Cinema (Stephen King, Paddington, Salles, Kurosawa i Lynch), joc de taula Mario Kart, rifa solidària Corsarifa i agenda del cap de setmana a Girona (circ, creps, concerts i més)

Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Info Podcast, la càpsula informativa de tres minuts amb tota la informació bàsica del dia, notícies, agenda i informació de servei, un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital, en exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi! Girona a fons, el programa on cada setmana analitzem en profunditat els temes d'actualitat de Girona. Amb anàlisi, entrevistes, debat i la veu dels experts. Cada divendres de 10 a 11, Girona a fons, amb Oriol Mas. A Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Som la teva veu, som la gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat, als Quatre Rius, amb Said Esbai. Una finestra a tot el que passa per sobre el Güell, l'Unyà, el Galligants i el Tert. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Onze i cinc, benvinguts als Quatre Rius. Divendres 21 de febrer de 2025. Quina delícia ahir al vespre anar al circ. Vam riure i ens vam espantar. Vam al·lucinar amb el que vam veure i també amb el que vam poder viure. Una bona estona deixant-nos sense respiració on el perill i les ganes de sorprendre la gent estaven al servei de l'espectador. acrobàcies en terra, llit elàstic, sobre cordes aèries, una estona també de xaixa i humor, unes bones crispetes i riures. Molts riures, de petits i grans, que vam arribar per matar un dijous de feina, de molta feina, i ens va servir també per distreure'ns una estona. Que l'entreteniment ens serveixi per això, per viure distrets, en resum per viure, que tot suma, i per cert, que només queda una setmana per carnaval. I de suplent de pallasso. I era jo ahir al circ i de suplent de Croàcies hi havia l'Arnau Vila un dia i una hora. Sí, però els pallasso, tant els cròmetres, feien molt bona feina. Home, a mi m'agraden els pallasso. Tot això haig de dir que jo m'esperava un pallasso clàssic de tota la vida i eren força diferents del que m'imaginava. Clar, és que les coses evolucionen. Ja, però jo volia un cras-tirà o un pallasso xispitat amb la cara blanca i amb una flotria d'aigua. Sí, nois, eh, l'avi? En aquest sentit, has vist que he tirat enrere, eh? Quan he dit pallasso, he dit... No, no, jo també m'hi considero. Sí? Sí, sí. En fi, al final la vida és un teatre, és tot humor. Exacte. Hem de riure. M'agrada molt, eh? Jo feia molt que anava al cirque, senzillament. I va haver-hi algun moment amb aquests que volaven allà a 10 metres d'alçada i tal? Sí, sí. Jo dic... Ara per si no caiguis, eh? No, no. Hòstia, no caiguis, no caiguis, perquè veuràs. Tu, ara pensava no sé si hi ha alguna pel·lícula així lligant-te un tema cirque així. Cirque? Segur i tant. Sí, no? Sí. Una coseta, potser de por. Ah, mentirat, clar, ara tenim el temps de seure, ja en mare... No sé, alguna cosa interessant. Alguna de por, així, algun pèllar de pençant. Alguna, bueno, això a Cairnou, potser, una mica... It. Si me'n pures, però no sé si gaire de círculos... Sí, no ho sé, jo que eres com un pallasso, no vindries, eh? Bueno, això ja... Això és una altra història, escolta, anem per pares. Temps de cinema amb Carles Ribas d'aquí uns moments. També sac de jocs amb el Regín Cos. Parlarem de la Corsarifa. Molt bé. Una pizza sempre entra bé, no? Bueno, ja has avançat que és una pizza i jo encara no havia dit res. Bueno, però quan dius Corsa, dius tot el que t'hi penses. Completament d'acord. A més, com que parlem de pizzas, també parlarem del Vadateca, només faltaria. I Girona Secret amb Carles Pintiado, l'agenda del cap de setmana. i la secció final, com no podia ser d'una altra manera, les cosetes de l'Arnau Vila, les cosetes del tiet Vila, del doctor Vila que... com era el doctor Vila, que si no t'espavila. En qualsevol cas, nosaltres també espavilem i ens posem ja, temps de cinema, mirem a veure, temps de pel·lícules. S'han acabat els acudits per començar. Carles Ribas, bon dia. Bon dia. Aquest serveix també com a acudit, eh? Sí, home. Pel·lis de circs? També algun al cap així? Home, sí, moltes. Bueno, ara al cap així, home, el major espectacle del mundo, Jerri Hatham. Tenim els clowns d'Enfelini. Clar. I, bueno, mentre els pallassos no acabin com l'Àlex i l'Eglésia, la trista i la tomfeta. De fet, Joker, Ara que hi pensava Joker, la pel·li de Joker, clar, al principi sorten pallasos també. Bueno, clar, perquè la seva feina és fer pallasos. Jo sempre he dit que és de les imatges més potents que hi ha, que és el pallasso desmaquillant-se, i com té la meitat de la cara trista, angoixada, amb desesperança, i l'altra meitat, aquell somriure amb por a l'espectador. Crec que és de les imatges més precioses i més bucòliques que hi ha del dolor en aquesta vida. Estàs molt poètic avui. Bé, avui cada dia. Hem de viure la vida intensament. Quin remei. Ubiquem-nos el dia d'avui. Ubiquem-nos aquesta setmana. Veiem què tenim. Doncs mira, tenim una mica de tot per tothom. Tenim terror. Mira, parlem de payassos a cins. En aquest cas no són payassos. Tenim terror, tenim drama social i tenim per tota la família. Comencem? Comencem amb el terror? Comencem amb el terror de Monkey. És un relat breu de Stephen King, que ara ha adaptat Osgood Perkins, que aquest cineasta