Dia de la Ràdio: dones, gestió, podcasts i taxi

Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dijous, 13 de febrer de 2025. És moment de la veu. Avui, Dia Mundial de la Ràdio. Aquella màgia que ens trenca intimitats, aquelles veus que ens acompanyen cada dia de fons, aquelles veus que tenen alguna cosa per explicar i també tot el dret a fer-ho. La ràdio ens l'han matat mil vegades i n'ha aguantat mil i una. Fa deu anys que ens coneixem, fa deu anys que gaudim, fa deu anys que estimem i odiem aquesta vida tan bonica que diria el bo de l'Arnau Vila. La de no posar-nos cara, la de posar-nos veu, la de tenir ganes d'explicar coses, la d'aguantar el micròfon també quan nosaltres tenim un mal dia o per alegrar el personal quan podem. Avui, dia 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio, per a moltes i molts que ens dediquem a això, un dels dies més feliços. La Ràdio és Felicitat i seguirem fent el que puguem per compartir-la amb tots vosaltres. I estimat i odiat per igual, avui, d'enhorabona, Dia Mundial de la Ràdio. Per tant, toca felicitar-lo, de la persona que més ràdio aguanta i que de més ràdio en sap de tot Girona, probablement, del Pla de l'Estany, segur. Arnau Vila, bon dia i bon dia. No, del Pla de l'Estany tampoc. Mira, precisament, jo vaig començar amb grans professionals de Ràdio Banyoles. 14 anyets, eh? Uns quants, sí, sí. No, dic tu amb 14 anyets vas començar la Ràdio. Ah, amb 13 o 14. Que anaves a berenar a Ràdio Banyoles, em deies. Anava a berenar i els dilluns em tenien prohibitari perquè teníem feina el cap de setmana. Quina dilluns no vinguis Vamos, que et feies una mica pesat, no? Una miqueta sí Però és que a la ràdio ens hem de fer pesats, eh, també perquè al final ha de sonar És que ha de sonar alguna cosa És que si no sona malament, després hi ha silencis i coses estranyes i millor que hi hagi, si més no, veus que intenti posar una mica l'alegria al dia M'ho has tirat perquè a vegades intento fer silencis i coses que sempre et dic que són molt bones La ràdio és imaginació, per tant... Deixem-ho que cadascú pensi el que vulgui I felicitats també per la part que et toca Ai, moltíssimes gràcies, maco. Mira, fa deu anys que faig ràdio. Aquest és el meu onze anya. Veus? Déu-n'hi-do, eh? Veus? Moltes experiències. De nècdotes, podríem estar aquí tota l'estona. Les que vulguis. I les explicaríem de viva meu. Això sí. En qualsevol cas, Arnau Vila, avui... Vaja, tu acaba de parlar de ràdio. Ja ens agrada parlar de ràdio. De fet, parlarem amb Sílvia Espinosa d'aquí uns moments. A més a més, també... Bueno, sortirem de passeig una estona. Tu també. Avui fa sol. Sí, avui fa bon dia, ens ha aguantat al final. Avui tenim un bon dia, perquè arriba ploure i hem d'anar per aigua, que sortiríem per aigua, eh? Cap problema, l'equip de producció de Girona FM hi hagués treballat i n'estic segur que haguéssim trobat una solució perfecta per fer-ho. Tu també surts, eh? Sí, home, i marxem els dos. Deixem estudiar sol? Sí. Bueno, no, deixarem algú, però tu m'acompanyes. En qualsevol cas, parlarem de Dones i Ràdio, també ens n'anirem aquí al costat i parlarem... sobre com és gestionar no només una ràdio, sinó unes quantes al nostre territori. Parlarem amb David Mir, també parlarem amb Oriol Millan, del podcast El Pou. I és que, si parlem de ràdio, també hem de parlar de podcast, que per alguna cosa hi són, i aviam com van començar i d'on els va sortir la idea. I... Si parlem de ràdio, inevitablement hem de parlar de cotxes, i si parlem de cotxes i ràdio, parlem de taxis. Llavors, em sembla que n'estic segur que un taxista deu tenir... Et portarà cap aquí. Et portarà cap aquí, però... Ah, per cert, que això ho farem pel carrer, però que 23 anys de vida dedicada... Al taxista? Al taxi, o al taxi, vaja... N'estic segur que té moltíssimes anècdotes i moltíssim estima a la ràdio que tantes i tantes hores li ha fet companyia. En qualsevol cas, John Paco ens ho explicarà després, però nosaltres anem per parts i comencem parlant de Dones i Ràdio. I comencem, doncs, avui Dia Mundial de la Ràdio parlant amb Sílvia Espinosa, membre del Consell, assessor d'aquesta mateixa casa, també investigadora a la Universitat de Girona, qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Em sembla que avui, vaja, podem fer una mirada retrospectiva també, i més en un any tan important com va ser el passat del centenari de la ràdio al nostre país, doncs parlar una miqueta de dones i ràdio, especialment a través d'una investigació que heu pogut liderar des de la Universitat de Girona. Sí, és una investigació que hem publicat recentment al Poders del CAC, que és la revista del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, que el que fa és fer una retrospectiva de quines van ser les aportacions de les dones a la ràdio fa 100 anys i com és la situació de les dones a la ràdio 100 anys després. I ho vam fer amb el Jordi Serra i amb la Mònica Puntí, que són dos companys meus, tots tres treballem al grau de Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat de Girona, i ens van preguntar això, no? Jo tinc una línia de recerca que és molt extensa sobre els perfils, les aportacions, qui eren, què feien, sobre les pioneres de la ràdio a Catalunya, és una cosa que he estudiat molt des de... abans de... des dels 90, finals dels 90 o així, A partir del 2008 va començar a donar fruits i sempre l'he anat explotant. I amb ells ens vam preguntar en el moment del centenari, vam dir, ostres, estaria molt bé mirar com és aquesta representació de les dones. Què fan ara les dones que hi ha a la ràdio a Catalunya? Llavors ens vam plantejar fer això, clar. És molt ambiciós perquè a Catalunya hi ha moltíssimes ràdios, de fet és la regió on