Els 4 Rius Dimarts 7/10/2025

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Dimarts 7 d'octubre de 2025. Avui volia parlar-vos de l'energia social. Aquell intangible que tant de moda s'ha posat en un món on sembla que haguem d'estar sempre rodejats de gent a totes hores i a tot arreu. Quan no és presencial, és virtual. Quan no és aquí, és allà. I si no, aquells whatsapps per contestar des del mes de juliol. Aquesta energia es gasta. Cadascú tria a on i per què. Està molt bé tenir l'agenda plena, però tampoc cal fer-nos trampes al solitari. Que arribar a casa a les 8 del vespre amb la bateria en moda estar a l'energia el millor a vegades és simplement el silenci, llençar el telèfon a qualsevol racó de casa. Que el FOMO aquelles ganes de ser a tot arreu i a totes hores no ens pugui i que la bateria mai acabi de pagar-se del tot. I a qui encara no he vist amb massantíssima vida veure com la bateria se li acaba i mira que té una agenda més complicada que probablement Barack Obama durant uns quants anys és ni més ni menys que la nostra pluja d'estrelles particular. Arnau Vila, bon dia i bon dia. Sí, bon dia. Barack Obama va estar a Montserrat, eh, com sapigueu. Ah, sí, Barack Obama, ah, sí. Va, fer la mateixa ruta que jo. Sí, sí, va anar vist de... Té que t'ha de veure tu fent-la i d'haver dit que jo la vull fer, no? Sí, sí. Com estem, Vila, de dimarts? Bé, de dimarts, avançant aquesta setmana. Una setmana que ja sembla que el fred, o la fred, depèn, ja ens acompanya. Ostres, sí, jo aquest matí he arribat ja amb el d'allò polar que tinc. Sí, sí, es nota a primera hora, eh, sí, sí. Home, sí, per cert, avui és dimarts, saps què t'he de preguntar, no? Què m'has de preguntar? Cada dimarts et pregunto el mateix. Com van anar els pessebres? Cada dimarts m'ho preguntes, no m'havia fixat mai. Cada dimarts, ho vaig dir fa dos dimarts, que cada dimarts et preguntaria sobre els teus pessebres que ens han d'arribar ja d'una punyetera vegada. Doncs no me'n recordava, però sí que és veritat que les setmanes van avançant i sembla que falta molt per l'inauguració dels pessebres, però i pel Nadal, baix, les festes nadalenques, no falta, no falta tant, tant, no és tan lluny, eh? No és tan lluny, ja, ja, ja, bueno, i tenim les mosques, eh, final de mes, que m'ho han dit avui. Certament, és veritat. També, vull dir, les de la comunicació, va, a mi no em poden ni votar ni per bé ni per mal. Bueno, també és important. Un any més sense premis, com estaré, vull dir, quin remei, hauré d'anar a les pires. Home, jo la figureta del pessebre sempre la tinc, la medalleta. No, ja, ja ho sé, vull dir, això... Bé, i una abraçada a Montserrat Joventenya, que ja arribarà també d'aquí... Sí, ja la tenim d'aquí poc, la tenim més poc, sí. Ja la tenim per aquí, no? Ha tornat de Sicília, ja. En principi, sí. Ja t'ho explicarà, això. Però ja ho comentarà. Ja t'ho explicarà, mentrestant jo t'aniré explicant altres coses, per exemple, parlarem de Rússia, amb el Marc Marginedes, d'aquí uns moments, que ens ha presentat el seu llibre i ho farà també aquí a Girona. FM, seguirem amb més temes i acabarem amb més llibres, perquè passarà per aquí la Maria Picasso, que, juntament amb el Jordi Novell, de l'Andarroc, bastant interessant, que després podrem parlar, que és dels 150 anys en veu de dona, recuperant més de 101 dones que han marcat la història de la música. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, anem per ordre... I ens hi posem. I avui obrim amb un periodista que coneix en Rússia com pocs, una veu autoritzada com poques. Marc Marginedes, corresponsal del periòdico i un dels reporters catalans amb més trajectòria internacional, publica Rússia contra el món, d'un llibre que busca, sobretot, explicar què passa i per què no dir-ho. Què podria arribar a passar? Marc, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Moltes gràcies per convidar-me. Encantat d'estar aquí a Girona. Només faltaria... És que, de fet, quan feia que no venies a Girona? No, no et pensis. Jo penso que fa un any i mig, perquè fa un any i mig vam presentar aquí el documental Retorn a Raca i amb molt bona assistència al públic i, bueno, va estar... La veritat és que va estar molt bé. A mi m'agrada moltíssim. De fet, tinc amics aquí molt importants. També sóc un amic de l'Ació en Viewroom, de TV3. O sigui que, bueno, per mi és com venir a... Venir és tan agradable, després de l'ajentada que hi ha a Barcelona, doncs és el que m'encanta. I, a més, em sembla que et vam tenir aquí aquest cap de setmana, ja vam parlar de la presentació del llibre aquí, a Girona, i em sembla que va anar molt i molt bé. Sí, la biblioteca Ernest Lluc. La veritat és que, bueno, la sala estava plena, de fet es van aclarir les entrades i van tenir pràcticament 100 persones, més o menys, i el que em va semblar és que hi havia moltíssima gent molt interessada, van haver-hi moltíssimes preguntes i, de fet, doncs, bueno, jo penso que va ser pràcticament doncs equivalent a... vam fer una presentació a Madrid, doncs podria... era similar. Potser a Barcelona hi havia una mica més de gent, però es podria comparar perfectament amb la presentació que va haver a Madrid, no? Marc, creus que aquest llibre és com un resum de tota la teva trajectòria? Aquest llibre, sobretot, és... Bueno, és una mica... comença fa... quan jo vaig començar a treballar com a periodista a Rússia, després d'ells anys molt complicats a Algèria, un país que, a més a més, sota la influència de Rússia i que, bueno, que fa els mateixos comportaments, no?, que Rússia a l'hora d'establir el seu poder, un règim molt similar, un règim controlat pels serveis secrets, el d'Algèria, el de Rússia, aleshores... Aleshores, doncs