Escoles d’adults, formació esportiva i funk

quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I viu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. En dimecres, 7 de maig de 2025. Mira que no parlem gaire de futbol, però tots sabem el que va passar. Més enllà de tot, quedar-nos amb missatges que eren parredels. Ningú donava un cèntim per aquest equip. Ningú confiava en la gent jove. Ningú creia en tot el que han fet. Ningú esperava, tampoc, que remuntessin. Les expectatives estaven a terra. I, mica en mica, amb el dia a dia, durant tot un any, han construït el que ells han volgut. Quedem-nos amb el missatge. Quan tot està en contra, seguir intentant-ho. Quan tot grinyola o fa massa soroll, seguia la teva. Perquè del futbol, a vegades, se'n pot aprendre alguna cosa més que no pas córrer darrere una pilota. I avui que a Catalunya tothom s'ha despertat amb molta son, perquè vam anar fins a la pròrroga i ens en vam anar a dormir passades les 12 de la nit, qui ha dormit com un gíngol és l'Arnau Vila, bon dia i bona hora. No els pensis, eh, també. Què vols dir? Va anar a estar atents fins que va acabar la cosa. Tu sabies perfectament el que anava a passar, eh? La veritat és que no. Perquè a part tu ets pessimista de mena, que jo ho sé. Mira, sí, depèn de quines situacions de vegades sí. Però, escolta'm, el sol ha tornat a sortir, eh? Sí, clar. I demà plourà una altra vegada. Demà de ploure un altre cop? Bueno, crec que aquesta setmana anava... Aquesta setmana de ploure. Sí, sí, ja està bé, també, eh? Sí, una mica sí. Ara vindrà l'estiu i estarem tots... Sí, el mes de maig. Clar, és el que toca, eh? Cada dia un raig. Sí, ves, quin remei. Tu t'esperaves tot el que ha fet el Barça aquesta temporada? Home, la veritat és que no, però sí que és veritat que si ens quedem amb la part positiva, que és una equip allò de planter de gent jove que els pròxims anys tenim bones sensacions, doncs jo em quedo amb això. És que jo em quedo amb el missatge, ningú dona un cèntim per aquesta gent i amb el dia a dia s'ho han guanyat, escolta, mira'm, perdut, al final allà, Araujo, que se'n vagi, si de cas, però no parlarem gaire del futbol, però jo crec que el missatge és aquest, és el d'escolta, seguir intentant les coses, vull dir, que al final també, que la gent jove és vàlida, vull dir, que no cal que siguin tot veteranos contestats. I l'altre i cap al Girona, eh?, que també no ens n'hem d'oblidar. El què? El Girona, que de moment sembla que, vaja, pinta alguna cosa més bé que no pas. Però si tu ja ho saps, si nosaltres no som gens de futbol, si aquí més conversa de bar que nosaltres no trobarà ningú res. D'això no estic ben segur. En qualsevol cas el que no farem és anar al bar, el que sí que farem és anar cap a l'escola d'adults, en aquest cas dues i em sembla que volen que continuï d'aquesta manera, ho comentarem ara mateix. També secció de Coplef, que avui parlarem amb el Quique Molina, ell és director de l'Institut en Rocagrossa, però parlarem especialment sobre formacions en l'àmbit esportiu, i acabaran de passar per aquí... És que té molts noms. Tu te'n recordes en Sarandonga Tropical que va venir un dia? Sí, sí. De l'Oriol? Sí. Bueno, ara es diu l'Enau. Ah, ha canviat el nom. Sí, home, i vindrà en Musti. Ah, mira. Que és en Roger Carreras de tota la vida. Que és un dels bateries més virtuosos que ha donat mai les comarques de Girona. Però sí, no sé, ara es van canviant els noms i tal. És com si jo ara et dic que em diguis Gustau. No ho sé. Doncs et diguem Gustau. No, no cal, perquè no et faré ni cas. Però en qualsevol cas vindran a presentar la seva... Una cançó que em fa molta il·lusió, que és Bill Ertis the Place. Tu saps on és Vilert, no? Pla de l'Estany. No sé si és ben bé... És Pla de l'Estany. Sí? Sí, sí. No és l'Empordà. No, no és l'Empordà. Té màgia aquell poble, el poble de Vilerts. Sí, home, sí. Escoltarem música també enfocada cap allà. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, nosaltres comencem. I precisament parlem de les escoles d'adults d'aquí de Girona, parlem de tot el rebombori que hem tingut últimament, especialment amb aquest nou canvi de seu que s'intenta promoure, no sé si s'ha aprovat o no definitivament, que es volia unificar, centralitzar, en qualsevol cas, com que és evident que nosaltres no dominem el tema. Mònica Vilosa, del CFA Nou Girona, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. També ens acompanya Alicia Alonso, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Primer de tot, fotografia general, perquè sí que vam parlar fa uns dies, però a dia 7 de maig, en quin punt estem ara mateix amb aquesta unificació de centres... A dia 7 de maig estem d'una banda esperant, però les notícies que ens arriben és que no hi ha fusió, es mantenen les dues escoles i que s'està treballant en una ubicació futura digna per totes dues escoles. El que passa és que pel curs vinent estem patint perquè estem al mes de maig i encara no tenim la confirmació si de moment ens quedem, almenys el que és el CFA 9 Girona, que som els de Sant Narcís, que