Els 4 Rius Divendres

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Divendres 24 d'octubre de 2025. Comença la primera meitat dels Quatre Rius. Serà que no ho hem dit vegades i serà que no ho deia l'altre dia la Montse Berderi, però a vegades tinc la sensació de repetir-me. És igual, aquesta tarda, dos quarts de set de la tarda, començarem el programa especial amb motiu del pregó de fires i festes de Sant Arcís 2025. Des del balcó, que com no podia ser d'altra manera, per posar-nos cara i veu des de la plaça del vi. Una plaça del vi on no hi cap ni una agulla, on hi serem... on us ho explicarem i on riurem una estona tot fent temps abans d'anar cap a barraques. No podíem parlar de festa, de xerinola, de barraques, de festes majors, de cultura popular, de folclore i d'imaginari col·lectiu, sense donar la benvinguda al bo de l'Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com anem? Amb ganes de fer uns fransfurs. Només uns fransfurs? Home, lleveu un formatge, no ho sé, depèn. Ja ho decidirem. Un lleveu un formatge, no? T'ho dic perquè, clar, portem tot el matí i tota la setmana recordant una cudeguda marca de patates al forn. Sí. Farsides. No ho sé, però sí que haurà avui. Quants dies avui ja en parlarem, ja en parlarem. Carai. És que t'hi penes, eh? Home, sí. És la idea, bueno, clar, sí. És que jo a la cuina d'autor no som gaire amics. Mira. O sigui, a tu t'ha passat mai, Ernaubil, ara que hi penso... Quan et porten allò un plat que sembla una safata que és grossa com aquesta taula. No, que sembla no, que és una safata. Que és una safata ben grossa, que sembla aquesta taula rodona que tenim aquí. I de cop hi vols al mig i veus una taqueta allà al mig i et diuen bon profit. Sí, doncs mira. Bon xuletón, eh? I deixem les històries. O les croquetes i aquestes coses que sempre fan festa major. Et veurem gaire per aquí a Girona aquest cap de setmana o un just i necessari? Un just i necessari. Un just i necessari. No soc massa tampoc allò fidel a barraques, eh? No et pensis. No, bueno, però una volteta per fires... Sí, amb la volteta tota de cada any sempre la fem. Per això, vull dir, una miqueta de cotó de sucre... Tu ets gaire de cotó de sucre? No. No? No, jo era molt de les pomes. Les pomes caramelitzades... Estan molt bones, eh? Sí, i el coco, també. Aquests cocos que venen a les fires, que estan amb aigua tot el dia, doncs amb això. Aquests són molt bons, també. Tu te creus que ens hem de fer els tropicals i aquestes històries amb vinagre? Hem d'agafar i posar allà un... El cotó, saps que no m'ha cridat mai l'atenció, el cotó, a mi? El cotó de sucre? No, no m'ha... I una vegada, però vaig tenir trauma, perquè vaig fer-ne tres caixalades, no em va agradar, i anava amb la cosa aquella ben grossa, saps? I no sé gaire on posar-la. Però bueno, en qualsevol cas Ah, en qualsevol cas Arnau Vila, si et sembla, és moment de parlar de cinema They blew up a chicken man in Philly last night They blew up his house too I'm on the board walker getting ready for a hell of a fight Gonna see what them racket boys can do I amb la banda sonora del bosc, com no podia ser d'altra manera, el nostre particular Bruce Springsteen de Girona. Carles Ribas, bon dia i bona hora. Bon dia, s'ha dit, què tal? I és curiós perquè ha sonat Bruce Springsteen per aquí i de cop i volta Oriol Mas, bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia i bona hora, també. Això estava fora d'aquí jo completament, que l'he vist a Clàdic. S'ha deixat alguna cosa? Ah, no, Clàdic, que estem parlant del que toca parlar avui i del que s'hauria de parlar encara molt més, que és que em sembla que per fi ha arribat aquest biopic de Bruce Springsteen. Deliver Me From Nowhere sí, sí, per tots els fans d'en Bruce un biòpic molt esperat en principi una mica també dubitatius com podia acabar la cosa però bé, sembla que les primeres crítiques, les primeres sensacions són bones per tant, a més a més té el vistiplau del boss, per tant crec que anirem bé té el vistiplau, eh? Sí, sí, sí, de fet el lector Jeremy Allen White recordem tots, sobretot per la sèrie de The Bear que té la tasca de posar-se en la pell de Bruce Springsteen en moltes entrevistes ha afirmat que en Bruce sempre estava amb ell que sempre li donava consells de potser no m'imitis tant o fes així o fes aixas i que gràcies a aquest suport d'en Bruce l'home s'ha vist més en cor de posar-se en la pell del boss Després també parlen molt d'en Jeremy Strong, que també el coneixem per Succession, bàsicament, per la sèrie, del paper que fa de John Landau, que és el mànager d'en Bruce de tota la vida, diguéssim, i que es veu que realment ho broda, però fins i tot la veu, que també destaca molt que comencen a parlar d'Òscars, aquesta pel·lícula pot estar en el llistat dels Òscars, tant per l'actor principal com per l'actor