DJ ATCO, Social Run i Dones Acompanyades a Girona

Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dimecres 29 de gener de 2025. Ahir encara tornava a casa passant per l'Eixample i ens vam trobar un parell de veïns parlant sobre els contenidors intel·ligents. La preocupació de la Trini era i què farem a l'estiu quan passi pudor. I em vaig quedar tot pensant-hi. És evident que el tema de les escombraries i la porqueria està aixecant pulseguera a la ciutat. Som uns avançats, sí. S'ha de fer, també. És pel bé comú, i tant. Si a l'Eixample hem arribat a un 70% de la gent amb targetes, en altres barris es preseu una autèntica tragèdia. Ahir ens ho deien des de Santa Eugènia. Cal molta pedagogia, però continuen els dubtes a l'aire sobre la porqueria. Qui en té de molt, molt, molt poc de contenidor i molt, molt, molt, molt d'intel·ligent és el nostre estimadíssim Arnau Vila. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Com estàs? Em pensava que digués molta porqueria. No, home, no. A mi com saps? Aquí estic per pujar-te una miqueta el sucre, la moral i també aquests ànims de dimecres. Arnau Vila, com estàs? Molt bé, de dimecres. De punt avui? Sí, el dimecres sempre sol ser una mica més allò... L'oxigen ens ha d'arribar, nosaltres, perquè de vegades la setmana és complicada i ens ha d'oxigenar una mica el dia i sempre va bé. Doncs mira, avancen plans del cap de setmana? Tens alguna coseta allà a mena o què? No tinc massa res aquest cap de setmana, la veritat, no. Ah, doncs mira, jo m'escapo a la neu. Em vaig a la neu? Sí, vaig a la neu al final. Però has de pujar una mica més amunt, eh? Perquè... Sí, home, sí. Bueno, ja veurem si la salut ho permet, també, que... Sí, no? Té 30 anys. És que he viscut molt. Ah, vale, vale, vale. Vull dir, ja estic molt atrotinat i molt... Bueno, potser, Vallter, potser trobes alguna cosa. No, la idea és anar-me a... Bé, ja veurem, ja veurem on te vaig. On no vas a dir? Deixem el misteri fins divendres. Ah, això et sembla correcte. Divendres, va bé. S'arribim pinteado amb la Girona Secreta i companyia, o ja en parlarem, aviam què fem. Molt bé. Avui parlarem de música, t'ho dic perquè passarà per aquí una veu que jo conec, una veu que probablement tu també coneixies d'una altra època i d'un altre temps, Arnau Vila, passarà per aquí ADC... ADC, Aitor C. Ballos, això ja m'ho explicarà ell d'aquí uns moments. També el Tot i Pou en la secció de COPLEF, dels professionals de l'activitat física i de l'esport. I avui també parlarem de les dones acompanyades, dones que han patit violències al llarg de la seva vida i que s'han ajuntat en una associació per poder sortir endavant. En qualsevol cas, nosaltres posem cinquena, Arnau Vila? Ens hi posem. I no sé si el coneixeu pel seu alter ego o nom artístic, però és un dels DJs que més sona a casa nostra, també a fora. ADC, Aitor Ceballos, bon dia i bona hora. Bon dia, bona hora. Ho he dit bé això, ADC, ADC... Bueno, fins abans de la pandèmia si era ADC, ara és ATCO. ATCO? He fet un canvi. Ah, sí? He afegit una O, que és una O trencada, però sí, ATCO. D'on ve el teu alter ego, en aquest sentit? Doncs, bueno, és que el meu nom, Aitor DJ Ceballos, i la O va ser perquè tenia un company de feina a Barcelona, que sempre em deia Atko, perquè l'Instagram és ADC Oficial, Atko Atko. I mira, al final volia fer un canvi també perquè els cartells amb tres lletres ho veia una miqueta, que li faltava alguna cosa. I ara amb quatre lletres ho veig millor. Això ja és tema de màrqueting, però... Sí, sí, una miqueta de màrqueting. I em sembla que ja... direm que potser ho has pogut delegar amb algunes coses t'ho dic perquè els inicis a vegades són diferents t'ho dic perquè tu i jo ja ens coneixíem de molts anys ens vam trobar un dia a l'autobús baixant de Montilivi quan jo estudiava enginyeria i tu, economia i m'explicaves una anècdota que em sembla que és quan vas començar amb tot el tema del món de la nit i de la música que és com vas construir amb el teu pare el teu primer set sí, sí, va fer una cabina de fusta amb el vidre i tot Perquè jo no he tingut tanta sort com altres DJs. O sigui, jo he començat de baix a baix. Des de zero, zero, zero. Des de zero, bajo zero, sí, sí. I res, el meu pare és fuster, em va fer una cabina i jo tan content allà per començar a fer els primers bolus. Tenia allà el meu Instagram, el Facebook i tot davant de la cabina per fer una miqueta de promo i tot. Com vas arribar a aquells primers bolus de Royal? Jo entenc que abans... En algun moment se t'havia despertat alguna cosa. Seu passava fatal, eh? Sí? Al principi... O sigui, ja era el dimecres i ja estava