Els 4 Rius Divendres 17/10/2025

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Divendres 17 d'octubre de 2025. I ja que és divendres i parlarem de cinema, recordo l'entrevista que vam fer ahir al Bo del Pere Vilà sobre la seva nova pel·lícula, Quan un riu esdevé al mar. I ho comentàvem ahir després d'escoltar-lo, que també ens hem marcat el dia 11 de novembre i ens han entrat ganes per anar al cinema trufó. Una agenda que no ens acabem, que sempre estem revisant, i que des d'aquest petit estudi de ràdio a Girona intentem fer-vos filtre per poder triar millor. El que sí que és veritat, i no és per fer la pilota el bo del Gep Soler, que ja veig que entra per la porta, és que el cinema trufó sempre serà bona opció. Dimarts 11 de novembre, a les 6 de la tarda, quan un riu esdevé al bar. I m'encantaria poder tenir l'energia d'aquest bon home. Ho dic perquè és igual quants quilòmetres sumi. Probablement més que Fernando Alonso en tota una temporada esportiva de gran premis a tot el món. Però ell ho fa en territori català. Perquè em sembla que si surt de Catalunya està fora de cobertura. Que és ni més ni menys que el senyor Rauvi, la bon diguna. No, però sí que és veritat que si sortim fora de Catalunya també tenim cobertura fora de Catalunya. Sí, saps per què t'ho dic això? No. Jo tenia un cotxe, el meu primer cotxe, tothom ha tingut un primer cotxe, no?, que era un Opel Astra de l'any de la Queca. Tothom jo crec que ha tingut un Opel Astra, eh?, als inicis de... No, no, però et dic, jo tenia aquest Opel Astra i me'n recordo que em venia la gent a vegades a dir-me, tu, però què fas amb aquest cotxe tan vell i tal? Dic, no, no, em va perfecte, el que passa que si va més en vall de l'escala ja està fora de cobertura i ja funciona. No, no, no. Més funciona per figueres i rodalies. En principi ha de funcionar per tot el país, ja sé. Arnau Vila, com estem? De cap de setmana, gairebé, aquest divendres, i atenció perquè jo us dic, jo us ho vaig dir dilluns, és que dilluns, a primera l'hi havia dit, s'allà tinc una sorpresa per divendres, eh? Ah, sí, és veritat, tot Girona està pendent ara mateix. Tot Catalunya, eh? Tot Catalunya potser, Girona també, que ens escolten des de Brasil, tu sabies que ens escolten des de Brasil? Ah, sí, amb una que hi peri, i espero. Home, no ho sé, això hi ha, vull dir, però sí, tinc amics de Brasil que a vegades ens posen de tant en tant allò molt de fons. De l'IHS Tain encara no sé qui és, perquè no el tinc identificat, però tenim una visualització des de l'IHS Tain, vull dir, no sé si encara existeix aquest país o aquest d'allò, però és que cada vegada que vengem... No l'heu fent, n'heu fent. Ja m'hi fixeixo d'aquí un rato. En qualsevol cas. Em falta la sorpresa, no? És el final. Són les cosetes de l'Arnau que agafa i... Però ja he vist-ho, ja he vist-ho ara, que no és un tema musical per, diguéssim, electrònic, no. Serà la Copla de Sant Jordi? Esperem que no, perquè com que parlarem amb el Pep Molina... No sé si és la Copla de Sant Jordi, però no és mal engaminat. Veurem. En qualsevol cas, temps de cinema amb Jep Soler, també parlarem amb el Joan Camp del Catósfera, parlarem, o en aquest cas escoltarem el vol del Pau Regincós amb el sac de jocs, coble de Sant Jordi, que també actua endemà a l'Auditori de Girona, aquí només faltaria en aquest centenari de la mort de Garreta, i tot per acabar les cosetes de l'Arnau. Ens hi posem. Vinga, va. I no sé si amb la katana o amb ganes de matar algú o de matar el vil, tenim amb nosaltres el bo del Jep Soler. Com anem? Bé, home, ja ho veus. Un dia més, un dia menys. Primer de tot felicitar-te per ahir portar en Pere Bialà aquí. Ah, boníssim, eh? Perquè sempre mereix parlar i està molt bé escoltar-lo. Perquè ahir va dir una cosa molt interessant que ja ha repetit algunes altres vegades, però que sempre va bé dir-ho, que el cinema s'ha convertit més en un negoci que no pas en una visualització de l'art. És a dir, normalment, què mirem? Quina elementa que hi era? Quina és la que portem gent al cine? I a vegades ens en descuidem que hi ha pel·lis que estan fetes amb un altre motiu que no sigui fer diners, que com seria la pel·li d'en Pere Vilà, que si en fa millor i si recupera la inversió que hi ha fet encara més, però que segurament el seu objectiu no és entrar entre les 10 pel·lícules més vistes de la setmana quan s'estreni. D'aquí al 16 novembre falta molt encara, eh? 11, 11. Ai, 11 de novembre. 