sí, el llibre comença amb l'arribada de Putin al poder, jo em vaig ser testimoni d'això, i, bueno, una mica perquè la pròpia arribada de Putin al poder, el fet que en aquell moment arribés d'aquesta forma, amb uns atemptats que són que pràcticament avui en dia ningú dubta que són de falsa bandera, és a dir, atemptats comessos per les pròpies forces de seguretat russes per obtenir un... Bueno, doncs poder justificar, poder tenir un... Realçar la figura... Un objectiu polític, un objectiu que era començar la segona regeixenia, no? Aleshores, doncs, bueno, si una persona, si hi ha un líder que és capaç de matar la seva pròpia gent per arribar al poder i assolir un objectiu polític, doncs potser si aleshores hauríem parlat una mica més d'això i haguéssim explicat quin tipus de naturalesa tenia aquest règim, doncs a lo millor no estaríem en la situació en què estem ara, que el problema és molt més complicat. És com si aquesta generació dels anys 90, el Clinton, la Madeleine Albright, el Tony Blair, van decidir mirar com a una altra banda, perquè estic segur que informació del que passava a Rússia en tenien, però i aleshores han posposat el problema a les generacions posteriors. I ara aquest problema el tenim nosaltres i és un problema molt, molt més greu i molt més difícil de solucionar i de gestionar. A Occident se li ha fet molt a Rússia. A Occident, fonamentalment, el que ha fet, fonamentalment sempre amb Rússia ha actuat moltíssima por, ha decidit que cada cop que hi havia un excés per part de Rússia, ja sigui la guerra de Txetxènia, la guerra de Txetxènia estem parlant ara moltíssim de la guerra de Gaza, amb 60.000 morts a la guerra de Txetxènia, van haver-hi entre 100 i 150.000 morts, estem parlant del 10% de la població, entre les dues guerres i el món, els governs, la població, la ciutadania, perquè la ciutadania no es va moure, a diferència del que vèiem a Gaza, doncs van morir 150.000 persones, i es va mirar com una feira intern aquella guerra. Tenim després la intervenció russa a Síria, en la qual, per exemple, el règim sirià, per mantenir-se el poder, tot i que ara ja ha caigut, per mantenir-se el poder, va forçar que la meitat de la població sigui desplaçada, o refugiada o desplaçada internament, amb uns morts també, unes xifres de morts tremendes, i 200.000 morts amb l'ús d'armes químiques per part del règim de Salasat, i tampoc es va mobilitzar molta gent. Aleshores, jo penso que hi ha una paràlisi col·lectiva de govern, de ciutadania, etc., que fa que Putin se senti molt, molt, molt... que hagi empoderat Putin fins al punt de sentir-se capaç d'atacar una cosa que semblava que era proscrit a Europa, que és atacar un altre país. Jo crec que és molt revelador també preguntar-te si creus que aquest llibre el podries haver escrit si fossis ciutadà rus i visquessis a Rússia. Bé, no, crec que evidentment no. Evidentment aquest llibre, jo vull que tingui el màxim resòp possible, estem en negociacions perquè sigui traduït, de fet, també tenim un projecte, un altre llibre, ja més a nivell europeu, també amb el mateix amb altres periodistes, com una mena de, diguem-ne, d'alerta, d'advertencia a Europa del que ens ve a sobre, que en aquests moments podem comparar l'estuació d'Europa, diguem-ne, l'últim reducte on hi ha governs que aposten per la democràcia liberal, doncs es podem comparar, doncs, amb l'Angleterra de Churchill, davant sola, davant el nazisme, no?, de Hitler. Aleshores, doncs, penso que és un moment en el qual aquest llibre, aquest llibre sobretot està fet perquè en aquest moment tan crític de la història, doncs, hi hagi una mena de resiliència, no?, resiliència envers les campanyes de manipulació, d'infiltració. Fa dos dies el senyor Lugo Boy, que és l'assassí de Litvinenko, la persona que va en Brina Litvinenko, obertament va dir en un dels programes d'Escavelleva, que és una de les principals propagandistes russes, va animar a les seves autoritats a ser encara més agressiu, a infiltrar les forces polítiques, més del que ja estan infiltrades, a comprar periodistes obertament, ho va dir així obertament a la televisió russa, a potenciar i a tirar les diferències, a polaritzar, etcètera, i, bueno, doncs, perquè tot quan hi hagi més polarització, això, diguem-ne, que afavoreix a Rússia i provoca que el país no tingui capacitat de resposta i afavoreix a Rússia en els seus objectius geopolítics, que és fonamentalment no només assolir Ucraïna, sinó potenciar les dictadures arreu del món. A més a més d'això, és a dir, la pregunta és, Rússia realment té una mentalitat imperialista com per poder, per exemple, abordar mai territori europeu. Rússia, aviam, jo penso que hi ha una diferència entre els russos i el Kremlin, no? A més a més, les enquestes, el poc que podem deduir de les enquestes, podem dir que hi ha un desig de pau molt important, és majoritari, inclús fins i tot els russos estarien disposats a un alto del foc i sense que el govern, que el Kremlin hagi assolit els seus objectius, no? El que passa és que també hi ha una percepció que la guerra és una mena de desastre natural i que el rus no pot fer res, no? Hem de tenir en compte que a Rússia, la ciutadania, no té cap percepció que pugui fer amb les seves accions, pot influir en els entreveniments, no? I és una societat traumatitzada per les repressions polítiques i que sempre que hi ha un gir cap a l'estalinisme tan clar com tenen aquests moments Rússia, doncs el que fa és protegir-se i esperar que es campi, no? Aleshores, doncs no podem esperar res, tot i que el desig de pau és, jo crec que és, òbviament, majoritari dintre de Rússia, no? El que sí que hi ha, evidentment, és que la Rússia està governada per