Energia social i FOMO, Guillem Terribas i el seu àlbum il·lustrat, l’addicció als ansiolítics amb el Dr. Fàbrega i el cicle musical de Sant Martí Vell

Descobrer Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Said Esbai. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. El 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Onze i cinc. Benvinguts als Quatre Rius. Dijous 10 d'octubre de 2024. Avui volia parlar-vos de l'energia social. Aquell intangible que tant de moda s'ha posat en un món on sembla que hem d'estar sempre rodejats de gent a totes hores i a tot arreu. Quan no és presencial és virtual. Quan no és aquí és allà. Aquesta energia es gasta i cadascú tria on i per què. Ho dèiem avui amb el Vodan Vila, que arribar a casa a les 8 del vespre amb la bateria en moda Estalvi d'Energia, el millor a vegades és el silenci. Llançar el mòbil a qualsevol racó de la casa i sobretot que el FOMO, aquelles ganes de ser a tot arreu i a totes hores no ens puguin i que la bateria mai acabi de pagar-se del tot. I bateria humana, inspiració d'aquell mític anunci de Duracell, perquè dura, dura i dura i dura i dura. Arnau Vila, bon dia i bona hora. I no soc un conill. I no ets un conill, encara. Encara. Encara, ja veurem si algun dia sí. Què tal Vila, com estàs? Com estàs? Molt bé, bon dijous. Ja tenim cap de setmana aquí, això està bé. Sí, ja el tenim a prop, però més et diré una altra cosa i és... és curiós, eh? Perquè tot això que estem parlant últimament a les portades, sempre són temes dels que tu i jo tractem abans d'entrar? Sí, força aviat, sí eh. Vull dir, a les 8 del matí la gent es pensa que dius, va, no, bon dia, què tal, què tal, bé, bé, ja està. No, no, no, no, però fins i tot no calés. No, no, vull dir, escolta, sortem un sortec aquí, eh. Sí, i a més a més avui parlàvem del dia de la salut mental i jo faig la pregunta que hi ha molts cuidadors i molts psicòlegs que cuiden la gent, però aquesta gent les cuida. Clar, qui cuida el que cuida? Esclar. Tota la raó del món, tota la raó del món. Tu que has t'ha dit per connexió com la portes? Sí que és veritat que depenem molt del telèfon mòbil. Hi ha gent que té més aquella por de trucar o rebre trucades, perquè ara tot són missatges, perquè quan algú diu, en plan generació, potser més jove, que parla amb algú, No és que l'estigui trucant, és que és una pantalla, tot és escrit. Jo t'he d'assegurar que... Jo li he agafat por i fòbia al telèfon mòbil. Sí? Sí. I ja fa uns anys jo tenia un telèfon, l'any passat tenia un telèfon que era com una tablet de gros, gairebé el d'allò, i me'l vaig canviar per un més petitó, per com m'agobiava, per com em... bueno, em frenava, li tenia fòbia mirar el WhatsApp, per escriure WhatsApps, perquè en tinc dos, i missatges, inputs i tot. I jo sempre demano disculpes abans de res. Jo me'n recordo quan teníem el... Bueno, clar, això és una mica dinosaure, eh? Però, clar, el Nokia, la Catel, que com molt, com molt, podies enviar missatges que et costaven 20 cèntims. Ostres, sí! I, a més a més, tenies un joc que era la serpienta i poc més. Però era el millor del món, això. Sí, home, i en un pis de paper és... És a dir, que et quedés a terra i trencaves les rajoles. Aquests, el Catels, ara aniríem Si és que jo... Amo la vida y amo el amor, soy un truant, soy un señor, algo bobe mío y soñador por morir es que yo amo la vida y amo el amor. Onze i onze minuts, demaneu un desig. Un silenci. Un silenci encara no, sisplau que soni la música. Si sona, doncs avui, per exemple, comentem que han arribat a les llibreries una novetat amb nom i cognoms, i és que Guillem Tarribas, el gran Tarribas, torna a les llibreries amb un regal per a la Martina. Serà que no feia prou coses aquest home, que ara ha fet el seu primer àlbum il·lustrat. Si sona Julio Iglesias, és moment de donar la benvinguda a Guillem Tarribas. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. L'última vegada era Sinatra, ara jo crec... És més de Sinatra o de Julio? Sinatra. Sinatra, no? Sinatra, exacte. Has escoltat Sinatra? Què passa que no volíem abusar? No tinc res contra Julio, però Sinatra és la veu. Saps que l'altre dia em van dir una frase teva que se m'ha quedat? Ah. I portem un parell de dies repetint-la. Si no llegeixes, no passa res. Però si ho fas... Si ho fas, passen coses. D'on et va sortir aquesta frase? On la vas copiar? No sé si algú l'havia dit abans o no, però aquesta frase, curiosament, ahir... ahir a les 12 del migdia, no a les 11 del migdia, a la Casa de Cultura s'inaugurava el curs de l'escola d'adults d'Activiona. i em van invitar a juntament amb la Núria Martí a parlar sobre el plaer de la lectura. És veritat. I el presentador va dir a Guillem Tarríves que té la frase aquesta de si no lligeixes no passa res, però si ho fas passa molt. I vaig explicar d'on sortia aquesta frase, i la frase sortia de que un cop l'any vaig a l'escola d'adults d'aquí Girona a parlar