades. Doncs el 5 d'abril i el 10 hi ha oportunitats per venir a veure l'obra amb nosaltres, els quatre artistes, i potser ficarem més dates. però el 5 i el 10 estan llistats a la web de la Balbi sí, el 5 fem una jornada de jocs alternatius i el 10 sí, és el 10 doncs la Michelle farà una performance i també hi haurà una taula rodona amb artistes i convidats amb qui tothom que vulgui afegir-s'hi Aquí a la Fundació, eh? Aquí a la Fundació, tots dos. Seguim apuntant coses a l'agenda. I el dia 10 tindrem assistents que treballen en el projecte postcreixentista de l'Ajuntament de Girona, que és una mica mirar aquestes idees i buscar maneres de fer-les real a la ciutat. I més que res veure-les tal qual són, sense cap mena d'input extern per entendre'ns o qualsevol tipus de capa. Mike, em van posar deures. T'he de preguntar què et sembla la paraula militant. Això és molt interessant per a mi, perquè jo soc irlandès canadenc, doncs militant vol dir membre de l'exèrcit en anglès. Un activista és més el que jo utilitzarà com a paraula per a mi, però m'agrada molt que militant s'utilitzi per representar i combatre per idees polítiques en el català. I en aquest cas, l'art també ha de tenir aquesta part de militància o fins i tot de protesta. Absolutament. Totalment. Hem de fer aquest activisme a través de qualsevol canal que podem trobar, perquè no queda molt de temps. Tens raó. Aviam si ho veiem o no. Mike, Fiona, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres i que vagi superbé l'Expo. Moltes gràcies a vosaltres. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. La Gironina. Ja no queden gats pelats pel barri. Només un gos sol. Sense pedigree. Passeja pel parc. Solitari. Free. Zero gos. El gos de... Mira, Edith, mira, el mos del Gos de Carrer, arriba, para la taula, posa del barbero, pensa la chaqueta, guarda el monedero, no necesitarás diners, miren pilotes. Pisa de casa, si no portes sabates igual passa. Un gos sol, sense pedigrí, d'ambula pel barri. El gos di, un mos, li va treure un tros d'oleia a desconfiar. Treu les dents i asoma'l amb una costella. Camina coix per un accident. Domina i és dominat pel ritme. Cada vegada que hi ha drà un hitme. Hipnotis, mascles i femelles ballen en parella. S'aparellem. Un gos sol sense se pedigri que embula pel barri. El gos dit, sense por, mossegue el va mossegar, sense una gossa se la sap gossar, de la perifèria sense pedigrí, la seva miseria va ser nèixer caní, canvia de borrera si el veu lluny, baix a la cesera, apreta els punys, diuen que es rasca mort que té la sarna, diuen que l'han vist pels carrers de Barna, hulets de dogs out en preguntes, buses i caparres venen totes juntes, ja no queden gats pelat pel barri dels descampats amaguen adversaris un gos sol sense pedigrí deambula pel barri El Gosdi no es tekel, ni bichomantes, ni dalmata, ni gos pequines, no es gos daigua, ni bulterrier, es gosdi, gos del carrer. En el rabo entre les games, en la rabia no es en flames, en ganes de montar jarana, de deixarse portar treure el arnés. un gos sol sense pedigree d'ambular pel barri el gos dir ja no queden gats pelats pel barri només un gos sol i solitari passejar pel parc es mou free és el gos el gos dir no queden gats pelats pel barri només un gos sol sense pedigree passejar pel parc es mou free és el gos Domina i és dominat pel ritme Gost del carrer Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM És com viatjar amb un cavall a dintre, que galopant s'enfonsa l'alegria. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 25 de març i aquesta és