Catalanitat, immigració i dret a l'alletament

Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saït esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dimarts 3 de juny de 2025. Sembla que encara podem dormir a la nit i tot hi la xafogó. A veure fins quan dura. Mentrestant, tardes a la fresca amb terrasses a Girona plenes de gom a gom. Ja baixarà, però mentrestant pensava ahir sobre com de fàcil era i ho dic en passat viure a Girona. No només parlo de Girona ni l'habitatge, parlo en general. i no és ni fàcil ni barat, de cap manera, i menys si és del Pla de l'Estany. Arnau Vilabondiga, Nora. Molt bon dia. Parlava de tu, eh? És que fa gràcia perquè sempre que obrim micros penses, a veure què dirà. És que hi va haver una època molt tramposa on jo ho posava aquí al guió i me'n recordo que mentre tu em pujava el micròfon ja estava rient. Ah, sí, ja ho deia, sí. I dic, no fa gràcia. I l'objectiu és que cada vegada rascar-te un somriure. Home, sempre està bé, eh? Bé, és la filosofia d'aquest programa. Sí, sí, home, sí. Sí, home, jo crec que sí que ho seguim, a més a més, amb continguts tan interessants com el d'ahir i avui també pinta bé la cosa, eh? Home, sí, tenim moltíssimes coses abans, això, Arnau Vila. A veure. Bé, estem a dimarts. T'anava a preguntar què faràs aquest cap de setmana, però no. Encara estem a dimarts. Encara sí, Marc. Encara ens ho hem de pensar. T'anava a portar els croissants o què? Bueno, això és la pregunta que et vull fer. No, jo em portaré, però tu, clar, tu què faràs? Menjar-me'ls. Portaràs alguna coseta o...? Ja ho veurem. Ai, senyor. Però un aniversari encara espero, eh? Bueno, clar, però... No, aquest que totes demà encara espero, eh? T'he de dir que qui dia passa any empeny... Sí, sí. I que noto que tinc cada vegada la mirada més cansada. No sé si és molt dolent, això, eh? Sí, jo tampoc ho sé ben bé. Però bueno, en fi, nosaltres en qualsevol cas avui parlarem d'identitat, també de catalanitat, amb nosaltres els catalans, amb Francesc García Rafanell, també parlarem d'un cas que ha saltat en un restaurant d'Empúria Brava, i és que, bé, una mare va intentar de donar amb el pit el seu nen... i ja ens ho explicaran després però al final va haver de marxar dels restaurants i després ha tret comunicat al restaurant, parlem amb igualtat amb advocats i tota la pesca, aviam què ens expliquen al final de tot per veure en quina situació deixa això a nivell institucional i legal què es pot fer, però en qualsevol cas Arnau Vila si et sembla, doncs nosaltres començarem parlant de llibres I avui parlem d'identitat, de catalanitat, d'història, de la nostra, la que ens esquitxa, amb nosaltres els catalans. Signada amb la ploma de Francesc García Rafanell, aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, bon dia i bona hora. Abans ho dèiem, bueno, moltes excuses per venir a Girona, no? Tu que estàs aquí al costat, com aquell qui diu. Sí, sí, sí, sí. Especialment avui a les 7 de la tarda, perquè presentes a la lloreria 22. Sí, fem la presentació del llibre avui a les 7 de la tarda, sí. Abans de tot això, vaja, el títol ja és de per si una declaració d'intencions, em sembla que ja ens ho expliques gairebé tot. Sí, el llibre va sobre els catalans. De fet, va sobre el fet català. És a dir, el que diu el llibre és que tossudament a cada generació, hagi passat el que hagi passat, hem tingut guerres, derrotes, lluites, el fet català es va reproduint. És veritat que ara tenim un entorn una miqueta diferent, estem en ple segle XXI, En el llibre hi ha algunes xifres, no és un llibre de xifres, però n'hi ha algunes. Per exemple, hi ha una dada molt interessant, que és que l'any 1999 érem 6 milions d'habitants a Catalunya, l'any 2025 som 8 milions, alguna cosa més, teníem un cens electoral de 5,2 milions i amb aquests 25 anys només estem a 5,7. Però, en canvi, la xifra d'immigrants ha pujat d'una xifra irrisòria a 1,3. És a dir, aquí hi ha una bossa d'entre 1,3 i 1,5 milions d'habitants que els tenim registrats com a catalans però que no voten. El dia que votin, si no integrem aquesta gent, jo crec que el fet català es pot diluir. Per tant, una de les primeres premisses d'aquest llibre és Tenim aquest tema, tenim que els catalans, jo diria que tenim assumit en la nostra mentalitat una via pacífica de fer les coses, és un concepte intel·lectual de nivell de vida, a Catalunya es viu bé... no tothom està disposat a jugar-se el seu patrimoni o la seva vida per anar a defensar un país o una nació. Aquesta situació de pacifisme, juntament, vol dir que has de fer les coses de forma que no hi hagi violència i que no hi hagi fullon. Per l'altre cantó, Som una nació que depèn de l'estat espanyol. L'estat espanyol, més o menys, té una facturació global de tot el que facturem tots, és 1,4 bilions, però és que en devem 1,5. Això és la xifra de fa un any i mig, ara potser en devem 