sobre la lectura. I és clar, hi ha una cosa que a mi me fa... a vegades hi ha aquell completge que si no llegeixes sembles tonto, que sembla que no saps de què va, i la gent te mira, no has llegit aquest llibre, no coneixes aquest autor, i agafes una mica de completge que ets un inútil i coses d'aquestes, i a més a més, ha dit, i tu no llegeixes, però... I per tant, si havia d'anar a fer una xerrada sobre la lectura, havia de començar explicant que la qüestió de la cosa de llegir, que la gent sàpiga llegir, fa cosa de 100 anys, perquè fa 100 anys el 90% de gent era en alfabeta, no sabia ni escriure ni llegir. Per tant, és a partir de fa 100 anys que tenim aquest privilegi de molta gent que pot llegir, que ara n'hi ha alguna que no pot llegir. Per tant, si la humanitat ha viscut, per dir un exemple, 1.800 anys sense llegir, a l'època moderna per dir-ho d'una manera, 1.800 anys sense llegir i anar visquent vol dir que no passa res. Els que tenim la sort de poder llegir i agradar-nos llegir passa molt perquè tens aventures, coneixes llocs, coneixes la música, tu diverteixes, pateixes... Tot una sèrie de coses que la lectura és fantàstica, que a més a més hi ha una altra cosa que... El que llegeix participa molt en la història. Un llibre l'escriu un escritor, però qui l'acaba és el letó, que és el que li dona el ritme, li dona el to. Quan, per exemple, l'escritor diu que era una casa vella on hi havia molt... Molta pols, taranyines... Tu ho estàs veient i tu ho veuràs d'una manera i jo ho hauré de una altra. Per tant, cada lectura és diferent. Un llibre a una persona li pot agradar molt i a una altra no li pot agradar. I, per tant, ahir era explicat això, que quan aquell senyor em va dir, la frase aquella va dir, doncs, president, ve d'aquí, ve de les escoles d'adults, que era una manera de començar les classes i dir, a veure, vinc a explicar sobre el pler de l'Avatuna, però no passa res si algú no li dà a llegir, eh, vull dir que també... Bé, aquesta és la frase. En tinc més de frases, si vols. No, jo m'imagino... Escolta, jo no puc pactar amb tu una secció així mensual, una cosa que passi per aquí. Hi ha una, per exemple, a nivell de lectura, que diu... Qualsevol llibreria hi ha un llibre que t'està esperant. Ah, mira! Però són teves aquestes? O les has enganxat d'aquí d'allà? No ho sé, però els he anat enganxats. A mi he d'anar veient experiències, eh? Que en tens unes quantes, em sembla. Un altre que també va per aquí, en una llibreria, i trobaràs el llibre que no busques. Home, és que tu vas obrir tota una llibreria 22 en el seu moment, quan ningú creia en les llibreries, eh? No ho sé, home, ja hi havia grans llibreries... Ja n'hi havia, però va tocar a ramar, eh? Aquí a Girona hi havia una llibreria que ara està dintre la 22, que era la llibreria Geli, que era una llibreria... Les voltes també... Però tocava a ramar molt. Sí, perquè li vaig donar la volta que un llibre o un establiment no és una cosa estàtica, sinó que és viva. I el que vaig intentar és que, a part dels llibres, tingués vida. Per cert, jo venia a parlar del meu llibre. És una altra frase. És el que t'anava a dir. Venim a parlar del teu llibre. I de fet, Guillem, qui et conegui sap que ets un home que fa coses. I dic, ¿serà que no em feies prou de coses que mira? Sí, però això dels llibres és una coincidència real. Jo sempre dic que hi ha més gent que escriu que no pas que llegeixi. Per tant, això... això d'escriure va bé a través que tinc la sort de conèixer editors que... ja fa anys, el 2007, tu has d'escriure sobre la història de la 22, i sobretot això nou, tu ho has d'escriure, ho escrius i dius, ah, a més a més m'agrada i està bé. I ho he dit, he dit en un llibre que se'n diu, demà serà un altre dia. Llavors... Ah, jo t'he de llegir encara. Com? Que t'he de llegir jo encara. Bueno, doncs això no passa res si no llegeixes, no passa res. Llavors, al cap d'un temps, la diu una editora que conec, que li explico que miro pel·lícules amb la meva neta i que ens els estem... Home, hauries d'escriure un llibre sobre els pel·lícules que mires amb la teva neta. I surt un llibre que se'n diu Alegre amb la vida. Paral·lelament, llavors, mentre escrigui aquest llibre, de la meva neta dic com podria fer una història de la relació entre la neta i l'avi, les relacions d'avi, perquè jo penso que ser avi són les postres de la vida, una altra frase, ja t'adono. Encara hi he d'arribar, jo, però... Les postres de la vida. Encara he d'arribar a les postres, jo encara no he entrat ni al restaurant. Per mi has de tenir fills. Que no he entrat ni al restaurant, jo encara, no l'he triat. Bueno, la que volia dir-te... Hi vaig aconseguir un llibre que se'n deia L'avi de la Martina, que no ho publicen. Ah, vale, fantàstic. Llavors... Quan vaig fer el llibre de... Me'n vaig anar i vaig fer un altre sobre coses que m'explica la meva neta. Vaig fer un llibre que se'n deia La Martina