Desarrelats, Justícia Poètica i la IA de Cerebro

de la Diputació de Girona Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites carn, peix, verdures grana, plats cuinats fruits secs i molt més compra producte local compra al Mercat del Lleó Ajuntament de Girona El Gironès Gaudí de la Natura té premi. Participa en el repte dels cims del Gironès. Sant Grau, Sant Miquel, Els Àngels, Sant Roc, Rocacorba i així fins a 10 rutes a la teva disposició. Si en completes un mínim de 5 cims i penges la foto a Instagram, t'emportaràs un petit obsequi. Consulta les condicions a turismegironès.cat. Desafia't i conquereix la comarca. Una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès. El musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. dimecres, el 18 de juny de 2025. Ressaca física i emocional d'ahir. Ho vaig dir i ho torno a repetir. Si els Beatles ho van fer a Londres el 69 o en Gerard Quintana, Girona, nosaltres també. Va costar guardar el secret, però ahir vam muntar un concert sorprès al terrat de l'oficina de turisme de Girona. 10 artistes, 10 projectes que van fer sonar la música al cor de la ciutat. Gràcies a totes i tots els que hi éreu, els que ens vau deixar fer-ho, també els que ens vau ajudar a fer-ho i sota un sol de justícia que diria el bo de l'Arnau Vila. Per a nosaltres, en aquest cas, com que som uns avançats, vam celebrar el Dia Mundial de la Música, que és el dia 21, ahir mateix. Ara ja mirem endavant, que la vida no espera ningú i la ràdio encara menys. Moreno a Stuttgart, pronunciat i accentuat. Només faltaria qualsevol diria que et vas passar el dia al sol ahir, Arnau Vila, i mira que estava sota la carpa. Bon dia i bona hora. Molt bon dia. Home, Moreno, Moreno no seria ben bé la qualificació, eh, potser. Bé, però per això qualificant d'Estutgart. Tot i això sí que... L'alemà, molts germani. Aquesta setmana ho recuperarem aquesta setmana. Sí, no? Que toca Sant Martí d'Empúries. Exactament. Efectivament, on va arribar la troxa olímpica. A la zona aquella, clar, que allà... Allà, eh, clavat. Tu vas dir, mira, la torxa aquí, doncs jo m'hi poso. Home, i tant, i tant, sí, sí. Anda, que no. Sí, sí. Anda, que no. Què tal, l'Arnau? Què, bé, home, de dimecres, no? Sí, home. Aquesta setmana lenta, a més a més, eh? Jo m'ho he passat a poc a poc. Se m'està fent molt llarga. S'està fent llarga, eh? Però se m'ha fet llarguíssim, estem a dimecres, que jo em pensava que seria dijous o divendres. No, no, encara queda pel cap de setmana. Només faràs platja aquest cap de setmana o...? No, i voldrà l'estany. Ah, clar, la tradicional volta a l'estany. Has avisat de protecció civil i tot plegat, vull dir que... No caldrà, no caldrà. Segur? De moment estem bé. Què et va semblar el sense ficció d'ahir? T'ho havia de preguntar. Ho deixarem, que és una història de fa molts anys, i que es queda aquí. Ja està tenint molts més problemes, molt més a parlar, que no pas històries de retreure coses que potser... Ai... Et va fer mal, eh, el sense ficció d'ahir, que et xindines? Ho deixem així. Jo era molt petit, no qualificaré de temes que no em pertoquen, però crec que temes de fa molts anys no cal ara després treure segons què. I que visca Banyoles. I que visca Banyoles, de sempre. Ho deixo així. Només faltaria. Avui parlarem de llibres, Arnau Vila, que ja... Sí? Sí, perquè ja que vam fer un completo de música, doncs avui toca parlar de llibres amb l'Anna Mallorquí, que ens acompanya ja en uns instants. També, tot seguit, doncs vaja, seguirem parlant de més llibres, més llibres, més llibres i més cultura. En qualsevol cas, Arnau Vila, si et sembla... Ens hi posem. Vinga, va. I ho hem dit fa uns moments que parlaríem de llibres. En aquest cas, d'un en concret, Premi Lloseta de Narrativa amb Desarrelats. Dana Mallorquí, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia i gràcies per convidar-me. Només faltaria. Això és casa teva si és que hi ha casa d'algú, que diria el Cisa. T'anava a dir, demà presentació a la llibreria 22 a les 7 de la tarda amb el gran Josep Maria Funelleras. Exactament. Amb ganes ja de presentar a casa, com aquell qui diu. Amb moltes ganes, perquè de fet és un plaer poder explicar una mica el que fins fa molt poquet era una cosa íntima, perquè jo no havia publicat mai, i de cop ve un premi i s'obre tot un món fantàstic i poder compartir amb altres persones la teva experiència del que has intentat explicar i percebre com ha arribat o com ho rep els lectors ha sigut fantàstic, m'ho estic passant molt bé és una grata experiència jo normalment quan veniu per aquí us pregunto