1,6, perquè hem vingut tots els fons aquests de generació, que tot el dia arriben calés, no? Tot el dia hi ha dues màquines pels camins arreglant coses que no saps ben bé què fan, estan gastant aquests calés. I després no et baixen els impostos als ajuntaments, que això és un altre tema. Per tant, estem en un país que està quasi arruïnat un país que el tema català no l'entén ni li interessa i li importa molt poc si hi ha una majoria del 30, del 40, del 50 o del 100%, per l'altre cantó som gent pacífica i per l'altre cantó el fet català es va repetint constantment. Per tant, aquí estem en una situació de conflicte. Aleshores, hi ha d'haver, des del meu punt de vista, una acció determinada, determinant dels poders polítics, d'intentar fer que tots aquests immigrants que venen s'incorporin al fet català. Clar, què és el que ens passa? els fills de la classe mitja, gent que ha pogut estudiar a la universitat, que ha fet doctorats, els exportem. O sigui, exportem talent i, a canvi, importem les feines que els catalans ja no volen fer, com és estar a les conetes o servir als bars. Molts restauradors tenen problemes per contractar la gent. Està ple de sud-americans a tots els bars. Per tant, estem, vulguem o no, estem convertint una societat molt mediocre, perquè el talent se'n va i, en canvi, importem gent, ja pot ser que hi hagi algun enginyer que vagi a rentar plats, ja pot ser, no diria pas que no, però aquests immigrants que venen, o els incorporem al fet català, i si això no som capaços de fer-ho, aquesta gent, el dia que vulguin votar, ja veurem què és el que votaran, potser votaran partits més de tendència, més de tot el país, de tot l'Estat. Aquest és una miqueta el resum global del llibre, després És evident, aquí vaig llegir molt a Vicenç Vives per fer aquest llibre, hi ha molta rauxa, hi ha moltes anècdotes, també hi ha vivències personals, entre altres coses perquè jo em dic Garcia, i el meu avi era aragonès, però és que aquesta primera tongada d'aquells d'en Francesc Candel que va escriure els altres catalans, aquesta tongada de catalans que van venir a Catalunya, els hem incorporat. Els hem incorporat d'un cantó o de l'altre, però els hem incorporat. N'hi ha molts que estan en partits independentistes i són fills de sevillans o de gent de Huelva o de Gallecs o de Raonesos. Per tant, aquesta tongada d'ara, que està ple de romanesos, àrabs, I sud-americans, jo tinc els meus dubtes que siguem capaços de fer-ho, i si no fem això, jo diria que Catalunya té seriosos problemes de cara al futur. Però et diré una cosa, jo crec que Catalunya, i Catalunya, Espanya, Europa en general, s'ha despistat, és una onada europea, podríem dir occidental en aquest sentit, aquí tothom s'ha despistat durant molts anys és a dir, és una problemàtica amb carinyo, eh? Fa molts anys que això estava passant però aquí ningú s'ha despertat fins que tot el procés s'ha eliminat del mapa mediàtic i fins que realment s'han començat a analitzar segons quins problemes o casuístiques però això és una onada que de fet ja des de la crisi del 2008 ja la tenim i a partir d'aquí aquest fenomen de diluir això ho parlàvem molt amb el Borja de Riquet que parlàvem també sobre identitats i tot plegat i al final és que també el sistema no ha trobat encara un mecanisme com per poder absorbir tot això el que no té sentit, a part d'una altra cosa que és que les dones catalanes no volen tenir fills O sigui, és que les dones catalanes... La natalitat de la gent de fora és 2,5 vegades la gent d'aquí. La gent catalana d'aquí tenim mascotes, no volen fills, no volem catalans, som específics. Estem amb Espanya, que és un país que d'això. Estem entre França i Espanya, que sempre Catalunya ha sigut un país de pas, ens han matxacat per un cantó i ens han matxacat per l'altre. O sigui, Catalunya ha de pensar molt bé... per allà on va i què és el que vol fer. Perquè l'amenaça és tremenda. Som el resum del que hem viscut. Bueno, aquesta pregunta és el mateix que hem fet moltes vegades. Catalans es mereixen el que tenim. Jo crec que és una pregunta una miqueta negativa, perquè sembla que som tots una colla de bledes o de tontos que ens deixem fotre per uns i pels altres. Els catalans també són fruit de la nostra història. Per exemple, al llibre aquest hi ha 8 o 9 capítols d'història. El compromís de Casp, del segle XV, van fer el ridícul. Els catalans van fer el ridícul, s'ho van deixar fotre. S'han deixat fotre. O sigui, 300 anys abans va venir un rei d'Aragó i diu, escolta, jo et dono la filla i més a més et dono una reina. I aquell tio, el Ramon Perenguer IV, que era un tio correcte, diu, d'acord, es va casar amb una nena que tenia un any i ella en tenia 20. Però aquests comptes de Barcelona anaven sempre a l'últim, perquè tot a més eren reialmes. O sigui, els catalans hem sigut molt ingenus en moltes coses i ens hem deixat passar la