pensant, ja ve el cap de setmana, no vull treballar, però és que ho feia... Realment hi ha gent que comença per... per amor a la música i tal, i vaig començar per guanyar diners per pagar la universitat, directament. Sí? Sí, sí, sí, 100%. No vendrem aquell discurs... No, no, el discurs d'amor a la música, res, res. Per diners i per pagar les meves coses. Jo també tenia la idea clara d'independitzar-me el més aviat possible. Clar. O sigui, jo a casa estava molt bé, però... No sé, com sempre he volgut marxar de casa aviat. I vaig dir, pues... Per començar... Recordes el primer bolo? Sí, aquest, el Figueres, el Royal. Sí, sí, no, t'ho dic perquè jo sí que el recordo, que vaig entrar. Un pub de 30-40 persones, potser. El millor dia, eh, potser. Sí, sí, segurament. A més, eren els divendres, me'n recordo. Sí, sí, divendres i algun dissabte feia. Divendres i algun dissabte. Clar, com es van anar sumant els bolos a mesura que anava avançant? És a dir, comences a Royal, tenies el teu set, al final hi anaves cada setmana, anaven fent... Quin és el moment en què dius, ostres? Doncs va sortir una oportunitat a una sala aquí de Girona, que feien proves de DJs, hi havia com 15 o 16 DJs fent com un examen o una prova en directe, I mira, doncs, dels 16 només entraven dos i vaig entrar perquè en aquell moment era digi de pachanga, jo. No és digi ara que es diu Urbano, que queda super maco i tal. Jo era el digi de pachanga, el que punxava a la sala 2. Clar. Saps? I potser dels 16 que es van presentar, potser 10 punxaven electrònica i 6 pachanga. Clar. Potser els vaig fer pena perquè també anava amb muletes o així. És veritat, en aquella època anaves amb... Sí, sí, vaig estar dos anys. Dos anys. Anem amb el tir a la cama que diu Pertes i em va pillar els dos primers anys de carrera amb muletes. Et va limitar gaire això en el tema de música, d'espressaments, etcètera? Sí, sí, m'havien de portar sempre. I a part em vaig trobar el carnet els 21, tres anys després. quan arribes a Girona al final també entenc que al final el paradigma és diferent i més els que hem sortit per Figueres i els que hem sortit per Girona també al final aquí hi havia molta més gent entenc que molta més visibilitat al final la feina com que tenia una recompensa més seguida i un cop entres a Girona ja et coneixen tots els locals al voltant i sempre acabes donant voltes als mateixos locals de Girona i en quin moment surts de Girona? què va passar exactament? Doncs vaig començar amb aquesta prova i va ser un estiu, que es deia Carpes de Girona, allà a la Nestlé, no sé si fan alguna cosa allà, i a partir d'allà vaig començar el que era el Blou, Sí, home, i tant. M'han agafat una promotora de festa que es deia Fucking Fridays, que encara... Encara tiren, no? Sí, sí. No fan aquesta festa, però estan portant diferents locals d'aquí Girona i m'ho porto amb ells i... I som dels pocs que encara seguim, eh? Perquè és una feina que la gent... Com que aguanta poquet. Són dos, tres anys i... Per què creus que és així? no sé si estem a sou, o que a la nit els hi crema massa, t'has de portar bé, eh? Si vols tirar molts anys, t'has de portar bé. Clar, és que al final, que a la nit és un perillós saber tots. Sí, sí, sí, jo conec gent que va a tope, i jo dic, aquest noi, dos anys o tres, està fora. Ja, perquè al final també és un ritme que, ostres, et trenca amb el ritme natural, no? De dia a nit, vull dir, ostres, anar empalmant bolus, jo recordo que tu tenies bolus també, per exemple, hora nit, una mateixa nit a Barcelona, però després cap al Baix Empordà o cap a l'Ala Empordà. Sí, sí, dos i fins i tot tres. Fins i tot tres? Sí, sí. Tres bolus, a la mateixa nit? Sí, sí, la mateixa nit. Algun fora d'Espanya? Sí. Fora d'Espanya vaig fer una a Toulouse. A Toulouse. Sí, sí. I què tal? Molt, molt bé. Vaig anar allà pensant que volien música francesa i al final tothom volia reggaeton, reggaeton. I vaig acabar tirant reggaeton. És que al final és el que vol tot. És el que vol molta gent ara mateix, eh? Sí, sí. Vull dir, el món de la nit, és curiós. Sembla que es vagi a acabar el reggaeton, però no, no. Encara és aquell, eh? Com ha evolucionat el món de la nit des que hi ets? Moltíssim, eh? Sembla que un perro viejo, bueno, tinc 30 anys, no sé si... No, tenim 30 anys els dos, però que des que sortíem tu i jo amb 20 anys fins ara als 30 han passat 10 anys amb moltes coses. Sí, ha canviat molt la música, sobretot, ha canviat moltíssim. Davant les sessions sí que eren potser més d'electrònica o així, que tothom volia punxar electrònica. Mhm. I ara està tirant molt més cap a Urbano, ara estan entrant com diferents