feia temps que no passàveu per Girona però em sembla que sí, aviam explica'm això vius entre Girona i el Barcadà? No ben bé a Girona, eh? A veure, jo de petita vaig viure a Palamós, perquè el meu pare va néixer a Salrà i teníem una casa a Palamós i vam viure una temporada llarga. Em vaig passar quatre anys de la meva infància allà i, de fet, ara el que tenim és una casa a l'Escala, justament a prop de les ruïnes d'Empúries. Ah, mira! Veus Arnau Vila, que bé! Per tant... Que no te la compri l'Arnau, eh? Que agafi... No, no, no! No, perquè encara és molt petiteta, però és un racó fabulós, sí, sí. No fem massa propaganda, no fos cas. No, millor no, exacte, no fos cas. Que no ens comencin a envair. Tota la raó del món, que jo també soc de l'Empordà i a vegades fer de profeta també és relativament perillós. Passem a parlar dels arrelats. Com va néixer la idea d'escriure'l? De fet, jo he escrit fa molts anys, jo he sigut professora, era més jubilat, però he sigut professora de música en un conservatori, el Conservatori de Terrassa, i precisament fent la feina em trobava que arribaven els concerts de final de curs i eren molt avorrits i molt pesats. i vaig començar a lligar els concerts amb històries, i vaig començar a inventar contes, i em vaig adonar que m'encantava fer això, que em resultava natural, que em sortia espontàniament, i ho vaig fer al llarg de molts anys, després ja m'ho demanaven directament, els primers cops va ser voluntàriament, després ja hi havia escoles que m'encarregaven cantates de caràcter didàctic, estem parlant sempre de cara a la canalla i als alumnes, els deixebles... I fa uns 20 anys, més o menys, vaig fer un curs, bueno, 3 cursos a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelona. Estaré al privilegi d'estudiar amb l'Andreu Aillats, amb l'Isidre Grau i amb la Maria Barbal. I, clar, això ja va ser per mi descobrir que realment la meva professió era la música però em resulta molt, molt més fàcil, més agradable, més natural escriure. Per tant, sense deixar mai la meva professió he anat escrivint d'una manera ja, com he explicat abans, una mica íntima, és a dir, sense pretensions professionals. Però molt a l'art. Sí, sí, exactament. Per divertiment, per esbarjo, perquè molts cops la vida, les realitats de la vida no són fàcils i tens una manera d'escapar, de crear mons, diferents mons on t'imagines persones i coses que passen. És interessant, és molt interessant. Quin va ser el detonant de Desarrelats? Desarrelats ve d'una cosa que us farà gràcia aquí dalt, a l'Empordà. Bé, vosaltres no som l'Empordà encara, però nosaltres anàvem amb el meu marit abans de casar-nos, i parlo de 36 o 37 anys, anàvem al motel, al motel, al motel Empordà. Jo soc fill de Figueres. Doncs ja saps de què parlo. I sempre em va fascinar, i amb això no he agafat cap personatge, però sí que em va fascinar una manera de fer, una filosofia honesta i fora dels esnovismes, amb molta qualitat, amb molt respecte pel producte, amb una tradició que hem sabut preservar, no? I una mica el detonant de l'hotel als cingles, que és on jo centro la novel·la, que és una part de la novel·la, després anirem a altres llocs, neix allà, neix amb la idea d'un lloc amb aquest fer. Amb aquesta saviesa una mica ancestral de protegir la gastronomia, però no com una cosa de luxe ni molt menys, sinó com una identitat, una identitat de les persones i dels llocs. Aquest va ser el motiu pel qual fos una miqueta com l'espai clau de... Sí, d'alguna manera, tot i que després ens enanyirem. Els de Mallorca, quan em van donar el premi, em parlaven que aquesta novel·la tenia insularitat. I m'agrada molt aquesta paraula, perquè d'alguna manera la novel·la comença el dia que es tanca aquest hotel, precisament. I d'aquí ve la paraula, desarrelats. Perquè en aquest ambient hi ha una persona, el senyor Elisar, que és el propietari, que ja dic no, és el Jaume Sobirós, que quedi clar. és la manera de fer no, clar, és que no seria correcte però sí que és cert que és una persona que aglutina sap aglutinar un equip que sap crear família sense lligams familiars i un respecte per la feina i les persones que coincideixen en aquest lloc s'hi vinculen molt fortament i d'alguna manera es creen vincles entre ells que després els acompanyaran la resta de la vida. I quan es tanca aquest hotel, aquestes persones queden, diguem-ne, una mica, podríem dir, entre cometes, desarrelades. I els acompanyaré, diguem-ne, aquests diferents personatges els acompanyarem on van aparar. Tots van aparar a una illa, curiosament. Per tant, per mi, l'hotel ja