hi ha més ràdio, més presència de sector radiofònic de tot l'estat espanyol, si comptem totes les ràdios que hi ha, llavors vam haver de fer una tria i vam haver d'acotar, no podíem investigar-les totes, no podíem mirar quantes dones hi havia a totes les ràdios, i el que vam fer va ser centrar-nos en la ràdio generalista, és a dir, les ràdios com la vostra, però que no siguin locals, és a dir, les ràdios que fan programació per tot Catalunya generalista, és a dir, informatius, esports, entreteniment. Llavors vam mirar aquestes sis ràdios, que són RAC1, la Cadena CER, la Cope de Catalunya, Onda Cero Catalunya, Ràdio Nacional i Catalunya Ràdio, I vam mirar una tècnica de recerca que és a partir d'una setmana construïda, cada dia de la setmana, d'una setmana diferent. Vam acabar mirant programes i vam investigar 158 programes. diferents. De cada emissora hi havia dos programes d'estudi, un programa que era informatiu i un programa que no era informatiu, per veure realment com estaven configurades les plantilles, qui treballava, qui tenia el pes de la direcció del programa. Buscàvem això, identificar. Era una recerca quantitativa. Sílvia, per anar per parts, quin és el punt de partida de les dones a la ràdio? Des d'un punt de vista històric, vols dir? Des d'un punt de vista històric, de presència, d'importància, de valor, de saber valorar també. Home, a veure, la cosa és que les dones a la ràdio comencen des de molt al principi, fent tasques primer, trobem dones administratives, secretàries, etcètera, I quan la ràdio comença el 1924 encara no hi ha dones fent antena, més enllà de les artistes que sortien fent alguna actuació en directe, perquè era en directe fa cent anys la ràdio. Aleshores, a partir del 1926 s'incorpora la Maria Cinta Balaguer, que va ser la primera locutora de ràdio, i ella fa un programa... un programa a la franja d'horària de les dones i és el primer programa que es fa adreçat a dones fet per una dona perquè abans ho feia un home per tant, canvia molt i és un programa, en lloc de ser una conferència és un programa que té una estructura que ara en diríem de format magazín per tant, les dones arriben a la ràdio donen una sonoritat diferent al mitjà, són les pioneres de fer programes magazine, tenen molta importància a l'època dels consultoris, també, perquè és evident que els consultoris representen un ingrés publicitari molt important, més enllà del perfil adoctrinador, per tant, són importants per totes aquestes coses, però especialment per una que es va dur a terme ja l'any 26 i que fins a l'any 32 jo he pogut registrar que s'estava fent, que és que en els programes de dones, en aquest programa de dones de Ràdio Barcelona concretament, que es deia Ràdio Telefònia Femenina, obrien els micròfons perquè les senyores oients poguessin anar a la ràdio a llegir els seus contes o les seves poesies. Això em sembla molt important. Mai abans no havia passat que els oients... pocs oients que tenia la ràdio als anys 20, poguessin anar a la ràdio posant antena, parlar per antena. Democratitzant completament el micròfon. Sí, sí, sí, era una cosa molt diferent. Per tant, les aportacions que van fer les dones són significatives. El que passa que ara sí que ja hi ha més estudis, som uns quants investigadors que ens dediquem al tema, però no som tants comparativament amb altres aspectes que s'estudien dels mitjans de comunicació, no? Aquest punt de partida, al final, el recordem segon moment de la Segona República, etcètera, de l'intent almenys, clar, el franquisme va tallar ales a les dones. Sí, clar, el franquisme va tallar a tot arreu, llavors les dones que treballaven a la ràdio van passar a ser un complement dels homes que van agafar molta més per ponderància, igual que passava a tots els estaments socials, sí, sí, clar. I en aquest sentit, clar, deixem enrere aquells temps foscos, si més no, entenc que hi ha també un ressorgiment, també amb tota l'onada reformista espanyola. Bé, els temps foscos, és a dir, els temps del franquisme, les dones no tenen el paper preponderant que tenien durant la Segona República, per exemple, que hi havia moltes més dones fent antena, però sí que les dones que feien antena ho feien a la franja, per exemple, dels consultoris, és el consultori del Montserrat Fortuny, el consultori de l'Helena Francis, que els ha impuitat a un emissor de ràdio... encara a la matia. Per tant, sí que feien programes que tenien una repercussió molt directa en la vida de les oients i en les oients. Llavors, com deia la Julia Otero no fa gaire en un documental que varen fer sobre les dones de la ràdio, va dir una frase que em sembla molt definidora d'aquell moment. Va dir... Les que escoltàvem, l'Elena Francis, ja ens hem convertit o en tontes o en feministes. Llavors, em sembla que és bastant significatiu del poder que tenien aquests consultoris. A partir dels anys 80, a partir dels 75, el redveniment de la democràcia i l'oclusió també de la formació en periodisme a les universitats, comença a haver-hi una generació de dones periodistes formades que per tant comencen a democratitzar i comencen a entrar a la ràdio amb força fent informació que fins aleshores no se'n feia Arribant als nostres dies vull dir, s'ha feminitzat la ràdio? Sí, el que nosaltres veiem del que hem fet és que hem trobat, per exemple, que hi ha moltíssimes dones treballant a programes o informatius programes de tot tipus, programes esportius als equips al moment en què ens fixem en qui presenta els programes o qui dirigeix els programes trobem que encara hi ha una majoria d'homes que tenen aquest rol però sí que hem trobat dos altres estaments que tenen a veure amb el dia a dia de fer programes a la ràdio que és la part tècnica de la