Cent anys de ràdio, Gemma Homet i esport local

Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. 11 i 5. Benvinguts als Quatre Rius. Dijous 3 d'octubre de 2024, suposo que el tema del dia és la derrota del Girona, però jo volia mirar a la grada. Ahir un home de 75 anys, soci del club, abans que jo n'esqués, em va explicar la seva història. El dia abans em va arribar a la ràdio per dir-nos que no el deixaven o no el deixarien entrar al camp, tot i tenir l'entrada perquè la seva dona li havia comprat a ell i eren nominals. Al final va entrar per patir la derrota com tothom. Tampoc va ser gràcies a nosaltres. I a la zona local es va colar més d'un i més de dos que feien més pinta a Gunter que a Josep Maria. Per cert, només volia recordar-vos que demà Girona s'omple de pianos. I ambaixador de la ràdio arreu del món, també nascut a Banyoles i creador d'aquell Eix del Mal, del Pla de l'Estany fins aquí al carrer Valmes, número 15 de Girona. Arnau Vila, bon dia, bona hora. Altrament dit la C66, molt bon dia. L'Eix del Mal. Exacte, sí, sí. Jo crec que et passes amb això d'embaixeta de la ràdio arreu, eh? És que hi ha molts bons professionals que, escolta'm, no, no... Bueno, t'he de fer pujar la serotonina d'alguna manera. No la puc pujar, sí. Ja sé que ho farem, eh? Abans de començar... Però menys em conformo, també, eh? Només faltaria. Escolta'm una cosa, tens ganes de fires i barraques? I tant que tinc ganes de filles i barraca, sempre. De quines? Perquè, clar, tenia trampa. Mira, de moment aquest diumenge, Cornellà del Terri, amb la Fira de l'All. Teniu Cornellà del Terri. La setmana que ve... Banyoles. Valga'm a mentir, Banyoles. Sí. Pobre de tu que t'equivoquis, que puc de Banyoles, eh? Sí, sí. I després l'altra, ja comencem amb Girona, també. Tenim Girona, sí. Déu-n'hi-do, eh? Quin mes d'octubre. Déu-n'hi-do. Castanyes i moniatos i paponazos amunt i avall. Ui, a veure-s tu. Ja paponazo, Banyoles? Saps que no? No n'hi ha? No. No ha arribat encara? És a dir, hi ha alguna parada, però l'autèntic paponazo només és a Girona. Carai. Al costat del rellotge. Que no és que sigui gaire gironí, eh? No, sí, sí. Escolta una cosa, avui presentarem la revista de Girona, a més a més també parlarem amb Gemma Homet, que demà actua a la Foment, també Coplev, que avui Núria Díaz del Pla de l'Estany, que ens parlarà sobre les jornades esportives que organitzen, A més a més, tindrem encara temps de passar en directe per un acte que comença a partir de les 12 del migdia i acabarem amb una de les millors cançons de tota la història. Carai. Arnau Vila. Comencem. I presentem el número 346 de la revista de Girona. Ho fem a la ràdio per parlar precisament de ràdio. Ens acompanya avui Gerard Beguer, director de la revista. Bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? A més a més, també tenim amb nosaltres Abel Font, director de ràdio L'Escala i també ha portat el quadern interior de la revista Girona parlant precisament del centenari de la ràdio. Bon dia i bona hora. Molt bon dia, que tal? Anem per parts, primer de tot, Gerard, aviam aquest 346 dedicat al centenari de la ràdio. Bé, crec que és un número que havíem de fer. Va ser una proposta de l'Abel i donant molta importància a les ràdios locals, com la vostra, una ràdio local però que té un abast més enllà de Girona Ciutat. i que creiem que era un número perfecte per parlar del centenari de la ràdio. No només parlem de ràdios locals, sinó parlem de la història de la ràdio, dels seus inicis, de la transició, de la ràdio esportiva, per exemple, de la ràdio musical, i també fem una mica de perspectiva de futur, a veure cap a on va la ràdio i quin és el futur de la ràdio, que és un dossier bastant complet. sobre el món de la ràdio. Valga momentia, Abel, em sembla que Comarques Gironines és una província bastant entregada a la ràdio, històricament. Home, sí, hi ha ràdios molt antigues, aviam, aquest és l'any del centenari, la pionera o la de gana Comarques de Girona n'ha fet 90 el desembre passat, però bé, a dia d'avui Som cap una setantena d'emisores o de marques actives, 42 de les quals emisores en municipals com ara Girona FM o Ràdio a l'Escala on m'heu anat a contactar. Clar, en aquest sentit, com heu articulat aquest dossier interior, Abel? Home... El punt de partida o l'excusa és centenària de la ràdio, certament, però acotem la informació a nivell de comarques gironines i comencem fent una mica d'història. Hi ha dos articles especialment dedicats a la història de la ràdio comarques gironines, que cronològicament equivalen al primer a l'època dels inicis fins al final del franquisme i al segon de la ràdio. de la transició democràtica fins a l'actualitat. Per mi aquests dos són