es va adonar a conèixer precisament fa molt poquet l'any passat. en una pel·li que es deia Long Legs, interpretada per Nicolas Cage. Pels amants del terror, sens dubte, una pel·li que ho va petar força. I que en aquest cas, Perkins, si Long Legs era un guió original, doncs, com dèiem, en aquest cas es basa en un relat de Stephen King per explicar-nos, doncs, bé, dos germans bessons que descobreixen un antic mono de joguina que tenia el seu pare quan era petit i, vaja, en el moment que aquest mono surt a la llum, comencen a passar una sèrie de morts al seu voltant. Llavors decideixen llançar el mono ben lluny i continuar amb les seves vides, però al cap del temps, amicó, Aquest mono torna i tornen a aparèixer aquestes misterioses morts. Si bé, com dèiem a l'Onlex, Perkins es basava en un terror molt potent de sustos i de... En aquest cas, juga una mica ja amb el terror d'aquest, saps?, que fins i tot rius a vegades, no?, de l'hugor que pot arribar a ser. Aquest terror negre... La pel·li juga per aquesta banda. Fanàtics del terror de Stephen King, benvinguts al Monkey perquè us ho passegeu de jo més bé. Doncs aquesta per la proposta de terror i encara en teníem un parell més. Sí, per tota la família tenim una nova aventura d'en Paddington, l'os aquest. No ho sé, a mi especialment no me'n puc. Em trobo una mica en pelagós, però... Però bueno, sí, és el que hi ha. Sí que val a dir que, realment, qui m'hauria de dir que Paignton seria una pel·li... De fet, és un personatge gairebé mític ja al Regne Unit. I, a veure, sí que és cert que si més no, les dues primeres parts són molt i molt dignes. Una cosa és que el set sigui en pelagós, però les pel·lis són molt solvents. En aquest cas, però, aquesta nova aventura d'en Paddington, que se'n va a la selva peruana, a l'Amazon de Perú, sí que és cert que no hi tenen a veure ni el director Paul King ni el guionista Michael Bond, que eren els responsables de les dues primeres entregues. Per tant, és com una versió més diferent de l'U7. Però, en tot cas, això... Al final, la història és això. Se'n van amb la família, han d'anar a visitar la tia Lucy, la tia en Paddington, que si heu vist la primera part, comença així, que la tia... Ell viu a... Realment viu allà al Perú. I, per una sèrie d'aquestes constàncies, la tia, perquè s'ougi, l'envia a Anglaterra. Doncs bé, és hora d'anar a tornar a veure la Tia Lucy, però quan arribarà allà la Tia Lucy ha desaparegut. Llavors, la història serà esbrinar què m'ha passat amb la Tia Lucy. Així deu haver anat amb l'incerso. No ho sé. I en tot cas això, aventures en aquest cas a la Zela Amazònica, i amb la presència a banda de Hick Bonneville, que sempre ha fet el pare de Paddington. En aquest cas tenim l'Olivia Coleman, que fa Dora Monge una mica investigadora, i com no, qualsevol pel·li que hi hagi així rellotllatina, ho estem a l'Antonio Banderas. Hombre! Com no? A mi m'ha encantat això que has dit, la monja detectiu. Sí, sí. Em sembla un personatge meravellós. I l'Antonio Banderas, que interpreta una mena d'un capità de vaixell una mica estrafolari, i també que sembla que també té algunes bones intencions. Feia temps que estava fora, eh, l'Antonio Banderas? Ara que hi penso. És que ara s'ha de centrar molt en el musical que ha adaptat, i això dels musicals li ha xuclat molta feina. Sí, sí, li apassiona molt realment l'esforç que ha fet, tant econòmic com de tot, plegat per tirar endavant això. Doncs, sí, sí, li ha suposat. Però bé, jo crec que no li ve d'aquí. És que les coses com són també, al final estem parlant d'un personatge que vulguis que no, ha tocat totes les peces de l'auca. Ho ha fet tot. El teu Òscar no, que és l'únic que li faltaria com a aquell que diu, però vaja, ha anat a Hollywood, ha triomfat a Hollywood, ho ha fet genial. Ha dirigit a Hollywood. Ha dirigit a Hollywood. És que és allò que dius, jo també l'entenc, potser ja està tornada i és allò de dir, hòstia, ara vaig a fer això i és una cosa completament nova, al final, menys inquietes. I també una mica el tornar al seu amàlaga natal. Tira molt a terra aquest home. Per tant... Encantats amb Antonio Banderas. Que no és com en Julio Iglesias, que l'agafava, marxava i no va tornar mai més. Doncs bé, això és Paddington Aventura a la Selva, o com dèiem, una pel·lícula per tota la família, i ens anem directes a potser el títol més destacat d'aquesta setmana, a la cartellera que és a una historia aquí, pel·li brasilera que... ja està nominada, de fet, a tres Òscars. Millor pel·lícula, millor pel·lícula parla en anglès i millor actriu. Una pel·li de Walter Sales, aquest director brasilè que es va donar a conèixer l'any 98 amb Estación Central de Brasil, que es va erigir com un dels grans cineastes brasilers contemporanis, tot i que, bé, al final ha anat fent una mica de tombareies per la seva filmografia. Sí que és cert que diàriament té motocicleta. Quan va adaptar les memòries del Che Guevara en l'etapa que encara no era el Che Guevara, doncs és una pel·li molt interessant. Després va fer alguna aventura nord-americana. Com on The Road o Dark Water, que són una mica més fluixetes, però en tot cas, Osales torna una mica als orígens, a la seva Brasil, a Rio de Janeiro, i ens narra un episodi real, un fet real que va passar l'any 71. quan es va esdevenir la dictadura militar a Brasil i doncs un polític