també és una illa, perquè està una mica fora de tot. Té el seu tempo, la seva idiosincràcia, diferent de fora de les presses, del brugit extern. I totes aquestes persones casualment aniran a parar a una illa, i això inicialment no va ser gens conscient, però un cop vaig descobrir que tenia aquesta tendència a col·locar la gent a les illes, ho vaig treballar i plenament conscient. Parles de la Marina i l'Octavi? Sí, sí, sí. No sé si ens en pots parlar una miqueta sobre ells. La Martina. La Martina, perdó, la Martina. No, no passa res. La Martina, precisament, és desarrelada però ja pels seus orígens, pels inicis de quan ella va néixer, la seva situació familiar, no familiar, entre cometes, i per tant és una persona que té una càrrega de frustració, de no acceptació dels seus orígens i quan va parar a l'hotel de cop i volta allà hi troba una família i s'integra. i l'Octavi és una persona que jo m'identifico una mica no tampoc soc l'Octavi però és un escriptor un aspirant escriptor que està en un departament d'una universitat batallant allà amb els cops de colza i totes aquelles dificultats que hi ha als inicis de les carreres que es troba que arriba un dia a l'hotel casualment perquè acompanya un oncle i descobreix un món que el fascina i s'hi queda atrapat i no marxarà fins que es tanqui l'hotel, quedarà tota la vida allà treballant a l'hotel. Per tant, aquestes dues persones seran una mica al tronc, però és una novel·la molt coral, és a dir, tenim tot, al voltant d'aquests dos personatges tenim tota una sèrie de personatges que juguen el seu paper important. I una sèrie de conflictes, per exemple, ja el desarrelament en si, t'anava a dir que al final no deixa de ser un tema molt i molt actual, t'ho dic pel tema de nòmades digitals, que si ara tothom ha de viatjar, que si ara tothom ha de conviure amb gent en pisos, etcètera, al final no deixa de ser un tema de màxima actualitat. Sí, sí, a més la voracitat aquesta especuladora, no?, de quan la illa on va néixer la Martina hi ha especulació, que és una illa del Carib, descarnada, no?, o sigui, fan fort a la gent de la casa seva... per construir hotels de luxe. Llavors això jo crec que és una cosa molt... Encara que està, per desgràcia, està més vigent que mai, perquè ara la gent ni tan sols pot viure a la seva ciutat. Perquè el fan fora, perquè estan muntant pisos turístics. Clar, jo aprofito una mica... T'he de confessar que no sé massa com em ve, però em ve. Em venen idees, les vaig agafant, les utilitzo i m'ha ajudat molt. I són uns quants temes bastant capdals. Aquest... aquesta relació de les persones amb el lloc on viuen, tant si han nascut com si no, i la vinculació emocional. I després les mancances emocionals d'aquests personatges, que els costa molt construir després relacions afectives, porten una càrrega molt forta. És que al final plasma és una motxilla que també és molt i molt actual, que són les càrregues emocionals que porta la gent a sobre. Exactament, sí, sí. Vull dir, al final no deixa de ser fins i tot un manual de supervivència per aquests temps a la seva manera. Sí, m'agrada que m'ho diguis, no m'ho havia dit ningú però sí, d'alguna manera penso que és un... i a més no cal anar a l'altra banda del món és que mirant el teu barri el teu poble, la teva ciutat o mirant simplement escenes de la televisió que són esfereïdores ens trobem amb el problema de Gaza que és tremendo aquest canvi polític als Estats Units que ens arrossega a tots i ens donen una inseguretat. O sigui, no cal gaire... No has de fer gaire els esforços per ser conscient que estem molt desemparats tots. Anna, què t'agradaria que se'n portés el lector després de llegir-te? Home, a mi, amb una tertúlia que vam fer amb un grup de lectura, un club de lectura a Mallorca, em va agradar molt una cosa que em va dir un senyor, que em va dir aquesta novel·la està escrita des de la humilitat. M'agradaria que s'entengués que no sempre ni els diners, ni el luxe, ni l'estatus donen la felicitat, sinó que el que et dona la felicitat de debò i que costa és poder ser molt honest. i d'aquesta honestedat te l'has de treballar, no és fàcil i avui en dia encara és més jo penso que els nens petits que pugen ho tenen molt difícil perquè els estan moldejant o els estem moldejant i no els deixem créixer parles d'honestedat però suposo que fas referència a l'honestedat en un mateix Amb un mateix, exactament. Perquè aquí a sota ja realment hi ha el conflicte. Exactament. Ser deshonest amb la resta. Exactament. Però si tu ets honest amb tu mateix, tens una miqueta... Crec, no em voldria