estils musicals com la Frohaus i tot això. Però jo aquests estils els hi dono dos anys. Clar. El que tirarà al final és open format, el que sona a la ràdio potser, reggaeton... Què em penses que ho monopolitzi gairebé tot això? Que agafin tant de pes en el món de la nit? A mi no em sembla gaire bé, en veritat, perquè jo al cotxe no escolto reggaeton, però sí que les discoteques és el que demanen, i a part són artistes que treuen un disc a l'any. i al final la gent TikTok també ha fet una miqueta de mal TikTok ajuda, entenc, vull dir, és que al final clar, també la teva feina és que és un tema de xarxes socials i d'imatge constantment i completament, constant, constant vull dir, al final aquesta pressió suposo que tu també la notes, sí, sí, la noto moltíssim jo la porto bé perquè no sot de penjar cada dia coses, ni tinc la necessitat Però sí, sí, hi ha pressió, eh? I la gent surt per fer-se el vídeo, potser ja no surt a disfrutar tant com abans. I abans, jo m'hi he fixat una cosa, i és la vostra ubicació. És a dir, abans els DJs estàveu ubicats sols, tranquils, com a molt hi havia algú d'estaf o així al voltant, però ara no, és que ara sembla que també aquella zona ara s'ha potenciat com la VIP, normalment, i que tothom paga per estar... A prop teu, o sigui, just darrere teu. En aquest sentit ha guanyat, eh, els últims anys. Sí. Tema DJ i molt millor. S'ha revaloritzat més la vostra imatge, entenc. Sí, sí, sí. Jo he punxat el que tu dius. Allà sol, a una cantonada, he punxat d'esquenes de la gent perquè era... I ara ho has mirat. I comptat enmig de tothom, vull dir... Sí, sí. És curiós. Vull dir, és curiós això també, i al final també com... Com al final, vull dir, el món de la nit ha sobreviscut després de tota una pandèmia i de com tota una generació sembla que s'està tornant a enganxar ara mateix al món de la nit. No sé si també... Va haver-hi un superbum quan va acabar la pandèmia. que jo treballo els dijous a la sala Apolo, i era cada dijous, durant un any i mig, sold out. Sempre, no? Sempre, sempre. 2.300 persones, cada dijous. Ara ja s'ha normalitzat una miqueta, és normal. Però si era sold out, sold out... Com ha sortit el d'Apolo? Mira, Apolo... Va començar, a les festes que es feien aquí al Blou, uns dimecres feien el que es deia Nasti Garage, i venia un DJ de la sala Apolo a punxar ja els dimecres. Es feia una festa un cop al mes. I res, vaig coincidir amb aquest DJ dos o tres cops, i em va dir... Estan buscant un DJ per la sala petita de la sala Polo per tirar cançons com Justin Bieber, Katy Perry... Ja. I jo en aquell moment no punxava aquella música. Jo li vaig dir... Sí, sí, sí, jo punxo això, jo punxo... Tot el que em deia... Sí, sí, cap problema. Sí, sí, cap problema. És el meu estil. Sí. I quan m'ho va dir, no m'ho vaig creure del tot, perquè per mi Apolo és número uno. Sí, sí que ho és. Sí que ho és. Les grans nits s'han celebrat Apolo. Vull dir... Sí, sí. Jo també, eh? I mira que em pilla lluny. Era el meu somni, eh? La primera festa amb 18 va ser a Apolo un dilluns. Imagina't. Un nasty monday? Un nasty monday. Hombre, enda que no. Això, arribes a Apolo, el teu primer bolo allà, te n'acordes? Sí, sí, me'n recordo. Com va ser? Espectacle. Sí? Nervis? Aquestes coses, quan passen, acaben i... Què ha passat? No ets conscient, potser, no sé, estàs com... Encara et sorprèn la feina, de tant en tant? Sí, sí, ara torno, eh? Els últims anys he tingut com piloto automàtico, anat treballant, anat treballant, anat treballant, I ara començo a disfrutar, després de 10 anys, començo a disfrutar-ho i valorar on estic i estar content. A part, sí que és veritat que cada cop em tracten millor, saps, les sales. Clar. I estic molt content, ara sí que... Es nota en aquests 10 anys, eh?, en el tracte de les sales. I no és el mateix que acabis de començar que que portis 10 anys. Sí, sí, el tracte és totalment diferent. Com per exemple? El camerino m'ho invento, eh? Vull dir, t'hi trobes fruita? Bueno, a vegades sí, eh? A vegades sí. Abans posaven cervesa, ara demano bitxís. Ah, sí, ara ets de bitxís? Sí, sí. Tu ets gaire de vici, Hernán Vila? És que veig a l'altra banda aquí amb el somriure i li he de preguntar. No soc especialment de vici, però sí que és veritat que amb el llarg del temps comences que pot ser poc conegut o quasi, quasi que no et coneixin a casa de Tibbrou i amb el llarg dels anys sí que és veritat que les discoteques tendeixen a agafar-te carinyo, això sí. Home, clar, però a tu t'estimen totes les discoteques a Nauvila, però tu perquè ets llegenda viva de la nit... No, no, no, no et penses jo. Però el que tothom es pensa és que hi ha gent que em troba que encara es pensa que jo punxo a la sala, que sóc DJ. Jo no sóc DJ. O que em veu en la tele, no sóc DJ, jo. Però sí que vam fer fotografies molt de temps. Molt mític, eh? Molt mític, l'Arnau, home. Només entrar ja ho has dit. Sí, sí, sí. On vau coincidir vosaltres? A Banyola segur, a la dins de la Multispai Disco, i no sé si per platger d'Aro alguna vegada, o al Fata. Estic platger d'Aro també. O al Fata segurament que també. En aquell moment crec que eres fotògraf potser, eh? De fotografia estàvem al Fata de Sant Pere Pescador, i quasi, quasi, quasi totes les de platger d'Aro. És a dir, vam estar un temps al Sasa, vam estar un temps... Bueno, no t'hi vaig dir quins noms, eh? Però al Beout vam estar-hi molts anys, una associació als companys del Beout, als ex-directors, on més... Vaja, molts. El Black and White, també, del centre de Cavall Bernat. Estic tremolant de por, perquè tots els llocs que heu dit hi he anat més d'una vegada. Això no sé si és bo. Jo t'he vist. Ja, però és que vosaltres hi treballeu i jo no, saps? I això m'està espantant una mica. És un cul de bordó, sí, sí. Ai, senyor. I, sí, home, i que t'he quitit la bailau, que deies, eh? Eh? Que t'he quitit la bailau. Que m'he quitit la bailau, no, no, completament, i més si era amb l'Aitor. T'anava a dir, eh... Males experiències que t'hagis trobat en 10 anys. 10 anys donen per moltes coses, moltes coses bones que ja comences a valorar. A part de la pandèmia... Doncs això el que et deies, sales que potser no tractaven gaire bé o promotores que no tractaven bé i al final anaves per el que he dit abans, diners o tenir contactes o per estar ja treballant et surten altres coses. i doncs ara estic en un moment que puc decidir on vaig a treballar et sents molt més lliure en aquest sentit? sí, sí, molt més, molt més i ara sé dir que no al principi s'ha de dir que sí a tot doncs ara dic que no a alguna coseta alguna anècdota d'aquestes que t'hagi tocat? així, dolenta, dolenta que t'hagi tocat més que dolenta Bueno, el típic de ser com el mono de fèria pel teu jefe o el que fa la promotora Ara vull que em posis la cançó de Compleaños Feliz Ja O ho poses ja o te'n vas Sí, sí, així Sí? Carai Algún volu que no arribessis? Per algun problema, jo què sé, algun... Tard de per tot. Tard de per tot? Sí. Amb el cuet al cul i vinc a volar, no? Sí, sí, a volar. Carai. No, no, no he fallat, no he fallat mai. Inclús he anat a treballar malalt, soc autònom, per tant... No, clar, t'entenc perfecte. No, no, no hi ha... Has d'anar a treballar sí o sí. Però no he fallat, no he fallat. I com és el teu dia a dia? Entenc que hi ha època de megacurro i hi ha època més chill, que és en què estem ara, potser. Com és el teu dia a dia? El dia perfecte per mi, aixecar-me a 9 i mitja, 10, més o menys. un bon esmorzar, fer alguna cosa de feina, sempre has d'estar pendent de calendari, tinc divendres i dissabte lliure de finals de mes, l'has de tancar, vas obrint a un promotor, alguna sala discoteca, factures, comptabilitat, gestions dia al dia, gimnàs a la una, més o menys, Dinar, tarda lliure, cine... Aquest és el meu dia preferit. Aquest és el dia preferit, ara que pots fer-ho. En època de torbelli no musical, anar tapant forats... T'aixeques de la 1 o 2 i ja comences... fas un esmorzar a dinar i normalment la siesta no la faig a les 4-5 sinó més tard cap a les 6-7 i després ja és sopar i un altre cop anar a treballar ara m'ho deies que has tornat a viure a l'Empordà suposo que al final també és com una declaració d'intencions des del punt de vista de tranquil·litat, de calma, de pau sí, perquè a part viure a Barcelona tens la pressió aquesta de que has de treballar més perquè també pagues més el lloguer és més alt la qualitat de via bueno és una mica de pitjor crec jo i com a mínim has de treballar 4 dies per sobreviure a Barcelona i ja ho feia treballava 4-5 nits a la setmana i em vaig cansar ja no podia més arriba un moment on potser ja comences a valorar més els equilibris sí, sí Però no m'arrepenteixo, però s'ha de fer. A tothom que comenci, si li toca fer-ho, que ho faci, perquè val la pena. Què els recomanes a tots aquests que comencen ara mateix? Els tips. El primer tip seria el que he dit abans, de dir tot que sí. Si et diuen punxar roc, dir que sí, que ets superfan de punxar roc, que punxes electrònica, també dir que sí... Perquè al final els contactes els fas en un aniversari, els fas en un pub petit, vas fent contactes. El primer de tot és fer contactes. La segona ve relacionat amb l'estil musical. Com he dit, has de tocar, has de ser open format. Has de saber punxar