dos articles fonamentals d'aquest dossier. A partir d'aquí, picada d'ullet a la Degana, a Ràdio Girona, amb un escrit de la seva directora actual, la Carme Martínez. Una picada d'ullet a les veus... amb una expressió que el papi Guardiola feia servir en un programa que va fer l'any passat, un col·leccionable de veus, que diu si la ràdio es veu, aquestes són les veus de la ràdio gironina. És a dir, centrem focus en aquest article, amb les veus que especialment la gent gran reconeixerà d'aquell temps. Un capítol especial i amb tot el carinyo del món a les ràdios municipals. pel que dèiem ara mateix, per la seva proliferació des de primers dels anys 80, què han sigut, què són, què podrien o haurien de ser les ràdios municipals. El paper de la dona a la ràdio, agafant d'excusa que ara mateix, en l'actualitat, coincideix que tres de les emissores principals gironines, la ràdio Girona, la delegació de Catalunya Ràdio i la delegació de Ràdio Nacional, aquestes tres són dirigides per dones, la Carme Martín, Jordà, la Gemma Esteve. Com deia en Gerard, sectors importants o programació importants sempre a la ràdio, com són els esports o la música. Què han sigut els esports i les transmissions esportives? Quin paper ha jugat i juga o potser no ha jugat tant ja la música en la ràdio? i sobretot la reflexió final a través de dos articles que signen el president del Col·legi de Periodistes a Girona, en Jordi Grau, sobre l'ofici, sobre i oportunitats perquè la ràdio perdurarà si es fa amb professionalitat i una picada d'ullet cap al futur de la mà d'en Jaume Serra l'actual director de CERT Catalunya i coordinador del centenari de Ràdio Barcelona tot plegat, fa un paquet a mi jo crec que em fa molta petxoca m'ha fet molta il·lusió treballar-lo A més, ja t'asseguro una cosa, normalment els periodistes quan veiem alguna cosa de metaperiodisme, quan es parla de la nostra feina, t'asseguro jo que anem tots corrent cap al quiosc. No sé si també et passa això a tu, Abel. Home, i tant, i tant. I més, treballant en el món que treballem, una cosa és el periodisme, però treballant amb informació local a vegades patim patim de mirar-nos una mica massa el melí. I dius, a veure, jo a la meva lliga és l'escala i el seu entorn, la seva zona d'influència, que és el que jo controlo i mai prou. Però quan fas una immersió com la que he fet aquest any, veure la realitat de la ràdio a comarques de Girona, Ostres, he après moltes coses, em sembla. He après moltes coses que podia intuir però de les quals no n'era ni molt menys conscient. I també passa, a vegades, quan fas territori, jo que ja fa una colla d'anys que m'hi dedico a la ràdio local, quan surts de casa... quan vas a trobar o buscar algú com ara tu, acabem anant a Barcelona. L'únic element cohesionador de la ràdio local seria a través de la Federació de Ràdios Locals, o a través de la xarxa que presta un servei interessantíssim. Però clar, coi, hem d'anar a Barcelona. No hi ha una realitat realitat. o alguna cosa que cohesioni els mitjans radiofònics de comarca gironina. Jo crec que el dossier Abel també és una reivindicació de la ràdio, de la ràdio com a mitjà, perquè és el típic mitjà que sempre s'ha tendit a enterrar quan apareix una cosa nova, no? Ara, jo què sé, apareix... S'han matat mil vegades. S'han matat molt, igual que s'han matat els llibres en paper o els diaris en paper, que fa deu anys semblava que avui ja no existiria i encara existeixen, no? Però clar, jo també faig una reflexió una mica en el pòrtic de la revista, que jo l'havia titulat la ràdio amiga, perquè la ràdio és un mitjà que difícilment pot ser substituït per cap altre. Tu pots estar treballant, pots estar conduint, pots estar fent altres activitats i escoltant la ràdio. I la ràdio, a més d'informar-te, t'acompanya i la veu que... Si em filtra per les orelles, encara que no vulguis, doncs a vegades pots arribar a un grau d'intimitat molt gran, no? Amb això que tu li deies al radiofonista, no? Que m'agrada aquesta paraula que has fet servir, Abel, radiofonista, jo no l'havia sentit o no l'havia sentit usar gaire, no? No sé si la fas servir gaire sovint. Radiofonista. No sé ni si és reconeguda. Però l'has dita, eh? I amb tot el carinyo del món, caram, que sí. i t'anava a dir feinada que feu a l'escala jo vaig estar un temps compartint la porta del costat la que tens al costat que estava amb vosaltres però no vaig arribar a coincidir mai amb tu però feinada que feu allà Ah, perquè devíem anar atabalats, devíem tenir feina en aquell moment, no? Una altra cosa no, però de periodistes feina moltíssima. És el que us anava a dir, de fet, te m'has avançat, Gerard, volia preguntar-vos sobre aquest caràcter de sempre tothom tenia