d'esquerres, Rubéns Pavia, va desaparèixer. Llavors aquí es fa aquest retrat ja no tant del moment d'estar tremininat a Brasil en aquells moments, sinó sobretot de la seva dona, de la de la dona que va haver de tirar endavant la família, doncs remangar-se per mirar, esbrinar què ha passat amb la desaparició del seu marit. Aquesta dona, que està interpretada per Fernanda Torres, que és una actriu que a Brasil és molt coneguda, Però que, de fet, el rest del món s'ha conegut gràcies a aquest film que li han donat a tots els Premis Aguts i Parabè, com dèiem, nominada a l'Òscar, va guanyar el Globus d'Or a la millor actriu dramàtica, i bé, bé, doncs una pel·li de reivindicació social i política. Ara hi pensava, no queda gaire pels Òscar, no? I és la setmana que ve? No, el 2 de març, sí, sí. És la setmana que ve, ja? Sí, aquest diumenge no, l'altre. Ah, clar. Cago en carnes soltes. El diumenge 2 de març. La nit de diumenge a dilluns. La nit de diumenge a dilluns. És aquell diumenge que no ens haig canviat. N'hem dormit, n'hem dormit. N'hem dormit tot el diumenge, llavors. T'anava a dir, en respecte al trofó, Abans de parlar del Mestre Kurosawa, no sé si tenim alguna altra cosa. Bueno, anava a parlar-te del Mestre Kurosawa. Mestre Kurosawa, doncs. Sí, he trobat un parell de cosetes. Una, com vidri dius, continuem el cicle que era Kurosawa. Que és una pel·lícula menys coneguda, no és de les més conegudes de Kurosawa, Los bajos fondos, que al final és una adaptació... De fet, és una novel·la de Maxine Gorki, que ja a mitjans dels anys 30, Jean Renoir la va adaptar al cinema, i llavors Kurosawa també l'adapta. i clar, la porta al seu terreny, no tant al Japó, sinó als temes que li interessen més. Al final, Los Bacos Fundos és un retrat social que sempre gira al voltant, com a epicentre, d'una taverna de mala mort, en la qual vam passar amb personatges i vas coneixent una mica aquests baixos fons, mai més ben dit, de la societat. I bé, bé, una pel·li com deia que no és de les més conegudes del coroçau i per tant aquestes són les que va haver de descobrir o redescobrir una altra volta, perquè, òbviament, el mestre sempre fa bones pel·lícules. Això, i encara tenim alguna coseta més del trofó. I acabem amb... bé, com que no en vam tenir prou amb un petit tovenatge que va fer David Lynch en el seu moment, doncs en fem un altre. Ah, mira. És que bé. I en aquest cas, sessió doble. Ah, toma ja. Sessió doble. Per tant, aquest proper dijous 27 farem una sessió doble David Lynch amb Blue Velvet i Fuego, tu vinc pics, Fuego camina conmigo. Blue Velvet, les icones de... Potser les més conegudes de David Lynch. I el Fueu Camino Conmigo, que és com aquesta mena de pílaco de continuacions que va voler donar Lynch després d'una vegada acabada la sèrie. I per tant, tots els amants de David Lynch, això podeu fer doble una rere l'altra d'aquests dos títols que el cineasta me l'ha guanyat desaparegudament fa poc. Doncs amb això tindríem tot el peix venut per aquesta setmana. Carles Ribas, Tims de Cinema, moltíssimes gràcies un dia més per muntar-nos la pel·li. Gràcies a vosaltres, adeu. Els Quatre Rius. El magazine matinal obre la ciutat. Vaig trobar la calma. Ho recordo com si fos ahir. Mai podré explicar-me com hem arribat aquí. Potser va ser la malla de la mar o això que em vaig deixar inútil. i si recordo aquell somriure penso en tot allò que em vaig prometre que un dia et diria sempre et busco on et trobava i que això ens havia de passar. Bé, la veritat és que em senta bé cada frase d'aquest paper. Ja no puc evitar-ho més, evitar-ho més i és que la nit d'aquest hivern em desvetlla d'un somni etern. On mai hi caurà la pluja. Potser va ser la màgia de la mar, o això que em vaig deixar hipnotitzat. I si recordo aquells somriure penso en tot allò que em vaig prometre que un dia et diré. i al teu costat, però per dintre meu alguna cosa meu, a mi que això ens havia de passar. Sempre et busc quan et trobava a l'arribar i jo no puc veure el meu, jo no puc creure el meu. Sento que ara et falta un dia al teu costat, però per dintre el meu, alguna cosa el meu, em diu que això ens havia de passar. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compre producte local. Compre al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. I ens acompanya avui Pau Regincós, sac de jocs, perquè no podíem marxar sense parlar amb ell. Bon dia i bona hora de nou. Bon dia i bona hora. Escolta, avui et veig que has arribat posant cinquena, tirant-me algun plat amb... Aquí a Fiti Pali, amb un llaval, aquí amb els cotxes... T'he portat un joc que es diu Mil quilòmetres, que, com pots veure, t'he portat tres versions, perquè és un joc que ve... A mi m'agraden les versions, no?, perquè aquest joc originalment era de cartes, és un joc que diu la portada del 1954, un autor francès, porta més de 15 milions d'unitats venudes, i és un joc tipo 1, que molta gent, sobretot a França, coneix. El Millborns aquest ve de la pedra aquesta que senyala els quilòmetres que hi ha. A la carretera trobes aquells monolits, aquella cosa que et diu, estàs a la Ruta Tal i portes el quilòmetre 15, quan tens un accident avisa de veure en quin quilòmetre estàs per poder avisar la grua. Doncs aquí ve el títol aquest de Mil Bons, i del joc de cartes, primer vam fer una versió de joc de taula, i el que portava avui per