Els 4 Rius Dimarts 14/10/2025

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Març, 14 d'octubre de 2025. I avui ens hem despertat amb una preciosa notícia sobre la possible pujada de la quota d'autònoms en tots els trams. És a dir, que independentment del que paguis, o en aquest cas del que guanyis, moltes vegades, misèria i menys, has de pagar com a mínim uns 200 i pico euros només per treballar. Perquè, clar, a Portugal, per exemple, paguen 20 euros al mes. O la resta de països europeus van en funció del percentatge d'ingressos, en funció del que guanyes, pagues. Sembla lògic, no? Doncs aquí no, sembla que no. I demà diuen que hi ha vaga pel tema de Palestina i em pregunto si tots els autònoms d'aquest país en tenen la pipa plena i surten al carrer, qui treballa en aquest país? I un outsider que tenim aquí, que independentment de les normes fiscals que hi pugui haver en aquest país, és igual, perquè el senyor Vila, tota la regió, les tremolen a casa seva. Ara no, Vila, bon dia, honora. Efectivament, molt bon dia, com esteu? A tu te la pixa, eh? Pugi la quota per aquí, és igual. Sí, perquè bàsicament no sóc autònom. Ja, ja ho sé. Però jo t'ho dic de debò, eh? El dia que els autònoms surtin a aquest país a manifestar-se... Aquest país es col·lapsa, eh? Qui treballarà aquell dia? Sí, el problema és que no es pot perquè s'han de pagar factures i han de menjar, no? Tens tota la roda del món, però algun dia es paralitzarà el país. Ja ho veuràs. Jo crec que avançarà pels pagesos. Els pagesos sempre tenen raó. Sí, sempre. Jo sempre ho he dit. I jo crec que als autònomes els hi passarà com als pagesos. Però és que els autònomes tenen aquesta malaltia que no poden fer-ho això perquè s'han de pagar factures. Sí, sí, correcte. De fet, et diré més. Vaja, proveu, preocupeu-me, eh? Ara estaven parlant... Tots els meus respectes, eh? Però, clar... Ara al·lucinaràs. Estàvem parlant amb un amic meu en un grup de WhatsApp ara fa una estona molt carinyosament sobre aquesta notícia. Sí. I el tio diu... Clar, diu... jo ara em casaré d'aquí relativament poc és per un tema no ens enganyem, és un tema de paperassa perquè serà para i tot plegat ens casem per arreglar-ho tot i tal com a autònom no té dret als dies que per exemple un assalariat sí que té que l'assalariat té dues setmanes ell que és autònom per exemple no té dret a la cobertura per casar-se un dret que té molta gent ell com a autònom no ho té Per exemple, vull dir, és un exemple més de la barbaritat aquesta, de la salvatjada, i normal que la gent estigui emprenyada, si és que al final, que un Déu, tothom s'emprenya. Doncs tots cap a Portugal. Cap a on? Ah, sí. Com tens tu el portuguès, Arnau Vila? A mi em grinyola, eh? Jo fora de l'obrigada no... No, no, el tinc més una mica més al nord. Quasi, quasi, quasi, quasi cap a Orense. Accent d'Orense, no? Sí, però el tinc força barrejat, el que passa que, clar, jo practico el català perquè a mi tinc aquesta mania de parlar en català a Catalunya. No, clar. És curiós, això, eh? És curiós, eh? És veritat, també. Saps quin és el problema, Rau Vila? Que tenim tants problemes pels quals queixar-nos que ja no sabem ni de quin queixar-nos. De veritat. Ai, senyor. En fi, avui és dimarts. Dimarts, dimarts 14 d'octubre. Dimarts dia del senyor. Sí, sí, ja tenim, ja potser gairebé mig mes d'octubre, és que ens plantem ja, escolta'm, que aquest matí he escoltat que hi ha moltes poblacions de Catalunya que ja posen els llums de Nadal, no sé si ho heu vist. Ah, sí, ja n'hi ha. I als supermercats hi ha polvorons, mantegades i torrons. Polvorons està mal dita en català? No, sí, són mantegades. Els torrons, sí, veus? Tinc ganes jo de menjar un torró allò... Sí, però jo encara falta... Cruixent, saps? Jo sóc més potser d'aquells taurs de xixona, eh? Tu ets dels de xixona? Jo sóc dels de xocolata de tota la vida, aquells amb els cereals allà dintre, saps? Cruixents. Vull dir, Suchart. Jo sóc de Suchart. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla, parlarem de la setena edició del generador ara en uns moments, de la mà dels amics de meva. També parlarem amb la nova edició dels Voluntaris per la Llengua, amb la Imma Torres, dinamitzadora de Voluntaris per la Llengua aquí a Girona, del Consorci, i acabarem parlant amb en Casú, No sé si és qui és. És DJ, et sona, em sembla. No, Casú no, no? Casú. Casú. Casú. Ca-gui-ó-sú. Em sona el nom... És un dijò gay català, sí, sí. De fet, bastant allò de música en català, allò tal, de música de per aquí, tecno també i tal. I ha tret un tema, ell mateix, cantant també, que es diu, has d'abafar la part poètica, eh? Vull dir, casa, avió, gat. Casa, avió, gat. Casa, avió, gat, sí. Interessant. Jo he vist un vídeo a Instagram que agafava el tio i que agafava com tres paraules aleatòries i un tema i a partir d'aquí ho feia. No sé si serà veritat o no, si de cas ens ho explicarà ja al programa. Aviam què ens diu. Molt bé, molt bé. Si et sembla, Arnau Vila, mentrestant, nosaltres comencem, en aquest cas, amb una nova edició del Generador. Sí, si et sembla Arnau Vila, ja que parlarem de música avui, comencem fent-ho parlant de la música experimental, un territori on el so es converteix en matèria viva, frontera i també, per què no dir-ho, descobriment. Parlem del Generador, un projecte que arriba enguany a la seva setena edició i que s'ha