ganes de matar la ràdio, no? És com aquella cançó que tots coneixem ja de... El vídeo va matar l'estrella de la ràdio. Ah, exacte. Lo situen aquí, a la... Precisament, parlant sobre això, va arribar, me'n recordo, tot el tema de la televisió, va aguantar, també és veritat que ara encara hi ha els cotxes, sobretot, vull dir que són també com un dels grans salvavides de la ràdio, però al final sempre la reflexió és la mateixa, més que matar-nos, simplement s'ha anat reconvertint amb el pas del temps. Correcte, sí, sí. A més a més, ara el tema dels podcasts, per exemple, la gent deia ara deixant d'escoltar la ràdio, però la ràdio i el podcast jo crec que té una convivència que s'ajuden mútuament, i tot aquest món del podcast jo crec que també pot ajudar la ràdio, de fet també se'n parla en algun article. i jo crec que la ràdio no morirà es va reconvertint, es va adaptant a les noves necessitats per exemple ara resulta que els nous cotxes no tenen emissora de ràdio per antena i llavors ara hi ha molta gent que demana que ja tinguin aplicacions per poder captar igualment la ràdio jo no ho sabia, això ho desconeixia fa molt que no em compro un cotxe els cotxes nous diguem-ne, ja no tenen una antena com a tal, sinó que tots estan connectats per internet i en teoria, diguem-ne, tu agafes el que t'arriba via mòbil, no? Llavors, clar, no pots anar buscant emisores en el dial, com feies habitualment, no sé això tu, Abel, si estàs al dia d'això, no? Sí, una mica... Mira, jo em remeto a l'últim article de text d'aquest dossier, que és el d'en Jaume Serra, que es fa la pregunta 100 anys més de ràdio I planteja, és a dir, l'encàrrec que li van fer a en Jaume va ser, home, tu que coordines el centenari, fes-nos una mica de reflexió sobre quin futur té el mitjà. I ell planteja aquesta reflexió a partir de deu preguntes. I totes molt... Home, que tots ens hem plantejat un dia o altre. Diu, seguirem escoltant ràdio? home, estic convençut que sí, però per on l'escoltarem? Ep, això ja no ho sé tant. L'escoltarem en directe o enregistrada? Fa de mal dir. El podcast substituirà la ràdio? Home, jo no ho crec. En tot cas, el podcast té molts de components de ràdio. No se li ha de dir necessàriament ràdio, però té molt de component de ràdio. Canviaran els continguts informatius? bé, tot és possible. Què li passarà a la ràdio local? Home, la ràdio local ha d'evolucionar, com el món. Ara, també és molt bonic una cita que fa en Jaume, en Jaume Serra, que diu, tot un tòtem del món de la ràdio com és Iñaki Gabilondo, un dia li van preguntar, senyor Gabilondo, com serà la ràdio del futur? Posem per cas, com serà la ràdio d'aquí a 30 anys? I ell va respondre, Home, tu em podries dir com serà la societat d'aquí a 30 anys? Si tu em dius com serà la societat d'aquí a 30 anys, en 5 minuts jo et dic com serà la ràdio d'aquí a 30 anys. Que hi haurà ràdio, sí, i la ràdio serà adaptada a la societat d'aquell moment. Perquè la ràdio és el mitjà que sempre, sempre, sempre s'ha adaptat més al món. que comparteix o el món per al qual ha treballat. I una mica, a partir d'aquest fil, imaginem-nos cap on anem. Ho saps tu cap on va el món? Ostres, jo, ara que m'ho dius, jo no. Tampoc sé cap on va ben bé la ràdio. Podem tenir algun indici, alguna pista, ara com serà exactament la feina que estem fent avui i qui ens escoltarà, com ens escoltarà, què escoltarà, aquí en tinc molts més dubtes sortint una mica del dossier és que aprofito que tenim gent de ràdio parlant de ràdio hi ha una cosa, jo us ho he de dir almenys sempre m'he intentat amb l'Arnau que en aquest estudi, que almenys en aquest programa nosaltres som jugadors analògics en aquest món digital a nosaltres ens agrada el ser puritans de la ràdio de tota la vida què en penseu de tot això de la ràdio que es veu totes aquestes càmeres que hi ha ara mateix en els estudis de ràdio mòbils traient fum jo per exemple jo no vaig veure un estudi de ràdio fins als 18, 19 anys que vaig entrar per primera vegada a Radio Elefant. I ara mateix tothom té accés a través del telèfon mòbil, no només a una imatge d'un estudi de ràdio, sinó a gent fent ràdio. Jo crec que és una mica la facilitat de la tecnologia. Com que ara és molt fàcil, diguem-ne, si ara tu en aquest estudi on t'estem parlant poses una webcam aquí, la gent et podria veure, no? Com que és tan fàcil, hi ha gent que ho fa, però no és el mitjà. Per mi. O sigui, si l'audiovisual no porta res... Si tu tens una pantalla per veure com va parlant el locutor, a mi no em fa gran. Fins i tot m'agrada, perquè a mi m'agrada sentir la veu i imaginar-me. A vegades, fins i tot una decepció, com veig les cares de les que parlen, perquè hi ha gent que té una veu molt radiofònica, per