ens quedem en la seu actual mentre s'acaba de preparar un altre espai perquè hi puguem anar. Per tant, mínimament us han escoltat en aquests dies que han passat. Sí, ens han escoltat i amb això hem de dir que sempre ens han escoltat. Al principi hi ha hagut canvis també en el departament i suposem que també hi ha hagut les noves persones que venien en diversos llocs clau, que no coneixien potser la realitat de Girona, com estava el tema... I després ens han escoltat. Hi ha hagut un moment que van començar a prendre unes decisions que, quan nosaltres els vam motivar i vam protestar i vam explicar una mica per què no estàvem d'acord, doncs hi ha hagut una escolta. El que passa és que encara no hi ha una solució. Ja. Són aquelles decisions que sempre li diem de despatx, no? Vull dir... Sí, i que a vegades falta com la confirmació oficial, un canal que realment diguis, bé, ja ens han confirmat això, i tot és reunions que fan, van comentant, sabem que va avançant, que tot, doncs sí, que ens han escoltat, tal com diu l'Alícia, però ens falta una mica la confirmació de dir, no patiu, al curs vinent tindreu això així, tantes aules, el que sigui, i a l'altre ja tenim l'ubicació. jo crec que els CFA Girona en aquest sentit ara ja estan més tranquils perquè saben que es poden quedar on són i per tant tenen tot el que els fa falta però la nostra situació encara està una miqueta així a l'aire i a més vull dir que tot aquest tema de l'ubicació va en paral·lel també amb una altra realitat que assenyaleu també en el manifest que és l'augment important d'alumnat vaja com ha afectat això a nivell de recursos també a nivell de qualitat de l'ensenyament entenc que vaja és una realitat que us hi trobeu en el dia a dia Mira, per una cosa molt gràfica, fa 11 anys, quan es va decidir que hi hauria dues escoles d'adults, va haver-hi aquesta partició, era perquè l'escola d'adults del centre, el CEFIA Girona, havia arribat cap a uns 1.600 alumnes i ja no donava l'abast. doncs pensa que ara ja estan arribant un altre cop aquests números i nosaltres tenim entre 500 i 600 alumnes tenim matrícula viva i molts cursos quadrimestrals per tant estem parlant de més de 2.000 alumnes amb uns recursos que pràcticament no han augmentat I amb el perill que si se'ns tornava a juntar amb una única escola, doncs segurament hi hauria una retallada d'alguns llocs de treball que repercutirien menys hores d'ensenyament i, per tant, menys alumnes. Però diguéssim que hi ha hagut un creixement i hi ha moltíssima gent, a més a més, en llistes d'espera. S'haurien d'augmentar encara més les places, tant de docents, per poder fer més cursos. Aquí és quan parlàvem del català, aquestes llistes d'espera del català que nosaltres, a vegades no es pensa que a les escoles d'adults oferim aquests catalans inicials i som el primer recurs, el que hem de recórrer i a vegades som els grans oblidats també. Diguéssim que som els únics que acollim i que matriculem alumnes, per exemple, sense documentació en regles, sense NIE, inclús sense passaport a vegades. L'únic lloc on poden acudir són les escoles d'adults i és un alumnat molt vulnerable, tant els que fan aquests cursos de català que acaben d'arribar com moltes vegades també l'alfabetització. És la porta d'entrada i som els que fem aquesta acollida. A part fem altres cursos, tenim alumnes també... Accés a grau superior, accés a universitat, al GESO, que hi ha molt d'alumnat que se'n va de l'institut sense obtenir el graduat de secundària i llavors tenen aquesta altra oportunitat amb nosaltres. Uns joves nouvinguts que han estudiat al seu país però que després per edat els posen a tercer o quart de l'ESO però no poden graduar perquè no coneixen la llengua i al final estan com en un impàs, nosaltres som els que els acollim també. L'educació ha estat a l'alçada a l'hora d'incrementar plantilles? Sempre estem curts de plantilles i d'espais. Sempre podria ser millor, clar. És que costa molt, no? Tot el que hem de demanar al nostre departament, la maquinària ja ho sabem, que és lenta i és feixuga. És lenta i feixuga, com diu la Mònica molt bé, a tots els ensenyaments, però l'educació d'adults, l'educació al llarg de la vida, històricament veníem de benestar social, fa menys anys que els altres... que estem en el Departament d'Educació, i sempre hem sigut una miqueta els últims de la fila, per dir-ho així. És que jo el que veig és que hagués estat un autèntic desastre una única seu. Vull dir, és que haurien d'haver fet una torre Ackbar, pràcticament. Bé, és que, a més a més, la seu que oferien no era una seu, eren uns mòduls prefabricats que s'haurien d'instal·lar... en una zona de l'Institut de Santa Eugènia justament on ara parten els professors d'allà, que és un espai que si el vas a veure tampoc és tan gran i que seria inviable, a part de tot el tema de que a veure, no pots posar una escola d'adults diguéssim a l'aparcament d'un institut que potser tens famílies que hi ha els fills de l'institut i els pares vindrien, no heu vingut a aprendre català has de també tenir en compte la dignitat de les persones, vull dir, a part dels metres que no hi cabíem allà. De fet, clar, estem parlant de més de 2.000 alumnes que evidentment no hi són tots alhora, alguns venen més hores, altres menys, però en aquella ubicació és impossible. I donar proximitat a l'alumnat, o sigui, estar a prop d'ells. Llavors, si estem repartits a la ciutat, dones aquesta facilitat que no s'hagin de traslladar fins a... A veure, també és el que dèiem, a vegades la feina que tenen, poder arribar a la classe, en quines condicions arriben, doncs està bé que estiguem a prop en els barris on ens necessiten. Clar, i més... Digue'm, digue'm... No, no, que d'una banda hi ha una escola, diguéssim, que és la històrica, el CFE Girona, que està en el centre, que també fa treball en alguns barris de la ciutat, però que és una mica com el punt de referència de la ciutat i que ara està en el centre... I de l'altra, nosaltres estem justament entre el barri de Sant Narcís, Sant Eugèn i Can Givert, que és on hi ha la proporció més elevada de població vinguda d'altres llocs, de població migrada. I per tant, tenim allà... És que la xarxa està feta allà. Sí, exacte, està feta. La necessitat està allà. La necessitat és allà. No és aquí al centre de l'Eixample. Sí, sí, sí. I a més a més, nosaltres hem fet un treball amb les entitats del barri, amb el centre cívic, amb Biblioteca, amb l'Espai Jove Güell, amb diverses entitats, fem projectes comuns, perquè no volem ser una escola assistencial, que venen a fer només una mica de català o el que sigui, sinó que volem realment que s'integrin a la ciutat, que coneguin recursos, que aprenguin... Que s'hi sentin, que se sentin gironins. Sí, sí, sí. Clar, i més amb col·lectius que probablement són els més vulnerables que podem tenir ara mateix en un procés d'integració aquí a la ciutat de Girona. Sí, són directament els més vulnerables. En aquest sentit, l'Ajuntament quin paper ha tingut? Bé, d'una banda tenim la regidoria d'educació, que tenim tot el seu suport, que ens ha acompanyat quan li vam explicar el problema i que sabem que està movent-se per aconseguir espais. El que passa és que la regidoria d'educació no té les competències en l'educació al llarg de la vida, és una competència del departament que en el seu dia va signar un acord amb l'Ajuntament per situar la nostra escola a l'edifici del Servei Municipal d'Ocupació i després, amb els anys, el Servei Municipal d'Ocupació reclama les aules on nosaltres estem ara mateix, que quan hi vam entrar estaven sense ocupar i de fet va fer obres al departament, les va habilitar per poder fer classe... El servei municipal ara ha crescut i considera que necessita aquests espais i, aleshores, clar, evidentment, la regidoria de la qual depèn reclama al departament que hem de marxar en un altre lloc. Aleshores hi ha aquesta doble dificultat, diguéssim. D'una banda, l'Ajuntament sabem que ens consta, des d'educació, que creu molt en l'educació al llarg de la vida i que és una de les apostes grans que té per la ciutat. Que ens facilitarà algun espai, que ho estan mirant i que hi ha algun espai concret, sembla. Però clar, hi ha aquesta contradicció, aquesta paradoxa, que realment hem de marxar perquè l'Ajuntament necessita, li reclama sobretot la direcció del Servei Municipal d'Ocupació, les tres aules que ocupem al matí i cinc a la tarda en l'edifici del Servei Municipal d'Ocupació. Clar, i suposo que una miqueta l'escenari de fons o la banda sonora de tot això és el de sempre, que és aquesta lentitud a vegades de la burocràcia, més que res a l'hora de concretar, perquè ja ho heu dit, de reunions és molt fàcil convocar-ne, és molt fàcil fer-ne, i posar les coses sobre la taula també, però a l'hora de concretar per escrit què toca i què no toca fer, això és el que, bueno, i amb el mes d'agost a l'horitzó també, que és un mes en fosc. Per això tenim aquesta urgència del curs vinent, que clar, lògic és que ens quedéssim en el mateix espai, potser en unes condicions una miqueta diferents, però és el que ens hauríem de concretar, i després ja seria de cara a l'altre curs, o a mitjan curs vinent, potser fer un trasllat. Però clar, no sabem res encara. Clar, en aquest sentit, ja et dic, previsions poquetes, però com es fa per preparar tot un curs? T'ho dic perquè, clar, la gent es pensa que els cursos els prepareu el 3 de setembre abans de començar, però això comença el mes de maig. Exacte. No, comença inclús abans. I abans. Imagina't. Nosaltres hem de preparar l'oferta. És que fa molts anys que no estudios. Pots tornar a ser-vos. Educació al llarg de la vida. Exacte. I per tothom. Tenim curses de tot tipus. No, ara això que ens veies, nosaltres havíem de preparar l'oferta ja pel curs vinent, i com a cosa positiva hem de dir que és el departament, ens han mantingut, està pendent que l'acabin d'aprovar, però ja fem des del mes de març que l'estem pactant, preparant amb la coordinació d'adults, i en principi mantenim la mateixa oferta, amb alguns canvis, però vull dir que no hi ha, vull dir que hi hem de ser en algun lloc perquè hem de fer aquestes classes, això és tranquil·litzador, no estarem pas al carrer. El que passa és que, clar, a nivell de preparar horaris, jo sóc la cap d'estudis, preparar els profis també com els organitzem en els diferents programes, perquè, clar, nosaltres fem set programes diferents d'ensenyaments, a part de IOC, a part del programa Credita, d'unes aules de capacitació digital que estem fent ara... Doncs organitzar tot això sense saber exactament de quins espais estem parlant, si ens haurem de desplaçar, ara fem una, el matí fem, anem també al centre cívic de Sant Narcís, que bé és amb qui més col·laborem, no sé si l'hi dic. Facilita unes aules quan nosaltres no tenim prou espai i podem fer classes allà. Però el centre cívic ens acull a nosaltres, acull al Consorci, acull un munt d'entitats. O sigui que a nosaltres ja ens facilita una aula gran, tres matins sencers i dos mitjans matins, i a vegades alguna aula petita també de la zona de dalt, però clar, no ens pot donar més aules, no perquè no vulgui, sinó que no les té. Les té plenes. Les té plenes. Aleshores ara l'urgència per nosaltres seria saber el curs vinent on estem, que ens confirmin que ens quedem i en quines condicions i que internament també a l'Ajuntament hi hagi un acord. Si el Servei Municipal d'Ocupació sap que després l'altre curs ja marxem o que ja s'està preparant l'alternativa, doncs parlar-ho, que a nivell personal no hi ha cap problema i ja ens entendrem, de veure com ens podem distribuir per fer les classes. és que tinc la sensació que sou un exemple més d'una cosa que li passa a Girona i és, com que últimament sempre diu tothom que estem de moda i que creix molt Girona i que Girona creix en tots els àmbits, és que sembla que els últims anys tot això s'ha accelerat i ara, doncs, els gots comencen tots a vessar. Però no sé si teniu també aquesta sensació que vosaltres sou un cas més de tants altres que passen per aquí de tant en tant a explicar-nos-ho, que, bueno, sí, Girona està de moda, Girona creix, Girona està molt bé i tot el que vulguis, Però clar, aquest creixement també té les seves conseqüències en aquest sentit de més que dosificar és reorganitzar-nos dins d'aquesta ciutat que no deixa de ser una ciutat petita. No ens enganyem. no hi ha hagut previsió a uns anys vista ni del boom demogràfic que hi va haver que ara ja va de baixa havien de fer el nou institut que no s'ha ni començat i que ja hauria d'estar fa 4 o 5 anys en funcionament i si potser quan s'acabi ja no sempre va bé i millor perquè així es va ser la ràtios que hi hagi un equipament però vull dir que no hi ha una visió de conjunt o d'acord o tu parles amb els diferents representants polítics, una de les coses que hem fet és parlar amb els parlamentaris de la zona de Girona, que ens van escoltar, i clar, tots estan d'acord, tots els sembla que sí que és superessencial que el que fem, l'educació al llarg de la vida, l'educació en general, però després... Falta això, asseure's, planificar, deixar de banda petites... Barallar-se amb el monstre burocràtic, també. I la burocràcia fer-la anar. Però al final la política ha d'estar per sobre de... O sigui, has de donar l'ordre i llavors posar-ho en marxa. Però jo crec que a nivell polític és molt complicat que algú estigui en contra de la lògica més pura que proposeu vosaltres. Jo crec que és la quimera burocràtica i aquest laberint d'ombres que sempre tenim en allà. Segurament, sí. És possible, segurament. El que passa és que després, clar, has de prendre decisions, aleshores t'expliquen les contrapartides. Sí, no, però d'on traiem una... També ho entenem, no és fàcil trobar un local ja per instal·lar-nos, etcètera. Hi ha una sèrie de problemàtiques, evidentment. Però clar, s'han de prendre decisions. I el fet que a vegades les regidories es trepitgen, no? O sigui, aquesta et diu que sí, però l'altra tenia uns altres projectes, llavors és que no, després resulta que han fet un pacte amb no sé qui, i és això, moure tots els calaixos. És complexa, sí, sí. Doncs mira, en qualsevol cas, és complexa, però sembla que de mica en mica la llum va arribant, també, a compte gotes, i en qualsevol cas, vull dir, si passa qualsevol cosa, ens ho podeu venir a explicar. Molt bé. Moltes gràcies. Mònica Alicia, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Gràcies. Gràcies a vosaltres. Fins demà! Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. més alta que la paret. He apuntat ben amunt, m'he apostat la lluna amb el gallet. Una bala brillant travessant la pols de l'infinit. Més llunyat, més enllà del que pot assenyalar cap dit. Ara peso el temps a una balança i t'anyoro a ritme constant. Hi ha minuts que ens duen l'equipatge i d'altres un instant. Els motius serveixen com a planta i jo rego cada matí interiors i plecs en una manta versus el coixí. Ara aquí present, ara aquí present, no diria res que no pogués sentir. de seguir-la amb els ulls com qui busc un record incert. De metralla vaig fer aquest somriure que m'aguanta el cap, de medalls la saviesa que decora tanta realitat. Ara peso el temps a una balança i t'enyoro a ritme constant. Hi ha minuts que ens duen l'equipatge i d'altres un instant. Els motius serveixen com a planta i jo rebo cada matí interiors i plecs en una manta versos. Ara aquí present, ara aquí present, no diria res que no pogués sentir. Ara jo aquí, ara jo aquí, ja no sento res del que no pugui dir. No hi ha crid ni bandera, no hi ha vent, que vull fer tant. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. I seguim en aquests quatre rius, obrim la secció de COPLEFC i avui és moment de parlar d'esport i formació. Ho fem amb Quique Molina, ella és director de l'Institut Rocagrossa de Lloret de Mar, també col·legiat número 7194 del Col·legi de Professionals de l'Activitat Física i de l'Esport. Quique, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. T'anava a dir, a l'institut teniu molta formació esportiva i per parlar una miqueta sobre formació i esport, bàsicament, saber una miqueta què teniu ara mateix. Doncs mira, al nostre centre tenim tota la família d'activitats físiques i esportives, en concret el grau mitjà de guia en el medi natural i temps de lleure, els dos cicles de grau superior d'ensenyament d'animació social esportiva i condicionament físic. Després també tenim dos ensenyaments esportius, que són el futbol i el salvament i socorrisme, que també els oferim amb simultanitat d'estudis en batxillerat, de manera que els alumnes poden fer batxillerat i aquest estudi i convalidar una part del currículum de batxillerat. I per últim tenim també un grau bàsic que es diu accés i conservació en instal·lacions instructives. És un grau bàsic per a alumnes que estan cursant el tercer d'ESO i que potser no estan prou motivats per acabar l'ESO o no estan en el camí correcte per poder graduar i aleshores aquests alumnes els dirigeixen aquest grau bàsic. acaben obtingent un graduat escolar i una competència professional, que en aquest cas, com he dit, és això, accés i conservació en instal·lacions esportives, bàsicament seria per fer el que és un concertge i manteniment d'instal·lacions. Ha anat a més la demanda en formacions en l'àmbit de l'esport? Doncs la demanda és molt elevada, o sigui, en el cas del grau mitjà, per exemple, tenim dues línies, aleshores normalment ens sortim amb una oferta de 55 places, 57, depèn del cost, i en canvi la demanda que tenim acostuma a superar les 100 sol·licituds. Per tant, és un cicle molt sol·licitat. En el cas dels ensenyaments en el grau superior, el d'ensenyament i animació socioesportiva també té molta demanda. Acostumem a tenir 30 vacants i aquí sí que potser hi ha 70-60 sol·licituds i l'acondicionament físic està més ajustat. També tenim 30 vacants i aquí potser en tenim, no sé, 40 sol·licituds o així, depenent de l'any. Però els dos o tres cicles tenen molta més demanda que no places. En el cas dels ensenyaments esportius, futbol i saldament i socorrisme, aquí no arribem a plenar. O sigui, en principi aquí sempre hi ha places i el que ens trobem moltes vegades, alumnes que han sol·licitat entrar en el grau mitjà, en el de guia, i no hi accedeixen, doncs després es recondueixen i sol·liciten plaça en el tècnic de futbol o en el tècnic en soldat i socorrisme. Clar, en aquest sentit, t'anava a dir, si hi ha tantíssima demanda, entenc que també és perquè en el món laboral hi ha molta demanda. Al final, la inserció laboral deu ser altíssima. Sí, la veritat és que tenen una bona inserció laboral, També s'ha de dir que, per exemple, el salament de socorrisme té una inserció laboral del 100%. Del 100%, m'imagino. No tenim cap alumne que faci salament de socorrisme i si vol treballar de socorrista que no ho pugui fer. Després, el que passa que a vegades no volen treballar de socorrista o segueixen estudiant altra cosa. Però si volen treballar de socorrista tenen feina garantida 100% o de monitor de natació, que també els donen aquesta competència. El cas de tècnic en futbol, al final és això, és per fer de tècnic en futbol i, evidentment, si estàs entrenant en un equip, potser en un equip... O sigui, tothom pot entrenar en un equip, també. El que passa és que, clar, si estàs entrenant en un equip cadets, perquè acabes el títol de tècnic i no t'has d'entrenar ja un equip de categories altes. Has de començar per baix i aleshores al principi començas a cobrar un poc o continues la teva formació, però també tenen molta possibilitat. En el grau mitjà... La inserció laboral potser sí que és més temporal. Moltes empreses de guia en el medi natural i temps de lleure ofereixen la seva activitat en el període més d'estiu, primavera-estiu. Per tant, a partir de Setmana Santa, moltes d'aquestes empreses reclamen treballadors. Però clar, en ple hivern, al pic de l'hivern, algunes d'aquestes empreses no ofereixen feina. També és cert que poden encaminar-se cap al tema de l'hípica, i les hípiques sí que hi treballen tot l'any. També és cert que tenim molts alumnes que fan el grau mitjà i no ho fan amb una finalitat de començar a treballar allà tot l'any, sinó que els serveix per anar treballant els estius, però continuen estudiant, fan el grau superior, inclús alguns després van a fer un grau universitari. Nosaltres hem tingut alumnes, mira, ara mateix tenim un professor en el centre que va fer el grau mitjà, després va fer el grau superior, després van a fer el grau universitari i ara és professor nostre, del nostre institut. O sigui que al final l'alumne, els camins que escollen els alumnes poden ser diversos, no? I ens trobem moltes vegades això, que en grau mitjà fan el grau mitjà per seguir estudiant després el grau superior i treballar durant els estius. I en el cas del grau superior també ens trobem molts nanos que acaben el grau superior amb intenció d'anar a un grau universitari però alguns altres ja comencen a treballar o tenen feines de tot l'any o inclús tenim algun exalumne que ha creat la seva pròpia empresa o inclús algun alumne que s'ha anat a treballar a l'estranger perquè també tenim Erasmus i per tant tenim la possibilitat de fer pràctiques en empreses estrangeres a Holanda, a Itàlia, a Portugal, a Irlanda i a vegades aquests nanos un cop surten i veuen que això ha de sortir... del nostre país, els hi agrada, els hi enriqueix, doncs també tenim nanos que acaben treballant fora del país. Clar, tu per exemple, a un jove que vol formar-se professionalment dins el món de l'activitat física i de l'esport, si ens estàs escoltant ara, com l'animaries que realment fes el pas, que es tirés a la piscina? I tant. Al final, el món laboral és la part més llarga de la nostra vida, no? I, clar, si treballes en una feina que t'agrada, serà més fàcil que la teva vida sigui feliç, no? Tot i fent una feina que t'agrada, hi ha dies que t'aixeques i dius, buf, avui no tinc ganes de treballar. Això ens passa a tothom, no? Però si la feina que fas t'agrada, doncs t'acostarà menys, no? Arribaràs a la feina, te trobaràs... els clients o els alumnes o qui sigui i t'engrarescades una altra vegada. Són molts anys que estem en el món laboral i, per tant, treballar d'alguna cosa que ens agrada sempre és millor i fa les persones més felices. Per tant, si a algun que ens escolta li agrada el món de l'esport, de l'activitat física i el servei a les persones, perquè també no oblidem això, que són feines que són per servir a altres persones, doncs endavant, que vinguin a fer aquests cicles perquè... perquè aprendran, s'ho passaran bé, i inclús hi ha a vegades en nanos que diuen, tinc clar que vull fer el grau universitari, el de CAFE, el de Ciències de l'Aquiliació i de l'Esport, i aleshores el que a mi més cura és el de Bachillerat. però també hi ha aquesta opció de fer el batxillerat en simultanitat d'estudis en futbol o en salvament i socorrisme, o ja el batxillerat esportiu, que aquest any s'ofereix per primer cop a Girona en concret s'ofereix a l'Institut Per als Cius de Banyoles i al Narcís Xifra i per tant també és una altra opció el batxillerat esportiu és una modalitat que es fa al batxillerat més en l'ensenyament esportiu en 3 anys i nosaltres el que fem és simultanitat d'estudis, per tant ho fem batxillerat en 2 anys s'hi convalida una part de currículum d'aquest batxillerat i només obtenen el primer nivell de tècnic en futbol, no obtenen el segon nivell que seria l'equivalent agromitxa, només obtenen el primer nivell de futbol o el primer nivell de salament de socorrisme. Bé, són dues opcions també bones, però també hi ha qui diu jo vull fer el grau universitari de CAFE... però escullo el camí lent, que el camí lent és fer dos anys de grau mitjà, dos anys de grau superior, però, per contra, ja estan treballant d'allò que els agrada, per tant, estan fent uns ingressos, i quan arriben al grau universitari tenen un magatge molt bo, perquè, clar, primer, han estat quatre anys estudiant aquelles matèries i han estat treballant, i aleshores han estudiado al grau universitari, que moltes vegades no ens ho hem trobat, que professors del grau universitari ens diuen, ostres, els que venen de cicle venen amb una formació molt bona, amb una maduració, amb una experiència que els hi fa que profitin molt més el grau universitari. Em sembla que em quedo amb el consell que la vida laboral és molt llarga i que més val fer alguna cosa que et faci feliç, Quique. Molt bé. Ens quedem amb això. Quique Molina, director de l'Institut Roca Grossa de Lloret de Mar, de Coplevc, moltíssimes gràcies i una abraçada molt forta. Moltes gràcies per donar-nos veu a la ràdio. Que vagi bé. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I viu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. M'he apuntat ben amunt, m'he acostat la lluna amb el gallet. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Hey, mon ami, Billard is the place, the place to be. I en el temps de música d'avui volem presentar no només aquest tema, sinó també els seus dos artistes, Bill Art is the Place. Aquest so tan tan fang que no sé si a vegades ens pot estranyar, perquè si parlem amb Oriol Rodríguez, jo ja no sé si dir l'Enau, Salandonga Tropical, vull dir bon dia i bona hora. Bon dia, la meva mare tampoc. Em truca i em diu, nen, com estàs? Bé? Sí, vinga, va, doncs som-hi. Bon dia tinguis. Sembles un mafiós, tio. Allà amb 25 noms, saps? Vinc de Figueres, tio. Clar, puc dir el mateix d'en Musti, que seria el Roger Carreras, bon dia i bona hora. Bon dia, com anem? Il·lustre i virtuós de la bateria d'aquí, de les Comarques Iruides. Bueno, bueno, bueno. Fem el que podem, fem el que podem. Tu, us anava a dir... Em vas a aprendre molt. Jo, quan vaig escoltar la cançó, primer que em va agradar molt, i ara entrarem una miqueta en el contingut en si, però... És una excusa per fer una cosa en paral·lel potser al que ja estàveu, no diré acostumats, però una miqueta al vostre espai de confiança, que era la rumba, que era també aquest concepte, me'n recordo, del Submorenau també, però això sona molt més fang. Sí, de fet han passat 15 anys, 16, des que vam començar amb la història de la música i com sempre hem explicat la rumba no la vam triar, tampoc et diré que vam ser els escollits per la mare de Déu de la rumba, però sí que va ser alguna cosa com mutu. I aleshores també van sorgint inquietuds i tal, i a vegades ens ve de gust fer altres coses sense deixar la rumba de costat. Llavors, com que tenim projectes paral·lels, seguim amb la rumba al 300%, però també hem d'omplir aquests espais amb aquestes inquietuds, com poden ser el funk, el soul, el reggae o el que sigui. I en Roger és el míster de tots els gèneres i tots els instruments. Així, això és el que hem fet. Toques més que la bateria, pregunto. Amb banana o en general? Amb tot home, en general. Sí, aviam, alguna altra cosa a la mena, sí. Que porta l'humilitat pujada, eh? Sí, però li costa, és veritat, eh? Ho toca tot el malparit. Sí, el que em deixen, el que em deixen. T'anava a dir, per a la gent que no ho conegui, Vilert... petit oasi terrenal que tenim nosaltres. Tu ja has estat, eh? I hem estat, de fet et diré més, i hem estat els tres. És veritat? És veritat que vam estar els tres junts. Un sopar, que de fet em sembla que t'estava entrevistant jo tu, o t'havia d'entrevistar, no direm pas d'on te venia jo ni com arribava. Però sí que me'n recordo. Bueno, està guai, sempre ho recordarem. Ha sigut un... Bueno, és que tu ja has viscut i tu pràcticament. Sí, jo pràcticament també vivia. Em deixaven un matalasset allà que fotien a sota la taula al menjador i vinc de màquina. És veritat que hi havia 20 gossos allà, me'n recordo. És que al final... És a dir, Vilert per vosaltres era una miqueta com aquest espai de creació on t'agafàveu i dèieu, vinga va, què farem a l'estiu, no? I muntava allà la persona... A veure, de fet a la ràdio queda molt bé dir això, però al final Vilert va ser un punt d'unió, jo tenia en Marc, un dels meus millors amics de tota la vida que hi vivia allà, i quan va venir la pandèmia i ens va fotre l'hòstia tots plegats, jo no tenia ben bé on anar, i vaig dir, hòstia, Vilert is the place. Vull dir que va ser la salvació d'una etapa per tornar a posar les llavors i a veure què creixia d'allà. Vull dir que molt agraïts i sempre reconeixent aquesta etapa que ens ha guarnit. La cançó ve una miqueta amb això, amb aquest tancament de tapa, bilert, precisament, i haver de sortir d'allà i mirar altres històries. Sí, la cançó era una cosa que sempre havíem volgut fer i també una mica la paròdia aquesta del principi de la cançó, que al final érem uns col·legues en una casa, però una casa de lloguer, jo hi tenia la meva caravana, visquen amb amics, els gossos, tots els instruments, tots els assajos, tot es feia bilert i llavors també el propietari de la casa venia de tant en tant i deia tu, penya. Què és això? Està molt bé, vull dir, el poble està molt content amb vosaltres, però això sembla un campamento jipiolo... La festa major passarà aquí o què passa? A mi sempre em mirava amb cara de... Però tu també vius aquí? Sí, sí, però és algo passatger. Van ser 5 anys. I d'aquí una mica la història aquesta, la cançó, i que en Roger ho ha viscut també en primera persona. I llavors va ser ell una mica amb la onda, perquè vull dir, el Paio, a part de músic talentoso, comença a fer unes produs, unes produccions... Ah, també produeixes ara? Sí, sí, vull dir, el tema aquest és 100% seu, jo passo de puntetes per aquí. Para, para, expliquem com anava. Aviam com anava això. La història era que, clar, jo porto tocant amb ells des de fa ara, home, ja deu fer uns quants... Des que eres un bebè. Sí, bueno, sempre havia estat per allà ficat amb grups de l'Embordà i tot, i hi havia hagut com contacte des del principi, però... Hòstia, ara... 7-8 anys ja amb la història. Sí, quasi bé, tio. Clar, és que amb el Covid pel mig és com que costa comptar. I, clar, sempre hi havia hagut com una mica la inquietud aquesta d'aviam què fem. A més que l'Uri, que aquí no ho diu, també tenia ganes de fer sons bailoteos, també fa breakdance el tio i tot, però, clar, amb rumba no quedava prou bé, saps? Això és una figueres pretèrita. La meva esquena s'està partint el cul, ara diu l'Uri fent breakdance i està fent pols. Això és una figueres pretèrita, eh? Sí, sí, sí, ojo. Era una figueres salvatge