Calor, GiroEstudi, Arquitectura, Economia i Amor

a GironaFM.cat. La web on trobaràs tots els continguts propis que fem perquè estiguis informat del que passa a Girona. Els quatre rius, les entrevistes, els informatius i tots els programes esportius, culturals i musicals a GironaFM.cat. Escolta'ns on vulguis i quan vulguis. Som la teva ràdio. Som la Gironina. Escolta el que diu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza al 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. 11 i 5, benvinguts als Quatre Rius. Dimecres 28 de maig de 2025. No és normal aquesta calor. No és normal. A 30 graus al mes de maig, amb els aires acondicionats a tot drap i amb aquesta sensació de mes d'agost quan encara no hem abaixat el ritme. Alguns diran que és casualitat. I em pregunto si també es pensen que això del canvi climàtic és conya. Això abans no hi era. Aquesta calor abans no la teníem. Si ara ja és així, què ens espera el mes d'agost? En qualsevol cas, que Déu ens agafi confessats i no passeu dels 21 graus amb aquests trastos, que encara cauran els ploms com ara fa un mes amb la pagada. I com si visqués a la panxa del bou, on ni neve ni plou, ni fred ni calor, Arnau Vila, bon dia i bona hora. Què tal, molt bon dia. Atemperat. Sí, jo ets de dir, però que costant tot el juny, home, tampoc és... Jo personalment no ho veig molt, molt, molt estrany, tampoc que estiguem a treure. No és normal. És que no és normal. No és normal, Arnau Vila. Jo no ho veig molt estrany, però vaja, això a cadascú... Que t'ho dic jo que hagués sigut home del temps, que no és normal. Aquesta calor al mes de maig... Ostres, vull dir... No, no és normal, és un capítol atípic de temperatures altes. Molt bé, molt bé, és la teva opinió. No, no, no, no, no, no és opinió. Vull dir, ha sortit una nota informativa de la gent que en sap, que en sap molt més que jo, que diu que és un capítol atípic de temperatures altes. No és normal, 30 graus. Què farem a 55 al mes d'agost? Tu què faràs amb 55 graus? M'estaré a la piscina. Vols dir? Ja s'haurà evaporat aquella aigua, però que quedarà pas aigua a la piscina. Eh, els pessibres? En fi. Es fonderen tots. No, home, ja els cuidarem perquè no sigui així. Però és que no podrem menjar-nos ni un gelat, Arnau. Bueno, serà... Ens posarem el gelat així. Serà un yogur. No t'agraden els yogur? A mi m'agraden molt, eh? No ho sé. T'agraden amb marmelada o sense? Home, amb una marmelada per sobre està bé, eh? A mi amb marmelada m'agraden. Sí, home. Amb mel? Mel i mató t'agrada lluny? Mel i mató m'agrada molt, sí. Sí? Sí, sí. Va, un dia d'aquests et portaré mel i mató. Sí? Sí. T'he gravat, eh? No sé on te'l venen, però... Qualsevol supermercats amb venen. En qualsevol cas, Arnau Vida, avui parlarem del Giro Estudi, ara en uns instants. També parlarem amb el Col·legi d'Arquitectes. Avui tenim moltes coses, eh? Tu saps on està Camós? Al costat de Banyoles. Ah, sí? No? No, pregunto. Un altre Camós. És que no en tinc ni idea. Ah, sí, sí. Ah, em pensava que deies així quina rotaliga aquesta pregunta. És a qui li preguntarem a veure si saps on està Camós? Sí, sí. En el Miquí Núñez li preguntarem ara d'aquí una estona aviam si sap on està Camós. És com si t'hagués un test paral·lada. Estàs un test paral·lada? Sí, home. Doncs és el mateix, això. Val, o sigui, ve a ser el mateix, no? Per l'Empordà. Aviam si el Miqui Núñez sap on està. Jo crec que sí, jo crec que sí. Seguidament parlarem d'economia amb Marc Masmitjà i Pujol i Amorent Sintonia amb la Clàudia Ramírez. Moltíssimes coses per fer i molt poc temps. Arnau Vila, comencem? Ens hi posem? I ho hem comentat al primer cafè d'avui dimecres, i és que un nou estudi innovador permetrà millorar la salut dels gironins i gironines a partir de mostres biològiques de 4.000 ciutadans durant ni més ni menys que una dècada. Fins demà! Fins demà! Fins demà! Sí, i ja en portem quatre remant. Ja som 14. Carai, on comença tot això, tota aquesta història? Això comença... Doncs mira, comença amb la Covid, això. Perquè la Covid estàvem tirant endavant un projecte europeu que ens havíem finançat a l'Institut de Recerca Biomèdica i a nosaltres al DipSalut, conjuntament amb la Universitat i amb la Fundació Salut Empordà. I en aquell moment estàvem fent una cohort poblacional i estàvem fent un estudi i va venir la Covid I vam haver tancat tothom a casa i ens vam quedar sense poder anar a veure les persones, perquè estava prohibit anar a veure les persones. I vam perdre 5.000 persones que teníem en aquell moment en seguiment. I en aquell moment vam dir, ostres, si hem de donar continuat això, hem d'estar preparats per una propera Covid, no? I llavors vam dir, fem-ho telemàticament, inventem això, una plataforma tecnològica que ens permeti connectar-nos amb un mòbil, i si mai tanquen, nosaltres continuarem. Clar. I això ho vam pensar just sortint de la Covid i aquí estem. Carai, i al final, és que ara ho dèiem, jo crec que un dels grans reptes que teniu en el món científic és precisament poder-vos enfiar de les dades. Correcte. Perquè al final... Sense dades no tenim res. Exacte, i no només sense dades, sinó que siguin unes dades fiables des del punt de vista de mostra, perquè ara és com si dius, no, mira, estem fent un estudi amb tres persones, però clar, si aquestes tres persones, estem els tres a la ràdio, som de la mateixa franja d'edat, etcètera... No serveix per res. No serveix per absolutament res. Bueno, és una mostra opinàtica, en diríem. Exacte, seria una mostra d'aquestes de brindis al sol. Ah, exacte. És això que a vegades feu els periodistes que aneu al carrer i poseu l'escarxof a la gent. Sí, fan, fan, fan. Van alguns periodistes, allò TV3, el TV3, anem a veure qui diu al carrer. I tu dius, com a científic, dius, no, sisplau, que això estàs viajat totalment. Completament. Però és ABC d'estadística, que això la gent ho hauria de saber. I és que tu per fer un estudi d'aquest tipus, per exemple, és a dir, com intentes definir la mostra... Correcte, això és la clau. Ho has dit molt i molt bé. Primer de tot hem de calcular el volum. Quanta gent necessitem perquè pugui representar tota la demarcació? Són 800.000 persones. Doncs quin és el número mínim de persones que necessites per representar bé aquestes 8.000 persones? Llavors fas uns números i és uns