11 de novembre, a les 18 hores de la tarda, al Cinema Trufó, que cau en un dimarts, segons el Dia del Senyor. I s'han de comprar les entrades a temporada alta. Clar. Això sí, eh? Que ja anaven al 40 o al 50, eh? Vull dir que... Vull dir que si van al Trufó, potser no els hi vendran cap entrada. A temporada alta, fer-ho. En qualsevol cas, ens ho dirà l'Àlex Triola quan arribem allà, vull dir que estarà taquilla, segur. Bueno, un dimarts... Un dimarts, va, en fi. És igual. Doncs avui, precisament, escoltant a Pere Vilà, vaig pensar, mira, doncs aquesta setmana vindrem aquí a parlar de pel·lícules que tenen un gran component artístic, que no sabem com funcionarà la taquilla, però que una d'elles és una autèntica meravella que s'ha d'anar a veure, perquè a més a més del que explicava ahir en Pere, que és que fem cinema, el fan amb l'art que saben fer-lo, i amb una mica de... com es diu, de tema social, de tema... S'estrena avui, tant a Lo Cine com a El Trufó en versió original, El Trufó, una pel·lícula que ha guanyat el premi del Festival de Cants, la Palma d'Or d'en Guany. Per tant, quan una pel·lícula guanya el Festival de Cants, que és el festival més important del món, doncs sempre dius, home, doncs la pel·li segur que val la pena. I aquesta val la pena. Ens arriba una pel·li iraniana que es diu Un simple accidente, que l'argument és bàsicament molt senzill, hi ha un accident de cotxe i a partir d'allà es desencadenen uns aferts que havien quedat com amagats i que tornen a aparèixer això fa molt el cinema oriental aquest oriental més tocant el món àrab és a dir, és a partir d'una petita cosa anem desgradant i anem veient com funciona el país, la societat o la gent d'aquella zona Dirigeix en Jafar Panahi, que és un dels directors, bueno, deu ser el director iranià més famós, més famós perquè ha estat empresonat, li han prohibit fer cinema durant 20 anys, va aconseguir fer una pel·li de cinema ell sol a dins d'un taxi amb un mòbil i el va enviar, va participar i va guanyar al Festival de Berlín. És una persona que, tot i que ell diu que la valentia d'Iran la tenen les dones que es treuen al mocador a dia d'avui, ell també té una valentia, segurament no tan arriscada com el de les dones, però sí que Déu-n'hi-do el que està fent per visibilitzar els problemes d'Iran i com es viu la societat d'allà des dels aiatolans fins ara i abans. Per tant, Un simple accident de palmador jo crec que és una pel·li que combina L'art, l'aspecte social i que segurament esperem que taquilla també funcioni. Scorsese ja ha dit que era una de les millors pel·lícules que havia vist a la seva vida. Si Martin Scorsese diu això, que és un senyor que n'ha vist moltes, crec que val la pena. Per tant, Un simple accidente seria la primera. I hem acabat la segona, que també s'estrena tant al cine com a Trufó. Aquesta setmana al Trufó s'estrenen dos pel·lis. Val. És una pel·li que ara tant al Festival de Sitges, que nosaltres no vam anar a fer el Cafè Llent ni vam anar a fer res, eh? Però, bueno, el Festival de Sitges ha encantat a tothom i és una pel·li que aquesta sí que ja l'he vist i, per tant, a mi crec que és una d'aquelles pel·lis que s'ha d'anar a veure al cinema. Això és... Perquè sortiràs, podràs de fer una birra, una pizza, un cafè amb llet i parlar de la pel·lícula, de lo que t'ha explicat, tu passaràs bé i és entranyable, divertida, emotiva. Es diu La vida de Chac. no és en Chuck Norris, no et pensis ara que aquí fan un biopic sobre en Chuck Norris es diu La vida de Chuck i està basat en un llibre de l'Stefan King coneixes l'Stefan King? home i tant jo m'he llegit només un llibre de l'Stefan King que és l'únic que no és ficció mentre escribo Ah, el seu. És el seu on ell parla de la seva vida i després d'eines que fa servir ell per escriure. I del seu alcohol. També. Però molt per sobre de l'alcoholisme i de les drogues tampoc va entrar-hi gaire. Simplement ho va mencionar i que ho havia deixat enrere. Aparentment. Stephen King és un escriptor bàsicament de novel·les de terror, però que en el món del cinema, des que ell escriu, ha donat guions a punta pala amb les seves versions de les seves pel·lis. I a més a més, directors importants han fet pel·lis seves. Va començar, la primera pel·li que es va fer en un relat de Stephen King va ser Carrie, amb Brian De Palma, li va ser el resplendor d'Estanley Kubrick, I més endavant, Christine amb John Carpenter, el Mr. S.M.S.L.O.D., que va ser una sèrie de Top Hopper, una que transmites del cinema de terror. It, no? La seva. It, que es va fer en sèrie també per televisió, i ara s'ha fet la versió 1-2 més moderna. La meitat oscura amb Jose Romero, La zona muerta de Cronenberg, i de fet s'ha fet pel·lis que no són de terror, com seria La mira verde, està basada en una novel·la de Stephen King, o Cadena perpetua, una de les pel·lis de presons més famoses... Està passada d'on Stephen King? Està passada d'on Stephen King, que es diu Rita Hayward i no sé què. Que bo! Després hi ha sèries, moltes que no anomenarem al voltant de Stephen King, que van apareixent coses d'aquestes, la presó de Schanahan, el poble, tot passa main, tot es va com relacionar. S'ha convertit, sens dubte, en part de l'imaginari col·lectiu global, podríem dir fins i tot. Home, Stephen King sabeu que és molt actiu a les xarxes. Sí. És una persona bastant gran, però és molt actiu a les xarxes. I una vegada va dir, acabo de veure la pel·lícula de terror més famosa del... Me'n recordo d'aquesta, la Mesa del Comedor. I la Mesa del Comedor, que no s'ha instal·lat mai en cinema a l'estat espanyol, doncs de cop la va comprar a Filmin. Patapam. Que sí, que