Els 4 Rius Dijous 16/10/2025

Els Quatre Rius, a Girona FM, amb Saïd Svai. Dijous, 16 d'octubre de 2025. I avui sobre portes giratòries. Unes que venen, uns que van, també pocs que es queden. Ho hem comentat aquest matí sobre l'última Copa de la Fomiga després de gairebé dues dècades d'himnes que ens han acompanyat. Amplien concerts al Sant Jordi i també al Roig, però només volia recordar-vos que aquestes barraques Girona podrà acomiadar aquesta gent a la Copa. I encara ens estalviarem l'entrada i tot. Uns que marxen. I uns que tornen, perquè l'oreja de Van Gogh recupera també la veu de la Maya Montero gairebé 20 anys després. I abans, ho dèiem, que si amb noves cançons o no. Però no deixa de ser també un exemple més que la nostàlgia i el passat sempre acaben tornant i si és per fer una mica de caixa, encara millor. Perquè la música és un clar exemple que un adeu aquests dies no és per sempre. I qui sempre agafa i marxa i ens diu adéu a les 4 de la tarda però sempre torna el dia següent per aixecar la persiana és ni més ni menys que el bo de la Rau i la bon dia i bona hora. Sí, de fet el temps sempre és relatiu perquè de vegades són les 4, de vegades són les 3, de vegades són les 5. O de vegades em quedo aquí al sofà fantàstic que tenim a la ràdio, eh? T'anava a dir això de les 4. T'he de dir l'altre dia que vaig anar a una oficina a un lloc i... Ah, sí? Sí, saps què els hi vaig dir? Què els hi vas dir? Els hi vaig dir tenir un sofà i em diuen no. He dit, doncs molt malament. Perquè jo, per exemple, soc molt creatiu al sofà Si no, jo crec que vosaltres... Si no, se fa malament, sí, sí. Exacte. Què tal, Arnau Vila? Com estàs, de dijous? Molt bé, de dijous, i ja nosaltres... Vaja, aquí a Girona s'escalfen, però és que a Girona i a Banyola ja estem en marxa. És curiós, eh, que ja has recuperat la veu, tu, eh? Una mica, una mica, més faltaria. Una mica, una mica. I ens estapo un per dissabte. No has estrossegat ni mitja vegada? Ara sí, ho acabes de fer? No, una mica sí, però ja ho he dit abans. Però ja et dic, vull dir, és que ens ha acompanyat aquesta banda sonora tan intrèpida aquests dies, però no hi ha alguna manera de mantenir-la, eh? Per cert, que ahir se'n va oblidar i avui ho han parlat a la tertúlia. Què tal els pessebres? Atenció, home, a veure, la gent ha de saber que han tingut l'honor, podríem dir, i a més a més, de forma inèdita, de veure la preparació del pessebre. Sí que ens ho vas ensenyar. Això no ho veu tothom, això. Podem publicar-ho al Twitter, això? que ens demanen que publiquem coses i històries exacte, exacte, exacte, home quan estigui fet, mira com si hi ha alguna notícia per abril, doncs està bé estarà fet abans de... no, estarà no, ara està fet ara està fet segur, però no sé si ara us heu marcat allò mentalment sí, no, no, tinc 5 dissabtes tens 5 dissabtes per acabar-lo. Creus que arribes o què? Jo crec que sí. No, no, sí, sí. Vaig fotre una pretada ben parida l'altre dia. Sí? Sí, home. Estava pintat i tot. Si tu quan tens una cosa entre cella i cella, fill, no hi ha manera de parar-te, eh? A veure, a veure. En fi, escolta'm una cosa, avui parlarem de cinema, quan arrius a veure la mar, el nou treball de Pere Vila i Barceló, tot això també amb la seva estrena que tindrà en clau del temporada alta, el cinema trufó aquest pròxim 11 de novembre a les 6 de la tarda, tot això abans de marxar un moment cap a la plaça Miquel Santaló... també aquí davant de Carlemany, t'ho dic perquè Oncolliga, Girona, doncs bé, celebren una performance de la mà de Núria Esponellà, de l'escriptora, amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Mama, que de fet és aquest pròxim diumenge, però com que el diumenge sempre tenim la gent de molt plena i també han vist que hi havia Sant Martirià i tot això, doncs han dit, vinga va, tirem-ho a dijous. A més a més, també parlarem amb el regidor d'Acció Climàtica, amb el Sergi Cot, no pas per res polític, perquè ja saps que aquí no deixem pas venir a parlar de política, però sí que... Sempre hi ha temes interessants. Correcte, però parlarem, per exemple, de la denominació que se li vol donar a una estació tècnica de l'ACA, no t'ho perdis, amb motiu o, en aquest cas, en homenatge a algú que va lluitar moltíssim per l'aigua del Ter. Tot això, evidentment, vull dir, la gent s'ha de quedar aquí i escoltar-nos, perquè, clar, si ja ho dono tot mastegat, malament rai. Ja s'aniria a escoltar una altra cosa. Per tant, Arnau Vila, si et sembla, ja camí que passin 10 minuts al punt de les 11 del matí. Comencem. I avui parlem de Quan un riu esdevé al mar, el nou treball del director Pere Vilà i Barceló, en aquest cas un drama sobre les seqüeles invisibles d'una agressió sexual i sobre com també el dolor pot transformar-se en una recerca de sentit, d'identitat i de reconeixement personal. La Gaia, de fet, és una jove que intenta recompondre's, o en aquest cas recuperar tota la seva vida després d'aquest trauma. Per comentar la jugada, Pere Vilà, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Primer de tot, és que ara m'ho deies, no sé si ja preparant-te per marxar cap a Balladolid, t'ho dic perquè passarà la pel·lícula per allà. Sí, sí, preparant-me sí. De fet, per mi ja podria començar demà. Sí, amb ganes de ser allà, amb ganes de veure com he rebut la pel·lícula i sobretot també aquest contacte que sovint es produeix amb gent del públic. Em refereixo, és a dir... persones que llavors se t'apropen i que et comenten el que han sentit bé en la pel·lícula o fins i tot que ja m'ha