càlculs estadístics amb unes fórmules matemàtiques i ens surt que són aproximadament 4.000. Però d'aquests 4.000, doncs els agafem? Tots de Girona? Tornaríem a tenir un altre problema, serien tots de Girona, ciutat. Per tant, si volem que es representin, n'han d'haver unes miques de la Cerdanya, unes miques de la Garrotxa, i llavors els hem de repartir aquests 4.000. Tots en proporcionalitats. Exacte, i a més, per tant, no ho podem repetir de qualsevol manera. Els hem de mirar cada comarca, quan els toca per cada comarca, però, a més a més, hem de mirar que tots els municipis també estiguin representats. I no és el mateix representar Camós, que banyoles, que malgrat estiguin al costat, no són iguals. Perquè un té gairebé 20.000 habitants, de fet passa de 20.000, i l'altre és ben petitoi. El que passa en el petitoi no és el que li passa en el de 20.000. Per tant, també hem de mirar, representar les mides poblacionals, etcètera. O, per exemple, un municipi amb un polígon industrial molt gran, a les quals les dinàmiques del municipi estan vinculades al treball d'aquells polígons, no és el mateix que un municipi, bàsicament, centralitzat en la ruralitat que viu de camps i de bestiar passen coses diferents llavors aquestes coses són les que hem de tenir en compte i per això fem un mostreig que permet capturar totes aquestes diversitats del territori i agafar persones que representen tota aquesta diversitat Llavors, això és un mostreig representatiu que, a més a més, hem de garantir que hi hagi tants homes com dones, per tant, estratificat per homes i dones, i, a més a més... Diferents franges d'edat. Exacte, garantim totes les franges d'edat. Per tant, hem d'agafar tants de joves, tants de mitja edat, tants de papes i mames, tants de jubilats i tants de gent molt gran. I, per això, quan fem tot aquest estudi, haurem de mirar que estiguin tots els territoris representats, totes les comarques representades, que tots els municipis, la diversitat de municipis també estiguin representats, les edats... I el sexe. Clar, la meva pregunta és, amb totes aquestes dades, heu fet un pacte amb el diable aquest que li en diuen intel·ligència artificial o què? No. Encara no. Encara no, però sí que tenim el suport de la Universitat de Girona amb un grup de recerca que es diu GRECS, que és el grup d'especialització en Estadística en Salut d'aquí a la Universitat de Girona, que tenim uns excel·lents professionals. I una persona que estava fent el doctorat amb ells ens ha ajudat a fer tot una anàlisi matemàtica perquè això evidentment és matemàtica. La IA de moment encara no ho sap fer però els matemàtics i els estadistes sí i va suposar un any de feina de control de variables cap aquí i cap allà anar col·locant-ne col·lant en diferents models. Són models estadístics que es poden posar a l'ordinador, això sí, l'ordinador fa els càlculs. El que abans s'estrigaven dos anys a fer els càlculs amb puny i lletra ara te'ls fan amb un cap de setmana. Sí, correcte. Doncs això és el que tenim, un grup d'estadistes al darrere que fa els càlculs i et diu, mira Pau, això és el que hem de fer. Ja hem parlat més o més, pots estossegar tranquil·la, estem en directe, al final és la màgia de la ràdio, però t'anava a dir, ja hem parlat una miqueta sobre la mostra, hem parlat una miqueta sobre la fiabilitat de les dades, de com calcular-les, la pregunta és, quines conclusions busquem en aquest estudi? Súper, això és molt interessant, perquè nosaltres el que estem intentant mirar és, respondre una pregunta, hem de fer la mateixa política a Ripoll que a Palamós? Hem de fer la mateixa política que de què és que Blanes? És a dir, passa el mateix en aquests municipis? Per tant, la pregunta és, hi ha desigualtats en aquests municipis, en aquests territoris? I la resposta és que sí, hi ha desigualtats, el cas és que no les hem calculades mai, no? Perquè ens entenguem, tots aquests estudis fins ara s'han fet sempre a l'àrea metropolitana de Barcelona. A Barcelona saben perfectament què passa a cada barri. I a més a més se't poden dir amb l'exictitud de dir, al barri més ric les dones viuen 9 anys més que al barri més pobre. Sí que és veritat que a vegades en llegim algunes aquestes. Diuen, a ells per què s'han dedicat anys a estudiar les diferències entre barres, per classe social, per tot això, no? Això a Girona no ho sabem mai. Llavors nosaltres no sabem si l'esperança de vida, per exemple, varia en funció del territori. No sabem si la gent de la Grotxa viu més que la gent del litoral. I no sabem, per exemple, si la gent gran de pagès viu més anys que la gent gran que viu a ciutat. Això tampoc ho sabem. No ho hem estudiat mai. Aquest estudi pretén respondre a aquesta pregunta. És, primer de tot, hi ha desigualtats en qualitat i esperança de vida a la demarcació de Girona per territoris i per tipus de ruralitat i això? I segona, ens afecten els factors ambientals? Ara tu parlaves del canvi climàtic. Tots els estudis de mortalitat per onades de calor on es fan? A l'àrea metropolitana. Correcte. Tenim estudis d'impacte de mortalitat per onades de calor a territori rural? No. Doncs nosaltres els tindrem. Clar. El que intentem és passar tot el que la ciència ens ha anat dient de les àrees urbanes, on hi ha, com ho saps, més gent vivint, a Barcelona hi havia uns 5 milions d'habitants, nosaltres som 800.000, i per tant allà és on hi ha els grups de recerca, on hi ha la inversió, no sé què, i tot allò que allà han estudiat ho passarem a estudiar al nostre territori i tindrem dades del nostre territori. I això... Únic a tot l'estat espanyol. O sigui, serem l'únic territori de l'estat espanyol, potser amb una petita excepció d'Astories que fan coses similars, en què podrem dir què passa en el nostre territori amb totes aquestes coses. Clar, i al final això després és extrapolable al tipus de polítiques que s'apliquen. Posa un exemple, és a dir, si tu vas a fomentar l'esport a Banyoles, que és una... ciutat molt esportiva en general, on és tot molt amable per fer esport. Ostres, potser no cal que, al final sempre qualsevol caler que s'inverteixi millor, però potser no cal invertir tant en banyoles que ja el microcosmos d'allà convida a fer esport i potser és més interessant fer-ho a camós, que costa més, o fer-ho en un altre punt on