sí. Ara la pots trobar a Filmin, la pots trobar a Amazon, i va fer un subidon que és un pel·liculon. No sé si l'has vist. No. No l'he vist perquè afortunadament et vaig demanar com anava i em vas explicar com anava i ja està. Jo amb això ja me la miraré algun dia. Però és que t'ho vaig preguntar perquè va acabar i et vaig dir què passa. No tens ganes de patir. doncs Stephen King, La vida de Chuck és una pel·lícula dirigida per McFlanagan que McFlanagan és molt famós sobretot en sèries a Netflix és un tio que en sap molt de fer cinema i sobretot de versionar Stephen King perquè abans hi havia fet El juego de Gerald que és una història petita que també va fer directament per Netflix però té la virtut d'haver dirigit Doctor Sueño que no sé si l'heu vist però és la segona part del Resplandor quan el nen del Resplandor Es fa gran, i és gran, ja que l'interpreta igual MacGregor. I Doctor Sueño, fantàstica la pel·lícula, i ara es posa a dirigir aquesta La vida de Chuck. La vida de Chuck es composa de tres actes. El primer acte és com podríem dir que és una ciència-ficció on el món s'acaba. El món s'acaba literalment. Comencem sense tenir internet, comencem a no tenir bones comunicacions, es comença a enfonsar Califòrnia... Tot el món que coneixem Es va desballastant fins a la fi del món. El segon acte és... Perdona. El segon acte és la vida d'en Xac quan és adult. Val. Hi ha una escena que és inoblidable. Per tant, la gent que vagi al cinema i vegi aquella escena és un ball... Tota la vida recordarà aquell ball, perquè és d'aquelles escenes com colors i fantàstiques. I el tercer acte és en Xac quan és petit, i allà hi ha una part de misteri amb una habitació amagada, i el paper del seu avi, a qui l'interpreta Mark Hamlin. Ah, mira. Lucas G. Walker. Sí, per això. El veurem amb 80 anys. Carai. Fent d'avi de... Déu-n'hi-do. Mira que pobret va quedar encasillat de mala manera amb Star Wars i d'allà no es va moure, eh? No sé si no es va moure o no va voler-se moure, també. No ho sé, clar. No sé que va acabar... fent que no fes tant de cinema com es veia. Fins i tot els Simpsons van treure una paròdia que anys després va sortir allà el Luke i tot plegat i que sortia ell gran amb l'espasa laser allò com passejant-se una miqueta pels teatres fent com un com es deia aquest, el Baywatch que també el del Cotxe Fantàstico en Hasselhoff feina una miqueta com en Hasselhoff allò que dius t'has quedat encasillat allà i ara estaves al teatre municipal de no sé quin poble rural dels Estats Units vull dir, ensenyant les pasalases en fi aquí el podem recuperar i ens anem amb les dues últimes coses que això sí que cinema trufó 100% ja sabeu que fem el petit trufó els diumenges al migdia a les 12 i ara actualment la pel·lícula es diu Peixet el petit aventurer Una pel·lícula fantàstica per nens de 3 a 6-7 anys, nanos petits. Cal dir que es feia durant 3 diumenges, diumenge passat ens va fer la primera sessió i va quedar ple a rebentar el cinema. Les 155 butaques del trufó plenes per disfrutar de les aventures d'en Peixet, aquest petit aventurer. I es farà aquest diumenge a les 12 i el següent diumenge, que ja serem fines el següent diumenge... i tant, i el que ve ja aquest que ve no, l'altre l'altre ja seran fires i barraques doncs el primer cap de setmana de fires també encara podeu veure el peixet i acabarem amb qui acabarem? amb en Trufó la seva pel·lícula segurament més coneguda que fins i tot pot ser que un de vosaltres dos l'hagi vist aviam què diràs no sé, l'infant salvatge no et sona de res ostres, n'he parlat a classe alguna vegada n'has parlat i no l'has vist? No. Alguna imatge, alguna captura, però això me'n recordo a les legendàries classes de cultura audiovisual de l'Àngel Quintana, aquí a la Universitat de Girona. Doncs L'infant salvatge, aquest dilluns, doble sessió, dos quarts de set, dos quarts de nou, podreu veure aquesta pel·lícula de Trufó, segurament la més coneguda, que explica una història centrada en el segle XVIII, quan es troba al mig d'un bosc a prop de la ciutat un nen que... ha viscut tot o no saben quant de temps ha viscut i per tant no se sap relacionar i comunicar-se amb les persones i François Truffaut dirigeix i interpreta també el metge que l'acull i que li vol ensenyar comunicar-se i a... Bé, a viure en comunitat amb els homes. Està basat en un cas real, que va passar a Fran, no sé si ben bé a Fran. Sí, sí que me'n recordo, això sí que... Està basat en un cas real, i la pel·lícula segurament és d'aquelles que, per la temàtica, és la que s'ha vist més, segurament, de Francesc Trufó, i la que més... Bé, la que sol agradar més, perquè és més... Més, no ho sé, més aventura. Bueno, sí, una miqueta més de girs de guió. Aquí ja no fem els trios amorosos, ni la mort, ni les dones, ni tot això, sinó que ens centrem en altres coses. Però ja ho veus, tenim tantes coses aquest cap de setmana que per esperar l'11 de novembre també podem... És que estem en overbooking, eh? Abans ho deia, és que hi ha moltes coses per fer els caps de setmana. Jo crec