consolidat com un dels espais més singulars i innovadors de la creació sonora a les comarques gironines. Per poder comentar bé la jugada, parlem amb Jordi Murillo, coordinador, en aquest cas, de meva, que són els organitzadors del Generador. Bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia. Moltes gràcies per tenir-nos aquí a Girona FM i salutacions a tots els oients. Només faltaria, això és casa teva, si és que hi ha casa d'algú. A més, et diré una cosa, aquí hem parlat molt poques vegades de música experimental. També et diré, cal definir-la, perquè a vegades també tothom et ve amb el no sé què fusió, saps què et vull dir? I això no sé fins a quin punt arriba a ser música experimental o si realment la música experimental trenca moltes més fronteres. La música experimental, efectivament, trenca moltes més barreres, sí, i precisament des de meva organitzem el generador per acabar amb aquestes confusions, no?, o per fer que l'art sonor, en aquest cas, l'experimentació sonora, l'escultura sonora i tots els altres derivats que giren al voltant de l'art sonor deixin de ser els grans desconeguts. En aquest sentit, per exemple, vosaltres arribeu a la setena edició d'aquest El Generador. Una miqueta, com va néixer la idea? Bé, la idea va néixer precisament per això, perquè no ens explicàvem des de meva com pot ser que a Catalunya, que és un dels focus principals no només de generació, valga la redundància, sinó d'atracció també d'artistes sonors i de músics experimentals, l'art sonor, la música experimental continuï sent la gran desconeguda i per tant per trencar aquesta barrera i per fer més accessible aquest tipus de músiques vam decidir iniciar aquest cicle d'art sonor que té una vessant molt pedagògica el generador, totes les activitats fem partícips al públic de les mateixes mitjançant diàlegs, mitjançant espais de conversació precisament per trencar aquest desconeixement com dic de l'art sonor i de la música experimental La música experimental, és a dir, per definició, el que no té són etiquetes. Per tant, com de difícil a vegades és definir-lo, no? Correcte, la música experimental, si una cosa té, és que defuig les etiquetes, trenca les barreres i assalta tots els convencionalismes. I precisament aquesta és la riquesa de la música experimental. La música experimental ens parla de llibertat, ens parla de joc, ens parla d'exploració, que són conceptes que crec que hem de posar en valor, sobretot en aquests moments on les coses van cap a l'altra banda. És més necessari que mai parlar de llibertat, parlar de joc, parlar d'exploració i parlar de totes aquelles possibilitats que a priori no ens plantegem però que estan allà. És el que et anava a dir, em sembla que qui vulgui venir el generador haurà de trencar una miqueta aquest esquema del 120 BPM, no? Correcte, sí, haurà de trencar tots els esquemes, bàsicament, i trobo que això és bo, perquè de vegades els esquemes són allò que ens encurseten i ens fan no veure més enllà de nosaltres mateixes. Enguany hi participen més de 60 músics, si no m'equivoco. Correcte. Com és fer malabars d'aquesta manera? Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, és entretingut. La veritat que és entretingut, però tenim uns projectes que ens han proposat, alguns i altres que els hem cercat nosaltres, i que no podíem deixar de banda perquè fan molta petxoca. Efectivament, val a dir que només en dues de les activitats ja posem gairebé 60 d'aquests músics a l'escenari, i això és molt interessant. Que la gent no s'espanti perquè he dit més de 60 músics, que no és només en dos dies, això. Si no m'equivoco, són sis mesos d'activitats. És a dir, que al final estem parlant d'una programació que s'eixample en el temps. Correcte, sí. El generador és un cicle que dura sis mesos, com bé has dit, comença sempre al mes de setembre i s'allarga fins al mes de febrer. És a dir, que tenim sis mesos d'activitats, cada mes hi ha un concert amb xerrada... Aquests concerts amb xerrada són concerts en els que després convidem el públic a pujar a l'escenari, trencant la barrera una mica artista públic, i s'estableix un espai de diàleg entre el públic assistent i els músics, també perquè aquells artistes que ens visiten puguin explicar... què és realment el que fan, com treballen el so, de quina manera, per què s'han apropat a aquesta disciplina artística i perquè el públic entengui més què és el que acaba de succeir. I això s'allarga durant sis mesos, cada mes hi ha un concert xerrada, intercalats amb aquests concerts xerrada cada mes i tenim tota una sèrie d'activitats paral·leles, conferències, tallers, visionats de documentals, l'any passat vam fer una exposició d'escultures sonores, van variant les exposicions i les activitats paral·leles. Clar, t'anava a dir, de la sisena edició, per exemple, quin concert xerrada et va marcar més o et va sorprendre més? Mira, saps què passa? I no et mentiré, semblarà una tonteria perquè estic al front de la programació del generador i et semblarà una tonteria, però tinc tant al cap la setena edició que gairebé he oblidat la cisena i em sabria greu ara mateix posar per davant algun artista de l'altre jo trobo que totes les activitats van tenir la... No diem que són ni millors ni pitjors simplement et dic la primera que et ve al cap que dius ostres, aquell dia mira tal Això no desmereix cap de les