realment aquella inversió té més retorn. Exactament aquest, és l'objectiu final. L'objectiu final és equilibrar les polítiques que fem en funció de les desigualtats que hem vist. Ara no ho podem fer perquè no sabem on són les desigualtats. Les intuïm, les podem més o menys intuir. A tothom, a ningú se li escapa que el que passa a Blanes i Lloret no és el mateix que passa a Olot i a Cotxardà. Ja ho sabem. Però són sensacions. No tenim cap dada que ens ho completi. Ara què tindrem? Dades que ho confirmin o no, podríem tenir la sorpresa que ens diguessin o no, però si és que sí... Amb dades podrem anar als ajuntaments i de la mà de l'ajuntament i la diputació direm, bé, aquí hem de fer més coses d'això. Aquí hem d'impulsar aquestes polítiques i aquest altre lloc no. Aquí hem de reforçar això i aquí no. Per tant, polítiques més ajustades a la veritat i més eficients. Aquest és l'objectiu final. D'aquí 3-4 anys, quan hàgim pogut ja tenir les dades, treballar-les, explotar-les, veure les desigualtats, llavors podrem començar a fer recomanacions com a observatori. I l'Observatori podrà dir, nois, està passant això. Per tant, quines recomanacions podrem fer? Quines polítiques s'han de fer a cada territori en funció del que passa? Per sexe, per gènere, per edat, etcètera, etcètera. I això és el que és realment interessant, no? Poguer fer polítiques efectives i eficients. No em vols fitxar de cor i no tot junt? Ah, mira, si vols venir alguna cosa et farem fer. Però m'has dit que només treballes de dos dies vista, eh? Sí, exactament. amb això tens tota la raó del món el gran repte suposo que és que al final aquests 4.000 ciutadans durant 10 anys siguin també col·laboratius totalment, totalment aquest és un dels grans temes agafar el compromís d'aquesta gent i a més a més amb una altra cosa que és que farem Ciència Ciutadana i per tant obrirem aquesta mostra a altres persones que vulguin participar aquestes 4.000 perquè ens en tinguem seran la mostra controladeta la que nosaltres necessitem la mostra de control exacte Però, imagina't, si en tinguem dos o tres mil més, seria perfecte, no?, perquè podríem fer moltes més altres coses amb aquesta gent. Per tant, invitar aquí, quan arribem als municipis i els diem a la gent, vols participar? Que la gent ens digui, sí, sí, vull participar. I si no et toca, doncs, perquè això és aleatori, eh?, et tocarà o no et tocarà. Els que no els toqui, doncs que s'hi puntin voluntàriament. I així segur que també contribuirà en aquesta solidaritat intergeneracional, no?, Pau Batlle, coordinador de Girostudi. Moltíssimes gràcies per aquesta estoneta i escolta, molts èxits, que els vostres èxits són els nostres. Perfecte, moltes gràcies i aquí em teniu pel que sigui. I s'acosten perillosament, ja ho vam comentar en el seu moment, els Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona, la seva 27a edició concretament. Els tindrem aquest divendres, dia 13 de juny, per comentar la jugada sobre això i molt més. Parlem amb Marc Riera, que ell és president del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a la seva demarcació de Girona. Aquí ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia i bona hora. Bon dia, moltes gràcies per invitar-nos i deixar-nos venir a parlar d'aquesta 27a edició dels Premis d'Arquitectura de les Comarques Gironines. Només faltaria, jo sempre ho he dit, que els arquitectes aquí són benvinguts. Potser hi ha institucions que no, però els arquitectes sí. En qualsevol cas, abans comentàvem la jugada, de fet jo ja vaig parlar amb una companya vostra del col·legi, de fet al mes de març, si no m'equivoco, però tu m'has dit que la intrahistòria de tot això comença al mes de gener. Sí, aquests són els Premis d'Arquitectura de l'any 2025, però són les obres realitzades i acabades durant l'any 2024. Nosaltres publicitem l'edició dels Premis a finals d'any, al desembre, els presentats els donem un termini fins a mitjans de gener, i allà ja comença a rodar tota l'activitat vinculada amb els Premis, que no només s'acabarà amb l'acte de lliurament dels guardonats, sinó que continua... amb la tardor vinent, amb exposicions, visites guiades, etcètera, etcètera. Al final, vaja, si no m'equivoco, 77 obres presentades en total. Déu-n'hi-do, un èxit, no?, de participació. Un èxit, nosaltres ho diem, són dels pocs premis d'arquitectura a nivell estatal que es realitzen anualment. Per tant, 77 obres presentades només a l'àmbit de la demarcació de Girona és un número molt considerable i no menys preable. Per tant, nosaltres estem molt contents, no només de la quantitat, sinó també de la qualitat que anem tinguent en aquests premis. Especialment tot això, i a més, també volia comentar-te, i és que aquesta vegada heu volgut donar veu a la ciutadania amb els premis de l'opinió. Ja fa uns anys que volem que aquests premis arribin a la ciutadania, ho fem amb el Premi de l'Opinió, durant un parell de mesos s'han recollit la valoració o l'opinió de la ciutadania a través de la pàgina web, podien votar quin creia que era... la proposta arquitectònica dins de qualsevol de les categories. Recordem que els nostres premis tenen quatre categories, la categoria d'arquitectures, la categoria d'interiors, la categoria de paisatges i la categoria d'efímers, per tant, podien escollir el que ells consideraven que era la proposta que els agradava més, i també el dia 13, que donarem els guardons als guanyadors, en aquest cas, o als premiats, ens agrada més dir premiats de cada una de les categories, també sabrem quin ha sigut el Premi de l'opinió d'aquest any. De fet, t'anava a dir, hem tingut de temps fins aquest 4 de maig passat per veure-ho precisament a la sala d'exposicions que teniu dintre del Col·legi d'Arquitectes que al final això no deixa de ser també una mostra que el que voleu és obrir-vos una miqueta a la ciutat de Girona. Efectivament. Vinculat amb els premis hi ha diverses exposicions. Una primera en la qual ensenyem tots els presentats, és a dir, les 77 obres presentades estaven a la sala de la Pialmoina, a la demarcació de Girona. tenim ja els seleccionats un jurat de qualitat sempre un jurat de qualitat format per tres arquitectes en aquest cas aquest any la Maria José Aranguren de l'estudi Aranguren Gallegos de Madrid, en Joan Maria Viader arquitecte