ensenyar-te pels més fanàtics és el mil quilòmetres Mario Kara. Aquest joc ens el porta Jumbo, editat aquí a casa nostra, és a partir de 7 anys, 15 minuts, de 2 a 6 jugadors. Tant la versió de jocs de taula que hi havia fins ara com a Mario, sembla molt, la caixa canvia, abans era un format més horitzontal, ara era més quadratet, i la gràcia del de Mario Kart és que trau molt més els nanos. És un joc que a mi m'agrada perquè té una part didàctica molt interessant que és de suma de números. Tu vas jugant cartes, tens una baralla de cartes, com diguem que venia d'un joc de cartes, doncs segueixes tinguent les cartes, i hi ha cartes numerades de 25, 50, 75, 100, 150, 200, i això són els quilòmetres que avançaràs amb el teu vehicle. Ara, amb la temàtica Mario Kart, surten dibuixos de Mario Kart, els nanos de seguida que ho veuen, veuen la fitxa, ho veuen Mario, ho veuen Luigi, ho veuen tot, tot això es tria en la història, i la gràcia és que és com el videojoc, tens cartes que penalitzen el fet que el contrari avanci. Li pots tirar un plàtan, li pots tirar les tres closques vermelles, mentre tinguis aquesta carta davant, et penalitzen i no pots avançar, no pots jugar cartes d'aquestes d'avançar. Per tirar endavant, després tens el semàfor verd i et treus la prohibició aquesta que tens davant, Tens cartes especials, aquestes taronges, que si la tens ja ets immuner i evites que et tirin les closques o que et tirin els plàtans. Tot això és l'element aquest que els nanos de dia avui han jugat al videojoc i veuen en Mario i diuen, jo vull jugar a aquest joc, però el que no saben és que mentre juguen estan fent mates, perquè estan sumant. A veure, quan porto 150 més 75, he d'avançar tres caselles, per tant arribo a tal xifre. Tot això ho estan practicant i és un joc molt divertit d'anar veient com allò de poso allò, poso extra, ara m'has fotut perquè em queda frenat, ara m'haig de treure aquesta closca, amb quina carta? Vas tinguent la mà plena de cartes i vas jugant les teves cartes en funció de la sort que tinguis una carta o una altra. I això fins que arribes als mil quilòmetres? Sí, l'objectiu és arribar just al quilòmetre mil i no passar-te ni quedar-te curt. És la gràcia. El joc et diu si arribes al mil just amb la carta estàs a cinquanta o no, ha de ser de cinquanta. Llavors també el joc normalment s'acaba quan també et quedes sense cartes. El que s'acosta més el de mil guanya la partida. Perquè el que passa en aquest joc és que molts cops com que estàs bloquejat Les cartes que tens les has d'anar descartant i no pots avançar. I et desesperen. Molts cops que jugues és tipus virus, com que t'han atacat i no hi ha maneres de defensar-te. També hi ha qui fa pactes de dir va, salva'm tu i al pròxim et salvaré jo. Tot està permès una mica perquè la diversió duri i amb la temàtica de Mario Kart et posa ben bé la pell aquella de dir ostres, que m'han tirat una closca, que tinc un plàtan i no puc avançar. més de 50 quilòmetres, perquè si no patino. Tot això a la versió de joc de taula que hi havia fins ara, faltava aquest Elysian, sí que hi havia unes senyals de trànsit i tot en 3D, que en aquest no hi són, però en aquesta versió maríguer és molt divertida per la temàtica. Per un moment m'has recordat amb bus a les rondes de Barcelona. També, també. I que també has d'avunciar a veure si tens que passar, si no, i si no ja m'hi poso. Totalment. Pau Regincós, sac de jocs, gràcies. A tu. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. En un món en el que rebem infinitat de notícies a l'instant i moltes contradictòries, el núvol creix amb cada connexió a internet com una mena de gran germà que tot ho sap. Antoni Bassas, Margarida Moles, Neus Bonet, Tino Soriano, Jordi Hurtado i Shell Feixes, amb una trajectòria llarga i rigorosa, ens ofereixen a Xucluc enmig d'aquesta tempesta. 13a setmana del Raola, del 18 al 27 de febrer a Girona, organitzada per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. En un món en el que rebem infinitat de notícies a l'instant i moltes contradictòries, el núvol creix amb cada connexió a internet com una mena de gran germà que tot ho sap. Antoni Bassas, Margarida Moles, Neus Bonet, Tino Soriano, Jordi Hurtado i Xell Feixes, amb una trajectòria llarga i rigorosa, ens ofereixen a Xucluc enmig d'aquesta tempesta, 13. setmana del Raola, del 18 al 27 de febrer a Girona, organitzada per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer, viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcir.com. Doncs bé, hem trobat una iniciativa bastant particular, també solidària per finançar viatges de final de curs d'estudiants d'institut, i això millor que ens ho expliquin els responsables barra guanyadora també d'aquesta Corsarrifa. Georgina, guanyadora, bon dia i bona hora. Bon dia. També ens acompanya Alessio Corsaro de Pizzeria Corsaro, bon dia i bona hora. Aquí estem, bona tarda, què tal? Bon dia també, Jordi Orosa, tècnic de Corsaro. Què és la Corsarifa? La Corsarifa és una bona trobada que hem tingut fa l'any passat, com la meva cosina de Barcelona, que té dues filles adolescentes, em va vendre, que és una molt bona vendedora, 10 boletes de... i això què és, li faig a Adriana? Això és de tu tranquil·la compra? No, però explica-me... Jo vaig a comprar, primera cosa, després m'explica que és perquè els adolescents i els