mà per la cara històricament. Històricament. Hi ha coses... En fi, el llibre dona moltíssimes coses, però una cosa que està molt d'actualitat avui dia és el tema de l'amnistia. El 1640, després de 12 anys de guerra... amb morts violents, van matar el Virrei a la platja, no sé què, aquí a Sant Feliu van haver-hi batusses. El Felip IV va fer una amnistia per tothom. Després de 12 anys d'haver-te liat en un país estranger, fas la guerra contra Espanya, la perds, et mutila en Catalunya, perds tot el Rosalló i el Conflent i no sé què... i aquest fa una amnistia i no treu ni una mica de les ordenances que hi havia ni de les constitucions catalanes. Aquí hi ha hagut uns pobres, tenint el meu respecte reverencial, aquests que han estat a la presó per res, han declarat l'amnistia que ha durat, han declarat la independència que ha durat 10 segons, I els han fotut a la presó i encara estem, estan encara mirant com es fa això de l'amnistia. Hem hagut d'anar al Tribunal Constitucional, ara sembla que sortirà una sentència, però és lamentable. O sigui, a Catalunya, quan a Catalunya se sortia, tradicionalment, Espanya enviava els militars, enviava l'exèrcit, ara envien jutges. Jo no sóc advocat, he estat 40 anys a la justícia i sé perfectament com és. Tinc un llibre escrit en castellà que hi ha un informe sobre la justícia. Ara està sortint tot, perquè no funciona. Tenim 5.300 jutges, hi ha 132.000 advocats, hi ha un munt de policies, tenim més policies que en altres païs. Si mireu les xifres, la ràtio per 100.000 habitants, estem com els països més atrasats d'Europa. i no hi ha enjutges, els deu fer por el poder judicial, dic jo, no ho sé. Tot això comporta que Catalunya s'ho ha de fer mirar, i s'ho ha de fer mirar molt en sèrio, i jo, lamentablement, els partits polítics no van a la una, però amb el tema nacional, haurien de separar molt bé no sé si això és possible perquè els polítics haurien de separar el que és el dia a dia que això ha d'estar manegat pel que guanyen les eleccions o amb les coalicions que vulguin feu el dia a dia com vulgueu perquè la gent té dret a que es cuidin d'ella i que prosperi i per altra banda tots els que creieu que s'ha d'anar amb un referèndum pactat amb l'Estat que és la meva tesis perquè una altra cosa no la veig possible un referèndum pactat amb l'Estat feu una presió i ajuntar-vos Encara que tingueu moltes diferències amb el programa dia a dia. Això no costaria tant. I això, si no ho fan els polítics, ho farà la societat civil una altra vegada. Algú ho farà. Perquè, escolta, Esquerra Republicana, el Junts, no sé què, ara hi ha l'Urriols, l'altre. No esteu d'acord? Què voleu? No voleu anar a la guerra perquè aquí la gent no està per matar a ningú? Molt bé. Què voleu? on estan les propostes perquè Catalunya avanci jo no les veig No n'hi ha, eh? Per tant, els polítics de tots els partits, jo diria, el PP no s'hi posarà mai i Vox tampoc, però tots els altres, no veig per què no, puguin fer una cosa conjunta de dir això a Madrid ho tractem conjuntament i separem l'acció de govern que la porti, ara hi ha els socialistes, demà hi ha una altra i demà hi ha una altra, no? Aquesta és una miqueta del tema. I quin és l'horitzó que creus que passarà? No el que t'agradaria, sinó el que creus que passarà. No ho sé, jo no tinc totes les... O sigui, no tinc totes les solucions, eh? Jo, amb un llibre que es deia L'Espanya, que podria ser respetada por todos, com a quizás, un amic meu, que era molt independentista, que veies encara, diu, aquesta Espanya no existeix. I quan jo anava fent el llibre, pensava, tens una miqueta de raó, perquè jo analitzava la justícia, analitzava això, el deute, tal... I on allà deia, escolta, una altra opció, és a dir, anem a buscar una independència de facto, amb aquest el que tenen els bascos. O independència de facto seria, escolta, jo m'integro, jo faig un pacte. El que feien els catalans, el que han fet durant tota la vida, pactar amb el rei. Escolta, jo hi dono calés, però vostè em respecta aquestes lleis. Pactem amb l'Estat, jo m'integro a l'Estat espanyol, no tinc més remei que... Ja hi estic d'integrar, però m'integro formalment. Però, en canvi, vostè em cedeix el 100% de la gestió. No el 90%, no, el 100%. Per tant, els 3.500 policies nacionals que hi ha a Catalunya, 3.500 guàrdies civils, no els necessitem per res. Aquí hi ha la policia autonòmica, l'exèrcit, que estigui a Saragossa. Aquí no necessitem per res l'exèrcit. I la funció diplomàtica podem compartir alguns punts. I Europa té representació juntament amb nosaltres. Però tota la resta, el 100%, on està el problema? Tu creus que els catalans no s'apuntarien amb això? El 100% de la gestió, tota... a canvi jo m'integro i s'acaba el problema català o sigui vostè s'integra l'estat espanyol no és independent però és que la independència Espanya, per la via pacífica, no ens l'adonarà