passat diverses vegades, persones que s'apropen per explicar-me que també els ha passat el que s'explica en la pel·lícula i que s'han sentit identificades amb les emocions que hi ha dins tot això és el treball que en realitat ha portat 8 anys fins arribar a aquest moment et xafa gaire el Sant Narcís? t'ho dic perquè em sembla que et tocarà anar cap allà no sé si tindràs temps també de passejar per aquí per Girona una mica no, no donarà temps perquè marxarem no, estarem clar, és que l'agafa de ple però bueno, no passa res ja hi havia anat moltes vegades a fires i barraques i de tot escolta, com va néixer la idea de la pel·lícula? La idea va néixer en un institut de Banyoles, on estava fent un curs de cinema, i allà va sorgir la proposta. A més a més, allà va ser la primera noia que vaig conèixer, de moltes, de les dones amb les que he pogut conversar, supervivents de violència masclista. Aquella era una noia de 14 anys, va explicar el seu cas, absolutament terrible, i en realitat estava viva... de casualitat, i la intenció era fer un treball, un curtmetratge, alguna cosa, a final de curs, no va ser possible. i llavors va venir el Covid, va haver-hi tot un temps que les coses semblava que esperaven, però a mi em va permetre tot un període de documentació, per dir-ho d'alguna manera, ja que vaig tenir gairebé més d'un centenar de converses amb dones supervivents de violència masclista, o psicòlogues, o persones de fundacions que es dediquen a... a lluitar i ajudar a dones que han patit violacions, agressions sexuals. Llavors tot això realment és el que és l'ànima de la pel·lícula i el que l'ha fet possible. Sense això és que no s'hauria fet res. És el que et anava a dir, com ha estat aquest procés de documentació per tal de donar-li profunditat realment a la pel·lícula també? Bé, era un procés de canvi per mi també, és a dir, no només la pel·lícula la podem analitzar des del punt de vista professional, com a director de cine, però realment m'ha canviat i m'està canviant com a persona, diguem... submergir-se d'aquesta manera en les emocions humanes i sobretot en aquestes emocions, diguem-ne, trencades, no? És a dir, bé, estem parlant de dones que en algun moment algú, ja deixo-m'ho dir així, algú ha decidit que els podia canviar la vida. Llavors, parlar amb elles eren converses de vegades de 5-6 hores i que paraven per seguir la següent setmana i tornaven a ser un món d'hores. Tot això al llarg de mesos, mesos i en realitat al llarg d'anys. És absolutament indescriptible i et posa en situació d'entendre una problemàtica social que jo crec que veu tothom, però la veiem... La veiem però no la mirem, però les dades estan allà. En realitat, fa pocs dies vaig veure com una dada que és terrible, com es calcula que hi ha unes 14 violacions denunciades diàries a l'estat espanyol. Això faria un càlcul que cada hora i 40 minuts se'n denuncia una. I si a més a més tenim en compte que es calcula que només es denuncien l'11% de les que passen, doncs déu-n'hi-do aquesta realitat. O una altra, fa un parell de dies vaig veure una notícia que... que Girona en realitat per nombre d'habitants està col·locada en el segon lloc de ciutats on la taxa de denúncies per violació és la més alta i Catalunya són de les més altes i la resta d'Espanya doncs anar seguint que no és una cosa a vegades m'he trobat amb gent que em fa la reflexió que s'estan fent moltes coses s'estan anant millor Però realment, quan parles amb fundacions, per exemple la Fundació Anavella, que ens va ajudar en aquest projecte, quan, per exemple, el CIA de Quissal, que ens va ajudar moltíssim en aquest projecte, no és aquesta la sensació que tenen des de dintre, lògicament, és el contrari, s'estan anant enrere. És que el que veig és que la temàtica ha impregnat completament tot el procés de la pel·lícula, quan potser a vegades amb altres temàtiques no passa d'aquesta manera. Penso que no es podia fer d'altra manera. No se'm passa pel cap afrontar un projecte que no impliqui una manera d'entrar-hi jo com a persona, d'entrar-hi al meu entorn i que hi hagi una voluntat de canviar la consciència d'alguna manera respecte a la temàtica que es tracta i en aquesta encara més. Vaja, vull dir, és... I espero que no s'acabi quedant en una pel·lícula que un dia s'estrena i s'oblida, sinó que, bé, en realitat estem en un muntatge d'entre 8-10 documentals a partir de material sobrant de... del que es va rodar més coses que vaig rodant encara ara en solitari per veure si un dia es pot crear un projecte educatiu i es pogués entrar a les aules crec que el cinema també ha d'acabar adquirint una mica aquesta responsabilitat de si es fa alguna cosa a veure si pot servir d'eina de conscienciació d'algú Com es fa per no caure la morbositat en un tema d'aquest tipus i tractar el tema amb delicadesa i amb honestedat? És complicat i realment no només seria una molt bona pregunta, sinó potser la gran pregunta. Jo crec que aquest ha estat el treball principal de reflexió al llarg d'aquest projecte. A través de moltes d'aquestes converses i del que em transmetien aquestes dones de totes les edats, però també a través del mètode de treball que vam acabar aplicant a l'hora de fer-lo, que és un mètode de treball fragmentat a l'hora de rodar, i això permet una cosa que penso que en molts casos s'ha perdut, que és la reflexió. Pot semblar una obvietat, però no ho és. Normalment una pel·lícula es planteja en 4, 5, 6 setmanes de rodatge seguides i ja està, i el que tens és el que tens. Rodar fragmentadament