que si tens un dia baix Ves a veure la vida de Chac T'animerà el dia I si estàs massa content Ves a veure la vida de Chac Que et farà pensar També val la pena pensar sobre la vida, la mort Què fem aquí, cap on anem El que sí que em pregunto és Què faràs tu aquest cap de setmana, Jeb Soler? Jo faré una cosa que molt poca gent farà. Què és? Treballar. Podré treballar i disfrutar de la vida laboral. Sí, clar, vull dir una cosa... Sort que no ets autònom, que ara volem pujar-nos el... Ah, bueno, no, no. Aquest és un tema que algun dia, si vols, també en podem parlar. Perquè els autònoms pagueu molt, però els assalariats, déu-li-do el que paguem. Ja, però és que jo pago per totes bandes, de salariat i de tot. És que jo pago de tot. Va, perquè et joga, perquè et joga. Sí, bueno, algun dia d'aquests... La vida passa, eh? Un dia d'aquests m'atropella un autobús i no, eh? La vida és xac. La vida és xac. Has anat allà? has anat al punt és que al final quin sap en sap si aneu-la a veure perquè realment és d'aquelles que segurament no tindrà el renom de cadena per peta o d'altres versions però sí que és d'aquelles que donen per parlar, xerrar i el cinema ha de servir per això doncs ja ho trobarem que tinguis un cap de setmana gairebé tan fantàstic com tu molt bé, gràcies igualment Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país. Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la Gironina. Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. I camí del punt de dos quarts de dotze del matí. Seguim en directe als Quatre Rius, a Girona FM. Aquests dies en va ple, també Girona, comentant no sé què del Catosfera, no sé què del Futur Fest. Llavors, com nosaltres, el que al final, com he dit a la portada, és intentar fer-vos una miqueta de filtre de tot el que està passant aquí a la ciutat de Girona. Volíem comentar la jugada amb el Joan Camp, que ell és director, precisament, de les jornades de Catosfera i del Futur Fest. Aquí ja aprofito per durar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? I ben tornat, perquè em sembla que ja ens vam veure tu i jo l'any passat. Els que venim a Girona i uns quants que venim per aquí a Girona FM. T'arava a dir. Escolta, Catosfera, Futurfest, és que t'ho dic perquè a vegades sembla que el projecte hagi evolucionat d'una forma tan afervescent que costa fins i tot definir-lo des de fora. És el cas, de fet, les jornades a la catosfera, les jornades primer dedicades a internet, era tan ambigu que vam centrar en internet i comunicació, i ara fa 4 anys vam crear un spin-off, que anirem dir Futur Fest, per fer una gran trobada de creadors de continguts en català que semblava un ecosistema en vida pròpia, I n'hem de futur fes perquè creiem que ells són el futur de la llengua i del país i, per tant, era una festa i un plaer poder-los tenir aquí. I, per tant, estem en quarta edició ja. Per tant, ja són dos esdeveniments en vida pròpia. Anem per part, si et sembla, perquè em sembla que vau començar ahir ja. Sí, certament. De fet, els últims anys hem de ser amb això. Fem dijous matí, dijous tarda, divendres matí, divendres tarda i dissabte al matí. Això és la catòsfera. I al futur FESA li dediquem tot el dissabte. Vull dir que solapem una mica els dos aveniments i ja veurem si en futur els anem obrint en dates diferents o no, però de moment conviuen en l'espai i en el temps. I de moment molt bona acceptació, t'ho dic, perquè vaja, esteu tenint tot ple. Sí, sí, sí, allà fa uns tres anys, no recordo, vam canviar, fèiem a l'Auditori de Pirla, des de llavors centralitzem la major part dels actes a l'Espai Caixa, i que està allà a la plaça Puetamarquina, que és un lloc que a l'entrada sembla petit i entres i és l'hòstia de gana allò. Sensacional. I sí, doncs fins ara als matins els dedicàvem a alumnes secundària, Portàvem escoles, però la logística era complexa i faltava classe una mica complicat, però amb l'Espai Caixa hem trobat una via de treball amb tot el col·lectiu de jubilats hiperactius i estan encantats. De fet, ara mateix, mentre estic fent aquesta entrevista, estan fent un taller de fotografia digital amb el mòbil amb en Jordi Borràs, el fotoperidista. Home, i tant! I ho he vist bastant ple, vull dir, els veia tots allà amb el mòbil provant coses, vull dir que bé, bé, perfecte, perfecte. Precisament una miqueta dels eixos mestres de la catasfera, quins podrien ser ara mateix, t'ho dic perquè és això, com que el projecte està en constant evolució. Jo seria molt, de fet ho rediria molt, això que dèiem, internet i comunicació. És a dir, al principi internet en si era un concepte, no? I a vegades parlàvem d'internet com internet és el futur. Bé, internet potser avui ja no és el futur, potser ja és el passat, no? Vull dir que és una cosa... Per tant, centrar-nos en la comunicació i en l'àmbit, quan dic internet digital, doncs és un gran què. Per exemple, ahir vam tenir una entrevista llarga, a quasi hora i mitja d'entrevista, amb el Josep Cuní. Sí. Cuní és una de les bèsties del periodisme català, que crec que no