dir-ho. I en canvi, quan la veus, no ho sé, potser té un aspecte que no... Que no casa amb el que... Veure algú que tu has sentit durant anys, només la seva veu, veure la cara sempre és estrany. A mi no m'agrada. Ara, si a partir d'això serveix per aportar coses, és a dir, que te poden posar un vídeo, que podes veure que són continguts que enriqueixen la informació de la ràdio, sí, però només per veure com parlen... Bé, a vegades també veig a TV3 que també fan programes que els emeten per Esport 3, no? Ah, bé, sí, clar, això ja és I que és com un híbrid entre ràdio i... No ho sé, si està mínimament treballada la imatge, que ja pots veure un plano, un contraplano i està ben fet, bueno, d'acord, però si no, per mi no té massa sentit A veure, a mi m'agradaria que el món s'escoltés en en Gerard quan fas reflexions com aquestes Però jo penso que ara mateix són peatges que la ràdio està pagant per servir en el món que estem servint. Tenir unes webcams a dins de l'estudi de ràdio poden servir per captar algun oient escampat que diu, ah, mira, ostres, ui, mira quina cara que fa. Però són serveis paral·lels o afegits, són afegitons, són complements. No és fer ràdio... posar-hi aquestes imatges. Però, esclar, mira, amb la manera de consumir ràdio. Jo vaig al·lucinar Pepinus el dia que em van ensenyar una aplicació al mòbil que es diu Radio Garden. Val. És fantàstic. Què fa això? És un Google Earth, o sigui, hi ha tot el planeta que... sembrat de puntets verds. I tu amb els dits, amb l'índex i el dit gros, vas fent lupa, vas obrint, vas obrint plano, vas obrint plano, fins que trobes el Girona, l'Empordà. Ostres, a veure cap a l'abadia, aquí deu venir l'escala, cliques aquell punt i centradiu l'escala. Ah, sí? I això tot el món. I veus el món occidental, que està super, super, super il·luminat, amb una concentració de mitjans increïble, i veus el segon o tercer món, on hi ha una grisó increïble. i de seguida ens hi vam posar és un servei gratuït envies la teua URL i automàticament Radio L'Escala és a dins el Radio Garden ja el tenim obert que sàpigues que ja l'he obert me l'acabo de baixar ara en res ja està enganxat i jo pensava que bé, hem de ser-hi aquí però com ho he utilitzat jo això? per investigar, per navegar, és a dir, sí, hi ha ràdio a l'escala, ho explico poc, que hi som, perquè què faria l'oient de ràdio a l'escala? Mira, jo mateix, posant-me d'exemple, vaig a Radio Garden, però el dit és molt capriciós, i de seguida fa rodar el món. I aquí què hi ha? Quina ràdio hi ha? Clar, ja has marxat de casa teu, ja has marxat de ràdio a l'escala, ja has marxat, te'n vas a... A veure, hi ha Estats Units, què estan fent? Conec algú que viu, ara sé d'un nano, que viu a Austin, Texas. Aviam, què deuen escoltar, Austin? Carac, te'n vas cap allà. Coi de globalització. Ja t'ho he dit, nosaltres aquí som analògics, eh? Vull dir, som d'una altra època, tant de vols estiguéssim als 70, però bueno, és una altra història. Jo també me'n considero d'analògic, però és que ens passaran per sobre, eh? No, ja, ja, quin remei. Si m'han dit el temps mínimament. En paral·lel al quadern central, a la part forta de la revista, em sembla que, Gerard, tenim unes quantes coses més que pivoten al voltant. Bueno, moltes més, diria jo, però si vols que per destacar-ne alguna... Sí, en destaquem alguna perquè ara passarem a... Per exemple, hi ha una entrevista amb la Teresa Palaí, que va ser exsecretari general de l'ONSE a Girona, que és molt interessant... Tenim, per exemple, l'apartat de història més antiga, l'empresonament de Durrutia Girona, que és un habitual de la revista en Joan Barberà, i tenim un article molt interessant, que és molt recomanable, que és una memòria de les detencions de Barcelona, de les Olimpiades del 92, que és escrit per en Narcisselles, Llavors, en Narcisselles fa com una crònica de la que es va anomenar Operació Garzón contra l'independentisme, que era poc abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, que va generar una gran resposta popular, i llavors, a partir d'un llibre que ha sortit d'en Benet Salelles, en Cés Espera, que parla d'aquests fets, hi ha tot un article bastant aprofundit sobre aquestes detencions i el que van suposar. que jo crec que és molt interessant i és una aportació molt interessant que fa la revista. A més a més hi ha, per exemple, el reportatge fotogràfic que en Josep Burset, que és un fotògraf gironí que coneix molta gent, que ara té una exposició que es diu La finestra indiscreta, crec, doncs va entrar a l'aeroport de Girona a llocs que normalment estan vedats en els periodistes, en els fotògrafs, i llavors... la nova cara de l'aeroport de Girona i surten des dels falconers per