permet pensar i reflexionar sobre el que has rodat, el que vindrà per rodar i fins i tot rectificar. I entremig d'aquests períodes seguien les converses amb... amb dones supervivents de violència masclista que seguien aportant detalls, maneres de veure les coses, emocions i a partir d'aquí sorgeix d'alguna manera el resultat final que no caigui en cap moment t'has fet servir la paraula morbositat però efectivament és dir en allò gratuït que no pot fer més que subratllar jo penso que s'ha de trobar un equilibri entre el que és l'estètica i la part cinematogràfica i la part social i real, i això és el que volia aconseguir. A més es parla d'un procés que solen viure les víctimes amb un silenci pràcticament sepolcral, vull dir, també això com es transmet després a l'hora de parlar amb els protagonistes, amb la protagonista, en aquest cas amb la Gaia, amb els actors, amb les actrius, vull dir, com s'intenta plasmar també tot això, perquè a vegades és dir sense dir. Sí, el dir sense dir jo crec que algunes vegades m'han preguntat és una pel·lícula de 180 minuts m'han preguntat per què els planos són així llargs per la duració Jo crec que l'única manera, i això ho vaig tenir clar des de la primera conversa que vaig tenir amb aquesta noia que he mencionat, és que l'únic element que es pot utilitzar des d'un punt de vista cinematogràfic per arribar a aquest punt és l'utilització del temps. L'utilització del temps és la que permet dilatar certs moments per deixar espai a l'acabuda de les emocions i que la persona que ho està veient senti aquestes emocions. Fa cap de setmana passat que la pel·lícula va estar a Toulouse i que a més va anar molt bé perquè ens vam emportar quatre premis, inclòs el de millor pel·lícula, Però recordo el col·loquí que hi va haver el dia que es va passar la pel·lícula i va intervenir una noia d'uns 30 anys i estava visiblement nerviosa. per dir que a ella li havia passat el que passava a la pel·lícula i que en cap cas se li havia fet llarga si a més a més s'hi tenia en compte tot el que ella havia viscut i tot el que seguia visquent al llarg de tants anys Clar, tot això després portat l'estil visual com teixeixes la narrativa no sé si va ser molt de temps també juntament amb la Laura Merino per poder teixir el guió Sí, és un temps imprescindible, un moment de reflexió. La Laura Marino el que fa és donar aquest contrapunt absolutament imprescindible, la visió d'ella com a dona, la visió dels seus coneixements des d'un punt de vista de tractar les coses, des de... des del feminisme, les coses en perspectiva de gènere, tot això ho aporta ella i és d'alguna manera com... Perquè aquí està la pregunta, no? És a dir, com filtrem el que ens han transmès aquestes dones en una conversa de sis hores? Com ho fem per... què utilitzem de tot això? Llavors bé, aquí era el treball conjunt a nivell de guió, un guió que no existeix, és a dir, només existeixen els diàlegs que es feien en cada moment, no vaig escriure mai un guió sencer, però sí que hi havia aquesta reflexió molt exhaustiva i molt detallada i l'aportació de la Laura jo crec que imprescindible Parles ara de Toulouse, de l'altre dia més enllà dels premis en aquest sentit, una miqueta el feedback amb la resta de gent amb gent que poguessis parlar en aquell moment allà quin va ser? El feedback és aquest, és a dir, va passar al festival de Cardo Vivari, que hi vam anar a l'estiu, i realment espero que sigui el que passarà a Ballar Elite. No penso tant en premis, perquè... és una cosa que no està a les meves mans, però a mi el que realment m'omple és això, és a dir, que es pugui apropar a algú i que em transmeti que el que hem fet amb la pel·lícula s'ajusta a les emocions que ha viscut aquella persona amb determinada circumstància que li ha passat a la vida, perquè és el més important. Llavors, per mi no hi ha feedback millor que aquest. Pere, hem parlat ara molt sobre el missatge, sobre el tema, és a dir, després a nivell tècnic, per exemple, quin creus que ha estat el gran repte? d'aquesta pel·lícula? A nivell tècnic, no el podria separar, és a dir, pensar, ho he dit abans, és trobar l'equilibri entre la part estètica i la part social, i el discurs, hi ha d'haver un discurs darrere... de la part estètica, si no realment llavors trobo que és un tipus de cinèmic que queda buit. Des d'un punt de vista tècnic ho lligo amb la part estètica, és a dir, com ajuntem això. Jo crec que llavors és una qüestió també d'entendre el que es va explicar és el que em donava seguretat també en els moments de rodatge, és el que donava seguretat a la Clota Hernández, que va fer una introspecció també a ella, va tenir també a ella l'oportunitat de tenir moltes converses amb aquestes dones també, però també amb l'Àlex Brendemull, amb la Laia Marull, amb la Bruna Cosí, és la implicació humana, i al final jo crec que això és el que acaba donant que les coses siguin com han de ser, a vegades sense ni pensar-les, és a dir, la part estètica pot acabar sorgint sola, per això, bé, alguns sí que estan tallats, però a vegades acabem rodant plans seqüències de mitja hora. Per què? Perquè tot el contingut funcionava, les emocions estaven allà, no sobre res. Doncs deixem que la part tècnica camini sola i es deixi portar pel que l'està arrossegant de debò, que és el fons, el que hi ha darrere. És que veig que tires cap a la norma número 1 per entendre'ns de l'art, que és la de sacsejar consciències o ànimes, o que realment això... et faci interpretar una mirada sí, sí es tracta d'això també així