va al cau, que és l'experiència d'una nena de 7 o 8 anys que va per primera vegada al cau a l'escoltisme i a dormir a fora i tot aquestes coses. I se'n diu La Martina va al cau. I llavors ara en surt un altre sobre l'experiència d'una manera o altra que és aquest. La Martina té un regal, que és un llibre il·lustrat, molt gros, molt maco, i això. La Martina Valcau, Ai, la Martina té un regal és... Un regal per a la Martina. Un regal per a la Martina, això. Normalment passa que quan un matrimoni té una criatura i al cap d'un temps en té una altra, la criatura primera té gelos a la segona perquè fins a aquell moment ella és el rei del mambo o la reina del mambo total, tothom està per allí i arriba una altra que li fot el lloc. llavors deixa de ser la protagonista, d'això se n'han fet llibres, se n'ha explicat, però en canvi en aquest cas és què passa amb la cosina i els avis, en aquest cas sobre l'experiència que quan la Martina se sabenta que tindrà una cosina, A veure, aquest llit és la meva habitació i ara també és la habitació de l'altre. Tu vas al cinema i també ara ja aniràs amb... O sigui, hauré de compartir. Quan jo vinc aquí amb una altra... Al final és el... És una mica això sobre aquesta idea, però hi ha més coses. Hi ha un viatge a Londres a veure Matilda, hi ha un a veure el Britis Museu, les tombes egípcies, hi ha molt de recorregut i està... És agafar una situació com has dit, quotidiana, però vista des dels ulls de l'avi, en aquest cas. I en aquest cas, des de l'avi, l'avi explica des del que ha vist que li passava a la neta. I per tant, no és l'avi que explica la història, sinó que hi ha un narrador que explica aquesta història. I què li passava a la neta? Què vols dir que li passava? Que li passava a la neta. A la nena, doncs, que arribàvem i diu, bueno, i què passarà aquí? Llavors, l'avi, doncs, li diu, termina, que no passa res, que, quan aquesta nena sigui gran, tu ja seràs molt més gran i l'acolliràs, i a més a més, en aquests moments jo ja començo a ser gran, no t'he pujat a coll, i ara ja no podrem, i per tant tu m'ajudaràs, i per tant participarem junts d'aquesta història. Bueno, això i molt més, ara tampoc us l'explicaré tot. No, home, no. Però és el que et deia, també es posa en valor el fet de compartir, no? I el que dius, que no és tant tu contra jo, sinó que fem-ho junts i plegats. Ara estava mirant el conte, també s'ha de dir que a part de la història que l'he escrita jo i tot això, el que s'ha de dir és que hi ha uns dibuixos que estan molt bé de la Laura Duran. Aquí hi ha una anècdota que se'l passa molt en el món dels llibres infantils, juvenils, i és que l'escriptor, en aquest cas jo, escrius la història, parles amb l'editorial, amb l'editora, fan les corretions que calen, es discuteix que això podria no i això els altres sí, perquè no ho allarguem per aquí. Hi ha tot un treball d'edició. I et diuen... Hi haurà... Buscarem una il·lustradora. La il·lustradora i jo, per exemple, no hi he tingut cap contacte mai amb els tres llibres que he fet infantils. I tots tres són diferents. O sigui, he tingut una noia, un noi, i ara torno a tenir una noia. Però vull dir, no hi ha un contacte. El contacte és... L'editor parla amb la... amb la il·lustradora i comenten el que hi haurà. Sí que alguna vegada he suggerit dir-me que hi podeu posar això i això, però he conegut els il·lustradors després d'haver seguit el llibre. I creus que aquesta vegada han captat exactament el que volies? Sí, està molt bé. A més a més s'ha documentat, perquè per exemple hi ha un moment en què es va a Londres a veure Matilda, i es veu la Martina amb els seus avis davant del teatre, i el teatre és el mateix. No és un teatre, és el mateix. No és un qualsevol, sinó que és aquest. Sí, llavors a més a més hi ha un moment que es va veure el Big Bang, perquè la Martina va veure el Big Bang al rellotge, i resulta que en aquells moments estaven fent obres i estava... Tot tapat. Surt una il·lustració que és tal com estava. Suposo que devia anar a buscar fotos que es veiessin... Te n'anava a dir, perquè un xàrter Londres... No, suposo que hi ha fotos que... Té gràcia. Si a la Martina li agrada, doncs ja està. I a la Martina li ha agradat? Sí, sí, li agrada, li agrada. La Martina se'ls mira abans, el revisa una mica i a vegades també posa la seva cosa. Ah, sí? I tu després ho trasllades directament? És una gran editora, també, la Martina. Diu, això potser no, això altres sí, i això per què? Sí, no, està bé, ens entenem molt bé. Escolta, i tu ets gaire de compartir, Guillem? La Martina ja sabem que sí, no? Jo comparteixo tot el que sé amb l'altra gent. Tot el meu coneixement el comparteixo amb tothom. Escolta, Guillem, ja heu presentat? No, no. Presenteu, eh? Va sortir ahir, va arribar a totes les lliuneries. Ara ve la ruta, no? Ve una ruta d'entrevistes, de sortir a la premsa i preparar presentacions. N'hi ha algunes ja de previstes a