mai. Jo porto anys viatjant per tota Espanya amb associacions d'advocats, hem fet gestió d'aquesta contra els bancs i tal, i parlava amb gent culta, formada, quan va passar el de l'any 17, els importava un pepino si aquesta gent havien fet delictes o no, i era un diàleg entre advocats, entre professionals, però que no veieu que això no, a la càrcel con todos, a Espanya no ho suporten la cosa aquesta de la unitat d'això ho tenen com una cosa sagrada i qualsevol que s'extralimiti un mil·límetre per anar contra això et foten la canya per tant, escolta busquem una solució busquem una solució? jo la independència de factor la votaria demà mateix ara, escolta jo sóc un autònom jo tinc l'Ajuntament el Consell Comarcal, la Diputació, que van dir que les traurien o les han tret, la Generalitat, Espanya i Europa. Tinc sis administracions que ja feia per guanyar-me la vida. Algú m'ho vol dir? Això s'ha de simplificar. Aquí hem duplicat serveis, hi ha policies pertot arreu, i en canvi les coses no funcionen. Tenim algo que no va aquí. Un de Madrid em deia, esto es lo que dice Vox. No, no, es lo que dice Vox. Jo hi estic d'acord. Per què tenim una Constitució que diu que hi ha tres nacionalitats? Per què? La nacionalitat és un subjecte polític. Per tant, un subjecte polític té drets i obligacions. Per tant, per què foteu noms que després estan buidats? Perquè després van fotre les autonomies i café para todos. I Catalunya sempre voldrà que es respecti la seva singularitat. Fixa't el merder que hi ha ara, quan han proposat la cosa financera, es tiren damunt de tots. Esclar, Espanya això no ho admet, però fa falta molta paciència per negociar. Jo crec que no podem fer res sense l'Estat espanyol. Els polítics catalans s'han d'ajuntar per fer força a Madrid i demanar-ho una vegada i una altra, i anar als estaments europeus i fer pressió. I aquesta és la política, no n'hi ha una altra. Ara, escolta, l'any 2017 teníeu 6.000 policies a Barcelona, no? Doncs per la Generalitat, en vez de dir suspendre d'això, haver agafat els Mossos i fot-los allà al port i aquí no surt ningú. I després trucar a la Merkel i dir, escolta, si vostè no ve aquí hi haurà 50.000 morts. No va per aquí això, els catalans no volen això. És clar. En qualsevol cas, Francesc, aquesta tarda, a les 7, a la llibreria 22, presentem nosaltres, els catalans. Francesc, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Que vagi molt bé la presentació d'avui. Gràcies a vosaltres. Gràcies. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu. Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar. I penso en tu a cada moment, des que el sol treu el cap pel tagamenent i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit, els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir. I quan dius que tens pressa però encara tens temps d'enganxar-te als llençols durant 5 minuts més fent el gos, fent l'amor, esbolsant-los la mandra molt lentament. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas, quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar. La vida tranquil·la dels dies d'estiu, les nits en la fresca banyant-nos al riu, petons i cançons a la platja de Tamariu. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars, ningú podrà fer-me dubtar. Que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria que viu entre els teus gestos quotidians. Creiem-t'ho per sempre, a la vora de la primavera, que desplegues generosa cada pas. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars. Ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu. Parla el meu de cafè dels matins quan em llevo amb tu. El meu cos. Per lliure. El meu cos. I em porta aquí. El meu cos. Et vol, et du, et vol anar. Prou que ho intento, però el meu cos et vol a tu. El meu cos et vol a tu. I no t'enriguis, que això no em passa amb ningú. Això no em passa amb ningú. Jo m'aniré vestint. Ja es fa de dia, però no m'ho facis més. On m'has posat les claus, que no estic pas per jocs. Tinc una vida que no ho sap. El meu cos et vol a tu, vol molt per lliure. El meu cos et vol a tu i em vol. Sé que el paisatge només és un decorat, només és un decorat. Sé que el teu mapa no és de la meva ciutat, no és de la meva ciutat. Ara fas un salt de llit i busques entre amb nils vinils. Per tu, per tu, sempre és, sempre és, un jo quan jo tinc pressa. Cau solament fent un trip-crac, l'agulla caronant el plat. Per tu, per tu, sempre és, sempre és, un jo quan jo tinc pressa. Dius que això és un musical, quan dic interdimensional. Tu veus el gran trinal, forats de cuc i pirotècnia. Amb tot això és el teu davant, perfectament sincronitzat. Però en realidad. Comen, Christopher Walker. Fins demà! Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM I seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Obrim una miqueta, en aquest cas, la lupa. No sé si canviem de registre. En qualsevol cas parlarem d'una situació que es va viure aquest cap de setmana al Lleti d'Emporia Brava, un restaurant on, vaja, durant un servei una clienta va lletar el seu nadó a la sala i va acabar amb la clienta fora de l'establiment. Com que els detalls prefereixo que els expliquin, en tot cas, la persona que li va passar, Cèlia, bon dia i bona hora, Cèlia Macias. Hola, bon dia, Saïd. Bé, et pregunto directament què és el que va passar aquest cap de setmana. Sí, primer de tot, moltes gràcies per donar veu a aquesta situació i t'explicaré com va anar tal qual. Vam entrar d'un grup d'amics, eren tots amics més o menys, uns quants tenim fills, petits... el meu és el més petit, té 3 mesos, i ens vam a seure, portàvem 5 minuts i el meu fill era l'hora de menjar, es va posar a plorar i vaig intentar donar-li el pit assentada mentre estava xerrant amb els meus amics i tal, però aquests dies estava una miqueta histèric, pobret, llavors el que em funciona és aixecar-me i mentre li vaig donar el pit intento sacsejar-lo, moure'm una miqueta, perquè així es va calmant, s'enganxa, es torna a treure, s'enganxa, es torna a treure... És una barella de 10-15 minuts fins que finalment ja menja. Llavors vaig haver de fer això, no em vaig haver d'aixecar. Jo portava un vestit de tirant, simplement em vaig baixar una tira i vaig començar a donar el meu pip. I al cap de res, dos o tres minuts de jo estar de peu, no em vaig ni moure de la taula ni res, ho he dit, estava la meva quiadira però de peu. Doncs veig que el cambrer s'acosta a la meva parella i no a mi, cosa que també això m'ha ofès bastant. I li comença a dir alguna cosa, la meva parella no entenia molt bé d'on li baixava, i ja poso bé l'orella i ja es dirigeix a mi, al cambrer, i diu, si podries fer el favor, sisplau, de tapar-te mentre li dones el pit, o bé d'anar al lavabo, ja que a la taula de darrere s'estan sentint incòmodes per la situació. Llavors, bé, evidentment, totes les meves amigues, amics, van agafar, el primer que van fer és agafar, marxar d'aquí, perquè ens vam sentir molt ofesos, ens vam quedar en xoc, és que tampoc vam saber molt bé com reaccionar. Clar, jo em vaig quedar mirant el cambrer, va ser com, m'estàs dient, en sèrio que me n'he d'anar a un lavabo, que segurament, bé, segurament no, 100%, no està habilitat per donar el pit o que m'he de tapar, però què et penses, amb què s'alimenta la gent, no? Clar, jo em vaig quedar en xoc, dic, no pot ser que estigui passant això avui dia. I vam recollir els nostres bàrtols i vam marxar. Ens vam quedar molt xocats. Llavors, quan vam sortir d'allà, els meus amics, que havien estat una mica més pendents de la situació i tal, perquè jo com estava donant el pit, jo estava la meva. I després també la meva parella m'ho va dir i va veure que en aquella taula eren un grup de 4 o 5 matrimonis, una mica més grans que nosaltres, podria tindrien entre 40 i 50. i tenien els seus fills que també eren més grans que els nostres. Posa-li 6, 7, 8, 10 anys, una cosa així. Va veure que una d'aquestes persones de la taula es va aixecar, es va dirigir al cambrer per dir-li alguna cosa, mentre tota la taula estava mirant cap a mi amb cara desagradable. Llavors aquesta persona es va comunicar amb el cambrer, imagino dient-li m'està molestant això, El cambrer es va acostar a parlar amb el que jo entenc que seria el gerent en aquell moment, el jefe, digue-li com vulguis. i després de parlar amb el jefe va venir a la nostra taula a dir-nos això. Llavors, clar, per part meva ho trobo molt denigrant, humiliant, no m'hagués pensat mai que donar el pit podria crear una situació tan de disgust, i al moment no vaig posar cap fulla de reclamacions perquè em vaig quedar... És que vam sortir tan escopatellats, ens vam quedar tant de pedra, I després sí que a casa tranquil·lament els vaig escriure un e-mail formal dient que havia passat això, això i això i que com em sentia. Després també a través de la pàgina web de la Generalitat vaig posar una queixa i a part ressenyes al Google que he posat tant jo com algunes de les meves amistats que estaven allà. Cèlia, crec que t'hi vas posar en contacte, nosaltres també, vam preguntar al restaurant directament, jo llegeixo textualment una miqueta el que diuen i és que volien aportar també elements necessaris per conventre clarament els fets, després en valores una miqueta el comunicat, però... Segons ells, durant un servei al nostre restaurant, una clienta va lletar el seu nadó a la sala, un membre del nostre equip, que feia poc que estava en el lloc, va tenir un intercanvi amb ella. Aquest intercanvi, tot i estar fet sense mala intenció, va ser percebut de manera negativa. que volien deixar clar que en cap moment es va intentar prohibir, jutjar o restringir l'electància al seu establiment i, vaja, vull dir, que això pot, en resum, en alguns casos provocar malentesos. Aquesta és