com la meva mirada en moltes coses ha canviat penso que l'art ha de ser per definició això és diàleg és una persona que posa la seva mirada i s'estableix un diàleg si no bé, sí pots gaudir d'aquella proposta estètica Però penso que, bé, em sembla que sobretot en els moments que estem, tal com està, podem mirar cap a un altre lloc però les coses no estan simplement per tenir una cosa purament estètica. i que la puguis oblidar, és a dir, que una cosa estètica també et pot fer sentir coses, certament, però penso que l'estètica i el contingut són molt importants, que vagin de la mà. Qui va trucar aquí per fer la presentació en clau del Temporada Alta? Qui va trucar aquí? No ho sé, suposo que ara em fas pensar... No ho sé, perquè clar, a nivell de Girona tot ha anat... Sí, crec que em van trucar ells per assabentar-se de l'existència de la pel·lícula i d'haver anat a Carlo Vivari. Però és que, si no, ho hauria trucat jo. Em semblava la conseqüència lògica. És un projecte molt gironí. Hi ha participat la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Girona, DipSalut, el finançament privat és d'aquí. És un projecte gironí. I també és una cosa que... que m'agrada defensar, perquè sovint, si no, també quedem al marge. És una cosa que les coses sembla que si no es fan segons a vegades, si ho fas en català ja tens dificultats, si ja no és a Barcelona ja tens dificultats, treballem al marge. Doncs d'acord, treballem al marge, ja ho accepto, però també tenim la demostració que treballant al marge es poden fer coses interessants. Creus que està canviant també una mica la mirada? T'ho dic perquè no només passa amb el cinema, està passant amb absolutament tots els agents culturals d'aquest país que intenten allunyar-se d'aquesta gravetat que té Barcelona. Ah, o sigui, la mirada respecte a la centralització que representa Barcelona. Això espero, realment, perquè si no, les coses no funcionen. És a dir, crec que hi ha molta gent a molts llocs que té propostes interessants per fer i, si més no, val la pena que ho intentin. Si no, s'acaba generant penso una uniformitat estètica de contingut sovint buida de contingut un tipus de fer cinema semblant la part tècnica sol ser absolutament clonada una pel·lícula darrere a l'altra llavors jo crec que també és això el que pot acabar fent que la gent focalitzi la seva mirada cap a un altre tipus de cinema i a maneres diferents d'explicar les coses que ja hi van ser fa uns anys el que passa que penso que en els darrers anys s'ha exagerat molt aquesta uniformitat de la de la que parlo jo crec que és una sensació que hi és és una realitat i espero que en un moment o altre això es giri jo sempre he dit una cosa i és que si tots els actors d'aquest país s'anessin als teatres de Barcelona no hi cabrien pas És molt fàcil d'entendre d'aquesta manera, vull dir, si és que no cal més. Sí, sí, pot ser, sí, però crec que fer de tots els àmbits, repeteixo, no es tracta només d'actors, sinó de... o sigui, hi ha moltes pel·lícules, i moltes pel·lícules de les que es fan i ni tan sols n'arribem a saber res, és a dir, llavors, tot aquest esforç, tota... Tota la voluntat que hi ha hagut d'explicar alguna cosa queda en un no res. I per què? Bé, perquè en el fons el cinema, en veritat avui dia, n'hem de parlar més d'indústria i de negoci que no de cinema. I les pel·lícules sovint són més tractades com a productes i no com a pel·lícules. S'ha perdut una mica... Aquest esperit cinematogràfic, l'art cinematogràfic, jo crec que s'ha de recuperar i no tenir por d'utilitzar-lo com a eina de debat, sigui quin sigui el debat que s'estableixi. Si no hi ha debat, no sé de què serveix. És que precisament és això, abans els marges semblava que eren molt més petits i cada vegada sembla que estan agafant més lloc. Bé, és així, perquè realment podríem dir que són poques les produccions amb potència econòmica i moltes les produccions que estan al marge. Bé, doncs que es vagin fent grossos els marges, i tant. Doncs així ho aconseguirem, i sobretot, per exemple, l'11 de novembre a les 6 de la tarda, que ho tindrem al Cinema Trufó, Quan un riu esdevé al mar de Pere Vilà. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. Del 24 d'octubre al 2 de novembre arriben les fires de Sant Narcís a Girona. Viu la cultura popular, la música en directe, les arts escèniques i les fires. No et perdis el pregó, els gegants i capgrossos, les sardanes o els castellers i els concerts a la copa. Consulta el programa a girona.cat barra fires de Girona i segueix l'actualitat de la festa a Instagram arroba fires de Girona i arroba girona guió baix cat. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina. Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80... Escolta Girona FM els matins de diumenges de 10 a 12 i els dissabtes també de 10 a 12 però de la nit. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Programa divulgatiu de la cultura musical pop-rock. Recorda, diumenges de 10 a 12 del matí, dissabtes de 10 a 12 de la nit, aquí a Girona FM, 92.7 FM. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. Entra el Jardí de l'Ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. I quan vulguis, en podcast a gironafm.cat. El més clàssic i el més actual del Soul, cada dos divendres a les 10 de la nit, al 92.7 de la FM. I en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Doncs fem el repàs de la nostra particular agenda. Aquest pròxim diumenge, dia 19 d'octubre, és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama. Tot i així, nosaltres ens avancem una mica, i és que des de la Fundació Oncolliga Girona, vaja, ja ho hem programat per avui dijous, per poder comentar la jugada. Pac i Badosa, bon dia i bona hora. Hola, bon dia. Ens n'anem, bé, ara d'aquí mitjoreta, si no m'equivoco, tothom cap a la plaça Miquel Santaló, perquè tenim lectura del manifest i també el gran llaç humà. Sí, sí, sí, d'aquí, per tant, la gent que ens estigueu escoltant és allò de, ja em sap greu, Seït, però tothom d'abandonar, per poder anar tots cap a la plaça Miquel Santaló, quan més gent siguem, doncs, millor, per fer una performance, no?, Com tu deies, el dia 19 és el dia del càncer de mama, però un diumenge és un dia una mica complicat per fer actes, i per tant per això els hem traslladat avui, dia 16. Per tant, a les 12, com tu deies, hi haurà un gran llaç humà, per tant, tal com diu la paraula, persones. Farem aquest llaç on portarem les cartolines de colors, que ara us explicaré per què de colors, perquè des de dalt puguem fer aquesta fotografia simbòlica. Dic de colors perquè estem acostumats que sempre fem el llaç de color rosa, però aquesta vegada ens centrem en el càncer de mama metastàtic, perquè també és un tipus de càncer dintre dels de mama important a tenir en compte i que s'ha de posar en relleu i del qual anem de parlar encara que a vegades no ens agradi tant. I aquest llaç és rosa també, però al costat té un color blau i verd. Per tant, intentarem, és una mica complicat, però intentarem aquest any, doncs som més atrevit, més agosarats, a veure si ho podem fer amb aquests colors. Que no sigui només rosa, doncs, sigui en aquest exemple del càncer de mama metastàtic. Llavors, la Núria Espunella... És el que t'anava a dir, Paqui, a més a més teniu una madrina de luxe i és ni més ni menys que la Núria Espunella, l'escriptora. Exacte. La Núria Esponellà, ella farà, llegirà el manifest. La Núria acaba de treure ara, aquesta setmana segurament, que potser algun dia aneu a parlar total, un llibre que parla de la seva experiència personal i per tant des d'aquí també vull promocionar-lo perquè és molt xulo, que es diu Amor Pits a l'aire. i que està molt bé, i és que aquest mes és el que està fent en diferents llibreries i tal, llavors ella també és una persona col·laboradora d'aquí de l'Oncolliga, i li vam demanar, i encantada, doncs el que tu deies, tindrem una persona de luxe aquest any també, doncs llegint aquest manifest. Per tant, tot això passarà d'aquí ben poquet a la plaça Miquel Santaloc, que per situar la gent és la que hi ha davant de l'hotel Carlemany. Això a les 12, però és que després a la tarda, si no m'equivoco, teniu també taula rodona al mateix hotel Carlemany a partir de les 7 de la tarda. Sí, correcte, a les 7 de la tarda, on també ja convido a tothom. El tema, evidentment, és el càncer de mama metastàtic, que aquest any ens centrem en aquest tema. És un tema atrevit, m'atreviria a dir, perquè hi ha temes que encara t'agrada menys de parlar que d'altres, però ho hem de posar tot a sobre la taula i s'ha d'explicar el que és. I, per tant, això irà a càrrec de l'oncòloga, la doctora Elena Pla, i després hi haurà diferents testimonis que explicaran la seva visió i les seves vivències, i tot això ho moderarà l'Ameri Carme Jaulí, que és una neurocirugiana molt reconeguda del Dr. Eta. I tot això a la seta. I serà que no teniu prou feina, que em sembla que aquest dissabte també teniu l'Oncobike? Ah, sí? Bé, aquest dissabte tenim l'Oncovai, que ja sabeu que se surt i s'arriba a Sant Gregori, diguem-ne, que són aquests equips de bike, diguem-ne, que fan els 200 quilòmetres o 100, depèn de si fan la llarga o la curta, per tant serà un dia molt actiu, molt mogut, molt bonic, no? Fa 15 dies vam fer el trail, doncs ara... Sempre després de 15 dies sempre fem el bike, per tant serà un dia molt xulo. I això és el dissabte i el diumenge, com que realment és aquest dia 19 d'octubre que parlàvem, es fa el corre per les mames, que això vol dir que a 25 municipis que s'han apuntat, això està superbé, estem molt contents, A 25 municipis, a una determinada hora, sortiran moltes i moltes caminades on es pot fer caminant, corrent, el que vulguis. Cada municipi s'ha escollit el seu recorregut, tots bonics, que estan tots penjats a la web, i que, per tant, amb una... amb una samarreta que ha dissenyat la Lídia Masdevall. Per tant, super... Bueno, és maca, és maca, estem contents. I per tant, moltes, mils de dones i homes que vulguin acompanyar, perquè els homes també hi poden anar, perquè l'home, perquè a part que hi ha algun home, ja sabeu que té càncer de mama, encara que menys, però sobretot jo crec que és aquest home que vol acompanyar, no?, a la dona cap a aquest procés, per també cap a la caminada, I, per tant, tots amb la samarreta rosa faran, ja t'ho dic, 25 pobles de la província de Girona. El mateix dia correrem per la mateixa causa. Està bé, està bé, és bonic. Doncs a les 12, ara d'aquí uns moments, plaça Miquel Santaló, a les 7 de la tarda, Hotel Carle Many, i tot el cap de setmana, arreu, vull dir que només heu de buscar la informació a Fundació Encolliga Girona. Exacte, sí, sí, molt bé ho has dit, fantàstic, senyor. Pa, aquí va dosa. Moltíssimes gràcies i que vagi molt i molt bé aquests dies, que tens feineta. Va, sí, sí, ja t'ho juro que sí. Però molt bé, gràcies per tots ahir. Ens veiem aviat. Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina. Som la teva veu, som la gironina. Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb saït esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Avui parlem d'un acte que vol fer justícia a la memòria i també a l'aigua de casa nostra. Girona recordarà Francesc Ferrer i Gironès posant el seu nom a una estació d'aforament de l'Aca situada al pont de la Barca, una iniciativa de l'entitat Aigua és Vida amb el suport també de l'Ajuntament. Aquest acte tindrà lloc aquest pròxim dissabte 18 d'octubre. Amb nosaltres ens acompanya Sergi Cot, regidor d'Acció Climàtica de l'Ajuntament de Girona. Bon dia i bona hora. Bon dia. Gràcies. I merci per venir, que de tant en tant ja va bé comentar la jugada amb tu. Totalment. De fet, massa boc que ho fem. Escolta, per començar, no sé si ens podries explicar una mica, Francesc Ferrer i Gironès, com d'important va ser també la seva figura per l'Aigua del Ter? Sí, efectivament, com bé comentes, Francesc Ferrer i Gironès va ser una persona, figura polifacètica, un gironí polifacètic, podríem dir, amb un gran llegat, un llegat que anava des d'escriptor, polític, historiador, etcètera, però sobretot també... com a un defensor incansable del territori, del seu entorn, del seu voltant, però no només, no només reclosa a Girona estrictament, que a vegades passa això, sinó en un sentit més de visió de país, perquè al final el riu Ter atreveça més de 70 ajuntaments, des del naixement fins a la desembocadura, implica un gran ecosistema a nivell de país, implica moltes derivades també fins i tot socioeconòmiques, comunitats d'arregants, mil històries que tenen a veure amb el Tèria, amb la seva conca, i per tant figures d'aquest tipus, que sobretot en aquella època, perquè ara potser, i tampoc estic mentint en certa manera, perquè no és que sí que hagi millorat moltíssim, però en aquell moment... No recordem, després del franquisme, doncs figures que es van dedicar a reivindicar amb tanta fermesa coses que potser per la societat o fins i tot, evidentment, pels governants d'aquella època tenien molt poc sentit i, per tant, era una lluita encara més, podríem dir, aïllada o solitària. Ara hi ha més organitzacions, entitats... que al cap i a la fi veuen d'aquest llegat d'aquestes persones, com en Francesc Ferrer, però moltes altres persones, homes i dones d'aquella època, que no només en termes, podríem dir, de defensa del territori, o en termes ecologistes o ambientalistes, feien una tasca bestial que ha pogut resseguir aquest fil històric que arriba fins avui i que en molts casos encara no hem acabat de solucionar. Molts dels motius i les causes que ens porten a aquelles lluites d'aquell moment i que a hores d'ara encara no estan resoltes. És el que t'anava a dir, quin significat té i com d'important és fer aquest homenatge a Girona des del punt de vista històric i simbòlic, també. Sí, efectivament, és una qüestió absolutament simbòlica, però del simbolisme també a vegades fa canviar consciències i fa canviar moltes conductes, això és així. Llavors, no és un acte simbòlic per homenatjar la figura d'en Francesc Ferrer, com un gironi, com comentava abans, polifacètic i molt entregat, aquestes causes tan importants i necessàries, però també és un acte simbòlic d'homenatge al lloc concret. És a dir, en Francis Ferrer reivindicava aquesta sobreexplotació del riu Ter, aquesta recuperació del seu cabal, que havia de ser un ecosistema viu, amb un equilibri, que això era molt més important del que molta gent es pensava i es pensa a hores d'ara, que ens pensem que això és com el tema de la Ricard de l'aeroport d'Oltal Prat, no és només això quan defenses un ecosistema tant arrelat, no és defensar quatre neguets, per dir-ho, i quatre peixos que puguin passar per allà, va molt més enllà d'això, hi ha d'haver una visió holística d'aquests ecosistemes tan importants per un país com és, per exemple, la Conca del Ter, insisteixo, en aquest sentit. Fem aquest acte d'homenatge i de reconeixement, però tant en tant a la figura d'aquesta persona, que podrien ser molts dels altres, és a dir, Francesc Ferrer va ser un dels pioners, però, insisteixo, aquest fil històric s'ha anat seguint amb molta altra gent que ha estat plantant aquesta batalla per aquesta causa tan noble, però també en el lloc, el lloc és sota la pont de la Barca de Girona, és una estació d'aforament, no és la referencial de Girona, però també la referencial de Girona, més allà a Girona, en aquest tram del curs baix del riu Ter, i sí, serà la primera estació d'aforament de l'ACA, com comentaves, que tindrà un nom, no? I vam comentar, que si vols ara t'explico una mica com va sorgir la idea. És que és el que t'anava a dir, vull dir, si parlem d'Aigües Vida, vol dir que segurament vas parlar amb el Mar Ramon. Efectivament, aquesta proposta va sorgir per abans de l'estiu, en una conversa amb l'estimat Pau Marramont, una conversa que estàvem fent un cafè, ens vam trobar pel carrer, un dia, ja no me'n recordo, però ho vam estar comentant i em va dir que hem de fer amb l'estació d'aforament del pont de la barca i jo dic... Mira, fem el que vulguis, si vols li posem un nom i li donem aquest acte d'homenatge simbòlic, com comentava abans. Per aquell moment no teníem el nom pensat, tot i que en Pau va tardar mig segon a proposar el nom, sinó també en el lloc en si, que és el lloc aquest on es mesura el cabal i es pot registrar el cabal. el cavall del Ter i també veure, poder comprovar que no compleix amb el cavall ecològic necessari per poder desenvolupar aquest ecosistema amb un equilibri, diguéssim, ecològic suficient per tot el que comentava abans. Ho vam comentar