Palafrugell. Aquí a Girona serà el dia 19, que és un dissabte el dia 19. Més que una presentació serà un contacte amb la gent i signar el llibre i tot això. A la 22. A la 22, i llavors suposo que també a Barcelona farem coses i altres llocs. Jo sempre faig la mateixa pregunta als autors, i crec que és molt bona pregunta, i és, tothom quan escriu, quan teixeix una història, aprena alguna cosa. Què és el que ha après Guillem Terribas en aquest cas? A veure, tot el que faig i aprenc, no m'he plantejat què he après jo fent aquest llibre. He après, doncs, explicar. El difícil d'escriure o de crear és pensar que això interessa a algú. I això que a mi crec que m'interessa i que vull compartir-lo. li interessa alguna cosa perquè ara aquest per què, que quina tonteria està fent aquest o el que sigui. Per tant, no he après res. Que tu sàpigues del moment. No, és que no sé com dir-t'ho, què puc aprendre. Aprendré, doncs, que hi haurà gent que em dirà que està bé, altra gent que em dirà que no, però fins i tot poder explicar millor un llenguatge proper mai n'hi ha, perquè no és el mateix escriure per un adult que per un... Per un nen. No m'ho he plantejat el que pugui haver après. Jo crec que apanyaran més els que llegeixin. Al final és mostrar aquesta experiència. I què et diuen els altres escritors quan els fas aquesta pregunta? L'última va ser la Laia Aguilar. Ella va passar per aquí i em va agradar molt la seva reflexió. És que te la vull llegir textualment perquè la tinc aquí. Doncs va anar molt bé l'entrevista. És molt simpàtica, molt agradable. Molt, molt, no la coneixia. Mira, tots fem un relat, en resum és, tots fem un relat de la nostra vida i hem de poder reescriure la nostra història. Sí, però no, et diu una frase del que ella participa, però no del que ella ha après. No, no, del que ella ha après. Ella arriba a un punt en què diu, a vegades, és la interpretació que fem nosaltres de la nostra història, que arriba a un punt en què agafes, t'asseus i dius, val, mirem-ho des d'una altra perspectiva i reescrivim-ho. I on potser tota la càrrega emocional i d'altres coses que tenies en aquell moment, En aquell moment ja no les tens. I ja comences a veure les coses no més clares, sinó des d'una altra perspectiva. Això és com, per exemple, tu tens una idea, la comentes amb una altra, i segons el que ha dit aquella, has après que aquella idea que tenies no era ben bé això, sinó perquè parlant amb una altra. Però aquí és difícil que jo pugui escriure perquè no rep tots els inputs de la gent que ho llegeix. No, clar. Per exemple, tu i jo podem estar... jo puc dir-te, escolta, a mi m'agrada molt Baseló. I dius, sí, però Baseló té aquest i aquest... i dius, hòstia, he après que realment Baseló no és tan bonic, perquè tu i jo... Per exemple. Però escriure no, perquè jo no he rebut tot el que el lector ha rebut. No, però més de forma introspectiva. Som en una discussió difícil ara. No, és un nivell alt. Els quatre rius, no som els tres rius, aquí som els quatre. Però jo crec que aquesta mirada introspectiva també és molt bona. És a dir, és la de Gafai de dir, ostres, pots reescriure la teva història? És a dir, al final som el resum del que hem viscut. Queda't amb aquesta frase també. Llavors, tota aquesta part que ha passat, ja ha passat. Són fets. Però són fets segons la teva interpretació. Llavors, aquesta interpretació amb els anys varia. Per què? Perquè tens més experiència, el viatge canvia, etcètera. Què t'he d'explicar si jo tinc trentanyets? Sí, però el llibre no canviarà perquè ja està escrit. No, no canviarà. Però és una reflexió interna que et porta en tot el procés que has pogut tenir. I al final és un llibre que, tu ho saps, parla del retorn als orígens, etcètera. Això és un exemple. Qualsevol cosa, ja saps, gironafm.cat, els quatre rius i propostes literàries i ja ho podem trobar. Però avui hem us venit a parlar del teu llibre, que en aquest cas és un regal per a la Martina, com diem des d'ahir ja a les llibreries. Guillem Terribas, la teva primera aventura il·lustrada, perquè il·lustrat tu veig un rato. Els altres també són il·lustrats, però no és un àlbum gros, sinó que és un llibret normal i aquest és un àlbum. Té una presència. Te n'anava a dir i tu sí que ets un home il·lustrat. A mi m'han il·lustrat alguna vegada, m'han fet algun dibuix. No ho deia per això. Guillem, t'arribes. Moltíssimes gràcies per venir. Gràcies a vosaltres. I espero escoltar-te ben aviat. Molt bé. And if I can make it there I'm gonna make it anywhere It's up to you Si vols saber tot el que passa a Girona i en l'entorn més proper, som la teva ràdio. Girona FM, l'única emissora local de Girona. Informació, opinió, entreteniment, el futbol i el bàsquet en directe. Cultura i molt més, ho trobaràs tot a Girona FM. El 92.7 de la FM i a gironafm.cat. Som la teva veu. Som la Gironina. Som gent de Girona, som gent de bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el