ràdio i la part directiva de la ràdio. Ara mateix ens trobem, per exemple, a la part tècnica, en aquestes emissores que nosaltres hem estudiat, que hi ha moltes dones enginyeres, tant de baixa freqüència com d'alta freqüència, a les emissores públiques, tant a Ràdio Nacional, Ràdio 4, com a Catalunya Ràdio, és important, molt significativa perquè ocupen gairebé la meitat d'aquesta feina dones i per tant això s'ha de remarcar és una cosa que no havia passat mai l'altra cosa és que ens trobem per primera vegada que hi ha dones que són directores de ràdio territorials de ràdio per exemple a Girona tenim tres emissores generalistes de ràdio que ocupen tot el territori i que no són locals sinó que estan dirigides a més a més o tenen delgades que són dones Però és que, a més a més, la ràdio líder d'Audiència Catalunya, QR1, té per primer cop, des de fa dos anys, si no m'equivoco, ara hi ha tres, potser, una directora, l'Eulàlia Carbonell. Per tant, això tampoc havia passat mai i és interessant. També hem trobat que hi ha moltes dones que treballen a emissores de ràdio d'aquestes que hem estudiat que tenen càrrecs intermedi, és a dir, que són responsables financeres de les emissores o que treballen a departaments de màrqueting. O sigui que, en certa manera, prenen decisions que afecten els continguts i afecten això que la gent escolta. També el cap Montserrigall, per exemple, ara que està de cap de programes a Ràdio 4. Per exemple. Sí, sí, sí. És un salt interessant. Al final, parlem que tendencialment la situació busca realment una igualtat real. Jo crec que acabarà passant pel propi pes. Des d'un punt de vista quantitatiu, a les carreres de comunicació hi ha més dones estudiant que homes, totes, i aquesta gent s'acaba incorporant al mercat dels mitjans, per tant, alguns i algunes van a parar a la ràdio. A les redaccions de moltes de les emissores hi ha majoritàriament dones redactores, per exemple, hi ha moltes dones redactores, moltes dones productores... a moltes periodistes, i a poc a poc es va invertint aquesta piràmide que semblava que només la podien encapçalar els homes, i això està canviant. Clar, al final és que les coses, en aquest sentit, cauran pel seu propi pes. Clar, sí, sí, sí. És natural, a més a més. En aquest sentit, alguna conclusió més a destacar de l'article? Bé, jo crec que és important aquests punts que remarcàvem, i és important veure la tendència històrica que nosaltres hem intentat explicar en l'article, i que hem trobat algunes illes durant la història de la Ràdio Catalunya que són fites per la reivindicació, diguéssim, més de gènere. És a dir, per exemple... Tot més poc conegut que l'any 76 a Ràdio Barcelona hi va haver una responsable d'informatius que era dona, que no va ser-hi durant molt temps, però que hi va ser durant un temps. Hem reivindicat que a Ràdio Nacional, a Ràdio 4, van començar a fer programes dones abans que a altres llocs. Expliquem que no ho hem estudiat al 100%, però que, per exemple, les ràdios locals a Catalunya, que són un teixit molt important també de la nostra societat, o del nostre cosmos radiofònic, les ràdios municipals tenen moltes directores de ràdio i hi ha moltes ràdios municipals que la programació està feta pràcticament per dones, també. Per tant, a les ràdios locals i municipals sí que hi ha molta més presència de dones que a les ràdios generalistes, i això és també significatiu. Caldria fer un estudi concret, ara que estem en una ràdio local, Caldria fer un estudi concret sobre el pes, no?, també, del gènere a les ràdios locals. S'ha fet una mica en el llibre blanc, que s'ha presentat recentment sobre les ràdios locals, però s'hauria de fer més profundament. Però tot això requereix temps, esforç, investigadors i finançament. Sílvia, doncs tiro la pilota al teu taulat i fem una cosa. D'aquesta manera tenim excusa perfecta per seguir veient tendències en el futur. Molt bé, moltes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Som la teva veu. Som la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits de dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM Rau Viva, m'estàs sentint, eh? Jo et sento perfectament. Perfecte, doncs estem en directe. Escolta, Eulàlia Parades, de la casa. Felicitats, Feliz Dia Mundial de la Ràdio. Valment, felicitats a tu també. Quan feia que no feies ràdio, tu? Jo no havia fet mai ràdio. No? Mai de la meva vida. És la primera vegada que em fas? Primera vegada i l'estic aprenent moltíssim. I com és la teva experiència amb això? A mi m'encanta. Jo venia més d'un perfil tècnic de comunicació audiovisual i m'encanta el periodisme ara mateix. Doncs anem a parlar amb algú que sí que domina bastant la ràdio. Arnau, m'estàs sentint encara? Perfecte, t'ho dic perquè porta uns quants anys més que nosaltres a la ràdio. Montserrat Joventeny, bon dia i bona hora. Hola, Seït Maco, bon dia. I has vingut a visitar-nos avui? Doncs mira, t'havia de fer una gestió aquí al costat i com que ens sobrava temps ja em fa mal un genot. perquè una ja comença a tenir anys, he dit, doncs, me'n vaig a veure els companys de la ràdio, m'assec una mica i mentrestant faig temps. Escolta, i en aquest sentit, t'anava a dir, felicitats per la part que et toca, vull dir, Dia Mundial de la Ràdio. Igualment, i tant, i tant. Està bé que ens tinguin en compte. De fet, tu saps que ara ja me'n vaig jo de donar un passeig? Ah, i aquest català. Això depèn, és que és el tema de la ràdio, això, la màgia de la ràdio és el que té. Mira, l'Arnau Vila ja se m'incorpora una altra vegada. Això ja està tot a punt, eh? Ens n'anem cap aquí al costat del Val més a fer un cafetó. Però ens recordem aquest diumenge... Sí, i tant! I tant, aquest diumenge a les 9, la principal. A