una miqueta la resposta que rebem. Em sembla que tu també has rebut una de molt semblant i també un comunicat que han tret a xarxes socials ara fa una estona. Correcte, sí. Bé, pel que veig ens han dit a tots dos el mateix i el comunicat de xarxes socials també és exactament un còpia i pega del que m'han enviat a mi. Jo crec que el que estan dient aquí no té cap sentit. A mi m'han dit que el Cambrem, amb tota la seva bona intenció, venia a oferir-me un espai on jo estigués més tranquil·la. Jo crec que no és així perquè jo no li he demanat un espai on poder lletar tranquil·lament perquè la frase textual va ser si pots tapar o anar al lavabo, que hi ha gent que s'està incumulant. Llavors, també la primera frase en el correu electrònic que m'envien, que m'han enviat just avui matí, és una joven madre, no sé què volen dir, el comunicat de xarxes també ho han posat, no sé què volen dir amb la d'una joven madre, crec que tampoc cal fer hincapié en això, que li facin trenta com quaranta, això també ho trobo una falta de... No cal, no? I, bueno, crec que s'estan rentant una miqueta les mans, tirant-li les culpes també al cambrer, dient que com que acabava de començar, no era pas una persona jove, era un home que semblava allà format, vull dir... Bé, ja estic d'acord, hagués sigut més senzill unes disculpes i ja està. És el que t'anava a dir, potser s'hagués resolt tot molt més fàcil amb una trucada i demanant perdó, no? Correcte. Ja no cal ni convidar a sopar, eh? No, no, tampoc hi aniria, però simplement trucar-me, mira, perdona, escolta, que ho sentim molt, que tal, no tornarà a passar, però bueno, han preferit tirar per aquesta via. Doncs, Cèlia, queda dit. Nosaltres seguirem comentant-ho aquí, però des d'una perspectiva més general. Moltes gràcies per haver entrat i per haver-nos explicat el que t'ha passat. Gràcies a tu. Bon dia. Estic amb prescolta, eh? Anava a dir. A cas, o en aquest cas, després del que hem comentat anteriorment, intentem obrir una miqueta més la lupa. Ara sí, ho fem en la part més general i per poder comentar una miqueta aquest tipus de situacions, veure una miqueta el caire legal, parlem amb l'advocada de Liel Tolsà, Cristina Martínez, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia. En antecedents, ja has pogut escoltar una miqueta el cas, també has pogut llegir el comunicat amb veu meva o a través de les xarxes socials, en cas que ens trobem en una situació on una mare vol donar el pit al seu fill i al final passen aquest tipus de coses. A nivell legal, com està la situació? Sí, correcte. A nivell legal entenc que passen aquestes situacions perquè no hi ha una regulació, no hi ha cap llei, diguéssim, ni aquí a Espanya ni a Catalunya, que protegeixi l'electància materna. És a dir, no hi ha cap llei que prohibeixi donar el pit en públic, però tampoc no hi ha cap norma que protegeixi aquest fet d'alletar en societat. I, per tant, ens trobem que existeixen conflictes. Han existit en el passat, existeixen, com veiem, el 2025, i lamentablement penso que continuaran existint mentre no hi hagi aquesta regulació. Sí que hi ha comunitats, com el País Basc i el País Valencià, que han fet una regulació, que han... regulat aquest dret allà tan públic, però no és el cas de Catalunya. A nivell estatal sí que hi ha una regulació a través d'una llei orgànica per la igualtat efectiva dels homes i de les dones, que el seu article 8 regula que ningú pot rebre un tracte desfavorable relacionat amb l'embaràs o amb la maternitat. I entenem que entraria aquí aquest dret d'alletar en públic. Per altra banda, tenim el dret de l'establiment, el dret de l'admissió. que això sí que està regulat tant a nivell estatal com a nivell de Catalunya, però clar, aquest dret, diguéssim, no és un dret absolut i, per tant, els establiments sí que poden establir condicions d'accés i d'estat en els seus recintes, però sempre respectant els principis fonamentals d'igualtat i no discriminació, que segurament és com es va sentir aquesta noia, la Cèlia, que ens ha explicat el succés que va passar aquest diumenge. Doncs llavors estem aquí, en aquesta regulació, que estem una mica desemparats De regulació i, per tant, entenem que possiblement l'establiment sí que podria haver comès una conducta discriminatòria, que sí que està tipificada en la normativa catalana, com a faltes molt greus, i amb multes que van dels 10.000 euros fins als 100.000 euros. Però, en tot cas, no és una resposta, diguéssim, clara al respecte per quan aquest dret no està pròpiament regulat. Clar, és que jo també ara faig la reflexió interna meva, és que a vegades la pregunta, i tu que treballes amb lleis i normatives i tot plegat, la pregunta és si a vegades el sentit comú cal regular-lo també. És la pregunta que en faig jo, vull dir. Sí, sí, el problema que de vegades és el menys comú dels sentits, no? I regular aquests