Els 4 Rius
El magazín diari que escolta els protagonistes de la ciutat de Girona
Subscriu-te al podcast
Els 4 Rius Dijous
Resum general de l’episodi
Programa especial d’“Els Quatre Rius” centrat en les Fires de Sant Narcís: pregó a càrrec del Galliner en el seu 35è aniversari, crida a la Marató de Donants de Sang de Girona i secció de salut sobre addiccions comportamentals amb el Dr. Xavier Fàbregas.
"És un honor poder fer el pregó de Fires" — equip del Galliner
"La sang no es fabrica" — Banc de Sang i Teixits
"L’addicció més perillosa és la que tinguis tu" — Xavier Fàbregas
Pregó de Fires: El Galliner, 35 anys
Idees clau
- Pregó coral amb sorpreses: no serà un discurs únic ni una sola veu.
- Reconeixement a 35 anys d’arts escèniques a Girona i a la descentralització respecte Barcelona.
- Comunitat viva: ~500 alumnes actuals i prop de 30.000 alumnes al llarg de la història.
- Nou espai als Maristes: bona acollida i adaptació progressiva, “el Galliner són les persones”.
- Missatge central: reivindicar les arts escèniques i el seu valor social i formatiu.
Crida
- Pregó: divendres, 24 d’octubre, 20:00, a la Plaça del Vi.
- Arribar amb temps per tenir bona visibilitat. Dress code: lliure.
Marató de Donants de Sang (Banc de Sang i Teixits)
Quan i on
- Carpa a Plaça Catalunya (Girona):
- Divendres 31/10 i dissabte 01/11: 10:00–21:00
- Diumenge 02/11: 10:00–14:00
Per què ara?
- Després de l’estiu i abans del Nadal hi ha davallada d’hàbits i cal estabilitzar reserves.
Objectiu i logística
- 800–900 donacions en 3 dies.
- Hi haurà refrigeri, col·laboradors locals, sortejos i petit regal per record.
Recordatoris clau
- La sang no es fabrica i caduca; cal donació regular.
- Requisits: 18–70 anys, >50 kg, bona salut, document amb foto. Dones: no embaràs.
- Crida especial a donants 0− (zero negatiu), el grup universal en emergències.
Salut: addiccions comportamentals
Què són?
- Addiccions comportamentals: patrons que substitueixen activitats sanes i es tornen obsessius, tot i començar com a conductes “normals”.
Exemples i factors
- Mòbil i internet (aïllament, fracàs escolar en joves), compres en línia, treball sense desconnexió, sexe, vigorexia (exercici excessiu), trastorns alimentaris.
- La tecnologia fa de catalitzador: 24/7 d’accés i estímuls.
Per què costen de detectar?
- No hi ha conseqüència immediata (a diferència de “posar la mà al foc”).
- Moltes conductes tenen costat positiu (informació, salut, socialització), i això emmascara l’excés.
Claus de canvi
- Reconeixement de la pèrdua de control i de l’ocupació excessiva de temps.
- Superar justificacions i iniciar qüestionament personal.
- No hi ha rànquing universal: la pitjor addicció és la que t’afecta a tu o a casa teva.
Context i to del programa
Obertura i actualitat
- Apunts sobre aniversaris mediàtics i una gala local; avanç de continguts del dia.
Entorn Fires
- Promocions d’activitats: pregó, gegants, sardanes, castellers, concerts.
Pauses i música
- Espais publicitaris i temes musicals entre blocs.
Seccions de l'episodi

El número 40

Batiburret

El Galliner, pregoners d'aquestes Festes de Sant Narcís 2025
Parlem amb l'Alba i l'Eli d'El Galliner sobre el pregó de festes 2025

Agenda: Marató de Donants de Sang
La Mireia Blanco ens porta una nova edició de la Marató de Donants de Sang a Girona

Parlem de salut: addiccions comportamentals
El Dr. Xavier Fàbregas ens parla sobre addiccions comportamentals i el que representen per a la nostra societat
Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. dimecres, dijous, dia 23 d'octubre del 2025. 40 és el número, 40 anys de col·legi de periodistes, 40 anys de televisió de Girona, més de 40 anys de periodisme del bo de l'Albert Requena en una gala a Eila de les Mosques, aquí a Girona, que els va premiar i també valorar. Una gala que va servir per trobar-nos i recordar a qui no hi era en presència. Una vegada més, denunciant que el que grinyolava fa uns anys ja no s'aguanta, que junts som més forts o que els monstres que tenien, en aquest cas a l'armari, ja no treuen el cap, sinó que viuen i conviuen amb nosaltres. Mosca grossa per Helena Romagós, mosca borda per David Torres, que la va tirar molt ben tirada, perquè un premi és un premi i no tothom puja a l'escenari. I sí que té constància absoluta del dia, de la setmana en el qual estem i del dia en el que està existint i vivint, és sens dubte. Només faltaria Raubi, la bon dia i bona hora. Molt bon dia. A vegades sí que és veritat que els dies solen passar massa ràpids o massa a poc a poc, depèn de quina situació, i vaja, la confusió està servida. És que m'acabo d'espantar molt perquè això ha passat, però passa només un cop per curs. I tot just estem a l'octubre. Saps què et vull dir? Que no em tornis a passar un altre dia allò de començar amb un... No, dijous, ho he vist dijous. Un dia de la setmana com un altre. Bueno, no, dijous, no, demà és divendres. Sí, clar, home. El que passa és que no sé si és que jo l'hi tinc por també, eh, demà, perquè, clar, demà què? Fem aquí tot el dia. Tot el dia i tot el vespre també, una mica, perquè això vés a saber quina hora acabarà, a veure si s'ho poden dir les protagonistes. Quan acabarà això? Igual no acaba, eh? El problema no el tenen elles, el problema som nosaltres. Vull dir que, on diu, que estarem aquí de bon matí i després també aguantarem allà el micro, però bueno. Però bona