propostes, eh? La veritat és que t'ho canviaré. Més que el concert xerrada, potser l'activitat paral·lela que més emoció ens va fer a totes va ser l'exposició d'escultures sonores. Perquè va ser una activitat que ens va permetre no només trencar definitivament la barrera entre el públic i els artistes, perquè era una exposició interactiva i el públic tenia que activar les escultures perquè sonessin precisament, sinó que, a més, l'escultura sonora ens va permetre explicar com d'enllà va l'art sonor en relació al so i a la música. És a dir, so fet matèria, d'aquesta manera. I això ens permet una mica explicar aquesta amplitud que té l'art sonor, que abarca des de música experimental, com diem, fins a escultura sonora i moltes altres maneres d'expressar-se a través del so. T'anava a dir, per exemple, també feu la commemoració dels 40 anys de la primera actuació de White House a Barcelona. Correcte. Per a la gent que no dominem gaire el tema de la música experimental, qui és o qui va ser White House i per què va actuar a Barcelona? White House van ser un dels projectes seminals de la música industrial i concretament van ser els iniciadors d'un estil, un subgènere de música de l'industrial que es va portar a anomenar Power Electronics. Mhm. Si la música industrial, per les seves característiques, ja és una música que podríem definir una mica com a radical, el Power Electronics va espitjar molt més enllà aquesta radicalitat sonora, treballant amb distorsions i amb temes molt punyents. Els White House van venir fa 40 anys a Barcelona, va ser la seva primera actuació, de la mà del Jordi Valls, que era el seu manager i col·laborador, i jo crec que aquesta actuació va ser un abans i un després en el plantejament sonor de molts dels artistes i músics que hi havia a Barcelona en aquella època i a Catalunya, però vull que ens ho expliqui un dels protagonistes d'aquella situació que va ser el mateix Jordi Valls, que podem recordar per al programa de la Edat d'Oro el programa que va suposar la cancel·lació d'aquell programa, i on vam veure el mateix Jordi Valls maixecant quadres del pintor Casademont amb dos gossos al seu costat a Televisió Espanyola, el qual va suposar un escàndol. I tenim moltes ganes que ens expliqui ell mateix i el Daniel Setcontra què va significar aquell concert exactament en la historiografia de les músiques estranyes a Catalunya. T'anava a dir, a més, jo entenc que el generador és una miqueta referència aquí a Catalunya des del punt de vista de música experimental, però sobretot pel seu caràcter de quilòmetre zero. Perquè tenim Girona, Vidreres, diferents espais, col·laboradors, però al final tots estem aquí a comarques gironines. Correcte, sí. De fet, el generador intenta, per una banda, externalitzar, és a dir, trencant amb aquesta teoria que les coses més sui generis succeeixen només a Barcelona... no és veritat, a la resta de municipis, de poblacions de Catalunya s'hi estan fent coses molt interessants i Girona en aquest sentit es posiciona com un dels referents de la música experimental o de l'art sonor però no només això, volem sortir de la ciutat de Girona perquè no es pugui dir que tot succeeix a Girona, a comarques gironines sinó que anem més enllà en els municipis. I pensem que és una bona oportunitat per portar l'Arso Nord a localitats on d'altra manera potser mai es podria veure un tipus d'activitat semblant. Per exemple, vam iniciar aquest cicle amb la Polifem a Vidreres, com bé has dit, la Polifem és un artista que treballa fent música a través d'equips de medicina i per tant pensem que portar municipis de les comarques gironines més enllà de la capital propostes com aquesta tan interessants i tan estranyes al mateix temps és interessant perquè la cultura no només ha de succeir en les grans ciutats o a les capitals sinó que ha d'estar a tot arreu present i aquesta és una de les missions que ens hem plantejat des de meva Creus que la gent coneix prou? El generador? O encara hi ha marge de maniobra en aquest sentit? Jo crec que hi ha molt de marge de maniobra, quan l'experimentació sonora, l'art sonor, continua sent una disciplina artística desconeguda. Per tant, el generador, que es dedica a ser una mena de mostra sobre l'art sonor o la música experimental... continua sent un gran desconegut també a comarques ironines, i per tant queda molta feina per fer. I en aquest sentit, potser algunes de les activitats que tenim en aquesta edició, com podrien ser la de clausura dels concerts Xerrada, amb 15 músics de l'escena experimental catalana dirigits pel col·lectiu «Vostè és un col·lectiu», amb els 15 alumnes del Conservatori de Música Isaac Albeniz que els acompanyaran, serà una bona manera de portar més enllà no només el generador, sinó també la música experimental. Hi haurà com a mínim 15 alumnes del Conservatori de Música que s'aproparan, potser per primera vegada en la seva vida, a una altra forma diferent d'entendre la música, d'entendre el so i d'entendre l'art, en definitiva. En aquest sentit, a part, vull dir, entenc que suport institucional bastant, eh? Vull dir, almenys per aguantar també set edicions, jo entenc que heu anat una miqueta de la mà també de les administracions. Correcte, sí. Val a dir que les primeres edicions les vam fer gràcies a la volta, que ens va permetre iniciar aquest cicle perquè va confiar en l'activitat