reggaeton, electrònica, tot. El tercer tip seria que estiguis envoltat en gent millor que tu, perquè sempre et fa millorar. I el quart seria una miqueta agafar-ho tot i fer un super tip de... També has de cuidar una miqueta la teva imatge i buscar diferenciar-te, potser. Ara han passat deu anys, des que vas començar, aviat has dit. Com et veus aquí deu anys? Doncs mira, quan vaig començar els 19 o 20, pensaves 30, crec que ho deixaré. Tot i 20, no? No, no, no. Ara el següent és els 40. I com em veig? Potser com ara. Treballant dos o tres dates a la setmana, bones dates, on estigui gust treballant. Si em toca anar a Madrid, vaig a Madrid, a Saragossa o a Mallorca... Cada cop també viatjar em costa. Cada vegada costa més, eh? Fins i tot em diuen vols que agafem hotel? No, no. Torno la mateixa nit, fa tres setmanes vaig anar a Mallorca i vaig tornar el mateix dia. Jo a les 9 del matí o a les 10 vull estar dormint a casa meva. El tema hotel no m'agrada gaire. I, doncs, això, com em veig, doncs com ara... Com ara, però amb deu anys més. Com estic ara mateix. Sí, sí, sí. Jo em veig igual que ara, però amb molt de més mal d'esquena, però bueno, això ja... Això també, eh? A tu també et passa, no? Sí, sí, sí. O sigui, no només soc jo, perdó, eh? És que això hauria de ser imaginari col·lectiu de la gent, o sigui, cada vegada et fa més mal l'esquena. És que és veritat, a tu també et passa, no? Passa, passa. Ah, vale, t'anava a dir. És que pensava que l'únic boig era jo, però veig que no. Veig que avui l'Aitor Ceballos també estava una miqueta boig com per poder venir aquí amb mi aquesta estoneta. Aitor, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres. A vosaltres, jo encantat. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer, viu l'edició més espectacular del festival. Som la teva veu. Som la gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Som la teva veu. Som la gironina. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat. Fins demà! Trobar-se-le pedre per tots els camins. Con ells seramics que li donen sentit. Donar-se-la mà quan estem en petit. La vida és dura, no anem a mentir. Som la família que va de parranda. No som els tipics que donen la llanda. I se bon rollo és el que es guarda. No anem a dormir, la cosa és allargar. Sentir-se estimat, sentir-se volgut. Amor, amistat, família i futur. Sou i se foc, sou i se flama. Més de romer que anelen ramar. Sou i se perla que hi ha en el camí. T'arriba la traca que no pots fer. L'amor per la vida és actitud. Sou la poesia del nord i el sud. Trengant melodia, posant novedies. Més clara, harmonia, menjar-se el futur. Ai la colla, si t'enganca. abans de la batalla, encara que esteu junts, jo vos em prop, teniu cairet al costat del meu cor, pels anys indomables, pels dies elèctrics i pels nostres morts. I passen 5 minuts del punt de dos quarts de 12 del matí quan seguim en directe als Quatre Rius. Ho fem per parlar d'esport, ho fem per parlar amb el Tot i Pou. Bon dia, bona hora. Bon dia, com estem? T'introduim primer de tot, si no m'equivoco, ets cap d'estudis en un centre on tenim diverses formacions relacionades amb el món de l'activitat física i de l'esport. Exacte, jo soc cap d'estudis d'un centre on llancic les formatius de grau mig, d'activitats aquestres en aquest cas, i també estic de cap d'estudis d'ensenyaments esportius, que són gent que es vol treure el títol d'entrenador. Que cada vegada més agafen importància. Totalment, a part és una via d'accés homologada per la Generalitat de Catalunya que et permet també arribar a la universitat. En aquest sentit, això era una part que em sembla que ja tornarem a parlar amb tu més endavant. Centrem-nos una miqueta més a títol personal, t'ho dic perquè, si no m'equivoco, estàs bastant vinculat amb el tema del social run. Sí, nosaltres des de la pitzeria d'Esquadra Pitxalab, que és una pitzeria d'aquí de Girona, vam crear un social run des del setembre i la veritat que està tenint un èxit bastant important. Mira, defineix-me això del social run perquè jo surto a córrer últimament i m'he comprat el rellotge i tot. Aviam, explica'm, què és un social run exactament? Un social run, tal com el tenim nosaltres, és una manera d'enfocar, trencar la setmana amb un after work. Aquest after work al final és córrer, és menjar pizza, gastronomia també. Tenim ara el patrocinador que també és Estrella Damm i al final ho fem tot també en un local que és la primera. Llavors és combinar tota aquesta experiència, fer una experiència única per l'últim dimarts de cada mes poder anar tots junts a córrer. Ahir justament va ser l'últim que vam fer, era amb 100 persones. 