exemple que eviten que els falcons a través de falcons que els ocells puguin interferir als vols i moltes altres l'apartament de maletes, etc també és força interessant i moltes altres coses Moltes altres coses que si les volem conèixer, de fet, presenteu, feu la posada de llarg d'aquest 346, demà, demà dia 4 d'octubre, a les 7 de la tarda, home, a l'alfolí de la sal, de l'escala. Territori de la vel. Territori de la vel, a la vel, ens deixaràs venir? Home, sisplau, no us deixo venir, vull que vingueu, sisplau. I jo us hi poso les tapes en sortim. Ai, que bé, caram. És que l'escala, jo ho he de dir, sempre és un molt bon lloc per qual sou l'excusa. Doncs afegim-hi l'excusa de la revista de Girona. I tindrem en Jaume Serra i tu mateix, no, Abel? Exacte, en Jaume Serra i jo, i el senyor director de la revista, que conduirà l'acte. Doncs queda apuntat a l'agenda... Deixeu-vos posar el que s'hi voleu. Aquest acte és importantíssim, a les 7 de la tarda, però coincideix, mira, curiosament, coincideix amb l'inici de la ruta de l'etapa de l'Anxova. L'Alfolies allà tocada a la plaja, tot lliga, tot lliga. Escolta'm una cosa, a part de periodista podria ser comercial perfectament, perquè jo ja hi seria. Parlem-ne, tothom té un preu. Sembla que els de la ràdio heu de fer una mica de tot, no? Sí. Ho sabessis. En fi, Abel Font, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius. A vosaltres. A veure, ens veiem demà a la presentació. Va, fins demà. Gerard Beguer, gràcies una vegada més per haver-nos acompanyat i n'hi haurà propera. I tant, i tant. Som la teva veu. Som la gironina. Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la Ràdio de la Ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, gent de Bàsquet. Tots som GEC a Girona FM. El periodista Carles Valdellou ens porta a tota l'actualitat del GEC. Activitats esportives, socials i culturals del grup excursionista i esportiu gironí. Un repàs a la realitat de l'entitat. Els dijous a les 3 de la tarda i diumenges a les 11 del matí, cada 15 dies. Tots som GEC amb Carles Valdellou. Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina. Girona FM, la teva ràdio, la Gironina. Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyi, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la Gironina. Som la teva veu. Som la gironina. García i Tarribas Associats. El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Bau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. Els Quatre Rius. El magazín matinal obert a la ciutat. I estem escoltant de fons Gemma Homet, que de fet vindrà a Girona demà divendres, dia 4 d'octubre. En concret, vindrà el Foment, on podrem escoltar la seva música i en aquest programa podrem escoltar-la en ella. Gemma, bon dia i bona hora. Bon dia Primer de tot, no sé quant de temps fa que no venies a Girona però em sembla que amb ganes ja de passar pel Foment Oh, i tant, i tant. Mira, jo crec que fa uns dos anys, una cosa així, que no feia concert a Girona. Ostres, et vam tractar bé l'última vegada? Molt bé, molt bé. Sempre et traqueu molt bé a Girona. Concert demà al Foment. Vaja, no sé si coneixíes tu el projecte del Foment, si sabies què feien. Mira, me'l van explicar... Justament quan vaig venir fa un parell anys... Vaig fer concert també aquí al Foment i m'ho van estar explicant tot, em van ensenyar totes les instal·lacions i em va semblar un projecte superinteressant. Suposo que al final és donar-li continuïtat una miqueta al que ja et vas trobar aquella última vegada. Exacte. En aquest sentit, com planteges aquest concert? T'ho dic perquè, a més, jo crec que per format destacaràs sobretot pel seu caràcter íntim. Sí, bueno, és a dir, en general els meus concerts, no ens enganyem, sempre són... Això de caràcter íntim. En aquesta vegada, a més, clar, la sala és petitona i, per tant, encara es converteix en una cosa més familiar, més íntima. I a mi fer aquest tipus de concerts m'agrada molt perquè és com que et pots deixar portar molt per com està la gent que està rebent el que fas i per com estic jo, en concret. I llavors és com que decideixo molt el que faig, el que toco, el que canto, en funció de... del que veig, del que em ve de gust, del que veig que ve de gust a la gent i llavors són concerts que s'acaben convertint com en molt especials i molt únics perquè exactament igual no passaran enlloc més. És a dir, que tu fas com jo, arribes sense guió i dius, bueno, va, doncs comencem d'aquesta manera i aviam com va. Exacte. Ah, doncs mira, jo acabo de tirar-me pedra sobre el batolat. En el cas dels artistes potser és una miqueta més dolç, m'entens? Però en el cas dels periodistes no tant. A més, amb aquest missatge directe que sempre t'ha caracteritzat