Cesc Freixas s’acomiada: conciliació, coherència i indústria musical; “Paralitúrgies” d’Antoni Maduenyo a la Fundació Balbi

Panorama general de l’episodi

"Salut, fins aviat!" — Cesc Freixas, anunciant una aturada després de 21 anys als escenaris.

L’episodi gira al voltant de dos eixos culturals principals:

• La pausa i la gira de comiat de Cesc Freixas, amb una conversa profunda sobre conciliació familiar, coherència, ego, expectatives realistes i crítica a la indústria musical.
• L’exposició “Paralitúrgies” d’Antoni Maduenyo a la Fundació Balbi, una proposta que explora els rituals no ortodoxos i l’art com a via d’accés a allò sagrat a través d’experiències efímeres i irrepetibles.

A més, hi ha una introducció editorial sobre llibres, temps de pausa i coratge vital, una tertúlia lleugera amb Arnau Vila, i fragments musicals relacionats amb el repertori de Freixas, acompanyats per blocs de promocions de l’emissora.

Entrevista a Cesc Freixas: una aturada per coherència i cura

Arrels gironines i trajecte professional

• Freixas recorda l’any viscut a Girona com el moment de professionalització del seu ofici i de gestació d’un tercer disc clau.
• Concerts quinzenals al Cercle del carrer Ciutadans van ser el seu laboratori d’idees, clau per connectar amb públic d’arreu.

Fugir de la metròpoli i fer cançons a foc lent

• El canvi cap a les Terres de l’Ebre simbolitza allunyar-se del mainstream i de la pressa de la indústria.
• Defensa una mirada artesanal, reposada i crítica, amb coherència estètica i de valors.

Per què ara? Temps, responsabilitats i conciliació

• El motor de l’aturada és la família i les cures: dos fills petits i la mare malalta.
• Vol caps de setmana i estius amb els fills i la parella i deixa els directes “per uns anys”.

"És una decisió per posar per davant la part més humana, no tant la de la feina."

Catarsi, dubtes i llibertat

• Sentiment de catarsi i alliberament, amb una dosi de verge per tancar una etapa tan llarga.
• Dibuixa un futur cultural en altres projectes no vinculats al directe.

Balanç de 21 anys i crítica a la indústria

• Orgull d’haver viscut exclusivament de la música amb un projecte d’autor i protesta.
• Crítica a les capelletes i xiringuitos de la indústria i als circuits oficials: ha preferit fer camí alternatiu.

"També es pot viure de la música al marge dels canals oficials."

Expectatives baixes, ego i coherència

• Defensa expectatives realistes per evitar frustracions.
• Ha dit no a publicitat, contractes i festivals per coherència amb la seva marca i trajectòria.
• Critica la hiperquantificació (números, catxets inflats) i aposta per catxet accessible i sostenibilitat laboral de l’equip.

La gira de comiat i el to dels concerts

• 9 concerts fins al 4 de maig de 2025; el primer, 17 de gener a l’Auditori de Girona.
• Repertori de clàssics corals per cantar amb el públic — temes de llengua, cultura, territori i justícia social.

Parèntesis musical

• Fragments que evoquen el seu repertori, incloent referències a “La petita rambla del Poble Sec”, per marcar el to emotiu del comiat.

Antoni Maduenyo i “Paralitúrgies” (Fundació Balbi)

Què és una paralitúrgia?

• La litúrgia són rituals religiosos; les paralitúrgies recreen aquests rituals fora de l’ortodòxia, sense jerarquia eclesial.
• Maduenyo explora la música i les escenografies com a vehicles d’aquesta experiència.

L’art com a portal al sagrat i als estats alterats

• L’art obre l’accés a una esfera extramundana: religió, amor, foc, misteri, estats alterats de consciència.
• Referència a Plató i la duresa de mirar la veritable bellesa i bondat.

"Els déus castiguen amb la ceguesa aquells que veuen la veritable bellesa."

La mostra: retrospectiva i fora del seu lloc natural

• Exposició amb fotografies, vídeos i peces escenogràfiques, extretes dels seus contextos originals (catedrals, esglésies, conjunts monumentals).
• Cada acció va ser única i irrepetible; el públic n’era coautor.

"Repetir una paralitúrgia seria profanar-la; deixaria de ser ritu per ser espectacle."

L’efímer, el desgast i el pas del temps

• Reivindica la irrepetibilitat com a ètica artística i emocional.
• Revisitar peces i documents desperta memòria i ambivalència; escultures amb corc que n’evidencien el pas del temps.

Inauguració i mediació

• Presentació a la Fundació Balbi (Sala Miquel Martí i Pol), avui a les 18:30, amb Èric Forcada.
• Vol fer explícit el perquè del treball per guiar la lectura del públic.

Introducció editorial i tertúlia

• Obertura sobre llibres, pauses vitals i valentia per canviar de rumb.
• Conversa lleugera amb Arnau Vila sobre lectures actuals i recomanacions.