100 persones? 100 persones, clar. Corrent tots junts, anant a la primera i després sopant i fent una mica de festa el dimarts. És l'excusa. Al final és l'excusa per, amb els teus amics, trobar-te... Saps que costa molt a vegades trobar-te amb els teus amics, però és trobar aquell dia a la setmana per trobar-te amb tots o inclús per conèixer gent nova. I això, clar, jo si no conec a ningú, vull dir, t'ho dic perquè he estat exiliat dos anys fora de Girona, com aquell que hi diu, si jo ara agafo i m'apunto el social run aquest, vull dir què? Què faig, exactament? O sigui, tu arribes a anar allà i, en veritat, és una oportunitat per conèixer gent. O sigui, nosaltres tenim... O sigui, hi ha gent que ho ha fet servir, inclús com un Tinder. Això ja no m'agrada tant. A mi, això... No, però s'han conegut. Però sí clavis, evidentment. Coneixen gent que li agrada la pizza, la gent que li agrada l'esport, i al final també segueixen fent altres activitats fora d'aquell esquadre social rand d'aquell dia. És conèixer gent. Inclús amb els teus amics, que costa tant trobar el dia per quedar, doncs mira, tens l'última excusa de dir, un cop al mes anem a córrer allà, fem alguna cosa saludable, fem un after work, al final. Quants quilòmetres feu? Nosaltres sempre estem fent 6 quilòmetres a un ritme social. Intentem esperar a tothom, anem a 6 minuts més o menys al quilòmetre, perquè... que està d'estar acceptable per qualsevol personatge. Llavors, això, per exemple, a quina hora comenceu? Nosaltres comencem a les 7 i mitja. 7 i mitja, llavors... 7 i mitja quedem a l'esquadra. Més o menys comencem a les 7.45, una hora més o menys de trajecte. Clar, 100 persones tallant allà a carretera Barcelona, ja et veig. Clar, l'únic que intentem respectar molt el tema del civisme i tot això, intentem no anar per carrers principals, intentem fer una ruta més per l'Alevesa, Pons de Fontejau i tot això, i el que sí que pugem a la catedral per fer unes sèries de pujada. Pels que volen entrenar-se una mica més, poder fer... Aquella part d'entrenament allà. Això comenceu a dos de vuit, t'has dit, això suposo que en 40 minuts més o menys ja ho teniu fet. Entre les pauses i tot acabem estant a les vuit i mitja a la primera. Vuit i mitja, i d'allà què feu? I allà fem una mica de pica-pica al principi, de vuit i mitja a nou, a les nou ja arriben les pizzas, tenen estrella, bé, beguda de servés estrella o aigua, qui vulgui aigua, i estem allà fent una mica de festeta el dimarts. Un dimarts, tot això un dimarts a Girona. Festeta fins a quina hora? Ostres, doncs ahir... No s'hauria de dir, però ahir crec que vam estar quasi a les 12. Bueno, encara. Encara és un horari respectable. Clar, la sort que és un dimarts. Això ho féssim un dijous, un divendres... Un divendres... El tema del social run, i ara entrant una miqueta més en format general, jo crec que és una cosa que està agafant com molta força. Perquè cada vegada estem veient més la gent córrer en grup. Potser aquí a Girona encara està costant que n'hi hagi més... però en grans ciutats per exemple és un ABC i de fet n'hi ha pràcticament cada dia de la setmana Jo crec que com tot, a nivell general, tot sol neix als Estats Units, després als Estats Units ho porta a alguna ciutat gran com Madrid i Barcelona, i realment Girona la gent s'uneix. Llavors necessita iniciatives com aquesta perquè sí que s'ha vist que un cop ho porten nosaltres o qualsevol altre, perquè també hi ha altres grups, sí que la gent es suma en el carro i la gent li agrada. Llavors ho hem de seguir fent perquè al final estem fent comunitat a la ciutat de Girona. Som gent de Girona fent coses per la gent de Girona. i fent esport a Girona que suposo que aquesta és la gran excusa exacte, totalment a part que porta 10.000 beneficis el tema de l'esport i sobretot el tema de fer comunitat això quina continuïtat pot tenir en el temps? no des del punt de vista com una cosa puntual al mes sinó que si creus que això, aquesta iniciativa pot tenir fins i tot una cada 15 dies una a la setmana, depèn de l'època de l'any Nosaltres creiem que hi haurà més continuïtat, de moment estem començant un al mes, també tenim altres activitats que, bueno, jo només organitzo la part aquesta del social run, però sí que tenim altres entitats que s'han ficat en contacte per fer, jo què sé, algo de pilates i pizza, hi haurà més coses endavant, de moment un al mes, i sí que amb això ja està funcionant bastant, llavors la idea és arrencar. Va haver-hi una que vam fer el desembre, que érem 300 persones, no érem només nosaltres, sinó que eren tots els clubs de running més així... més importants