equivocar, però crec que tens més eines per... No, no, estic completament d'acord amb tu. És una conclusió a la qual vaig arribar-hi fa uns anys, que molts dels punts de la nostra infelicitat o dels nostres problemes és... Intentar enganyar-nos a nosaltres mateixos. Exacte, perquè avui en dia és relativament fàcil, a més nosaltres que hem viscut, hem nascut, hem tingut la sort de néixer en un món privilegiat, nosaltres formem el tant percent aquest petit del món que ho tenim tot, fins i tot massa a vegades, no? I aquest, o sigui, a veure, ser conscients, com a mínim siguem conscients d'això. No cal que ens fustiguem, però sí que podem tenir actituds de tolerància, d'estima, de respecte cap a un veí, cap a les persones grans. Jo, per exemple, defenso molt com es tracta les persones grans. En aquesta novel·la hi ha una sèrie de personatges que són grans... Fins i tot aquella escena del Palau Garní de París on estan mirant els frescos del Chagall que va pintar als 77 anys, va fer aquesta decoració d'aquest palau i ho va fer desinteressadament, és defensar que l'edat no és una xacra, que hem de respectar les persones grans, no infantilitzar-los... tenir-los molt respecte per la saviesa acumulada de la vida, no perquè estiguin per sobre ni per sota. De fet, tinc una molt bona amiga meva que sempre diu que el valor d'una societat es mesura amb com tracta la seva ginga. Exactament, és exactament això. I aquí encara n'hem d'aprendre molt, eh? Parlant d'aprenentatges, tu què has après amb desarrelats? Jo crec que quan escrius en general, i amb desarrelats, com he estat molt immersa aquests darrers anys, aprens a conèixer-te a tu mateix. O sigui, ja no tens secrets amb tu mateix, ja saps, ja et reconeixes... Hi ha detalls, petits detalls, petits gestos, actituds, que tu et pots reconèixer. I dius, mira, aquesta sóc jo. Sí, t'ha servit per capitular unes quantes coses que hi ves? I tant, i espero que al lector també li passi. Algunes persones que m'han escrit, que això em fa moltíssima il·lusió, perquè és el que et deia abans, jo tota la vida he escrit a dins de casa, sense pretensions de res... i de cop i volta t'arriben persones que t'escriuen un missatge i quedes impressionat perquè et diuen això mira m'ha ajudat a entendre no sé què o m'ha reconciliat amb la meva mare perquè la Martina té un gran conflicte de no acceptar els seus orígens i té una molt mala relació familiar amb la mare pràcticament la deixa morir sola aquest fet tan greu perquè és molt greu que ens sembla com natural, no? Que, bueno, no sé, és que jo visc molt lluny i no puc venir-te a veure, no? I, bueno, és lícit? No, no és lícit, no? Hem de tenir aquesta consciència de la importància de les persones grans. Ara, en qualsevol cas, quin ha estat també el gran repte de plasmar aquesta història? Mira, el gran repte és que jo ho he fet d'una manera no molt metòdica i per tant he après a ser molt endreçada, perquè esclar, així com amb la música, el ser professor de conservatori, tens que passar amb uns plans d'estudi, tot està molt endreçat, d'alguna manera per mi l'escriptura era allò. A més em surt... he de reconèixer que em surt espontàniament i molts cops escric compulsivament és a dir, pam, pam, pam, va sortint i ara aquest personatge m'agrada i me'n vaig cap aquí o sigui, soc una mica desendreçada en aquest sentit i m'ha obligat a ser rigorosa i això m'agrada molt Doncs no sé si compulsivament o no, tothom corrent demà a la llibreria 22 a partir de les 7 de la tarda perquè presentem Desarrelats d'Anna Mallorquí juntament amb el Josep Maria Funanyeres. Anna, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Al contrari, al contrari. He estat molt de gust i a més us agraeixo moltíssim que m'hàgiu convidat i poder fer-ne una mica de difusió de... de la presentació de la novel·la a Girona, que per mi Girona sempre té aquesta part emocional d'haver viscut de petita aquí i sempre m'he sentit... Jo sempre dic que jo soc més de Girona que per allà baix. Ara, ara. Ja baix n'heix a Barcelona, però... Ja t'ho he dit abans, com deia el Sis, això és casa teva si és que hi ha casa d'algú. I tant. Molt bé, moltes gràcies, eh? Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau. Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital arroba ddgi.cat Digitalitza la teva empresa. No et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. El Gironès Gaudí de la Natura té premi. Participa en el repte dels cims del Gironès. Sant Grau, Sant Miquel, Els Àngels, Sant Roc, Rocacorba i així fins a 10 rutes a la teva disposició. Si en completes un mínim de 5 cims i penges la foto a Instagram, t'emportaràs un petit obsequi. Consulta les condicions a turismegironès.cat. Desafia't i conquereix la comarca. Una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès. El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I diu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Nició Habitatge. Ajuntament de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Més que la meva sang. Més que tot l'or d'un banc. Escolta el que diu Girona. Sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius. Amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell. L'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. I diuen que això de la intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se, i això sí que ens ho expliqui algú que domina bastant el tema, especialment amb un nou projecte que es diu Cerebro. Millor que ens el presenti el Paco Hernández. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. També ens acompanya una veu coneguda en aquesta casa, Marc Mas Mitjà i Pujol, economista. Bon dia i bona hora, estàs fins i tot a la sopa. Bon dia i bona hora, molts projectes importants sempre al costat. T'anava a dir, Cerebro és una start-up, heu començat, d'aquest tracte exactament el projecte t'ho dic perquè jo ja ho sé però m'he quedat al·lucinat. Cerebro és una start-up que estem ubicats des de fa uns mesos al SEBA, és la lanzadera d'Andy Dark League, que està ubicada a Figueres, des de fa molt poquet. Portem allà uns mesos, concretament en aquest projecte portem gairebé un any treballant-hi, i es tracta d'un dispositiu que connecta amb la intel·ligència artificial i llegeix les dades cognitives del nostre cervell. O sigui, seria per entendre'ns, eh?, com un pulsòmetre, però del cervell. Correcte. A igual que el nostre smartwatch, doncs, hi hagi els penuloxicents en la sang, les pulsacions, aquesta diadema estaria medint tota l'activitat cognitiva del nostre cervell. Clar, això, per exemple, entenc que és una eina de diagnòstic genial, especialment per a metges, psicòlegs, psiquiatres... Sí, l'avantatge que l'està connectada a mi a tractar les dades en temps real és una eina molt positiva, molt bona, de cara a centres clínics, psicològics, mèdics, podem saber que l'estat en temps real d'una persona que està en coma, que no vol parlar... o d'un nen, estem testant amb animals també, i fins i tot estem fent proves en traduir aquests estats cognitius en veu. És a dir, una persona que no pot parlar podria dir ja sí, no, dalt, a baix, estic cansat, t'escolto. I d'on va sortir la idea? D'on va sortir la idea? Jo havia patit molta ansietat fa uns anys i vaig descobrir el que era el neurofeedback, que és... és un sistema similar, però més antic, més arcaic. Llavors aquest sistema necessita una lectura, una lectura que ha de fer un especialista, que pot demorar entre dues o tres setmanes, un mes, és un procediment car, no es coneix i costa de trobar. Llavors vas pensar per què no combinar la tecnologia antiga amb la nova tecnologia, la IA, i fer-ho de forma automàtica i ràpida. Igual que jo havia anat a Barcelona a Siguent de Figueres, i va ser caríssim i llarg, ara qualsevol persona ho podrà fer de forma molt econòmica a casa seva. Clar, i al final també és la manera com de democratitzar una miqueta tothom, i entenc que al final d'una forma molt més àgil i fàcil. Correcte, és molt senzill, és una diatema que es posa al cap, es connecta a l'ordinador o al mòbil, I en segons estàs llegint, treballant i t'oferirà el contingut en necessitat del que realment hi ha al cervell. El que ens passa moltes vegades, però moltes vegades no, en el 93% dels casos no diguem el que sentim. És a dir, la comunicació emocional és no verbal. No sabem expressar el que hi ha a la ment, no la sabem escoltar. Tu, Marc, t'has posat la idea amb el cap encara o no? Sí, sí, ens hem posat la idea amb el cap ja fa bastants dies. No me'n recordo el resultat, jo. El resultat és bastant bo, va ser bastant bo. És una persona que ara està començant a treballar bé arrel d'aquesta lectura, a treballar millor la meditació, escoltar-se, estar al seu punt. Sí, sí, perquè això, no sé si s'ho ha comentat... Això va lligat a una app, una app que t'ajuda, doncs, amb el dia a dia, amb el control mental, no? Per la meva feina, saps, tinc molt d'estrès segons en moments puntuals, i, bueno, em va donar aquesta app unes pautes per seguir, que he anat seguint cada dia, i realment la millora ha estat bastant important. Carai. O sigui, estrès gairebé mínim, nervis també menys, ha ajudat molt al dia a