un president, un president que té que té un... que està dirigit pel ressentiment, claríssimament. Ell va viure la caiguda del mur de Berlín a Dresden. Deia, per exemple, una de les coses que deia era que al final de la seva... als anys 90, quan Gobertschus estava al poder, els informes que ells feia des de Dresden no eren llegits des de Moscou, és a dir, la gent li importava tot el que ells feien, les activitats de la intel·ligència, ell va viure, a més a més, com els manifestants s'acostaven a la seu de l'estasi, després a la KGB, ell va amenaçar fins i tot amb la violència, si la gent hi entrava, si els manifestants que volien que la guió del règim d'Alemanya Oriental entraven dintre, i, a més a més, va demanar fins i tot ajuda a una base militar soviètica, i la base militar soviètica li va dir que no no actuarien, no farien res, mentre Moscou no digués res, i Moscou hi havia en aquells moments Gorbatshov, Gorbatshov havia dit que no està disposat a mantenir el cinturó de governs Titeia, de governs satèl·lits, si això suposava, doncs, quan es va encarregar el pacte de Varsovia, no? Exactament, sí, exactament, tota la caiguda del règim no està disposat per la força de les armes, amb sang, no? això sempre ho he dit molt clarament, aleshores per ell això és un trauma que té, bueno, una cosa i està molt clar que dirigeix el seu comportament, la gent diu no, és que Putin s'ha fet així, per què no era així, no, no, no, el senyor Putin el primer que va fer va ser, doncs això, no? Tenim, llençar uns atemptats de falsa bandera per justificar el llençament d'una nova guerra a Txetxènia, no? I aleshores no podem dir que el senyor Putin s'ha fet, o sigui, Occident l'ha fet així, no? sinó que ell és així i que evidentment quan va arribar el poder el país era massa feble i hi havia més a més democràcia i hi havia periodisme i investigació però amb la inacció d'Occident el mirar cap a d'Occident i no només els governs sinó també la ciutadania, no? És a dir, entesteixo que molta gent que en aquests moments denuncia i molt correctament per exemple les associacions d'Estats Units a l'Iraq o d'Israel a Gaza quan Rússia comença una ofensió militar aquesta gent sembla que està paralitzada, no? És que acabes de donar un fil que em sembla que és bastant invisible per a molta gent però acabes de parlar d'un líder ressentit que això no ens enganyem va ser un dels elements clau també per precipitar per exemple la Segona Guerra Mundial Exactament bueno, aviam l'història no es repeteix però sí que podríem dir reverbera i es poden establir comparacions evidentment Rússia és un país humiliat evidentment la trajectòria de Putin és molt similar a la pròpia d'Adolf Hitler els mecanismes que hi ha fet servir el populisme la demagogia per fer recuperar a Rússia l'orgull tot i que Rússia no és cap potència econòmica doncs estan allà i després també veiem és a dir claríssimament en aquests moments Rússia amb les amb lleis com la llei de la no de prohibir la afirmació de l'exèrcit o fins i tot l'educació militarista les escoles es pot perfectament equiparar amb l'Alemanya nazi i una festa que era tan bonica que era la festa del dia de la victòria que era una festa en la qual doncs Rússia que va ser el país que va patir més la la la la segona guerra mundial i i va portar el pes de la de la guerra contra contra l'Emanya nazi doncs s'ha convertit en un en un exercici de d'exaltació nacionalista molt similar al final jo em recordo les últimes vegades que jo hi era a Moscou doncs era molt similar ja amb la parafernàlia el que podia ser l'Alemanya nazi i fins i tot d'exaltació nacionalista i de com rendible i tesia a Putin no? és un acte de diguem-ne que ell vol ell exigia diguem-ne aquesta festa estava ja dissenyada perquè els els ciutadans russos doncs doncs alinear els ciutadans russos amb el règim amb el règim de Putin no amb una idea de país sinó amb Putin en particular en la figura de Putin defineixer Rússia com un estat màfia sí això és jo penso que és molt evident hi ha una fusió entre el crim organitzat i l'estat rus de fet per exemple tenim el cas d'Hongria Hongria és un país prorrus bueno no el govern Víctor Orbán és un govern prorrus però hi ha investigacions que parlen que bueno que perquè una persona que era molt crítica amb Rússia fa deu anys ara s'ha convertit en una persona que defensa Rússia i que és una mena de cavall de troia entre la Unió Europea doncs perquè hi ha una màfia que es diu Etzonssebo que es va instal·lar a Rússia als anys 90 i que va va establir lligams polítics amb l'elit política ja a Espanya de fet vam tenir un intent que va estat diguem-ne va ser neutralitzat per la Fiscalia i la Justícia Espanyola teníem la màfia Tambovs que hi ha Maritxevs que hi ha suposadament dirigida per un senyor que es diu Zengani Espetrov Gani Espetrov és una persona que és molt amiga de Putin és a dir quan eren durant l'any 90 quan Putin era tinent d'alcalde a Sant Petersburg van tenir negocis conjunts Putin per exemple era la persona que donava les llicències del joc a Sant Petersburg en aquell moment el joc era una activitat molt lucrativa aleshores van voler crear una xarxa de casinos municipals per per per per per per captar no sí per captar diners però per captar diners suposadament per ajudar la gent que en aquells moments no podia pagar-se és sensacional això no està explicat en el llibre i aleshores aquesta xarxa de casinos municipals evidentment va acabar en bancarrota tot funcionava amb caixes bé etc però en aquell cas aleshores el senyor Putin va establir amb en Gennadis Petrov un lligam de les escoltes o sigui l'Anastasia Kirilienko que és una periodista d'investigació de The Insider va sentir les