secundari, en aquest cas, Com també una miqueta per la pel·lícula, que si és veritat que la deixen, bé, bé, ja veurem, veurem, diuen, la gent que l'ha vista, no?, que la gent que l'ha vista, que fan d'embrús per entendre'ns, no?, per fer servir el terme habitual en aquests casos, bé, que diuen que està, que és molt respectuosa en aquella època, perquè és un biopic, diguéssim, diferent dels habituals, vull dir, que la gent no esperi un bohemian raps, o dir, que la gent no esperi Un one love, diguéssim, de Bob Marley, allò més típic i tòpic, sinó una pel·lícula molt introspectiva i molt diferent. Correcte, perquè per situar-nos ens posa en el moment en què Bruce Springsteen acaba de treure el The River, s'ha convertit ja... podent en el número 1 del món però sí que ja està allà la parria de sortida i òbviament la discogràfica Sony el que vol és un altre bombasso i en aquest moment determinat és quan Bruce decideix en lloc de treure un disc molt grandiloquent arrel dels problemes personals que està passant de pressió i de no saber-se encaixar encara en aquest món doncs això, que fa com un exercici d'introspecció i es tanca a casa seva per gravar el disc que ell considera que ha de gravar, que és el Nebraska. Clar, això per al discogràfic no li sembla gaire bé, però aquí és com apuntava l'Oriol, apareix la figura d'en John Landau, que recordem que és un dels primers que, entre cometes, descobreix el Bruce. Diu aquella mítica frase d'avui he vist el futur del rock and roll i els lliburs d'Esprínstein, és que li dirigeix la carrera des del Born Torrant i inclús li soluciona molts problemes que va tenir amb l'antiga discogràfica dels primers discos de tema de drets d'autor que no li volien donar i John Landau ha sigut des d'aquest moment Sony hi va saltar? no, no, abans era era CBS va acabar sent Sony era la mateixa discogràfic però un altre manager I doncs això com dèiem John Landau des d'aquell moment ja es va convertir en una mena de guia manager espiritual per a ell perquè les coses anessin bé li va permetre concentrar-se en centralment amb la música i oblidar-se de tota la part de discogràfiques, de negociació, de paperassa, organització de gires, etcètera, etcètera, i es va concentrar amb la música, i per tant és el període, diguéssim, on és més productiu també a nivell artístic, bueno, que produint sempre, ho hem vist ara envoltint el Trax 2, que ha tret discos dels anys 90, que ningú no tenia ni idea que existien, i que, doncs, demostra que també hi va estar treballant, però aquella època, no?, del 75 al 85, no?, abans del Born in the USA, i doncs, que va escriure com un desesperat per entendre'ns-a, i ara amb la pel·lícula es veu que això també es trasllada, que va fer aquest Nebras, que és el primer disc així més diferent, amb aquest disc més introspectiu i amb un procés personal, com deia en Carles, molt de problemes també de depressió en aquell moment, i que per tant acaba fent un disc que no és el que teníem previst treure, sinó que després ell agafa les cançons, les grava amb la banda, aquestes, i 50 cançons més, que acaben sortint amb el Borenda USA i algunes d'elles. Grava moltes cançons, però ell s'acaben quedant amb aquesta primera, no?, això l'aplico les veu que ho explica bé, no?, una miqueta aquesta primera cinta gravada a la seva habitació amb una gravadora... Molt rudimentari tot, molt rudimentari, sí. Però al final el que dèiem, com es sol dir, va ser un win-win per tots, perquè en Bruce fent això es va com treure certs fantasmes que tenia a sobre, i al final ho va acabar publicant després, vorent de USA, que per la discogràfica va ser... Un regal que el va situar ja com a número del món total. La pel·lícula, diuen els que l'han vista, que ho reflecteix molt bé, que hi ha una bona feina de guió. Parteix d'un llibre, no oblidem. La pel·lícula és un guió adaptat, no és un guió original. Sí, una novel·la de Warren Zens que utilitzen com a punt de partida. I que per tant, doncs, un llibre que diu que ha fet amb entrevistes, amb molta gent, un llibre molt ben documentat i que la pel·lícula Joc ho trasllada molt bé. Sí, recordem que dirigeix Scott Cooper, que és un cineasta que, bueno, no ha fet grans coses, però sí que repassant la seva filmografia he recordat que l'any 2009 va fer una pel·lícula musical, Corazón Rebelde, amb en Jeff Bridges, que li va suposar per en Jeff Bridges l'Òscar el millor actor, amb música de Thibaut Barnett, i que explicava això com la sensi caiguda d'un cantant de Country, doncs, mira, aquí tenim un referent ja de fa uns anys de... de com aquest director ha tornat a agafar un protagonista, en aquell cas era ficció, però bé, suposo que li ha servit també d'experiència per fer la pel·lícula. Tant de bo totes les pel·lícules comentar-les d'aquesta manera? Em sembla meravellós. Jo anava a preguntar una