i, per tant, ens va cedir part del seu pressupost i també un espai. Però a partir de la quarta edició ja va entrar l'administració també a donar suport en aquest cicle, concretament l'Ajuntament de Girona. Aquest any, per cert, hem estat el tercer projecte millor valorat de l'ampliacultura, amb una puntuació de 7 sobre 10. I també la Diputació de Girona, Casa de Cultura de Girona i el Departament de Cultura de Generalitat també donen suport econòmic. Però després hi ha tot un munt d'entitats, empreses i persones que col·laboren també amb el cicle. Aquest any tenim a la Cucullona, per exemple. Sí, a mi tarda. Amb ells fem una activitat conjunta. Farem una mescla entre música experimental i por, que trobo que és molt interessant. En cacofonies dels morts, per exemple? És el primer que m'ha vingut al cap. Ho veurem, ho veurem. Tenim un projecte que es diu Sang, Sang, Sang, que un dels seus factòtums és en Lluís Rubirola, tècnic de la Planeta. I ens portaran un projecte molt interessant que valdrà molt la pena veure'l perquè serà una experiència molt més enllà del so. Però ho deixo aquí perquè és una sorpresa d'aquest any. Però també tenim altres entitats, com ara el Conservatori de Música Isaac Albèniz, com he dit, per exemple, la Marfà, que col·labora amb el projecte de residències creuades Ganta, que és un projecte de residències creuades entre la Bo Flashback de Perpinyà i la Marfà aquí, Girona. segons el qual un artista català se'n va a Perpinyà dues setmanes a fer creació i un artista del sud de França ve a la Marfà a Girona a fer creació i el resultat d'aquestes creacions d'aquestes residències artístiques es presenten a Perpinyà, al Festival El Mediator però també al generador i per tant col·laborem amb la Bob Flashback, amb la Marfà L'Auditori de Girona s'ha sumat també en aquesta edició, amb un projecte molt especial, que és un dels que porta 30 músics a l'escenari. Tindrem una mezza soprano, dos pianos de cua, el conjunt neopercussion, amb 40 elements de percussió en directe. Tenim l'amorfosis ensemble en aquest projecte i el pianista Jean-Pierre Dupuy. i per tant l'Auditori de Música també col·labora en aquesta edició i moltes més entitats i empreses que col·laboren al voltant del generador i que gràcies a elles es fa possible aquesta màgia del so. A més de tot plegat, t'anava a preguntar, a meva, qui sou, què feu, a part de fer el generador? Sí, amb Eva som una entitat cultural d'aquí de Girona, estem en actiu des de l'any 2016, per tant l'any vinent farem 10 anys ja d'activitats. Tocarà festa, eh? Tocarà festa, alguna cosa haurem de fer, sí. I nosaltres ens dediquem a totes aquelles disciplines artístiques que per al seu poc recorregut econòmic normalment queden de banda, d'alguna manera. Pensem que perquè una societat sigui sana ha de tenir tot tipus de manifestacions artístiques, no només aquelles que generin un retorn econòmic. I, per tant, des de MEVA ens dediquem a aquest tipus de propostes, com serien la performance, per exemple, o en aquest cas l'art sonor o l'experimentació sonora. És a dir, que tothom i tot ha de tenir el seu espai. Correcte, sí. Si volem ser una societat sana, tothom ha de tenir el seu espai en aquesta societat. Per cert, et volia preguntar, què és el que t'agradaria que la... gent s'emportés després de passar per el generador? M'agradaria que la gent s'emportés al pensament que la llibertat està en cada una de nosaltres i que només hem d'investigar, anar més enllà de les normatives, anar més enllà de les coses que ens reclouen en les nostres misèries, de vegades, i expandir-nos, buscar la llibertat, buscar la col·laboració i deixar-nos sorprendre, que de vegades ens costa això. Ja em sap greu, però és que no hem trobat música experimental i nosaltres sempre anem amb la banda sonora d'Ocean's Eleven. Espero que et serveixi almenys. Endavant, ens agrada tot tipus de música. Oi que sí? Sí, senyor. Jordi Morillo, el generador, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé aquesta edició. Moltíssimes gràcies a vosaltres i esteu convidats a venir a qualsevol de les activitats que segur que us agradaran i us sorprendran. Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego Cocodril. Entra el Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona. Que voleu que vos digui que això és meu, que me digueu que això no som el cel. Sortim de cega i tot veig de serena, i deixar que et salta la mesura i s'esquena. amb el sol t'aixeques de matí, amb tanta calor fa mal dormir, i més ara que tota coca viu, que s'hi viu de bé quan ja has estic. S'abarquen amb a sota vent, se'ns dones molts esquitxen sa pell, navegant per sa aigua transparent, fins a perdre sa noció d'estens. I m'agrada millor que quan fa sol. i bebo de cervesa fresca que te corres coi, amb un sap i s'alçadina de la mà. Una alegria que no sé explicar, que vol que vol dir que això en veu, que vol dir que això no és com el cel. de cego i tomba de serena i deixar que et salta més i s'escanar Sí, quan passen dos minuts del punt de dos quarts de dotze del matí, seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. És moment de parlar del Voluntariat per la Llengua. T'ho dic perquè es celebra una nova edició a Girona amb la participació ni més ni menys que de cent parelles lingüístiques que començaran les seves trobades setmanals per conversar en català. Per