o més destacats de Girona ens vam unir tots, tothom va fer la seva ruta i vam quedar al final a Platea amb 300 persones a Platea que al final també la mateixa excusa, córrer i vestits d'esport i tot, eh? Vull dir, sense passar per casa ni res exacte, exacte és l'essència, és l'essència i tothom està còmode, realment entres allà a la primera i no és que sentis pudo ni res no, no, no, s'està superbé vull dir, hi ha allà l'aire i tot això i molt bé, la veritat Entenc que en aquesta continuïtat, com dèiem, vaja, vull dir, i ara que s'ha costat el bon temps, entenc que això d'anar a córrer i sortir a córrer, com sempre dèiem, vull dir, és probablement una de les activitats físiques més senzilles de fer, perquè al final, independentment de la roba que et posis, com aquell que diu... Al final necessites unes sabates i a córrer. Vull dir, això ja és com una roda, realment. Vull dir, ara ja està rodat en el moment de més fred que potser era ahir, o l'últim. Érem 100 persones. Vull dir, ara quan comenci el color, clar, és que això serà, jo crec que això serà una... Vull dir, va creixent. La gent li encanta. I tenim de tot, eh? Vull dir, al final tenim gent jove, universitaris, que acaben d'arribar aquí i no coneixen ningú i dic, vaig allà aviam si conec algú. Gent universitària que allà coneix i s'apunta amb tot el grup, inclús gent que treballa i que es vol apuntar allà per desconnectar. Vull dir, tenim tot perfil d'edats, està obert a tothom, ja tinc un ritme molt social. Per això et deia, vull dir que al final això, espereu que la previsió és que sigui... Sí, serà increixent, serà increixent. Ara ja estem valorant de si fer dos grups, perquè si som 100 persones corrent tots alhora, potser fer 50 i 50, fer un grup que faci 8 quilòmetres i l'altre 6, potser uns van més com tigres i els altres més com marmotes, vull dir, cadascú que vagi... Amb el ritme que cregui. Exacte. Doncs mira, amb el ritme que cadascú cregui, tot i si de cas, gràcies per haver vingut a aquesta soneta aquí amb nosaltres, als Quatre Rius, I tornarem a parlar aviat per un altre tema. Si de casa l'abril ja quedem. Mentre no sigui Sant Jordi, el que vulguis. Molt bé, doncs moltes gràcies. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com. Som la teva veu. Som la gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Fet i pensat en digital. En exclusiva a GironaFM.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Els quatre rius. El magazín matinal obert a la ciutat. I encarem recte final del programa d'avui, descobrint una nova associació d'aquí Girona que es diu Dones Acompanjades. De fet, una associació amb una trajectòria de dos anys, amb una vida de dos anys, que esperem que també en tingui molts i molts més per explicar-nos una miqueta la seva història. Isabel i Sabrina, bon dia i bona hora. Bon dia. Bon dia, bon dia. Primer de tot, Dones Acompanjades, d'on neix aquesta associació? Exactament neix a partir del CIAT, el Servei d'Atenció a la Dona d'aquí a Girona, que ens vam adonar que les visites a les dones que estaven patint violència de gènere es feia massa llarga. Tenen un volum de gent molt gran, aleshores el promig de visita és d'un mes i mig. Aquesta dona necessita més recolzament i per això vam pensar de fer un grup amb les dones que ja d'alguna manera havíem superat aquestes històries i poguéssim acompanyar dones que estaven en el punt d'estar més present a les seves vides. Al final, un acompanyament sempre molt necessari, no? Vull dir, més... i que sigui ràpid, si pot ser. Entenc. Exactament. L'important és, així com entre dones, un sostén per poder avançar i poder empoderar la dona, també, i donar-la una mica d'atenció més personal. Igual a igual. En aquest sentit, per això mateix, i per intentar, doncs, poder seguir treballant-hi, si no m'equivoco, heu obert un taller... on busqueu que arribin més dones per ajudar dones. Així és. O sigui, en aquests dos anys, el volum de dones a les que estem acompanyant és bastant considerable i tenim ara la necessitat del grup fer-ho més gran. Aleshores, per això, el que fem és un taller... que es farà el mes de febrer, els divendres, on dones que vulguin acompanyar aquestes dones que estan patint la violència de gènere puguin entrar dintre del grup i d'alguna manera puguem tenir una atenció amb resultats més bons perquè realment pots dedicar més temps. Al final, i entenc també, si fa dos anys que es va crear aquesta associació, entenc que al final després de la pandèmia ens hem trobat que probablement el número de dones afectades ha crescut. No ho sé si ha creixut. El que sí que hem vist és que faltava aquesta parte