escoltes d'aquest senyor del Gennadis Petrov i per exemple es pot mig deduir que el Gennadis Petrov un suposat suposat hem de dir suposat perquè encara no està jutjat suposat líder mafiós va donar el vistiplau al seu entorn va donar el vistiplau al nomenament del president del comitè d'investigació en Bastrikin que és l'equivalent al fiscal general d'Espanya imagineu-vos és una simbiosi total Bastrikin per exemple és la persona encarregada de llençar casos totalment inventats a Rússia com la difamació contra l'exercici de rules per les acusacions de la massacre de Butxa estem parlant d'una justícia que nosaltres a Espanya tenim problemes amb la justícia evidentment jutges que de vegades es poden prevaricar però ja estem parlant d'una justícia que viu una realitat totalment paral·lela A més a més quan parlem d'aquest tipus de taurells de joc la dissidència en aquest cas quin paper juga? La dissidència jo penso que ha estat molt valenta hi ha un element jo penso que el senyor Navalny és una persona que estava sabia perfectament el que li anava a passar va acceptar sacrificar sacrificar la seva vida jo crec que no serà probablement l'última mort que tindrem Rússia no perdona els dissidents i sobretot ho veiem claríssimament des de l'època de Trotsky per exemple és a dir van enviar a un català el senyor Mercader a matar Trotsky i Trotsky sabia perfectament que anava per ell jo penso que tota la gent que fa en aquests moments dissidència doncs sap perfectament que li pot passar en el llibre per exemple entrevisto no només vaig entrevistar a la vídua de l'Ibnienko m'ha explicat moltes coses vaig entrevistar també vaig entrevistar un periodista que va estar en el moment en l'hospital en el qual s'havien traslladat a Navalny després d'haver estat assassinat i m'ha explicat una situació totalment surrealista que en el propi hospital està totalment pres per agents de l'FSB que a més a més són gent que a Rússia no s'ha d'amagar o sigui la seva alimentària és molt similar i amb una caçadora de cuir i aleshores doncs era molt intimidant tot això ni fins i tot ni no li van deixar mai per exemple a la seva dona acostar-se al seu marit i aleshores doncs estem parlant i després ja he parlat també de la Natàlia Arno que és una periodista que és molt bona a l'hora d'impedir o sigui d'aplicar les sancions perquè un cop una vegada tot és una llei i s'apliquen sancions però després l'aplicació és tan important com l'aprovació de la pròpia llei i ella doncs s'encarrega d'identificar quines empreses poden estar diguem-ne evitant les sancions etc. aleshores ella mateixa va ser enverinada durant un viatge a Europa Europa Europa està subestimant Rússia Europa el que passa és que de moment fins ara és capaç d'entendre diguem-ne el el el el el el el el del del desafiament no és evidentment Rússia ho té clar és Europa o Rússia i serà molt molt més agressiu o sigui ja ha estat molt molt agressiu amb els amb les les filacions de coses que no hauríem vist mai en un món en el qual l'OTAN tingués una mica una mica de dissuació per exemple la invasió l'espai aèri d'Europa d'un país de l'altre etcètera això no són coses que n'hi ha probablement a molt més però sempre encara veiem una tendència a evitar a fer la reflexió que s'ha de fer és a dir Rússia és un país que està governat amb criteris d'equil organitzat i per gent que té que és capaç per exemple d'arribar a acords puntuals amb el terrorisme i el terrorisme això fa que el món sigui un món terrible aquest pensament és terrible a Rússia tot és possible però és que no fer aquesta reflexió és encara pitjor perquè estarem sempre parlant amb una Rússia que no existeix que sembla que s'ha estat fent durant 25 anys aleshores doncs el millor que podem fer és entendre quin tipus de règim ja hi ha és un règim que les les les propostes de pacte les mans l'oferiment d'aixecar mans per ell ho identifica ho interpreten com una símptoma de feblesse i que l'única força l'única forma que hi ha de parlar amb ells és mitjançant la dissuasió i bueno de moment estem estem en aquest procés jo penso per exemple que quan vaig arribar a Moscou aquesta segona vegada va ser l'any 2015 havia succeit una cosa molt gravíssima que era el primer canvi per la força de les fronteres de fronteres europees de fronteres europees després de la segona guerra mundial i bueno la reacció del món va ser molt molt molt molt poc molt bueno com si no passés res assumint aleshores jo penso que ara evidentment doncs hi ha hi ha una assunció d'aquest concepte d'un règim hostil i fins i tot terrorista el que passa que encara encara hi ha una certa desunió i encara hi ha a Europa hi ha molts molts molts caballs de Troia que intentaran sempre diguem-ne mimbar la la la la el consensos etcètera però bueno estem en el procés Marc aquest llibre és un equilibri entre investigació també visió personal però t'has emportat alguna sorpresa a l'hora de fer-lo? no jo penso no va ser una sorpresa va ser sobretot el que el que per mi sobretot el llibre per mi va ser va ser un acte d'alliberament no? jo com a persona que va ser segrestada vaig ser testimoni del que està passant en estat islàmic del fet que en estat islàmic hi havia molta gent que parlava rus que que que semblava que parlava rus com si fos que no semblava un llihadista aleshores per mi ha estat un alliberament no? i a mi la sorpresa sobretot el que m'ha i és una sorpresa positiva jo sabia que sabia que el llibre tindria efecte o impacte a nivell de mitjans però l'èxit de vendes no m'ho esperava en canvi a la fi Espanya Catalunya estem molt lluny del front d'Ucraïna i tenim la mal la falsa percepció que en realitat el que passi a Ucraïna no ens afecta no? el qual no és