aspectes, doncs, són complicats. I també hem d'entendre que darrere d'una regulació, d'una llei, doncs sempre hi ha d'haver-hi o un procés d'educació o reeducació. I crec que en aquest cas portem molts anys entenent que el dret de lletar és una conducta més en situacions íntimes, privades, i sí que en els darrers anys s'està més visualitzant o donant certa llibertat a aquest dret. però encara entenc jo que falta bastant recorregut per fer i una educació o reeducació en aquest sentit. En qualsevol cas, Cristina Martinet de Lleal Tulsà, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb vosaltres. Gràcies a vosaltres. I seguim comentant la jugada, en aquest cas amb Mariona Salvador i Sònia Zavalo. Bon dia, Nora. Molt bon dia. Bon dia, Saïd. Ho heu escoltat tot des de fa una estoneta. Em sembla que no cal posar en precedents, per tant, us escolto atentament. Molt interessant el que deia la Cristina de la falta de regulació del dret a l'alletament. Jo penso que això segurament és conseqüència de tres elements que podem posar sobre la taula i parlar-ne una mica, que seria com quina mirada fem cap als cossos femenins, o sigui, bàsicament hi ha una sexualització dels cossos i ara hi entrem. L'altre seria com molt vinculat amb tot el tema del dret a la ciutat, com ocupem els espais públics, què entenem per espai públic, i segurament aquí podríem entrar que ho entenem des d'una perspectiva d'una vida individualitzada i no viscuda de forma col·lectiva. Llavors, segurament aquesta falta de visualitzar l'alletament com una forma d'alimentació es deu segurament a aquests factors. Llavors aquesta desregulació és fruit dels comportaments socials que ens trobem a la nostra societat, bàsicament. No, no, que estic completament d'acord i al final el que continués portant amb una maternitat amagada fruit d'aquestes responsabilitats cap a la dona que ha de fer individualment i que no se comparteix socialment amb els dos gèneres al final és com és l'alimentació és una necessitat bàsica de l'infant i no hauríem de tenir una mirada tan criminalitzadora cap aquí, i al final hi segueix sent. Sí que estem avançant, que és el que deia la Cristina, cap a aquesta... Jo entenc que hi ha coses que s'han de regular, però jo penso que el sentit comú ha de prevaldre amb aquestes coses. Sí, però aquí el sentit comú, quin imaginari tenim? Quina mirada hi fem cap als cossos femenins? Aquí ens hauríem d'estar qüestionant que el cos femení és vist des d'una mirada sexualitzadora. El cos femení és un objecte de desig sexual. Quan el cos s'utilitza com una eina funcional, que la funcionalitat és alletar, llavors aquí hi perd tot el sentit del cos femení, o hi perd tot el sentit, o el sentit que té el cos femení, que és alletà, es veu des d'una part sexualitzadora, perquè l'inici, o sigui, o l'imaginari que tenim del cos femení inicialment és la sexualització, no és una part funcional que permet generar alimentació, generar vida, bàsicament. Llavors, com que no som capaços de veure-ho des d'aquesta perspectiva a nivell social, És quan generem aquesta criminalització cap als cossos femenins. Llavors, per això ens sorprèn veure d'ones a lletar. Per què? Perquè un pit, o sigui, només cal que ens fixem en les xarxes socials. Què passa quan un cos masculí ha expost els seus pits a les xarxes socials? res. No passa res. Està totalment normalitzat. Ara, què passa quan un cos femení exposa un pit a les xarxes socials? És censurat. O sigui, no tenim la mateixa mirada d'un cos femení que un cos masculí, bàsicament, i s'aplica una censura, que aquesta censura... és evident prohibint l'exposició del que representa un pit femení en unes xarxes socials. Llavors, com que hi posem tota aquesta mirada sexualitzadora, quan li donem l'altra part, que és la part més funcional, és quan no som capaces de percebre-la, bàsicament. Llavors, aquesta sexualització dels cossos ens porta en situacions com s'ha trobat la cel·li en aquest restaurant. Us han arribat, al llarg del temps, queixes d'aquest tipus, anècdotes d'amigues conegues, saudades? Jo ho he viscut al meu voltant, ho he viscut, sí. Clar, i fins i tot jo et diria, és que segur que ens ho trobem quan te'n vas en un espai privat, o per exemple a les feines, si ens fixem en les feines, quan la dona s'incorpora al mercat laboral després d'haver parit, I continua l'alletament, perquè no ens oblidem que l'OMS recomana alletar fins als sis mesos de la criatura de forma exclusiva, quan recordem que els permisos de maternitat són de 16 setmanes, per tant 4 mesos, aquí les dades ja ens indiquen alguna cosa... I es recomana que fins l'any l'alimentació principal sigui la llet materna, o la llet, és igual. Si parlem de llet materna, la llet materna. Llavors, hi ha una cosa que no encaixa entre l'àmbit productiu i l'àmbit reproductiu. Quan hem de reincorporar-nos al mercat laboral a les 16 setmanes, però