bàsquet Girona. Tot el que passa a Funtajau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. L'actualitat en 180 segons. Que d'hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts els butlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. La tertúlia de Girona FM Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i de part de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM, la Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tot a l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat, els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Als dijous, un cop al mes, Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. M'agradaria que t'agradessis. Bé, doncs seguim en directe als Quatre Rius a Girona FM i avui és moment de recuperar també una veu que ens va acompanyar la temporada passada i que no podia faltar aquesta. Xavier Fàbrega, bon dia i bona hora doctor. Bon dia. Com anem? Com ha anat l'estiu? Kurt? Bé, Kurt. Kurt és la paraula que sempre diem. Vas marxar de viatge a algun lloc o què aquest estiu? Sí, aquest any he fet molts viatges. Sí, ho sé. Kurtets i n'he fet molts. I això val la pena perquè és la manera de trencar amb la rutina. Costa més tornar, eh, per això? Sí, sí que costa més tornar, costa més reerrencar, i de fet no sé si va una miqueta en relació amb tot això, t'ho dic perquè hi ha una... Vostè, tu ets especialista, perquè ja me'n recordo que ara ja em fotria del galló, ets especialista en addiccions, recordem, a Esferriol, per exemple, però hi ha una addicció molt silenciosa que em sembla que no hem comentat mai. Tu i jo. I és la de tot el tema de ansiolítics, diacepants, relaxants musculars, etc. És a dir, per molt que hi hagi recepta, per molt que sigui una cosa labelitzada, igual que el tabaco, igual que l'alcohol, aquests medicaments també generen una addicció, i de fet, molta addicció. Sí, és un dels grans problemes de salut pública, que ara es comença a destapar i se'n comença a parlar. Estem en xifres absolutament excruixidores en el sentit que som el país del món que recepta més ansiolítics. Però el del món, o sigui, això és totalment brutal. Em sembla que les xifres deien que receptem un 2.700% més que Alemanya, que és un país d'una estructura semblant. País europeu, problemes més o menys similars. Això què vol dir? Que en fem un mal ús. Les benzodiazepines, que són els medicaments més utilitzats com ansiolítics per ajudar amb un moment d'ansietat, amb un moment de malestar, inclús com a relaxants musculars, deies això del diazepam. Doncs d'alguna manera tindrien unes indicacions molt precises que s'asalten a la torera per diverses raons. Primer, perquè són medicaments que enganxen i tenen tolerància, amb la qual cosa hi ha una tendència a prendre'n més perquè fan un efecte ràpid que sembla que arregla les coses, quan en realitat moltes vegades només les enmescara, les disminueix d'intensitat però no arregla l'origen. I després tenim també el problema que aquí darrere hi ha un mercat negre espectacular. Mirava avui xifres, per exemple, una substància molt habitual que és el ribotril, el clonazepam, que és un medicament que es dona moltes vegades per a l'ansietat, pels problemes de relaxació muscular, etc. És un medicament que es fa servir en molts països com una droga. El famós carcubi, sobretot dels països del Magreb, on es barreja aquest medicament amb jatxís, amb alcohol i a vegades amb pegamentos i coses d'aquestes, per col·locar-se directament, i mirava la xifra i una caixa d'aquest medicament que val, sense recepta de la Seguretat Social, 3,2 euros, es ven a 10 euros la pastilla. O sigui, més de 100 euros la caixa. Imagineu el negoci que significa aquesta història, el tràfic que se'n fa, Per exemple, per prescripció mèdica, evidentment, per un tema de cervicals, a mi m'han receptat a fer pans durant un temps i les coses com són, molt mal que enganxin. És que és normal que enganxin. No, i tenen indicacions molt precises i molt clares, i molt correctes. El problema és que moltes vegades et dispensen una caixa, després no revisa aquesta dispensació, tu segueixes anant a la farmàcia i et segueixen donant medicaments que el tens a casa. Si la iaia li han receptat el dia Cepant o el Tranquimacin i no se'l pren, el net, que és un pinta, se'l ven al mercat negre. I descobreix que pot fer 50, 100 euros de cada caixa, amb la qual cosa és una manera de de guanyar-se la vida. I llavors aquesta manca de control que té molt a veure amb la saturació dels serveis mèdics. Tenim un problema d'accés a les revisions dels metges d'excel·lera perquè el sistema està fallant, desgraciadament. Se'n va fer punyetes. Llavors això representa que hi hagi aquesta lliure circulació d'uns medicaments que haurien d'estar molt més restringits. A més, jo crec que també hi ha la reflexió de dir que aquesta dada ens posa davant del mirall. És a dir, com a societat vas tirant, perquè