Creativitat humana, circ Elefant d’Or i 1977

11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dimarts 18 de febrer de 2025. Ja queda un dia menys per Carnestoltes, quan en Balbó d'en Vila comentàvem la jugada i dèiem com va acabant tota una era. Una era en la que hem crescut, una vida que hem viscut. L'última peça en caure ha estat Paquita la del Barrio, la cantant de l'himne de la rata de dues potes. Ja sé que Mèxic ens enganxa lluny, però el que passa amb totes aquelles figures del nostre imaginari col·lectiu, que ens comencen també a abandonar. Moren els mites, neixen les llegendes, i ens ha passat i ens està passant. Suposo que ens haurem d'acostumar a veure les necrològiques amb la mirada una mica més cansada i lenta, però la vida és així i sempre hem defensat que no espera ningú. Rata inmunda, animal rastrero, escoria de la vida, adefesio valecho. I que bonic és recordar la figura d'algú amb un somriure. Anava a dir rat de dues potes, però no. Seria pot ser una llodrica, eh? Millor? Estimés una llodrica. Home, jo t'he de dir això, eh? És que això ens passava. També amb l'Oriol Mas un dia ho comentàvem, dèiem que ara estan començant a morir totes aquestes figures que han conformat el nostre imaginari col·lectiu. Sí, sí, i tant, i tant. I ara faltarà que neixin les noves i que siguin, potser anava a dir, tan clàssiques com les que ens van deixant, però vaja... les llegendes, dius? Sí, sí, ho veurem, ho veurem. Jo ho estic intentant cada dia, aviam si algun dia d'aquests, però jo seguiré intentant. Sí, el problema, el problema, el problema, el problema és que quan siguem morts, clar, ningú ens ho podrà assegurar que hi haguem llegendes, per tant... Bueno, depèn, sempre hi haurà un carrer Banyoles amb el nostre, això no estic segur. Algun dia. Algun dia. En qualsevol cas, com estàs? Bé, de dimarts, de dimarts. I a moix, avui? Sí, sí, no acaba de sortir el sol i sembla que el dia serà força tapat avui. I, Déu-n'hi-do, per quin contrast de temperatures, eh? Perquè ahir, allò de primavera i avui sí que tornem allò tardor, eh? Potser. La primavera no comença fins que no passa cap. Carnestoltes, que ja queda un dia menys en qualsevol cas, nosaltres avui parlarem de l'art de ser humans amb el David Bueno, seguidament també parlarem amb en Genís Matabosc, del circ tenim l'elefant d'or ja aquesta setmana amb les dues semifinals i també la final del festival circ i acabarem amb un temps de música bastant especial, que t'encantarà Arnau Vila, però clar, no podem revelar totes les nostres cartes abans de començar En qualsevol cas... Ens hi posem. Vinga, va, parlem de llibres. Sempre és bona excusa venir a Girona, em sembla? Sempre ho és, oi tant que sí? Ara feia dies que no venies o...? Doncs potser feia un parell de mesos. Per Nadal vaig ser-hi. M'encanta passejar pels carrers de Girona, pel Call, els dies de Nadal amb les llums, les botigues, veure la fira que es fa a la plaça. Ara sí que em quedo malament perquè no recordo el nom de la plaça i de la fira de Nadal. Sí, o amb la plaça d'independència. La plaça d'independència, deu ser Home, si no n'hi ha unes quantes més, no? És la plaça d'independència La plaça de Catalunya, que és on hi ha l'Arbre de Nadal Que és on hi ha el pont, diguem, el pont de Pedra I la plaça d'independència I la plaça 1 d'octubre, que és on jo vaig viure els meus anys tendres de joventut I on hi ha aquell restaurant tan interessant per anar Home, i tant, el Nims. Mira, perquè si no tens on te dinar... És veritat, és veritat. Sí, sí, si menja genial. I amb tot un àpat, no sé si just abans o just després, llegir sempre és bon plan. I t'anava a preguntar, no sé si el fet de ser humans també representa tot un art. T'ho dic perquè ho acabes de dignificar moltíssim, eh? Home, és un art, és un art, però és un art que hem de conservar. És a dir, a mi m'agrada dir que ser humans és un art perquè som l'única espècie biològica, jo soc biòleg, quan per dir persones dic espècie biològica, però som l'única espècie biològica que hem generat tot un sistema artístic al nostre voltant, que l'hem fet nostre i que no només això, sinó que el cultivem, l'ampliem i que sense aquest art no podríem viure. És curiós perquè el títol del teu assaig m'ha fet aturar-me un moment i reflexionar sobre tota la profunditat que té l'espècie humana. Som una espècie extremadament profunda i moltes vegades no veiem tota la immensa sort que tenim de la diversitat humana. Un dels casos que jo, per exemple, esmento en el llibre és què és més útil per la humanitat, l'art que van fer els aborígens australians fa 40.000 anys a Austràlia o la capella Sixtina pintada per Michelangelo. Té el mateix valor. Una cosa és que ens pugui agradar més un que un altre, que un el veiem més tècnicament complex que l'altre. Però pel que és l'essència humana, té exactament el mateix valor. El mateix valor, una sinfonia de Beethoven, que un ritme d'un tantam africà. És exactament el