tant, que és el de l'amor propi, el d'intentar també afrontar una miqueta la vida i totes les maneres d'estimar. Sí, una mica. Bé, a mi jo sempre penso que, i ho dic molt en els concerts, que que els que ens dediquem a això, a fer el que jo faig, al final el micròfon es converteix en un arma i tens la capacitat de dir coses i que la gent les rebi. I per tant em sembla molt important transmetre missatges que almenys jo des del meu punt de vista crec importants i també és com que a vegades dir segons quines coses mitjançant la música, mitjançant la poesia... Sembla que arriba diferent, no?, que si ho veus directament a les notícies o llegeixes un assaig sobre X cosa, no? I sempre em sento com això, com amb el deure una mica ètic o moral, no sé com dir-ho, d'expressar-me i de dir coses que em semblen importants. Doncs escolta, de mal foment, qui et conegui que hi vagi i qui no et conegui també. Aviam si ja et dic, si fem un sold out... I el bo d'aquest sold out és el caràcter íntim d'un concert on jo crec que a més a més de música hi ha missatge... i sentiment que una altra cosa ja tinc però jo crec que això et caracteritza bastant i parla algú que no hi entén gaire de música Gemma Homet com dic, demà al Foment a partir de dos quarts de nou del vespre a les vuit ja obren portes entrades al Foment i només em queda desitjar-te tota la sort del món i tot l'escalf per demà moltíssimes gràcies moltes gràcies Si no puc suportar, només el recordar, la teva mirada, el meu cos no, he de saltar avui amb tu. Els Quatre Rius. El magasin matinal opera la ciutat. Avui dimecres, moment de parlar d'esport, moment de fer-ho amb Coplevc, i avui, de fet, ens acompanya la Núria Díaz, col·legiada 54.543, també coordinadora de l'àrea d'activitats del Consell Esportiu del Pla de l'Estany. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda aquí als Quatre Rius. Bon dia, Núria, i bona hora. Bon dia, bona hora. De fet, a tu t'havíem de trucar fa uns dies, t'ho dic perquè hi havia prevista una jornada titulada Estratègies per fidelitzar l'esportista en el marc de les sessions de diàlegs esportius. L'havíem de tenir el 26 de setembre, però vaja, ens ha donat una miqueta més d'oxigen, em sembla que s'ha posposat, eh? Sí, correcte. Finalment aquesta sessió la farem el dia 10 d'octubre a la Biblioteca de Porquera. Hem fet aquest canvi perquè vèiem que al setembre tots anem bastant de bòlit i hi havia molta gent que volia assistir però no podia. Llavors vam dir que fem una sessió més profitosa, per tant, canviem de data. Sí, és ben bé que tots ho hem dit, que aquest mes de setembre, que si la Mercè, que si l'11 de setembre com va caure, ha estat un mes estrany, ha estat com un tercer mes de vacances per a alguns. Clar, a nosaltres ens afecten molt els inicis de cursos, després hi ha molta gent que són pares i mares de família i llavors tenen reunions d'instituts, escoles, inici també de moltes activitats extraescolars, llavors, bueno, prenem nota que al setembre anem de programar i tot començarà a l'octubre. Vinga, va, anem per parts. Si et sembla, comencem amb aquesta primera jornada, perquè després ens serveixi també per explicar-ho tot de forma més general, però estratègies per fidelitzar l'esportista. Com m'heu articulat? Què ens trobarem, aquest 10, doctora? Doncs mira, aquesta temàtica es va triar conjuntament amb les entitats del curs passat a la Comissió d'Entitats Esportives del Pla de l'Estany. Llavors, igual que aquest títol, la resta de titulats, surten d'aquesta comissió entre altres converses que hem pogut tenir amb entitats o persones vinculades al món esportiu. Llavors, en aquesta sessió tenim una persona que és experta en temes d'organització i metodologies per clubs esportius i assessora a entitats esportives. A més a més, és doctor en ciències de l'activitat física i l'esport de la Universitat de Vic i entrenadora d'en Vols. i té, per tant, una trajectòria i un coneixement que pot aportar molt a les entitats que hi assisteixin. Aquestes sessions són principalment per a entitats esportives de la comarca del Pla de l'Espany. Veureu que en tota la programació n'hi ha tres, però també hi ha altres tipus de formacions. I no avanço més perquè, si no, et formines les preguntes. Cap problema. No, mira, anem per parts. A mi m'agrada molt el concepte de fidelitzar, no? Al final estem parlant de fidelitzar a gent que no fa esport o fins i tot també, i em sembla que són a vegades els grans oblidats, la gent que ja feia esport i que pel motiu que fos ho va deixar de fer en el seu moment. Exacte. Moltes entitats els que es troben és que formen un esportista i el curs següent ja no el tenen. I sobretot en esports d'equip comença a zero és més