literalment vas tirant com a societat, però que sigui el país del món on més s'estigui receptant això de llarg, Vol dir que al final aquesta societat el que està fent és tapar alguna cosa? Sí, i penseu que si el metge de família té 60-70 visites diàries és impossible que pugui fer una atenció personalitzada, que pugui tenir en compte tots aquests factors. Moltes vegades et trobes amb algú que té un símptom agut que es necessita solucionar, perquè ho està passant molt malament, i llavors receptar una pastilla sembla la millor solució. Ara estem davant d'un projecte de salut mental, un nou intent de fer una reflexió a nivell de país sobre aquestes històries, però com sempre em temo que serà aquelles bones intencions, aquelles comissions d'estudi, aquelles reunions amb les que hem anat moltes vegades i que queden desgraciadament en paper mullat, com moltes coses que volem arreglar i no tenim mitjans per poder-ho fer. Clar, i a més a l'hora d'abordar la situació hi ha un tema que em sembla que és cabdal, alguna vegada ho hem comentat em sembla també, i és el fet de no només normalitzar-ho, sinó des del punt de vista de veure-ho com que no sigui un problema, en el sentit de com que és una recepta mèdica i està prescrit, és a dir, com que m'ho ha donat un metge, això no és el tabac, això no és alcohol, això no és d'altres substàncies il·legals, això el metge m'ho ha donat per receptar-ho, o sigui, m'ho ha receptat a mi per prendre-ho. Sí, però imaginem-se que és la mateixa història, per posar un exemple, que imagina't que tu vas al metge i el metge et receptés, perquè tens molt de fred, i estem al pic de l'hivern, un jersei. I tu seguissis portant el jersei el mes d'agost, a 46 graus. O sigui, estem parlant d'una cosa que pot tenir una indicació, un sentit, en el primer moment, però que el perd al llarg del temps, quan aquell problema ja s'ha pagat, quan les coses que et passaven ja tenen una altra caire, Però, com que hi ha això que tu dius, m'ho ha donat el metge, i si m'ho ha donat el metge és bo, doncs m'ho segueixo prenent. La prescripció entre veïns, eh? Pren-te això que a mi em va anar de conya. I tant! Que és com allò del detergent, no? Tu dius aquest que neteja més bé, doncs la pastilla aquesta a mi em va anar collonuda. I això també és un problema important, i hi ha un factor que, aprofitant una mica que tenim l'alta veu d'estar aquí a la ràdio, doncs parlar de les complicacions que significa, doncs en dos aspectes molt importants. Un és la barreja amb l'alcohol, perquè tenim l'alcohol com una substància omnipresenta a la nostra societat i per tant hi ha un problema de tolerància creuada, és a dir, de potenciació dels efectes entre l'alcohol i els tranquil·litzants, per tant això dona peu a tota una sèrie de problemes importants. Des de l'addicció en si mateixa, com a coses com problemes de memòria, com caigudes amb gent gran, totes aquestes coses són importants. I després la repercussió que té també amb els problemes de son, que és un altre problema també important. Moltes vegades es prescriuen aquests medicaments com a hipnòtics amb el problema que si te'ls prens de dia, cagada pastoret. Accidents de trànsit, accidents laborals, tota una sèrie d'efectors que tenen a veure amb què disminueixen la tensió, la concentració, et deixen mig. Ets col·locat, per dir-ho així. Llavors tenim aquesta dificultat afegida que també és un problema de salut pública, perquè tot això representa des de les morts amb accident, que són terribles, fins a tots aquests accidents, aquests problemes, la gent gran que s'ha trencat el fèmur, perquè l'avi també prenia una pastilla que li havien donat, que li anava molt bé, perquè el deixava tranquil, però que el fa caure perquè no es controla com es controlaria habitualment. A més, jo ho he definit com a addicció silenciosa també per a una altra cosa, i és, si fumes molt, és a dir, entén-me, hi ha una part molt nociva, com ho veig jo, hi ha una part molt nociva, per exemple, del tabac, de l'alcohol, fins i tot de les drogues no legals, digue-l'hi, cocaïna, etc. et mermen molt tant física com emocional com mentalment. En canvi, aquestes sembla que la processó va per dins. És a dir, el ser tan silenciós, el ser una cosa que potser no detectes, és a dir, et pot donar somolència, etcètera, però al llarg termini al final el desgast sobretot potser és mental i emocional. Més que físic. Sí, i a més perquè creen una mica aquesta certa indiferència per buscar altres solucions. Si has tapat un problema, si estaves molt nerviós i resulta que això et deixa una mica més apeivagat, doncs probablement no busques la causa d'aquest malestar. I estem en aquesta espècie d'anar allargant els problemes sense buscar solucions, Hem trobat una tapadora, hem trobat una manera que això no sigui tan intens, aparentment, però si la causa que ho provocava segueix, això no anirà millor. Evidentment anirà cronificant-se, que