així, un dia amb una conversa molt absurda, si es pot dir així, i vaig dir, hòstia, doncs sí, doncs té sentit, per què no? I diu, bueno, és que no hi ha cap estació d'aforament que tingui un nom a Catalunya, n'hi ha bastantes, no? És una cosa prou habitual en els rius per controlar els cavals, veure si puja, si baixa, i veure també aquestes característiques importants a l'hora d'anar controlant els recursos hídrics. I ara vaig dir, bueno, Pau, que no n'hi hagi una no vol dir que no n'hi pugui haver una. Ara no sé si començarem a batejar estacions d'aforament en tot el país, però per què no? És a dir, si hi ha noms de carrers també pot haver-hi noms d'estacions d'aforaments, que té una importància molt, molt grossa per comentar abans, per la importància pròpia del mateix Rivi del Caval. I aquí et diré una cosa, em sembla que hi ha hagut entesa per part de tothom, t'ho dic perquè tenim el suport de la Cambra de Comerç també, de la qual va ser president, si no m'equivoco. Clar, al final, una cosa nova està molt bé, però jo entenc que té el subprocés, perquè entenc que després quan parleu amb l'ACA per gestionar tot això... Primer de tot, com ho reben? I després, quin ha estat una miqueta el procés burocràtic o administratiu d'això? Sí, ha sigut molt senzill. És a dir, explico, el que fem nosaltres... Pues quina sort, eh? Perquè amb totes les carpetes que teniu... Ara t'explicaré. És que precisament vull fer una crítica. Ara començo, diguéssim, explicant la part senzilla, però en el fons és una crítica. I a veure si s'entén. Vam tenir aquesta conversa amb Palma Ramon i jo, abans de l'estiu, no sé, a finals de primavera, i vaig dir, hòstia, busquem una data per intentar fer això, dóna'm un marge perquè qualsevol cosa que entra a la plaça del vi sigui entre dones 10.000 voltes i a vegades passen mil focs i coses sobrevingudes llavors ho fa retrasar tot molt, ho fa encallar vaig pensar, bueno, si ja està fet d'aquí un any ja serà molt estem parlant de posar, el que fem és inaugurar una placa al carrer, diguéssim, el que seria a la Devesa, indicant que sota el pont de la barca, en aquell costat justament hi ha l'estació d'aforament, i un cartell informatiu que hi ha una mica l'explicació de qui era en Fases Ferrer i Gironès, què és l'estació d'aforament i per què la importància del cabal ecològic, diguéssim. És un cartell que hem dissenyat juntament amb el Consorci del Ter, etc. Ara ho explicaré. Total, que li vaig dir, Pau, dóna'm un any. I vaig pensar, pel dia mundial de l'aigua de l'any vinent, ho fem. I vaig buscar afemèrides, a mi m'agrada molt celebrar coses amb afemèrides ambientals, és a dir, el dia tal, perquè penso que té molt de sentit, i vaig dir, hòstia, hi ha l'efemèride del 18 d'octubre, que és el Dia Mundial per la Protecció de la Natura, però en el fons va molt lligat a un cabal ecològic del Ter o de qualsevol riu, i que no s'està complint, per tant reivindiquem també la causa de la conservació de la natura, que és absolutament transcendental per tenir una vida en equilibri i una vida, diguéssim, sana. Llavors, i amb en Pau vaig dir, però Pau, és el 18 d'octubre, queda massa poc, no em veig en cor, potser quedaven 4 o 5 mesos, imagina't. I vaig dir, va, però ho intentarem. Vaig trucar a Consorci del Ter, a la Teia, que jo també formo part de la Junta. I vaig dir, això és un projecte que el Consorci s'ha de posar sí o sí, evidentment ho vaig explicar a la Junta, no van tardar ni un segon tots els membres de la Junta, que són regidors i alcaldes de tota la Conca del Terz, vaig explicar que hi havia aquesta proposta simbòlica, però amb un rerefons molt important. i em va dir que sí que endavant, que participaven i ens vam repartir la feina i el consorci va fer el cartell el disseny i la impressió del cartell nosaltres hem fet la placa amb aquest estil de les plaques típiques de Girona ho visualitzem quan hi ha places o així Llavors és un d'això, no? Llavors va ser combinat i, per tant, això ens va permetre accelerar molt el tema i vam dir, hòstia, doncs potser sí que arribem el 18 d'octubre. I, efectivament, hem arribat el 18 d'octubre i per això, doncs, dissabte ens trobarem a l'estat del matí, allà amb el mateix pont de la barca, per inaugurar, doncs, i fer aquesta mena d'homenatge i descoberta de la placa que dona nom, doncs, a Francesc Ferrer Gironès de l'estació d'aforament. I per què abans deia que us dono crítica? Perquè, en el fons, el que aquí estem reivindicant és que el cavall ocològic del Ter, que està gestionat per l'ACA i que, evidentment, té la seva complexitat, sobretot en èpoques de sequera, sequera extrema que hem passat i així, però ara no estem en època de sequera i el cavall ocològic és una cosa que sembla un unicorn, si s'empremet, és a dir, els cops que s'ha complert... és molt poc, s'han pres pel tram baix, diguéssim, pel llindar baix, amb una regularitat molt escassa, i per tant és una reivindicació, com comentàvem abans, que va començar a París d'Esferrer i altra gent fa moltíssimes dècades, però que segueix vigent a dia d'avui, això és el més fort, no?, i quan en canvi l'urgència climàtica ha avançat molt respecte als anys 70 del segle passat, Llavors, és preocupant el sentit que sigui per fer actes simbòlics i elements simbòlics que no els hi trec cap mena d'importància, perquè és molt important fer això, que se'n parli, que la gent passi per allà, que vagi un cartell informatiu que expliqui coses d'aquest lloc que és desconegut per la grandíssima majoria de la ciutat de Girona, quan