causa. Tu ja tens ganes d'anar allà al balcó de l'Ajuntament. A mi sempre m'agrada veure el peu de la notícia, com respira fiesta amb això, perquè, vaja, la de Pesa ja està ben carregada de fires. També és veritat que... el paponazo. I de paponazo, sí, de veritat, que ja tenim... Jo vaig passar ahir, que passa que només hi havia allò tancat, que encara no han obert, i jo me'n vaig fer cua un rato, a veure si ho obrien, però no... No, no, clar. També et diré, eren les 12 de la nit gairebé, o sigui que tampoc no crec que em fessin gaire cas. En qualsevol cas, en Rau Vila, avui, si et sembla, parlarem del pregó de fires que tindrem demà, divendres, dia 24 d'octubre a les 8 del vespre, en veu. del galliner. En aquest cas, amb l'Alba i l'Èliga, les tindrem d'aquí uns instants. Tot això ens servirà també per parlar... No t'ho perdis, Arnau Vil, avui parlem de sang i teixits. Carai. Campanya grossa per Sant Narcís. És important, això. Home, i tant. I perdonar. Que, bueno, vull dir que després les reserves van coixes... Sí, sí, no, no, no. A tots els que pugueu... Exacte, que després passa alguna cosa i dius, ostres, cuidado. I acabarem amb el Xavier Fàbregas, com no podia ser d'altra manera, on parlarem en aquest cas d'addiccions, però comportamentals. Del comportament. És a dir, tenim molt associat que les addiccions solen ser, doncs, jo, per exemple, que em prenc tres cafès al dia o una cosa d'aquestes, o una substància... T'hem de comportar, t'hem de comportar. Sí, de comportaments. En qualsevol cas, Arnau Viles, són les 11 i passen 10 minuts... Ens hi posem. I al Centre d'Arts Escèniques, el Galliner celebra en guany 35 anys de trajectòria, no sé si molt revolta, no sé si amb molts de terratremus, amb moltes tempestes pel mig, també molts de canvis, qui sap, això que ens ho expliquin, si de cas, potser més pel futur, però és una altra història. Demà, pregó de fires, divendres, dia 24 d'octubre, a les 8 del vespre, també per homenatjar tota la santíssima feina que han fet des del Galliner. Alba Garcia, bon dia i bona hora. Bon dia. Eli Badia, bon dia i bona hora. Bon dia. Aviam, anem per parts. A veure. Ja sé que m'he de portar bé, perquè jo sempre que porto pregoners, clar, jo preguntaré... La primera seria, de què va demà el pregó? I em direu, bueno, moltes sorpreses. Exacte. Per tant, anem per parts, primer de tot. Abans de res, com vau rebre la notícia que us emportàveu el pregó? No val dir-me que ho vau llegir als mitjans de comunicació. Exacte. No, no, no, no, òbviament se'ns va avisar. Home, i realment sorpresos i contents. Emocionats, molt emocionats. Molt emocionats, és un honor poder fer el pregó de fires. A més a més, aquest any que fem 35 anys és com una celebració doble i estem amb molta emoció que arribi de mal dia. I tant. Com us avisen vosaltres? Un grup de WhatsApp? Captura de pantalla? Moment exacte, jo ara vaig al moment exacte. Bueno, parlant amb la gestora cultural, l'Anon Santaló, i llavors ella ens ho transmet a Junta i ens ho transmet a la resta. I clar, home, sorpresos, amb molts de nervis, amb molta responsabilitat. però molt contents per nosaltres tenir aquest altaveu ens encanta i una representació de les arts escèniques a Girona realment és del millor que ens podia passar emocionats, estem molt emocionats clar, entenc que tot l'equip ho heu rebut d'aquesta manera i alumnes també sí, sí volia dir-vos sobre el preu una miqueta què teniu pensat que es pugui dir Home, jo us ho preguntaré tres vegades. Pregunta, pregunta, cap problema. A partir d'aquí no et respondrem la pregunta, però tu pregunta. És a dir, jo vaig per parts, per exemple. Jo crec que amb sí o no podem contestar això. Serà un pregó on només es llegirà un discurs? No. Crec que això es pot dir. No. Crec que serà un pregó d'una única persona o coral? No. coral i fins aquí que ja ens tocaran la cresta tens raó estan començant a sonar els telèfons aquí sobre la taula més enllà d'això jo crec que al final també és un reconeixement a tota la feina 35 anys que jo sempre ho he dit també al final la gran feina que feu des del gallinès que molta gent que no vol cada vegada més, o no pot que això sempre hi ha estat, anar a Barcelona per poder dedicar-se al món de les arts escèniques, ho s'ha tingut a vosaltres Sí, realment és una de les coses que ara mateix... Clar, mires la trajectòria, 35 anys, i últimament estem parlant moltíssim, mires tot el que ha passat en aquests 35 anys, i de fet, per mi, no és una representació només del galliner com a institució, sinó de totes les arts escèniques, de tot el treball que s'ha fet en general a Girona, de sortir d'aquesta centralització de Barcelona, no? Exacte. i donar aquesta opció de la gent d'aquí des de petits poder tocar el teatre, les arts escèniques, tot en general. Per mi la cultura que s'ofereix en el Galliner i a totes les institucions de Girona és una base molt important que és necessària i molt contents de 35 anys i seguir. I aquí estem, aquí estem. Fa uns anys ens va succeir una cosa similar amb ara que vam haver de... deixar l'espai que ocupàvem al carrer de la Rosa, però encara que succeeixin totes aquestes coses, el galliner estem al peu del canó i seguirem lluitant i seguirem oferint classes de teatre i formació a qualsevol persona que ho desitgi i li vingui de gust. I aquí estarem sempre. Ara feia referència a això, què tal de moment la instal·lació