estudiants poden anar de curs, perdona, de viatge de curs, una mica més econòmicament ajudats, per dir-ho així. I de partida ja, doncs la idea de fer una mica més interessant, ja perquè allà hi havia un patinet, que no sé si algú l'ha guanyat, eren molts tabuetes i estava una mica com perdut a tota la cosa. Diuen, això li podem treure una mica més d'interès, una participació global i fer publicitat, donar-li més calés als nois i a les noies i fer-ho més, no sé, atractiu. Per dir-ho així. Una mica més divertit, suposo. Segurament, segurament. I apetitós, perquè ja ens parlarà Georgina de quin premi ha guanyat. És el que t'anava a dir, què has guanyat, Georgina? Doncs jo he guanyat dues pizzas setmanals durant tot un any, des del febrer d'aquest any fins al febrer de l'any vinent, i a més a més pizzas del Corsaro, que jo ja era clienta del Corsaro, doncs ara continuo amb les pizzas i gratis. I no tens sobre alguna a la setmana que me la puguis enviar cap a mi. Mira, això t'ho volia comentar. Tinc molts amics i amigues que fan cua als divendres. De moment encara els estem menjant a casa però arribarà un moment que sí que els haurem de compartir i ja tenim una mica un calendari de divendres i molts amics disposats a ajudar-nos. Has notat com ara l'amistat agafa força potser per a molta gent? Estupendo. M'han sortit molts amics a tot arreu. En aquest sentit, Alessio, Jordi, en respecte a canvis que destaquem per a aquesta Corsa Rifa. Doncs bé, per a aquesta Corsa Rifa estem mirant a veure més col·laboradors per poder ampliar els premis que donem a les botlletes no guanyadores. Una de les avantatges de la Corsa Rifa és que la persona que guanya la pizza està molt bé, però els que no guanyen el primer premi tenen uns escomptes amb diferents col·laboradors, on te poden canviar les butlletes que no han sigut guanyadores, com per exemple, descomptes en ximnasos, el Caòtic World, per exemple, Assaulting, que tenen entrades que tenen també un descompte, diverses coses, o sigui, tothom guanya, encara que la butlleta no sigui guanyadora, tens algunes avantatges també que pots aprofitar i aquest diners que has invertit en la butlleta te venen retornats també d'aquesta forma, en un petit descompte. Més enllà de tot això, ara mateix, com podem adquirir aquestes botlletes? En italiano, com es dice, si compren. Les buites es compren quan els nois estan preparant la recollida per al viatge de curs. En el cas de 2025, que és aquest any, que es farà una altra vegada a l'invern proper, ja començarem a agafar acords amb els instituts que volen participar. Què passarà? Que al principi de l'any que ve... a setembre ja tindran les boletes, tots tindran tres mesos de setembre fins a Nadal, per dir-ho així, per poder vendre, clar, evidentment. Doncs tenim uns tres mesos. Aquí, doncs, els nois que aniran per a cases, per a amics, per a família, i aquest any hauria de ser una mica més fàcil per a tothom poder vendre. Clar, això ja comença a tenir una repercussió curiosa, per dir-ho així. Clar, a més estem parlant d'un rerefons completament solidari, també. Exacte, perquè el fons, un aspecte molt solidari, efectivament, perquè pot ser que li he demanat a la meva cosina, i si el patinet no es guanya, què? Doncs mira, és el que ens estraviem. Molt bé. Fantàstic! No, fem una cosa, donem-li l'oportunitat al comprador de comprar, perquè està fent una cosa molt bonica per al seu amic, per al seu familiar. A més a més, mira, hòstia, no guanyo, mira, tens un gelat gratis de iogurt, o d'escomptes, com deia el meu company Jordi al mateix Corsaro, hi ha unes gratis, o també el salting, el happy de Girona, però, però... A veure, i si el primer primer no es guanya, quina millor idea d'agafar aquestes 110 pizzas que són el càlcul d'un any més o menys de pizza fet per cuites i donar-les a qui lamentablement té una mica menys que nosaltres. Ja hi ha poc la idea. Jo volia afegir una cosa, jo he estat la guanyadora, soc mare d'una nena que ven botlletes que està fent quart d'eso, es diu Roser, i estudia a l'Institut Montilivi, però a més a més de guanyadora soc professora també d'un institut i llavors és important dir que els viatges de final de curs són molt caros, el preu si la entrega 400, 500 o una mica més fins i tot. Llavors, el fet de vendre aquestes botlletes fa que alumnes que no tinguin possibilitat d'anar al viatge puguin costejar-se'ls si les venen. I dir també que ha estat fàcil vendre aquestes botlletes pels anàlisis, perquè sempre hi ha un retorn. Tu pagues dos euros per una botlleta, Però a canvi, si no tens les 1.500 euros en pizzas... Més o menys, sí, perquè són 110 pizzas durant tot un any. Si no tens les 110 pizzas... I va inclòs. I va inclòs, sempre, que pot ser que algú de 5 deis d'Eisenda en sigui escoltant. Exactament, si no tens les pizzas, tens un retorn en forma d'una descompte a la matrícula del gimnàs que hi participa o un petit un tastet al llegurt o bé, hi ha diferents... Sí, fins i tot empreses com el Confit que organitza festes per aquí per gironar pels nens i grans, dona també la seva participació perquè això pugui ser possible. I, a més, els instituts, el cost ens surt a zero. És a dir, a nosaltres no ens representa ni feina ni despesa. Al contrari, és un benefici pels alumnes perquè és més fàcil vendre aquestes butlletes que no unes butlletes que no tenen