totalment no és veritat no? Rússia està posicionada molt ben posicionada al sud d'Espanya a Mali on hi ha molts terroristes i hi ha grups islàmics amb els quals doncs té aquesta relació ambivalent de complicitat no? aleshores vull dir que que penso que per mi la gran sorpresa és veure que que l'interès i després la satisfacció perquè aquest no és un llibre ideològic jo no intento no posicionar-me ideològicament en el debat polític espanyol jo i jo sobretot vull dir que ingerència russa i tentatives de comprar d'infiltrar-se n'hi ha a tot arreu a la dreta a l'esquerra al govern al ministeri al ministeri a l'independentisme i és una forma de perquè la Rússia pot tenir entès que la ideologia limita va limitar moltíssim a la Unió Soviètica i aleshores som capaços diguem-ne de jugar moltes cartes a la vegada i per mi ha estat una sorpresa això de veure que bueno que hi ha un interès del públic també i és una sorpresa molt molt agradable és a dir doncs aquest Rússia contra el Mundo del Marc Margineres moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres i escolta si mai necessites res això és casa teva bueno moltíssimes gràcies és un plaer venir a Girona i encantadíssim i vinga endavant Música L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Als Quatre Rius, amb Seït Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM, a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Gironina. Doncs avui amb un toc de denominació d'origen de casa, com no podia ser d'altra manera. Sac de jocs, Pau Regincus, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Avui joc en català. Avui joc en català, com diu la Caixa, amb peu de joc, ens ha tret aquest joc, Jurassic Zoom, que si funciona i tot, després faran la versió en castellà o l'idioma que calgui. És un joc del nostre amic Guillem Coll, que en tenim uns quants i que el coneixem, ve les activitats que fem, i és un autor que ja té a darrere seu un munt de jocs. I ens porta aquest Jurassic Zoom, ambientat amb el món juràssic, amb els dinosaures. Fa les delícies dels nanos que hi han jugat, perquè, clar, aquí no li agrada un dinosaure, i en aquest també, doncs a conèixer els noms. És allò de dir, sí, aquell que vola, com es diu? Doncs aquí en tens uns quants. Tens tres famílies, tres categories. Tens els herbívors, diguéssim, els de color verd, que són sis dinosaures diferents. Tens els que volen, que diries, ostres, jo només en coneixia un. Doncs mira, aquí tens una bona manera de conèixer fins a sis diferents, que són els de color blau, i llavors tens els carnívors, que també són els més temibles. A part del T-Rex, doncs coneixen uns quants, Velociraptors, d'acord, tots aquests d'aquí. Col·loques les sis cartes de cada família al voltant del taulell. El taulell està molt bé el joc, perquè et porta dos taulells de dues cares. Per tant, tens quatre escenaris per poder jugar. I llavors l'element més xulo d'aquest joc són aquestes cartes transparents. Reparteixes tres, sis, set cartes, set pilons de càrters. Fas quatre pilons de set de cartes, d'aquestes transparents, i les col·loques en un dels quadrants d'aquest taulell. El taulell es divideix en quatre parts i col·loques totes aquestes cartes tapant, diguéssim, el territori aquest que hi ha aquí, on es troben els dinosaures. Què vol dir això? El set-up inicial és col·locar tot això i la història del joc és que estem volant amb el nostre avió a prop d'aquesta illa de Juràssic i volem amb la nostra càmera atrapar el màxim de dinosaures que veiem. Però, per mala sort, els núvols i la vegetació ens atapen. Llavors, per torns, tindrem un dau, un parell de daus, llançarem els daus i el dau ens deixarà fer una acció o una altra. Si ens surt en el dau el dibuix de la pedra o el dibuix de la palmera, o també hi ha els dos en el mateix costat del dau, podem escollir una de les làmines de la zona de palmera, que és la de baix, o la zona de pedra, que és la de dalt, i treure una de les capes de les làmines aquestes transparents. Traient una carta d'aquesta transparent, traiem una part de la vegetació o del núvol que ens molesta. Llavors, l'objectiu és fer el màxim de fotos, que això ho aconsegueixes quan un dinosaure que està tapat es destapa i apareix a la vista, tu pots fer ah, mira, ja em veig un, clic, amb aquella emoció que quan busques alguna cosa, allò amb la càmera diu, a veure, no veig res, ara sí, ah, mira, veig aquí, pum, busques la carta, aquest és herbívor, és d'aquests d'aquí del cul verd, el tricerat, doncs perfecte, li he fet la foto, me quedo la carta i me la poso davant meu. En funció dels jugadors que siguem, a la que algú té tres cartes de la mateixa família, guanya, o si necessites quatre, una quantitat concreta de cada família. a la que algú aconsegueix la quantitat aquella, s'acaba la partida i és el guanyador del joc. La gràcia és això, anar tirant els daus i mirar, hi ha cartes d'acció, hi ha cartes que et permet canviar la teva carta per la carta d'un altre jugador, o directament robar-li la carta, sense tornar-li cap a canvi. N'hi ha d'altres que pots protegir la carta perquè no te la robin, la gires i així que ella està protegida. I ara no te podrà venir ningú amb aquesta acció del dau i no te la podrà robar. Tot això són accions que pots fer amb les cares aquestes dels dau. També hi ha el meteorit, el temit meteorit, si et surt amb una cara meteorit, aquell dau és com si no el poguessis pogut fer servir per aquella acció i si tens la mala sort que tens els dos, aquell torna a seguir un nefast i perds una de les cartes que tenies i la regales a algun altre jugador, vigilant que no sigui després la carta que necessitava per guanyar la victòria. Molt interessant, els amants dels dinosaures, doncs un joc més dins la família aquesta de dinosaures per seguir jugant amb ells, donar a conèixer noms d'altres que no són tan famosos, amb un nom tècnic d'aquests i la diversió aquesta d'anar aixecant les làmines a veure si veus aquella, jo crec que quan destapi, sí, mira, ara ja fem més, mentre estigui una mica tapat encara no li pots fer la foto, fins que no l'acabis de destapar amb la làmina que el tapava, pum, no li pots fer la foto i quedar-te la carta. Molt xulo, una proposta d'en Guillem que ens porta aquí en català i que funciona molt bé aquests dies que l'estem fent servir. Doncs mira, aquest juràsic Zoom que ens l'apuntem, Pau Regincó, Sac de Jocs, moltíssimes gràcies. Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu al 92.7 FM a les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, la Gironina. i seguim parlant de llibres dels Quatre Rius de Girona FM, però aquesta vegada no només ho farem llegint cap a dintre, sinó que ho farem amb la mirada. En aquest cas veurem o volem parlar sobre el llibre 150 anys en veu de dona d'Anderroc Llibres, obra del bo del Jordi Novell juntament amb la Maria Picassó. En aquest cas, la Maria s'ha encarregat de tota la part d'il·lustracions i ens agradaria molt poder parlar amb ella. O màgia. Maria, bon dia, bona hora. Hola, bon dia, què tal? Primer de tot, et volia preguntar com va ser rebre l'encàrrec d'il·lustrar aquest llibre dels 150 anys de música en veu de dona? Doncs va ser una notícia que em va sentar excel·lent perquè és una cosa no havia pensat específicament fer un llibre de música de dones, però sí que tenia moltes ganes de fer un llibre il·lustrat amb moltes il·lustracions i que fossin retrats i caricatures. Clar. És com si em faltés això, no? I clar, quan em va venir l'encàrrec de donar els llibres vaig dir sí, sí, a tope. Com es va teixir això? T'ho dic perquè, és a dir, no sé si primer et passen com una idea, si et passen el contingut i llavors ja tu agafes i fas les il·lustracions o si ha estat una miqueta un encreuament de camins. Clar, la cosa va ser una mica volem treballar amb tu així més en general i de seguida... Si volem fer alguna cosa, encara no sabem com. Ens agrada el que fas, que està molt bé que et diguin això. A veure com li podem donar forma. Clar, l'editorial és de música i de seguida doncs el Jordi Novell que és l'editor i el coautor del llibre va estar mirant el meu Instagram a veure si es podia agafar coses que jo ja tingués fetes del món de la música i seguia sent una cosa molt heterogènia i variada i vam dir, ens vam reunir i vam dir per què no ho acotem al món de les dones, fem una llista i a partir d'això doncs vam anar concretant tot i ha arribat això sent una dones retratades de la història de la música i que és un recorregut que abans sembla que la primera va néixer el 1875 Miss Tinguet fins La Musca que és joveníssima. Clar, és que jo he vist la il·lustració de La Musca per exemple i de cop he dit 350 i dic no clar si arribem fins avui només faltaria però si és creatiu com és? És a dir, com encares tu fer aquestes il·lustracions? Doncs a mi jo soc caricaturista m'agrada el retrat és el meu és amb el que més gaudeixo i és en aquest cas per no bloquejar-me en plan no sent una no són inèdites però sí una 70-80 o sigui al final en vam acabar aprofitant unes 20-30 que ja tenia i és agafar la llista agafar un daudels de Google que al Google li pots dir dóna'm un número de l'1 al 80 llavors quan sortia el número anava a la llista l'agafava i em posava a treballar-hi perquè si no m'hagués bloquejat preferia fer-ho per sorteig i llavors es tracta d'això de conèixer si no coneixia la persona o la cantant el que feia és buscar vídeos mirar buscar música i amb això anar agafant una mica per dir-ho el rotllo i anar fent la il·lustració o sigui no és un tema purament figuratiu no intento també com transmetre la textura del so una mica de sinestèsia rara i crec que en alguns és com molt literal si alguna és més enèrgica doncs amb vermells amb més angles i si alguna és més suau tot més difós o sigui sí, sí una miqueta com això de Laura com és la Amy Winehouse la Amy Winehouse per exemple és com una si tanquem els ulls, que és una manera que ho podem fer tots, no només els que dibuixem recordes com una imatge de la persona, i jo per exemple el que recordo d'ella és el cabell negre que l'envolta i una cara prima sí, a mi em recorda és com si li poses un filtre de Tim Burton és que et vull dir perquè també té la ratlla dels ulls i l'expressió també, els ossos els tenia molt marcats quin ha estat el més complicat? o el que recordes que dius doncs ho tinc claríssim, la Shakira ah sí? és que la Shakira nosaltres l'hem coneguda molt i molt polièdricament clar, potser és per això, no? no sé, jo dibuixo un cop al mes al país i ja la vaig haver de fer i no n'estava gaire contenta de com havia quedat en general estic contenta de com em surten però aquesta la vaig entregar així una mica dubtant i pel llibre l'he restaurat i n'estic més contenta però allò n'hi ha alguns que dic pam, l'he clavat i aquesta encara em dóna algun dubte tot i que n'estic més contenta aquest temps matí a la Shakira no sé, a mi m'agradava i vaig mirar algun vídeo que és divertit, no? es veu ella que té potència i tal tampoc que sigui la música que escolto però això em semblava una dona que això com els meus els seus moviments, les expressions i tant mateix no... hi havia alguna cosa que em faltava per connectar amb ella però bueno clar, llavors en total vull dir, per fer aquests sent un retratge si no m'equivoco vull dir, sent un... quan has trigat? més o menys vam començar a parlar a l'abril de l'any passat val Déu-n'hi-ho sí i