Maristes, bé o què? Doncs estem molt contentes. Sí, molt bé. Perquè aquestes coses no són bé. No, però estem molt contentes. Hem tingut una rebuda molt bona. Òbviament els canvis no són fàcils. Ni per les persones que treballem allà, ni pels alumnes, ni per les famílies, els canvis costen. Però a poc a poc estem adequant més els espais. La gent dels maristes ens ha rebut molt bé, la veritat, és que estem encantades de la rebuda que hem rebut. per part de l'equip dels maristes i això a poc a poc anem adequant ja cada vegada més els espais fent-ho més nostre i que sigui més l'essència del galliner però en el fons, abans ho dèiem que el galliner no és l'espai sinó les persones que en formem part I que... I tenim molta sort. Tenim molta sort perquè tenim famílies a darrere dels alumnes, exalumnes, que creuen sobretot en el galliner i en els valors que té. Llavors, per això a nosaltres és el més important i que ens segueixen allà on anem. Sí, és molt bonic i és molt encoratjador, la veritat. Quanta gent teniu ara? Aprocs, eh? Aprocs, aquí a Estanya et puc dir que són uns 500 alumnes, tenint en compte que també fem mafes, fem extraescoles, vull dir, fem diversos projectes, eh? Aproximadament seria això. Déu-n'hi-do, eh? Mig milió de persones, aproximadament, d'hores escèniques, t'anava a dir, es diu que el galliner, i han passat en aquests 35 anys, aproximadament uns 30.000 alumnes. Mm-hm. No sé si és una dada que internament la gestioneu Sí, és una miqueta més fins i tot Sí, sí, sí, realment fa poc clar ara mateix amb tot el tema del pregó òbviament posem en comú moltes idees revisem informacions, mirem estadístiques dades, etc. I sí, sí, és una dada de les que hem estat parlant i que ens ha sorprès moltíssim perquè a vegades no ets conscient de la magnitud que pot tenir tot el que fas Heu rebut alguna trucada extra? És a dir, no sé si últimament heu rebut més missatges pel tema del pregó, que ha despertat també la llibre i que la gent s'ha fixat una miqueta més en el galliner. A nivell de què? De més alumnes? Més alumnes, per exemple, o ressò en general. Entenc que això també ha anat una miqueta de l'avant. Jo el que sí que he rebut per part d'algunes famílies és que estan molt contentes que aquest any fem el pregó nosaltres. Algunes inclús m'han dit ja era hora, ja us tocava fer-lo vosaltres. I no, no, per part de les famílies i l'alumnat estan molt contents que aquest any fem nosaltres el pregó. Sí, a nivell de mitjans, que és el que jo puc dir, sí que és veritat que, òbviament, a nivell de mitjans, molts, i jo crec que ara també... Com que estem ja com no mitjans de curs, però hi ha molts cursos que ja han començat, però sí que és una forma molt bona de tenir una altaveu per la gent que potser no és conscient o dels canvis que hem tingut o dels meus cursos que puguem tenir. Llavors, jo crec que, òbviament, és positiu molt. I tant, i tant. Què us agradaria transmetre al públic demà? Però no estem parlant d'una part tècnica, estem demanant què creieu que podeu... o quin és l'objectiu que voldríeu transmetre... Home, ja crec que una base molt important és reivindicar les arts escèniques. És el que he dit abans, per mi, donant-nos una altaveu al galliner és una altaveu a nosaltres, però també a altres escoles, a altres associacions, qualsevol persona que s'assuma a fer créixer les arts escèniques i la cultura en general a Girona, no? I aquest és un dels punts que també volem reivindicar, a part d'altres temes, potser a Girona que ens toquen, i ser una mica altaveu, aprofitar aquest altaveu que tindrem demà per reivindicar també diverses coses. En aquest sentit, el de Lliné com s'adapta a aquests nous temps tan canviants? És a dir, el teatre té una part preciosa que crec que és la nostàlgica, que és la de... Vull dir, la d'antes, podríem dir, però inevitablement també té reptes de futur, més enllà de la supervivència, que aquesta la tenim des de sempre, des de temps i memorials, això, des dels grecs, ja. No, els reptes de futur, no? Que passi el que passi, estarem aquí, al peu del canó. Seguirem lluitant per la cultura, seguirem lluitant per oferir teatre, classes de teatre, formació teatral a persones de qualsevol edat que ho desitgin, que ho necessitin i que passi el que passi, no? estarem aquí sempre i per mi demà també és una mà que ens han donat algunes institucions per tornar a donar valor a la feina que fem i també obrir la porta a futurament a col·laborar més a tornar-nos a obrir molt a Girona i a treballar cap enfora un cop tinguem tota la base nostra un altre cop i treballar cap enfora com hem fet durant molts anys I no només amb nosaltres, o sigui, sortir al carrer i portar el teatre i les arts escèniques a Girona Ciutat. Sí, i donar el valor que es mereix les arts escèniques, que a vegades són una mica oblidades, i donar-los el valor que es mereix. Bé, no hi posem intel·ligència artificial, eh, sisplau, us ho demanem, perquè això no és d'allò. Però sí que és veritat, i jo us ho diré, jo la sensació que tinc des de fora, i m'alegro molt pel pregó per el galliner, ho dic perquè després de, podríem dir, una temporada on semblava que les institucions i la relació entre les institucions i el galliner estava una miqueta més tensa per tot el context, també ha servit una miqueta per retrobar-vos en aquest sentit i de, ei, aquest suport institucional, en aquest cas des de