en canvi és tan important per tothom. Doncs fer aquestes coses sigui tan o relativament àgil i fer coses, diguéssim, més profundes, que realment canvien o transformen la realitat en certa manera, com és precisament que es compleixi el que va al riu del Ter, doncs és molt difícil, sembla impossible. La meva crítica constructiva és que ens hem de quedar només amb les coses simbòliques, malauradament, perquè al final és molt important, però aquí el que volem, el que volia en Francesc Ferrer Gironès, no era tenir segurament una placa al seu nom o una estació d'aforament, per molt pioner que hagi sigut aquesta actuació, sinó que es compleixi el que va a l'Ecològic del Ter. Jo, mira, precisament sobre això et volia preguntar, no sé si la carpeta de l'aigua ha estat una carpeta que ha agafat cada vegada més pes des que vas entrar a la regidoria, o no sé si esperaves que tingués tant de pes específic en aquest sentit. Bé, a veure, quan vam haver les eleccions ja sí que estàvem en sequera, estàvem en una situació una mica millor, però no gaire, llavors els mesos següents, des del maig del 23, doncs van accelerant moltíssim, perquè bàsicament no va ploure, pràcticament, i... I no, no, no, a mi no em va sorprendre, sincerament, vull dir, jo he participat d'entitats ecologistes i ambientalistes de fa molts anys, coneix perfectament els temes, les causes, les lluites, els motius de tot això... sí que és veritat que genera una complexitat tècnica i política també, però sobretot de gestió, perquè tens molt poques eines i llavors, hòstia, me'n recordo, ara si tenéssim un any i mig enrere, un any i mig enrere, sí, primavera del 24, la situació va ser crítica, és a dir, crítica, crítica, perquè va començar a ploure, però és que estàvem... Estàvem a poques setmanes a prendre mesures molt dràstiques i això tornarà. Llavors, quan es parla d'adaptació climàtica, no es parla de fer quatre obres i tal, no? És el tema de la prevenció i començar a fer entendre i entendre i acompanyar qui no pugui entendre que la realitat ha canviat, que la realitat climàtica ha canviat i, per tant, la realitat climàtica no és només si plou més o plou meig i un dia no sé què o fa més calor i vaig anar amb ventilador o no, Pensar això és pensar molt a curt termini, amb molta mirada molt curta. El que s'ha d'entendre són les derivades i conseqüències que té a nivell socioeconòmic, a nivell ambiental, a nivell del final del nostre dia a dia, de la nostra agricultura, de la nostra indústria, de tot. Llavors, l'aigua és un vector molt important i interessant per entendre això, perquè si no aigua ens morim de set, en primera instància, en segona instància... Si no hi ha aigua potable, doncs les condicions de celebritat baixen moltíssim. Si no hi ha aigua en condicions... Les indústries pateixen, l'agricultura pateix, per tant no mengem moltes coses. És a dir, és una cadena de successos absolutament bestial. Per tant, és important que es tingui clar que les lluites per reivindicar els cavals ecològics dels rius, que és molt més... que insisteixo que les papallones i que els peixos que hi puguin passar són molt importants i en aquest sentit Francesc Ferrer i Gironès va començar aquest fil amb molta altra gent, molta altra gent l'ha anat seguint des de diferents àmbits i s'ha de seguir i s'ha de lluitar per aquestes coses perquè és que no hi ha alternativa. Ja saps que fins que no tornem a veure el Llop segurament, vull dir, segona cosa que es mantindrà en stand-by, per tant quedem-nos amb allò simbòlic, quedem-nos amb aquest dissabte 18 d'octubre. Com anirà una miqueta l'acte? Bé, hem convidat diversa gent, no sabem quanta gent vindrà, però sí que vaig escoltar i faig una mica de propaganda. Va fer una tertúlia fa uns dies aquí i va sortir el tema i hi havia certes persones que deien que els va semblar una proposta interessant, un acte simbòlic interessant i oportú. i fins i tot vaig sentir que no sé si era Narcís que ho deia que deia que em sembla que vindrà molta gent i quan vaig sentir-ho vaig dir a veure si serem més gent de la que ens pensem però tant de bo, tant de bo allà d'espai n'hi haurà convidat al Consorci d'Altern, convidat a diferents autoritats i bàsicament parlarà l'alcalde d'aquesta simbologia i l'alcalde Salellas, parlarà el president del Consorci del Ter, que és també l'alcalde de Matlleu, l'Arnau Rovira, i llavors, doncs, un representant d'Aigües Vida, que segurament serà en Pau Mar Ramon, doncs, per la vinculació que ell té amb aquest cas, amb aquesta persona, i perquè ell va ser, entre aquella conversa que vam tenir ell i jo, així pel carrer, així molt absurdament, que ell va, a cap d'un segon, quan vam dir, què podríem fer, podem fer això, vinga, quin nom li posem? I va dir, mama, Francesc Ferrer és gironès. llavors això ja és com el tenim pensat serà un acte curt i breu ho tenim pensat mig horeta, tres quarts perquè després ja comencen a venir molts actes hi ha el tot de rams i hi ha altres actes de fires i altres diguéssim obligacions d'agenda nosaltres el vam col·locar insisteixo per fer-lo coincidir amb el dia mundial de la protecció de la natura que té molta relació amb el que reivindica també o el que ajuda a reivindicar un sessió d'aforament en aquest cas pel que va a l'ecològic del riu Tark Doncs tot això el dissabte 18 d'octubre, 10 del matí, allà al costat del pont de la Barca, si no m'equivoco. Allà ens veiem. Que hi haurà molta gent, per tant serà fàcil de veure. Sergi Cot, moltíssimes gràcies per aquest estudi. Gràcies a vosaltres.