difícil, o en entrenaments grupals. Llavors els interessa que quan formen algú podem mantenir aquest vincle, aquesta relació ja no només amb l'esportista sinó amb la mateixa família també. Que ens pots avançar una mica així per sobre? Vull dir, tu tens alguna estratègia concreta que sàpigues que serveixi per fidelitzar esportistes? Bé, la motivació és clau, és clau. I sobretot quan parlem d'adolescents, que també serà una altra de les temàtiques que traurem d'endavant, però motivació i adolescència, o infància també, són dues claus, trobar quins són els ganxos perquè així tens aquesta persona motivada i, a més a més, si hi ha amistats que l'acompanyen, molt millor. I també suposo que al final el sentiment de pertinença, sigui un territori, un club o un grup de gent. Exacte, això també és clau. Per tant, crear aquestes situacions, aquest entorn, no és fàcil i és una cosa que les entitats s'han de treballar. A més a més, ara sí, entrant una miqueta més general, el que ens explicava ja al principi sobre els diàlegs esportius, veig que tenim fins a cinc jornades diferents, la del setembre que ha permutat cap a l'octubre, en tenim el novembre, el gener, el març, també el mes de maig... Una mica, quines són les línies mestres? Sí, doncs, mira, tot això sorgeix perquè, com et deia, la Comissió d'Entitats ja venia el curs passat fent unes sessions de treball, detectant unes temàtiques, però, a més a més, també feien unes formacions. Llavors, el que vam decidir va ser, conjuntament amb la Catre d'Esport i d'Educació Física i els Centres d'Estudis Olímpics de la Universitat de Girona, vam veure que teníem una mica objectius coincidents i vam decidir impulsar conjuntament aquestes sessions, aquesta programació, I també ells ens ajuden molt amb la part de cercar formadors i formadores. Llavors vam acabar classificant aquestes temàtiques i aquestes tipologies de sessions en dues. El que deia, sessions de treball que van molt enfocades a entitats esportives de la comarca. Són sessions de treball, de tenir eines, millorar internament les entitats. i després aquestes taules rodones, que seran dues, que aquest any seran en formatat a les rodones, però no té per què ser així de cara de properes edicions. Clar, per exemple, i si em permets, vull dir, m'avanço una mica més, ja que hi som, aprofito que et tinc amb nosaltres avui, Núria, i és el novembre, tenim aquesta taula rodona, que em sembla bastant interessant, alguna vegada ho hem tractat aquí al programa, que és com l'esport acompanya les noies durant la infància i l'adolescència. Sí, doncs mira, coincideix també que fa poc, em sembla que va ser començament d'aquest any, va sortir un estudi de l'Observatori Català de l'Esport, on feien èmfasi en que sobretot les noies durant l'adolescència és on hi ha una davallada més gran de participació de pràctica esportiva. Llavors, lligant amb això, lligant amb que també era una temàtica que preocupava, com que ha avançat abans, hi ha una falta de motivació o de vincle amb l'entitat en aquest punt d'etapa de la vida, doncs veiem que hi havia una davallada bastant gran. I el que pretendrem aquí és donar eines, però no només a entitats en aquest cas, sinó que també serà obert a tothom, a famílies, als marxers esportistes... doncs a veure què podem fer per crear un entorn més agradable o més acollidor i que se sentin còmodes i puguin continuar aquesta pràctica. I en aquest sentit entenc, i vull dir al final, que és un tema que es vol abordar i després les conclusions que hem pogut treure d'aquest informe que comentaves, que de fet ja el vam comentar també aquí de l'Observatori. Sí, a veure, encara no tenim definides les persones que hi assistiran, sí que tenim nom sobre la taula, però busquem persones que siguin molt bones comunicant i que d'aquesta manera també puguem arribar bé a les persones que hi assisteixin. Com et deia, que tinguin eines i que tinguin recursos i que siguin persones que hagin trepitjat molt el terreny, no filosocem, no reflexionem, sinó que anem específicament a dir la gent que vingui s'emportarà eines, s'emportarà recursos, s'emportarà coses que podré implementar el dia següent. Que és el que et deia també, vull dir que a vegades l'esport no només és sortir corrent, sinó que també és aquest petit moment de pausa de dir, avaluació de la situació molt ràpida però directament què podem aplicar, que entenc que va per aquí enfocat. Sí, sí, sí, exacte, exacte. Com dius, al final el que volem és que aquestes noies no es despengin perquè és salut, perquè moltes d'aquestes noies en aquestes edats que abandonen passen moltes hores assegudes estudiant, treballant, i no podem... Com a societat és un buit que tenim. Suposo que tot això amb la col·laboració del Coplef, com no podia ser d'altra manera. Exacte, el COPLEF ens ajuda amb la difusió de les diferents jornades i ja tenim una relació d'altres anys i esperem que puguem arribar a molts col·legiats i moltes col·legiades. Doncs Núria Díaz, del Consell Esportiu del Pla de l'Estany, també col·legiada de COPLEF, moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat aquí als Quatre Rius i que vagin molt i molt bé aquests diàlegs esportius. Doncs moltes gràcies i animem a tothom que consulti la nostra pàgina web, que allà trobareu tota la programació fins al mes de maig i que us animem a venir que seran formacions molt profitoses. Som la teva veu. Som la gironina. Arriba a Girona l'alternativa a la residència per a la gent gran. Atenció domiciliària Sant Josep. Ens ocupem que a casa tinguis tot el que necessites, les hores que calguin. Acompanyament, cures, neteja, nutrició i molt més. Tingues els serveis d'una residència sense haver de marxar de casa. Som Atenció domiciliària Sant Josep. I ens trobaràs al carrer Mestre Francesc Civil 8, a la web i a xarxes, i al 637 58 92 39. Amb la gent gran, una gran família. I ara sí, encara en recte final dels quatre rius d'avui dijous, dia 3 d'octubre del 2024. Que ràpid que passa el temps, eh, Nòbil, eh? Home, sí, sí, sí. Mira, ja fa set anys que Girona estava allò plena, plena, plena. I Girona i tot el país, perquè els de Banyoles van venir a peu fins a Girona. Què vols dir? Des de Banyoles van fer tota la variant fins a Girona a peu. Parleixes del mal? Sí. algun dia t'explicaré el que vol dir això de l'Eix del Val algun dia ho faré no, és que jo estava pensant fa un mes que estic treballant se m'ha fet llarguíssim se m'ha fet llarguíssim No, però ja passa bé, no? Vaig tornar a vacances que el 2 de setembre, em sembla, se m'ha fet llarguíssim. El 2 de setembre, si em sembla que sigui. Se m'ha fet llarguíssim, t'ho prometo. O sigui, sembla que... No va ser com el mes d'agost, eh? No. No, el mes d'agost se'm va fer... Bueno, també va tenir-ho seu, eh? Sí? Tot té-ho seu. És que si fas molts dies també tens ganes de tornar. Clar, és que a mi em va passar això. Per això, per això. El que passa que això em va passar quan vaig arribar, vaig anar a fer-me el Nespresso, Vaig baixar, vaig obrir el mail i ja tenia ganes de marxar. Ja tenia ganes de marxar a fer vacances. Sí, ja veurem com encarem això. Et volia preguntar una cosa, Arnau. És que abans hem parlat del paponazo, que sonarà. Sí, el paponazo, a veure... Hem d'entrevistar... Pots entrevistar el papozonero? Jo vull entrevistar algú del paponazo. Des d'aquí faig una crida de, sisplau, que sonin els telèfons de Girona FM. O sigui... Jo, la persona que va inventar el paponazo. Vols dir que et donarà la recepta oficial i tendenciosa del paponazo? A mi, mentre em doni dos o tres tiquets... Perquè, escolta, el que posa allà, no sé ben bé què hi ha, eh? Mentre em doni dos o tres tiquets per anar tirant, ja tindré prou. Sí, segurament sí. Home, avui, Déu-n'hi-do, hem fet moltíssima feina, eh? Avui ja he fet coses, sí. En revistació, hem parat de ràdio... T'ha encantat, eh, parlar de ràdio, sempre. A mi sempre m'agrada, sí, sí. Sempre. Tu deies que vas entrar amb 18 anys a la ràdio... Vilafant? No. És que és molt gran, eh? Jo vaig entrar amb 12 anys a la ràdio. Amb 18-19 vaig entrar a mirar, però a fer alguna cosa amb 21. Jo anava a berenar. Jo vaig començar amb 21 anys. Jo als 12 anys vaig a... No, 13 anys? Sí, el 2000. Sí, devia ser el 2000. 12-13 anys anava a berenar a Ràdio Banyoles, una situació des d'aquí als companys. Mira, ara ho vull enllaçar molt bé, Arnau, perquè Mercè Rodoreda tenia allò del quanta, quanta guerra... Això ens porta inevitablement a pensar en exèrcits i probablement l'únic exèrcit que hauríem de tenir aquests dies, i també en aquest món, hauria de ser aquest, el que ens proposa en Suasi. Fins demà a les 9. Tornem demà. Sí, no? Ànims. Fins demà. Estàs brillant Aquest top sol a nit imagina Agafes coixí l'ensumí que et pensatiu Et salen dels nostres hiverns, remuguen perquè tenen fred. La vida està feta per viure de somnis amb tot si hi ha món. O sigui tanca amb els ulls, no vorem els paisatges amb totes les flors. Si tancem els ulls somiarem en crepuscles i postes de sol. Falta un exercit de somiadors per creure més en l'amor. Quin vesprimaveres amb somriures que dibuixin flors. Avui he tornat a posar aquell disc que mos agradava tant, tot el dia, sense aturar. Cent renous de claus ja ets aquí, te surt de camí amb aquest pensatiu, quina sorra. Fins demà! somiadors per creure més en l'amor. Girona és un estil de vida Girona FM és la ràdio de la ciutat el que vius a prop també ho sentiràs a