l'Ajuntament, però jo crec que ha vingut també des de diferents gens. Sí, totalment. O sigui, estem molt agraïts, sobretot perquè ha sigut, com tu has dit, una època complicada i llavors calmar les aigües, posar les coses al seu lloc, a vegades necessita una mica de temps i per això per nosaltres també és com una mà tirar endavant i... I bé, i créixer en tot el sentit. I també ho trobem bonic com una mica de reconeixement després d'aquest any tan dur en alguns moments de reconèixer que realment el galliner fa molt bona feina no només per la ciutat sinó per la província i la veritat és que és una sort. Alguna de vosaltres dues ha anat mai a un pregó de fires? Des de la plaça del vi no patiu, eh? Jo he viscut 10 anys aquí a Girona i el primer va ser per donar-lo aquí a Girona FM, eh? És que hi ha molta gent. Jo a vegades l'he mirat per la tele o així, però és que la plaça del vi es converteix en una llauna de sardines i és una mica agobiant. És un dels teus, eh? També. No, no, no. I quina millor? Home, per tot allò alto. T'anava a dir... Vaja, vull dir, jo crec que també internament jo crec que molta gent del gallinet anirà, no? Sí. Home, i tant. A nivell d'alumnes, que estiguin allà, vull dir... Sí, home, i tant. T'anava a dir. Si haguéssim de fer una crida ara mateix a tot Girona que ens està escoltant, què els diem per fer demà? A partir de les 8, però bueno, que si volen a dos quarts de 7 nosaltres ja estem al balcó, a un dels balcons fent ràdio, vull dir que vinguin a veure'ns des de baix i a cridar. I quan abans arribin tindran lloc més a primera fila i ho podran veure millor. Però que vinguin, que vinguin. Que estiguin preparats. Que estiguin preparats. Quin és el drescot? No, no, podem dir-m'hi. Lliure, lliure. Lliure, lliure. Lliure, lliure. Lliure, lliure. Bueno, llibertat, tots tapats, però... Bueno, sí, home. Exacte, exacte, exacte, dins uns límits. Exacte. Llibertat sempre per davant i davant de tothom. Escolta, el galliner que demà farà el pregó a partir de les vuit del vespre, us han dit a les vuit, no? Sí. Correcte. Entrem així a les 8, en punt, perquè nosaltres, tot i que tenim hora i mitja de ràdio just abans, no fos cas que comenceu més tard i a nosaltres ens enganxeu que hem d'estirar per aquí o per allà. A veure. Aquestes coses, bueno, del directe, què us he de dir? Sí, sí, sí. I tot plegat. Som experts. Alba Eli, moltíssimes gràcies. Us deixem tranquil·les més que res, perquè em sembla que de liades deveu anar un rat. una mica una abraçada molt fort a la Nunu també perquè ara mateix deu estar inundada de papers, pobreta i en qualsevol cas us veiem i us escoltem demà amb motiu del pregó de fires de Sant Mercís 2025 al Galliré perfecte, gràcies, fins demà Aquest dissabte 25 d'octubre, vine a gaudir de les fires de Sant Narcís de Girona i passa a visitar-nos. T'esperem. Generalitat de Catalunya. Més informació a gent.cat barra gironès. El govern de tothom. Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, La Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, La Gironina. Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país. Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca 92.7 FM La ràdio de Girona Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca. El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats. I et deixo aquí sobre un cobrellit, perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs. Si tens ganà o vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer vuit mil, fer quelcom de fècilment igualable. no passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus millor que no fer res. I amb una paret profunda, impresa en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Babart, potser ell podria dir-me per què em ballava el cas. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc... Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir ria, però si ara hi vaig, ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar a fumar. en un pleno seqüència, una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val. L'endemà vam esmorzar i tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. L'endemà Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Som la teva veu. Som la gironina. I passa un minut del punt de dos quarts de dotze del matí quan seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. És moment d'obrir la nostra agenda i Arnau Vila, avui et faig un 3 per 1. Saps què sempre fem la gent d'allò? Avui et faig un 3x1. Com el Carrefour l'any 2006. Ara ja no em fan d'aquests. Ara és un altre supermercat que em fan. Un 3x1? Un ocellet, sí. L'ocellet vermell. Ah, clar, que no hem de dir marques. Doncs l'ocellet vermell em fan. Ah, sí? De 3x1? I tot un euro. Va, t'ho parem, que encara pensaran que cobrem un duro o alguna cosa que sigui de tot això. El que et deia, Arnau Vila, 3 per 1, t'ho dic, perquè tenim en marxa, o tindrem en marxa pròximament, el Som el que fem, dona sang, en aquest cas, la marató de donants de sang de Girona, en una carpa ubicada a la plaça Catalunya, divendres, dia 30, 1 d'octubre, dissabte, dia 1 de novembre. en aquest cas, de 10 del matí fins a les 9 del vespre, per tant, no hi ha excusa, i diumenge, 2 de novembre, de 10 a 2. En aquest cas, parlem, per comentar la jugada, amb Mireia Blanco, tècnica de promoció del Banc de Sang i Teixits d'aquí de Girona. Bon dia i bona hora, Mireia. Hola, bon