gironí de Fus Viader i Juana Sánchez, arquitecta i doctora per la Universitat de Granada, tots ells arquitectes reconeguts internacionalment, vinculats amb l'exercici de la professió i la docència, a la qual agraïm moltíssim la seva implicació, fan una selecció, aquesta selecció és la que tenim ara al Col·legi d'Arquitectes, i després, el dia 13, sabrem aquests guardonats. També, com deies abans, ens agrada molt arribar a la ciutadania i, per tant, tenim exposicions al carrer, tenim exposicions a Girona, a la plaça Independència, tenim exposició a Figueres, a la plaça de l'Ajuntament, a Olot, a la plaça d'Octubre i a Banyoles, a la plaça Major, en el qual també es poden visualitzar aquests seleccionats i amb un codi QR pots entrar a la pàgina web premisarquitecturagirona.cat. Amb això que deies, volem arribar a la ciutadania i aquest any hem fet un pas més i hem tingut aquesta exposició dels seleccionats, la fira de Construmat a Barcelona, per tant també l'arquitectura gironina es visualitzava aquest any a Construmat. Cola si et demano els guardonats o no cola? No en tinc ni idea. No en tinc ni idea, no ho vull saber cap any. Hi ha, com deia, un jurat, un jurat reconegut, que fan la selecció, decideixen els guardonats, i el 13 de juny, en aquest acte també obert a la ciutadania, diem que és la festa de l'arquitectura a Girona. Sala Rafael Masó, fantàstic. ho tens tot al cap doncs això obert a la ciutadania ens agrada que la gent també pugi al col·legi i allà donarem els coordenats i farem una mica copa de cava i una mica de música sempre acabem en el pati Ah, segur que hi serem, home, i tant. Ja m'ho he apuntat. De fet, volia aprofitar la benentesa que tinc aquí, Marc, com a president del col·legi. Escolta, com està la cosa en general? Parlo a nivell de col·legiats, perquè els arquitectes fa 10 anys que ningú se'n recordava de vosaltres i ara mateix esteu molt buscats, eh? Aquesta pregunta és molt àmplia. Si em demanes, per exemple, com estem a nivell d'edificació, a nosaltres no ens agrada parlar de percepcions, sempre ens agrada parlar de dades, i nosaltres les dades que donem és a través dels projectes executius visats, que són una mica el que avança el sector de la construcció els propers anys. Primer visem el projecte executiu, llicència d'obres, i després es realitza la construcció. Aquest any 2024 ja vam donar les dades, sempre els donem el gener febrer, fem una anàlisi de les dades anuals. Aquest any 2024 va ser un any bo. És veritat que portem els tres últims anys amb una tendència una miqueta a l'alça, però amb un ritme molt sostingut. I, per tant, la percepció i les dades que tenim d'aquest primer semestre del 2025 sembla que seguim amb la tendència del 2024. L'any passat, per exemple, a nivell d'habitatges a la demarcació de Girona, vam visar 2.076 habitatges. A nivell de Catalunya aquesta dada s'enfilava fins als 17.000, però encara és una dada que no arriba en aquells amb indats òptims d'habitatges que hauríem de fer anualment, que estipularíem entre 25.000 i 30.000 habitatges anuals. Ja no tant com a president del col·legi, com a persona, Marc, una miqueta, tota aquesta farmacència salvatge que hi ha ara mateix al voltant de la situació de l'habitatge aquí a Catalunya, o especialment a la demarcació de Girona, què en penses, tot això? Bé, hi ha coses que responen a necessitats, no? és veritat que hi ha una falta d'habitatge i en aquest cas una falta d'habitatge de lloguer social segurament n'heu parlat d'aquesta proposta dels 50.000 habitatges aquesta posar a disposició de la Generalitat aquests solars per poder-hi fer habitatge habitatge necessari habitatge que segurament és una mancança perquè no s'ha construït els darrers anys i per tant aquí nosaltres també hi hem de ser com a arquitectes i com a com a sector. T'anava a dir, el col·le d'arquitectes, en aquest sentit, quin paper hi juga tot això? Bé, en el posicionament dels solars aquí, nosaltres no hi entrem, però en tot cas estem a totes les taules sectorials, també amb la Generalitat, per parlar i per enfocar, a veure com s'ha de fer i com s'ha de gestionar. També a nosaltres ens interessa, com a col·legi, fer difusió, fer jornades, hem fet jornades sobre habitatge, hem fet jornades sobre habitatge social, també ens toca dir, no?, que falta, que hi ha aquesta necessitat, aquesta necessitat que no la solucionarem només amb habitatge públic, sinó que aquí ha d'haver una relació pública o privada, i per tant, sempre dic, no és una cosa d'arquitectes, no és una cosa només de tècnics, no és una cosa de constructors, no és una cosa de promotors, és una cosa de tots. La cosa aquí, el que sembla, és que molta gent s'ha adormit, no dic els arquitectes, però dic que molta gent s'ha adormit durant molts anys i vosaltres em sembla que de paciència en teniu una estona, és allò que dius, ostres, sí, està molt bé això, però les coses no se solucionen d'un dia per l'altre, sinó que necessiten el seu temps. Bueno, veníem d'una derivada que tu mateix has explicat, els anys de 2010, 2011, 2012, ara que mirava una mica les dades, en l'any 2007 i 2008, a nivell de Catalunya van visar 105.000 habitatges i van baixar 4.000 i escaig. Llavors, si diguem que el normal hauria de ser aquests 25.000-30.000 habitatges, doncs portem uns anys de considerable dèficit d'habitatge i, per suposat, d'habitatge social. Doncs mira, Marc, en qualsevol cas, com que el que ens agrada és també intentar aixecar una miqueta els ànims. Què et sembla si aixequem els ànims el dia 13 de juny, que tenim l'entrega de premis? Per suposar, a nosaltres també ens agrada aixecar els ànims. Som molt optimistes. Ara. 13 divendres, 13 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, al Col·legi d'Arquitects de la Demarcació de Girona, l'acte de lliurament dels Premis d'Arquitectura de la 27a edició. Esteu tots convidadíssims i també... veureu, veureu que hi ha una qualitat arquitectònica a les comarques gironines molt i molt important. I tant, i no només d'arquitectes, sinó també dels que volien ser arquitectes i al final no van arribar, que aquests també la toquen bastant, en qualsevol cas. Marc Liguera, president del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a la demarcació de Girona. Moltíssimes gràcies per aquesta estona. Moltes gràcies a vosaltres. Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM Un nou dia ha començat Em lleva al teu costat Respires lentament Un nou dia t'ha abraçat Et lleves i no saps Que enyorarem aquest moment Les casualitats són les que ens han portat a viure aquest present. Punt de dos de dotze, moment de mirar l'agenda, i aquest divendres, dia 30 de maig, a les 9 del vespre, a la Vila Romana de Vila Uba, a Camós, tenim el concert del Miqui Núñez, en clau del Festival Recòndit. Per comentar la jugada, Miqui Núñez, bon dia i bona hora. Molt bon dia, què tal, bona hora, també, com estem? T'anava a dir, gràcies a Déu i a la vida pel Google Maps, no?, perquè saps on és tu la Vila Romana de Vila Uba, de Camós, o què? Jo no, eh? Sí, jo de petit havia anat a jugar a escacs. No, escolta, escolta, no tinc ni idea, no tinc ni idea. Sort del MAPS, sort del MAPS. Gràcies a dir del MAPS. T'anava a dir, també és una miqueta la gràcia, no?, del concert en si. Home, clar, és que de fet el nom ja és una mica així, no?, el racòndit, ja té una mica, doncs, aquest concepte de que està en un lloc que potser ha de ser així, no? Què vas pensar quan et van proposar de fer un concert en aquest espot? Ah, doncs em va semblar fantàstic. Nosaltres, des de 2019 que estem fent gira, hi ha hagut vegades que hem trucat a llocs que semblaven molt, molt tops, allò que dius dels prejudicis, no? De, hòstia, tocarem a la plaça major de tal ciutat, increïble, no sé què, i al final és un vol normalet, i després els volos que no saps ni on és, com aquest que vam haver de buscar, seran els millors, i ja t'ho dic jo, que serà increïble. Clar, és que t'anava a dir, a vegades aquesta percepció que tenim dels artistes, és com si agafes i dius, no, no, mira, aquest macro no sé què, però al final també, vosaltres aneu a passar-ho bé. Home, clar, nosaltres, o sigui, jo quan començo el concert dic sempre la mateixa frase i em miro a la banda perquè la diuen amb mi, de lo pesat que soc, que és que si la gent s'ho passa a la meitat de bé del que nosaltres ens ho passem sobre l'escenari, en tenim prou. Perquè jo porto, ara portàvem una setmana sense concerts, dues, dues setmanes entre concerts i pensava, hosti, tio, va, home, que arribi ja, que arribi ja, és que moltes ganes, sí, sí. Tu, i no sé si els coneixes, els Bivac, que et faran de taloners? Els he estalquejat una miqueta. Els he estalquejat una miqueta, sí, però no els conec personalment, però amb ganes de conèixer-los, òbviament. Ja ho faràs, això segur. I, vaja, al final, és el que et deia, la gràcia d'aquests concerts també sol ser molt la intimitat. Una cosa que crec que ja t'agrada a tu en general en els concerts, però que aquí queda superaccentuat. Sí, sí, poder mirar els ulls a la gent i saber què està passant i no veure un tumulto allà de penya. No, no, poder mirar-los individualment i personalment. Això m'agrada molt, sí. No, si encara t'atreviràs a fer una birra amb algun d'allà. a final del concert. Ja ho fem, eh, a vegades, o sigui que sense problema. T'anava a dir, amb tan poqueta gent i tot plegat, no sé si seria el moment ideal per provar alguna cosa nova o vaja, vull dir, tirarem sobre segur. No ho sé, vull dir, culpa, és que tinc el meu senyor. La màgia de la ràdio. Sí, la màgia directa de la ràdio. Pots repartir-me la pregunta? Sí, home i tant. Ha aparegut un senyor aquí a la porta de casa i la meva cosa s'ha posat a acordar, òbviament. amb un públic tan reduït i tan íntim al final no sé si també és el moment ideal com per presentar o per provar alguna cosa nova o tirarem sobre segur Home, nosaltres sempre... Cada bolo és completament diferent i cada bolo llegim una miqueta el que ens fa sentir el públic, el que ens fa sentir la gent. Segur que aquest bolo serà diferent i segur que aquest bolo, al ser tan íntim i tan proper, alguna cosa ens atreiem a fer, jo què sé, potser ensenyem un trosset d'alguna cançó nova. No sé, si estic còmode, vinga, va, fem-ho, no sé. Dependrà del que llegeixi en aquell moment. Sí, sí, a més a més com... Com els meus col·legues de la banda i tal ja saben com va, que de tant en tant s'obreixen una bona mica l'olla i decidim fer una cosa que no toca, doncs per què no? A part, ja hi deus estar treballant, no? En coses noves i tal? Sí, sí, sí, tenim unes quantes cançons noves. Aquest any hem tret sobretot col·laboracions, hem tret una col·laboració amb el Dr. Prats, amb el Dami, amb l'Ester, i ara la idea és treure alguna cançó nova abans de l'estiu, això que fem tots els artistes, de provar sort, a veure si ens toca una Marina Estamorena, i que ho peti tant com la Marina, i si no, doncs que agradi a la gent i ja està. Tu, després d'aquest recógnit, teniu allò calendari gaire salvatge o què, si no? Jo el dia següent, a les 8 del matí, com ets a Bilbao. Per exemple. Com part d'això. Aniràs amb cinquena fins passat setembre, no? Com aquell qui diu. Exactament. I quan arribi setembre i octubre, que començarà segurament temporada tele i temporada de coses d'aquestes, alguna cosa hi haurà, segur. Bueno, qualsevol cas, escolta, vull dir, si et volen escoltar en comptes de parlant, cantant, en aquest cas, bueno, i parlant també, que carai, vull dir, divendres 30 de maig, a partir de les 8, Vivac, a partir de les 9, a la Vila Romana de Vilauba, Camós, el Miqui Núñez. Miqui, moltíssimes gràcies per aquesta estona, que vagi superbé al recòndit. Un plaer i moltes gràcies a vosaltres per trucar. Caminant per les estrelles i amb el somriure T'escriuré, que sí que va ser fàcil, t'estic cantant la nostra història en un paper. Escolta el que viu Girona, sent el que passa a la ciutat. Els quatre rius, amb saïdes bai. Una finestra a tot el que passa per sobre al Güell, l'Unyà, el Galligans i el Ter. Sintonitza el 92.7. Disponible a totes les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina. I s'acosta perillosament el moment de pagar el que ens surti a la renda, segurament, en qualsevol cas. Com a hisenda, inexorable, havia d'arribar tard o d'hora. Marc Mas Mitjà i Pujol, economista. Bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora, Seït, com anem? Com estàs? Feia dies, eh, que no parlàvem? Feia molts dies i us trobava a faltar, però molt. Això és que tens molta feina. Sí, sí, sí. Sortosament tinc molta feina. I molts problemes. Perquè després s'ha de declarar aquesta feina i s'ha de pagar, com tothom. T'anava a dir, ens hem deixat anar com el Giron al final de temporada. El Giron hem patit molt, aquest any hem patit molt, no ho veia clar i finalment s'hem salvat, però necessitem una reforma des de dalt, des del primer fins a l'últim. Renovaràs de soci o què? Sempre. Això sempre. Tu pagues a tot arreu, eh? Jo pago diversos clubs de futbol i, a més a més, el Girona encara pago i hi vaig. Altres equips pago i no hi vaig. Vas anar-hi que la setmana, com va ser aquest cap de setmana passat? No, no, aquest dimanje no. Ja preveia que a les dues del migdia faria una calor i que, a més a més, preveia també que perdrien. Vull dir, vaig encertar tot. Menys la travessa, eh? La travessa no encerto mai. Tu, en qualsevol cas, parlant de perdre, t'ho dic perquè, vaja, jo no sé això en quin punt acabarà, però Marc Mas Mitjà i Pujol, parlem d'economia, parlem del que domines especialment, que de futbol en dominem tots. Futbol també dominem, eh? Sí, dominem tots molt, però especialment d'economia dominem. D'economia també tots dominem. I jo ara, escolta'm una cosa, és que l'altre dia vaig llegir-ho, no sé on, i em sembla que tu ho portes preparat, això. que volen, o s'estan plantejant, o s'estan mirant d'avançar l'edat de jubilació fins als 70 anys. Avançar, no, retardar fins als 70 anys. Això és el primer pas que ha fet un país de la Unió Europea, que és Dinamarca. Llavors, tenien el 67, com està aquí... i ho volen pujar, van aprovar fins als 70 anys. Què vol dir això? Que van pujant de 5 anys en 5 anys fins que el 2040 la jubilació serà el 70. Quan comencem a veure països veïns o no tan veïns però de prop que ho fan pensa que això ens hi trobarem i ens hi trobarem nosaltres i ens hi trobarem d'aquí un temps. Tenim encara nosaltres més de 20 anys per arribar a la jubilació. Per tant, tu també, tu més de 30? Tu més de 30, doncs mira, doncs segur que hi arribes. Jo prevec que tu al 70 o fins i tot al 75. Veurem com va anant, però com més allargui... És a dir, jo hi ha una part que l'entenc que és, al final, creix l'esperança de vida, per tant, la gent viu més anys, per tant, entenem que el percentatge de temps laboral, etcètera, ha d'augmentar també per poder aguantar totes les pensions. Això és el raonament. Aquest és el raonament. Dit això, Marc, tu com ho veus? Dit això, no ho sé, jo veig que haurem treballat 40 o 45 anys. Són molts anys de la nostra vida treballant, que també tenim ganes o tindrem ganes, ara encara no, de disfrutar una mica sense problemes laborals almenys, d'altres potser sí però esclar, és això que comentes si l'esperança de vida va pujant, alguna cosa hem de fer més que res aquesta és la lògica, però també hi ha el darrere que el sistema no aguanta, segons què llavors és molt diferent que moltes persones estiguin 3 anys cobrant la pensió o que estiguin 3 anys treballant i cotitzant. La diferència és abismal, llavors a partir d'aquí és una mica el que pot passar. I ara que parlaves de cotitzar, especialment en aquesta campanya de la renda, parlem d'economia submergida. T'ho dic perquè venies i m'explicaves que una de cada 4 empreses Té por aquesta competència que té amb l'economia submergida. Competència totalment deslleial, eh? Ho hem de dir, perquè aquí al final tothom o tots hem de declarar, hem de declarar els nostres impostos i hi ha empreses o pseudoempreses, evidentment, o pseudoautònoms que treballen bé i que no declaren el que guanyen. Això cada vegada és més preocupant i cada vegada s'està acutant més, des que no hi ha tant diner físic, cada vegada és més complicat. El que passa aquí és que Que clar, si tenim aquesta economia submergida, no es declara i els altres hem de pagar més impostos per compensar això, no? Jo què faria? O què podríem proposar? En lloc de pujar els impostos que ens estan pujant any rere any... Completament. Anem a més per l'economia submergida, i si tothom declara, potser ens podrien fins i tot rebaixar els impostos. Podrien, no que ho facin, eh? Mai ho fan. No ho faran, però es podria recaptar el mateix, no? En lloc d'anar tant pel consumidor, la persona que declara l'IVA, la persona que declara bé l'IRPF, el que paga la renda, o l'empresa que paga l'import de societats, doncs una mica anar per aquestes persones, que potser s'aprofiten més del sistema... I llavors, a partir d'aquí, si ens igualem una mica tots, potser no hauríem de pagar tant la resta. Cosa que no farem. Continuarem pagant el mateix i perseguiran aquesta gent que potser sí que evitaran una mica l'economia. Pel poc que conec, Marc, tu coneixes mai algun impost que s'hagi baixat de forma permanent? Que jo recordi, no. Si tu ja pugen... Sí, en economia es diu efecto trinquete. Què vol dir això? Fas aquella roda i dius no, ja tornarem, és una mesura temporal. Les mesures temporals no existeixen en economia. No hi ha res tan permanent com una mesura temporal del govern. Que al final acabarem així. Vull dir que és allò, és només ara i no, no, no hi ha manera. No, en tot cas, el que sí que són temporals a vegades són les rebaixes, com la que vam viure amb l'IVA amb tot el tema de la inflació i tot plegat. Sí, però ara tornarà. Això sí que és temporal. Però molt temporal, ja ho diuen, això sí. Les temporals aquestes no s'aplica, eh? Quan rebaixen, sempre te la tornen a pujar. En qualsevol cas, per no fer de pitonissos nosaltres i tot això, em sembla que qui sí que estan començant a fer servir és la IA per fer previsions. Sí, la IA... Bé, deixa'm dir des d'aquí que importantíssim està el dia amb la IA, eh? Sí. Tots. Tots hi acabarem passant. És la nova revolució industrial. Sí, crec que sí que serà la nova revolució. Qui no estigui al dia de la IA, doncs no podrà seguir amb això. La IA què farà? Ens traurà a molts llocs de treball, però també ens han proporcionat de nous. Una mica com va passar amb l'internet. Molts llocs que es va treure, però molts llocs que es van crear. Community manager, xarges socials, etc. Doncs l'IA ha previst, se li ha preguntat i ha previst que a Girona guanyarem 13.000 llocs de treball en aquest 2025. Al final serà una bona notícia si es compleix. Al final són previsions, però en principi la previsió de l'IA és positiva. Carai. I em sembla que encara tens alguna coseta més al calaix, eh? Al calaix què tinc més, al calaix? A veure, recorda-m'ho tu. Alguna notícia més? Alguna notícia que jo recordi, sempre hi ha notícies, però ara no sé si havíem comentat alguna altra. Per exemple, te'n preguntaré una que aquesta va d'economia i és de les bones. Això de la renovació de l'amint Yamal, tu què en penses d'això? La millonada? Quina millonada? De quants diners? Nano de 17 anys, recordem-ho. Si nano de 17 anys, que s'ho creu una mica... I està bé que s'ho cregui, aquest pot, eh? Però al final és, què ens ajudaran, la millor mal? Compensarà el que guanya amb el que ingressarà de més el Barça? Sí o no? Jo crec que sí, no? Amplirem el camp, vendrem-se més samarretes, ens farà gols, ens farà guanyar títols, en principi sí, aquesta és la idea, no? Si això es compensa, està bé, està bé. El que passa que aquí sempre hi ha el problema que el Barça pagarà una quantitat, pot venir un altre equip... i faré una renovació per més o un fitxatge per més la prima de fitxatge és que ara és el que estan jugant tots perquè si d'aquesta manera els calés en comptes de cobrar-los al club els cobra el jugador i llavors esperen a liquidar contracte i llavors allà se'n van i trinquen 100 quilos no sé si ho veus el mateix però potser sembla que serà el nou Messi Això ho diuen. Veurem. Però almenys té aquesta pinta, de moment, que no se'ns espatlli. Aquí està tot inventat i ho va inventar un senyor que se li diu Florentino Pérez, que és un màquina. Però aquest el va buscar fort, eh? El Barça el fem nosaltres. Però aquest és un màquina, t'ho dic perquè a l'hora de fer els drets d'imatge, que és on realment es trinca, agafa aquest i es queda mínim al 50%. Ja està. M'entens? El Barça no. El Barça em sembla que no té drets d'imatge de ningú. És que clar, els drets d'imatge són personals, eh? Al final... però es posa per contracte i també és que el jugador t'accepti llavors també un dia parlarem un proper dia o l'altre d'una història de fa més de 20 anys de la requalificació dels terrenys del Real Madrid si te la saps jo vivia al costat jo vivia a la castellana i com el Madrid a partir d'això s'ha capitalitzat i pot ser l'equip que és i fer els fitxatges que fa Que va fer amb el tema, i tant, de Valdebebas i tota la broma. Un dia en parlarem. Ai, sí, un dia fem una carpeta especial economia i futbol? Va, fem això. Jo crec que és bona aquesta. Perfecte. Ja veuràs. Marc Mas Mitjà i Pujol, economista, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies, Seït. Com sempre, una abraçada. I camí del punt de tres quarts de dotze del matí. Nosaltres no ens agrada pas enganyar ningú, per tant, no us enganyem, per tant, amor en sintonia. Clàudia Ramírez, bon dia i bona hora. Bon dia, què tal? Com estàs? Ben tornada, eh? Ara feia dies que no et veia. Ja. Vacances, eh? Bueno, molta feina. I vacances també. Una, dues semanetes a Itàlia. Molt poquet, eh? Que m'ha anat molt bé. On vas estar a Itàlia? La Toscana. Toscana, que maca. És tan maco tot això, els pobles tan bonics. És que a Itàlia, jo no sé, jo crec que en alguna vida passada va ser italiana, no tu? Alguna cosa d'italiana. Sí. M'encanta. No, a mi també, vull dir, jo, bueno, a Itàlia sempre que puc, vull dir... I l'ambient, no sé, és tan maca. Sí, sí, ja he estat 3-4 vegades a Roma, a Poder, un parell o 3 a Milán, a Como, vull dir, també a Florencia, a Venècia, etcètera. I encara hi tornaries, és que... No, jo cada any. És allò que dius, vinga, va, pues tornem cap allà. Tenim l'avantatge que està aquí, res, una hora, cotxe. Ah, vas anar en cotxe, vas passar per Montecarlo i tot això? Sí, i tant. Una paradeta. Paradeta, eh, perquè... No, sí, que fem llet de 6,50 euros. No, no, no, només les vistes i ja està. Ah, va. La foto, la foto. Home, i tant. Després me l'ensenyes. Parlant de vistes, etcètera, etcètera, em sembla que avui portes també un dels temazos, o sigui, és un maló d'aquests que hem d'obrir, sí o no, en relacions de parella, que és, ojo, peligro, cuidado. Atenció. L'impacte de la família i els amics... en les relacions de parella t'escolto és que porto aquest tema perquè vindrà l'estiu i l'estiu passa molt ràpid però també venen coses bones dolentes, coneixes gent, deixes la parella conflictes per les vacances, moltes coses es mouen a l'estiu. Llavors, us vull parlar del tema perquè hi ha estadístiques que parlen per si mateixes, com, per exemple, que 3 de cada 4 parelles tenen problemes amb els sogres i el 60% de les dones alguna discrepància ha tingut amb la seva sogra. I és així, o sigui, el que jo començaré per unes preguntes per anar reflexionant sobre el tema, no? Si vols, si ressona en alguna cosa Intentem-ho A veure, què passa quan la família de la teva parella no t'accepta? Què passa quan els teus amics no tenen feeling en la teva parella? I qui ha de posar límits? Tu o la teva parella? És molt fàcil, quan passa això t'aïlles Perfecte. A veure si anem en sintonia amb el que diré jo. No sé per què ho dius, però vull parlar primer de la persona afectada, la que és rebutjada, no acceptada, etc. Consell, distància. Exacte. Límits primer amb tu mateix, no? Perquè hi ha gent masoquista que, per exemple, si tu tens un dinar cada diumenge en la família de la teva parella i veus que hi ha situacions incòmodes i que no et fan sentir bé, no cal que vagis cada diumenge al dinar. Que vagi la teva parella, d'acord? I agafes distància també per observar si d'aquestes coses alguna cosa te ressona a tu. És a dir, que tu dius, ostres, potser jo tinc alguna cosa a veure, no? i quines coses realment molesten de la família. És important fer aquesta autoreflexió, perquè a vegades sí que és veritat que algunes depenen de tu, i altres no. Llavors, distància... Ser o masoquisme, en plan, ahir ja té aquestes situacions, no? I també, no per rebaixar tensió i conflicte, no només amb tu, sinó amb la família i la teva parella i protegir. Jo sempre he dit protegesta, no? I també projectir... Protegesta? No, a la teva parella, o sigui, projectir... protegeix-la exacte, a la teva parella i després també és important no fer divisió no obligar la teva parella a que faci una divisió entre escollir escollir-te o la família que això lo escolto molt en plan, vale, pues si no o jo o la teva família i això és una situació molt complexa que a més poses a la persona