cal presentació, i que vam fer un repàs de la trajectòria, perquè ell ve d'una era en què internet ni estava ni se l'esperava. Sí. llavors a viure la implementació. Al principi era poca cosa, va anar caixent i està ara, diguéssim, veient aquesta internet ja molt consolidada i molt empresarialitzada, no? Per tant, com ha alterat i ha canviat la comunicació, els fake news, les xarxes socials, la IA, no? Vull dir que, hòstia, ha sigut un tsunami de coses, doncs el que fem a les jornades és parlar d'això. I en tant de contingut, per exemple, avui aquesta tarda hem proposat una taula que serà interessant i també esperem que sigui molt divertida, que l'hem titulat El català dona clics perquè allò de, ah, no en castellà no, és que hi ha molta gent que en català es guanya molt bé la vida i té un reconeixement molt gran, amb molta proximitat i portem a dos bèsties també, que és el Mar Serrats, monologuista, humorista i l'Arnau Tordera, compositor i cantant de grup Oveses i moderarà l'Alba Sagarra, coneguda com la Melo Cotonera de RAC1 i que també fa stand-up i per tant en parlarem però en parlarem un muntor generós, distès i espero que molt divertit però al final és això fixa't els matins tallers, a la tarda doncs debats activitats més obertes potser al públic general quan la gent ja ha plegat de treballar i tal i demà al matí sí que els dissabtes al matí ho centralitzem molt amb el SEO SEO és posicionament web, històricament a Google això el posicionament ha canviat ara hi ha qui busca posicionar-se... però ja no només ha canviat de fa dos dies, és que ha canviat fa de mitja hora, t'ho dic, perquè amb això de la intel·ligència artificial també... Sí, clar. Vull dir, és un altre rotllo. O sigui, els posicionaments, com deia, primer venien a Google, però llavors busques posicions a Amazon, a Spotify, a YouTube, i ara amb la IA ja veuràs un meló que t'hi cagues de... De fet, arran d'aquestes jornades que fèiem aquí de SEO, es va acabar constituint l'associació de SEO en català. Ah, mira. Va ser una mica l'embrió i, per tant, vol dir que allò que fem té una transcendència. Home, doncs sí. I, bueno, doncs ja et dic que la jornada de catorcefera és això. Però ja dissabte tindrem un peu a la catorcefera i ja tindrem un altre peu que és el Futur Fest. És el que t'anava a dir. Després saltem cap al Futur Fest, que en aquest cas, doncs, vaja, crea dos de contingut de català. Sí, sí, sí, ja ho vam fer, ja et dic que és la quarta edició, però és la segona edició que repetim espai, context i entorn, i el que hem fet és una trobada que dos ha contingut, però a l'escenari, hi ha un escenari tot el dia muntat allà, a la plaça Mercaders, on hi ha el Foment, i el que farem és al matí veurem tres projectes de podcast, Emergents. Podcasts que fa poc que estan en actiu o que fa gent molt jove. I el que farem, per donar-los un impuls o per mirar d'ajudar-los, és aprofitar aquesta trobada de continguts i agafar en cada podcast aquest i que el convidat sigui un d'aquests creadors de continguts que ja tenen una bona motxilla de seguidors. De manera que és una manera que potser els seguidors d'aquest creador de contingut potser li donaran una escoltada a aquest podcast que potser d'altra manera no haguessin pogut. I de fet el primer podcast és el Rodamont, que es fa des d'aquí, des de l'estació. La Júlia Coversí l'acompanyarà la Farnés. Per què? Perquè el podcast del Rodamont entrevista gent jove que ha tingut experiències en altres països. Doncs la Farnés, que és una top de la creació de continguts en català, ha fet un erasmus a Florència i ens explicarà aquesta història. Després tindrem les sonades, que són dues noies que parlen sobre música en català, també molt jovenetes, i que fa un poc temps que s'hi dediquen, i portarem el DJ Casu, molt actiu a TikTok, que fa uns muntatges electrònics i tal. Va venir fa un parell de dies per aquí. És un tio bastant collonut, per tant, l'altre cop, fiquem un creador continguts que encaixa amb el projecte. I abans de dinar tindrem un podcast que se'ns va fer molta gràcia, que ens sembla molt original, que es diu Cubates i Dracs. Ah, molt bé. Són de Cervera? Cervera, sí. Crec que sí. I en parlen de les festes majors i cultura popular catalana. Ah, que bo! I el convidat, la convidada en aquest cas serà l'Elisabet Eloi. L'Elisabet Eloi és... De fet, ella treballa Super3, però en la seva vida personal fa continguts de present dedicats a les festes majors catalanes. Per tant, un maig, no? I a la tarda farem projectes ja consolidats. A les 5 tindrem la rebassada. que són uns nanos de Nou Barris de Barcelona, estan ja amb la seva quarta temporada, i el convidat serà PoliClean, que és un altre usuari molt actiu a Instagram, TikTok i tal, i tancarem les taules de podcast amb el No Cardis, que són les tres noies fantàstiques d'Olot. I tant, les de Campotades són. Sí senyor, les Campotades. I tindran de convidat en 30UFAM, que és el grup de música. Ah, ah. I bueno, ja tancarem, anant a escoltar una mica musiqueta, allà al costat, a 30 metres, a l'Ateneu 