dia, moltes gràcies. Primer de tot, i ho comentàvem abans de començar, en aquest cas aquesta marató que tenim amb motiu també una miqueta de les Fires de Sant Narcís, és una miqueta l'activitat grossa que teniu vosaltres al llarg de tot l'any. Sí, de fet, és la més important a les comarques gironines. Hem de pensar, perquè la gent que ens escolta tingui una mica d'idea, que les nostres campanyes solen ser d'una previsió de donants de 50, 60, inclús pot arribar a 100 donacions. En aquest cas, en els tres dies, comptem arribar entre 800 i 900 donacions, que és un repte molt important, però és assequible, es pot aconseguir. Per què aquest moment és tan important abans d'encarar, per exemple, els mesos de novembre, del desembre amb el general? Sí, perquè de fet nosaltres ara ja venim de l'estiu, que a l'estiu hi ha un canvi d'avis, la gent se'n va de vacances, la gent diu ja donaré quan torni a estar al meu municipi i ja al setembre ja estem una mica en un pèl de davallada. Què passa? Ara, d'aquí ja... ve el Nadal, tornarà a passar el mateix, és a dir, vacances, canvi d'hàbits, la gent està per comprar regals per les festes, per estar amb la seva família i els resultats són que hi ha una petita davallada més. Per tant, fem la marató per preparar-nos, per estar tranquils, perquè les reserves quedin estables i així tothom tingui la sang que necessita. Una cosa que em sembla que és molt important sempre remarcar-ho, t'ho dic perquè sempre que parlem de donacions ho comentem, és que la sang, teixits, això no es fabrica, és a dir, això l'únic que podem fer és compartir. Exacte, és a dir, la sang no es fabrica, sí que és veritat que potser en un futur... que crec que nosaltres els que estem aquí no ho veurem, però els petitons potser sí, idearan la fórmula. Però per ara és molt complexa i hem d'esperar que la gent que som, els que ho fabriquem, les persones ens ho vinguin a donar altruístament. Al final la natura és més sàvia que tots nosaltres junts. Sí, que al final també tenim el segon, jo sempre dic, la segona premissa o condició que té la sang és que caduca. Som éssers vius, estem fets per cèl·lules, les cèl·lules què fan? Neixen, s'alimenten, es reprodueixen i moren. Al final tenim un temps, la sang li passa exactament el mateix. Llavors hem d'intentar tenir regularment donacions per poder tenir les reserves tranquil·les i bé i perquè tots els hospitals tinguin les seves necessitats d'anar. Al final és allò que sempre comentem, vull dir que això al final pot aguantar el que pot aguantar, vull dir que no s'hi val dir, no, mira, el 2013 vaig donar sang, bueno, està molt bé, perquè el 2013 va anar molt bé, saps què vull dir? Però estem al 25, llavors... De fet, nosaltres tenim una lluita que és intentar que les persones que venen, perquè hi ha molta gent que ve a donar sang per primer cop, Però sí que és veritat que el que intentem és fidelitzar aquest donant, perquè el que ens passa és que ve un cop a l'any i potser ja no es repeteix. Sí, jo soc donant, no està molt bé, clar que sí, però al final intentar convertir el donant nou en el donant habitual és un altre repte que té el banc de sang, no?, per assegurar. T'anava a dir, en aquest sentit, vaja, vull dir, no sé com plantegeu la carpa a Plaça Catalunya, vull dir, què hi tindrem, entrepans i suc segur? Això és un mite, eh? Hi haurà un refrigeri que, a part del que porta el banc de sang, que és la nostra obligació, per donar-li, no el donar només faltaria, també és veritat que tenim, gràcies a Déu, molts de col·laboradors que ens ajuden a que el refrigeri sigui una mica més ampli. i amb unes possibilitats que són més xules i més divertides. També farem sortejos, tothom es portarà un regal, que ja sabem que el donant, quan ve, no és perquè se li doni un regal ni un obsequi. Però creiem que t'emportes un bon record, no només dono sang, sinó que... Per tant, podem dir que hi ha pica-pica, per entendre'ns? T'ho dic perquè normalment quan diem que hi ha pica-pica ens truquen que han fet sold out, que ja no hi crem ningú més. home si ho podríem considerar així amb això jo crec que la gent ja ho ha agafat ja ho ha agafat directament per tant pica pica entre d'altres per dir alguna cosa més enllà de tot això tasques que aneu fent al llarg de tot l'any Mireia Tasques en el sentit de campanyes, penseu... Sí, entenc que aneu molt a les escoles també... Sí, clar, nosaltres fem el projecte APS, que es diu Aprenentatges i Serveis, que al final el que volem fer és que des de petitonets tinguin consciència de la necessitat que tenim que la gent vingui a donar sang, no? A part que els més petits el que fan és que també estiran els pares... en el professorat, i tot això va molt bé, no? Anem a les escoles, als instituts, a les universitats, ara mateix el novembre també anirem a les universitats, que és el que et deia, quan anem a les universitats, als campus, és un èxit total, però sí que és veritat... Que ja has d'anar tu. Sí, i hem d'anar-hi, i molts adonants no repeteixen, s'esperen que nosaltres hi anem, no? Llavors, clar, és com difícil poder... que tira una llança a favor dels joves, perquè la gent sempre diu, és que els joves no venen, és que... No, no, donen molt. donen molt però has d'anar-hi tu exacte si passa amb tot això al final es fan comentaris que a mi no m'agraden que tenen por que no estan per això jo penso que la por no és una explosivitat