dia i a la tranquil·litat. Ah. En qualsevol cas, clar, ara, una miqueta, quin és el camí d'una start-up així d'aquesta manera? O sigui, estàs a la llançadera del Didacli, allà a Figueres, i a partir d'aquí, com es juguen les cartes? Ara, en breu, en unes setmanes, si tu va bé, començarem a sortir amb una via clínica, és a dir, començar per aquesta validació clínica, que estigui amb centres de psicologia, amb centres mèdics, potser algun hospital, estem parlant i estem avançant molt, i Després sortirem ja per noves vies, no? Vies com l'aplicació, que serà més domèstic, vies com l'aplicació a l'empresa, és a dir, neuromàrqueting, com podem identificar si una publicitat és acceptada directament, emocionalment, pel nostre client, d'una forma molt ràpida. Són estudis que ara mateix poden durar entre dos, tres, quatre mesos i amb uns costos de més de 50-60.000 euros. Això ho podrem fer amb hores i amb gent realment... més vàlida per l'empresa, no?, la gent real. Clar, Marc, al final d'això va en relació amb el que m'explicaves l'altre dia, que la intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se i que qui no es puja el carro... Ha arribat per quedar-se i qui no puja el carro podrem tenir problemes com qui no es pugui adaptar a internet, no?, serà una mica això. El que passa que, bueno, al principi sempre és desconeguda, sempre hi ha gent que té la seva reticència, també falta una mica d'informació, però al final... Tots els oients, eh? I tots en general. Tothom que pugui fer-se estudiar una mica allà, posar-se una mica, ho recomano totalment. Tu estàs a tots els fregaus, eh? Sí, home, s'hi ha d'estar. Ja et dic, amb els projectes importants hem d'estar al costat i confio molt jo en aquest projecte, confio molt també en la persona d'en Paco que ho portarà i ho portarà bé i crec que ens sentirem a parlar, anirem parlant. Doncs ja ho veurem a veure què passa amb Cerebro. Paco Hernández, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb vosaltres. Moltes gràcies a vosaltres i molt bon dia. Marc Masmija i Pujol. Fins una altra. Gràcies, Seid. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM El Motorfest arriba a Girona. Els dies 27 i 28 de juny, Fontejau es converteix en el gran punt de trobada del món de la moto. Motos d'ocasió, ofertes, exposició, venda, accessoris i demos per provar. Vine a viure la passió sobre dues rodes. Entrada gratuïta. El motor més viu que mai. Girona Motorfest. 27 i 28 de juny a Fontejau. Tens un negoci i no domines la tecnologia? T'ajudem a formar-te en l'ús d'eines digitals, a implementar-les i a sol·licitar el kit digital. Contacta amb nosaltres al 972 143 061 o a codigital arroba ddgi.cat Digitalitza la teva empresa. No et quedis enrere. Codigital és un servei gratuït de la Diputació de Girona. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. El Gironès Gaudí de la Natura té premi. Participa en el repte dels cims del Gironès. Sant Grau, Sant Miquel, Els Àngels, Sant Roc, Rocacorba i així fins a 10 rutes a la teva disposició. Si en completes un mínim de 5 cims i penges la foto a Instagram, t'emportaràs un petit obsequi. Consulta les condicions a turismegironès.cat. Desafia't i conquereix la comarca. Una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès. El Musicant amb més ànima de poble que mai ja és aquí. Del 25 al 29 de juny amb els Catarres, Manu Guix, Tomeu Penya, Mariona Escoda, Mireia Tarragó i Bernardo Rambó. I viu l'experiència gastronòmica del Musicantast. Musicant, el festival de música del país. Converteix el teu pis buit en una oportunitat per a tu i un benefici per a tothom. A l'Ajuntament de Girona oferim una oportunitat a les persones propietàries que vulguin col·laborar en la lluita contra la crisi de l'habitatge. Si tens un habitatge buit o disponible a Girona, posa-la a la borsa de mediació per al lloguer social. Ajudaràs a oferir un habitatge digne a persones i famílies amb ingressos mitjans o baixos i gaudiràs d'ajuts i avantatges fiscals. Missió Habitatge. Ajuntament de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Sous-titrage Société Radio-Canada Tu parlaves de la bellesa i a mi això m'és igual. La nit en què et vaig conèixer em vas encantar però semblaves una altra persona quan et vas posar a parlar. Portes un munyo molt maco, la samarreta et senta bé i aquesta llum accentua el teu somriure. Estàs molt guapa, tu ha dit o què? Fins demà! Després de mitja hora escoltant-te, m'estava cansant, vaig dir. Portant-me a la plaça de sempre, caduc la guitarra i vull desconnectar. Ai, maca, quina bona idea, ets tan llesta, tan