llavors és barrejant-ho amb altres feines fins i tot doncs, no sé algun cap de setmana sobretot el que anava molt bé és agafar si podia cinc dies seguits i llavors realment posar-me amb això i potser fer-ne quatre o cinc a la vegada que va molt bé anar canviant d'il·lustració per descansar els ulls en comptes de descansar de veritat per descansar d'una en feia una altra la sorpresa més agradable que t'hagis emportat del resultat a veure deixa'm pensar hi ha una hi ha la Dusty Springfield que és que la coneixia molt de sentir-la perquè estava també a la banda sonora de Pulp Fiction que té una cançó que es diu Song of a Preacherman la porto escoltant potser 40 anys 40 no però 30 sí i descobrir la cara que tenia em va encantar i llavors els dibuixos és dels que més m'agrada dels que he fet i no sé m'agrada obrir el llibre per aquella pàgina i mirar-me-la així com la Shakira dic ai encara li canviaria alguna cosa aquesta és buà que bé mira jo aprofito la benentesa t'ho dic perquè a vegades quan vull dir tu em sembla que has anat a totes les presentacions del llibre evidentment perquè ets coautora llavors sobre a nivell de contingut i tot plat què ens explicava tu i el Jordi Novella a les presentacions doncs parlem una mica del tema de com triar aquesta 100 de qui ha estat el criteri això ho ha fet sobretot el Jordi ens ho han mirat junts però ell ha estat el que ha fet el gros vam arribar a tenir una llista de 300 imagina't i el difícil va ser llavors sí que treure-les de la llista va ser quasi bé una a una i plantejant això que hi hagués com un recorregut hi ha moments que tens seguides cantants o artistes que han nascut els anys consecutius i tens un viatge que és també en el temps i expliquem això que no només són rellevants a nivell de que ens agrada la seva música sinó que intentem que les que vam escollir tinguin una rellevància a nivell social ja sigui perquè han tingut una lluita relacionada amb l'antiracisme que a nivell no sé de lluita feminista també han tingut certa rellevància o per un missatge o perquè feien més una música que va d'alguna forma ser la pedra angular del seu propi gènere coses així és com aquells jo me'n recordo és com el top aquest de millors no sé què jo sempre dic el mateix ja és que hi són totes les que hi són però no hi són totes les que hi haurien de ser segurament doncs fantàstic això ho podríem haver posat a la contra ho vaig trobar d'un llibre també de fa molts anys de quan era de quan era petit de totes aquestes artistes clar tu les has hagut de com tu diria veure reconèixer a totes llavors entenc que n'hi havia un bon grapat que sí que les coneixies però després a nivell musical que hagis dit ostres he redescobert l'obra de doncs per exemple el Jordi el que va fer es va currar una una llista de reproducció què dius ara? sí sí sí al final del llibre es pot escanejar està en Spotify i ara l'estem preparant per Tidal que bé quines coses modernes aquestes que han sortit ara mare de Déu és un llibre és un llibre sinó interactiu exacte totalment són 500 cançons i això jo me les anava posant mentre em tocava dibuixar a cada persona i el que vaig descobrir que no tenia ni idea que sonava així és Fleetwood Mac havia sentit el nom tota la vida però mai me'ls havia escoltat i de cop i volta dic ostres això està guapíssim cada disc és diferent a més a més no sé si ho sabeu que tots són culebrons la història del grup es separaven temes d'infidelitat llavors hi ha moltes cançons que van que no sé qui que estan fent un univers se'n va obrir aquí escolta des d'aquí també diem una cosa i és a la gent compreu el llibre o sigui no sigueu tan cafres d'anar a la llibreria per escanejar el QR de darrere per després marxar sents el llibre perquè clar aquí ho hem vist tot en aquesta vida jo crec que si van escanejar el codi veuran el llibre i s'enamoraran ah és que t'anava a dir que no siguem cafres que nosaltres ens passem de d'allò era el teu primer llibre d'aquestes característiques dic sí sí perquè per exemple il·lustrat sí que n'he fet un parell he fet algun de nens vaig il·lustrar un llibre d'Ursula Caleguín un que es diu les 12 direccions del vent però clar eren 12 il·lustracions literals clar hem passat de 12 a 101 hi ha una mica de diferència dic no sé si t'ha agradat molt l'experiència i si ja estàs pendent de repetir potser descansar una mica però m'encantaria repetir amb algun altre tema sí sí m'ha encantat m'ho he passat molt bé més enllà de tot això vosaltres seguiu tenint presentacions t'ho dic perquè ja vau presentar ara la setmana del llibre en català si no m'equivoco el 24 de setembre va ser com va anar allà va ser molt divertit vam tenir l'Elisenda Roca que ens va fer la presentació i bueno em va arribar que s'havia mirat el llibre i era superfan i reba anar sol jo sempre faig una petita demostració mentre anava a dir mentre ells parlen parlem amb això si hi ha un moderador o si hi ha el Jordi parlem una mica del procés del que t'estic explicant ara i mentrestant a la pantalla projectat jo vaig fent en el cas de Barcelona vaig fer la Billie Eilish ahir vam fer la presentació a la 22 d'aquí Girona i vaig fer la Amy Winehouse ah que bo que bo que bo el de la Billie Eilish me l'hauràs de passar que el vull veure aquest vull dir aquest tinc ganes de veure'l entenc que ara bueno seguireu presentant no per aquí sí repetirem a Barcelona perquè com que vam fer la presentació de la setmana del llibre és així una mica més excepcional farem presentació a llibreria i després segur anem al Maresme a Caldes d'Estrac i on ens vulguin home Girona ja tocarà també ahir ho vam fer ah ho vau fer i és veritat ai si tens raó és veritat que era ai 6 d'octubre com va anar bé bé