les 10 del vespre tornem-hi i l'altre dijous a les 12 del migdia... Bueno, l'altre dijous, perquè estem parlant del de la setmana que ve. I avui també toca a les 12, eh? I avui tenim Manel Saterri Puigferrer, o fill. No. Partiria a font. Partiria a font, sí. Bueno, tu et compres cap a Banyoles. Tu et queda a Banyoles. Escolta, anem tirant, que si no, no arribem. Montserrat, que vagi bé. Apa. Bueno, Rau Vila, que et trec de passeig, eh? Sí, sí, sí. I tant. Tot i que em falta una càmera a mi, perquè quan surto pel carrer, normalment de vegades em falta allò, algú que m'agravi, perquè sempre estem acostumats a fer televisió. No, no, ho hem d'explicar als oients. Estem al carrer Valmes i estem travessant un carrer que hi ha un gratgi i hem de venir una mica pel voltant perquè així no tinguem cap accident avui. T'anava a dir, nosaltres donant voltes per aquí per l'Eixample, hem sortit una estona I de fet ens n'anem cap al carrer Balmes, ens quedem a la mateixa vorera, ens quedem al cafè. Mira, ja tenim l'Oriol aquí, però Oriol, ens podràs esperar uns minutets que anem per davant? Mira, tenim en David Mir aquí al costat. Avui volíem parlar de ràdio, ja que és el dia mundial de la ràdio, i ho fem amb David Mir de Moncau. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? T'ho dic perquè, clar, si tocava parlar de ràdio, inevitablement havíem de parlar amb tu. T'ho dic perquè, vaja, no sé quantes emissores teniu ara mateix a Montcau. Ara mateix, doncs set. Set emissores d'àmbit municipal, més una, que és la nostra, diem-ne, que és la cadena nostra de música, que en té deu, aquesta, també. De fet, amb l'Arnau un dia ho dèiem, mira que és complicat portar només una ràdio, que imagina't portar-ne set. Home, no, a veure, és a dir, pensa aquí que hi ha dues coses. Aquí hi ha un tema que és el dia a dia de la ràdio, que és el funcionament de la ràdio. Al final són aquelles persones que esteu a dintre de la ràdio, que feu funcionar la ràdio amb el seu dia a dia en un àmbit més periodístic i llavors hi ha un altre que és un àmbit més de gestió. És a dir, són dos àmbits completament diferents que des de l'empresa nostra hem intentat sempre que vagin certament lligats. Jo sempre dic que faig el símil que som diversos vecells i al final l'empresa nostra el que fa és intentar que el mar estigui més o menys estable. Exactament, i llavors cada barco té la seva gent, té la gent que al final fan que cada ràdio funcioni, evidentment. Un dia com el d'avui, el dia de la ràdio, parlem molt de l'actualitat, però parlem una mica del passat i a mi m'agradaria saber, perquè no ho tinc clar, com vas començar a la ràdio? Què vols que passa? Però els oients no, però els oients no. Els oients no, exactament. Bé, és que ell, a més a més, és una persona clau amb això. És a dir, ell i jo vam començar pràcticament junts. Ell i jo, ell, amb... Quants arnau tu? Amb 14? Jo vaig començar amb 15, ens vam conèixer, que a més a més estàvem al voltant dels 16-17 anys i vam dir... Jo venia, és cert que jo vinc més al món de la tele, però sempre hi havia aquella espina, aquella espina de dir... Volem estar també en el món de la ràdio. Ell sí que estava en el món de la ràdio. Ell va començar, com ha dit diverses vegades ja, l'Arnau, moltes vegades va començar amb 15 anys, no, l'Arnau, a la ràdio Banyoles. I llavors jo estava a la tele de Banyoles, vam conèixer-la, i llavors a partir d'aquí, doncs bueno, he anat fent, no? I com us vau conèixer, Arnau Vila? Aquí és en ser tot un meló que podem estar-hi tot el matí, eh? Mira, ara la gent que ens escolta pensarà que aquests estan bojos. Ens vam conèixer muntant una televisió. Ah, sí? Muntant una televisió comarcal. I la veritat és que a partir d'aquí va néixer l'amor i cintoria dels mitjans de comunicació conjunts. I anècdotes així que tingueu en comú que es puguin explicar en horari infantil? Ja que no es poden dir. Algunes no es poden dir, però a veure, no. A veure, Arnau, és a dir, aquí hi ha infinitats de coses, ara em costaria molt, eh? Digues, digues, Arnau. És una cosa molt divertida i és que, és a dir, durant aquests anys hem muntat emisores i n'hi ha que necessites elements especials i de vegades per anar a l'Alpirineu necessites pujar amb telefèrics, amb forfets, i de vegades la gent queda una mica parada que pujo sense esquís. I és curiós la imatge que jo he pujat amb caixa d'eines i de vegades veig la gent que va amb esquís i és una sensació una mica estranya. Ho hem de dir, que la primera emissora nostra va ser una emissora a 2.000 metres d'alçada, pràcticament, que està a la zona del Pirineu, de la Masella, i allà va ser el punt de partida nostra. I ella ho diu perquè moltes vegades, quan vam començar, quan encara l'empresa nostra no estava tan professionalitzada, doncs havíem... d'anar amb esquís, amb eines, a peu, amunt i avall, amb muntanyes de 2.000 metres. Al mig de les pistes d'esquí, allà on la gent baixa esquiant, doncs ell i jo anàvem cap amunt. Sí, sí. Arnau, et puc demanar que tornis al castell? T'ho dic perquè sempre fa falta que siguis allà. És que l'última vegada que vaig marxar va marxar la llum. Per tant, vaig cap allà. Ens anem escoltant i em vas dient cosetes, val? Ara... David, t'anava a dir, a nivell de gestió, ho parlàvem sempre, la ràdio sempre ens l'han matat mil vegades, n'ha ressuscitat mil i una, una mica, quin creus que és el futur de la ràdio al nostre país, a Catalunya? Jo penso que, mira, i ho has dit bé, perquè l'han matat moltes vegades, jo penso que és el mitjà de comunicació o l'eina que més vegades l'han matat i fins i tot té una cançó que diu que l'han matat, per tant... Podríem dir que després de tants anys, ara que ja fa més de 100 anys, jo penso que té futur. Els