interessant. Sisplau, marxa o canvia el tema, o seré jo que acabi marxant. que tants cops em cansa. Prepareixo que em passis la birra i que em tinguis la canya. Perdona'm ser enric, però és que em fas molta gràcia. Lliga no és lo teu, ho sap molt de greu. Prepareixo que em passis la birra i que em tinguis la canya. No em diguis bonica que tants cops em cansa. Pensa que a mi m'agraden les coses senzilles. I la sinceritat, que si em vols dir bonica, que sigui de veritat. Que vol que vol digui que això és meu. Que me digueu que això no som el cel. Sortim de ceiga i tot veig de serena. i deixar que et solta més i s'escanar. Amb el sol t'aixeques de matí, amb tanta calor fa mal dormir, i més ara que tota coca viu, que s'hi viu de bé quan ja has estic. S'abarquen amb a sota vent, les zones molt esquitxen sa pell, navegant per s'aigua transparent, fins a perdre sa noció d'estell. El primer bon de cervesa fresca que te corres coll. D'amunt la peixó salina de la mar. Una alegria que no sé explicar. Que voleu que vos digui que això em veu. Que me digueu que això no és com el cel. de cego i tomba de serena i deixar que et salta més i s'escana i arribem al punt de pràcticament tres quarts de dotze del matí seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM Arnau Vila ja t'ho he dit abans que de música n'hem parlat moltíssim ahir especialment amb aquests concerts sorpresa que ens vam inventar que ens vam triure de la xistera per fer allà el terrat de l'oficina de turisme encara tens ressac emocional i físic a tu? Sí i no. Sí i no? Sí, sí, perquè és... Vol dir que t'ho vas passar massa bé, no, tu? Bueno, va estar bé, sí. Això muntava i desmuntava carpes, tu? Jo controlava que s'escoltés bé. Tota la raó del món. Què faríem en aquesta ràdio sense tu, Arnau Vila? En qualsevol cas, hem dit que avui parlaríem de llibres, hem parlat demà a Mallorquí fa uns moments, i demà també a la llibreria 22... Avui, perdó, dia 18 de juny, visita a Girona Ivet Nadal, que ens presentarà Justícia Poètica. Per parlar-ne ens acompanya, precisament, Ivet Nadal. Bon dia i bona hora. Bon dia, com esteu? Bé, primer de tot, suposo que sempre és bona excusa venir a Girona, no? Home, i tant. Avui, de fet, ja soc molt a prop. Al matí ja soc a Salt, que estic assajant i gravant un disc, i a la tarda ja estaré per aquí a Girona, sí. T'anava a dir justícia poètica que el presentes avui amb temes força punyents. Sí, mira, aquest va ser un encàrrec que em va fer l'editorial, volien que fes un llibre confessional, biogràfic, que parlés una mica de la meva experiència en el món de la salut mental, vinculat sempre amb el fet d'haver estat sempre molt vinculada amb el món artístic, i explicar una mica com he anat creixent o com ho he anat vivint les dues coses. en aquest sentit parles per exemple de trastorns en la conducta alimentària i també una miqueta tot aquest fil invisible que et va conduir precisament a l'hora d'escriure poemes i també de composar cançons Sí, ja et dic que em venia de gust explicar el tema de l'anorèxia, que és una lluita que jo he tingut molts anys i en el moment que l'acabo i que m'estabilito em proposen fer aquest llibre per donar una visió una mica més emocional d'aquest trastorn, perquè no quedi sempre l'explicació com més de cos i més superficial, explicar una mica la part més d'identitat o més traumàtica o més emocional. I em va semblar que humilment potser la meva experiència podia ajudar a la comprensió d'aquest tipus de malalties. Això com a explicació externa, però després potser a tu també t'ha servit per capitular algunes coses? Jo no necessitava fer aquest llibre en el sentit que, com que tot el que he viscut n'he fet cançons i n'he fet poemes, no ho necessitava dir molt clarament o d'una manera més ordenada. No m'ha anat malament fer-ho, però no l'he fet per mi, ho he fet més pensant pels altres. És una cosa que m'he treballat molt a molts nivells, personal, artístic, llavors ho he fet més com un acte de generositat pels altres. Tot això plasmat, és a dir, què ens hi podem trobar quan obrim ja la primera pàgina de Justícia Poètica? Bé, doncs jo parlo una mica des de l'adolescència, diguéssim, fins ara. Tot com he anat evolucionant en el món artístic, convivint amb un trastorn de conducta alimentària. No deixant de fer concerts, en algun moment sí, més acompanyada o menys acompanyada en el sector artístic i les ferides que jo he tingut, tant musicals com artístiques com sobretot vivencials. Llavors jo aquí vinculo molt... el no saber menjar com el no saber estimar, i el fet d'entrar a la vessant artística i a l'etapa adulta d'una manera com més precipitada, potser vinculant-me amb un món una miqueta descompensat. T'han escrit de diferents històries on s'han sentit identificats o identificades? Si t'han escrit o t'han arribat històries on te s'han sentit identificats o identificades després de llegir-te. Sí, el llibre fa poquet que ha sortit, fa crec que tres setmanes o un mes, i sí, està tenint un ressò una mica similar a l'últim disc que vaig fer jo, que era com més social, que es dèiem tornem ara, sí, són temàtiques que apropen, no?, i que no fa falta que tinguis un transfert de conducta alimentària com per sentir-te a prop, perquè en el fons parlo de les ferides, no?, i d'aquesta dificultat que tenim també d'expressar les vulnerabilitats, no?, i crec que el llibre és molt valent per som, en aquest sentit. I al final ho fa amb la teva veu, que en aquest sentit suposo que no té cap càrrega o cap motxilla pendent, en aquest sentit, vull dir... Jo he parlat molt de tot el que m'ha passat en les meves cançons i les meves cues, no m'invento res, tot són coses que m'han passat. Per tant, em sento convençuda del que he fet. Millor o pitjor, més resolt, menys, però sí que sé que és molt de veritat. I crec que es nota quan una cosa és molt sincera. Què t'agradaria que se'm portés el lector després de llegir-te? A mi m'agradaria que ajudés a la comprensió, sobretot, i que ajudés a desestigmatitzar tots aquests trastorns i potser també pel fet de ser una persona que em vinculo amb el món artístic i que, per tant, representa una personalitat una mica més sensible, que també no quedi aquest estigma que són malalties només superficials. De totes maneres, no parlo només de la malaltia, jo crec que que parlo de la fortalesa i de la resistència en general, no?, també. Doncs, Ibet Nadal, que presenta aquesta tarda Justícia Poètica a la Llibreria 22, avui, el 18 de juny. Ibet, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i que vagi molt i molt bé la presentació. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Fins aviat. La Ràdio de Girona. El Gironès Gaudí de la Natura té premi. Participa en el repte dels cims del Gironès. Sant Grau, Sant Miquel, Els Àngels, Sant Roc, Rocacorba i així fins a 10 rutes a la teva disposició. Si en completes un mínim de 5 cims i penges la foto a Instagram, t'emportaràs un petit obsequi. Consulta les condicions a turismegironès.cat. Desafia't i conquereix la comarca. Una iniciativa del Consell Comarcal del Gironès. A Girona canviem el model de recollida per a reciclar més. Tot i ser una de les ciutats catalanes amb les millors dades de recollida selectiva, no n'hi ha prou. Per això estem aplicant les noves modalitats com el porta-porta, les àrees temporals i els contenidors intel·ligents. Suma't al canvi. Ajuntament de Girona. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM, la gironina Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7 Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM, la teva ràdio. Som la teva veu, som la Gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM. La Gironina. La Ràdio de Girona. Ja tenen 16 anys i ara tot els cremes refreguen els cossos pels camps del costat. Un vestit de flors Descansen a l'herba si el riu és a prop. Marxen les hores buscant pigues noves, tan sols els ocells les han vist, agafant les bicis sabent que és l'inici sobre els seus caps de fet. No passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat. No sé què som, què està passant? I entre uns dits els dits de l'altre, com si fos un videoclip. Què ens ha passat? No sé què som, però què ho ha passat? La Jana ja dorm, perquè quan sent un pip contra l'esquena li agafa la son. L'Eva s'ha llevat, està molt nerviosa perquè té un examen a la facultat. que no sap cap tema dels 30 que té per llegir s'apropa la Jana que ve per darrere diu que amb ella ha après a ser feliç quan li agafa la mà No passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat, no sé què som, què està passant. I el record, les tardes bones, com si fos un videoclip del que ha passat, de tot el que som, però que guapa estàs. Li fa un petó al front. Mentre la camilla la Jana fa estona que pensa que es mor. Una mica més. Un terç d'una joia ja és fora del temple on la vida neix. i té els ulls de la jana i quan plora sols l'Eva somriu ja passa vegades que algunes històries tenen un final feliç. La ràdio de Girona. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 18 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafany. Girona simplifica burocràcia i redueix fins a un 66%.