mateix pel cervell humà. Al final és carregar-te tot el concepte d'estètica que hi ha pel camí, per entendre'ns. és carregar-nos-el i al mateix temps posar-lo en valor. És a dir, totes les estètiques, en plural, ens aporten alguna cosa i totes són igualment valuoses. D'on va surgir la idea de fer aquest llibre? És un llibre que conceptualment va sorgir ja fa 14 anys, el 2010. El 2010 vaig publicar un llibre que es deia L'enigma de la llibertat, on especulava sobre si els nostres pensaments són realment lliures o si vénen condicionats per la nostra biologia, pel nostre entorn. I l'últim capítol parlava sobre llenguatge humà, com a model d'un sistema... espontani i creatiu. I ara tu i jo estem xerrant aquí, però no tenim un guió, jo no porto res escrit, estic improvisant el que estic dient i això implica un cert grau de llibertat. I quan vaig acabar aquest assaig, dic, això té molta potència, ho has d'ampliar, però no trobava el fil conductor. Fins fa un parell d'anys, hi van passar 12 anys, que anava jo donant-li voltes, recollint materials, se'm va acudir, escolta, és que parlar és un art, és que hi ha moltes arts, som l'única espècie que genera un art, Per què no parlem d'aquest aspecte creatiu, simbòlic de l'espècie humana, que no només inclou les arts, inclou la ciència i la filosofia, que també són creatives i simbòliques? Clar, és que a més a més és com tota una xarxa de configuracions diferents que ens generen a nosaltres com a identitat humana. Sí, sí, sí. Hi ha una sèrie d'elements que comparteixen totes les arts i també ciència i filosofia. I faig molt èmfasi en això perquè, per mi, les hauríem de considerar uns autèntics arts. Són unes arts humanes, també. Doncs hi ha una sèrie d'elements que, per mi, ens configuren i que és el que hem de potenciar-nos o nosaltres mateixos i potenciar en el nostre entorn o en el món de l'educació, que és on dedico també moltes hores, no?, On és aquesta creativitat? Som l'única espècie capaç d'innovar a partir del que ja sabem. Hi ha altres animals, els ximpangers, que utilitzen eines rudimentàries, no les fabriquen, però sí que les utilitzen, però no les innoven perquè no les produeixen ells. Nosaltres estem en una cursa tecnològica científica de moment imparable. No hem parat d'avançar. La creativitat està a totes les arts. Lògicament, cal aplicar la creativitat sobre coses que hem hagut d'aprendre prèviament. Qualsevol bon artista primer es reprodueix per agafar tècnica, per agafar habilitat, i quan té la tècnica i l'habilitat es deixa portar. I és quan pot innovar. Els científics fem exactament el mateix. Ens repassem tot el que han fet els científics abans nostre i a partir d'aquí pensem, i ara com puc jo innovar, com puc aportar coses noves? El segon aspecte clau és l'abstracció. Les arts incloben abstracció, fins i tot les arts figuratives, i hi ha sempre aquell missatge implícit, subliminal, que depèn molt de l'observador. Un dels exemples no és el mateix una natura morta, un bodegó que representa un plat de menjar d'un palau del segle XVIII, que al quadre els menjadors de patates, que no és una natura morta com a tal, però que hi ha un plat amb patates que pels tons, pels colors, pel que hi ha, allò inclou una crítica social brutal darrere. Però tu has de veure. L'has de saber veure. Això és abstracció. Veus més enllà del que realment hi ha en ciència. Si no hi hagués abstracció no podríem avançar. I en filosofia els pensaments quedarien morts si no poguéssim fer abstracció. És que parlant amb tu encara agafa més força aquest concepte de profunditat que deia, t'ho dic, perquè al final ja sé que ho has intentat limitar en un llibre, però les arestes són infinites a l'hora de definir-les. Són infinites, són infinites. De fet, això et donaria no per un llibre, sinó per una enciclopèdia, però deixem-ho en un llibre, no? Perquè també penso que així és més suggerent. I una de les coses que més m'agrada pensar és amb aquesta diversitat humana, que ja he tret el tema abans, que no li sabem treure profit i ens enroquem moltes vegades amb un etnocentrisme occidental, quan el que hem d'aprendre d'altres cultures i el que les altres cultures també poden aprendre de nosaltres ens enriquiria a tots són aquestes arestes que justament pel fet que són infinites no sé si són infinites però infinit és molt gros però són ja moltíssimes totes aquestes arestes és que no serien humans tampoc clar, en aquest sentit suposo que potser aquest ha estat el gran repte teu a l'hora de canalitzar tota la informació En aquest llibre. El de limitar-te, el de acotar, resumir... Sí, això és un gran repte i més sempre que faig un assaig científic, que és la major part de treballs meus són assajos científics, clar, primer has d'acotar. Hi ha tanta cosa, hi ha tanta biografia. Havia recollit més de 700 articles parlant sobre aquests temes. Al final, a la biografia en surten uns 150. Per tant, aquí hi ha la primera acotació. Després, quan