continguts continuen sent de qualitat. Si hi ha emisores per tots els tipus, emisores de música, emisores... d'àmbit més generaducte, emisores de proximitat. Si mantenim aquest ecosistema que de vegades costa mantenir, però que entre tots, entre la part privada, la part pública, i tota la gent que està a cadascuna de les ràdios, evidentment també tota la gent que ho fa dins l'àmbit de col·laboradors, perquè això passa molt a les emisores de proximitat, doncs penso que té molts anys, molts anys, encara per davant, amb totes les seves maneres de difondre, ja sigui per FM, ja sigui per internet, però al final jo penso que encara té anys i anys, i tant que sí. I de fet, ets responsable que la ràdio sempre soni, eh? S'intenta, s'intenta, s'intenta que soni, s'intenta que soni, sempre, i tant que sí. A més a més, hem intentat que cada cop això estigui més professionalitzat perquè el mar aquell que dèiem abans, aquell mar, estigui al màxim de calmat possible, sempre. T'anava a dir, normalment dic sempre que l'Arnau Vila és la persona que més mana, però em sembla que avui no, eh? Arnau Vila té molt de poder perquè ella és una de les persones que amb un seu botó ho pot parar tot. És el cas? És el cas Arnau Vila? Ho has aturat tot o encara no? Encara esteu sonant però us estic escoltant eh? Per tant però bé bé sí que és veritat que sí però jo haig de dir que si aquest botó està encès també hi ha d'haver contingut i per tant doncs hi ha molta gent aquí a l'emissora que així ho fa i així ho podem escoltar tots plegats. Arnau, sense tu no faríem absolutament res. Sense vosaltres tampoc, eh? Escolta, David, has pagat? No. Vas tu? No, jo me'n vaig de casa amb el següent convidat i et deixo aquí. David Mir, moltíssimes gràcies. Arnau, doncs ja hem acabat amb en David. Si tenies alguna pregunta per fer-li, doncs ja és cosa teva. I, de fet, ja podem empalmar amb el següent convidat, que és l'Oriol Millan, que és del podcast El Pou, bastant conegut aquí a Girona, que ja aprovito per donar la benvinguda i agrair-li avui dia mundial de la ràdio. Gràcies per venir. La primera pregunta és, estàs comptant els passos que estàs fent en el dia d'avui o no? Sincerament no, i a més perquè, com que tornarem taxi a l'emissora, vull dir, això és una altra cosa. L'equip de producció, que m'ha muntat tot. Hauràs de fer esport igualment avui, no? Ostres, Oriol, encantat de conèixer-te, encara no t'havia conegut mai, i mira que me n'han parlat molt bé, eh, de vosaltres i del vostre podcast. Jo t'havia sentit, no sé si havíem conegut en persona, però t'havia sentit. De fet, ara quan venia cap aquí t'estava sentint, perquè també sóc molt bon amic d'en Martí Rosés, i el vas entrevistar l'altre dia i encara ho tenia pendent, i quan venia cap aquí dic, va, aprofito, aprofito, i així us escolto els dos i us tinc una mica més a prop. Jo t'ho he de preguntar, Oriol, primer de tot, com et vas enrotllar tu un dia amb el tema de ràdio, micròfons, podcast... Ara quedaré bastant veterano i quedarà molt guai això, però jo la meva primera experiència és el 2009, que jo estava estudiant a l'Universitat de Salamanca i llavors vaig fer unes proves i vaig entrar com a becari, però cobrant, cobrant, important això. Vaig superar les proves i vaig començar a treballar a Radio Universitat a la freqüència 89.9 i fèiem un programa que es deia l'89, eh? i donàvem lloc, era com un magazín de tarda i tota la comunitat de la universitat, amb professors com alumnes, tenien aquest magazín per trobar el seu espai i era de 4 a 8 cada dia. Una setmana el presentava i una setmana feia de tècnic, érem dos. Aquesta va ser la meva primera experiència i realment la més propera. La ràdio enganxa, eh? Sí, és un format que... que segueix aquí, no? Vull dir, la gent creu que desapareixerà o molta gent pensa això, però jo crec que resisteix i hi ha moltes estones que sobretot la ràdio t'acompanya. Clar, al final, i més en el format podcast, t'ho dic perquè a vegades sempre s'ha dit que el podcast acompanya també i és aquesta comoditat de la gent de poder-ho escoltar quan realment vol, però vosaltres també li doneu una volta més i també li doneu importància al directe. Sí, és una de les claus i sempre en fem gala perquè a part som en Guillem i jo, no tenim tècnic i el que passa allà s'està matent en directe i això significa que més enllà de controlar volums, el tema so, també tenim tres càmeres i estem fent la realització audiovisual, per tant es complica per dos. Però vaja, si la caguem per dir-ho d'alguna manera, com l'any demà tampoc hem de passar... no hem de passar comptes amb ningú, doncs ho tirem endavant. I la màgia de fer un directe és aquesta, que no pots tirar enrere, el que passa quedarà per l'eternitat, i a part, fer-ho en públic et dona aquell feeling, aquella retroalimentació que ho fa diferent a tot. A més, t'anava a dir, em sembla que teniu bolo d'aquí poc, em sembla que porteu el Manel Vidal, El vam portar divendres passat. Sí, el vam portar el divendres passat al bar del Teatre de Sal, o sigui, semblant que un pati groc està sense fer-ho, i si és veritat que el moment ho fem al sud de Girona, vam començar a casa, però ens vam fotre a fora, perquè molestava els veïns, amb tot l'amor del món, eh, pels meus veïns. I sí, ara van moure una mica, doncs depèn una mica de les necessitats. En aquest sentit, vosaltres al POU, a part, sou molt gironins, gironins, gironins, eh? Bueno, nosaltres som gironins, a partir d'aquí comencem a construir, no? Vull dir que aquesta és la nostra identitat, a partir d'aquí podem parlar del que vulguis, amb qui vulguis, i si fa falta podem parlar de Barcelona. Però sempre deixem clar que ho farem des de la nostra perspectiva, que és aquesta. La de