24 Juny, que ve un grup que es diu Hawaii, Hawaii ja no em surt la segona paraula. Bueno, va, tindrem música en directe i jo sóc tancarem. Tota la informació... De primer al matí fins a la nit. Exacte. No parlem. T'anava a dir, no sé si, i això per anar-nos avançant per la temporada que ve, t'ho dic, perquè normalment aquestes coses, l'endemà d'acabar, ja estàs planificant la següent. I abans i tot. I abans i tot. No sé si també, t'ho dic perquè amb aquest ritme que porteu en aquest cas a Catosfera i al Futurfest, d'eixamplar una miqueta més els dies, en comptes que siguin dos, tres concentrats, que tot això, per exemple, pugui tenir una setmana. o un parell de cap de setmanes. Això ho estudiarem, tot i que el canvi important, que no estic confirmant, sinó que estem sondejant, és de fer la catorisfera en unes dates i el futur fes en unes d'altres. Ah, clar. Que ja no se solapin amb el temps i, per tant, també ens permeti fer les produccions amb més temps i que tinguin més protagonisme i no se solapin. T'ho dic perquè fins i tot encara et tocarà anar caminant i així encara et pararà un radar i et multaran. Sí, senyor. Perquè et tocarà córrer amb el que no s'ha escrit. vull dir que crec que serà la millor manera, ja ho veurem això quan acabem, fem una mica balanç és una de les coses que tenim sobre la taula de donar l'entitat pròpia ja ho trobarem i avui tot just estem a divendres per tant encara teniu temps d'anar a la catosfera i encara teniu temps també del futur fest Joan Camp, moltíssimes gràcies a vosaltres, una abraçada L'Alternativa, el programa de rock que porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país. Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. I una setmana més, no sé si com sempre, però segur que com mai. Pau Regincós, bon dia i bona hora. Bon dia, aquí estem. Sac de jocs, ens toca obrir-lo una vegada més. Sí, i avui et porto aquests blocs, que diries, què és això? Això no és un joc, això són llistats, això són papers. Qui no ha jugat mai a les tops? L'Stop era un joc que feies a col·le o feies així amb grups per llistar paraules i intentar, en una categoria, trobar el màxim de paraules que comencessin amb una lletra. SD Games ha portat aquest joc a botigues, amb un format que és aquests llibrets, que en porto tres, que són els tres primers que han fet, l'edició clàssica, l'edició junior, pels més peques i l'edició party, que és la més divertida. per quan tenim un grup d'amics i volem sortir de festa, doncs engrescar-nos abans de sortir i passar una bona estona. Llavors, què són aquests jocs? Són 50 fulles, et diu, de 2 a 50 jugadors, també et recomana no ser més de 10 perquè després no es desmadra, i són fulles a partir de 12 anys, de juniors a partir de 9 anys, on simplement arrenques un full d'aquests per cada participant, i agafes un llapis, necessites un llapis per poder escriure les paraules que hauràs de llistar. Llavors, listos, listes i listaquens, que és el nom de la proposta aquesta d'SD Games. 16 torns, tens 16 fases del joc, on si comencem per la primera, algú posarà el dit aquí a la part de sota, amb els ulls tancats, n'hi ha un moment així, i pararà, a la que diguis top, diràs una lletra, la N. Doncs vale, jugarem amb la N. Que està molt bé que no estiguin ordenades alfabèticament, perquè igual, m'imagino allà, tothom amb la Z. Al final de tot. Doncs un tenc els ulls, va moguent, i l'altre li diu stop sense mirar, i així si surt la N, doncs tots sabeu que haureu de començar escrivint paraules que comencen amb la lletra N. I llavors aquí tenim les categories. Tens sis categories i a la primera fase, la primera torn, doncs diguem 3, 2, 1, posem un crono de dos minuts... I tens dos minuts per anar posant fins avui noms, paraules, que comencin amb la lletra N segons la categoria que et toqui. O sigui, fem aquesta versió de la fiesta, doncs mira, excuses per no anar de festa. Qui no ha posat mai una excusa de no em ve bé, tinc son, estres, avui no puc sortir, m'han castigat, coses d'aquestes, no? Tipus de valls, picoteo, què portes així per ambientar, no? una roba incòmoda o que estigui guai, algú que es perdi. Cada categoria et donarà l'imaginació de pensar, ostres, sí, ja tinc aquella. Però has de pensar una mica més, no només posar la primera que et vingui. Per què? Perquè hi haurà una puntuació. Si no has respost res, zero punts, lògicament, no has respost res, res. Si has posat algú que és correcte però coincideixes amb algú altre, perquè és massa evident, doncs només cinc punts. Si ets l'única persona que ha posat aquella paraula, 10 punts. I si ningú més ha respost aquella categoria, tothom ho ha deixat en 8 perquè no se'ls oculti res, i tu sí, i és correcte, 20 punts. Per tant, el màxim apunt és això. Però més a més, si t'hi fixes, hi ha en Casellas que posa listàquens. Aquí, doble puntució. Encara més important, posar-ho. Si et toca en aquell torn, en aquesta categoria, la paraula aquesta, intenta prioritzar per aquesta, perquè si l'encertes, doblaràs. Si havies fet 5 punts, doncs seran 