és una mica la paraula clau. amb aquestes addiccions silencioses, no? El fet que duren molts anys, que passen desapercebudes i que, com tu deies, no es percep d'una manera directa, immediata, doncs el fet que t'has enganxat. Perquè prendre una pastilla durant anys sembla que sigui lo normal. La gent demana ajuda. Demana ajuda quan parlen de tres coses, preguntes específicament sobre aquesta qüestió i li pots fer entendre que està fent una cosa que potser no l'ajuda. El gran problema és que la retirada dels tranquil·litzants és complexa. Estem parlant d'unes substàncies que tenen una cosa que en diem l'efecte rebot. en el que la retirada massa brusca d'aquests medicaments provoca la reparació del símptoma. Amb el qual la gent que es torna a trobar malament, que havia millorat una mica o que havia disminuït el seu patiment, resulta que quan ho té que treure, i si no es fa d'una manera molt curosa, doncs nota que torna a estar malament. Retires un hipnòtic i tornes a tenir insomni. Treus un ansiolític i tornes a tenir molta ansietat. I llavors hi ha una resistència, encara que ho haguessis pogut entendre, i s'ha de fer una feina pedagògica molt important, s'ha de gastar temps, i això és absolutament bàsic, per fer entendre que estem davant d'una història que no està millorant en realitat el problema, sinó que l'ha tapat només. I una situació que va més, no ens enganyem en aquesta societat ara mateix. Jo penso que és una societat estressada, o sigui, agafes el diari al dematí, o escoltes la ràdio, I no n'hi ha ni una notícia bona. No sé que collons feu quan les trigueu, però... El pròxim dia prometo que parlarem d'un tema alegre. Aviam. No, però ja us dic que des de l'huracà aquest fins al merder polític, fins al problema de l'habitatge, totes aquestes coses que veiem cada dia, no ajuden a que tinguem una relaxació. No sabem relaxar-nos. És més fàcil prendre una pastilla i seguir treballant que no pas buscar aquesta estona per anar al gimnàs, per sortir a passejar o per anar a caçar bolets. Aquesta reflexió que som una societat malalta, una societat estressada, hauria de permetre aquesta reflexió general que no és només tècnica, és a nivell que ens plantegem si volem viure així. Doncs jo ho lligo bé perquè em sembla que passaràs per la tertúlia d'en Grau d'aquí poquet i podràs parlar tu mateix dels temes d'actualitat a veure si li trobes el contrapunt positiu a tot això. Fotut, fotut. Doctor, digue'm. Tinc la sensació que parlar-ne ajuda. Una de les grans claus de la salut mental és fer emergir totes aquestes problemàtiques, convertir-ho en un tema del que es pot parlar sense embuts, sense pors, sense estigmes. amb la intenció de trobar una reflexió que sigui de recanvi. Deixem-nos de queixar i busquem solucions. Doctor, Xavier, moltíssimes gràcies, un dia més. Moltíssimes gràcies, Sergi. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. Bé, doncs, recuperem un dels temes que probablement va ser dels primers que vam tocar aquí als Quatre Rius. Aquesta vegada ho fem per segon any consecutiu, i és que arriba el segon cicle musical de Sant Martí Vell, una proposta musical que, de fet, ja podem tenir activa, ja tenim activa des de fa unes setmanes, i que aquest 12 d'octubre, doncs, citarà la gent a l'església a partir de les 7 de la tarda per escoltar Cristina Rodríguez. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda, bon dia i bona hora. Bon dia, gràcies. Cristina, clàssics a la música romàntica i iberoamericana a piano. Entenc que, vaja, vull dir, una barreja musical d'ahir, d'avui, d'aquí i d'allà a l'Església de Sant Bartivell. Sí, así es. Es una selección de programa de piezas para piano de compositores iberoamericanos de España. Ahí van a ver piezas de albénis, granados y también música de Argentina y Chile. A més a més, a part de música romàntica para piano europea, que específicamente de Chopin. I com combines aquesta barreja d'estils? Bueno, porque tienen bastantes similitudes, aunque parece que no. Incluso la música española de esa época es bastante romántica. Entonces combina bien con el ánimo, con el espíritu de la música Chopin. Y ya más hacia el final la música argentina y chilena, a pesar que tienen raíces un poquito más folclóricas, mezclados con música moderna, aún así tienen siempre influencia europea. Entonces finalmente queda bastante homogéneo, ¿no? Al momento de la audiencia oír las piezas se siente una conexión. Perquè al final parlar de música és parlar de no fronteres, en aquest sentit. Exacte, exacte. I allà veus com són els intercanvis que sempre han existit entre els músics, els compositors que de una o altra forma sempre estaven copiant o, més que copiant, inspirant-se en els estils d'altres persones per crear la seva música. És el que t'anava a dir, hi havia moltes similituds en aquest sentit, molta inspiració d'uns amb altres? Sí, sí, jo crec que sí, sí, sí, sí, de totes formes. Sí, sobretot