de la gent jove hi ha molta gent que tenen 35-40 anys o més que no han donat mai sang a la seva vida I quin requisit ha de tenir una persona per apropar-se i fotre un cop de mà? Tenir entre 18 i 70 anys, estar bé de salut, pesar més de 50 quilos... Sí... En cas de dones, no està embarassada. Val. I, simplement, portar un document oficial en foto. El DNI, el carnet de conduir, el passaport... Ja està. No hi ha més. Mira, veus que bé. Mira si és fàcil, eh? Carai. No, haurem d'anar a donar, no? Estaria bé. Que sempre està bé, no? Jo, de fet, sóc donant. Sí, és veritat. De fet, sóc donant i amb zero positiu. dels bons aquest és el que pot pillar tothom no, és a dir tots els grups són importants, els necessitem tots però heu de pensar una cosa, hi ha el zero negatiu que és l'universal el negatiu no, el positiu no, el negatiu Ah, doncs així ets molt valuós, perquè és el nostre grup sanguini comodí. És a dir, quan... Pot donar tothom, no? Pot donar tothom, però jo només pots rebre la meva. Només pots rebre la teva. Exacte. És una qüestió d'antígens, és una cosa molt més complexa, però al final el fem servir en cas que si tenim una entrada de gent que venen als hospitals que no tenim temps de mirar el grup sanguini que són, els hi posem el zero negatiu. Llavors ja mirarem el grup sanguini, un cop estant estables i tot, però sí que és veritat que de zero negatiu, si em permeteu, faig una crida que ho necessitem per tot, però sí que és veritat que el zero negatiu és molt, molt, molt necessari. És una metàfora d'aquesta ràdio, perquè quantes vegades ens ha salvat l'Arnau Vil i l'extremis a tots... Ai, senyor. En qualsevol cas, repetim. Carpa, plaça Catalunya, divendres, dia 31 d'octubre, dissabte, 1 de novembre. Casualment és Halloween. Saps? O sigui, que si voleu anar disfressats, doncs mira, anava a dir la castanyada també, eh? Vull dir que si no és molt d'allò i no sigueu cafres, no us pinteu sang per anar a donar sang. Però bueno, això en qualsevol cas. De 10 a 9 del vespre, tant divendres com dissabte, i el diumenge, dia 2 de novembre, de 10 a 2. Això... per a la Marató de Donants de Sang d'aquí de Girona. Mireia, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé i que tinguis molta, molta feina aquests dies. A vosaltres, moltes gràcies. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio, La Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, La Gironina. Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país. Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca 92.7 FM La ràdio de Girona Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Bé, doncs, és moment de parlar de salut i és moment també de tornar a saludar el Xavier Fàbregas. Bon dia i bona hora. Bon dia, Seid. Primer de tot, merci per ser-hi, t'ho dic perquè a vegades com que les agendes són complicades, però al final sempre acabem trobant el moment tu i jo per trobar-nos, eh? Sempre l'acabem trobant. Això és important. Precisament, no sé si seria addictiu i tot, això de parlar amb tu, però avui volia plantejar un tema una miqueta diferent i és que, vaja, jo crec que de tot és, de tothom és sabut el tema de les addiccions a substàncies, per exemple, vull dir, siguin tabac, alcohol, entre d'altres, però també n'hi ha unes altres diferenciades, però que segurament tenen moltes més similituds que no pas de les que ens podem imaginar, que són les addiccions comportamentals que van implícites o impliquen també una sèrie de comportaments Sí, aquest és un nou terme que es va posar en marxa fa uns quants anys per parlar d'aquestes addiccions diferents a l'abús de substàncies i que tenen a veure amb una sèrie de canvis de comportament que també creen molt patiment creen moltes dificultats dintre de la relació amb un mateix i amb el seu entorn i que són fos fonamentalment aquests canvis que representen una diferència respecte a l'anterior i que signifiquen estar preocupat, estar obsessionat per una sèrie de situacions, algunes antigues, altres de molt més noves, i que també hem de tractar perquè porten molts problemes. És el que t'anava a dir, al final és una addicció i entenc que també, no sé si són de les més perilloses, t'ho dic perquè són les que poden passar una mica com més desapercebudes en aquest sentit. Home, són les que coneixíem menys, però ara comencen a ser una mica Vox Populi. L'addicció al mòbil, per exemple, que és una història que sobretot amb joves han estat portant molts problemes de fracàs escolar, de canvis amb la gent de l'entorn, d'aïllament... les addiccions a les compres, les addiccions a la feina, que comentàvem abans fora de micròfon, aquesta gent que no pot desconnectar perquè està contínuament buscant el mail aquell que li falta o aquella trucada que té pendent, etc. I moltes d'aquestes tenen a veure amb aquestes tecnologies que ens permeten estar 24 hores enganxats. imagina't una addicció a les compres, per exemple això ens ho trobem però això ho facilita el fet que puguis comprar per internet si has de dependre de l'horari de la botiga hi hauria unes hores on no podries comprar però és que ara pots comprar a qualsevol lloc del món a qualsevol moment del dia I només fent un clic al telèfon pot ser que et portin per Amazon o per una d'aquestes companyies, qualsevol cosa a casa. I continuament estem bombardejats amb informació que impedeix desconnectar-nos. Clar, jo el que sí que és veritat és no ser a nivell químic Com afecta? És a dir, jo ara em centro, per exemple, en l'addicció al treball o a la feina, que espero que no la tinguem nosaltres dos, però clar, jo, per exemple, hi penso i dic, home, treballar sí que pots fer-ho de més bon grat i que sigui de més bon gust, però a vegades potser és més... El que obvies que no passa el que aconsegueixes, és a dir, potser al final el fet de centrar-te en la feina el que fa és que te n'oblides de la teva vida, te n'oblides d'una sèrie de forats o de temes emocionals que t'has de gestionar i que no vols fer, per tant és procrastinar en aquest sentit la teva vida en prou a una feina, per tant això és més substitutiu que no pas tant un mecanisme de recompensa. Però això té molt a veure amb l'origen real de les addiccions, tant a les addiccions a substàncies com a aquestes altres que parlem avui. És a dir, el gran problema és quan aquesta conducta que fèiem d'una manera més o menys lúdica o d'una manera més o menys ordenada es converteix en aquesta obsessió, en aquesta substitució d'aquestes altres activitats perquè cada cop ocupen més temps. La gent que s'enganxa a internet deixa de parlar amb la família, deixa d'interaccionar amb els amics, deixa de fer una sèrie de coses disfressades en principi d'una cosa que sembla innocua, perquè si fos claríssimament des del primer moment una cosa que ens perjudica, doncs seria molt fàcil de percebre, molt fàcil d'entendre i molt fàcil de deixar-ho. Aviam, hi ha una condició que és inherent a les addiccions, que és el fet que el problema, la conseqüència, no sigui immediata Per exemple, aprenem molt fàcilment que el foc crema perquè posem la mà al foc i al cap d'uns pocs segons sentim dolor, patim una cremada, tenim tota una sèrie de conseqüències que ho fan molt més fàcil d'entendre. Però si et diuen que el tabac porta càncer i et fumes un cigarro i no agafes un càncer al minut 1, pot passar d'aquí 20 anys, costa molt entendre aquestes coses. Amb algunes conductes el problema també rau en el fet que no estem parlant d'una cosa que tingui totes les connotacions dolentes, sinó que poden haver-hi coses positives. Per exemple, utilitzar l'internet té moltes coses positives. El fet de tenir informació molt ràpida i a l'abast, sense tenir que consultar una enciclopèdia com fèiem abans, el tema de fer servir el mòbil com el telèfon, com el despertador, com l'agenda, com aquestes coses, té una part positiva. Però clar... El problema és quan perdem aquest control, quan això ocupa massa temps. L'addicció al sexe. És evident que el sexe té una part agradable, però moltes vegades ens trobem aquesta història que hi ha gent que ha perdut el control i que està obsessionada amb aquest problema. El tema del menjar, o sigui, una persona pot tenir un problema amb trastorn alimentari pel fet que s'obsessiona pel pes o s'obsessiona per les calories o pel color del menjar, com passa amb alguns trastorns alimentaris estranys, i llavors aquesta persona que abans tenia lloc com una activitat normalitzada se li ha convertit en un problema. és que també jo és el que t'anava a dir és que ara en venien casos molt extrems al cap per exemple l'addicció a l'esport una cosa que a priori vull dir hauríem de fer o intentar fer tots i totes cada dia de la nostra vida també es pot convertir en una addicció La viborexia, això seria el nom tècnic que defineix aquesta preocupació per l'aspecte físic i per fer esport com a manera de posar-se en forma, i llavors això pot arribar a ser claríssimament un problema d'autoimatge, pot donar una sèrie de conseqüències molt negatives. Però, com dèiem fins ara, partim d'una situació que en principi sembla positiva. El fet de fer exercici és clarament una cosa bona, però és un problema d'accés. Com en totes les coses de la vida, la manera de fer-ho i les hores que hi dediques determinaran si allò és una cosa positiva o és una cosa negativa. Imagina, per exemple, la quantitat de gent que no se sap jubilar perquè té totes aquestes hores ocupades, que ja les tenia destinades des de fa 40 o 50 anys a la seva activitat professional i que li permetia un contacte social, un sortir de casa, un tenir-se a arreglar i que de sobte es troba que es talla aquesta possibilitat perquè està a l'atur o perquè s'ha acabat la seva vida laboral i s'ha d'adaptar a una situació on té un grapat d'hores per omplir i que, a més, no s'ha pogut preparar perquè no hi havia pensat que això seria d'aquesta manera. Tot aquest procés, que és un procés adaptatiu, és el que falla quan comencem a trobar satisfaccions amb coses que són excloents d'altres possibles alternatives. És que acabes de donar-me una de les claus, per exemple, i és, abans parlàvem d'això dels excessos, al final una persona es pot autojustificar pensant que prefereixo ser addicte, m'ho invento a fer esport, que no pas a una substància, al final no sé si també serveix com a mecanisme de defensa per a aquesta persona que no ho ha identificat. Però és que tota la gent que té un problema d'addicció busca justificar el per què fa aquella conducta, perquè en el moment que comences a qüestionar-t'ho en sèrio és quan comences el procés de canvi. Quan comences a pensar, ostres, estic fumant massa, hauria de deixar de fumar, ostres, estic fent penxeta, hauria d'anar al gimnàs, o estic gastant massa diners o ocupant massa hores a internet... és quan tens la possibilitat de començar aquest procés que et permetrà finalment desenganxar-te. Però, com a situació contrària, totes aquestes justificacions, tot aquest muntatge on intentem explicar d'una manera positiva que allò que fem no és tan important, que en realitat ja ho tenim controlat, etcètera, forma part d'aquestes resistències que són els que impedeixen que ens hi posem de seguida i que ho arreglem. El cervell hauria d'estar adaptat a anar acceptant canvis, però això ens costa molt, perquè som també personatges molt obsessius, tenim moltes rutines, i ens costa qüestionar-nos, qüestionar-nos nosaltres mateixos, perquè moltes vegades això sembla com un factor d'inseguretat. Si ho estic fent malament, és que no soc bona persona, o és que no sé què... No, és que hem d'aprendre a calibrar un sistema... que és el sistema del cervell i de la relació amb l'entorn, que és una cosa dinàmica. Des dels nens petits que aprenen a compartir una joguina, fins a la gent adulta que ha d'acceptar la soledat perquè s'ha mort la parella o perquè ha de fer el dol de la feina, que l'havia ocupat una sèrie de dones tota la vida. Doncs tot això és un procés adaptatiu que necessita aquestes revisions, aquesta crítica, aquesta manera una mica qüestionadora del nostre funcionament perquè no som perfectes. I potser gràcies a Déu, perquè això ens permet millorar, ens permet ajustar, ens permet adaptar-nos a les dificultats canviants que té la vida. Una addicció comportamental pot ser igual o més perillosa que la d'una substància? Sí, o sigui, aviam, jo sempre he dit que l'addicció més perillosa és la que tinguis tu, o sigui, o la que tinguis a casa. Aquest rànquing de dir és pitjor l'heroïna que la cocaïna, o és pitjor l'alcohol que els porros, o és pitjor l'addicció a internet que l'addicció al gimnàs, serien en realitat... situacions falses, perquè estem parlant que el problema és el problema que tinguem a prop, el que ens fa la punyeta, el que distorsiona el nostre dia a dia, el que fa patir la gent que estimem, i per tant no hi ha una manera de classificar correctament què és més mut o què és més perillós. El que passa és que potser algunes coses estan més ben vistes que altres. És a dir, si imaginem un senyor que va amb una xeringa perseguint la gent pel carrer per robar diners, etcètera, això ho veiem com horrorós, però el senyor que ha begut massa amb un casament i que està dient tonteries amb un racó, potser ho veiem com més normal. Mira, l'avi s'ha torrat, no? Aquella persona que es passa el dia treballant sembla el treballador incansable, aquella persona molt compromesa quan potser està deixant de banda els seus fills, la seva parella, els seus amics, està fent una cosa que clarament no és positiva per la seva complexitat com a ser humà. Xavier Fàbregas, només em queda convidar-te a la pròxima. Jo, ja saps que vinc molt de gust. Escolta, m'encantat de participar i de col·laborar i d'intentar fer entendre algunes coses que a vegades tenim en l'entorn i que no les acabem d'entendre. I si podem posar un granet de sorra per ajudar amb tot això, doncs encantat de portar aquest trosset de l'espai de salut dels Quatre Rius. Però et farem venir a mesura, que tampoc volem caure en una dictadura ara mateix. Jo t'hi vispo que em registiré. T'ho posaré... Xavier Fàbregas, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies, ha seguit i bon dia. 92.7 FM La ràdio de Girona Jo que sóc més català que les anxoves de l'escala o els galets de Nadal. Jo que tinc una erecció quan pujo pedra forca o faig trequi per Montserrat. Jo que voto convergència i que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol. Jo que sóc soci del Barça i no trago ni en pintura els pericots de Sarrià. Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor, el meu cotxe només sona, Lluís Llach. Jo que porto els seguadors com a politó del mòbil, la senyera al balcó. Jo que sempre ha defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una Johnny de Castefa. Oh, Jennifer, em t'uneixeré el cotxe per tu. Oh, Jennifer. Anirem a por els dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit. Oh, Jennifer. Jo que sóc més català que el pi de les tres branques o la guita de la patú. Jo que sóc un gran entès de la copla i la sardana i el mundillo casteller. Jo que sempre m'he enganxat als alials de TV3 i els matins d'en Cuní. Jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya d'actura. Jo que sento devoció pel romesco i els calçots, i el pa amb tomàquet sagrat. Jo vull veure en Joel Joan actuant als pastorets, dirigit per Amanet i Jornet. Jo que sempre ha defensat els productes de la terra, ara m'he enamorat d'una Choni de Castelfa. Oh, Jennifer, em donaré jo el cotxe per tu. Oh, Jennifer. Anirem a por aeros dos junts i lluitarem pel nostre amor prohibit. Oh, genit! Les ments estretes ens intenten parar els peus. Repetir la història de Julieta i Romeu, que no veuen que el temps ens donarà la raó. L'amor és superior a tota por, a tot rancor, i ens diuen que tenim el cor dividit entre l'amor i el país, la pàtria contra el desig. Però jo no veig les parts, jo només veig el conjunt. Però hi ha força humana que ens impedeixi estar junts. Oh, Jennifer, obtorejaré el cotxe per tu. Oh, Jennifer. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. 92.7 FM Girona FM, la ràdio de Girona. Girona FM, els titulars de gironafm.cat arribarà.