10, perquè tenies la paraula col·locada en aquesta casella. Vas fent rondes, rondes, fins a 16 rondes, si ho vols allargar-ho. El joc et diu que si vols parar, doncs pots parar a la meitat i pots adaptar-te. Si a tu t'agrada el seu party perfecte, tens aquesta fulla. Si ets amb nanos més joves a casa o a l'escola i dius, va, jo també m'interessa per fer vocabulari, doncs tens la versió junior, on tens alguna cosa més senzilla, ciutats, països, rius... És l'estop, aquest joc que et deia, no? Molts cops s'han fet servir a les aules posant categories per intentar trobar el màxim de vocabulari sobre un tema, que això està molt bé. L'estop es deia així perquè a la que algú emplanava les brutcaselles de les categories deies top, i així tothom parava, i com que eres el primer que ho havia emplanat tot, tenies prioritat i tenies més punts. Aquí és una mica diferent, tens el crono, si no vols jugar amb crono pots fer-ho també més ample, però és la mateixa idea, un joc portat en format comercial, que podeu trobar a botigues i podeu gastar-ho a les escoles o en els llocs on us interessi. I a més que, vaja, vull dir que si ho fas amb llapis i amb cura, aquestes fulles et duren 50 anys. Sí, si no hi ha la versió de plastificar-ho, que també es pot fer amb retoladors, i llavors sí que ja no tens excusa per donar-li moltes, moltes partides. Exacte, només faltaria. Pau Regincó, Sac de Jocs. Gràcies una vegada més. Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. La Gironina. Fins demà! I avui amb nosaltres tenim el Pep Moliner, músic de Fiscorn, i també, en aquest cas, ens farà com de portaveu de la Copla, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. Primer de tot, no sé si sempre és bona excusa o trobar una bona excusa per venir cap a Girona. Sempre és molt bona excusa per venir cap a Girona. Nosaltres hi anem venint sovint i estem encantats. De fet, fem força plecs a Girona. Fem el de Girona, capital, també. I ha anat a aparcar el Parc del Migdia i m'ha portat molts records perquè ho fem allà cada any. I estem encantats, encantats de venir a Girona. T'anava a dir, primer dels quatre concerts, si no m'equivoco, que teniu organitzats. Correcte, per commemorar aquest any Garreta, a la Copa de Sant Jordi hem preparat aquesta integral, fem la integral de l'obra per a Copa de Juli Garreta, que són 63 sardanes, les que va escriure, i les fem en quatre concerts. El primer concert, aquest dissabte, a l'Auditori de Girona. Per començar, per què era tan important per a vosaltres participar en aquest homenatge a Juli Garreta? Bé, Juli Garreta és un referent, és un gran referent. Quan parles de música baracopla tens al cap 3, 4, 5, 6 noms i un dels primers és Juli Garreta. Juli Garreta va marcar un abans i un després i en el seu moment era un fet molt diferencial, era un... un compositor fora del normal. De fet, la principal de l'Avisbal li estrenava totes les sardanes i l'anècdota és que la gent les xiulava, aquestes sardanes, perquè no són gaire per ballar. De fet, a plaça en toquem ben poques de Juli Garreta. Però sí que és un referent i amb les seves quatre èpoques compositives va anar creixent i músics reputats van admirar Juli Garreta com Pau Casals, que quan va escoltar la primera sardana va voler conèixer aquest compositor... que feia aquesta música tan singular. Com ha estat per vosaltres el procés d'assaig i de preparació també precisament d'aquests concerts? Doncs ha sigut dur, de fet aquest matí hem tingut l'últim assaig. Penseu que com que són 63 sardanes repartides en 4 concerts vol dir que són 3 concerts on hi haurà 16 sardanes i un concert on hi haurà 15. Hem assajat aquestes 16 sardanes, normalment en un concert hi ha 10 sardanes, no 16, per tant, és una feina extra. Sí que és veritat que nosaltres mateixos ens hem sorprès perquè la Copa Sant Jordi no havia tocat mai les 63 sardanes de Juli Garreta. Normalment es toquen sempre les típiques, sí que a la Copa Sant Jordi ja fa anys que anem explorant el repertori de Juli Garreta, però a les 63 no s'havien tocat mai. I això ens ha portat a fer grans descobertes, aquelles sardanes més poc conegudes, diguéssim, on hem descobert algunes sardanes que hem dit, fixa't tu quina passada aquí també, no? perquè, clar, Juli Garreta té aquella primera època compositiva, que és una època molt vuitcentista, on sona molt noucentista tota la seva obra, però després té tota una evolució. I, la veritat, ha sigut fantàstic poder treballar ara per aquest concert del dissabte, aquestes setze sardanes, que són de totes les èpoques compositives, no hem volgut fer res monogràfic, seguir res, diguéssim, per any, sinó estan barrejades, i fantàstic, molta feina, perquè Juli Garreta no és senzill. T'anava a dir, si tu has tingut prou feina, imagina't el Miquel Massana quanta feina deu haver tingut per dirigir tot això Miquel Massana és un mestre, és el nostre director des d'aquest any aquest al gener ell va començar a dirigir la Copa Sant Jordi és un director que té un talent molt innat i a part té un gust fantàstic per la