cap retorn. Doncs per a nosaltres ha estat estupendo. I ara, si algú que ens està escoltant vol participar-hi, com ho ha de fer? Jordi, com ha de fer això? Primer està matriculat en un institut. A veure, si vol participar, com que vulgui guanyar, comprar una botlleta seria el primer. Això segur. No dic per poder tenir l'autolunari tot amagat, és a dir, algun alumne... Això seria... ara començarem a preparar-ho i segurament ara a l'estiu, contactarem amb els instituts, els oferirem la possibilitat de poder participar. Els hi donaríem les botlletes, hi ha unes condicions, els hi hem d'acabar d'explicar, estem acabant d'organitzar-ho tot, i en principi és això, els instituts que vulguin se'ls ofereix unes botlletes que ens sembla que van en format de 25 botlletes per cada alumne, aquests alumnes venen les botlletes i el que recaudin doncs és íntegrament pel seu viatge de final de curs. Doncs mira, I, de fet, avui podem donar fe que hi ha guanyadors i guanyadores d'aquest sorteig. I que són molt bones, eh, les pizzas del Corsaro. Gràcies, Georgina, ja et pagaré desnogades. No, no, és que és veritat que m'ha passat que he anat al super i he anat al mercat. Ostres, tu ets la guanyadora de la gent que em coneix, no? I tothom em diu, ostres, quin ossori, a més del Corsaro, eh? No, és que des de 18 anys que fem pizza és només això. No és per donar-nos publicitat, però la veritat és que ha sigut fàcil per a nosaltres. I serà més fàcil vendre bulletes perquè és un producte social. La pizza no és una pata en si mateix. La pizza és festa, la pizza és alegria, la pizza és dièrnes, por la noche. És que és alegria, sempre t'imagines. I clar, home, si et pot menjar, per no dir que és bona, vull dir, no existeix... Molta vegades em diuen, quina és la pizza millor? No, no existeix la millor pizza. Existeix la pizza que t'agrada més. I per sort Girona té molt bon gust. Doncs mira, amb això ens quedarem. Georgina, Alècia, Jordi, moltíssimes gràcies. I escolta, ja passaré, que jo ara vinc de viure un parell d'anys a Madrid i encara no m'he ubicat amb les meixeries de per aquí. Moltes gràcies per tot. Gràcies. Els Quatre Rius. El magazine matinal obre la ciutat. En un món en el que rebem infinitat de notícies a l'instant i moltes contradictòries, el núvol creix amb cada connexió a internet com una mena de gran germà que tot ho sap. Antoni Bassas, Margarida Moles, Neus Bonet, Tino Soriano, Jordi Hurtado i Shell Feixes, amb una trajectòria llarga i rigorosa, ens ofereixen a Xopluc enmig d'aquesta tempesta. 13a setmana del Raola, del 18 al 27 de febrer a Girona, organitzada per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona. recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem per que estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. En un món en el que rebem infinitat de notícies a l'instant i moltes contradictòries, el núvol creix amb cada connexió a internet com una mena de gran germà que tot ho sap. Antoni Bassas, Margarida Moles, Neus Bonet, Tino Soriano, Jordi Hurtado i Xell Feixes, amb una trajectòria llarga i vigorosa, ens ofereixen a Xupluc enmig d'aquesta tempesta, 13. setmana del Raola, del 18 al 27 de febrer a Girona, organitzada per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona. Vibre amb la tretzena edició del Festival Internacional del Cirque a la Fandor de Girona. 24 atraccions mai vistes a Europa. Més de 60 artistes de 14 països. Del 20 al 24 de febrer, viu l'edició més espectacular del festival. Entrades a partir d'11 euros a festivaldelcir.com. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. Ja hem passat l'Equador del mes de febrer i avui divendres volíem veure què tenim per aquest cap de setmana. Aviam què ens explica Lídia Casadamon. Bon dia. Bon dia. Aviam quines propostes tens per avui. Us proposo unes creps. Ah, mira. Sempre entren. Eh, que sí? Sempre entren. Unes creps... Dolces o salades? Doncs mira, jo, home, jo sempre dic, si es pot les dues coses, comences amb una de salada i acabes de postres amb una dolça, no? Per què triar? També té raó. Eh, que sí? Es pot fer tot. Ho volem tot en aquesta vida, correcte. Eh, que sí? Serveix com a metàfora de la vida, eh? Ho volem tot. Escolta, comencem pel salat i després pel dolç. Home, sí, no? Perquè ve de gust una crep bretona, amb formatges, amb pernils d'ols, amb productes d'ells autòctoms, no? I us proposo, per exemple, doncs la que està situada a la Cor Reial, la creparia autèntica bretona, l'Anahí, que és un lloc emblemàtic, no? Amb una decoració que diu de nació, sí, només per veure la decoració, i si a més us feu una de les seves creps, doncs que són boníssimes totes, i d'apostes jo us recomano la de mantega salada, que és la Salido. Però, elecció vostra, eh? Encara tindrem alguna més? Sí, llavors també hi ha la vedet, que és el cre de la barca, que també són creps bretones, és a dir, creps que no... Ah, sí, jo he anat allò al Barri Vell, eh? Tirem cap a Sant Daniel. Allò al Barri Vell. Sí, sí, he anat, boníssim. Que està bé, també. Molt. La carta de creps és molt llarga, en fan de molts, molts tipus, i trobo que està molt bé perquè tant estan fetes com amb ingredients tradicionals, que podem trobar més típic de pernil d'ols, formatge, però també amb alguns ingredients més exòtics, com per exemple la part del bocat, i això també creps amb magret d'ana, que