de poder fer una mica més curt el sostén de la dona. Com que això s'allargava molt i sí, en la nostra pròpia experiència, hem detectat que era molt valiós. o sigui que des de la nostra pròpia experiència hem trobat aquesta necessitat i l'hem posat a pràctic. Quanta gent formeu ara mateix l'associació? Ara som com unes 10 persones. Entenc que amb aquestes vistes una miqueta de seguir creixent i que s'hi sumi més gent al projecte. La veritat és que és un projecte que funciona depenent de les necessitats. Vam començant pensant això, donar aquest recolzament a les dones, però després veient que el CIAT, que estem en contacte, veu també els resultats de les dones que estan sent acompanyades i ens va passant més dones, doncs la necessitat és la que és i per això es fa. Per tant, és un projecte que es fa a mida que es va veient el que es necessita. No és una cosa programada, ni d'alguna manera ens anticipem. O sigui, estem com molt presents, molt veient què està passant, què necessitem... Què necessita cada dona? Perquè cada dona està en un punt diferent, per tant no hi ha una estructura de dir, bueno, hem de funcionar d'aquesta manera molt establerta, tot el contrari, posem una atenció a el que es necessita, una escolta activa, i després comencem a caminar. Entenc que ja s'han començat a apuntar per aquest primer divendres de febrer si no m'equivoco que comença el taller amb ganes que s'hi apunti més gent com podem animar aquesta gent? Com podem animar la gent? Crec que també si has passat per violència és una forma també de continuar sanant i és molt important i també amb aquesta acció te dones compte que no estàs sola que no és una situació de classe, que són moltes, són moltes les que estem passant per això, i que és molt important fer teixit. Crec que és molt gratificant. És molt gratificant també. Suposo que al final les històries boniques també hi són, de la vostra pròpia experiència allà. Sempre, les històries són totes boniques, l'únic que hem d'anar a buscar-la, vull dir, cada persona té la seva història particular molt maca, el que passa que el dolor, el que ha passat, ho té superamagat. Aleshores, aquest acompanyament el que ajuda és a intentar treure tot allò que no ens deixa veure realment del que som que passes. Perquè quan la persona que d'alguna manera està exercint aquesta violència, el primer que fa és fer-te el més petita possible. Aleshores, quan surts o estàs en aquest període, des d'aquest punt d'un temany tan petit, tot és molt i molt gran. El que fem és demostrar-te d'alguna manera... per una experiència pròpia, que tota aquesta força que necessites, tota aquesta llum la tens tu a dintre. I és molt maco quan aquesta persona es va sorprenent de veure-se a si mateixa amb aquest camí, però interior. És un camí de mirar cap a dintre, no cap a fora, perquè a fora i amb aquesta comparativa ha estat masses anys. Per tant, descobrir aquesta llum tan autèntica que tots tenim. Per buscar més informació a la gent que ens estigui escoltant, com us poden localitzar? Bueno, en el cartell, que ara tu em penso que posaràs, tenim un correu electrònic i un telèfon. És tan fàcil com enviar un correu i fer-nos arribar les dubtes, els suggeriments, el que sigui. Nosaltres ho rebrem, els contestarem i això, el que te deia abans, dintre del que ens trobem, així farem. Com és el correu electrònic? Teniu el cap? A veure, dones acompanyades, arroba... dones acompanyades sí mira, ara te l'acabaré trobant sí, sí mira doncs ja apareixerà veus aquí donesacompanyades arroba gmail.com perfecte donesacompanyades arroba gmail.com i el telèfon no s'han donat permís per dir-lo també 625 888 676 Això per a tothom que vulgui ajudar, totes les dones que vulguin ajudar, a més dones, que per alguna cosa són dones acompanyades, però una cosa porten dos anys de vida i tots els anys que els queden encara. Moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat. A vosaltres. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. La Ràdio de Girona. Criden fort com si tot aquest volum de veu es donés la raó. Preparats per marcar-nos les tendències noves que es porten en guany. Paga i et donaran tot el que mai és necessitat. Sempre amb preus ajustats. Som per tot. A les bústies, als wagons de metro i les sales d'estar. Als carrers i a la gira de l'artista que em prenyorà tot amb l'oral. Sabes els teus punts febles despegades que vas al bany. Obres l'ordinador i ha t'empassat. Sona la cançó que m'és l'estíbul d'aquest món. Rara és per vendre i quan la sento és només sorrent. En forma de consolador, sona la cançó. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.