entre Espanya i Latinoamèrica, eso sin duda. Clar, al final, per tots aquells anys de l'exili, de la dictadura i tot plegat, suposo que aquesta relació encara fa més. Sí, i molt abans. I molt abans, no? De los tiempos de la colonización, ya de partida se introdujeron los instrumentos europeos allá. y también mucho músico que llegó a vivir allá y que hacía clases y que empezó un poco a abrir de escuela. Entonces siempre ha habido una influencia y después han diversificado un poco los caminos musicales de cada compositor y también la gente intenta rescatar parte de la identidad de su tierra, entonces ahí empiezan estilos nuevos. És curiós, perquè tu planteges un viatge geogràfic, però també en el temps, d'aquesta manera. Sí, de tota forma, sí. En aquest sentit, com va rebre la trucada per fer aquest concert? El que passa és que jo treballo a l'escola municipal de música de Tosa de Mar i de Caldas. I les persones que administren el personal d'ahir organitzen, en especial Agnès, no me'n recordo el seu nom, però ella organitza aquest festival, que ho fan ja per quarta vegada. que és un festival, m'ha explicat, que es diu Itinera, festival Itinera de Catalunya, i llavors ells organitzen experiències musicals, cicles de concerts en micropolls de Catalunya, amb l'afan de fer més fàcil l'accés a la música a la gent que viu en llocs més petits o remots. Havies sentit mai a parlar de Sant Martí vell? Nunca. No, para nada. De hecho, ni siquiera he estado ahí. Voy a conocerlo este sábado. Sí? Aquest dissabte? Bueno, al final, això sí, t'han dit que tocaràs en una església. Sí, eso sí. He visto fotos en Google. Entenc que, per exemple, per un artista com tu, que toques el piano, és un caràcter íntim juntament amb el... Sí, a mi me gustan para tocar. Funcionan bien, sobre todo las iglesias pequeñas como esta, porque la acústica favorece en general un montón. No es como ir a tocar en una catedral que es demasiado eco, demasiado reverb. pero en general sí, porque son acogedoras, bueno, son un centro de reunión importante del pueblo o lugar, entonces la gente también se siente cómoda y vale, funciona bien. Ahora, claro, no hay un piano, un gran piano, cierto, es un piano eléctrico, pero funciona muy bien igual, por el formato, porque es como una tertulia, básicamente. I a més la sonoritat també, al final són edificis que estan fets perquè tinguin bona sonoritat. En aquest sentit, si algú s'està escoltant, si algú s'està pensant d'anar aquest 12 d'octubre a l'Església de Sant Martí Vell a escoltar-te, què és el que s'hi pot trobar? Què s'hi trobarà? Una persona molt simpàtica. No, bueno, a mí me gusta cuando tengo estos conciertos en este formato, que son, no diría yo informales, pero que son más como estilo tertulia, me gusta integrar a la gente y que la audiencia se vaya, no solamente habiendo escuchado piezas que a lo mejor conocen o que les gustan, composiciones que les gustan, sino que un poco de información de lo que están oyendo. Entonces en ese sentido sí voy a hacer algo un poquito más... No diría pedagógico, pero sí dar algunas referencias de cada obra, de cada composición y sobre todo de las composiciones que voy a tocar de los músicos sudamericanos, porque son probablemente menos conocidos o menos oídos para la gente. i és important que puguin portar-se una mica d'informació d'alguna cosa que han escoltat i potser després entren en curiositat i busquen més coses o busquen més, tant de la música com de la circumstància, dels contextos on van crear aquestes peces. Perquè la gent al final ha d'aprendre que la música és molt més que la música. Sí, perquè la música també té un element sempre lligat al ser humà, no? I les circumstàncies que aquesta persona ha viscut, o els contextos dels països, doncs és una mica d'història també. Doncs segon cicle musical a Sant Martí Vell, Cristina Rodríguez, que la tindrem amb aquests clàssics de la música romàntica, també iberoamericana. Tot això a piano, aquest pròxim 12 d'octubre a l'Església de Sant Martí Vell, com hem dit, a partir de les 7 de la tarda. Cristina Rodríguez, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius. Sí, gracias por la invitación. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. Vull mostrar-me com sóc, fet d'amor i fet de por Vull poder sempre escapar-me, no he nascut per la presó Vull poder trobar el camí per mai no tornar a començar Seré ben lluny d'aquí, sense cap dubte al meu costat Hi haurà un repte on hi hagi un tros d'amor cançons fetes d'emocions i potser no cantes. que aquí la maleta porta tres nits esperant i en una vella llibreta tres estrofes valvellant i ara vull que una vareta em porti fins a fi del món però no tinc més que l'empenta per poder canviar-ho tot. Hi haurà un repte on hi hagi un dos d'amor per recórrer el sentit plena llibertat de motor cançons. Música. Música. Música. Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop.