Carnestoltes, llibres i joves: Girona en moviment

Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb saïd es bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dijous 27 de febrer de 2025. Dijous gràs. Aquesta nit donem el tret de sortida oficial al Carnestoltes 2025. No tornarem a parlar de la costa, però sí de totes les iniciatives per a petits i grans que tenim a la ciutat de Girona. I és que aquest matí no he parat de veure canelleta disfressada anar a l'escola. I avui tenim carnes toltes dels casals de la gent gran. En definitiva, festa i xerinola de la bona des d'avui, demà, demà passat, també dilluns. Si ens ho hem d'aprendre amb filosofia, que cada dia sigui festa, independentment si hi ha carnaval o no, perquè sempre tindrem alguna cosa bona per a la sabana. I prodigi de la festa, probablement una d'aquelles persones que sempre deambulava en hores intempestives, sigui carnaval o no, això els de Digital Hits ja ho sabran. A 9.000, bon dia i bona hora. Home, hem viscut carnavals força, força frenètics i exuberants, eh? Home, sí, vull dir, a part tu ets aquella persona que sempre hi era. Sempre hi era. Els carnavals, normalment, sempre solíem ser presents. És com la ràdio, sempre hi és, sempre la maten, però no hi ha manera de matar-la. No, no, no, fotem, sempre soleu ser-hi. Saps? Ets com el dolent, el cavallo del mar. Sí. En qualsevol cas, en Rau Vila. Avui dijous gràs, amb moltes ganes ja de Carnestoltes. Tu ja el vas celebrar, Banyol. Nosaltres ja el vam celebrar. Has alguna coseta aquest cap de setmana? Vindràs a Roses a veure'm? fa de mal decidir, eh? Roses és preciós, es posa preciós, eh? De fet, l'altre dia vaig parlar amb la propietària d'un hotel d'allà que estàvem esmorzant i li vaig dir, hòstia, però encara hi ha gent que ve, clar, turistes i tal, no? Que venen a passar el cap de setmana i que no saben que és carnaval? Diu, així ens Hi ha molta gent que arriba allà, agafa la reserva de l'hotel i que no s'enteren. Hi ha moltes poblacions del país que, vaja, Carreval viuen molt, com Sitges, no comarques de Girona, sinó Sitges, amb el Lleu, per exemple, o Torelló, doncs avui també hi ha el famós pullasso, que és un element que va tirant vi als participants i una festa fa molts anys. El garrafa ens pilla molt lluny, deixa-la allà on està. Sí, però també, Déu-n'hi-do, les rues que fan, sembla... Sí, sempre estem fent la comparativa, però sempre els he dit el mateix amb gent que conec d'allà, i és el teu carnaval és el teu, el meu és el meu, i el de cadascú és el de cadascú. A partir d'aquí, que tothom faci el que pugui amb el que té. En qualsevol cas, nosaltres avui parlem amb el Jordi Novka sobre la seva nova novel·la, també trucarem al Quim Givert per parlar de llibres, i a més a més parlarem amb el Pau Pacheco de Joves per Girona, amb aquesta iniciativa d'uns nanos de 15 anys, Aviam si volen donar-nos també una miqueta d'iniciatives i lliçons de com hem de fer les coses que les hem d'escoltar, que també està molt bé. Que tampoc som tan grans, eh, nosaltres, les coses com són. En qualsevol cas, ens hi posem. Ens hi posem. El futur és una petita flama, aquest és el títol de la novel·la de Jordi Nobka, que passa per Girona FM per explicar-nos una mica la jugada. També ho farà aquesta tarda a la llibreria 22 a partir de les 7 de la tarda amb Marta Pasqual. En qualsevol cas, Jordi Nobka, bon dia, bona hora. Hola, bon dia. Quan feia que no venies per Girona gaire o què? Com a escriptor, cinc anys i mig, més o menys. Perquè no havia publicat cap altre llibre. Com a ciutadà, menys temps. Persona terrenal. Sí, com a ciutadà, menys temps. Dos anys i mig. Jo et diré, sempre és bona excusa, eh? Ah, sí, sí, totalment. Ara no hi puc venir perquè estem esperant que la petita de casa sigui una miqueta més gran i pugui aguantar una nit d'hotel. Però sí, sí, aviat tornarem segur, segur. Ara parlaves de la petita de la casa. El futur és una petita flama, vaja, l'eix troncal, paternitat, canvi de vida... Sí, el llibre va començar en un moment molt fosc de la meva existència, molt fosc i molt lluminós, tota l'hora. Fosc perquè a casa no esperàvem que el nostre fill arribés amb una quantitat de ganes de sacsejar els ciments de la nostra existència. amb tanta convicció. I al mateix temps, clar, de donar-nos lliçons, perquè ens feia patir, no ens deixava dormir, la nostra vida es va convertir en una mena de rave contínua. Fa un moment parlàvem de carnavals llargs i de tancar tard la paradeta. Jo, durant dos anys de la meva vida, no vaig tancar la paradeta. La meva vida era una continuïtat. Quan m'estirava al llit i intentava dormir, i la meva parella igual, sempre hi havia un petitó que obria la boca o els ulls i ens reclamava. I d'aquesta nit tan fosca i llarga va sortir aquesta novel·la perquè tenia dues opcions, diguéssim, i això és una mica així, eh? O cometre un acte que hagués acabat sortint a les notícies, cap a mi mateix, i no precisaré quin, o escriure una novel·la. I llavors vaig pensar que potser era una mica més intel·ligent escriure una novel·la. I llavors se'm va acudir que, per no repetir la meva existència, el que havia de fer era transformar els personatges, perquè igual que nosaltres a casa ens havíem transformat, el món al meu voltant també. I si siguis o no, pare, pots entendre que la paternitat o la maternitat és un sacceig tan gran que potser de cop i volta el món es converteix en un món habitat per animals, no humans, i no persones. I llavors va ser així que potser hauria de necessitat prendre'm algunes pastilles extra, eh, també, però no ho vaig fer. I vaig escriure una novel·la que està protagonitzada per animals no humans, i els meus protagonistes són una família d'erissons. En aquest sentit, t'anava a dir, és una realitat ficcionada, fins al punt de la caricaturització, gairebé? En realitat, jo crec que no, perquè intentava fugir del que seria un humor molt automàtic, és un humor bastant autocrític, i en general crec que el que hi ha a la novel·la en punts foscos, i intentava defugir aquesta caricaturització perquè és fàcil que si tens animals no te'ls prenguis seriosament, però si a més a més els hi poses una mica d'humor a aquests animals, per no semblar que estàs efectivament a punt de cometre un acte que sortirà a les notícies, doncs, si poses humor, encara és més fàcil caricaturitzar, no? Llavors, el meu terreny fàcil potser seria aquest. Llavors, a les novel·les intento posar-me les coses difícils i, en comptes de fer una comèdia estripada, vaig acabar escrivint una tragicomèdia amb bastant de drama, diguéssim, amb algun apunt tràgic, però intenta sobretot respectar unes vides d'uns personatges que crec que són prou complexes per recordar els humans, perquè no només els considerem animals o ninotets. És que jugues, m'encanta molt, perquè és una contraposició completa entre la complexitat de teixir tot això a través de la simplicitat. Sí, clar, i això per mi és, suposo que en general, és una cosa molt difícil de fer, perquè si jo hagués escrit com una espècie de quadern de paternitat, simplement, que potser és el que més o menys vaig començar fent quan anotava amb desesperació aquesta nit, he dormit només dues hores, els ulls em cremen, no sé què passarà demà, tot això vaig deixar-ho de banda i vaig pensar... Aquesta és una mica la base, l'humus, per construir alguna cosa diferent. I per això vaig escriure sobre erissons en un món com el nostre, en una ciutat que podria ser perfectament Girona, que té un museu, on aquest erissó treballa d'informàtic. I que té una parella, que és l'Arizona, que treballa en una fàbrica de iogurts. No fa els iogurts, perquè els erissons són al·lèrgics als productes làctics. Vaja per Déu. Però vaig pensar, està bé que ella treballi en un lloc que en realitat no li fa salivera, per dir-ho així. I, clar, ella és cap de comunicació d'una fàbrica d'iogurts. Per tant, munta les empreses, les estratègies de comunicació per vendre més iogurts. Però, en canvi, ella no en pren mai. I no pren mai llet. Clar. Bé, són totes aquestes petites coses que a mi m'agrada escriure, perquè un informàtic a dins d'un museu té una certa gràcia, diguéssim. I si un informàtic com aquest Ariçó, a més, la directora del museu, que és una tigressa, un dia li interromp la seva baixa de paternitat i li diu, necessito urgentment que m'ajudis, i aquest arissó accepta seguir-li el joc i accepta fer el que fa, aquí comença un dilema existencial que hem tingut tots nosaltres, que és... seríem capaços de participar o de connivir amb una petita corrupció que ens hagin proposat a dins de la pròpia empresa en la qual treballem. I, esclar, aquest Arissó es troba amb el dilema que ho accepta però després té remordiments de consciència. I aquests remordiments de consciència se li van fent una pilota cada vegada més gran, més gran, més gran, perquè, esclar, ell pensa... un dia aquesta pilota o aquesta bola de neu m'acabarà arrossegant a mi i diu, acabaré arribant als tribunals per culpa d'aquesta directora de museu i d'un altre càrrec polític que no esmentarem, que és una ministra. Em mires amb perplexitat, perquè jo entenc que és una novel·la que explicada així des de fora pot semblar molt marciana, però en realitat... Parlar d'aquests animals a mi m'ha servit per estar més a prop dels humans. No, no, m'encanta, però jo et volia preguntar, Jordi, t'ho dic perquè tu ets periodista, treballes de periodista, vull dir, això és un cas real, és a dir, això t'ha passat a tu? No, no, per sort, no, gràcies. Ah, t'anava a dir, per això la meva perplexitat, perquè era com un ostras. No, no m'ha passat a mi, però sí que... Però ha passat segur, això ho tenim clar. Segur que ha passat. A mi m'ha passat que a vegades m'han demanat que fer segons quins articles o que entrevistés a segons quines persones per compromisos de l'empresa o d'alguna persona vinculada al diari, que és on treballo, I això passa a tot arreu. Òbviament, això no és una corrupció, però això et situa en un dilema també que és realment hauria de fer el que m'estan manant per obeir, que és una cosa que, clar, que a l'escola, quan ets petit, t'ensenyen aquesta mena d'obediència, però llavors, al mateix temps, l'escola també et dona eines, a través de la filosofia, per exemple, per qüestionar aquesta obediència. Llavors el meu eriçó és algú que té el dilema d'obeir o de revoltar-se contra aquesta obediència, no? El dilema de dir soc prou gran o prou madur per marcar unes línies vermelles o sempre aniré una mica a remolc del que d'alguna manera algú m'estigui ordenant, no? Sí. Llavors, en aquest sentit, hi ha una petita revolta personal, però això es dona en un món que aquestes revoltes personals no les accepta, perquè el món d'aquesta novel·la és un món canviant. És un món on hi ha l'emergència climàtica, és molt evident, però a més a més hi ha un partit d'extrema dreta que guanya unes eleccions. I amb això no faig cap espòiler perquè... perquè ho hem dit algunes vegades ja en altres entrevistes, o fins i tot s'ha escrit en alguns articles. D'altra banda, no estic fent gaire spoiler, perquè que un partit d'idees molt conservadores guanyi unes eleccions, em sembla que no és que pugui passar a Catalunya, és que pot passar pràcticament a tots els països que coneixem. I està passant, al final la història és cíclica, no? Està passant i ha passat. I clar, a vegades m'han preguntat, quan pensaves en l'extrema dreta, que la líder del partit és una granota, pensaves en algun concret i jo els deia, podria pensar en tants homes i en tantes dones que vaig pensar, posa una granota, que és un animal amfibi, i d'aquesta manera, encara que la granota, diguéssim, que la feminitza aquesta criatura, Podria ser perfectament també un home del nostre món. Llavors, diguéssim que ella, aquesta granota, exemplifica una ànsia de poder i una ànsia de lligar curt els ciutadans d'aquell país que els ciutadans, sorprenentment, demanen. Llavors... Clar, dins la novel·la hi ha, d'una banda, aquesta revolta d'un personatge que sent que no pot transigir, però de l'altra tens una societat que creu que ha de virar cap a una menor llibertat. Un retrocés, en aquest sentit. Sí, i això, per exemple, és una paradoxa que creia que estava molt bé explicant una novel·la, perquè en molts moments el nostre món sembla que unes llibertats adquirides durant els últims 15-20 anys ara estigui disposat a renegar-ne i a dir, potser no calia. Llavors, ostres, això, sobretot a les minories, els hi farà molt de mal, penso. I això ha portat amb la paternitat de fons, i clar, jo volia venir cap aquí, t'ho dic perquè jo crec que estem en un moment on s'estan qüestionant moltes coses sobre la paternitat, on la pregunta que et faig és, tu creus que aquest tipus de situacions s'han visibilitzat més, és a dir, la crítica constructiva fins i tot a la paternitat, o creus també que el context és el que ens fa preocupar-nos més? Perquè en altres èpoques ser pare o ser mare era relativament més senzill a nivell de context. a mi em va passar que potser la consciència social una consciència social més marcada se'm va despertar com una llumaneta a dins justament perquè de cop trobant-me a casa que passàvem de ser dos a ser tres amb un volto més sí, exacte, passar a ser tres i tenir un tercer element en creixement que necessitava moltes cures de cop em va fer preguntar i em va fer preocupar pel futur No? Perquè, esclar, quan ets jove, o en un cas, per exemple, quan era jove, recordo que la consigna que seguia era la consigna dels punks, que era no future, no? No vull futur. I amb un fill, per sort o per desgràcia, això no ho pots conservar. I llavors, clar, de cop, el fill m'obligava a pensar en un demà. En un demà per ell, sobretot. I esclar, i de retruc en un demà, per mi, no? Jo ja no podia desaparèixer. Jo havia d'estar allà sempre, havia d'estar per ell, amb molt de gust, però havia de patir molt, també. I aquest patiment, diguéssim que sí, crec que era necessari visibilitzar-lo, No soc conscient que hi hagi tantes novel·les sobre homes que escriuen sobre aquesta paternitat conflictiva viscuda des de dins del cau, perquè ells sempre diuen que viuen en un cau, no en una casa, que és una manera de dir també que el seu pis és precari. És el que t'anava a dir. Sí, clar. Ells viuen en un cau, de classe mitjana, diguéssim, i viuen molt assajats per tots aquests problemes que d'alguna manera intenten entrar a través de la finestra. O sigui, l'emergència climàtica, aquesta extrema dreta, els problemes laborals, la corrupció, la seva i la dels altres. L'amistat, quines amistats es mantenen, quines amistats es perden... Amb la paternitat, una cosa que sí que em vaig adonar i va ser bastant dolorosa, va ser que de cop tota una sèrie de persones que hi havia a la meva vida, com una espècie de constel·lació, es van esfumar, es van engronar. Sí? Sí, van... No familiars, per descomptat. Al revés, a dins de la família va haver-hi com una mena d'enfortiment dels vincles, que a vegades també és una mica desassossegant. Ja. Però a fora va haver-hi tota una sèrie d'elements que es van esfumar. I esclar, de cop a casa ens sentíem més sols, perquè apreciàvem i apreciem els amics. I a poc a poc hem intentat anar... tornant a teixir alguns vincles, no? I a vegades ens n'hem sortit i a vegades no tant. Però aquesta idea de com l'amistat o les amistats podien esfumar-se d'un dia a l'altre sent pares, una cosa que m'havien dit, però jo pensava, no ens passarà perquè nosaltres continuarem volent veure els amics, no tancarem la porta, no? Al contrari, volem que vingui gent. i no, sembla com que a dintre casa hi havia com una mena de quarantena, que érem nosaltres, nosaltres tres, perquè clar, suposo que també hi ha vegades que algunes persones pensen que això dels fills s'encomana, com la grip, i poden pensar, aviam si aquesta bomba que tenen a casa ells acabarà de retrucar a casa nostra, també, no? Si em permets, deus viure a Barcelona, no? Sí, jo visc a Barcelona. La idiosincràsia barcelonina és una altra, potser. Segurament. En un àmbit més de comarques, tot plegat, potser és més diferent. Soc de Barcelona, tot i que soc mig de Barcelona, mig de Sant Pol de Mar, i és on el cas que a Barcelona visc en un barri lluny d'on havia viscut. És a dir, me'n vaig anar a l'altra punta de la ciutat. Per tant, hi ha tanta distància entre casa dels meus pares i casa meva com la distància d'agafar l'AVE i arribar a Girona. Clar. Llavors, és una distància que en quilòmetres és més petita però que, en realitat, en temps, és igual o superior. Esclar, jo per anar a la feina trigo 35-40 minuts cada dia. Barcelona és molt gran i els barris de la perifèria són desoladors a vegades, sobretot tenint en compte que hi ha tantes perifèries a la ciutat, i en aquest sentit la novel·la també és una mena de reclam sobre aquestes grans ciutats que creen tanta solitud. Per això els personatges que estan aïllats de la resta i que a vegades poden retrobar-se amb algun amic, consideren que aquest canvi, aquesta manera de revincular-se amb el món, no és tant a través d'un col·lectiu proper, sinó a través d'un compromís, que és el compromís amb una causa, que és la causa ecologista, que representa una... anava a dir una noia, però no és una noia, és una ratolina, una ratolina adolescent que comença a muntar manifestacions a la ciutat i a tallar el trànsit per dir, un altre món és possible, hem d'aturar el canvi climàtic com sigui, i aquests dos erissons pensen, la vella política s'ha acabat, es tracta de crear alguna cosa diferent i comencen a seguir de forma... bastant fidel als missatges d'aquesta ratolina, que més d'una persona m'ha dit, és una ratolina o és Greta Thunberg? I esclar, doncs no em fa res dir-ho. Jo, quan va sortir a la palestra Greta Thunberg, vaig sentir una barreja molt marcada d'una banda de... defectuositat cap a ella perquè em va semblar que era un personatge molt entranyable i fràgil i al mateix temps era un personatge que em posava contra les cordes perquè s'atrevia a cridar i a proclamar coses que potser jo portava a dins o molts de nosaltres portàvem a dins i que potser mai no hauríem atrevit a cridar llavors ella era un altaveu durant un temps va ser un altaveu allà a Davos anava a Davos i cantava la canya Donava saco. Sí, catava la canya a Donald Trump, per exemple. I ara que Donald Trump torna a governar amb el senyor de la gorra, amb Musk, ara jo crec que es troba a faltar una greta que alci la veu i digui això que esteu fent és monstruós. És que... Jo t'anava a preguntar, Jordi, tenia pensat preguntar-te si la teva novel·la era una crònica fidel que són temps difícils per ser pare, però et reformulo la pregunta. Són temps difícils en general. Oh, sí, sí, totalment. Per tot. Un dia em van preguntar, com veus la vida? I dic, a la novel·la o a la realitat? Sí. I em van dir no a la realitat. I vaig dir molt negre. I a la novel·la? I vaig contestar amb més esperança. Jo aquesta novel·la vaig escriure-la perquè veia que hi ha una claustrofòbia progressiva en la nostra realitat i que ens estem estrenyent el camí fins a uns límits que no sé on arribarem. I la novel·la, en canvi, planteja una alternativa, que és una alternativa irrealitzable, que és com un informàtic i la seva parella, juntament amb una ratolina, es proposin salvar el món. Diràs, ostres, és molt naïf, és molt ingenu. Sí, sí i no, però al mateix temps, en el món real va poder aparèixer una Greta Thunberg que va sumar desenes de milers de persones, moltes d'elles joves, que van tallar el trànsit, van aixecar la veu. Llavors, no sé per què, explicat en forma petita de novel·la com la meva, les coses haurien d'anar cap a la foscor i no cap a la llum. Llavors, la meva proposta és intentar trobar l'espurna de llum, aquesta petita flama que potser encara existeix. Jo et dic que normalment quan t'ho passes bé se't fa curt el temps. Se'ns ha fet hipercurt a l'entrevista i n'estic segur que la novel·la també se'ns farà hipercurta. Moltes gràcies per compartir amb mi. Avui, a les 7 de la tarda, amb la Marta Pasqual, a la llibreria 22. A la 22, amb la Marta Pasqual. Doncs per presentar El futur és una petita flama. Jordi Nobka, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies. Dos quarts de siscau, pluja suau, l'albert entre els primers. No li ha costat, no és tan aviat, és lo bo de ser fornès. Arribant i comptar-neu, disposats a posar-nos. L'accent en tot. La vibració, ja mai res serà el mateix. Dos quarts de sis, los nens dormint, la veïna et llevarà. La Dolors baixa a l'escola, sap que el seu lloc és allà. N'arriba a veure La senta en top, la vibració, llama y decir amate. Sabrá ser una indestrés, a entreguarse pel carrer. La senten con la vibración, llama y respira al mate. Vine al Mercat del Lleó i trobaràs productes frescos de qualitat i de proximitat. Més de 50 parades al teu abast per comprar tot el que necessites. Carn, peix, verdures, grana, plats cuinats, fruits secs i molt més. Compra producte local. Compra al Mercat del Lleó. Ajuntament de Girona. Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. Fins demà! A la vora via, un passito pelante com la Maria Esperant el teu tren ja m'hi fluiria És tan fàcil tirar-me la mala vida És més fàcil tirar-me la mala vida Es pot faltar valor. Rans obren els motius per fer-li cas al cor. I say hi. You say bye bye. I say hey. You say na na. I say hi. You say bye bye. I say hey. Tell me hey. Soc feliç sobrevolant el cel prohibit. Sobrevius com una estela amb un desig. Pel bon camí hi ha una moneda amb dues creus. Hi ha una poc que m'agafa els peus. No es pot tornar a viure el que he vist. You say bye bye, I say hi. You say bye bye, I say hi. per veure'ns obren els motius per fer-li cas al cor. Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure en Mart. La roba estesa al meu agost, un camp d'espigues i cargols. Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot. Un biorritme lamental, un mar d'antenes i animals. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres peus. Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixa endavant de la ciutat la tarda llarga i potser més. un altre temps on parlarem amb altres veus. El meu secret subtitulat camins d'arròs, camins de blat. Esperarem que baixi el sol i sota l'arbre parlarem del temps. La vida artificial. Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res. Amb les butxaques a les mans caminarem els passos d'altres greus. Esmorzarem pan, vol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. baixa endavant de la ciutat la tarda enllarga i potser més. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Recupera els millors moments de la nostra programació a gironafm.cat, la web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a gironafm.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. I seguim en directe als Quatre Rius de Girona FM. Quan és moment de seguir parlant de llibres, ja veiem Sant Jordi a l'horitzó i és que tenim presentació demà divendres 28 de febrer a les 7 del vespre a l'Ateneu d'Acció Cultural, ja que Quim Givert ens presenta allà d'allà, alfabet incomplert de la franja de Ponent. En aquest cas tenim ja amb nosaltres l'autor. Quim Givert, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, gràcies. Escolta'm una cosa, a viatge des de Ponent t'ho dic per presentar-nos aquest llibre aquí a Girona, eh? Sempre és bona excusa venir a Girona. I tant, clar que sí. Sempre és molt agradable, per tant, i el contrast també és molt interessant. En aquest sentit, d'allà, d'allà. A què ens hi parles exactament? Allà d'allà és una expressió que se fa servir a Ponent, i com que la Franja és un territori peculiar, depèn de l'Aragó, però la llengua autòctona, la pròpia, la històrica, és el català, aleshores aquesta expressió ponentina manava com l'anell al dit, perquè no és allà, sinó és allà d'allà, és el darrer extrem, l'oest de l'oest. és el darrer racó i justament això ho fa molt atractiu. Ser frontera és un lloc d'una riquesa esplèndida, si la vols veure, és clar. i d'intercanvi de coneixences diferents i per tant això em va engrescar a enllestir el llibre que demà presento És el que t'anava a dir al final és cristal·litzar i materialitzar un intangible que tenim a la franja de ponent i crear-ne un precedent en forma escrita Justament. És el que jo, doncs, he procurat perquè penso que si fas un bon relat, sigui del territori que sigui, això, doncs, enganxa, ho fa seductor i engresca. I, a més a més, de la Franja no se'n parla. No es fan pràcticament llibres. De la llitera, de la Ribagorça, l'altra Ribagorça, eh? Del Matarranya, se'n parla... puntualment, desquillentes, però no s'acaba d'aprofundir, no? I llavors jo en el llibre parlo, per exemple, del trànsit fluvial, que antigament hi havia al riu Cinca, parlo dels gitanos de la llitera, parlo d'un conte que se'n diu El pollet pelat, que seria com una mena de patofet, però versió... versió Franja de Ponent. Parlo de les Raboses, que la gent no sap el que són. Aquí a Girona, i que no ho diré, han de venir demà a la presentació, si volen. I d'una cançó, els faré cantar una cançó. Parlo dels monegres. Part de la Franja és l'inici dels monegres, que és la frontera natural. A l'època medieval, el país acabava allà on no hi havia vida, i passat el desert, tornava a haver-hi vida i allò era un altre país. Normalment funcionava així. Els romans no van arribar més enllà del Sàhara. Es va acabar l'imperi romà en el Sàhara. I el mateix, el desert d'Almeria, era el límit dels països catalans. I a l'edat medieval, ara, evidentment, sí que el desert és un lloc que també és molt interessant i que val la pena. I, Quim, ho faràs de fet molt ben acompanyat demà, perquè em sembla que el filòleg David Casellas i el periodista Pere Bosch t'acompanyen. Sí, serà un plaer. M'hagués agradat la presència femenina, perquè sempre hi ha masses... presència massa masculina, habitualment. Però, bé, va com va. Al final són persones, no? Però sí, tenir al costat un filòleg, que tocarà més la part lingüística, i tenir un periodista, que els ulls ja s'ho miren de manera diferent, doncs això pot reforçar molt l'acte i el pot fer que desvetlle això, interès. Quim, doncs fem una cosa. Qui vulgui saber una mica més sobre l'allà d'allà, també sobre la franja de Ponent, qui vulgui escoltar-te, qui vulgui cantar una cançó, demà divendres, 28 de febrer a les 7 del vespre, a l'Ateneu d'Acció Cultural. Quim Givert, moltíssimes gràcies. No es mereixen. Olien un llum, que es diu per aquí. A reveure. Vaig molt bé. Trec el cap per la finestra del vagó Veig algú que espera l'estació amb un paper que du el meu nom. Pujo a un cotxe que té més anys que jo. A la ràdio sona la cançó, take me home. I ara el món em diu que tot anirà bé. Quan cau el sol, farem una pensió. Els queda lliure una habitació al costat del menjador. A mitja nit, de sobte sento un cri, i algú que riu em fa sortir del llib. T'esperem, dius, al segon pis. Oh, oh, oh, i en el cor em dius que tot anirà bé. que tot venirà bé. I ara, 20 anys després, recordo aquell moment i ens veig a tots tan bé. Tornaria a agafar el tren, tornaria a aquell hotel per trobar-te entre la gent. I ara el cor em diu que tot anirà bé. Tot anirà bé. I ara el món em diu... Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai. Tu estaves assentat esperant-me, vestit molt elegant, repentina tan gomina. Crec que vaig flipar deixant anar les aparències, sense por em vaig apropar. Va ser una tarda molt llarga, no s'acabava mai. Parlaves de la bellesa, i a mi això m'és igual, la nit en què et vaig conèixer. Em vas encantar, però semblaves una altra persona, quan et vas posar a parlar. Portes un monyo molt maco, la samarreta et senta bé, aquesta llum accentua el teu somriure. Estàs molt guapa, t'ho he dit o què? Fins demà! Després de mitja hora escoltant-te, m'estava cansant, vaig dir. Portant-me a la plaça de sempre que duc la guitarra i vull desconnectar. Ai, maca, quina bona idea. Ets tan llesta, tan interessant. Sisplau, marxeu, canvia el tema. O seré jo que acabi marxant. que tants cops em cansa. Prepareixo que em passis la birra i que em tinguis la canya. Perdona'm ser enric, però és que em fas molta gràcia. Lliga no és lo teu, ho sap molt de greu. Prepareixo que em passis la birra i que em tinguis la canya. No em diguis bonica que tants cops em cansa. Pensa que a mi m'agraden les coses senzilles. I la sinceritat, que si em vols dir bonica, que sigui de veritat. Bé, doncs aquests dies hem pogut veure per xarxes socials com un grup de joves ha sortit a la ciutat de Girona, es defineixen com a transversals i també per formar part, o en aquest cas que hi formen part, totes les ideologies polítiques que tenim ara mateix a la ciutat de Girona. Per intentar comentar la jugada ens acompanya avui un dels impulsors d'aquesta plataforma de Joves per Girona, ell és el Pau Pacheco, qui ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Moltes gràcies, bon dia. 15 anys, eh? Si no m'equivoco. Som tots de la vostra mateixa edat? Ara mateix sí, som tots 15-16 anys, però estem oberts a gent més jove o gent més gran. D'on va néixer aquesta idea, aquesta plataforma? Doncs nosaltres, bueno, molts de nosaltres compartíem, no, aquesta ambició de voler fer coses a la nostra ciutat. Alguns ja ens coneixíem, altres, doncs ens vam anar coneixent a partir d'haver creat Jogues per Girona. I, bueno, vam quedar primer jo i una altra companya que, bueno, volíem, doncs, crear alguna cosa. Vam dir, bueno, està clar què s'ha de fer, no? Però s'ha de fer. Per tant, el que volíem, doncs, era... crear. Encara no sabíem ni què volíem crear, però sabíem que volíem crear alguna cosa. Volíem fer alguna cosa, no? Exacte. I vam quedar, ens vam trobar i vam dir, bueno, què? Com fem? Què fem? I doncs aquí va néixer Girona. En aquest sentit, us vau ajuntar tu i qui més? Una companya, però ara ja no forma part de l'associació. Llavors, a partir d'aquí, no sé si ho vau fer a través de xarxes socials, a través de companys de classe i us vau ajuntar? Bueno, va ser una mica de tot. Vam contactar amb companys de classe, companys d'altres instituts, gent que ja coneixíem, doncs que pensàvem que també els podia interessar formar-hi part. I aleshores, doncs, vam també crear-nos un compte d'Instagram, vam fer difusió i gent ens va anar contactant i vam poder, doncs, créixer una mica. Exactament, què és Jogos per Girona? Joves per Girona és una associació que el que vol és crear activitats o participar-ne en algunes que ja s'hagin creat per donar el nostre punt de vista o les nostres solucions a algunes problemàtiques que hi ha ara a la ciutat, com bé pot ser, per exemple, et dic en el que estem treballant ara, l'ús del català, el foment de la participació juvenil, coses d'així, que nosaltres com a joves pensem que són importants defensar i que per tant ens hem de treballar. És a dir, per entendre'ns, seria com un consell de la joventut, però que surt des de la societat i no des de la institució, per entendre'ns. Exacte, sí, sí, de fet és això. Ens vam voler basar una mica en coses que ja existeixen des de l'Ajuntament, com és el Consell d'Infants i el d'Adolescents, però més des d'un punt de vista associatiu, perquè també vam pensar que ens donava més llibertat a l'hora de poder fer coses que ens agradessin a nosaltres. Tu quan vas arribar a casa i vas explicar que muntaves tot això, què et van dir? A mi em van dir que em preparés per treballar, perquè semblava molt fàcil i molt guai, però, ja, evidentment, hem hagut de treballar. Però, bueno, si al final, quan fas una cosa que t'agrada, ja t'ho passes bé, per tant... T'ho dic perquè, vaja, teniu tots els signes polítics, pràcticament, teniu Junts per Girona, Jovent Republicà, també el Jovent Socialista, Aliança, Guanyem... O sigui, al final, també, la cosa és, potser, de no tant teixir-ho o tanyir-ho. amb unes segles polítiques, sinó que potser el que al final us definiu és com a jugues. Exacte, sí, amb això que et vas dir que és un debat que estem preparant pel dia 28, el que buscàvem també era poder escoltar totes les veus i de moment hi participen aquestes agrupacions amb excepció d'Aliança Catalana. No han volgut participar? Sí han volgut participar-hi, però és evident que no es pot posar tothom al mateix espai i per tant hi ha hagut dificultats i finalment no hi participem. Qualsevol cas, primer debat ideològic de joves per Girona, com has dit, és aquest dia 28 de febrer, ja, o sigui, aquest divendres. A partir de les 6 de la tarda, entenc que centres cívics completament oberts, eh? Vull dir, com ha arribat molt bon Jordi... Sí, sí, pot venir tothom que vulgui, hi haurà un petit berenar després, per tant... jo crec que serà molt enriquidor per qualsevol persona que també vulgui preguntar alguna cosa. Perquè al final, aquí hem posat uns temes d'interès, l'ús de la llengua, la seguretat, la neteja, l'accés a l'habitatge, primer de tot perquè són temes que nosaltres considerem importants, però evidentment si qualsevol persona que ens vingui a veure té un altre aspecte o qualsevol cosa que parell és rellevant, doncs la pot dir sense cap problema. En aquest sentit, quins suports heu pogut tenir fins ara? Fins ara hem començat amb aquesta activitat perquè no tenim gaires suports per part de cap altra entitat ni cap institució, per tant hem decidit crear aquest debat en què ja participen altres organitzacions, en aquest cas polítiques, per poder també durar-nos a conèixer nosaltres d'una manera relativament senzilla. Vull dir, més enllà d'això, no sé si des de centres educatius, des d'altres xarxes que us hagin pogut ajudar, que hagin vist bé... Ara per ara no, però bueno, no descartem en un futur. Poc a poc, no? Exacte. És el que t'arrava a dir, més enllà d'aquest debat ideològic que planifiqueu per aquest divendres, no sé més o menys línies mestres que vulgueu desenvolupar, no cal fer espòiler de dir-me d'aquí deu anys què, però sí que més o menys dir, vale, un cop fet aquesta posada de llarg, una miqueta, vull dir, quina és la deriva, quin és el dia a dia? El que busquem amb el debat també és veure què pensen els joves, poder escoltar quines són les seves preocupacions i a partir d'aquí començar a treballar també en un tema que sí que estem ja creant un nou projecte, és en relació a la llengua catalana i és el que esperem fer en més curt termini. I entenc que si parleu de joves i llengua catalana inevitablement tirem cap a xarxes socials i serà alguna cosa enfocada cap allà, no? Exacte, cap a xarxes socials i també aprofitant que, tot i que no rebem el suport directe, també tenim comunicació amb l'Ajuntament, doncs el que planegem és poder posar-nos en coordinació amb la regidoria d'educació i fer-ho arribar als instituts, que és on hi ha més joves. Clar. Doncs, Pau, joves per Girona aquest 28 de febrer, aquest divendres, a les 6 de la tarda al Centre Cívic Barribell Mercadal. Pau Pacheco, gràcies per acompanyar-nos aquesta estona i que vagi superbé divendres. Moltes gràcies per convidar-me.