cosa, quants concerts de Bruce Springsteen hi ha ara mateix en aquesta taula? Per la meva banda una vintena, més o menys. Per la meva banda deuen ser 14 o 15, sí. Carai! Jo t'he de dir una cosa, és que el del Bruce jo no ho havia vist mai amb ningú, i t'estic parlant, per exemple, uns ACDC, un Rolling, vull dir, ja sé que és un altre rotllo i tot plegat, però és que jo no havia vist mai a ningú que sumés això, vull dir, que en una mateixa taula en sumin 14, 20... El fan d'en Bruce és molt fan d'en Bruce. És molt fan d'en Bruce. Sí, és molt fidel. Sí, sí, vull dir... I aviam, en Bruce també ho retorna molt bé, això, perquè, per exemple, Dylan, que està com una cabra, saps què, vull dir, tampoc et pots plantar un concert del Dylan, però... Bé, la gent que el seguim més, que no vol dir que no escoltis altres coses, només faltaria. Jo aquí faig un programa de sou, imagina't. Però que evidentment sí que hi ha una certa fidelitat i una certa lleialtat i se li perdona tot i... Sí, perquè a més el que dèiem és que ha sigut capaç al llarg de la seva discografia de fer aquests girs bastant inesperats, com era el Nebraska, o com als anys 90 va ser el Ghost of Tom Jowd, que llavors es foten dintre l'univers de John Steinbeck i de la gran depressió nord-americana, que també tothom es va quedar com una mica... ja no trasbalsat, perquè ja sabies que ho havia fet anteriorment, però bé, ell li irà molt jugar, sorprendre... i no quedar-se només en la faceta d'icona del rock and roll, sinó que és molt més coses que això. Carai. Us anava a dir, tu Oriol qual aniràs a veure? quan torni per aquí, ja veurem quan torna a fer gira, aviam... No, no, deia la pel·lícula, la pel·lícula. Ah, per altres concerts, dic, hòstia, no ho sé, això ja... Ostres, sí. Ja ens convocaran. La pel·lícula, quan pugui, no sé, vull intentar anar amb versió original, que això, que fan molt poques sessions amb versió original, molt poques, i això és una llàstima. Aquí d'Irona en faran amb versió original, entens? Sí, alguna. Sí, alguna, però poques. I a la setmana que ve, per tant, suposo que intentaré... Si no, haurem de... Passarà el trifó, ja està... Proveu de fer ràpid, eh? No t'esperis 20 anys per fer-lo, perquè si no malament rai. És que ara saps què m'has fet recordar? Que l'últim concert del Bruce Springsteen que tu vas anar, que jo tenia entrada... És veritat, és veritat. Que havia d'anar amb tu en cotxe... perquè em vaig posar malalt aquella setmana, bueno, aquella setmana que vaig, collons, vaig estar ingressat a l'hospital amb la via i tot i m'ho vaig estar plantejant d'anar-hi però clar, si no menjava ni sòlid Aquí hi ha la diferència, en Carles o jo a l'hospital amb la sorda jo no me n'amago jo no me n'amago jo anava per la foto i una foto no valia pas Jo crec que veure-lo un cop a la vida tocava Jo crec que s'ha de fer No cal ser tan exagerat com nosaltres Però és una experiència que s'ha de fer Sí, a mi se m'ha quedat Igual que és el que et dic T'he fet un JCDC, t'he fet un rolling Entre d'altres Tinc, hòstia, la del Bruce Aviam si fot una gira Ara, home, amb motiu de la... Aquest no li cal excusa Té 70, quant? 75? Sí, 75 anys L'Angus està amb 79 No, ja va fent, però... No t'anava a dir Ara porta ja molt temps fent gira, poder necessitar un descans o tornar a fer material nou, no ho sé. Encara no sabem com... Aviam, aviam. La part bona del brus, jo crec, és que no necessita absolutament cap excusa per muntar una gira i per omplir-la tota. Sí, sí, sí, està claríssim. De fet, tants concerts, jo un dia ho parlàvem. Ja començo a estar... M'agradaria ja una sacsejada amb les gires, també alguna cosa, alguna miqueta diferent. Sí, com per exemple? No, algun tipus de format, una sacsejada de repertori, una sacsejada de format, per què no? Portem moltes gires d'estadis, per què no tornar a fer pavellons, per què no tornar a fer... Passa que, evidentment, totes les jugues de no veure'l després, de no tenir entrada, però... però ha tret discos nous molt diferents que no els ha presentat en directe i que com deien Carles d'estils molt diferents aquest Ultim Tracks 2 té coses completament antagòniques gairebé entre una i altra i a vegades dius una gira una miqueta Una miqueta diferent, crec que vindria. El públic té un problema, jo crec, i el té molt gros, i és que quan vals a Estadis a veure'l, no parlo potser del Fidel del Brus, que hi ha anat mil vegades, però el nou, al final, què busca? Busca el mateix repertori. Les cançons de Sembrer. Exacte, jo vaig anar a un Melendi, me'n recordo, fa just un any, que jo deia... Estàvem parlant de Bruxes Prext. Bé, o sigui, ho has tret de la boca M'estàs comparant amb el bosc Ni de conya Ja callo, ja callo L'he picat aquí en calçadó Tenim tota la raó del món El bosc és el bosc Que sempre continuï sent el bosc I tant de bo que pugui tornar per