música i ell s'ho passa molt bé, té molta feina n'ha tingut molta treballar en tot aquest repertori però ho fa amb tantes ganes i ho transmet amb tantes ganes que realment el resultat és brillant a més t'anava a dir ho comentàvem abans de començar a parlar almenys en antena que sembla que la música de Coldplay no sé si és que hi ha un petit resurgiment no sé si és que almenys últimament sé que se'n parla més abans passava completament potser no completament desapercebuda però tenia els seus circuits Sí que és vitrat que la pandèmia, diguéssim, va marcar un abans i un després, la pandèmia es va desmuntar tot, i a partir d'allà es va tornar a muntar. Després hi ha hagut fenòmens, com per exemple el Coti per Coti dels tiets, que això, vulguis o no, sí que ha portat, i ho veiem els que estem al dia a dia a les places, ha portat més gent jove a ballar sardanes. I també altre tipus de gent d'altres edats. Nosaltres que ens dediquem molt a això ho veiem, que a les places cada cop hi ha més gent... Els concerts costa, perquè el que és concert de música per a Cople, la Cople té aquestes mil cares, que és la Cople per fer ballar sardanes, però és una Cople de posada en concert, és una Cople que es pot fusionar, i sí que és veritat que el concert purament de Cople, sortint de la música popular, aquest costa una mica més, però sí que també hi ha una mica més d'alegria, de fet nosaltres no parem. Com us agradaria que marxés el públic aquest dissabte de l'Auditori de Girona? Doncs que sortís meravellat per la música de Juli Garreta i sortís sorprès de la reinterpretació que en farem amb en Miquel Massana i la Copa Sant Jordi. La Copa Sant Jordi, des del 2023, que vam fer els 40 anys, Vam provar una nova formació, una nova disposició de l'acopla a l'escenari. En lloc de les dues fileres típiques, ens col·loquem en semicercle, tots asseguts. Això ens permet, d'entrada, que tots els músics ens veiem. La complicitat entre els músics és molt més gran. No hi ha els del davant i els del darrere, sinó que estem tots per igual. Hem posat els instruments solistes a les puntes i els instruments més greus cap al mig de la formació. I, la veritat, estem molt i molt contents. I, clar, també dona una escolta de la cúpula diferent de com estem acostumats. Segurament pacifica una mica més els instruments de doble canya, potenciava una mica més els instruments de metall, que són els de la fila del darrere, i creiem que el públic sortirà meravellat per tot això, per tots aquests ingredients, per la música de Juli Garreta i per la reimpatació que fem de tota aquesta obra. Doncs tot això, demà dissabte 8 d'octubre, a l'Auditori de la Girona, amb aquest concert homenatge a Juli Garreta, de la mà de la Copla Sant Jordi. Pep Moliner, moltíssimes gràcies per aquesta estona i que vagi molt bé demà. Moltes gràcies a vosaltres, un plaer. I a punt d'acabar ja aquest divendres, dia 17 d'octubre del 2025, després de Cris, segons el dia del Senyor. i jo he de dir que en aquesta emisora de ràdio des del carrer Valmes número 15 de Girona presumptament carrer Valmes presumptament carrer Valmes ho dic perquè des de dilluns més o menys que hi havia aquesta franja de ràdio reservada ho dic perquè des de dilluns que a mi l'Arnau Vil em va enganxar per banda jo estava fent-me el segon cafè del dia crec que em diu aquesta setmana Diu, fes el que vulguis Però a les 11.55 Nano, entro jo Vaig quedar així i vaig dir Cap problema No tindrem cap problema Creu Creu Creu S'ha perdut aquesta paraula Com el carrer Creu i mira Creu i vinga tu S'ha perdut Però creure, no de creure No, creure de fer cas Has de creure has de creure, creu, creu i sobretot no agafis res que donin els desconeguts exacte i com es diu, i passa per la vorera exacte, el que espero que em cregueu força, sereu tots vosaltres que vagi que us recomano anar a les festes de banyoles que comencen ja van començar diumenge passat amb el pregó, avui ja tenim festa major, demà és el dia fort que hi haurà la cercavila, hi haurà el drac hi haurà els dragonets els gegants, tothom ballant i fent cercavila a la plaça major, ah Ah, clar. Hòstia, quin tio. Quin tio, que gran que és la Nòbila. Aquesta la dedico a tota la gent de Panyoles. Clar que sí. I això passarà avui, demà, dilluns, al Ball del Drac. Aquesta és la part més solemne, eh?, quan el drac saluda els banyolins i banyolines a la plaça Major. I ara, atenció, perquè ve la part allò divertida que tothom salta i balla. Això passarà avui en la salutació, més a més hi haurà la tornada, ho he explicat abans. Una tradició, doncs, de ja fa segles a la nostra ciutat. I atenció, perquè hi haurà el ball del drac avui, que saludarà la gent que comença la festa, i demà la cercavila, la festa major. I atenció... Fins demà! Que visca la ràdio, que visca tu, que visca Banyoles i que visca tota la gent de Banyoles, tu. I que tingueu una molt bona festa major. Apa! Fins dilluns! Ah, per cert, dilluns jo vinc, eh, que és festa Banyoles. Tu véns? Sí. Ah, no, va dir... Banyo Vila, bon cap de setmana. Bona festa.