poder comentar la jugada, ens acompanya avui la Imma Torres, dinamitzadora. Bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Ima, primer de tot, entenc que una nova edició d'aquest voluntariat per la llengua, això vol dir que funciona. Sí, i tant. Ja fa més de 20 anys que el programa està en funcionament aquí a la ciutat. i ha anat creixent progressivament i, com deies, avui comencem nova edició i comencem amb més o menys unes 100 parelles lingüístiques que després aniran augmentant perquè el programa està obert, diguéssim, durant tot l'any. És el que t'anava a dir. Si no m'equivoco, el presenteu avui, eh? Sí, avui fem la presentació oficial, diguem-ne, de les parelles lingüístiques, perquè tot i que el programa està en funcionament tot l'any, és veritat que l'estiu l'activitat baixa una miqueta perquè la gent també s'agafa descans i la canses, i al setembre hi ha molta gent que s'apunta de nou, i com que hi ha força gent nova, doncs és quan comença tot el gruix de les parelles lingüístiques, i avui fem la presentació oficial, diguem-ne, d'aquesta edició, i moltes de les parelles lingüístiques es coneixeran avui. com es formen aquestes parelles? És a dir, no sé, m'interessa molt saber com agafeu i a partir de la base de dades què feu? No sé si és super random o...? Clar, pensa que nosaltres tenim fitxes, diguéssim, les que han omplert tant voluntaris per una banda com aprenents per l'altra, i llavors el que és primordial a l'hora de fer les parelles lingüístiques sobretot és la disponibilitat horària, que tinguin coincidència per poder-se trobar. Llavors, a partir d'aquí sí que mirem que tinguin més o menys la mateixa edat, si ens han omplert la secció en posem quines aficions tenen o quines activitats els agrada fer, si a sobre coincideixen en aficions o algunes activitats que tinguin en comú, doncs sempre intentem aparellar-los perquè així és com més garantia d'èxit, que tindran més coses en comú i més temes per parlar. Tot i que no hi ha gaire problemes i la gent ja que s'hi apunta, tant voluntaris com aprenents, a temes de conversa no els han de faltar. Si no m'equivoco, és una hora setmanal de converses en català. Sí, això és el que diu oficialment el programa, és una hora de conversa a la setmana, tot i que cada parella s'organitza una miqueta com vol. Hi ha gent que va més enfeinada que d'altra i potser cada setmana no es pot trobar, però no passa res. L'objectiu del programa és que el mínim que sí que demanem és que facin 10 trobades, perquè és el que es considera que necessita la persona que està aprenent perquè noti una millora. Des del primer dia que es troba amb el voluntari fins a l'últim, que hagi notat una millora en la pràctica del català i que tingui una miqueta més de fluidesa, que hagi perdut la vergonya i que hagi notat que ha evolucionat i que potser ja té una miqueta més de fluidesa a l'hora de parlar. En aquest sentit, a més, tenim una trentena d'establiments col·laboradors aquí a Girona, si no m'equivoco. Quin paper juguen, en aquest sentit? Sí, doncs, un també dels eixos del voluntariat és fer xarxa, diguem-ne, amb la societat i el teixit gironí. Tenim establiments col·laboradors que poden ser bars, restaurants, botigues, que el que fan és que... donen suport al programa i alguns fan de punt de trobada. Per exemple, bars i cafeteries són un punt de trobada on les parelles poden anar a fer la seva xerrada setmanal. i en alguns fins i tot els hi fan un petit descompte perquè els participants del voluntariat tenen un carnet que els acredita, per tant ells es poden identificar i en alguns dels establiments col·laboradors a punts de trobada els hi fan algun petit descompte. I a banda dels establiments també tenim acords amb diverses entitats perquè també una de les potes del voluntariat és el coneixement de l'entorn. I per això, per exemple, les parelles tenen entrada gratuïta o reduïda a la majoria de museus a la ciutat, a la Casa Masó, o poden anar al cinema a veure pel·lícules en català, perquè si alguna parella vol fer una trobada una mica... diferent que no sigui només seure i prendre un cafè, doncs puguin fer-ho. És el que t'anava a preguntar ara, a part m'has dit que les inscripcions, vull dir que és un procés viu, és a dir, que no només tenim el que sortim de saque ara, sinó que a més a més la gent també s'hi pot anar sumant. Sí, sí, sí, la gent s'hi pot apuntar durant tot l'any i nosaltres, mentre tinguem dues persones amb qui coincideixen en horaris i que puguem aparellar, doncs el programa està en marxa. clar, jo entenc que això en una ciutat tan diversa com Girona entenc que és un pilar fonamental a vegades fins i tot per a moltíssima gent que acaba d'arribar Sí, evidentment, perquè molts ja s'inscriuen a cursos de català, però clar, potser es troben una aula amb 20 persones i la part oral en els cursos ja sabem que potser és la que afluixeix més i el voluntariat els ajuda a tenir aquest espai setmanal que saben que poden practicar, es poden equivocar, poden preguntar a la seva parella lingüística i a banda també ara en aquests moments que la majoria de gent que està aprenent el català del que es queixa sobretot és que surten al carrer i ningú els parla en català. I això és un gran problema que tenim els catalanoparlants, que moltes vegades ens adrecem a les persones en castellà, depenent de com els veiem, no? I molts diuen, ostres, jo m'estic esforçant per aprendre, surto al carrer, vaig a la fleca, intento parlar en català i em responden en castellà i llavors es desanimen una miqueta. Però aquesta també és una de la tasca, no?, que fem més el voluntariat i intentar mantenir sempre la llengua i que sobretot els aprenents guanyin confiança per mantenir-se en el català i exigir de bones maneres, diguem-ne, a l'altra persona de dir no, no, que estic aprenent el català, parla'm en català, potser m'equivocaré o em costarà una miqueta, però tu continua amb el català que jo ja t'entenc. I que va més enllà tot plegat de la llengua, perquè, ostres, jo entenc també que li estàs donant una sortida a gent que potser no té la seva xarxa aquí a Girona i, mira, tenen un plan més per fer o fins i tot, ostres, de fer col·legues per aquí. Sí, és evident el que dèiem del coneixement de l'entorn, que el voluntari o la voluntària moltes vegades es converteix en una peça... no només per fer aquesta hora de conversa, sinó per integrar-te una miqueta a la ciutat, si algú acaba d'arribar fa poc, doncs ensenyar una mica el funcionament, on és això, on és l'altre, com funcionem una miqueta els gironins i com respirar la ciutat, i molts donen un pilar fonamental també a la vida d'aquestes persones, sí. Escolta'm una cosa, presenteu-ho avui, on? Avui fem la presentació al local social de l'Eixample, a dos quarts de sis de la tarda. Ah, mira, us tenim aquí a tocar, nosaltres estem a Valmes. Sí, sí. Quin remei, haurem de passar-hi. Podeu venir a veure-la, i tant, i tant. Igma Torres, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi superbé aquesta nova edició del Voluntaris per la Llengua. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país. Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat. Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. S'acaba l'estiu i arriba el setembre, i sé que te'n vas, però no ho vull entendre. I aquelles rialles a l'habitació es tallen de cop quan s'enlaira l'avió. Cap i tot sol, que em sento ara a casa, adulta de un gat, potser ell m'abraça. I cada cap vespre miro el calendari, me'n vaig a dormir. I escoltem de fons Casa Avió Gat. Una cançó que ens presenta ni més ni menys que el Casú, que s'ha convertit en un dels DJs catalans amb més projecció i seguidors gràcies també als seus remixos virals de música catalana i tecno i a la seva presència en festivals com, per exemple, el Cabró Rock. En aquest cas, ens presenta una cançó que mostra la seva faceta més personal i emocional. Veurem ara el seu pas no només de DJ, sinó també com a cantant i compositor. Casú, bon dia i bona hora! Bon dia, com estem? Bé, home, bé. Escolta'm una cosa. Explica'm això una miqueta. Casa Biogat. Ho dic perquè ara abans estàvem preparant la cançó. Li dic, aviam, Arnau, si és aquesta Casa Biogat. Ho diu? No, bueno, no sé, sí, tira, tira. Sí que ho diu la cançó. La cançó aquesta va sortir perquè ja fa temps que la vaig escriure, inclús abans de començar amb tots els remixos, de ser més conegut a xarxes com a DJ i tal... Ara fa uns dos anys em van trencar el cor, per dir-ho així, i vaig, això, havia començat a escriure una cançó, que de fet aquesta cançó la vaig començar a escriure perquè la persona amb què estava de relació se'm va anar d'Erasmus i em va fer un regal molt bonic, em va regalar tot de sobres per diferents moments mentre ell estava d'Erasmus perquè els pogués anar obrint. I un d'ells era, em proposava tot de reptes en aquest sobre, i un d'aquests reptes, com que jo acabava de començar a fer classes de cant i de guitarra, em va dir, doncs, m'agradaria que fessis la teva primera cançó. I em va donar tres paraules ràndom així com a repte, no? Fes la teva primera cançó cantant, a veure que hi sortia alguna cosa de guitarra, i amb tres paraules ràndom que em va donar ella, que van ser Casa, Avió, Gat. I si escoltes la cançó, les dues primeres estrafes hi ha aquestes paraules. I per això aquest és el títol de la cançó, que es podria dir de qualsevol altra manera, però m'ha fet il·lusió posar-li aquest títol. Jo t'he de dir una cosa, o sigui, a mi la vibra que m'estàs donant és que has fet aquesta cançó allò per passar-t'ho bé, de mala manera, t'ho dic perquè a vegades és com que s'imposa l'artista en composar alguna cosa però tu l'has treta perquè dius, vinga va, tu m'ha triat això, a veure què passa. De fet, ja et dic, vaig fer aquesta cançó, ara és molt fàcil el que dius, de dir, hòstia, ara que tens seguidors, ara comença a fer-te cantar. No, no, no, absolut, de fet, vaig fer aquesta cançó, com et deia, abans de tenir seguidors, o sigui, quan no havia començat a fer vídeos. I va ser això, perquè vaig començar per aquest repte, diguéssim, i la vaig continuar fa mig any o una cosa així, perquè em va venir de gust, com deies. I aquí estem, de fet, llavors la vaig ensenyar als meus amics... Perquè també passa una cosa, jo tota la vida havia cantat malament. Fins que fa dos anys vaig començar a fer classes de cant, que va ser més o menys l'època que vaig començar a escriure aquesta cançó. I això, per primera vegada, ara fa mig any, quan un dia estava reobrint projectes de l'ordinador... Vaig trobar-me aquesta i vaig dir, hòstia, anem a acabar això que sonava guai i tal. La vaig acabar i la vaig enviar als meus amics i tothom va dir, hòstia, que està guai això, sí, sí. Funcionen les classes de can? És que a mi sempre m'han dit que jo seria un gran artista però ja estima de la veu. De veritat, funciona moltíssim. De veritat, jo no cantava bé, però de fet, ma mare m'explica que quan era petit i tornava del parvolari o de primària, alguna vegada que els mestres ens havien cantat alguna cançó, jo la intentava cantar a casa meva i ma mare era incapaç d'identificar quina cançó estava cantant del que desafinava. Llavors, a poc a poc amb els anys vaig anar millorant una mica, també vaig fer alguna, en plan havia anat en alguna coral o així, i això, ara fa dos anys que estic fent classes de cant, i em queda molt per millorar, vull dir, soc superconscient que no sé com millor cantant del món, ni ho seré mai, però, joder, ja puc fer coses que sonen guai, no? Escolta, i aquesta cançó la posaràs a l'inici o al final de la sessió? No, aquesta cançó no sona a les sessions, ni aquesta ni segurament altres que faré, en tinc alguna més que estic escrivint i que de fet alguna potser sortirà aviat. Això no ho poso a les sessions perquè la meva manera d'entendre les sessions de DJ en el tipus de sessions que faig jo, que són sobretot festes majors o discoteques comercials, jo vaig a fer sessions que tothom s'ho passi superbé. Intento passar per tots els estils de música, m'encanta l'electrònica i els remixos que he fet de tecno, però jo què sé, també m'agrada el reggaeton, no? en una sessió meva i sentiràs Danza Kuduro, perquè ens entenguem, i el Limbo, i també i sentiràs el meu remix del meu avi Van a Cuba, no? Llavors, clar, aquesta cançó, a priori, no sonarà ni aquesta ni les properes que faré, no sonarà en les meves sessions, no vull barrejar. Ara, si arribes un dia que alguna de les cançons que treguessi cantant jo, perquè ja et diuen que em vull treure més, alguna ho peta molt i tothom la coneix, home, llavors potser sí que podré plantejar, inclús fer-ne un remix per incloure de les sessions o alguna cosa així, no? Però en principi ho vull separar. Si algun dia anés superbé la cosa i això féssim diverses cançons molt conegudes, inclús m'he plantejat com muntar una banda, però això ja seria anar a fer volar coloms, no? Ara, de moment, això ho trec perquè el que em dèiem em ve de gust, però les sessions són això, un musical que la penya coneixi. Què és el que més està sorprès de fer aquesta cançó? Fuà, he de dir que m'ha sorprès molt la rebuda de la gent, tio, perquè jo ara mateix tinc molts seguidors a l'Instagram, de fet, i deixa'm tirar-me'l aquí una mica. Tira, tira. Sóc el dígic català que fa música catalana o que punxa música catalana, diguéssim, amb més seguidors de tot Catalunya. Segueix molta gent, considero, per, bueno, tenint en compte que vaig pensar penjar vídeos fa un any i mig, no?, o menys. Ara em seguessin com més de 40.000 persones. I tothom em seguessin per aquests remixos que he anat fent i tal. I que de cop i volta, treurem una cançó que entenia que no té res a veure amb tots els meus remixos tot, o sigui, jo ja m'esperava que alguna de la gent que fa més temps que em segueix, que ja és més propera, ja no tant per els remixos, sinó que m'ha anat seguint per com soc com a influencer, i havia pensat, hòstia, a algú li pot agradar, Però m'esperava que hi hauria molta gent que em digués, doncs això que estàvem comentant, ara que ja t'has fet famós, ara vas de cantar... Que no era en absolut el cas, però sempre hi ha el típic tonto que et diu coses així. I no, només ha tingut un sol... Bé, una persona que em va escriure per pirat, dient, deixa-lo de cantar pels que en saben, i tu segueixes fent remixos que molen molt. Una sola persona. I... Vaig flipar perquè amb els primers dos dies que va sortir la cançó potser em van escriure, i no estic enganyant 400 persones per missatge directe, dient-me, uah, escoltar la cançó no m'ho esperava gens, tens una veu supermaca, que a més a més que em diguessin a mi, que sempre havia cantat fatal, que tenia una veu supermaca, o sigui, és que literalment era, bueno, de pell de gallina, saps? Hòstia, que guai! I això és una cosa que em va sorprendre molt, d'això, que està bona rebuda... tenint en compte que és algo tan diferent a nivell d'això que no és un remix i sobretot també a nivell estilístic que tothom està acostumat als meus remixes que són així com de ting no de tralla i a algú completament diferent més pop molt emocional d'aquesta part més íntima i tal la veritat és que em va fer molta il·lusió em va sorprendre molt molt positivament i hòstia tant de vol amb les futures cançons sigui igual la veritat perquè va fer molta il·lusió és que es resumiria com que la música sempre té sorpreses esperant, eh? Sí, i tant, i tant, sí, sí, sí, absolutament, sí, sí, la música és lo maco d'aquest mundillo, no? Això, aquest, això, fins ara remixos, ara m'ha vingut de gust fer això i ho faig i vés a saber què faré d'aquí 3 anys, saps? Així que supercontent. Has dit no sé què d'una banda, eh? Bueno, tant de bo, tant... Ai, ja et dic, això és fer bolacoloms, però sí, sí, em molaria molt, és... Hòstia, m'agradaria molt en algun dia poder muntar una banda i poder fer més cançons que agradin, que la gent se les coneixi. Clar, jo he mirat, vaig a veure l'artista en directe, m'encanta anar a veure música en directe, puc fer-ho poc perquè sempre estic de bolo, però quan puc m'encanta veure concerts en directe. I jo penso i dic, hòstia, és que m'encantaria estar aquí dalt. Perquè, clar, amb una sessió de DJ ja t'ho passes bé, ja fas que la gent s'ho passi bé. Però... Hosti, és que les cançons no són teves, no? I encara que siguin els teus remix o el que sigui, la composició no l'has fet tu. I sobretot també hi ha una altra cosa que és que jo soc un tio que, tot i que a dalt de l'escenari no es veu, perquè això, tot el dia festa, tal, i a la part de vinga, mans amunt, voti, voti, voti, no sé què... Clar, jo tinc una part també molt intensa, considero que si continuo això bastant emocional, tot, i amb el tipus de música que poses a una nit a les 4 de la matinada de festa, clar, tota aquesta part no s'expressa quan penso que és una part molt important tant de la meva persona com de la música que escolto i la música que m'agrada, no? I això, poder fer cançons que expressin tota aquesta part, seria increïble, això, poder portar en algun dia, poder muntar un directe per això, que hi hagi una mica de moments de tot, no? També, això, si en algun dia que vés passant, doncs també... Tocaria el meu Aivana Cuba, perquè tota la gent que em segueix i que segurament ha anat a escoltar aquesta cançó em coneix pel meu Aivana Cuba o per alguna altra, però poder tocar aquestes cançons, jo què sé, en algun moment ja m'ho plantejaré quan vagi a fer la banda directa si és que algun dia passa. T'anava a dir, no sé si entres en el moment del curs més tranquil o relativament més tranquil, o ni de conya. O sigui, a nivell de bolus, sí, perquè, clar, és que aquest estiu va ser una animalada, o sigui, en 3 mesos vaig fer com 60 bolus. Hòstia, són molts, eh? Molts, molts, molts. O sigui, l'agost... Com el bonic que és dormir. Sí, tal qual, exacte. O sigui, aquest estiu, mira, jo un dia ho comptava i crec que en tot l'agost... Vaig anar a dormir abans de les dues de la matinada, tres dies. I de la meva hora normal, habitual d'anar-me'n a dormir, de mitjana a les sis del matí, durant tot l'agost. I el juliol, bueno, sí, juliol, setembre i juny, no tants dies, però sí. Llavors, ara, a nivell de bolos en tinc menys, perquè això a l'agost eren potser quatre bolos de mitjana per setmana, i juny, juliol i setembre potser han set tres. Ara potser en són dos de mitjana per setmana. Però, en canvi, ve tota la feina aquesta d'estar fent nous temes, tant nous remixos com música pròpia, xarxes socials, perquè, clar, a l'estiu, és que no puc, perquè quan em llevo, no sé. I ara, això, intentar tornar a apretar a xarxes, fer nous remixos i nous vídeos i tot, llavors, això, tinc menys bolos, però la feina no para. De fet, l'altre dia ho parlàvem amb el meu mànager, que jo, un viatge així de... El que fa la gent normal, d'agafar, jo què sé, dues setmanes i anar a temporada i un parell de setmanetes, crec que fa... A més que no recordo l'última vegada que ho vaig fer, perquè és que des que vaig començar a estudiar producció musical i a començar a punxar discoteques, és que no ho faig, perquè és que m'encanta el que faig, que dic, hòstia, que per què descom... no sé, m'ho passa molt bé. Però hauria, potser, potser em tocaria. Bueno, escolta, vull dir, ara és el que et dic d'aquí era dalt, aviam si un parell de setmanetes totes... El cos avisa, eh? Sí, sí, ja et dic jo que ja em mira la meva agenda, crec que jo no les tinc dues setmanes seguides, jo no les tinc, però bueno, no passa res. Bueno, al final les has de triar, tu, eh? Això t'ho asseguro jo, i si no va molt mal, ja et dic, no sé si agafar-nos el gat per un costat, després agafem la casa a tomar pel sàquins i anem amb avió, això ja m'ho dius tu. Però, si et sembla, mira, Casú, aquesta vegada marxem escoltant-te, si et sembla, tornem a escoltar el cas avió gat per marxar. Tu, moltíssimes gràcies, i quan treguis l'EP i tot plegat, ja passaràs per aquí, no? Moltes gràcies a vosaltres, supercontent d'haver vingut aquí, i jo encantadíssim de tornar quan m'hi vulgueu. Això és casa teva. Merci. Fins demà! Fins demà! Hi ha els dies més curts i les dins que s'allarguen, jo segueixo tossut enviant-te missatges i els col·legues em diuen que què conya em passa, que estic a la luna i que no som grec massa. Com que jo explico que sé que s'acaba, igualment em prefico, que ignoro les traves i em diuen que ho deixi, deu ser que pateixo, potser és que em basado, que jo no em rendeixo. A mi contorna tantes hores, el meu cap va d'una envolta i els amics cansats de mi, per què insisteixo? Que no ets tan lluny, ni que haguessis anat a viure a una altra galàxia. Hi ha cotxes, hi ha trens, hi ha avions, i no vinc a peu si tu em dones coratge. I recordo el lluny, i no em trec del cap aquelles dits a la platja. I el meu pit sona mil canons, i segueixo intentant que no es troqui un miratge. Passant les setmanes, ja noto més prega, faria el que fos, quina puta merda, lluitava amb els dos i se'm trenca l'esquema, ara sol com un gos, m'he adonat que el problema... Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Agafats de la mà, deixarem que l'alluna s'acarici l'esquena i ens doni un ombra. Deixarem que el cor ens escalfi el vent i ens faci un record. No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou Mai és negre el cel del nord Girona és un estil de vida Girona FM és la ràdio de la ciutat el que vius a prop també ho sentiràs a prop 92.7 FM