Girona, però bueno, també de dues persones que estan molt enamorats de la seva ciutat, però bueno, que han viatjat també per... Vull dir, no és allò que ens mirem als malics i pensem que som els més guapos de tots, sinó... Tenim aquell punt crític perquè sabem també el que hi ha al nostre voltant. És a dir, que heu pogut veure una miqueta què passava fora. Us ha donat aquell temps, aquella distància, no? Bueno, no d'una manera tan filosòfica, però sí, els dos vam estudiar, per exemple, no de ser ni que s'ho estigués a Salamanca, no de ser per fora. Jo sempre que puc intento viatjar com jo estic jo i això et fa donar aquesta perspectiva de tornar a casa i pensar, hòstia, quina sort que tenim de viure un vídeo. Clar. En aquest sentit, tu quin creus que és el futur ara mateix de la ràdio? Bueno, jo crec que el futur de la ràdio sí que és veritat que s'està transformant una mica cap a aquest món digital, hi ha moltes ràdios convencionals que també comencen a treballar el tema d'imatge, que la gent ho està construint d'una manera diferent. Segurament ara si parlem aquí i preguntem per dir, jo què sé, la freqüència 2.2 de Catalunya Ràdio, doncs poca gent ho sabrà. i que 101.7 és de Catalunya d'Informació. Jo això ho sé perquè... O 107.5 és de Ràdio Vila Blanet, i te les dic totes. Jo ho sé perquè vaig amb un cotxe del 2005 i encara ho vaig de buscar, segurament ho sé per això. Però vaja, simplement s'està canviant la manera de consumir-ho, però l'origen és la ràdio. Tu ho pots mirar a YouTube o a qualsevol plataforma i no deixa de ser ràdio. I jo crec que està molt bé, perquè et permet... La ràdio permet estar-la escoltant mentre estàs fent una altra cosa i no focalitzar tota l'atenció en allò. És a dir, mentre es condueixes, mentre treballes, depèn de quina feina realitzis... Jo crec que t'acompanya molt. I jo crec que... Bueno, que per molt que potser sigui el contrari, doncs... Evidentment, se va adaptant als nous temps, però seguirà present. En aquest sentit, que abans ho pensava, perquè amb el podcast, per exemple, trenqueu una cosa que és molt bona a vegades, que és aquest caràcter arcaic que té la ràdio, que a vegades pot tenir la seva gràcia, però al final vosaltres teniu absoluta llibertat creativa amb tot. Sí, nosaltres principalment això ho fem per passar-ho bé. No només no hi guanyem ni un euro, sinó que... ens els hem gastat perquè necessitem l'equip, vam haver de comprar migros, taules de so, sempre es poden anar invertint coses, i és que ho fem per passar-ho bé. Per tant, nosaltres, en un món imaginari, un dia un amic ens va fer com un petit joc per saber els dos cap on anàvem, i era una mica, doncs, ara sabreu flipar, però no. intentar trencar una mica l'estatus quo de la comunicació catalana en el sentit que tant és qui hi hagi davant que jo el tractaré sempre de la mateixa manera, sempre amb tot l'amor del món. No fem venir ningú aquí a patir ni a passar una mala estona. A més a més, és que al final jo ho deia al principi, jo crec que la ràdio us felicitat els que hem pogut agafar micro alguna vegada, al final jo entenc que vosaltres, ara ho deies, no s'hi guanya un duro com aquell qui diu, però sí que al final et dona totes aquelles estones amb tantíssima gent, conèixer tantes històries també i poder-les comentar. I sobretot la manera de conèixer la gent, no? Vull dir, el POU, per exemple, ens dona un espai que els convidats que portem els tractes d'una manera molt personal, llavors comendes una mica la jugada... i més enllà del que és el programa en si hi ha un rerefons que fa que quan el tornes a veure tens un bàcram tan guai, has compartit una estona tan divertida que això forja, no sé si amistat perquè evidentment depèn de cadascú però forja una relació que es nota quan els tornes a veure Ja per últim, Oriol per encarar-ho una miqueta tu ens escoltes a nosaltres? Jo us escolto a moments perquè conec gent, és la ràdio de la meva ciutat, ara no enganyaré ningú, no sou la meva, allò, 100%, però sí, ostres, ja, faldilles alineades, el podcast que està allà, també, en Carles Valdellou, també, hi ha molts moviments que es fan i que m'arriben. Llavors, quan fan entrevistes importants de gent important de la ciutat, doncs m'arriben també perquè consumeixo com un... com un boig molt de contingut. O ara, per exemple, ara... És veritat, espereix d'estar escoltant l'entrevista amb en Martí mentre venia cap aquí. Sempre hi ha moments per escoltar-vos. T'anava a dir. Ara sí, ja per últim, Oriol, sobretot aquest contingut que deies. Al final nosaltres som molt friquis de la nostra feina, t'ho dic perquè sempre estem escoltant. Ens escoltem entre nosaltres, a nosaltres mateixos, veiem què fa el veí, però això ens passa a nosaltres també. Sí, sí, bueno, sobretot els podcasts quan et tenies molt de referència i em miraves molts, també és veritat que en Guillem i jo estem en una altra etapa i tampoc ens podem comparar perquè dèiem, ua, és que, per exemple, diferents podcasts que hi ha, digues que aquests xavals tenen 22 anys, Clar, vull dir, tingués jo 22 anys i no tinguéssim les nostres feines tal qual, i en faríem dos cada setmana, saps? Però bueno, són diferents moments vitals, però sí, sí, sí que ho mires. Ja més enllà, no per emmirallar-te, sinó també per aprendre, però sóc una persona que per lo bo i per lo dolent som molt dispers, això vol dir que consumeixo molt tipus de contingut, sobretot depèn del moment vital en què em trobi. I mira que jo no soc gironí, eh? Soc de l'Alempordà, ara soc gironí d'adopció. Que llarg se m'està fent el carrer a mi l'hi agraït, eh? Doncs ho has de fer en curtet, si hem arribat ja aquí a plaça Països Catalans. Oriol, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona. Escolta, salut, ràdio, podcast, molts