fas un assaig, quan divulgues, lògicament has de sacrificar una part de rigorositat científica perquè si fas servir la paraula justa no t'entén ningú. Els quatre especialistes que hi ha al món. Això també és un exercici de retallar coses. I després, de quines arts parles. Aquí parlo de les més clàssiques, habituals, les arts plàstiques, musicals, escèniques... Però al final del llibre dic, bueno, és que la cuina també és un art, és que fer macremer també és un art, és que hi ha moltes més arts que no pots parlar-ne, no? No, això no et xoca frontalment una miqueta amb tot el que estem vivint ara mateix com a societat? Aquesta velocitat, aquest caràcter de xarxes socials que sempre les demonitzem? Una miqueta el que proposes en el llibre et xoca frontalment també amb aquesta inèrcia que a vegades vivim. Sí, jo crec que és un exercici de reflexió. Almenys jo el que pretenc és que això... permeti reflexionar-nos primer sobre aquesta acceleració que vivim anem tot el dia estressats tenim 10 minuts que no tenim res a fer i hem d'aprofitar per fer alguna cosa de feina perquè se'ns ha fet creure que si no estem perdent el temps quan justament badar també és un art badar després d'haver treballat però és quan el cervell connecta uns circuits neuronals que estimulen la teva creativitat primer penses, primer treballes i després bades però has de badar Doncs per mi és una reflexió sobre aquesta acceleració, una altra sobre aquesta partició tan estricta que s'ha fet en educació entre ciències, humanitats, arts, feta molt d'hora. És que amb 13 anys, un tercer de l'ESO, han de triar si volen fer ja un quart d'ESO amb ciències o amb més humanitats, I la majoria, la immensa majoria, no trien pel que els interessa o els agrada més. Trien o pel que treuen més bones notes, o pel que treuen menys males notes, o per allò que els avorreix menys a l'aula. Això no té cap sentit, perquè s'estan mutilant, els estem mutilant amb uns aspectes que són... Estàs parlant amb un ex casi enginyer industrial, reconvertit de periodista, precisament per una elecció als 13 anys, que era quan tocava triar entre números o lletres. Jo vaig fer científic. Perdoneu-me. Ens hem emocionat tots, cap problema. Allò em vaig fer científic perquè traia més bones notes en matemàtiques que no pas en llengües. Ara, les llengües, la filosofia sempre m'havien interessat i després a la meva vida m'he reconduït i ara ho tinc tot a la meva vida professional. Però perquè precisament en aquesta elecció ens fan triar o Barça o Madrid. O sigui, no hi ha un terme mig, tampoc hi ha una capacitat d'agafar i de dir ostres, anem per aquí o anem per allà. Podria triar el Girona, jo. Ah, sí, i tant, cap problema, tot teu, vull dir, això 100%. T'anava a dir, a més, tota una declaració d'intencions que la presentació d'avui la facis amb el Damià Bardera, suposo que també parlant una miqueta més d'aquesta part més educativa. Sí, sí, sí. De fet, és una... jo penso que és una manera de transmetre justament aquest esperit d'unió. No vol dir que haguem de barrejar-ho tot, és a dir, en un sistema educatiu o a la universitat no podem barrejar ciència, en filosofia, en arts barrejats tots, perquè cadascú té la seva propi mètode de generar coneixement, d'entendre el coneixement... però es retroalimenten de forma sinèrgica i justament poder parlar aquesta tarda amb en Damià el que volem és justament donar a entendre això. És que precisament també m'agrada molt perquè tot això em porta sempre a una conclusió lògica i és com el sistema, segurament, és el que ha agafat i ens ha segmentat. És a dir, allò que deies, per exemple, del fet d'haver de ser productius aquells 10 minuts, el fet de seccionar-nos completament entre no, tu ets científic, tu ets escriptor, tu ets tal. Llavors, aquest gran èxit capitalista, som nosaltres mateixos els que ens hem autoexigit, quan abans érem nosaltres potser els que... també volien fraccionar tot això. Sí, i se'ns ha fet creure que és així. Hi ha dos dels meus filòsofs de capçalera que justament en parlen i que m'han donat molt bones idees. Un és Marina Garcés, el seu llibre a Escola d'Aprenents, diu ara que l'educació és extractiva. Hem de donar el màxim possible constantment. Quan tots sabem que un sistema extractiu és el que s'està carregant al medi ambient. Doncs una educació extractiva es carrega la personalitat de les persones, literalment. I l'altre és aquest filòsof alemany d'origen sud-coreà... Byung Chul Han ara? Em costa dir-ho perquè no sé coreà Tu capaç de fer-ho, jo impossible ho dir Que bé dir que en alguns dels seus llibres La societat del cansament o l'últim que ha fet sobre l'esperança que diu que se'ns ha fet creure que som nosaltres els que ens hem d'autoexigir cada vegada més i més i més i més i estem arribant a un punt individual de no retorn Sí És que és això que et dic, eh? És que no vull ser reiteratiu, però és que ens han fet convèncer que hem de ser nosaltres mateixos els que ens apretem i els que hem de. O sigui, ja no és un vull fer no sé quantos, vull fer no sé què. No, no, ara és he de. Sí. I queda completament interioritzat. No sé si aquesta també és una de les grans lliçons que t'has emportat. T'ho dic perquè a vegades escrivint un llibre és que t'emportes lliçons. No sé quines te n'has emportat. Aquesta és una d'elles. Sí, sí, sí. Jo, de fet, quan escric un llibre, Tinc pensat com acabarà i no sempre acaba exactament d'aquella manera, perquè són obres vives. Tu vas acumulant coneixement, vas acumulant informació i amb això vas construint el teu llibre. Una és aquesta. L'altra és que hem de saber gaudir més dels moments de cada dia. Que, de fet, va lligat, eh? D'una certa manera. És a dir, tu vas pel carrer i pots veure, no sé, un grafiti amb una paret. No estic dient que la gent hagi de fer grafitis a les parets, eh? Però n'hi ha que són molt potents, els d'abansqui, per exemple. Doncs per què no t'atures un minut a gaudir d'allò que hi ha allà? O sents cantar uns ocells, és música. O sents una melodia, aquesta de la rata de dues potes, no la coneixia, m'ha encantat, m'ha encantat. És un himne de tothom que ha viscut un desamor a la seva vida. Per què no t'atures? Jo ara quan acabem la buscaré, la buscaré a YouTube per sentir-la tota. Per què no ens permetem aquest luxe? Que no és un luxe, és una necessitat. de poder gaudir una mica més d'aquests aspectes que de fet són artístics. Són els que ens estimulen la creativitat, el benestar, aquesta capacitat de trobar-nos a nosaltres mateixos. Jo em veig obligat a fer-te una pregunta. Creus que els ignorants viuen més feliços? A veure, jo crec que no és que visquin més feliços, és que no saben el que els espera. Jo penso que no, que la ignorància no és un benestar. Jo crec que el benestar ve de tenir coneixements, però saber gestionar bé com tu enfrontes aquests coneixements. Doncs precisament per no ser tan ignorants com ahir, tenim l'art de ser humans, de David Bueno, que llegir sempre ajuda. Avui el presenta a les 7 de la tarda a la Casa de Cultura amb el bo del Damià Bardera. David, moltíssimes gràcies per aquesta estona. A vosaltres un plaer. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. En un món en el que rebem infinitat de notícies a l'instant i moltes contradictòries, el núvol creix amb cada connexió a internet com una mena de gran germà que tot ho sap. Antoni Bassas, Margarida Moles, Neus Bonet, Tino Soriano, Jordi Hurtado i Xell Feixes, amb una trajectòria llarga i rigorosa, ens ofereixen a Xucluc enmig d'aquesta tempesta. Tretzena setmana del Raola. Del 18 al 27 de febrer a Girona, organitzada per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fan d'Or de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcirc.com. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Som la teva veu. Som la gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. I no queden ni un parell de dies per tornar a gaudir del circ a Girona, i és que arriba la tretzena edició del Festival Internacional del Circ Elefant d'Or, aquí a la nostra ciutat, a la gran carpa del Camp de Mar de l'Adevesa, entre el dia 20 i 24 de febrer. Per poder comentar la jugada, com no podia ser d'altra manera, Genís Matabosc, bon dia i bona hora. Hola, molt bon dia. Un any més, aquí. Un any més, un any més, i que per molts anys sigui. Ja, ja. És el que dèiem ara, arribem a una tretzena edició d'un festival plenament consolidat ja a la ciutat de Girona, a les nostres comarques, al territori, un festival que, vaja, no espera decebre ningú. Això és el nostre propòsit, no només no decebre, sinó fins i tot sorprendre i emocionar, que és el repte del circ que portem. En aquest sentit, de moment, com va el ritme d'entrades? Doncs molt, molt contents. La veritat és que va com un tiro, que diuen. Perquè ara, diguem, demà passat estrenem i a dia d'avui no havíem superat mai les 20.000 entrades venudes prèvia estrena i ja les hem superat d'escreix i això vol dir que la gent té moltes ganes de bon circ. i que vol dir que sobretot la gent ha començat a conèixer el circ que el festival proposava, i per tant entén que no és necessari venir acompanyat de nens, tot i que els nens s'ho passin molt bé, i cada vegada veiem més grups d'adolescents que venen sols, que és un públic que al principi quan vàrem arrencar era molt reticent, perquè allò d'aquell estigma que el circ era de baixa qualitat sempre, aquell estigma que tot era igual... Hi ha idea preconcebuda del que hi prejudici que el circ era només per nens. I tot això, edició rere edició, després de no poca feina, hem anat aconseguint que la gent ja coneix la Fandor i sap que és un espectacle d'alt nivell i que, per tant, es ve a gaudir-ne, es tingui l'edat que tingui. En aquest sentit, seguim trencant barreres una vegada més. Sí, bé, és el que ens toca a nosaltres, no? La nostra fundació va néixer amb l'objectiu d'enaltir el circ i reivindicant la consideració social i cultural que li pertoca i, per tant, que no fos menys que altres arts escèniques que ja tenen un posicionament... que és el que mereixen, com la dansa, el teatre, l'OP o la música, però el cir sempre ha semblat com la germana pobra de les arts escèniques i això evidentment hi ha un llarg camí per recórrer, però és cert que anem recorreguts a un rosset. Seguim amb la gran carpa del Camp de Mart. És una infraestructura espectacular, és la carpa circular sense columnes més gran que existeix a Europa. Ens ve cada any a Girona expressament des de Regne Unit, d'Anglaterra, perquè és allà la seu d'aquesta empresa que la ioga. Són 24.000 butaques individuals numerades que encerclen aquesta pista de 13 metres amb visibilitat total, perquè hi ha uns arcs gegants que sostenen la cúpula i això fa que a dins hi hagi una visibilitat realment immillorable per poder gaudir d'aquestes 24 reaccions mai vistes a Europa que aquest any ens presenten 62 artistes que arriben de 14 països. Una programació, vaja, una vegada més internacional, de primaríssim nivell, és el millor que es pot veure de circ a nivell mundial? Nosaltres no utilitzem mai eslògans que siguin falsos i quan diem que el festival del circ serà el millor circ de la teva vida n'estem convençuts. De fet, tant és així que des de fa anys, per exemple, els directors generals de càsting d'espectacles com Cirque di Soleil venen a Girona a contractar les atraccions i que, per exemple, molta gent ha vist atraccions al nostre festival anys després. Per exemple, la producció de Cirque du Soleil fa a Andorra cada estiu, no? I dic Cirque du Soleil perquè a casa nostra és una marca coneguda, però vull dir, hi ha altres marques d'igual o més prestigi arreu del món que no es perden una edició de la Fandor perquè, en certa manera, fem una tasca... important de rastrejar tot el món d'un any a l'altre, doncs trobant aquells artistes que seran els futurs Messi del circ, però abans que tinguin aquest reconeixement. I això és una feina molt intensa que faig amb molt de gust, però no per això es deixa de ser complexa. I tant és així que un any és massa curt per preparar un festival i a hores d'ara, per exemple, ja tinc més o menys embestida la meitat, el 50%, de la programació del festival de l'any vinent, perquè un any seria poc temps per a una tasca així. És el que t'anava a dir, es tracta de planificacions de llarg recorregut, de més d'un any, ara abans d'entrar et veiem comptes tan trucades, qui sap si parlant de l'edició de l'any que ve. No, no, són coses més banals. M'encarrego també de la producció, d'una part de la producció, i llavors sempre hi ha algun cal que ens surt. Cada vegada la geopolítica del món fa més difícil un festival internacional del circ, que és una reivindicació de la pau. I com que a vegades n'hi ha menys de pau, cada vegada el circo té una mica més difícil. Quin tipus de conflictes us podeu trobar en aquest tipus de situació? Bé, és difícil el tema dels visats, a vegades. A vegades hi ha nous presidents que arriben en països molt coneguts que volen que ho tinguin especialment difícil segons quines persones, o per exemple, segons quins conflictes... de països que es reivindiquen més amics que d'altres, i si nosaltres no estem a la bossa dels amics, a vegades hi ha algun cal revisat que es pugui encallar. Sempre tot acaba sortint, entenc, d'una manera o d'una altra. Sí, passa moltes nits en blanc i en posar-se despertadors a altes hores perquè coincideixi amb els fluxos horaris d'aquells consolats i ambaixades on cal ser especialment pesat. Ja m'ho imagino, si et sembla, tornem cap a la gran carpa. T'ho dic perquè, com articulareu, per qui no ho conegui, aquesta 13a edició? Mira, la mecànica del Festival Internacional de Circ de Girona, no l'hem inventat nosaltres, sinó que la va inventar un senyor que li agradava i coneixia molt el circ, que es deia Reynier III de Monte Carlo, i que l'any 1974, en un moment en què el circ vivia a hores baixes, va decidir reivindicar-lo i crear una espècie de Jocs Olímpics, que em va dir Festival Internacional del Circ de Monte Carlo, del que hem viscut ara la 47a edició, i del que el Festival de Circ de Girona és company... perquè estem entre els tres festivals de circ més importants del món i al costat de Monte Carlo hi ha el festival de circ que cada any se celebra a Moscou. Llavors, això com s'articula? Doncs 24 atraccions mai vistes a Europa en un únic espectacle seria una cosa tan indigesta que duraria gairebé 6 hores. Aleshores, perquè no ens agrada que res sigui indigest, al contrari... Doncs ho dividim en dues espectacles, en diem dues semifinals, que és l'espectacle blau i vermell. En què es diferencien? En tot. Perquè no hi ha un artista que coincideixi d'un a l'altre. L'orquestra és la mateixa, el presentat és el mateix, però els artistes no. Aleshores, com ho fem per repartir? Doncs més o menys hi ha la mateixa quantitat d'artistes, la mateixa qualitat i sobretot la mateixa diversitat. En diem semifinals perquè els que conegueu el Xeu Elefandor sabeu que els artistes, al mateix temps que actuen per el gaudi dels espectadors, estan sent puntuats per als lluïs experts d'un jurat que l'integren alguns dels directors i directores de festivals de circ i de circ més importants que hi ha arreu del món. Per tant, hi ha una voluntat de cercar l'excel·lència i, per tant, hi ha una pressió real, evidentment, de cara a l'artista per oferir el millor de si. I tot plegat desemboca en una final, no? Tota competició en dues semifinals ha de tenir una final, que és l'últim dia, aquest cas és el dilluns dia 24, que en diem espectacle d'or, i es presenten aquelles atraccions que el jurat ha considerat millors. El jurat professional, però també el públic, perquè els nostres espectadors, a través de la botlleta de públic, tenen ocasió d'escollir la seva atracció preferida. I el final de l'espectacle Or és el moment capdalt del festival en què s'entreguen els premis oficials, que són el Premi del Públic, d'una banda, que és una escultura del Tarlà, un dels primers artistes de circ a la ciutat, i els premis oficials, que són els elefants delineants de plata, de bronza i d'or. En aquest sentit, Genís, ja sé, jo crec que tindria molt poca vergonya si et preguntés quin és el teu espectacle preferit, però sí que et puc preguntar quin és el que més ganes tens de veure en aquesta edició, o alguns dels que tinguis més ganes de veure. Això és un eufemisme de la primera pregunta, però ets un periodista hàbil i jo em respondré el que acostumo a respondre. Tens de sortir res com puguis. Ja et diré, no sé si ets pare de família o no, però equival a preguntar a un pare de família quin és el seu fill preferit. Amb la qual cosa m'abstindré, evidentment, de donar una concreció sobre això. Perquè realment, després d'una descoberta de cada atracció, hi ha un llarg camí per recórrer fins que arribi aquí. i realment no hi ha una atracció que hi sigui perquè sí, sinó que totes aporten... alguna novetat, algun exercici mai vist, inèdit, o que feia dècades que cap artista aconseguia realitzar-lo, i per tant, realment són números excepcionals. Hi ha coses originals, és cert, que no s'han vist mai, i per tant hem de visualitzar en paraules alguna de les atraccions, Per exemple, per ser senzills, tots hem intentat, ho hem aconseguit, fer hola-hop algun cop a la nostra vida, encara que hagin estat segons. El que permet veure és que el gir del cercle s'infareix gràcies als peus, a l'exercici. Imagineu-vos la dificultat que pot tenir fer hola-hop muntat a un monocicle. La bicicleta d'una roda. Doncs això és, per exemple, l'especialitat de l'ucraniana Anna Forsenko. O una acrobàcia, un número d'acrobàcia mà a mà, de força, un adagi acrobàtic. Ja de per si és molt complex quan es fa en el terra, doncs imagineu-vos un adagi acrobàtic fent el damunt de monocicle, que és l'especialitat dels canadens Filip i Marily. I així són fins a 24 sorpreses, els màstils oscil·lants que combinen Hand Voltage a Benquina amb Jocs Icaris de la tropa de Canzú. Tenim un duo acrobàtic, el duo Together de Rússia, que acaba abans d'ahir de ser guanyador, o sigui, medallador dels... de la competició nacional d'acrobàcia esportiva feta a Rússia, o sigui que realment és el best of dels números que mai fins avui han trepitjat a Europa. Mira que ens ho poses fàcil aquí a Girona, però em sembla, i abans ho comentaves, que encara hi ha reptes respecte a arribar segons quins públics. Sí, és evident. O sigui, nosaltres, hi ha tres públics. Hi ha el públic ultrafidel, que ve a cada any i no es perd ni una edició, que fins i tot, més enllà del Festival Elefant d'Or, ens segueix a les altres produccions, com són Nits de Circa a l'agost o el Gran Circa de Nadal de Girona. Hi ha el públic que, tot i pensar que és fidel, no ho és tant. O sigui que ve de tant en tant. Més volàtilment. O sigui que ve una edició sí, una no, cada tres... O sigui, depèn una mica de l'agenda personal i familiar, no? I després hi ha un públic que encara no ha descobert el festival. Per què? Doncs perquè no tothom té un hàbit de consum cultural... o sigui, no per tothom anar al cinema a una conferència, a una presentació de llibre, a un museu, forma part de les activitats habituals que es realitzen, tot i que el circ sovint és una porta cap a la cultura. O sigui que està estudiat que socialment és més senzill entrar en un circ, o sigui, fa menys d'impressió, potser, o de respecte, que anar a escoltar un concert de música clàssica... o anar a veure una exposició de segons quin autor, pintor o així. Aleshores, sovint, gent que fan aquest pas cap a la cultura a través del festival, després es converteixen no només en consumidors de circ, sinó també en altres activitats de l'agenda cultural. Que al final no ens enganyem, el circ, per definició, és un aport a la imaginació. Bé, nosaltres perseguim el repte de fer els nostres espectadors més feliços a través de l'espectacle. O sigui, l'artista de circ el que fa és una donació absoluta de màxima generositat. Fixa't que fins i tot acaba arriscant la vida per allò més banal, que és l'oci d'un desconegut que és l'espectador. Doncs intentarem ser peliços del 20 al 24 de febrer. Ens acostarem cap a la Gran Carpa, al Camp de Marta, a la Devesa. Genís, moltíssimes gràcies per aquesta estona amb nosaltres. No, gràcies a vosaltres per fer-ne ressò. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. En un món en el que rebem infinitat de notícies a l'instant i moltes contradictòries, el núvol creix amb cada connexió a internet com una mena de gran germà que tot ho sap. Antoni Bassas, Margarida Moles, Neus Bonet, Tino Soriano, Jordi Hurtado i Xell Feixes, amb una trajectòria llarga i rigorosa, ens ofereixen a Xuplut enmig d'aquesta tempesta. Tretzena setmana del Raola, del 18 al 27 de febrer a Girona, organitzada per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa rival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. La teva realitat es desmunta cada pas, camines amb orgull i et creus el millor al centre del món. Egoisme n'ha estat pur, valor sense futur, perds l'equilibri sense propòsits, amant de si mateix. I ja escoltem de fons la música de Miquel Abres. De fet, concretament estem escoltant el seu nou disc, 1977, i m'encantaria que m'expliqués per què aquest títol. Miquel, bon dia i bona hora. Bon dia. T'ho he de preguntar. És que m'encanta el número, jo sóc molt del número 7, i a més amb el 1977 no sé què passa amb aquesta dècada dels 70 que titulen tants discos, cançons... Sí, no? Ara ho estàvem fora de micro, ho estàvem parlant, això, i... En aquest cas, 1977 és l'any que vaig néixer, dos dies abans va morir Elvis, una data important, també. Després, també, 1977, diuen que el número 7, que per mi és el meu número, ja no perquè sigui el meu any, ni molt menys, sempre quin és el teu número, el 7? Perquè és un número molt d'equilibri, em diuen, no? És un número que equilibra les persones. I jo m'aconseguro mig terrenal i mig espiritual, no? I el número 7 és el que té. I al final aquest disc és molt meu, és com un inici de... Després de 20 anys de carrera començo amb un disc que m'assento molt als meus arrels i 1977 al final és l'inici de tot, la llavor on te va començar tot. Si no, no existiria jo, no existiria el disc, les cançons i no existiria aquest projecte, no? 1977 és l'any que neixes, és el teu punt de partida vital. En aquest sentit, és tota una declaració d'intencions sobre què podem trobar dins del disc. Al final, aquest disc ets tu. Sí, sí, sí. De tots els treballs discogràfics, sempre he dit que sempre m'he deixat anar molt, sobretot la part de l'amor, del desamor. Aquí en aquest disc em podeu conèixer molt com soc amb els meus gustos musicals, perquè aquí és el Miquel, no músic, sinó és el Miquel. consumidor de música és a dir, quina és la música que m'agrada hi ha cançons que en aquest disc, per exemple la cançó de Bomba de Fuma és una cançó que està inspirada en una cançó d'en Lenny Kravitz que es diu Mama Seid i aquí vaig començar a dir, hòstia, vull fer una cançó semblant i tal i és un disc molt elaborat amb les meves influències i amb tot el que m'agrada a mi en aquest sentit, com dèiem, probablement dels més personals però quin és el fil argumental d'aquestes deu cançons que presentes? El fil argumental és, sobretot, parlar de les pors, parlar de com les persones anem madurant, com canviant de pensament, i és un fil argumental on... on podem trobar una actualitat molt plena, on els humans ens estem demostrant cada dia més que la teoria la sabem molt, però la pràctica no la sabem, i és una part molt, ja et dic, molt d'aquests últims meus cinc anys, molt espiritual, una part on, gràcies a... a saber qui soc, a la meditació, a poder arribar a controlar el meu ego, que l'ego és una part molt important de les persones, que és la que fa realment que connectis o no amb les persones. I a partir d'aquí he anat elaborant cançons que han fet aquest disc parlant sobretot de les emocions de les persones. Tenim com a exemple jo mateix, que és el que conec més, i això és molt important, aquest disc, el pensament meu, cap on crec que que va a la vida i cançons com optimisme també ho diuen, que només ens queda ser optimistes perquè tal com està el món, si comencem a analitzar cada cosa, pararem bojos. Parlaves d'ego, perquè tant la meva feina com la teva em sembla que és una batalla interna bastant interessant, si més no. Sí, sí, sí, l'ego és... En els músics, jo crec que en els cantants sobretot, l'ego apareix molt ràpid. Com més ignoranets, més ego tens, no? I això sempre. Però quan comences a veure de què va la vida, de què va tot, i quan ja passes dels 40 anys i ja comences a analitzar que ja has passat una part de la teva vida i te queda una altra part, doncs