fins a l'any... l'aliment principal d'un nadó és la llet materna, el sistema productiu no encaixa amb tot el que té a veure amb la cura, amb la reproducció, amb el que sustenta al final la vida de les persones. I això ho volia enllaçar amb el fet que quan la dona s'ha d'incorporar aquestes 16 setmanes, però pel seu desig i pel benefici de la criatura vol continuar amb l'alletament matern, es pot extreure llet. Quins són els espais on la majoria de dones s'extreu el llet? Els lavabos. O sigui, Un lavabo realment és un lloc adequat perquè una persona es tregui un aliment i un aliment que portaran una criatura, o sigui, no són ni espais amables ni higènics, o sigui, us imagineu qualsevol de vosaltres dinar al lavabo? Jo faig una mica com la comparativa, és igual, esmorzar, no? Els espais que passem a la feina, el microones, mai estarà el lavabo, el menjador mai estarà, o sigui, no és un lloc per menjar, però en canvi sí que permetem que els lavabos de les oficines o siguin els lavabos, o si t'has d'extreure llet en, no sé, ara pensava, en un centre comercial... o has d'anar a lletar, ho aniràs a fer al lavau. Per què no podem tenir espais que siguin amables, que siguin acollidors per un fet, que és bàsicament la funcionalitat d'alimentar una persona? I quan no li donem aquesta funcionalitat als nostres cossos o al valor que té l'aliment, és quan trobem com aquests desencaixos, com s'ha trobat la cèlia, per exemple. Doncs bé, ja et dic, ja ens ha donat temps per comentar-ho, Déu-n'hi-do. Però ja et dic, és que jo crec que aquestes coses, o sigui, que t'hi puguis trobar, em sembla que encara... És el que dius, és que al final, on no arribi el sentit comú, doncs saps fer una regulació. Saps fer una regulació... Més que res, perquè el sentit comú... Però és que jo el que et dic, vaja, jo ho trobo de calaix, vull dir, si el nen plora té gana, doncs que mengi, punt, ja està, vull dir, no cal... És la meva opinió molt simple i molt bàsica. Sí, però estem en una societat que continua assenyalant i que estem veient que no és una societat igualitària i que se segueix criminalitzant totes les conductes que són d'alimentació amb un infant, els infants també molesten en alguns llocs, quan el que necessita aquesta societat que se diu que s'ha disminuït molt el tenir infants per la incorporació de la dona a l'àmbit de la feina, però després continuem ficant dificultats aquí. Totes les traves que hi ha, també. No? Clar. A part d'això, jo també hi afegiria aquí, que quan s'ha vist la maternitat com una cosa bàsicament sacrificada, individualitzada, que es porta dins l'àmbit privat, perquè quantes dones veiem a l'espai públic alletà? Ben poques. Ben poques, tampoc tantes. Ben poques, perquè al final les ciutats estan configurades des d'una perspectiva individualitzada, no des d'una perspectiva col·lectiva de com ocupem les ciutats. O sigui, si ens plantegéssim realment les ciutats com a espais que podem viure de forma col·lectiva, de forma comuna, segurament en veuríem moltes, però realment en veiem poques. Llavors, quan en veiem poques, aquest element com és el PIT, treu tota la part més sexualitzadora perquè no hem sigut capaços de veure-ho en llocs compartits, principalment. Doncs, en fi, si ens escolta algú, doncs ja sabeu que si hi ha algú donant el pit que no passa absolutament res, que és el normal, que és el que hi ha. Qualsevol cas, Mariona, Sònia, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta amb nosaltres. A vosaltres, moltes gràcies. L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit. Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa, a Girona FM, la gironina. La tertúlia de Girona FM. Jordi Grau dirigeix i presenta l'espai d'opinió i debat de dilluns a dijous de 10 a 11 del matí a la ràdio de la ciutat. Cada dia, veus de tots els àmbits, analitzen l'actualitat de Girona i de Catalunya i et donen les eines per entendre el que passa en clau local. A Girona FM. La gironina. Ens queda en el caos la inèrcia, la calma la nit i el seu joc la por i els seus dracs les moltes factures les poques carícies i el vei mascaró de prou acorcat Clau improbable, que t'obre i no t'obre, la màgia en decliu, la flama en invant, les moltes preguntes, les poques respostes, tots els angles morts. que amaga el demà i el sol divent d'aquells dies feliços com una flor esfullada a l'atzar és tot el que ens queda és tot el que ens queda abans de marxar la mar fecundada, les llàgrimes orfes, els cops de costum, els crits de ritual, les moltes voreres, les poques petjades, els rígids contorns dels fràgils mirais i el sol Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimarts 3 de juny i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyer. En marxa, dos dispositius dels Mossos amb més de 400 agents en diferents punts contra el tràfic de drogues i armes. Els dispositius els lideren la dictadura.