d'èxits i, escolta, seguim repartint felicitat, que jo crec que al final un micròfon és el que et dona. Doncs no dic res més perquè em sembla que ho has dit tan bé que afegir-hi alguna cosa més seria massa agosarat. Oriol, moltíssimes gràcies. Et deixem aquí. Moltes gràcies. Un plaer. Apa, que vagi bé. Estem al mig del carrer Milagreit. Nosaltres ja marxem, que ens estan esperant. Apa, Oriol, vagi bé. Doncs, Arnau Vila, no sé si has pogut escoltar l'Oriol, ara fa una estona. Sí, sí, l'hem pogut escoltar. Em quedo que dintre de tot ens escolten, que això és important, que escoltin la ràdio de la ciutat i que les coses de proximitat, almenys, que quedin amb nosaltres. Escolta, em deies que el carrer Milagrit t'està fent llarg o què? Se m'ha fet molt llarg, de fet acabo d'arribar a la rotonda de Medicina, i ara trobarem el nostre següent convidat, el que passa que clar, sí, sí, se m'ha fet etern. Vosaltres, vaja, ja has pogut tancar l'estudi, que abans estava escoltant veus de fons. Sí, sí, no, no, estàvem aquí expectant a veure què podríem anar explicant, i sempre dic que de vegades les converses n'hi ha algunes que serien molt interessants que sortissin a l'aire també. Això segur, però no sé si t'ha quedat algun dubte d'en David. No ho ha explicat molt bé, eh? A mi m'ho has d'explicar algun dia, eh, tot el tema de l'anècdota gresta. Sí, però aquesta és una anècdota pública, perquè n'hi ha que són més, diguéssim, curioses d'explicar. Doncs escolta, Arnau... Però, evidentment, privatament, eh? Això sí. Si hem de parlar d'anècdotes, ho hem dit abans, parlarem amb algú que porta... Més de 23 anys de relació amb la ràdio Estreta, segur. Carai. Perquè ja estem amb el Paco Martíria, de qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia, bona hora. Bon dia, bona hora. Taxista des de fa 23 anys. Sí, sí, aquí estem. No sé si ens deixaries fer una volta i ens expliques una miqueta la jugada. Doncs mira, Arnau, nosaltres pugem al taxi, que mira, ja que acabo de córrer una miqueta per acabar-me el carrer Miligraït, aparem-s'hi de cas i tornarem d'aquí una estona. Allà presencial per acabar el programa, però mentrestant amb el Paco... I volia preguntar-li, mira, estic bufant. Estàs cansat, eh? Se m'ha fet molt llarg el carrer de mi de la nit, eh? És molt llarg que hi ha. Sí, sí, sí. T'anava a dir, quina relació té una persona que es dedica al taxi, al món del taxi, que està sempre pujat amb cotxe? Quina relació té amb la ràdio? Bueno, doncs jo cada matí engegar la ràdio, escoltar notícies i escoltar-ho una mica tot. Està al dia de... de tot, de com funciona el món, del que passa a Girona, província i el reste. Creus que ens podries portar al carrer Valmes número 15? Sí, home, ja anem cap allà. Vinga, anem cap allà. Mentrestant jo et vaig preguntant, t'ho dic perquè moltes vegades sempre recordem on érem en molts moments impactants i normalment els moments impactants ens els dona la ràdio. T'ho dic perquè, per exemple, tu, el dia que hi va haver els atemptats al... l'11 de setembre, també quan ja hi va haver-hi el 17 d'agost, aquí a les Rambles, no sé si et va enganxar amb el taxi. Sí, sí, jo estava treballant. Sobretot el dia dels atemptats, penseu que jo soc nascut a Barcelona i clar, vulguis o no, t'impacta una mica més, això. Al final, tu quina ràdio consumeixes normalment? Depèn de l'hora? Jo normalment consumeixo racó. Racó és el que, bueno, més... és el que em va millor a mi. Sols tirar d'informació, vull dir, t'interessa estar una miqueta al dia? Notícies, informació i el debat que tenen. Ah, clar, perquè al final... Jo entenc que també, vull dir, vosaltres heu d'estar una miqueta al cas de tot. Avui t'ha tocat un client que xerra molt, però a vegades, vull dir, has de treure tu potser el tema, no? Sí, bueno, ja ho feu el locutor, sí, però llavors aquí la gent que puja al taxi ja veu si tenen ganes de xerrar o no. A vegades intentes parlar una mica amb el client... Bueno, hi ha de tot. N'hi ha que volen xerrar i n'hi ha que no. Això ja a gust del consumidor. Quin mal ha fet el mòbil, eh? Sí, sí, però això ja és una batalla perduda. Però encara hi ha gent que... Avui ha pujat una noia jove al taxi, aquí a l'AVE, i la veritat que ve, anar xerrant tranquil·lament. O sigui, cosa que no... Habitualment amb el jovent costa més, perquè estan més pel mòbil que per l'altre. T'anava a dir, anècdotes en deus tenir mil i una. No sé si em recordes alguna que es pugui explicar a aquesta hora. Bueno, anècdotes tenim des que passen molt poquet però obren les portes i surten corregents per no pagar. i, bueno, jo he fet molt la matinada i te trobes una miqueta de tot. Alguna persona que ha pres alguna pastilla de més i no sap on es troba, que pensava que es trobava a Mallorca, i, bueno, vaig entrar a Girona i li vaig dir al final, perquè una mica de preocupació meva, si sabia on estava allà. Em va dir que sí, bueno, em va pagar, va marxar i ja està. Però, bueno, anècdotes, doncs, de totes, de tots colors ens podem trobar. És complicat si t'existen aquests dies? Jo trobo que no, jo trobo que amb el respecte de tothom, sigui com sigui, i a vegades sent una mica passiu, perquè si és un client massa exigent, tampoc fas la teva, acabes el servei, cobres i adeu-siau. Jo trobo que no, sí que a la matinada o a la nit, avui en dia tens que vigilar una miqueta, sí que hem tingut algun atracament, Però sí, però bueno, a mi mateix em van atracar fa 4 anys, però bueno, al final l'Oponto no em va passar res físicament, i al final ho tens com una anècdota o una experiència més a la vida. Clar, perquè al final jo he de fer-ho en una ciutat tan còmode com és Girona, parlem de trajectes curts o directament a l'aeroport. Sí, nosaltres habitualment estem per aquí, a Girona, sortim força a la província, algun assistente poden anar cap al sur de França o viatges així més llargs fins que estem a Barcelona. Més enllà de tot això, ja estem veient la ràdio aquí de fons. Et volia preguntar per últim, entenc que la ràdio sempre t'acompanyarà, ets de ràdio en directe, ets d'escoltar podcast? Una mica de tot, una mica de tot. Faig esport, que m'interessa de nutrició i esport, o trobo algun tema interessant, doncs faig un podcast, o si no, a vegades ho busco perquè no he tingut temps de sentir-lo en directe. Programa preferit? El recull al matí és el que més m'agrada, habitualment. Jo crec que a partir d'aquesta setmana t'agradarà els Quatre Rius de Girona FM. Vale, doncs l'escoltarem. 