els egos se'n van fora i els... que es camuflin o transformar-los en amor i no ser-te el protagonista de la teva vida que això que ens estan venguent molt últimament tots aquests coachings i tot, tu pots tu has de pensar per tu si tothom pensa per ell no anem bé i al final l'ego és molt l'egoisme i és aquesta cançó diu i descriu molt bé aquest tipus de gent que només es mira el malic a més a més jo crec que és un disc i ho estic notant amb tu parlant, vull dir que t'ha servit molt com per posar ordre a tu mateix fins i tot Sí, sí, l'ordre l'ordre me'l posa aquest disc me'l poso jo cada dia me'l recol·loco i és important saber què és per on vas i per on és molt important, és un disc que recomano que que l'escolti la gent, però sobretot que la gent que no es para, avui en dia no parem, no parem, tothom està sempre que sí mirant històries, passant els històries ràpid i no t'acabes quedant, no t'acaba informació, el nostre camp no està preparat per estar guardant, memoritzar mil històries a la setmana, no està? I nosaltres Què passa? Que no parem, les persones no es paren i analitzen la seva vida, ni van al dia a dia, després es pensen que fent running o fent anar en bici ja curen tots els mals i no acaben parant, no? Perquè segueixen les seves coses i jo crec que és molt important parar, analitzar-te, mirar quines són els teus objectius a la vida i mirar i sobretot... mirar de tenir temps de qualitat per tu perquè avui en dia jo no sé què la gent prefereix aconseguir tenir més coses materials però matxacant el seu el que és el seu el seu temps per aconseguir coses materials, i després no tenen temps, els hi apareixen neguits, enfermetats i coses, i després, hòstia... I aprenen que la vida no era comprar, ni tenir el millor cotxe, ni fer el millor viatge, sinó que era tenir temps per tu, i sobretot treballar d'una localitat, aixecar-te cada dia, i disfrutar del que fas, no? Al final la felicitat és això, aixecar-te i disfrutar de la feina que fas. Quin va ser el punt d'inflexió d'aquest canvi de joc, entendre'ns a la vida? perquè si dius això vol dir que vens precisament d'una vida intensa jo he tingut una vida molt fàcil, molt tranquil·la i molt bé però el canvi de joc l'hòstia fa 5 anys en un... en un trencament de parella, una relació que no va ser gens traumàtica ni molt memos, però sí que estar distanciat un temps amb una persona i separar-te, doncs ja pots veure que aquesta persona fa la seva vida, que tu fas la teva, que comença una nova vida amb una altra persona, doncs clar, després de molts anys amb aquesta persona tu has d'acceptar les coses com venen, I intentar, doncs, aprendre de tot això, no? Hi ha una paraula que m'agrada molt, que és la conversió. La conversió significa ser feliç amb la felicitat dels altres, no? I intento cada dia, doncs, la meva, la meva... Quan me deu un moment de baixó o no així, intentes, hòstia, aquesta persona és feliç. Què passa? Els humans només són feliços quan ens trien a nosaltres. I hem d'intentar ser feliços sempre i si tu estimes algú has de voler la seva felicitat però és molt difícil quan arribes a aquest punt de dir hòstia però per sort amb aquest disc ho estic plasmant i ho dic d'una manera molt quan començava tot aquest món de fa 5 anys era com parlava una persona Molt robòtica, no? Que s'havia memoritzat unes coses, no? Mantres, fins i tot. Mantres que tu t'ho dius, però al final, quan passa qualsevol cosa, veus que tornes a caure, no? Però en aquest disc, quan ho he explicat, ho expliques tan interioritzat i tot, ho creus tant, no? Que ja és, a partir del subconscient, no? Que al final és qui manda, qui mana... Doncs al final són coses que ja formen part de mi i jo estic superorgullós que m'hagin passat coses dolentes, però dolentes, cap drama, però... Piruetes del destí. Piruetes i que al final som aquí per això, per disfrutar, no? I aquest disc es nota, però no és un disc de dol, al contrari, és un disc de vida i d'alegria, no? Precisament això és el que intentes transmetre també amb la sonoritat. Sí, sí, sí, és un disc ja molt de funky, ja molt de reggae... i sobretot música que en directe la gent no és allò d'hòstia, un concert, un canteu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu-teu i un directe molt dinàmic, que passi de tot, que passi des de cançons amb molt de solos de saxo, molt de funky, molt més ballables, avalades a cançons més íntimes, no? Doncs, Miquel, ja et dic amb aquests reptes per davant, amb ganes ja d'arribar a l'estrenes, que tinc ganes també d'escoltar-te, si més no, en directe, si et sembla. Nosaltres marxem amb aquest disc, amb aquest 1977 de fons, i moltíssimes gràcies per explicar-nos el que hi ha darrere. Gràcies a tots. Caminem junts per la vida agafats de la mà En un món ple de ferides per sanar Però som aquí Som aquí Cada cop que te'n deixi la por Que perdis el teu rumb Que deixis la vida sense color Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.