desagradable és desagradable, la família és la família i escollir entre una cosa i l'altra és que aquesta persona al final no serà feliç no estarà bé és allò que diuen que abans de nòvia o nòvio he tingut pare i mare exacte i en totes les famílies al final n'hi ha problemes però que escollixi crec que no és una bona decisió i amb els amics què fem? A los amics, mira, jo crec que los amics que ens coneixen de verdad, deixaran que tu mateix facis el clic de si aquesta persona o no no te convé, però ojo en los consells que donem, perquè sempre aniran orientats a les situacions que tu has viscut. O no sé si has escoltat aquesta frase, que no et passi el que m'ha passat a mi. Ah, clar, home, tothom té motxilla i aquí tothom predica amb la motxilla que té. Però tu no saps si a mi me passarà el mateix. Evidentment, com amics d'un nen que us ells, però ojo, perquè jo crec que és millor que la persona se n'adoni, dir-li que un veu, no?, i respectar que... Entra una nova parella, perquè és veritat que en el cercle d'amics, si tu portes molt en una parella i de sobte aquesta parella es trenca, que vingui una altra, ocasiona una certa receptivitat de veure aquesta com és, o aquest. I et diré més, i que cada membre de la parella tingui el seu grup d'amics, perquè després això que siguin del mateix grup d'amics, bueno, una caslera. No, i si ho és, perquè la acabes fent en una relació que és més llarga o estable, t'aniré en compte això, o sigui, de com reben aquesta nova persona, si t'agrada o no... I la persona afectada també és una manera que després en la parella, que després vinga aquesta part ja de parlar en la parella, de posar límits en les situacions incòmodes, tant sigui en la família com en els amics, i que això sigui dins de la parella, no externament. Jo no puc parlar primer amb la meva família sense parlar amb la meva parella primer de què és el que li molesta o el que no, perquè els límits al final van de els dos, tant de la persona afectada com de la parella, o sigui, del que té la família. I ho dic així perquè si no, quan se presenten aquestes situacions incòmodes, el llenguatge no verbal moltes vegades parla, comences a fer males cares perquè te sents malament o l'altre se sent incòmode i al final és una situació que acabes un dinar que ni te senta bé per no parlar abans de quins rols agafarem com a parella en una situació incòmode. Si passa això, que generalment sempre passa el mateix, què farem? en quin moment jo t'hauré de respectar, en quin moment és millor agafar distància o simplement no dir res. A vegades jo penso, hi ha situacions que realment no són tan rellevants com per entrar en el joc aquest, que hi ha persones que indirectament volen que tu entris... És que hi ha molta gent que vol el drama, com a constant de vida, el conflicte i sempre guanyar-lo. Exacte. És un malpique. Jo crec que les discussions són molt sanes. De tant en tant s'ha de discutir. I són oportunitats per conèixer la gent. I s'ha de tenir una bona bronca, sempre amb respecte i amb cura, però s'ha de tenir una bona bronca de tant en tant. El papa Francisco li deia una parella... Sí, has peleado? No, pues pelea mucho porque el perill está en el día siguiente, en la fialdad del día siguiente. La indiferència en la... Exacte. Totalment, no, no, però per això et dic que una bona bronca de tant en tant està bé, però tu al final, vull dir, el que no pot ser és que converteixis això en Bagdad, o sigui, no pot ser Bagdad, això amb tot de... vull dir, tot de conflictes tot el sant dia. I estem parlant, evidentment, de situacions que no són tan complexes perquè, evidentment, ja no entraríem aquí, però sí que és important tenir en compte els no negociables, les coses que realment afecten, diferenciar entre les situacions que són acceptables i les que no, però tot això a dins de la parella. Perquè primer reforça el vincle, l'altra persona afectada és almenys escoltada i que en les situacions que es presenten realment senti que la parella està, no? Perquè moltes vegades passa el contrari i llavors sorgeixen posicionaments que evidentment esclaten, o sigui, el conflicte, no? I per mi això és el més important. Primer la protecció, no? Protegir la persona, protegir-se d'aquestes situacions i després tot que sigui parlat i comunicat en la parella per evitar... conflictes i si se n'adonen què farem en aquestes situacions i quan per exemple un grup d'amics no accepta la teva parella què fas? És el que et dic, o sigui, al final, ets tu que ha de parlar amb els amics, no? També de dir, vale, és la meva parella... De freneu-ho una miqueta. Exacte. Que és el que no us agrada, us resona que no és com l'altra persona, mai us serà, no? Perquè és veritat, però jo crec que aquí sí que és l'amic que ha de parlar, no? I de posar una mica... I l'altra persona afectada és el que et dic, si, per exemple, tenim un sopar amb els amics i ella sap que pot presentar una situació incòmoda, o ell... Simplement, jo aquí dic, compostura, no? Cintura, tenir cintura. Exacte, tenir una mica de flexibilitat i observar. Jo sempre dic, observa, més que parlar. Si sents que la situació no la pots controlar i t'estan de respondre o alguna... Observa. Prou problemes tenim a la vida com per encara els cims seguir-los buscant. Mira què et dic. I mira, hi ha una frase que diu, los problemas no existen, los problemas se los hace uno mismo. Totalment, totalment d'acord, per això et dic. Més l'amor i altres coses, no? Si no, no estaríem aquí, si no hi hagués problema amb això. Gaudia Ramírez, de molt en sintonia, moltíssimes gràcies un dia més. A vosaltres, gràcies, bon dia. Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el més destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu, som la gironina. Aquest falcó ja fa temps que no és, i el piccolo falco de fa uns anys. A Natura Park, de dues a tres, té pausa d'una hora per dinar. I amb un bocatà i els ulls a c'infinit. Sant record d'aquell falcó petit. I recordo un moment, se sentia tan viu, sobrevolant el continent. Ara et seu niu, és el bar deportiu, diumenges, diger i resident. I em vaig cisar, ret l'Abel Sebena. Un falcó comença a perdre's cap. Girona FM. Els titulars de gironafm.cat arriben també a la teva ràdio. És dimecres 28 de maig i aquesta és l'actualitat del dia. Us parla Pau Villafanyi.