92.7, eh? Sí, senyor. Sobretot que no falli mai. Paco Martínez, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres. Parlem d'aquí un rato, t'ho dic perquè he de tornar, que estem encara en directe. Ai, gràcies, eh, Paco? Una abraçada. Arnau Vila, tu encara m'escoltes, eh? I et veig. I em veus també? Ah, mira, si és la màgia de tenir el vidre aquí al costat. Sí, sí. Jo vaig cap a dintre, no sé si... Amb qui estàs? Amb en David, encara? Mira, que ha tornat cap a... Ah, el tenim per aquí als estudis, sí. perfecte, escolta Arnau Vila tu et quedes amb el Paco, saps que ara ha posat el 92.7 i li he dit no ho posis que encara s'acoblarà hi haurà una mica de delay però vaja, ara sí que pot escoltar que no hi haurà massa problema ara sí, deixeu-me ser tranquil, ja som aquí una altra vegada, torneu a ser els estudis del carrer Val més 15 de Girona ai, la màgia de la ràdio bueno, us ha agradat el passeig o què? et veig cansat, eh? home, tu saps el que he hagut de fer? a mi m'has vist allà hem hagut de sortir corrent perquè clar, hem anat xinotxant-ho amb l'Oriol del Pou hem anat xinotxant-ho hem sortit corrent l'Àlex i jo, pobret que m'està seguint des de fa una estona i hem arribat, que ens hem trobat amb el Paco allà esperant-nos, pobre, amb 5 minuts de retard però vaja, vull dir, més o menys sempre deien que la ràdio és puntualitat mira que jo soc la persona més impuntual del món però hem arribat exactament com volíem no, no, sí, encara falten 7 minuts per arribar al punt de les 12 d'aquest migdia, d'aquest 13 de febrer sí, en dos minutets ja ho tindríem Arnau Vila L'únic que em queda fer, aquest punt, és, de veritat, felicitar-te per la grandíssima feina que fas. Això jo sempre dic que és cosa de tots, eh? Tota ràdio té quatre pilars fonamentals per aguantar-se. I els quatre són tu. jo amb això discrebo perquè jo puc fer molt bona feina jo puc fer molt bona feina però la casa no s'ho sostindrà si no hi ha contingut a dins jo puc tenir una realització molt maca jo puc tenir una estructura molt ben parida i que funcioni tot perfecte però si n'hi ha gent que posa coses a dins no sabeix de res David, a tu t'ha agradat tant que t'hi has quedat, eh, ja? Sí, exactament, sí, sí, aquí amb ell, mirant com feia els... Bueno, això, és a dir, com d'alguna manera estava agafant el control aquest dels quatre pilars fonamentals que dèiem ara, de l'Arnau. I un ha començat a faltar això una mica. Arnau, és com una caixa de bombons, no, la ràdio? Ja que sí, és a dir, és molt vaca de fora, i llavors hi ha peces a dintre, no? Hi ha bombons a dintre, no? I que n'hi ha quasi tant malament s'han de treure. Però sí, és veritat, és veritat, això és així... però sí que és veritat jo que he ficat a les xarxes socials però et puc dir una cosa també i t'ho dic amb tot el carinyo del món perquè la gent entengui també com funciona la ràdio és de primer de ràdio que si tens el micro obert no em vagis parlant tucu tucu tucu tucu tucu mentre jo estava entrevistat amb una altra persona però has de saber que el meu micro que va cap a l'antena està tancat per tant no s'ha sentit per antena no per antena ja ho sé però a mi sí que m'has deixat el cap com un timbal d'aquí es tracta la professionalitat eh? Home, és veritat, això, eh? Sí, tota la raó. Encara sort que la ràdio es veu, que no es veu, t'ho dic perquè amb la de virgueries que hem fet ara, aquesta estona... Bueno, sí, però nosaltres això ho fem a la televisió i es veu a la televisió, eh? Sí, afortunadament això no és televisió perquè, si no, probablement no treballaria per la cara que tinc. Per tant, en aquest sentit, David Mir, gràcies per acompanyar-nos tot en aquesta estona. De res, home, de res, de res. I felicitats per la part... Pensa que hi ha el cafè i el mini pendent de pagar, encara. Vull dir que sí. Ara com vas i s'hi vas. I la cursa del Paco, que el tinc aquí per a la porta. Arnau Vila! Serà fins demà. Feliç Dia Mundial de la Ràdio. A tots vosaltres. A tothom que ens escolta, a tothom que gaudeix d'això, a tothom que hi treballa i a tothom que ens té de fons. També el 92.7 de la FM, en aquesta casa. 5 minuts i a les 12. No, havies de dir Girona FM. No ens hem entès, cap problema. No, no, no. L'RDS ja ho posa, Girona FM, no cal dir-ho. És que tenim molta tonteria a sobre. Moltíssimes gràcies per tot. Demà divendres, que ja encararem el cap de setmana, tornarem aquí un dia més i com puguem. Ens hi posem a les 9 fins a les hores. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM. La gironina. L'Alternativa, el programa de rock que porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. La Ràdio de Girona. Les gallines i les oques em fan por. Els malentesos també em fan por. Les obligacions em produeixen terror. Aquest sistema em tembla i el cor. una cosa em fa sentir més tranquil. Una sola cosa com calma la meva. Només una cosa em fa sentir relaxat. Una cosa és la que m'entén. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.