potser no estan habitual trobar-hi, o creps amb figues, És a dir, uns ingredients ja una mica més, alguns més selectes, altres més, com més no tan tradicionals que trobaríem a dintre d'una crep. L'hi havia a casa de Mont. Mira, abans de marxar, tu te'n recordes? Vas arribar mai a la creparia Breton de Figueres? Sí, hi havia anat, eh? Sí, sí, sí, hi havia anat, però no n'hi ha cap. No sé per què la van tancar, però... T'he de dir, és d'una altra època, el que estem parlant tu i jo. Ja... En altres temps. Sí, sí, sí. Però bueno, el local de Girona és supermaco, eh? Sí, això és veritat. Sí. Qualsevol cas, Lídia Casadamon va de teca. Gràcies i que tinguis molt bon cap de setmana. Igualment, gràcies. Els Quatre Rius. El magazine matinal opera la ciutat. Dos quarts de sis, cal pujar suau, la darrera és per als primers, tothom li ha costat, no estan aviat, és lo bo de ser forn, arribant i comptant-ne, disposats a posar el cor. S'entén tot, la vibració Llama i res irà al matí Dos quarts, els nens dormint i si a l'escola sap que el seu lloc és allà, en arribar veu-lo forner i se salude mai ho ha fet. Descentem tots la vibració Ja m'haig de ser armat. I ara sí, estem d'enhorabona, ens en anem de cap de setmana, i just abans de fer-ho, Carles Pintial de la Girona Secreta, bon dia. Molt bon dia, què tal? Bé, home, bé. Bé? Amb moltes ganes que vinguessis. Home, ja soc aquí. I algun dia ens hauries de fer la maga i venir un dimecres al migdia i ella deia, hòstia, que ja s'acaba la setmana, no, encara no. No, seria un bajón, eh. Moltíssimes coses, aquest cap de setmana. Has anat al circo encara no? Encara no. No? Aniràs o què? Un dia parlarem de com tens l'agenda, la teva. Si vols que te l'ensenyi, aviam. Avui ja la tinc més ordenadeta però... De fons ja el color blanc normal. S'ensolapen els plans, s'ensolapen les tasques. I a part tu que ets tan metòdic que ho tens tot apuntat i tot això. Si no, acabaria malament. I te n'oblides de coses a vegades? Bueno, vaig començar a apuntar-m'ho tot perquè m'oblidava de moltes coses. Jo també. I va molt bé, eh? Qualsevol, però potser a les dues de la nit també m'ho apunto el calendari per l'endemà. Totalment, totalment i va molt bé fer-ho. Perquè si no és que estem molt fora. Estic al servei de Google. Google Calendar, gran invent. Des d'aquí una abraçada, no sé qui va ser que s'havia inventat, però tot l'escalf del món. I també tot l'escalf del món per a la gent que vulgui saber aviam què pot fer aquest cap de setmana. Recordem que el cap de setmana comença quan en Carlos Pintiado passa per aquí, i vol dir que avui divendres també comencem en aquest cas un aniversari. Vinga, engeguem amb l'aniversari del Foment. El Foment ja sabeu, centre cultural de gastronomia de tot, de cultura catalana, celebra 5 anys que ja són aquí a Girona i faran tot el cap de setmana de desaveniments durant... doncs disculpeu, que m'acabo de quedar en blanc. Tot el cap de setmana... Tot el cap de setmana de festa i xerinola. ...de concert i festa i xerinola. Què tenim avui? Comença a les 6 de la tarda al Centre Mundial de la Mercè, amb DJ Dada, que posarà ritme durant tota la tarda. Mira. I a dos quarts de nou comencen amb un especial de Noés Conya, també allà a la Mercè. El Noés Conya, ja sabeu que és aquest cicle de monòlegs que organitzen ells. I aquesta nit, doncs tindran molta gent. Hi haurà Anguadé García, Raquel Erbas, Marc Llinàs, Andrés Fangold i l'Alba Sagarra. I per si de cas, encara donem l'alternativa d'anar-nos-en cap a la Mirona. Anem cap a la Mirona, perquè avui hi ha un concert de Vincent García, hem de dir que encara hi ha entrades, 20 euros em sembla que estan, bastant interessant. Si no el coneixeu, us ho explico. Vincent García és un dels baixistes que estan considerats els més prestigiosos de l'escena actual del jazz i el funk modern. O sigui, no toca el típic jazz, sinó que ho fa d'una manera molt més moderna. toca el baix, i és un tio que estava tant molt actuat a Suïssa, a Holanda, a Finlàndia, i avui el tenim a la Mirona. Per tant, qui li interessa una mica el món de la música, jo crec que li pot agradar bastant aquest concert. Home, sí, que la música mai s'obre, al contrari, banda sonora sempre. Demà dissabte? Demà dissabte seguim amb l'aniversari del Fument, perquè aquesta gent n'ha muntat una bona, aquestes setmana. Sí, una bona aniversari digital, no ho sé, eh? Sí, sí, durant tot el cap de setmana. Del matí tenen un bloc d'activitats una mica més familiars, començaran a tres quarts del matí amb una cerca Vila que acabarà un altre cop a la Mercè. Allà tindran espectacles per nens, un taller de dansa popular amb família, jocs i bastantes coses més. I a la tarda, a partir de les 6, segueixen a la Mercè amb el festival de l'aniversari, el Bruig de les activitats. Començarà a les 6 amb esprada electrònica amb DJ, i a partir de dos quarts de vuit del vespre, concerts d'auc-déu, roba estesa i fades. Tot va bé. Molt guai, la veritat. I carnes toltes! Seguim amb carnes toltes, ens seguirem disfressant aquest cap de setmana un paell de barris més, el primer de tots a l'esquerra del Ter, faran un concurs de comparses, hi haurà xocolatada, discòmobile per ballar, sortirà tot plegat des de la plaça de la Font de Fontajau, a dos quarts de quatre de la tarda, i arribarà a la pista de bàsquet de Torre Tai Galà. I el