aquí Perquè jo tinc ganes És que tinc ganes, de veritat, vull dir, d'anar-hi Sí, sí, i bueno, això que dèiem, que l'Oriol comentava, no sabem com anirà a la carrera als Òscars, apuntem que Jeremy Allen White pot tenir opcions com a millor actor, però clar, recordem que també tenim el mateix amet fent de Bob Dylan, o sigui que es pot confrontar aquí Bob Dylan, Bruce Springsteen per millor actor. Qui ho fa millor, qui ho fa millor. Seria una bona... Jo crec que si és per votació popular yanqui, jo crec que tothom ho té molt clar, eh? Jo crec que sí, en Dylan, és que Bob Dylan és molt seu, i el Bruce jo crec que és més l'heroi del poble, entenc què et vull dir, i en Dylan jo crec que sempre ha sigut més excèntric en aquest sentit, vull dir, un dia, jo recordo, alguna vegada m'ho explicaven, que havia sortit a un concert, em sembla, 40 minuts, perquè va dir que no li agradava i va marxar, i després te'n sortia en un altre i va agafar i et feia un bis de 3 hores. Vull dir, això... No diu ni bon dia, res. Sí, sí, surt, canta i se'n va. Clar, això en Bruce... No, és tot el contrari. En estils diferents. En estils diferents, correcte. Ara, deixem-ho aquí. És l'artista del poble. L'artista del poble. Vaja, doncs... Hi ha més pel·lícules, no? Sí, no? El que vulguis, sí, sí. Julio Mas, moltíssimes gràcies. Jo ja desaparec. Molt bé, molt bé. Sí, sí, res, un parell de punts ràpids, perquè no totes vosaltres, es prins tinc, òbviament, a més a més, dos apunts molt, molt, molt potents, també. Estem parlant de Los Domingos, la pel·lícula d'Alauda Ruiz de Azúa, flamant guanyador de la concha d'Ora San Sebastián, i una pel·lícula, també, de la qual se'n parlarà bastant, recordem que és aquesta història d'una noia de 7 anys, que de cop i volta... sorprèn a propis estranys, doncs, decidint que es vol fer monja i que es vol tancar en un convent de clausura. Per tant, i a partir d'aquí, clar, les reaccions familiars, des de les postures poder més beligerants a les més intentant entendre per què aquesta noia ha fet aquest pas. Pel·lícula interessant, com dèiem, d'aquesta directora, de Cinco Lobitos, ara té una sèrie de Movistar que es diu Esquerer, que és molt interessant al voltant de la violència genera, molt punyent, I, doncs, pel·lícula tenint en compte, aquesta de los domingos, per si la voleu veure, el trufó la fem, per exemple, per tant, podeu venir al trufó a veure-la. I una que, si la voleu veure, sí, no l'heu de veure allà, perquè durarà molt poquet, és el nou Frankenstein de Guillermo del Toro, perquè recordem que és un producte d'aquests de Netflix que... T'adonen dues o tres setmanes als cinemes i després ja va directe a la plataforma Netflix. Aquesta visió tan particular que ha volgut fer Guillermo del Toro de la figura de Frankenstein. És curiós que últimament va començar amb Pinocho i ara Frankenstein, com aquesta mena de relats ancestrals una mica, donar-los una mica la volta... I aquí, doncs, una mica el que fa, el que juga, és una pel·lícula en la qual confronta el punt de vista del creador amb la figura creada. I tenim a Oscar Isaac com a doctor Frankenstein i com a monstre Jacob Elordi, que, òbviament, amb tot el... la parafernalia que porta és difícilment reconeixible, però bé, bé, per aquests amants de Guillermo del Toro, del fantàstic, per dir-ho d'alguna manera, doncs un gran producte per veure en cinemes i que, com dèiem, aneu ràpids perquè realment saltarà molt aviat de les sales. aquesta i encara tindrem cicle Trifó sí, continuava el cicle Trifó aquest 18 uns ens toca Domicilio Conjugal que no deixa de ser una d'aquelles sèries de pel·lícules que va fer Trifó amb l'actor Jean-Pierre Leó i al voltant del personatge d'Antoine Donel l'Anton Donel, que és el nen dels 400 cops, que s'escapa del reformatori, i a partir d'aquí, Trifó, de tant en tant, li va fer gràcia d'anar a fer un seguiment d'aquest personatge al llarg de la seva vida, a veure com li anava la vida. Òbviament, sempre agafava el mateix actor... i per tant veies també l'evolució física del personatge clar, òbviament i aquí a la Unicida Conllugal ens trobem amb el personatge que decideix viure en parella i casar-se i a partir d'aquí és una mica t'explicar les dificultats de la relació de parella a través d'aquesta pel·lícula per tant un trifó també interessant per qui vulgui I ara cap a Valladolid? Sí. Quan hi marxeu? Dimarts, sí. Dimarts, ja? Sí, sí. Teniu lloc? Puc venir? No, l'Ave ves a dalt. Hòstia, no, si ja entrem amb Aves i hòsties, no em deixaran passar pel control. Ganes de veure totes aquestes noves pel·lis que es proposaran. Quantes pel·lícules creus que veuràs tu als dies de Valladolid? No ho sé, en Jep segur que més que jo. Sí? Sí, sí. Ell més que jo, jo no tinc tanta... Tant d'aguantar. Tanta tirada. Tant d'aguantar. però en veurem, en veurem, sí, sí, ja us ho explicarem, òbviament. Per tant, divendres que ve no, eh? No, divendres que ve no, però al proper ja us ho explicarem l'acollita que hi ha hagut al festival, que recordem a la secció oficial, i això és important dir-ho, comptarà amb la nova pel·lícula de Pere Vilà, el cine de Gironí. Sí, correcte. quan el riu esdevé el mar una pel·lícula que ja va aconseguir a Carlo Vivari el premi a millor actor per Alex Brendemul i que Valladolid doncs això és digne de celebrar i d'anunciar que un cineasta gironista de la secció oficial del festival i que doncs això que desitgem que molta molta sort hi ha molta competència aquest any perquè se leven els 70 anys de la Seminci i han volgut fer com un super festival Però bé, aquí estem i que donar-li tot el suport del món per a veure si cal algun premi i t'han de volar el gros, l'Espigador. Doncs endavant amb tot, felices festes i fires, si és que pots, de Sant Narcís en algun moment i si no, que visca tu, que visca el cinema i que visca el Bosch. Exacte, visca en Brusch. Aquest dissabte 25 d'octubre vine a gaudir de les fires de Sant Narcís de Girona i passa a visitar-nos. T'esperem. Generalitat de Catalunya. Més informació a gent.cat barra gironès. El govern de tothom. Ets una empresa jove i necessites finançament pel teu projecte innovador? A Girona, innovat té suport. Sol·licita el teu préstec en unes condicions avantatjoses. Consulta les bases de la convocatòria a girona.cat barra innovació. Ajuntament de Girona, Institut Català de Finances. Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. D'on ressona la campana, el sac de jocs del Pau Regincós. Bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Avui ja et dic, eh, campaneta, t'ho dic perquè tenim un ding. Ding, ding, ding i descarta, d'acord? El joc es diu Ding, d'en Casper Lab, un joc que ens porta SD Games, una versió, o sigui, un joc de cartes senzill, caixa petita... I és un joc que tothom que hi juga diu, ostres, aquest és com l'Uno, no? Perquè sí, és com l'Uno, el joc ja fa la conya que és com l'Uno, però només a nivell de mecàniques de típic joc de cartes que t'has de descartar cartes, aprofitant que has de jugar el mateix número o el mateix color de la carta anterior. A partir d'aquí, la semblança amb l'Uno és aquesta. Qui hagi jugat molt a l'Uno, aquest joc li pot interessar, perquè és semblant, et dona aquella sensació de dir, ostres, sí, és com l'Uno, però té un afegit, que és el que us explicaré, val? El joc es diu Dink perquè té aquest afegit que mentre jugues algú pot cantar Dink, colar-se en el torn d'un altre jugador i gastar una de les cartes que tens a la mà. Llavors, comencem. Tens diferents cartes. Hi ha 81 cartes en el joc, 9 de cada color i 9 quantitat, no per 9, 81. A partir d'aquí barreges bé les cartes i en reparteixes 8 a cada participant. És un joc que poden jugar de 2 a 7 persones a partir de 8 anys. Per tant, si juntem 7 persones al botó de la taula és un èxit perquè tens molta gent jugant al mateix joc. És un joc molt fàcil, els torns s'acaben molt ràpidament i és això que diguem, hi ha molta interacció de colar-te i encara que no sigui el teu torn buscar intentar jugar les cartes. L'objectiu del joc, quedar-te sense cartes. Comencem tots amb 8 cartes, girem la primera carta i a qui li toca, en sentit horari, ha de jugar, en aquest cas tinc un número 5 de color marró, doncs ha de jugar una carta marró o un número 5. Si tinc la mala sort que no en tinc cap, passo el torn agafant una carta de la pila i ja està, i li toca el següent. Però el següent té una marró, posa-la marró. i sense fer cas al que diu el mig. Fins ara estem jugant l'un normal, números i colors. Però si t'hi fixes les cartes en el centre, hi tenen un text, en aquest bocat, en aquest símbol, i has d'anar llegint totes les que tens tu per intentar fer el que et diu la carta. Exemples, per exemple, si algú s'estira, si algú agafa... s'estira perquè va anar a dormir tard i té son i s'estira, i tu veus que algú s'estira, tu fas ding, ding, ding, i et coles i dius, eh, t'has estirat, pum, he jugat aquesta carta, encara que no sigui el teu torn, he gastat la carta perquè algú s'ha estirat, o estem allò sopant i tal, algú veu alguna cosa, doncs, eh, has fet un glob amb el teu cot, pum, ding, ding, ding, ding, i jugues la carta dient que algú ha fet això. O algú s'ha aixecat per anar al lavabo un moment, eh, has anat al lavabo, doncs jugo la carta d'anar al lavabo. Hi ha cartes que dius, si algú ha jugat una carta negra, ha jugat una carta negra. Algú ha comentat, veus, el joc 1. 1, bum, doncs ja està, ja ha sortit el joc. O algú juga una carta amb dos números més que la carta anterior. Si hi ha un 2 i algú juga un 4, dius, eh, ha jugat un 4 que és dos més de l'anterior. Tot això enmig dels torns. Què passa? Que la gent... Calla molts cops perquè no vol dir res, perquè hi ha qui diu alguna cosa, qui parla del temps, qui fa una pregunta, qui diu què, o qui diu quina hora és, saps? Coses aquestes que si no parles intentaràs no ser tu que desencadeni que algú jugui a la carta gratis. És que ara m'he imaginat com seria la taula amb els meus amics amb els que a vegades jugo al poker i aquestes coses o alcatant. I jo m'imagino allò, la taula final de l'European Poker Tour, o sigui, tothom allà com pedres, quiet, tothom sense dir res, sense moure't pràcticament i tirant les cartes en silenci absolut. Clar, de fet només jugaries al joc bàsic, que és número i color, i si no el tens, passar. Però la gràcia del joc és això, algú es grata. Doncs mira, algú s'ha rascat aquí una mica, t'ha rascat. Algú mira el telèfon, segur que si tens el telèfon allà algú... Però amb el competitiu que som, t'asseguro jo que això costaria. I llavors la gràcia és, primer, aprendre't ben bé què pots fer, i clar, dius, ostres, com aconsegueixo que faci això? Doncs provocant-li, fent-li preguntes, i clar, quan veus que algú et fa alguna pregunta perquè tu vols que respongui, ja saps allò que dius, com allò de si no, si black ni negre, ja no vols parlar perquè dius, merda, la cagaré... És bona, eh? Perquè el plantejament és el d'un joc que ja funciona amb èxit i a partir d'aquí li està afegint el factor extern d'aquest d'interrelació, d'anem a parlar i d'anem a fer coses. O de crear, no? Que l'altre faci una acció que tu busques. Li provoques, dius, eh, eh, i li dones alguna cosa. Què m'estàs fent? Què vols que faci? Mira el que t'acabo de passar pel mòbil. i ja està, l'ha agafat i vinga tu. I tu què tens aquí, no? Què tinc? Ah, algú fa així. O vols dir que no? No. I tu veus? Ah, és bona. Està molt xulo, 8 cartes en un moment, algú acaba, vinga, següent ronda, tornem a repartir 8 cartes i fas partides una darrere l'altra d'aquelles que no acaben. Home, i tant. Doncs mira, dinc. Dinc, dinc. Pau regincós, moltíssimes gràcies, un dia més. Fins la pròxima. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. Entra el Jardí de l'Ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. I quan vulguis, en podcast a GironaFM.cat. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. El més clàssic i el més actual del sou cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí sobre un cobrellit, perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs. Si tens gana o vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer 8.000, fer quelcom difícilment igualable. no passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somier potser no era el seu tipus millor que no fer res. I amb una paret o fons impresa en blanc i negre hi havia un pòster d'en Babart potser ell podria dir-me per què em ballava el cas. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir, ria, però si ara hi vaig, ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar a fumar. I en un pleno seqüència una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val. L'any demà vam esmorzar. Ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Si t'agrada la bona música dels anys 60 70, 80 Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. Aquest dissabte 25 d'octubre, vine a gaudir de les fires de Sant Narcís de Girona i passa a visitar-nos. T'esperem. Generalitat de Catalunya. Més informació a gent.cat barra gironès. El govern de tothom. Ets una empresa jove i necessites finançament pel teu projecte innovador? A Girona, innovat té suport. Sol·licita el teu préstec en unes condicions avantatjoses. Consulta les bases de la convocatòria a girona.cat barra innovació. Ajuntament de Girona, Institut Català de Finances. Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavinia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Yeah, yeah, yeah, yeah, mmm, baby, no me llames que ya estoy ocupada, olvidando tus males, ya decidí que esta noche se sale, con tu amigo tu amado. Doncs de Motomamis va la cosa. Toca Amor en Sintonia per tancar aquest divendres 24 d'octubre. La primera part, que a la tarda ja ho hem dit mil vegades que estarem des dels balcons de la plaça d'Albí. Amor en Sintonia. Clàudia Ramírez, bon dia i bona hora i ben tornada. Bon dia, com esteu? Bé, dona bé, tu què tal? Molta feina, eh, també? Molta feina, molta feina. I a partir d'ara Moren Sintonia us portarà casos reals a través de les meves consultes i de persones que m'envien per Instagram preguntes perquè, bueno, es porti aquí a la ràdio i en parlem. Que bé. No, t'ho dic perquè ja n'estic cansat de parlar de mi, llavors així... No, tu sempre és un exemple més, tu i jo, no? De les nostres històries, també. El que passa és que el teu està ple de llum i el meu ple de foscor, però bueno... No, home, no, la foscor, la llum, segur. Sempre hi és, no? En qualsevol cas. Avui hi ha un cas pràctic i, vaja, jo crec que el tema també és bastant revelador i em sembla que estarà molt bé també que l'aclarim una miqueta. Llegeixo textualment. Què fer quan la teva parella invalida les teves emocions? Sí, us porto un cas. Entro en matèria d'una dona que em fa la següent consulta. Clàudia, l'altre dia vaig tenir una discussió amb la meva parella a causa d'unes trucades que vaig veure a una altra noia que no tenia per què fer. Al veure que en un principi em negava aquesta situació, vaig començar a sentir que m'entrava un atac d'ansietat. La resposta de la meva parella va ser de rebuig al veure que jo estava alterada. I en compte de donar-me suport, va demostrar-me rebuig i amb frases com això que estàs fent és un teatre, és una exageració, què te passa perquè et poses així, em va fer sentir molt pitjor. Jo necessitava en aquest moment només una abraçada. En una situació així, què hauria de fer ell per poder sostenir-la emocionalment i no anunyar-se tant? També què podria fer jo per gestionar millor aquest moment d'ansietat i estar millor dins de la relació? Carai! Quantes vegades hem escoltat precisament aquestes frases que anulen i invaliden les emocions de l'altre? Això passa, és veritat, perquè conec el cas d'aquesta dona, era la primera vegada que ella sentia ansiedat dins de la relació en una discussió i, per tant, era una novedat per a ell. Què passa quan no podem gestionar una situació? Quan tu veus a la teva parella en una situació nova a qui tu no has viscut mai, clar, això també pot comportar uns rebuts perquè tu no controles la situació. I això fa que te distanciis i en comptes de tenir una empatia emocional, simplement les frases típiques són què estàs fent, això és un xou, què te passa, no? I evidentment l'altra persona se sent que estan invalidant les seves emocions. Hem de tenir en compte primer que la persona que pateix ansiedat necessita seguretat, sobretot en aquest context, i molta paciència. Perquè controlant l'ansietat, i depèn de quin grau en aquest moment s'està donant, és molt complex. D'aquí que moltes vegades una persona pot reaccionar amb impulsivitat i pot rebre l'altre també. Llavors, l'altre ha de mantenir la calma i donar un espai perquè aquesta persona es pugui expressar. És el més important. De fet, en aquest moment, aquesta persona no necessita solucions immediates. No necessita judicis, només sentir que no està sola o sol, perquè també li pot passar als homes, vull dir, a la parella en si, no? És que el que veig que és més perillós d'això és que tu no fas l'anàlisi al moment perquè és impossible i és com que veus a posteriori i realment aquesta invalidació no deixa de ser una forma de control. Exacte, exacte. I de por i desconeixement també, que si tu mai has viscut una situació en alguna persona propera que ha tingut ansiedat, és que no saps com posar-te a quin lloc, què dir-li, no? I si a sobre la teva parella no és empàtica normalment a nivell emocional, com és aquest cas, perquè ja m'ha explicat altres situacions, doncs més difícil per ell. Què li aconsello a ell? Sobretot, parla amb la teva parella, parla amb ella i pregunta-li què necessita en aquests moments, perquè potser li pot tornar a passar... i és necessari que estiguis en presència. I en presència vol dir només que estiguis aquí. No és tant què li has de dir, o si no te surt fer-li una abraçada, doncs simplement no te'n vagis, perquè això és un rebuig a aquestes emocions que ella està patint en aquest moment. La presència és molt important en una situació així. I després, sempre preguntar... Ella ja, evidentment, en aquesta situació vol que rebre cariño, però jo sempre preguntaria, oi, necessites que et faci una abraçada o no sé com tractar-te en aquest moment, m'estic posant jo també nerviós, per exemple, no sé com tractar-te, què vols que faci? és molt diferent allò d'un art por fet que això que tu estàs fent és un teatre o és un xou. I a ella jo li aconsello també que sobretot comenci a autorregular també aquestes senyals prèvies al moment d'ansietat que ja coneix, perquè això no és culpa de l'altre. O sigui, sí que és verdad que aquí hi ha una causa, que ella li ha trobat aquestes trucades que ell no havia de fer, que això és un altre tema que han de treballar la parella, sobretot aquí la confiança crec que està una mica fluixeta, i han de treballar també el tema de la comunicació, però sobretot d'ella, no? Què em passa? Per què tinc aquesta ansiedat? És un cúmul de... Jo sempre dic... no és la situació en si què ha passat exacte sempre hi ha alguna cosa més i tu te centres només en això però resulta que és el cúmul de moltes situacions en la relació i en tot cas haurien de veure el sistema que treballa a nivell sistèmic de què altres coses o què altres àmbits t'estan afectant perquè tu reaccions d'aquesta manera, i per altra part, sempre comunicar, tenir en compte que per la teva parella ha sigut una situació nova, a partir d'ara, sobretot expressar el que realment necessites, i també tenir una mica d'empatia en l'altre, que si no és tan carinyós, Doncs, no tampoc forçar l'altra persona a fer coses que no, però sí, evidentment, n'hi ha uns no negociables que són importants tenir en compte en una relació i sobretot més quan l'afectat realment li va de, doncs mira, precisament tenir aquests atacs. És que jo sempre el que he vist d'aquest tipus de situacions és que realment no són mai la causa per la qual una parella ho deixa, però sí que són el detonant d'un incendi. Exacte. És a dir, tu en aquesta situació, en funció de com l'afrontes, de què fas i de com et comportes, això es pot convertir en un incendi o pot quedar realment en una cosa de dir, ei, ok... respirem, calma escolta, què necessitem ara? si tu necessites una abraçada, jo no la necessito bueno, escolta, què et sembla si fem una cosa? ens trobem d'aquí una hora a la teva habitació i al sofà d'aquí una hora i aviam que desescali tot això t'ho dic perquè també jo el que veig és això que a vegades aquest tipus de situacions és que no són mai el motiu de ruptura però són el que genera un incendi que és on després surt el que diríem tradicionalment tota la merda Exacte, i sobretot aquest context s'ha de tenir en compte quin grau d'ansiedat ha tingut la persona com per realment parlar en aquest moment posteriori o esperar a crear un context més relaxat, amb més empatia, amb més rebaixada l'atenció per expressar el que sents d'una forma més acertada i no tant des de la emocionalitat que t'ha comportat aquest estat. Saps quin és el gran hàndicap que veig de tot això? És que ahir estàvem una amiga teva i una amiga meva també, que estàvem tornant en cotxe al vespre, i vam comentar que hi ha dues fases, que és molt interessant, perquè hi ha la fase del saber i la fase de l'entendre. Són dues fases completament diferents, t'ho dic perquè quan algú, jo crec, vaja, perquè vam parlar ahir, quan algú invalida les teves emocions, Hi ha una primera fase on te ho saps, però només ho saps, o sigui, res més. Sí, sé que està passant això, però després hi ha una altra part que és on te ho entens i on te sap realment, i malauradament l'entendre demana temps. Exacte, l'has dit. O sigui, per això crec que, i perquè coneix el cas, és un cúmul de situacions d'intens de tornar a refer la relació en què hi ha una expectativa màxima que tot funcioni bé. Com ha passat aquest fet i ha sigut una mica dolent, no?, perquè li ha amagat això... hi ha una desesperació, hi ha una frustració que tot això ha comportat que hagi explotat d'aquesta manera. Si haguéssim de fer un resum ara mateix de com solucionaríem aquest tipus de situacions, quin seria, Clàudia Ramírez? Mira, jo crec que aquí continua sent molt important el tema de la comunicació i que darrere de tota reacció hi ha una emoció que busca ser compresa. I tenir, sobretot, més empatia emocional. Sobretot això? Sobretot. Per cert, i aprofito la verentesa, vindràs a barracres tu algun dia d'aquests o què? Que ja comencen fires aquí a Sant Narcís, eh? Sempre vinc. Ah, val. Jo demà estic aquí, a Girona. Ah, sí? Sí, sí, sí. Ah, molt bé. La tarda a vespre ja tinc reserva en el vi de Girona. Ah, mira, molt bé. Sí, sí. Carai. Sí, i tant. O sigui que demà si passegem per la copa, per l'esplanada d'allà davant, potser et trobem. Home, jo te buscaré, si estic per allà. No, jo no vindré. Ah, no vindràs, treballaràs avui, no. No, no, avui sí, però... O sigui, avui estaré una estona, però demà a casa... Que ja lo necessites. Sí, el cos demana també... Potser la setmana que ve d'allò, però de moment aquesta tal. Però res, Clàudia Ramírez, moltíssimes gràcies. Un dia més per acompanyar-nos. Un dia més i ja sabeu, amor.ensintonia, amor.ensintonia, Instagram, el programa de Parelles Conscients i Empoderate per Dones i qualsevol dubte ja sabeu que me pudeu escriure i encantada de contestar. I contestarà, eh? Tard o d'hora contestarà perquè ella també té molta feina. Però contesta, sempre acaba contestant. Molt, molt, molta feina de l'amor. I si em permet, senyor Vila, amb el nostre amor per la ràdio que tenim... Tornem a dos quart de set. A dos de set. Avui no pots dir fins dilluns. Avui no, eh? Encara no. Encara no. Ja ho direm... D'aquí una estona. D'aquí una estona, segurament sí. Clar, escolta'm una cosa, Rao. I ara tu i jo què fem? D'aquí a les sis i mitja. Treballar, per exemple. Treballar? Vols treballar més encara, eh? Mhm. Deixem-ho així. Deixem-ho així, amb filtre, amb molt de filtre. Ens tornem a escoltar, si Déu vol, amb el vol del Vila i companyia, a partir de dos quarts de set de la tarda des del balcó de l'Ajuntament de Girona amb motiu del pregó de les fires de Sant Arcís 2085. Fins a les hores.