bé molt bé vam poder això clar hi havia amics i això vam fer l'exhibició jo no coneixia la 22 la llibreria és fantàstica i una excusa per venir a Girona sempre és bona ara feia dies que no venies a part d'això sí sí jo soc de Manresa visc a Barcelona i a Girona feia potser 3 o 4 anys que no venia doncs mira avui acabes de descobrir una nova excusa per venir que és venir-nos a veure aquí a Girona FM vull dir pots venir quan vulguis quan diguis qualsevol cosa t'ho truca'm perquè això és casa teva fantàstic va bé saber-ho Maria Picasó moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé aquests 150 anys en veu de dona que segur que fareu giro per tot Catalunya gràcies a vosaltres Música Música música L'actualitat en 180 segons Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris a Girona FM, la gironina Doncs avui amb un toc de denominació d'origen de casa com no podia ser d'altra manera, sac de jocs Pau Regincós, bon dia i bona hora Bon dia, aquí estem. Avui joc en català Avui joc en català, com diu la Caixa, en peu de joc ens ha tret aquest joc, Jurassic Zoom que si funciona i tot després faran la versió en castellà o l'idioma que calgui, val? És un joc del nostre amic Guillem Coll, que en tenim uns quants i que, bueno, el coneixem bé les activitats que fem i és un autor que ja té a darrere seu un munt de jocs i ens porta aquest Jurassic Zoom ambientat amb el món juràssic, amb els dinosaures fa les delícies dels nanos que hi han jugat perquè, clar, aquí no li agrada un dinosaure i en aquest també doncs a conèixer els noms si és allò de dir, sí, aquell que vola com es diu? Doncs aquí en tens uns quants, val? Tens tres famílies, tres categories tens els herbívors, diguéssim els de color verd, que són sis dinosaures diferents, tens els que volen que diries, ostres, jo només en coneixia un doncs mira, aquí tens una bona manera de conèixer fins a sis diferents que són els de color blau i llavors tens els carnívors que també són els més temibles a part del TRX doncs coneixen uns quants Velociraptors, val? Tots aquests d'aquí Col·loques les sis cartes de cada família al voltant del taulell al taulell està molt bé en el joc perquè et porta dos taulells de dues cares per tant tens quatre quatre escenaris per poder jugar i llavors l'element més xulo d'aquest joc són aquestes cartes transparents reparteixes tres, sis, set cartes set pilons de cartes fas quatre pilons de set de cartes d'aquestes transparents i les col·loques en un dels quadrants d'aquest taulell el taulell es divideix en quatre parts i col·loques totes aquestes cartes tapant, diguéssim el territori aquest que hi ha aquí on es troben els dinosaures Val Què vol dir això? El set-up inicial és col·locar tot això i la història del joc és que estem volant amb el nostre avió a prop d'aquesta illa de Juràssic i volem amb la nostra càmera atrepar el màxim de dinosaures que veiem però per mala sort els núvols i la vegetació ens atapen llavors per torns tindrem un dau un parell de daus llançarem els daus i el dau ens deixarà fer una acció o una altra si ens surt en el dau el dibuix de la pedra o el dibuix de la palmera o també hi ha els dos en el mateix costat del dau podem escollir una de les làmines de la zona de palmera que és la de baix o la zona de pedra que és la de dalt i treure una de les capes de les làmines aquestes transparents Traient una carta d'aquesta transparent traiem una part de la vegetació o del núvol que ens molesta llavors l'objectiu és fer el màxim de fotos que això ho aconsegueixes quan un dinosaure que està tapat es destapa i apareix a la vista tu pots fer ah mira ja em veig un clic amb aquella emoció que quan busques algo allò amb la càmera i diu a veure no veig res ara sí ah mira veig aquí pum busques la carta aquest és herbívor és d'aquests d'aquí del culvert el tricerat perfecte li he fet la foto me quedo la carta i me la poso davant meu en funció dels jugadors que siguem a la que algú té tres cartes de la mateixa família guanya o si necessites quatre una quantitat concreta de cada família a la que algú aconsegueix la quantitat aquella s'acaba la partida i és el guanyador del joc la gràcia és això anar tirant els daus i mirar hi ha cartes d'acció hi ha cartes que et permet canviar la teva carta per la carta d'un altre jugador o directament robar-li la carta sense tornar-li cap a canvi n'hi ha d'altres que pots protegir la carta perquè no te la robin la gires i així que ella està protegida ja no te podrà venir ningú amb aquesta acció del dau i no te la podrà robar tot això són accions que pots fer amb les cares aquestes dels dau també hi ha el meteorit el temit meteorit si et surt amb una cara meteorit aquell dau és com si no el poguessis pogut fer servir perds aquella acció i si tens la mala sort que tens els dos aquell torna a seguir un defast i perds una de les cartes que tenies i la regales a algun altre jugador vigilant que no sigui després la carta que necessitava per guanyar la victòria molt interessant els amants dels dinosaures doncs un joc més dins la família aquesta de dinosaures per seguir jugant amb ells donar a conèixer noms d'altres que no són tan famosos amb un nom tècnic d'aquests i la diversió aquesta d'anar aixecant les làmines a veure si veus aquella jo crec que quan destapi sí mira ara ja fem més mentre estigui una mica tapat encara no li pots fer la foto fins que no l'acabis de destapar amb la lámina que el tapava pum no li pots fer la foto i quedar-te a la carta molt xulo una proposta d'en Guillem que ens porta aquí en català i que funciona molt bé aquests dies que l'estem fent servir doncs mira aquest juràsic zoom que ens l'apuntem Pau Regincó sac de jocs moltíssimes gràcies Fins demà