aquella, eh? No ha canviat massa. Bueno, sí, el format de salvatge sí, eh? Ara és diferent. Clar, tot això en relació una miqueta, i ho dic perquè estem en aquell punt al mes de maig on suposo que els telèfons treuen fum amb el tema de concerts, jo crec que també amb una adaptació molt guapa que teniu vosaltres, que és el concert aquest de petit format, vull dir, íntim, també amb el bon rotllo amb el públic, suposo que ja ho teniu més o menys preparat, o esteu acabant d'últimant tots? Sí, de fet, la cosa és que, clar, d'acord amb els temes aquests que han sortit nous, també era com aviam com collons ens ho muntem ara per... com que sigui una excusa per ficar això i que la gent de cop no flipi també que també anava una miqueta d'acord amb el que havia dit l'Uri que hem hagut com de separar una mica de banana però a la vegada que vull dir segueix sent com del mateix tronc i bàsicament també ens hem inventat un altre format que estrenarem ara a Girona no sé quin dia el 7 de juny no sé si es pot dir però és el festival Girona Sona i toquem a les 10 crec que no es podia dir però igual venir-se'l I res, i com que està com això diversificat, l'Uri fa bolus ell en un format de duo, després tenim el trio, també anem en banda. En Gerard Williams, no? Sí, en Gerard Williams és un dels comandantes del sabor. El comandante del sabor. Això és el que diuen Roger, tenim molts formats i sobretot per seguir tenint la rumba com a bandera, com a protagonista, però sí que en relació a tots aquests temes ens estem inventant un format DJ set, bueno, DJ drum set, perquè serà amb bateria DJ i jo allà repartint el que pugui. I breakdance, eh? Sí, sí, sí. Hem recuperat en Marc de los Santos, en Deli, quan vam començar amb aquest format de Bananabits, doncs teníem un DJI que repartia una mica d'escratx, i hem fet aquesta barreja i estem una mica expectant-nos a veure com respira, i el dia 7 tenim el primer concert d'aquest format, tot i que és una cosa que volem projectar més de cares a l'any que ve, però volíem fer un camé, i més aquí al migdia, que com faci sol com a bugui, és espectacular allò. Sí, em sembla que és una cosa que comença a la tarda i nosaltres finalitzem al vespre. Mira, parlant de finalitzar, t'ho dic perquè els minuts a ràdio volen i necessito els últims tres minuts d'aquesta part perquè volem escoltar alguna cosa que es presentarà demà. Expliqueu-m'ho vosaltres perquè és que no m'heu dit res, o sigui, m'heu passat un àudio i m'heu dit tu és aquesta, saps? super sèrio ara van sortint temes des que ens hi van posar allò de dir fa molt de temps que no estàs sortint cosa nova i a lo millor també ens ve de gust apartar-nos una miqueta de tot el que ve a ser rumba i sense cap mena de pretensió vam començar a fer temes i just el que surt demà és el primer que vam fer de tots, diria i el pilert és el que va sortir primer i ara aquest és el segon que surt I és una miqueta diferent, però segueix una miqueta en la onda aquesta, mig funky, electrònic, mig house, no? Així... És que no sé, el tema etiquetes ens ha donat superfatal. Sí, és fatal. Però això allò de la rumba mola, no? Perquè és rumba. Sí, mil·lennium 2.0. No, ja està guai, això que deia en Roger, perquè la nova etapa aquesta la vam començar també gràcies a ell, perquè jo estava una mica estancat amb el tema temes, sempre com focalitzant una mica en banana amb el públic que tenim a davant i tot això, i em costava una mica perquè també el mercat va canviant i em costava com una mica focalitzar i dir, hòstia, per on podríem anar ara? i va ser ell que em va dir una mica, anem a fer uns exercicis així d'intentar produir sense pensar ni en públic, ni en gèneres, ni res, simplement tot el que ragi, tot el que surti de dins, i és el que està sortint, i estem molt contents, per això també aquests alter egos de noms i tot això per poder-ho etiquetar una mica, però molt contents. La cançó que us presentem avui es diu Pa cobrar-lo, i és el segon single d'aquesta nova etapa. El resum així molt gros de tota la conversa que hem tingut tard per una estona... Aviam. No, jo t'ho dic molt ràpid. Ja t'ho dic jo, el titular és una excusa per passar-ho bé, ja està. Sí, totalment. Una altra vegada. Totalment, eh? I aquest segon single en primícia a Girona 92.7 de la FM. Oh, sí, sí. Te l'has après, eh? Tu acabes de mirar que està allà. Escolta, Arnau Vila, ja que ens han deixat treure el tema aquí el dia abans que surti, El posem, no? El posem, no? Ara us escoltem, però en aquest cas cantant i produint aquestes coses modernes que sabeu fer vosaltres. En rigoroso directe. Comandantes del sabor. En Willy Willy King Kong. Oriol Roger, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Que no sigui l'última vegada que veniu aquí, sisplau. No, sisplau. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Esto está para cobrarlo Esto está para cobrarlo Esto está para cobrarlo Esto está para cobrarlo Esto está para cobrarlo Girona FM Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio És dimecres 7 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villà.