Galliner, que també fa alguna coseta. Correcte. El Galliner organitza en un any més la primera tanda de distrets al Centre Civic Sant Narcís. Això serà demà a les 4 de la tarda. Si us pregunteu què és això dels distrets, doncs és el que organitza, ja coneixeu l'escola del Galliner de teatre, organitzen petites peces teatrals que munten els propis alumnes i que aprofiten representar-les, tant com per agafar confiança davant del públic, com per presentar el que han estat preparant. I Arnau Vila, no t'ho perdis, Black Music 7 Disco. Doncs sí, una Silent Disco, però no d'estar tancadets i calladets, sinó d'anar caminant pel barri vell mentre escoltem la música amb auriculars. Carai, està bé això. Un pla bastant diferent. Us he de dir, però que les entrades estan esgotades. però jo us animo que us poseu els vostres cascos i aneu pamells i fingiu que escolteu la mateixa música i animeu-vos a la xaranga perquè crec que ho pot ser bastant divertit. Això serà demà a partir de les 7 de l'oest. Acabo de detectar una mica de fomo per part de Carles Pittiado potser. Ja en parlarem com va perquè el tema pluja. De fet, hi ha un dels plans que estava per dissabte, que ja l'han canviat a diumenge, i us animaria, tot això que hem explicat, aneu seguint per xarxes, perquè potser que si... Si no teniu xarxes, doncs simplement agafeu-ho per aigua. Sí, aneu-hi i aviam què passa. Si no, ballar sota la pluja també és romàntic i bonic. Saps a qui m'ha recordat ara mateix? A totes les vegades que he arribat a l'estació de Girona per agafar un tren, que jo sé que vam retard, i arribo passat de temps, i veig tot allò buit, i dic, que xindena, dic, per un dia que ha d'arribar tard, com sempre fa, no ho ha fet, dic, bueno, ja pujo cap a l'andana, i mentre estic pujant, veig que la gent està baixant, i dic, ah, no, mira, sí que ha arribat tard, està aquí. Perfecte, doncs això és exactament el mateix. Davant el dubte, aneu-hi, que la vida és pels valents i les valentes. Seguim amb diumenge, un altre lloc on heu d'anar, perquè tenim un pla bastant interessant per aquest diumenge. El Santuari dels Àngels, que veieu que hi ha restaurant, hotel. D'aquest cap de setmana organitzen una jornada bastant especial, una jornada pels gossets sense llar. Organitza SOSDOC Girona, juntament amb el Santuari dels Àngels. i durant tot el matí fins a les dues al migdia trobareu 6 protectores trobareu una desfilada de gossos sense llar, un mercat solidari, un sorteig solidari podreu adoptar, fer donacions a aquestes ONGs comprar el mercat solidari, tot el que vulgueu doncs per sumar en aquesta causa que al final qui vulgui un gosset doncs que no se'n vagi a comprar-lo i que hi ha molts gossos que necessiten ja I qui no en tingui o no en pugui tenir que ajudi almenys exacte I tenim un pla que havia de ser pel dissabte, que ha saltat a diumenge, que és el Sons del Parc. Sons del Parc l'organit de l'associació 3345, que és una entitat cultural que es dedica a promoure la música i el talent local d'aquí de Girona. i han organitzat els jardins allà fora muralles amb vermut musical, dinar popular i música punxada amb vinil. Tot això el diumenge de 12 al migdia fins les 8 del vespre. I també tindrem Pica Pedret. Exacte, una mica similar perquè d'11 del matí fins a les 6 de la tarda a la plaça de l'Obelisc de Pedret han organitzat també música en directe, servei d'etapes i bon ambient al barri de Pedret. i no podíem marxar sense veure què feien a l'auditori. Sí, a l'auditori tenim un concert també bastant especial del pianista Amaro Freitas. Ell és de Brasil, ve des d'allà. També pianista de la fornada del jazz, que a més serà un concert molt especial perquè, no sé si us en recordeu, però el mes de novembre va venir un curista senegalès que es diu Momi Maiga a l'auditori també. Doncs juntament, Momi Maiga amb l'Amaro Freitas han estat, estaran durant aquest cap de setmana treballant junts, coneixent-se, compartint música, i després d'aquesta residència tres dies, doncs el concert inclourà diversos temes d'aquest treball conjunt que faran ells dos. I ja veig amb les guins al dit de l'Arnau Vila moltíssimes ganes de punxar-nos en el tema. Ara pensava a dir que l'activitat aquella que deies de posar-te els cascos i ballar, de fet es pot fer ara mateix això. Perquè, senyors i senyors, aquest és el tema d'avui divendres. Vinga, va. És el duet femení suec Lucky Twice, amb aquesta que va ser número 1 el 2006, aquesta que es diu Lucky. Saps què vol dir Lucky en anglès, Arnaud Vila? Vol dir sort. Sort. Sort que tinguem, que cap de setmana. Sort la que tenim amb tu de posar-nos i recuperar-nos. Història viva de la música. De ball. De ball. Amb les comarques gironines. I darrere del país. I del món. Sí, sí, sí. Del món, també. Perquè el món se'ns ha quedat petit, Arnaud Vila. De fet, aquesta ve de Suècia. Són aquest duet femení de Suècia. Sí, sí, que el 2006 van treure aquest número 1, el Lucky. Sí, sí. Doncs sort, tota la que necessitem, tota la que ja tenim. Exacte. La que ja tenim. I la que hauria de venir, o esperem o vaja. La que arribarà. Potser. Piruetes al destí i arreu i allà, però tindrem molta Lucky Lucky d'aquesta. Lucky Lucky, que Lucky és la marca de talac. Sí, jo... Vaja. Exacte, que tingueu molt bon cap de setmana, tots i totes. Fins dilluns! Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio.